lo carrer del riu

lo carrer del riu

02 de febrer, 2009

La sortida cap a l'exili, en fotografies inèdites

Manuel Moros, pintor d'origen colombià establert a Cotlliure els anys trenta, es va trobar, entre el 5 i el 10 de febrer de 1939, a primera fila d'una tragèdia, i no va dubtar gens a fotografiar la gernació que travessava el pas de Portbou-Cervera de la Marenda. Nens desemparats, adults esgotats, militars vençuts... són els protagonistes de les seves fotografies, fins fa poc inèdites, que ara es poden veure al Museu de l'Exili de la Jonquera. L'exposició, 'Febrer 1939. L'Exili dins la mirada de Manuel Moros' és un dels millors testimonis fotogràfics de la sortida cap a l'exili, esdevinguda ara fa setanta anys. Les fotografies, desades durant anys, es poden veure ara totes plegades per primera vegada. La història del descobriment de les fotografies és curiosa: l'artista en va donar unes quantes a un familiar, i les altres, les va enterrar al jardí de casa seva. Dècades després, els nous estadants les van trobar, i les van voler fer públiques.

Zapatero demana a la banca que doni més crèdits

ZP i la Banca 020209 RAC1 La reunió del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, amb els presidents dels principals bancs i caixes espanyols s’ha tancat sense grans avenços, només amb l’acord de potenciar les línies de crèdit de l’ICO a les petites i mitjanes empreses i amb el compromís de la banca que flexibilitzaran els crèdits a les pimes.

En la reunió, que ha començat aquest dimarts a les cinc de la tarda i ha acabat a les tres hores més tard, Zapatero ha demanat a la banca la seva cooperació per reactivar el crèdit, aturat a causa de la crisi de liquiditat, i després de recordar-los les quantitats de diner que l’Estat ha injectat al sistema bancari espanyol justament per aquest motiu. Els banquers, representats per Emilio Botín (Santander), Francisco González (BBVA), Isidre Fainé (La Caixa), Ángel Ron (Banco Popular), Miguel Blesa (Caja Madrid) i José Luis Olivas (Bancaixa), han adduït que ells no són els responsables de la congelació del crèdit, sinó l’economia real, perquè si l’economia i la demanda es refreda, també ho fa, necessàriament, el crèdit.

Una campanya recull signatures a favor de l'oficialitat del català a Aragó

Un grup de particulars aragonesos, englobats en la iniciativa Ley de lenguas, sí ha obert una recollida de signatures per Internet per "urgir a les autoritats aragoneses" a donar compliment al mandat estatutari que les obliga a promulgar una llei de llengües d'Aragó en les que s'ha de definir l'estatus legal del català i l'aragonès.

L'escrit que acompanya la recollida de signatures especifica que hi ha diversos textos legals que avalen la necessitat de protegir el "patrimoni lingüístic aragonès" entès aquest com una realitat trilingüe en la que a més del castellà s'hi parlen dues llengües més, el català i l'aragonès. En aquest sentit, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, l'Estatut d'Autonomia d'Aragó i la Llei del Patrimoni Cultural Aragonès defensen la necessitat de "dotar d'un marc jurídic apropiat" per a aquestes llengües. Els firmants, que ja superen el miler i als quals s'han adherit entitats com el Centre d'Estudis Ribagorçans, l'Associació Cultural del Matarranya i Amics de Nonasp demanen doncs que les autoritats aragoneses legalitzin l'aragonès i el català mitjançant una llei que "per sobre de qualsevol ideologia, pacte, unitat o signe polític" desenvolupi una llei que protegeixi els drets lingüístics dels més de 70.000 aragonesos que no tenen el castellà com a llengua pròpia.

CARTA POR LA LEY DE LENGUAS

La jove 'Mirèlha' fa cent cinquanta anys

En la llarga llista de guardonats amb el prestigiós premi Nobel de literatura, no hi ha cap autor en català. Però una llengua bessona i veïna de la nostra, l'occità, sí que ha estat reconeguda per l'Acadèmia Sueca, gràcies a la figura de l'escriptor provençal Frederic Mistral. El 1904 va compartir el Nobel amb el dramaturg espanyol José Echegaray y Eizaguirre, 'en reconeixement de l'originalitat fresca i la inspiració veritable de la seva producció poètica, que reflecteix fidelment el paisatge natural i l'esperit nadiu de la seva gent, i, a més, la seva significativa tasca filològica'. En aquest últim terreny, la gran aportació de Mistral va ser el diccionari 'Lo Tresaur dau Felibritge', encara ara el més ric de la llengua occitana. I, literàriament, el jurat del Nobel va valorar sobretot 'Mirèlha', un poema en dotze cants que explica un amor impossible entre Mirèlha, la filla d'uns rics pagesos, i Vincènt, un modest cisteller, amb el paisatge de la Camarga de fons. Ara, cent cinquanta anys després de la seva publicació, es preparen dos centenars de manifestacions a tot Occitània per recordar la figura de Mistral i la seva gran obra. Viquipèdia: Frederic Mistral

01 de febrer, 2009

Ràcing 1 - Barça 2

Puyal 010209 Amb Messi i 10 més, el Barça ha transformat una altra vegada un partit que tenia molt mala pinta en una victòria espectacular. No pel joc desplegat, ni perquè el líder demostrés que és el millor, de llarg, de la Lliga, sinó perquè ha certificat que és el més orgullós, el més valent i el més persistent. Immune a la tèbia pressió que puguin exercir els seus perseguidors, que ja poden abaixar els braços, i a la d'un Racing que pretenia afegir una mica de sal al campionat, Messi ha tancat la xerrameca amb dos remats que han donat la 18a victòria en 21 partits i, alhora, ha inscrit merescudament el seu nom al costat del gol 5.000. El geni ha sortit i ha encès la llum d'un Barça que anava una altra vegada a remolc en el marcador. Com a Vila-real, com a Pamplona. Ha concedit el desig que necessitava l'equip, que era trobar el camí de la porteria, i l'ha il·luminat amb la seva mestria habitual. Letal i imparable, Messi s'ha erigit en el referent del futur campió. No hi ha rival que se li resisteixi, però ha detectat un enemic perillós: l'àrbitre. Teòricament, Fernández Borbalán no tornarà a coincidir amb els blaugranes, però aquesta tarda ha volgut ser una molesta pedra en el seu trajecte: ha assenyalat un penal molt dubtós i ha expulsat Márquez i Piqué. Feia dues temporades (Sevilla, 2006-07) que al Barça, líder també del joc net, no li feien fora dos homes del camp. A Madrid no parlaran avui del Villarato. ¿O sí? Més val que tampoc parlin de Robben. Quan això ha passat, el Barça ja havia remuntat el gol del Racing. Per sort, el joc encara pertany als futbolistes. Sobretot, als genis, als astres, com Messi. A ell li ha tocat l'honor d'emportar-se la glòria. L'ha buscat, millor que ningú. Però, com diu Guardiola, l'argentí no hauria estat suficient per arrencar els tres punts del Sardinero. Els altres 10 també han fet un treball encomiable. Fins i tot Márquez i Piqué, que han patit al darrere la velocitat de Pereira. A diferència d'altres ocasions, no s'ha vist a Santander el Barça demolidor, aquell equip que supera els 15 remats per partit. En realitat, n'ha sumat dos de decents. Tots dos de Messi. Gols com el Racing, que ha regalat la pilota i ho ha fiat tot a les accions d'estratègia. Eren les úniques ocasions en què podia decidir què fer amb la pilota. Cada falta i cada córner han estat rebuts per la parròquia amb alegria pròpia dels camps anglesos. L'esperança derivava sempre en frustració. Ni un cop ha rematat el quadro local. Especialment sensibilitzats a instàncies de Guardiola, els blaugranes han estat molt concentrats i pendents. Sobretot, de Zigic, el tio més alt de la ciutat, segurament de la província. Tot l'equip es tancava a l'àrea i Sergio Busquets se li enganxava com una paparra. Amb empentes i alguna agafada, ha mirat d'impedir que el serbi ensumés el cuir. Ni l'àrbitre ni el jutge de línia hi han vist cap falta. Tampoc és estrany. Altres de molt més clares els han passat sorprenentment per alt. Ha vist, o ha volgut veure, la més confusa: el penal de Márquez a Pereira. Com que sabia que no s'adonava de res, Fernández Borbalán l'ha xiulat amb unes ganes incontenibles, com l'hauria xiulat qualsevol aficionat del Sardinero. Llavors ha emergit el Barça intens d'altres dies, aquell que no suporta les fanfarronades. El que no es rendeix davant les dificultats, ja siguin el rellotge, la duresa del rival, o el pèssim estat del camp. Amb el marcador i amb Messi --ha trigat cinc minuts a empatar--, tothom ha espavilat. Xavi ha abandonat la prudència i ha donat més ràpida la pilota, assumint més riscos, aprofitant qualsevol escletxa entre la defensa local; Iniesta s'ha col·locat al seu costat per ficar pilotes interiors i accelerar el joc; i Alves ha retrobat, per fi, el seu soci de la banda dreta. Ara podríem dir que amb Messi sempre de titular, no hi hauria Lliga. Que en el fons, no hi ha Lliga. Que acabarà abans d'hora. Però com Guardiola sirem prudents. Queda molta lliga. Tot costa molt. Però amb Messi... FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

Israel torna a bombardejar Gaza

La força aèria israeliana ha bombardejat aquesta nit una comissaria de la Policia situada al centre de la franja de Gaza, segons les forces de seguretat palestines i fonts israelianes. En el bombardeig no s'ha produït cap víctima, però l'edifici ha quedat totalment destruït.

Aquest atac té lloc hores després que les milícies palestines llancessin diversos coets Kasam i projectils de morter contra les localitats del sud d'Israel, que van provocar tres ferits lleus, dos d'ells militars. El primer ministre, Ehud Olmert, ja havia advertit avui que el seu país donaria una resposta "desproporcionada" als atacs.

Diversos habitants del sud de Gaza, a la regió de Rafah, frontera amb Egipte, han assegurat haver rebut aquesta tarda missatges telefònics de l'Exèrcit israelià en què se'ls demanava que abandonessin les seves cases i es dirigissin cap al nord, cosa que fa pensar que es poden produir nous atacs aeris en aquesta regió, on es troben molt túnels que s'utilitzen pel contraban.

Les minories ètniques i les nacions sense estat al Fòrum Social Mundial

El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) ha dinamitzat al Fòrum Social Mundial 2009, celebrat a l’Amazones, un programa de debats i taules rodones sobre el dret a l’autodeterminació de les nacions sense Estat i la seva articulació dincs del procés del Fòrum. Aquestes activitats s’han dut a terme en el marc de l’Espai pels Drets Col·lectius dels Pobles.

L’Espai pels Drets Col·lectius dels Pobles, que compta amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, és una activitat sense precedents a la història del Fòrum Social Mundial, per partida doble. Primer, perquè per primera vegada un eix de treball i un espai temàtic es dediquen a l’autodeterminació (objectiu n. 7 segons el Consell Internacional del Fòrum), i segon perquè és el primer cop que se n’ocupa una entitat catalana. Aquest espai és el cinquè conjunt de carpes més gran, d’un total de disset a tot el Fòrum.

"Veure Federer plorar fa que disfrutis una mica menys de la victòria"

Després del seu triomf a l'Open d'Austràlia, Rafael Nadal ha manifestat que veure Roger Federer plorar va fer que ell disfrutés "una mica menys de la victòria". "Veure un gran campió com Federer com expressa els seus sentiments fa gran aquest esport i demostra que humà que és, sense por de plorar, que sempre és important. Quan veus el rival així, un company, disfrutes una mica menys de la victòria", ha manifestat el número u mundial.

31 de gener, 2009

Carod remarca que Junqueras té el plus de ser d'esquerres

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, marca distàncies entre el candidat republicà a les eleccions europees, Oriol Junqueras, i el de CiU, Ramon Tremosa, subratllant que les dues formacions han optat per candidats sobiranistes, però només un és progressista. "Hi haurà més d'un candidat sobiranista, però no totes les candidatures treballaran per la mateixa Europa", ha argumentat.

En un apunt en el seu bloc d'internet, Carod opina que Junqueras és "el millor candidat possible, un independentista implacable, persona d'esquerres compromesa amb la societat civil, transversal i amb un gran bagatge acadèmic". "Podem anar amb el cap ben alt", ha afegit.

Ha indicat que és l'únic català que encapçala una llista d'esquerres, perquè PSC i ICV-EUiA "aniran subsumits a les llistes de PSOE i IU". Però sobretot, ha posat èmfasi que el 7 de juny s'escolliran uns representants al Parlament europeu, però després hauran d'integrar-se en un grup parlamentari i defensar un programa concret.

Ha subratllat que Junqueras formarà part de l'Aliança Lliure Europea amb la resta de partits sobiranistes i progressistes d'Europa, com l'Scotish National Party i el Plaid Cymru de Gal·les, mentre que Tremosa "servirà per engrandir els escons del grup Liberal o del grup Popular, que defensen un model d'Europa basat en els Estats i clarament conservador". "Només ERC ofereix aquesta garantia", ha insistit.

Carod ha assenyalat que a Europa, a més de defensar la llengua, la cultura i la nació catalanes, es decideixen moltes coses més, com la directiva de les 65 hores setmanals. "I cadascun escull amb qui ho fa", ha argumentat. S'ha dirigit als que "busquen convertir les europees en unes primàries de les catalanes", i ha augurat que potser, el que volen és "amagar quin ús es farà del seu vot al Parlament europeu".

El bloc d'en Carod: Amb l'Oriol a Europa

Protestes perquè una empresa vinculada a l'extrema dreta vigilarà monuments històrics

Una campanya d'internet va impulsar ahir una tramesa massiva de cartes a la Generalitat en protesta per l'adjudicació de la vigilància de tres monuments de la demarcació de Tarragona a una empresa valenciana, la propietat del qual està vinculada a l'extrema dreta. L'empresa és Levantina de Seguridad SL, propietat de José Luis Roberto Navarro, fundador del partit feixista España 2000. Els monuments que, segons els promotors de la campanya, vigilarà a partir de demà l'empresa són la cartoixa d'Escaladei, el castell monestir d'Escornalbou i el castell de Miravet, que gestiona el Museu d'Història de Catalunya. A les cartes es demana al conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, que reconsideri l'adjudicació a l'empresa de José Luis Roberto, a qui es relaciona amb activitats feixistes, violentes i xenòfobes al País Valencià i Catalunya. Pels promotors de la campanya, aquests antecedents no són compatibles amb els valors dels tres monuments «ni amb els del mateix govern de la Generalitat de Catalunya, que es defineix com catalanista i d'esquerres». radioCatalunya.ca: CAL IMPEDIR QUE L'EMPRESA D'EXTREMA DRETA "LEVANTINA DE SEGURIDAD" VIGILI MONUMENTS DEL CAMP DE TARRAGONA

Té la mà Maria: LEVANTINA DE SEGURETAT (GOSSOS SENSE MORRIÓ)

ElPaís: ERC lamenta que la Generalitat contrate a la empresa de un ultra

Reagrupament.cat: L'empresa contractada per Cultura té nombroses condemnes judicials al País Valencià

El cabal de l'Ebre es multiplica per 5 en una setmana

La Direcció General de Protecció Civil va activar ahir un avís per risc de desbordament a Aragó a causa de l'enorme crescuda de l'Ebre i la possibilitat de noves precipitacions. Les recents pluges a Euskadi i Cantàbria han contribuït a fer que el riu passi per Saragossa a una altura de 4,02 metres i amb un cabal de 1.460 metres cúbics per segon, cinc vegades més que la setmana anterior. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), però, va insistir que es tracta d'una situació relativament habitual cada any i va recordar que els problemes greus s'esdevenen a partir dels 2.200 m/s. A Saragossa, el riu podria seguir diverses hores al voltant dels 1.400 m/s, va subratllar la CHE, però difícilment pujarà perquè ja està de baixa en el tram del riu situat aigües amunt. L'abril del 2007, l'Ebre va arribar als 2.100 m/s a la capital aragonesa.

El vendaval del cap de setmana va tenir un profit zero per als parcs eòlics

El vendaval del cap de setmana passat no va generar cap profit per als parcs eòlics catalans, que van haver de parar els generadors per la força del vent. Segons han confirmat fonts de Red Eléctrica de España (REE), els 17 parcs que funcionen a Catalunya van parar la producció dissabte i part de diumenge.

A més, els desperfectes causats pel vent a la xarxa elèctrica catalana van impedir el trasllat de l'energia en alguns parcs quan podien tornar a l'activitat. Alguns dels principals operadors d'instal·lacions eòliques a Catalunya, com Acciona i Comsa, han explicat que la força del vent va obligar a desconnectar els generadors gairebé tot el cap de setmana. Han afegit que a part de la parada de la producció, la maquinària no va patir danys "ressenyables" pel vent.

Montilla reconeix que la negociació sobre el finançament "està durant massa temps"

Montilla 310109 CATr El president de la Generalitat, José Montilla, ha reconegut aquest dissabte que la negociació amb el govern de l'Estat sobre el nou model de finançament s'està allargant de manera imprevista.

"Hi ha unes converses en marxa que, certament, estan durant massa temps per tractar d'arribar a un acord que ens proporcioni un model de finançament que sigui més just, que ens doti de més recursos i de més autonomia per administrar aquests recursos", ha comentat Montilla, de visita al nou edifici judicial de la Bisbal d'Empordà. Tot i això, Montilla s'ha mostrat convençut que s'arribarà a un bon acord.

Isabel-Clara Simó: Sud ençà

La nova primera ministra d'Islàndia, Johanna Sigurdardottir, és dona i és lesbiana. És una gran notícia, perquè és un altre dels símptomes que els prejudicis van fent algun pas enrere. Però la bona notícia de debò no és el gènere ni les opcions sexuals de la senyora Sigurdardottir, sinó la naturalitat amb què l'elecció ha estat rebuda pels islandesos. I què?, deien als periodistes: el que compta és com governi. Això ens torna a recordar les meravelles del nord enllà. Un nord enllà inabastable, perquè hi ha molts punts negres dins d'aquest Estat (al qual, ai!, acabarem assemblant-nos): per una banda, hi ha una dreta que utilitza totes les travetes, il·legalitats i argúcies per devorar-se entre ells; i no sols això, sinó que un dels seus adalils, l'inefable José María Aznar, és el màxim defensor de la inexistència del canvi climàtic, en la mateixa línia que, en altres llocs, hi ha els antievolucionistes. Galdós espectacle. Però és que l'esquerra practica una neteja política sense precedents democràtics al País Basc. El govern de Madrid vol governar a Euskadi i ficar les seves ansioses mans en les sucoses caixes tributàries basques; ho va intentar endebades l'inenarrable Mayor Oreja, i ara ho repeteix Patxi López, mitjançant un procediment espectacular: eliminar via judicial els contrincants. ¿No s'han preguntat com podran governar un país al qual prèviament han tapat la boca? Necessitem la independència. Més que mai. I ara és una ocasió d'or, car els espanyols sembla que volen plantar cara als israelians. És fàcil imaginar que una de les nacions més poderoses de la terra estaria ara al nostre costat. Però no tinc cap dubte que no aprofitarem l'ocasió, oh salvatge sud!

30 de gener, 2009

El govern espanyol continua sense anul·lar el judici a Companys

Lluís Companys 300109 RAC1 El Ministeri de Justícia espanyol ha dit que faria un acte de reparació moral del president de la Generalitat Lluís Companys, després d'haver acceptat la petició de la seva néta, Maria Lluïsa Gally, i el conseller d'Interior, Joan Saura. El govern espanyol continua sense pronunciar-se, doncs, respecte l'anul·lació del judici sumaríssim que sentencià a mort el president, tal com demanen diverses entitats i organitzacions polítiques.

Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió per la Dignitat, ha dit que, tot i que no sabien si aquest gest ajudaria o no, no és el que esperava l'entitat. 'De declaracions morals no en necessitem; el que necessitem és que s'anul·lin els processos i no estarem satisfets fins que això no passi.' Lluís Companys 300109 COMr

Cruanyes també ha dit: 'l'anul·lació del judici a Companys ha de ser el començament de l'anul·lació de molts altres processos. Fins que no es faci aquesta anul·lació, no estarem satisfets.'

El portaveu de la Comissió per la Dignitat també ha recordat que Suïssa va anul·lar, l'u de desembre, tots els processos oberts contra brigadistes suïssos: 'Si ha estat possible fer-ho a altres llocs, aquí també ho ha de ser.' Avui: El govern espanyol aprova la declaració de reparació i reconeixement de Companys i de 41 represaliats més

No pot ser que el 9% del PIB català se'n vagi !!!

finançament CAT 290109 CATinfo El conseller d'Economia, Antoni Castells, va dir ahir en una conferència a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) que Catalunya havia de poder decidir sobre els seus impostos, perquè 'no pot ser que el 9% del PIB se'n vagi'. Sense donar detalls de les converses amb el govern espanyol, va dir: 'Ara també hi ha en joc el pacte constitucional de fa trenta anys.' I va reiterar que no acceptaria un mal acord.

'Amb el finançament ens juguem el futur de l'autogovern, perquè el finançament és allò que millor mesura la salut de l'autogovern', va dir el conseller. I va afegir: 'Ara negociem un nou model de finançament i d'ací a poques setmanes hi haurà la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut. En aquestes qüestions, ens hi juguem si és possible de fer allò que volíem quan es va fer el pacte constitucional l'any 1978.' Aquest pacte, va explicar, 'volia establir una relació profunda entre l'autogovern de Catalunya i la democràcia a Espanya.'

Castells va prosseguir dient que Catalunya no tenia actualment prou autonomia tributària. I va repetir que el model actual era esgotat: 'No s'acosta a cap model mínimament apropiat per a un govern que vol tenir autonomia i és dolent per al conjunt.' Segons que va dir, si hi ha estat de les autonomies és perquè es va decidir que hi hagués autogovern i, per tant, calia adoptar un model de finançament conseqüent. 'El models federals que hi ha pel món són molt més senzills, clars i efectius. És molt difícil d'explicar a ningú el model actual que tenim aquí', va dir.

Quant a la solidaritat: 'No és acceptable que Catalunya aporti més del 20% de recursos per sobre de la mitjana i que, un cop fet l'anivellament, rebi el 6% per sota de la mitjana.' Cal, doncs, 'un gran pacte per la solidaritat', en el benentès que la solidaritat tan solament té sentit 'si aquells qui la reben la reconeixen i aquells qui l'ofereixen l'accepten'. Ara, va dir lamentant-se'n, la primera d'aquestes condicions no es compleix.

'Les enquestes diuen que el 75% dels espanyols pensen que Catalunya és la comunitat més insolidària. Això vol dir que molt irresponsablement des de l'altra banda de la taula en la qual negociem es dediquen a excitar els ànims contra Catalunya.' I va afegir: 'Si no hi ha una percepció mínima de la realitat, és molt difícil de pactar.'

Vídeo: Conferència del conseller d'Economia, Antoni Castells, sobre el nou model de finançament (VilaWeb/ElPunt)

Bargalló tractarà les universitats espanyoles igual que les estrangeres

Josep Bargalló 300109 RAC1 El director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, ha explicat que el fet que s'estudiï el català a més universitats alemanyes, franceses, angleses, o d'EEUU, que espanyoles es deu, en part, als 'dubtes' de la Generalitat sobre com afrontar aquesta situació. 'Fins ara', ha recordat, pensaven que 'no calia pagar' a les universitats espanyoles perquè l'estat ja se 'n'encarregaria' de fer-ho per potenciar una llengua que és oficial a l'estat. Però 'això no ha estat així', ha lamentat. A partir d'ara 'tractarem les universitats espanyoles igual que les estrangeres i pagarem per veure si la situació canvia'.

Bargalló ha aclarit que si a Alemanya es parla català es 'perquè allà es concentren la majoria d'estudis de filologies romàniques d'Europa. En el cas de França i Anglaterra, l'explicació es troba en l'emigració de professors durant el Franquisme que van acabar exercint en aquests països. I els EEUU 'és molt gran i allà s'estudien totes les carreres'.

L'IRL paga a aquestes universitats perquè ofereixin estudis de català. 'Si no paguéssim també hi hauria universitats que ensenyessin català, però n'hi hauria menys', ha resumit. Les quantitats que s'aporten a aquests centres 'de mitjana' són de 12.000 euros però varien molt en funció de si allà hi ha 'només un professor o hi ha un centre de recerca on es duen a terme, per exemple, tesis doctorals centrades en el català'.

Bargalló ha explicat que fins ara es creia que 'com que els catalans ja paguen els seus impostos es podia esperar que l'estat donés diners a les universitats espanyoles per potenciar el català', però això 'no ha estat així', ha lamentat. A partir d'ara, el president de l'IRL ha assegurat que tractarà les universitats espanyoles igual que les estrangeres i pagaran 'aquests 12.000 euros' per veure si així s'aconsegueix que s'estudiï el català a l'estat espanyol.

ETA assegura que continuarà lluitant fins a la independència d'Euskal Herria

ETA 300109 RAC1 ETA ha avisat en sengles comunicats als diaris Berria i Gara que continuaria lluitant amb les armes fins que els estats espanyols i francès no reconeguin la independència d'Euskal Herria. Aquests dies fa cinquanta anys que es va celebrar la primera reunió de militants d'ETA i, en un text de balanç, el grup fa una crida als abertzales a unir forces 'perquè Euskal Herria tingui el seu lloc i veu pròpia en el món'.

Per ETA, 'l'adhesió a la independència és més gran que fa cinquanta o trenta anys' dins la societat basca, i creu que un dia 'sense imposicions dels estats, aquest poble emprendrà el camí de la independència per vies pacífiques i democràtiques'. Però, mentrestant, diu el comunicat, continuarà lluitant 'amb totes les forces i vies, perquè els estats enemics no donen el més mínim senyal de voler respectar la paraula d'Euskal Herria'.

Avui: ETA avala la violència mentre el futur del País Basc no es pugui decidir "seguint les regles democràtiques"

Gara: ETA pide «unir fuerzas para entrar en la era de la independencia» tras saludar los avances de estos 50 años

Berria: ETA-ren agiria, sorreraren 50. urtemugan