Pintades contra Companys pel 20-N

Feixistes no identificats han atacat aquesta matinada el lloc on va ser afusellat Lluís Companys, al castell de Montjuïc, i hi han pintat diversos lemes contra el president màrtir de la Generalitat. També han tacat amb pintura vermella la placa i el monòlit que recorden l'afusellament, al fossar de Santa Eulàlia. En el mur i un arbre proper s'hi podien llegir lemes com "Companys assassí. Es va fer justícia", al costat d'un punt de mira dibuixat. També s'hi podia llegir: "Aquí yace un asesino. Arriba España" i "Honor a los caídos por España. Presentes!", segons ha avançat el canal de notícies de Televisió de Catalunya, el 3/24. L'Ajuntament ha denunciat el cas als Mossos d'Esquadra i pròximament netejarà les pintades. L'atac coincideix amb el 33 aniversari de la mort del dictador.

Canet (ERC) critica que l'alcalde d'Ascó s'hagi negat a respondre sobre la instal·lació del cementiri nuclear

El diputat d'ERC al Congrés dels Diputats, Francesc Canet, ha criticat que el president de l'Associació de Municipis en Àrees Nuclears (AMAC) i alcalde d'Ascó, el convergent Rafael Vidal que treballa a la nuclear, no hagi respost a les seves preguntes sobre el cementiri nuclear en la Comissió d'Indústria, Comerç i Turisme. Segons Canet, Vidal 's'ha negat a respondre' a preguntes al voltant de la possibilitat que Ascó vulgui acollir el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears i sobre 'per què el municipi dóna l'esquena' a l'oposició al MTC mostrada pel territori i pel Parlament de Catalunya. Canet també ha criticat el 'menyspreu al territori' del gerent de l'AMAC, Marià Vidal d'Abadal.

Diari de Tarragona: Canet (ERC) critica que l'alcalde d'Ascó s'hagi negat a respondre sobre la instal·lació del cementiri nuclear

Alego: L’Alcalde d’Ascó es nega a respondre sobre la instal·lació d’un magatzem de residus nuclears adduint un defecte de forma

Escòcia es resisteix a diluir la seva selecció en un equip britànic

El primer ministre escocès, Alex Salmond, recordava fa una setmana a la BBC-Escòcia que “de cap manera s’hauria de posar en perill la situació de privilegi de les quatre federacions britàniques a causa d’un torneig sub-23”. Salmond feia referència a la posició pel president de la FIFA, Sepp Blatter, que va afirmar que la participació d’un equip britànic als Jocs de Londres 2012 “podria posar en perill l’actual estatus” de les associacions nacionals. Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord són membres de ple dret de la FIFA d’ençà del congrés de l’organització del 1946. Des d’aleshores participen per separat en les competicions que organitza la FIFA, i també en les de la UEFA. L’argument de Blatter era que “la condició de privilegi” que tenen les quatre seleccions britàniques podria ser qüestionada per altres federacions estatals, com ja ha succeït en el passat. Aquesta mateixa setmana, Pete Wishart, diputat de l’SNP a Westminster, ha instat la FIFA a investigar l’actitud del govern britànic en relació amb possibles pressions per fer competir un onze del Regne Unit a Londres 2012. Wishart ha escrit igualment al primer ministre britànic, l’escocès Gordon Brown, per recordar-li que la FIFA no admet ingerències polítiques externes i mostrar el refús del seu partit al projecte.

Els Mossos d'Esquadra reprimeixen amb contundència els estudiants a la manifestació de Barcelona

Els estudiants que s'han manifestat aquest dijous a Barcelona contra el procés de Bolonya i els agents antiavalots han protagonitzat forts enfrontaments a les Rambles, quan els agents els han impedit el pas. Alguns estudiants, i també alguns periodistes, han resultat ferits pels cops. Uns 4.000 estudiants, segons la Guàrdia Urbana, han participat en la concentració que s'estenia des de la plaça Universitat a la plaça Catalunya. Diversos centenars d'estudiants han ocupat el vestíbul i un dels claustres de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB) en acabar la manifestació que ha recorregut el centre de la ciutat i que ha portat els Mossos a carregar contra alguns joves. Al crit de "Contra Bolonya, ocupem les aules", els estudiants han entrat en massa al vestíbul de l'edifici, situat a la plaça Universitat, i han pujat les escales que porten al rectorat, on s'han concentrat davant del vicerectorat d'Estudiants. La manifestació ha estat convocada pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i per la Coordinadora d'Assemblees d'Estudiants.

Isabel-Clara Simó: El nostre mar a l'ONU

Que el genial Miquel Barceló hagi fet la cúpula de la Sala dels Drets Humans i de l'Aliança de Civilitzacions de la seu de l'ONU a Ginebra, que el resultat hagi estat una obra d'art monumental que traspassarà els segles, que l'originalitat sigui tal que podem dir que no s'assembla a cap altra obra, que sigui la lògica continuació de la també genial capella de la Seu de Palma, que l'elaboració hagi estat impressionant i els recursos emprats imaginatius, tot això ens fa poder dir sense cap mena de dubte que és una fita en la història de l'art català. La meva felicitació entusiasta a Miquel Barceló. Doncs bé, glatint per veure en directe el que només he vist en imatges, em quedo de pasta de moniato en sentir tertulians que parlen de "mamarrachada", de "bodrio" i de "techo asqueroso" en referir-s'hi. Mai els insolvents en cultura havien estat tan desvergonyits. Té raó el director de l'Avui quan, a la seva columna de dimecres, es preguntava quina importància tenen els quilos de pintura o els costos davant d'una obra d'aquest calibre artístic. Hem caigut en la vilesa que l'art sigui menyspreat per raons polítiques, i que la ceguesa artística tingui altaveus enormes. Em diuen que si tinc la paciència, que no la tinc, de seguir què en diuen els de la caverna mediàtica, m'horroritzaré. Lluny de mi cap mena d'afany de tallar o inhibir l'opinió lliure de cadascú. Però tampoc la meva. Són persones que segurament aplaudeixen el toro d'Osborne. I que consti que de curts de gambals n'hi ha a tots els partits: voler col·locar una placa de la monja Maravillas de Jesús en un Congrés de Diputats aconfessional és una bajanada tan gran com veure només diners en la cúpula de Barceló.

La presidenta dels jutges catalans creu que no es podran investigar els crims del franquisme i la Guerra Civil

La màxima responsable de la judicatura catalana, Maria Eugènia Alegret, no és partidària de continuar la investigació contra els crims del franquisme oberta pel magistrat de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón i traspassada ahir als jutjats territorials. Segons la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), "si els suposats autors són morts per a Madrid [en referència a l'Audiència Nacional], també ho són per als jutjats de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona", ha al·legat aquest dimecres.

Tot i així, Alegret ha recordat que cada jutge haurà de decidir si accepta la competència, en cas que li arribi algun dels casos denunciats. Segons la presidenta del TSJC, els jutjats territorials podran optar per decidir pel seu compte o plantejar el cas a una instància superior. I si finalment acceptessin la competència, cada jutge hauria de decidir si arxiva la causa o segueix endavant amb la investigació. La posició d'Alegret, contrària a la investigació oberta per Garzón, és compartida per almenys quatre presidents més de tribunals superiors de l'Estat espanyol. Els màxims responsables de la justícia al País Valencià, a l'Aragó, a Cantàbria i a Castella i Lleó han coincidit amb la magistrada catalana en unes jornades a València i han presentat arguments del mateix tipus.

De fet, la majoria han estat més contundents que Alegret. El president del TSJ de Castella i Lleó, José Luis Concepción, creu que Garzón, en renunciar a continuar la investigació centralitzada –al·legant que Franco i la resta dels autors dels fets amb responsabilitat sobre tot el territori estatal són morts– ha reconegut "l'error comès en obrir un procediment que no havia d'haver obert", i ha afegit que "sense responsable penal no hi ha delicte".

VilaWeb/ElPunt: Garzón deixa el cas dels crims del franquisme en inhibir-se en la causa a favor dels jutjats territorials

El Govern ja ha recollit a la zona de Corbera d'Ebre un centenar de restes òssies de combatents de la Batalla de l'Ebre

El Govern ha iniciat aquesta setmana la recollida de restes òssies de combatents que van participar en la Batalla de l'Ebre. L'equip de l'empresa Cat Patrimoni, encarregada d'aquests treballs, ha recollit un centenar d'ossos en només dos dies, restes que són documentades i traslladades al Centre d'Interpretació 115 Dies de Corbera d'Ebre, per al seu estudi. A més, la directora general de la Memòria Democràtica de la Generalitat, M. Jesús Bono, ha explicat que el Govern signarà en breu un conveni amb l'empresa Aerta, promotora dels parcs eòlics projectats a la zona, per establir un protocol d'actuació en cas que es trobin restes humanes durant la instal·lació dels parcs. L'antropòloga Susana Carrascal mostra tres fèmurs recollits aquesta setmana al terme de Corbera d'Ebre. VilaWeb/ElPunt: El govern inicia la recuperació de les restes humanes de la batalla de l'Ebre

La PDE demana que els pous d'emergència de Vinallop serveixin per portar aigua als municipis ebrencs i no a Tarragona

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) s'ha mostrat sorpresa davant l'anunci del govern espanyol i la Generalitat, que han confirmat aquest dimecres que els pous que es construiran a la zona de Vinallop a Tortosa es clausuraran després de les obres de descontaminació del pantà de Flix (Ribera d'Ebre). Joan Antoni Panisello, portaveu de la PDE, ha valorat positivament aquest 'canvi d'opinió' i el fet que s'hagi descartat subministrar el polígon Catalunya Sud amb l'aigua dels pous. Panisello també ha demanat que aquests pous serveixin per abastir d'aigua els municipis ebrencs i no el Camp de Tarragona, zona que 'té prou aigua i disponibilitat per abastir-se' durant els treballs a Flix.

Els domassos amb la senyera tornaran al Saló de Cent de Barcelona abans que s'acabi l'any

Els murs del Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona tornaran a ser guarnits amb els domassos amb la senyera teixits als segle XIX després d'un exili de quatre anys. La comissió de Presidència del consistori ha aprovat aquest dimecres per unanimitat restituir els tapissos al seu lloc. La proposta ha estat presentada per la portaveu del grup municipal d'ERC, Ester Capella, i hi han votat a favor tots els altres partits: CiU, el PP, el PSC i ICV. El text aprovat obliga l'equip de govern, format pel PSC i ICV, a fer penjar els domassos al saló abans que s'acabi l'any.

ERC ha presentat la petició arran d'una campanya popular engegada per Estat Català i diverses entitats a través d'internet. La campanya, titulada Volem els domassos al Saló de Cent, es va estendre ràpidament per la xarxa i el president del grup municipal dels republicans, Jordi Portabella, ha reconegut avui "l'esforç i la persistència" dels impulsors de la idea, ja que permetrà que "la ciutat tingui els símbols que li pertoquen com a capital de la nació".

Els domassos van ser encarregats durant la restauració del saló dirigida per Lluís Domènec i Montaner al segle XIX. Durant la dictadura van ser retirats, però l'últim alcalde predemocràtic, Socías Humbert, els va tornar a penjar durant la transició. Van guarnir la sala noble fins que l'any 2004, en època de l'alcalde Joan Clos, es van retirar per fer-los restaurar. Les tasques de neteja van durar un any, segons van indicar fonts municipals a l'AVUI.cat, però per raons no aclarides els tapissos no es van tornar a col·locar.

Jordi Portabella: Els domassos del Saló de Cent, símbols de país

El govern treu importància al segon incompliment del govern espanyol

El govern ha tret aquest dimarts importància al segon incompliment del govern espanyol sobre el nou model de finançament català després que hagi quedat exhaurit el termini fixat per la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, en un pacte arribat amb el president d'ICV, Joan Saura, el mes d'agost passat.

Després de la reunió del consell de govern d'aquest dimarts, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha explicat que només hi ha hagut un "comentari rapidíssim" a l'inici de la reunió sobre aquest assumpte. També ha remarcat que l'important és "el compromís" del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, "de tancar una acord abans que acabi l'any". El conseller d'Educació ha assegurat que hi ha "una espectativa raonable" que es basa en "la feina real" que s'està fent per aconseguir tancar el pacte sobre finançament en el mes i mig que queda perquè acabi l'any.

Zapatero presenta la cúpula de Barceló com un regal "a tots els éssers humans"

L'Estat espanyol ha donat a l'ONU les obres de remodelació de la Sala XX de la seu de l'organisme internacional a Ginebra i, a canvi, ha rebut agraïments per la "generositat" i el president José Luis Rodríguez Zapatero ha vist com la seva idea de l'aliança de civilitzacions servia per rebatejar l'espai. En la restauració, que ha costat 20 milions d'euros i molta polèmica, hi destaca la cúpula de l'artista mallorquí Miquel Barceló. En la cerimònia d'aquest dimarts a Ginebra, amb uns 700 convidats, el rei Joan Carles ha lloat la "indubtable bellesa creativa i la força expressiva" de la cúpula, 1.400 metres quadrats pintats amb 35 tones de pintura i convertits en un mar-cova amb estalactites. Per Zapatero, la donació de la cúpula, comparada per molts amb la capella Sixtina del Vaticà, ha estat "un regal d'Espanya a tota la comunitat internacional, a tots els éssers humans, a tots els països". Pel president espanyol, la "impressionant cúpula" és un reflex de "l'Espanya del segle XXI, un país solidari, compromès amb l'ajut al desenvolupament i contra la intolerància, la discriminació i la pobresa". Ja mos podem imaginar qui ha pagat la broma !!!

Tresserras: 'El retard del govern espanyol perquè TV3 es vegi al País Valencià és injustificable'

El conseller recorda que el ministeri d'Indústria encara ha d'aprovar el múltiplex per a la reciprocitat amb Canal 9 El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha criticat que el govern espanyol encara no hagi aprovat el decret per fer possible legalment la reciprocitat de les emissions de TV3 i de Canal 9. 'L'acord va ser amb el ministre Clos el 2007 i des de llavors tant el govern valencià com el català estem pendents d'aquest decret. El retard és injustificable', ha dit Tresserras, en una entrevista amb l'agència ACN.

Malgrat la insistència del govern valencià a tancar els repetidors d'Acció Cultural que permeten que TV3 es vegi al País Valencià, el conseller ha defensat la gestió de la Generalitat de Catalunya en aquest conflicte. Des de l'agost Canal 9 es pot veure mitjançant la TDT a l'àrea metropolitana de Barcelona, però això no va aturar el procés de tancament dels repetidors al País Valencià ni les multes a ACPV. I perquè siguin possibles d'una manera normalitzada les emissions de TV3 cal que el govern espanyol aprovi un nou múltiplex. Però tant Tresserras com el seu homòleg valencià, Vicent Rambla, encara l'esperen.

Garzón fa marxa enrere

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha fet marxa enrere en la investigació dels desapareguts durant el franquisme. Garzón ha declarat extingida la responsabilitat penal de Franco i altres alts càrrecs del seu règim i ha decidit remetre la causa que va obrir per investigar els crims de la Guerra Civil i el franquisme als jutjats d'instrucció dels territoris on es troben les fosses comunes que va autoritzar a obrir en declarar-se competent el 16 d'octubre passat.

Amb aquesta resolució, Garzón s'avança a la decisió que el ple de la sala penal de l'Audiència Nacional tenia que adoptar en una pròxima reunió sobre la competència del magistrat per investigar els fets, una decisió a la qual la Fiscalia s'oposava per entendre que són competència dels jutjats territorials on es van cometre els crims.

El magistrat ha fet aquest pas en incorporar-se aquest dilluns al jutjat després d'estar dues setmanes de baixa mèdica i després que el ple de la sala penal paralitzés, a instàncies de la Fiscalia, les exhumacions a les quals Garzón va donar el vistiplau en declarar-se competent i que va permetre l'obertura de la fossa on hi ha les restes del poeta Federico García Lorca.

Avui: Les associacions es plantegen presentar un recurs contra la decisió de Garzón de fer marxa enrere

Isabel-Clara Simó: Catalunya és 'otra cosa'

He sentit el ministre Pedro Solbes que, gallardament, afirmava que mai consentiria que una empresa estrangera entrés a Repsol, més espanyola que les castanyoles, per apetitosa que fos l'oferta de la russa Gazprom, i ha afegit, traient pit, que Repsol continuarà sent "independent, privada i espanyola". Bravo, ministre, això és gallardia. Em sorprèn, però, la poca memòria de l'administració espanyola, perquè cal remuntar-se molt poc temps per recordar que Gas Natural, és a dir La Caixa, va fer una opa a Endesa, la primera elèctrica espanyola, i els cabells de tots els prohoms es van eriçar com si haguessin rebut una descàrrega elèctrica incontrolada. El senyor Pizarro es va fer famós aleshores per la seva defensa d'Endesa contra els catalans, esgrimint un exemplar de la Constitució. De fet, Gas Natural va decidir retirar-se perquè, van declarar, "la companyia s'ha vist immersa en una irracional i llarga controvèrsia política, social i jurídica". En aquells moments, tots els cervells espanyols van decidir que era molt millor (?) l'oferta de l'alemanya E.ON i de la italiana Enel. La satisfacció que s'hi respirava per haver derrotat els catalans era tal que vam sentir personatges com Esperanza Aguirre dient que no consentirien que Endesa caigués en mans estrangeres, considerant doncs Catalunya molt més estrangera que Alemanya o Itàlia. Doncs bé, ara continuen esgrimint l'espanyolitat, aquest cop no contra Catalunya sinó contra Rússia. Que n'estaria de content Franco! Els odiats catalans, però, encara rumiem si som espanyols o no ho som; els espanyols, els espanyols autèntics, mai no ho han dubtat, i sempre han considerat que Catalunya és otra cosa.

Mickey Mouse fa 80 anys

Pot ser que Mickey Mouse no envelleixi, però el seu carnet d'identitat assegura que aquest dimarts, dia 18 de novembre, compleix 80 anys, tota una vida dedicada a arrencar somriures entre els més petits, encara que s'hagi retocat les orelles, el nas i els ulls amb el pas del temps.

Aquest petit ratolí, molt aficionat als pantalons curts de color vermell, les sabates grogues i els guants blancs, és el personatge per excel·lència de Walt Disney, i va aparèixer per primera vegada en un cinema de Nova York, on es va exhibir el curtmetratge Stemboat Willie, el 18 de novembre de 1928. Aquesta història va ser la primera que es va distribuir, tot i que abans s'havien creat Plane crazy i Gallopin gaucho, totes dues mudes, que no es van estrenar fins més endavant. En aquella època, els seus ulls eren dos punts negres, les seves orelles eren llargues en lloc de rodones, el nas, més arremangat i la seva cara era blanquinosa, en lloc del rosat que va començar a adquirir a partir del 1935.

El ratolí més famós del món, al qual originalment va posar la veu el mateix Disney, és tota una icona de la cultura nord-americana i la imatge d'un dels grans imperis històrics de la mercadotècnia mundial, després d'aparèixer en desenes de pel·lícules, curtmetratges i capítols de televisió.

Però el seu naixement va ser fruit de la casualitat, ja que el primer personatge de Disney va ser el conill de la sort Oswald, que per solucionar problemes legals de drets es va acabar transfomant en un ratolí. Batejat inicialment com Mortimer, va ser idea de l'esposa de Walt Disney, Lilly, canviar-li el nom pel de Mickey, més familiar. El 1932, l'Acadèmia de Hollywood va premiar Disney amb un Oscar honorífic per la creació d'aquest personatge.

Les centrals d'Ascó contaminen l'entorn des de 1990, segons la Coordinadora Anticementiri Nuclear

Afirma que una de les partícules de l'exterior no prové de la fuita radioactiva La localització d'una partícula radioactiva «a sota d'una edificació auxiliar de la via del ferrocarril» ha portat la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) a «afirmar amb tota certesa» que les centrals nuclears d'Ascó «emeten radioactivitat a l'exterior, com a mínim, des de l'any 1990». El fet que per recollir la partícula referida s'hagi hagut de desmuntar parcialment la construcció, aixecada el 1990, és l'argument amb què la CANC basa la seva afirmació. La coordinadora també recorda la resposta que la presidenta del Consell de Seguretat Nuclear, Carmen Martínez Ten, va donar al portaveu d'ICV al Congrés, Joan Herrera, en la compareixença per donar comptes de la fuita d'Ascó I. «Pot el CSN assegurar que tota la contaminació que es va vessar al medi ambient procedia, exclusivament, de la maniobra realitzada el dia 26 de novembre o es van poder produir altres vessaments i que això passés desapercebut amb anterioritat?», va preguntar el diputat ecosocialista. La resposta va ser: «De les mesures de caracterització radiològica realitzades pot deduir-se que la major part de les partícules recollides es corresponen amb la maniobra realitzada el 26 de novembre.»

La CANC acusa el CSN i les propietàries de les centrals d'Ascó, Endesa i Iberdrola, d'amagar la informació. També demana al CSN que faci pública «la quantitat total de radioactivitat alliberada per les tres centrals nuclears catalanes, que encara hi ha en funcionament, que precisi la que va alliberar Ascó I durant la fuita de l'any passat i la que es va localitzar i recollir arran d'aquesta fuita, a més de la «d'altres emissions radioactives anteriors i posteriors a aquesta data».

A més, la CANC vol «que es paralitzin els tres reactors nuclears instal·lats a Catalunya fins que tota aquesta informació reclamada en els punts anteriors no es faci pública, se'n determinin els orígens i les responsabilitats, fins i tot penals, si s'escau, i es pugui garantir al 100% que aquestes centrals no tornaran a emetre radioactivitat a l'exterior».

ERC afirma que "ha perdut el compte dels incompliments" de Zapatero amb Catalunya

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha afirmat aquest dilluns que la seva formació "ha perdut el compte dels incompliments" del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, amb Catalunya. Ridao feia aquestes manifestacions en relació a l'incompliment del pacte que el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, va acordar amb la vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, per tancar una proposta de finançament en un període de tres mesos després del 9 d'agost, i que ha caducat avui sense resultat.

"Zapatero és com aquell alumne que diu que s'esforçarà si se li dóna una altra oportunitat, però que és un mal alumne que no comença a estudiar fins que no suspèn el curs i ha de repetir", ha assenyalat en roda de premsa, en al·lusió als partits que van donar suport al president de l'executiu central a les passades eleccions generals.

Ridao també ha afirmat que abordarà aquesta qüestió a la reunió que aquest dimecres mantindrà amb el ministre d'Economia, Pedro Solbes, i ha exigit al Govern espanyol que compleixi "amb la seva paraula i compromís" presentant una proposta de finançament justa i equitativa que cobreixi els recursos i interessos que Catalunya necessita.

ICV i EUiA vetaran els pressupostos al Senat

És la resposta a l'incompliment del termini de tres mesos que va pactar amb De la Vega sobre el nou finançament. Miralles titlla el govern espanyol de mentider lo Compromís 171108 RAC1

Click To Play

EUiA també vetarà els pressupostos generals de l'estat, segons ha explicat aquest dilluns el coordinador general, Jordi Miralles. EUiA vetarà els pressupostos 'pels continguts', però no només els que tenen a veure amb el finançament de Catalunya, segons ha puntualitzat Miralles, sinó també per l'actuació del govern espanyol, a qui ha qualificat de 'mentider'. EUiA se suma d'aquesta manera al veto d'ICV anunciat avui per Joan Saura.

'A un govern amic l'hem votat, a un govern mentider el vetem', ha dit Miralles. EUiA ja ha comunicat aquesta decisió a Iniciativa per Catalunya-Verds i als altres components del grup de l'Entesa. Per la seva banda, el president d'ICV, Joan Saura, ja ha explicat que presentaria al senat una esmena de veto als pressupostos de l'estat per l'incompliment del pacte a què va arribar a l'agost amb la vice-presidenta espanyola, Maria Teresa Fernández de la Vega, d'aconseguir una nova proposta de finançament abans de tres mesos. Ha dit que es tractava d'un segon incompliment greu que demostrava la manca de voluntat del govern espanyol. CiU ja va anunciar la setmana passada que també ho faria.

Obama reitera la intenció de tancar Guantánamo i retirar les tropes de l'Iraq

El president electe dels EUA, Barack Obama, ha confirmat la seva intenció de tancar Guantànamo i de retirar les tropes de l'Iraq en la primera entrevista televisiva que ha concedit després de guanyar les eleccions del 4 de novembre.

"He dit de forma reiterada que planejo tancar Guantánamo i ho faré", ha assegurat Obama durant l'entrevista al programa 60 minutes de la cadena CBS, enregistrada divendres a Chicago i emesa aquest diumenge a la nit.

"He dit reiteradament que els EUA no torturen i m'asseguraré que efectivament no torturem", ha insistit. Aquest objectiu forma part, segons ha dit, de l'esforç que vol posar en marxa per restaurar l'autoritat moral dels Estats Units al món.

També ha assegurat que quan arribi a la Casa Blanca, després de prendre possessió del càrrec el 20 de gener, es reunirà amb els seus assessors de seguretat nacional i els responsables militars per començar a "executar un pla per retirar les tropes" de l'Iraq.

Bé, ja ho anirem veient !!!

L'increment del consum de fàrmacs contamina els rius

Una població envellida, cada vegada més consumidora de fàrmacs i propensa a l'automedicació, i el mal reciclatge que es fa dels fàrmacs –n'hi ha que els llencen per l'inodor– incrementarà en un futur la contaminació química ja present als rius, segons un estudi del CSIC sobre l'Ebre. Gran part dels compostos actius dels medicaments que prenen els humans són metabolitzats i expulsats per l'orina i els excrements, i acaben a les aigües residuals que, una vegada depurades, passen als rius, encara que en molts casos, alerta el mateix estudi, el procés de depuració és ineficaç, cosa que manté la contaminació química dels rius.

VilaWeb/ElPunt: Els rius estaran més contaminats per l'increment del consum de fàrmacs