lo carrer del riu

lo carrer del riu

14 de gener, 2008

Xirinacs va morir de forma natural, segons ha confirmat la Fundació Randa

El polític i sacerdot Lluís Maria Xirinacs, que va ser trobat sense vida el passat 11 d'agost en una zona muntanyenca, va morir de mort natural, segons ha revelat l'autòpsia, que avala la tesi dels seus afins en el sentit que “es va deixar morir perquè ja estava molt feble”.

Segons ha informat la Fundació Randa, el resultat de l'autòpsia de Xirinacs ha determinat que va morir “de mort natural”. El mateix dia que va ser trobat el cos sense vida de Xirinacs, un portaveu de la Fundació Randa ja va assegurar que l'exsenador “es va deixar morir perquè ja estava molt feble”.

El propi exprelat va deixar una nota en la seva butxaca en la qual deia que “en ple ús de les meves facultats, marxo perquè vull acabar els meus dies en la solitud i el silenci”, i afegia que “si em voleu fer feliç, no em busqueu. Si algú em troba, li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui pertorbar la meva solitud i el meu silenci”.

Xirinacs: Cultura de mort (Avui, 22.08.07)

Avui: Xirinacs va morir de mort natural, segons l'autòpsia

Ridao denuncia "obstacles" del ministeri d'Afers Estrangers a la reunió de Carod amb Salmond

El portaveu d'ERC al Parlament i candidat a les eleccions generals, Joan Ridao, ha assegurat aquest dilluns que el ministeri d'Afers Estrangers ha interposat "obstacles" a la reunió que van mantenir el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, amb el primer ministre escocès, l'independentista Alex Salmond. A la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiva d'ERC, Ridao ha denunciat les "diferents vicissituds" a les quals ha assegurat que el Ministeri d'Afers Estrangers va sotmetre la reunió entre Salmond i Carod.

Segons Ridao, Carod, a diferència d’altres viatges com a vicepresident a l’Exterior, es va trobar “amb alguna dificultat”. El portaveu republicà ha atribuït aquests obstacles al fet que Salmond lidera un procés independentista. Tot i això, l’executiva d’ERC ha valorat de forma positiva el viatge de Carod a Escòcia, no només per “internacionalitzar la causa catalana” i “donar a conèixer la realitat nacional” de Catalunya, sinó per “conèixer de primera mà” la situació política escocesa i les seves perspectives de cara la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.

El rector de Santa Maria de Corcó (Osona) denuncia que el bisbat li ha posat un filtre a Internet que li impedeix veure webs progressistes

El rector de les parròquies de Santa Maria de Corcó, Tavertet i Sant Bartomeu Sesgorgues, Jesús Miquel Silvestre, denúncia en el full parroquial d'aquest passat diumenge que des del bisbat de Vic li han bloquejat la connexió d'Internet a webs religioses progressistes.

Silvestre va detectar aquest fet quan es volia connectar al portal servicioskoinonia.org, on hi ha articles i continguts de la coneguda com teologia de l'alliberament per preparar el seu sermó per a les eucaristies del cap de setmana.

En l'article que obre el full parroquial, Silvestre diu que quan va voler accedir al web li va aparèixer el missatge "Bloqueo al intentar acceder a una URL-filtrada". Un cop va aparèixer aquest missatge a la seva pantalla va decidir veure si el filtre també apareixia en pàgines més pròximes a la línia oficial de l'Església com són e-cristians, Opus Dei o la web del Vaticà, a les quals va poder accedir lliurement. Silvestre considera que aquests portals tenen una línia "catolicoromana i fonamentalista".

La instal·lació del filtre l'hi va confirmar una operadora de Telefónica un cop va telefonar al número d'atenció a l'usuari. Silvestre interpreta aquest fet com "un excés de zel pastoral" i considera que amb la mesura es vol "tallar el dret que tots tenim, fins i tot els capellans, a la informació". El filtre li ha provocat, segons diu el capellà, "una sensació d'estranyesa i ira continguda com mai havia sentit". Després de trucar al bisbat de Vic li van comunicar que "ja fa temps que es va contractar aquest servei... digues quines pàgines vols consultar i treurem el filtre... Ho he fet perquè no us arribin pàgines de servidors no segurs", transcriu Silvestre en l'article. Segons el rector aquesta mesura ha d'haver estat obra "d'algun canonge amb aspiracions promocionals".

Aquest fet fa segons Silvestre obrir una reflexió sobre "el tema de la democràcia i la llibertat dins de l'Església". Entre d'altres denuncia "els numerets que han muntat els nostres prelats en el tema de la família cristiana, el matrimoni, la pederàstia i l'homosexualitat, on és evident que es confonen els termes" i on "ells aposten per una ideologia política determinada".

El portal servicioskoinonia.org és un portal religiós fet a Llatinoamèrica on, entre d'altres, s'hi troben articles de reconegudes personalitats com Leonardo Boff, Jon Sobrino o Pere Casaldàliga. La pàgina està vinculada amb els sectors més progressistes de l'Església i allunyats del discurs de l'actual direcció dels cristians catòlics.

-No té res d'estrany, tenint en compte que tornen a fer la missa de cul !!!

El Papa gira l'esquena als fidels (eldebat.cat)

Ibarretxe explicarà a Barcelona la seva consulta autodeterminista

Serà aquest dijous en un acte presentat per Joel Joan El lehendakari Juan José Ibarretxe visitarà Barcelona dijous i divendres d'aquesta setmana, en una visita durant la qual aprofitarà per pronunciar una conferència, segons han confirmat fonts del govern basc. La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), el Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES), i Sobirania i Progrés tenen previst oferir aquest dilluns una roda de premsa per anunciar la conferència d'Ibarretxe. Segons aquestes tres plataformes, la conferència permetrà 'conèixer de primera mà totes les circumstàncies a l'entorn de la consulta a la ciutadania basca'.

Segons un comunicat emès per les tres organitzacions, la conferència del lehendakari serà presentada per l'actor Joel Joan. Els responsables d'una de les entitats, el Cercle d'Estudis Sobiranistes, es van reunir amb Ibarretxe el passat mes de desembre a la seu del govern basc a Vitòria. Durant la trobada, el lehendakari es va mostrar interessat en el procés de creació del CES i va comunicar a la delegació de l'entitat la seva voluntat de col·laborar-hi en el futur.

Tardà versus Duran

Tardà (ERC) considera que "té conya que Duran (UDC) se'n recordi ara que el català no es pot parlar al Congrés"

El portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Congrés, Joan Tardà, ha considerat aquest diumenge que "té conya que Duran se'n recordi ara que el català no es pot parlar al Congrés quan en 25 anys cap diputat de Convergència i Unió (CiU) a Madrid s'ha atrevit a plantejar mai aquesta deficiència democràtica".

Amb aquestes paraules Tardà ha replicat les declaracions del seu homòleg de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, en què deia que el català estava discriminat en les institucions de l'estat i, en concret, al Parlament espanyol.

Tardà ha recordat que "en 25 anys mai cap diputat de CiU a Madrid ha gosat a parlar en català al Congrés ni a plantejar aquesta deficiència democràtica". Segons el portaveu d'ERC, "ha hagut d'arribar un grup parlamentari independentista com el d'Esquerra per plantejar la qüestió en aquesta legislatura i posar Espanya davant el mirall perquè es veiés que no hi ha cap respecte pel pluralisme lingüístic".

Per Tardà, "a Espanya la diferència molesta i es veu com un destorb". "Té conya que Duran se'n recordi ara d'això, en plena precampanya quan ell mateix mai ha gosat per res a parlar en català a les institucions de l'estat i no s'ha preocupat gens pel tema", ha conclòs.

13 de gener, 2008

'Objectiu: un país de primera', eslògan d'ERC per a les eleccions al Congrés

Els caps de llista d'ERC per a les eleccions al Congrés de les quatre demarcacions catalanes, liderats pel de Barcelona, Joan Ridao, han presentat aquest diumenge al migdia l'eslògan que el seu partit difondrà durant la precampanya i campanya electoral, que serà "Objectiu: un país de primera".

El lema l'han elaborat a partir de la participació de pràcticament 1.600 persones que, a través d'una pàgina web d'ERC, han enviat els motius pels quals volen la independència de Catalunya. Ridao ha dit que "està en joc el benestar de la gent" i que no s'hi val a "pagar impostos de primera per obtenir serveis de tercera".

L'eslògan, que es completa amb la frase "Per això vull la independència", enllaça amb el vídeo preelectoral d'ERC, presentat fa unes setmanes, on diverses persones argumenten en favor de la sobirania de Catalunya.

No, si acabarem tots a la garjola !!!

La Fiscalia denuncia l'alcaldessa d'Hernani per enaltiment del terrorisme La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha denunciat aquesta tarda a l'alcaldessa d'Hernani (Guipúscoa), Marian Beitialarrangoitia (ANB), per un delicte d'enaltiment del terrorisme per homenatjar en un acte ahir a Pamplona els dos presumptes etarres acusats de l'atemptat de la T-4.

En la seva denúncia la Fiscalia demana al jutge Santiago Pedraz, que es troba aquesta setmana de guàrdia, que citi a declarar l'alcaldessa com imputada per un delicte d'enaltiment del terrorisme, castigat amb dos anys de presó.

Després de tenir coneixement de l'ocorregut a través de la Policia, el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, ha ordenat el fiscal que es troba de guàrdia, Ignacio Gordillo, que presenti aquesta mateixa tarda la citada denúncia i que reclami l'ampliació dels informes policials, per si algun dels assistents en aquest acte hagués també incorregut en algun delicte.

La Policia ha informat la Fiscalia que en aquest acte, a més de les paraules d'homenatge de l'alcaldessa cap els presumptes etarres Igor Portu i Martín Sarasola, hi va haver també aplaudiments i crits en suport d'aquests dos presumptes terroristes.

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia s'estén a Vinaròs amb un nou grup local

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia és una entitat que va néixer fa uns mesos a Alcanar per lluitar contra el projecte Castor d'emmagatzematge de gas, que el govern espanyol vol instal·lar a la veïna localitat de Vinaròs. La plataforma s'estén ara a aquesta localitat castellonenca a través d'un nou grup local que ja ha començat a treballar contra la criticada 'imposició de l'estat'. Els responsables de l'entitat a Alcanar han explicat que gràcies als nous integrants es podrà analitzar de més a prop la 'falta de transparència', la 'nocturnitat' i la 'desinformació' de la qual acusen l'Ajuntament de Vinaròs i, en concret, el seu alcalde, el socialista Jordi Romeu, 'un alcalde que sembla que no està gens interessat a informar els seus veïns sobre els perjudicis d'aquest projecte'.

Un centenar de persones es concentren a Elx per reclamar TV3

El col·lectiu Volem TV3 d'Elx ha fet avui al matí una concentració a les portes del Centre Municipal de Congressos, on el PP hi feia el primer acte de precampanya. Un centenar de persones s'hi han aplegat i el col·lectiu també ha aprofitat per instal·lar una taula de recollida de signatures contra el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià. A les dues taules instal·lades fins avui, ja s'han recollit més de tres-centes signatures de suport.

Totes aquestes signatures es faran arribar al Síndic de Greuges d'Alacant durant la pròxima setmana. Demà mateix, la taula es tornarà a instal·lar, coincidint amb l'acte de presentació d'Iniciativa del Poble Valencià farà al Centre de Congressos d'Elx. En aquesta taula s'informa els ciutadans sobre el tancament del repetidor de la Carrasqueta, que distribuïa des de feia més de vint anys el senyal de TVC.

Segons membres del col·lectiu amb qui ha parlat VilaWeb, alguns simpatitzants del PP que han acudit a l'acte de precampanya han signat a favor de la represa de les emissions. Els càrrecs del partit no han entrat per la porta principals, ans per la del darrere.

Les mobilitzacions al País Valencià no s'aturen. Divendres vinent, a la plaça d'Espanya d'Alcoi s'hi farà una concentració per reclamar la llibertat d'expressió. Dissabte, es repetirà la convocatòria a Alacant, a la plaça de l'Ajuntament.

No estem sols. El poble sòrab: Eslaus entre germànics

Els nens de l’escola de Crostwitz estudien totes les assignatures, tret de l’alemany, en el seu idioma (us sona?) Menys de tres-cents quilòmetres al sud-est de Berlín, entre els Estats federats de Brandenburg i Saxònia i a tocar de les recentment aixecades fronteres de Polònia i la República Txeca, trobem Lusàcia, la pàtria dels sòrabs. El poble sòrab és “una minoria nacional” reconeguda per la República Federal d’Alemanya. Són un poble eslau, s’autodefineixen com a nació i sobreviuen amb més pena que glòria enmig d’un país de 82 milions d’habitants. La població sòraba actual amb prou feines supera els 60.000 habitants. No és estrany, doncs, que només un de cada cent alemanys en conegui l’existència. Durant segles es van estendre arreu de la meitat nord d’Alemanya i van ocupar un territori que s’estenia des de Hannover fins al mar Bàltic. Avui els queda Lusàcia i, segons com evolucionin les coses, aviat podrien perdre el poc que els queda com a poble. El principal maldecap dels sòrabs ara per ara no és la supervivència de la seva llengua –actualment parlada per la meitat de la població– sinó l’explotació del carbó de lignit que s’amaga al subsòl de la Baixa Lusàcia, el territori més proper a Chosebuz (Cottbus en alemany), per part del gegant energètic suec Vattenfall. “Els crítics amb l’explotació, entre els quals m’hi compto, diuen que l’èxode de població encara s’agreujarà més i ja ho comencem a notar. La gent jove veu que construir una casa aquí ja no té sentit perquè quan arribi la central, o bé serà enderrocada o bé quedarà al límit” de la instal·lació, diu Matthias Berndt, activista de pobles amenaçats com Grabko, Kerkwitz o Atterwasch, que podrien desaparèixer entre el 2017 i el 2019.

La malastrugança ha perseguit els sòrabs al llarg de la seva història. Gairebé sempre han patit la persecució o la devastació. La germanització del territori va suposar l’inici de la seva pràctica extinció. El 1875, el canceller del Reich, Otto von Bismarck, pare de la nació alemanya, ja va prohibir la llengua dels sòrabs i tres segles abans, Martí Luter, el pare de la Reforma, va batejar-los com “la pitjor de totes les nacions”. L’arribada del segle XX no va ser gaire millor per als sòrabs. Després del respir que va suposar l’amable República de Weimar, el règim nacionalsocialista va intentar dispersar-los per tota la geografia alemanya amb l’objectiu de dissoldre’ls. El 1945 Lusàcia va quedar aïllada en territori de l’antiga República Democràtica Alemanya. “L’RDA va ser molt ambivalent amb nosaltres. D’una banda, es van aconseguir moltes coses. Per exemple, escoles sòrabes i fins i tot la carrera de filologia sòraba, però malauradament tot es va fer des de l’Estat i no es va promoure la cultura entre les classes populars”, explica Ines Neumann, sorabista a la Universitat de Leipzig. Actualment els sòrabs, tot i comptar amb el reconeixement oficial de les institucions alemanyes, se senten “abandonats” pel govern de Berlín. Les subvencions que reben les organitzacions culturals representades a la Fundació del poble sòrab resulten insuficients per promoure una cultura que ha quedat reduïda a les prestatgeries del museu de Bautzen i a l’atracció turística Njepila-Hof de Rohne, una reproducció d’una casa típica sòraba on es poden veure elements de la vida tradicional d’aquest poble, com els vestits tradicionals, situada a la Lusàcia central. Amb tot, l’esforç dels sòrabs per ressorgir de les cendres és evident. Només cal entrar a l’escola bilingüe de Crostwitz on els nens aprenen totes les assignatures, tret de l’alemany, en sòrab. Davant l’evidència que el seu pes demogràfic mai no serà prou interessant des d’un punt de vista polític, el poble sòrab ha creat llaços amb els seus veïns eslaus, especialment amb els txecs. “Esperem recuperar la consciència nacional sòraba”, diu Jan Nuch, el president de la Domowina (en sòrab, “pàtria sòraba”), la institució que lluita per la supervivència de la cultura i l’ètnia sòraba des de l’any 1912.

12 de gener, 2008

Barça 4 - Murcia 0

Puyal 120108 El Barça ja té una il·lusió a què agafar-se. La necessitava venint d'on ve i en aquests temps de dubtes i mals pensaments. Per fi, el quart fantàstic ha aparegut, just quan qui era el número u, Ronaldinho, està desaparegut. Thierry Henry, sí, Titi, la figura que tant s'havia fet esperar, ha irromput al Camp Nou i, de la seva mà, el Barça ha allunyat molts dels fantasmes que el ronden des de fa temps. Més enllà del còmode triomf davant el Múrcia (4-0), el Barça ha recuperat el plaer de jugar. Per alguna cosa s'ha de començar. Samuel Etoo se n'anirà diumenge a la Copa d'Àfrica amb un bon record. No només pels dos gols que ha marcat contra el Múrcia --cinc en sis partits de Lliga-- sinó també per la sensació que ha deixat els seus millor del que estaven. No és que pugui estar tranquil, perquè aquest equip ja ha semblat aixecar-se altres vegades i ha tornat a caure, però respira. Com si s'hagués conscienciat que ha de tirar endavant com sigui, estigui qui estigui, amb Ronaldinho o Deco, o sense ells, el Barça ha serrat les dents, ha agafat embranzida i ha començat a despertar de l'ensopiment en què estava sumit i que li ha costat tants cops. El Camp Nou ha viscut un il·lusionant viatge. De dos records per oblidar, que no havia oblidat --Madrid i Alcoià-- i que han causat alguns xiulets en el tram inicial, ha passat a un final esperançador. Henry ha estat el mestre de cerimònies, convertit per primera vegada en una còpia de l'Henry de l'Arsenal, a qui tant s'enyorava, amb un regal a Bojan, amb qui manté una relació gairebé paternal, i un altre a Etoo, i un repertori de força, classe, sacrifici i tot el que s'espera d'un fantàstic. Una exhibició que li ha fet guanyar tots els honors, amb el públic corejant el seu nom. Però, abans que ells, ha hagut d'aparèixer un pencaire per desencallar el partit. Gudjohnsen, després d'un gran centre de Zambrotta --després l'ha entelat amb una pobra actuació--, ha obert el camí i ha tornat a reivindicar-se amb una valuosa actuació. Està molt lluny de qualsevol fantàstic i del do natural de Bojan, però no mereix el tracte que sovint li ha donat Rijkaard, que fa un any el va posar fins i tot darrere de Saviola. Avui, s'ha recordat d'ell després d'haver-lo tornat a oblidar com tantes altres vegades.

L'entrenador ha remogut l'alineació com si la memòria li hagués portat el record dels temps de les rotacions. Amb quatre canvis respecte a l'equip de Sevilla, i deixant fora peces fixes com Milito, Abidal i Iniesta, a més de Giovani, el tècnic ha donat entrada a Zambrotta, Thuram, Sylvinho i Bojan. Márquez ha fet un obligat pas endavant, recuperant la posició de migcentre que Touré i Edmílson han deixat òrfena, i en què sembla haver perdut el tacte que tenia. Lluny de la imatge que ofereix juntament amb Milito, el mexicà ha tingut un inici desesperant, amb diverses pèrdues de pilota i una falta de col·locació inquietant. Després, ha millorat. Com el Barça.

Amb diferents peces, el Barça ha seguit en la línia de lenta recuperació que ha mostrat en els últims dos partits. Res de l'altre món, però tal com estava, anar fent ja és molt. El Múrcia no és el Sevilla, és cert, però ha aparegut al Camp Nou amb un punt d'atreviment que altres no tenen. Ha sortit a pressionar a dalt, però s'ha quedat sempre a mig camí. El Barça ha arrencat com un dièsel, a poc a poc, i ha acabat embalant-se. Una intervenció decisiva de Valdés en un mà a mà amb Baiano, que ha desbaratat l'empat, l'ha acabat de despertar. Henry ha emergit llavors amb una vitalitat espectacular. A l'esquerra, en la posició que ha deixat buida Ronaldinho, en un signe que minimitza encara més l'absència de l'estrella, Titi ha ofert una actuació excepcional, sobretot, en la comparació amb el mateix Ronaldinho i amb l'Henry de fa uns mesos. Dues assistències que Bojan i Etoo només han hagut de rematar, i una esperançadora exhibició de confiança en si mateix. Generós, sentint-se capaç de tot, sense rastre de dolor, disfrutant en cada pilota, Henry ha començat a tornar part de l'afecte que se li professa. Amb ell, és més fàcil esperar Messi. I Ronaldinho. Si torna. FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del partit

L’Ajuntament de Miravet prepara la celebració de 'l'any Roc Llop'

En commemoració al centenari del naixement del poeta miravetà Roc Llop i Convalia, l'Ajuntament de Miravet està preparant una sèrie d'actes per tal de recordar i reivindicar la figura de l'escriptor, encara molt desconegut però amb una important vàlua literària. L'objectiu del consistori és finalitzar aquest 2008 havent aconseguit que la societat conegui qui va ser Roc Llop i quina és la seva obra. A més, el pròxim estiu es publicarà 'Roc Llop i Convalia, l’exili d’un poeta miravetà', obra guanyadora del XIIIè Premi d’Assaig Artur Bladé i Desumvila, que tracta l'obra i la vida de l'escriptor.

Alego: L’Ajuntament de Miravet prepara la celebració de 'l'any Roc Llop'

Bloc de Pere Muñoz: ROC LLOP I MIRAVET

Bloc de Josep M. Sáez: El Centenari de Roc Llop i Convalia

Jaume Renyer. Per l'esquerra de la llibertat: Roc Llop, en la memòria

La Veu de l'Ebre: L'Ajuntament de Miravet prepara la celebració de l'Any Roc Llop

Roc Llop i Convalia: Poeta i supervivent dels nazis

Viquipèdia: Roc Llop i Convalia

El Delta es consolida com a hàbitat hivernal de milers d'aus

El Parc Natural del Delta de l'Ebre va finalitzar ahir les tasques d'elaboració del cens d'aus hivernants. Durant els darrers cinc dies, una quarantena de tècnics i voluntaris han recorregut fins a 32.000 hectàrees d'aquest espai natural per fer un recompte de totes les espècies d'aus, especialment aquàtiques, que habiten arrossars, llacunes i illes del riu durant els mesos de fred. A diferència de l'any passat, tot apunta que les baixes temperatures que s'han registrat aquesta tardor i hivern al conjunt d'Europa han fet que arribessin més ocells procedents del nord i centre del continent en cerca d'un ambient més temperat. «Per exemple, aquesta setmana hem detectat una entrada important d'ànecs i fotges, tot i ser ja en una època en què les poblacions acostumen a ser estables», explica el tècnic del Parc Antoni Curcó. Així, a l'espera de les dades definitives del recompte, es preveu que la població d'aus hivernants al Delta pugui assolir enguany novament els prop de 250.000 individus de l'any 2005. Una xifra molt important que es deu també, en bona mesura, al manteniment dels camps inundats durant l'hivern, gràcies a les mesures agroambientals de l'arròs (i per les quals els pagesos reben un ajut de la Unió Europea). Per contra, aquestes baixes temperatures han reduït la colònia hivernal de flamencs a la punta de la Banya, de manera que no es repetirà la xifra rècord de l'any passat, quan es van superar els 13.000 individus. El cens que elabora el Parc Natural, de forma coordinada amb d'altres zones humides, compta les aus que viuen tot l'any al Delta - com ara l'ànec collverd, la fotja o el flamenc-, i les que hi arriben només per passar els mesos de més fred, entre les quals hi ha els ànecs cuallargs, morells i xerxets, els limícoles i els bernats pescaires. La feina per elaborar el cens comença i acaba amb la llum solar. Per dur a terme el recompte, els tècnics se serveixen únicament de telescopis, prismàtics, comptadors i, especialment, de la seva paciència i capacitat d'observació. A més dels arrossars, recorren basses, badies, el riu i les seves illes. A excepció de la boira que va cobrir ahir bona part del territori durant el matí, les bones condiciones meteorològiques els han facilitat la feina i han pogut enllestir el cens un dia abans del previst.

L'independentisme cors es manifesta contra la repressió de l'estat francès

Divuit partits, sindicats i associacions corsos han convocat, avui a les 15.30, una manifestació unitària a la capital, Aiacciu, amb el lema 'Resistència i llibertat' per protestar contra la 'repressió' que la república francesa està exercint a l’illa. Amb el crit de 'prou!', volen donar una resposta contundent al procés judicial que ha dut a la presó Yvan Colonna, considerat innocent per bona part del nacionalisme cors.

La manifestació, la primera des de fa anys amb caràcter unitari entre les diverses faccions de l’independentisme cors, va gestar-se el 2 de gener a Corti, capital històrica del país, on ja s’hi van reunir els dirigents de tots els moviments nacionalistes. L’empresonament de Colonna ha generat molt de recèl entre l’independentisme cors, que denuncia el ‘cicle de repressió’ en què ha entrat l’administració francesa envers qualsevol organització que s'oposi al 'statu quo'.

Corsica Nazione Indipendente, el principal partit independentista cors, crida a la manifestació amb el següent argument: 'la pau no s’ha de confondre amb la pacificació colonial, no és l’acceptació de l’ordre establert per la força que ens tutela a cada moment, no és la Còrsega pacificada de Sarkozy'.

Fa un any, precisament, l’illa ja va viure una de les manifestacions més massives que es recorden, en què entre 1.800 i 8.000 persones -segons la policia o els organitzadors- van protestar contra la política repressiva del llavors ministre d’Interior Nicolas Sarkozy.

Viquipèdia: Còrsega

PSC i PSOE minimitzen el desacord mentre Puigcercós titlla Zapatero d'«estafador»

Joan Puigcercós 110108 RAC1 Amb les eleccions a la cantonada, el PSC i el PSOE minimitzaven i situaven en la normalitat de les relacions entre dos executius el desacord sobre el traspàs de rodalies Renfe, que José Luis Rodríguez Zapatero havia promès per al gener. Malgrat el compromís de continuar negociant, des de Catalunya es dóna pràcticament per descartat que la transferència arribi abans de les eleccions, i s'insisteix que només rubricaran un acord global de traspàs, no una declaració d'intencions com vol el PSOE. Tots els partits, tret del PSC, van criticar l'actuació de l'executiu estatal, i el secretari general d'ERC i conseller de Governació, Joan Puigcercós, acusava el Zapatero «d'estafador» perquè, amb l'excusa del PP, ha estat «regatejant, enganyant i estafant» Catalunya.

La intenció de l'executiu estatal era arribar a un principi d'acord per negociar, posteriorment, les condicions i els compromisos del traspàs. Va topar frontalment amb l'objectiu de l'executiu català, que no vol tancar la transferència fins a tenir-ho tot lligat. El conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, va admetre ahir que el govern espanyol els va pressionar perquè signessin l'acord de mínims. La negativa de la Generalitat ha provocat una topada que el PSC i el PSOE van minimitzar, i més a les portes del 9-M. La posició dels socialistes catalans és complicada, ja que si bé la plantada els serveix per demostrar que no estan supeditats a Madrid, pot posar en dificultats la candidata Carme Chacón, ministra d'Habitatge de Rodríguez Zapatero. De moment, en l'eslògan de campanya "La Catalunya optimista", el nom del president estatal no apareix, a diferència d'aquell "Si guanya Zapatero, guanya Catalunya" dels passats comicis.

Isabel-Clara Simó: El salt

"...per a entrar-hi calen un front humil sota la llinda i un salt": aquest és el lluminós darrer vers d'una de les Elegies de Bierville del mestre Carles Riba. Està parlant d'Ítaca, de la qual acaba de dir: "Ítaca, regne petit, conec la cova profunda!". Està parlant doncs de la pàtria, de la pàtria recuperada, en una bellíssima metàfora. La idea és inquietant: un front humil i un salt. Enfront de la sobergueria castellana, i lluny del concepte de vilesa, cal un front humil, no una fatxenderia destralera. És el front, l'intel·lecte, el qui ha de ser humil. I cal fer un salt. Un bot.

És fàcil pensar-hi escoltant les eternes i inútils picabaralles entre els governs de Madrid i els de Barcelona: destrossades les Rodalies, a Madrid diuen: "Ja us podeu quedar la desferra; però sense prestacions". No costa gens de donar allò que ja no serveix, com les senyores altives que donaven a les minyones els vestits que havien trencat o tacat indeleblement. Aquesta mateixa reunió ha succeït dotzenes de vegades: en una taula de negociacions, hi ha qui dóna alguna cosa a canvi d'alguna altra. Els catalans anem a negociar sense res a les mans -perquè res no tenim- esperant justícia, o equitat o fins i tot generositat. Mai, mai, en cap època, en cap ocasió ens hem emportat altra cosa que engrunes i palmadetes a l'esquena.

Fins ara hi hem anat amb l'esperança que ara les coses aniran millor (perquè hi ha un determinat ministre català, perquè el president ara és del mateix partit que el d'ells, pel que sigui), i mai no ha funcionat. Cal doncs el segon pas: el salt. Ho diu Riba.

11 de gener, 2008

Tardà diu que Fraga té "les mans tacades de sang", i els populars l'acusen de "feixista"

Tardà 110108 CATr El debat sobre la proposta del PP de convocar un ple extraordinari al Congrés dels Diputats per fer efectiva la il·legalització d'ANB ha derivat aquest divendres en un intercanvi d'acusacions entre el portaveu d'ERC, Joan Tardà, que ha afirmat que el PP té un president honorari –Manuel Fraga- "amb les mans tacades de sang", i els diputats populars, encapçalats per Eduardo Zaplana, que l'han acusat de "feixista". Zaplana ha acabat brindant a Tardà "el més gran dels menyspreus" del PP.

La discussió ha estat tan elevada que la vicepresidenta del Congrés, Carmen Calvo, ha demanat a les parts que retiressin algunes de les seves afirmacions del Diari de Sessions, petició a la que ERC ha accedit, però no el PP.

La polèmica s'ha suscitat en l'última sessió parlamentària del Congrés, ja que les Cambres es dissoldran dimarts que ve, quan la Diputació Permanent debatia la proposta del PP per posar en marxa el procés d'il·legalització de ANB-EAE i el PCTV-EHAK.

En un moment de la seva intervenció, quan posava èmfasi que ANB va lluitar contra el franquisme, Tardà s'ha preguntat "on estava llavors" Manuel Fraga, president d'honor del PP. "Mentre duri el seu raca-raca durarà el meu –ha deixat anar als membres del grup popular–.

El portaveu republicà ha insistit assegurant que "és un fet objectiu" que Fraga "comandava les forces repressores franquistes quan cinc treballadors van morir a mans de la policia el 1976" (els successos de Vitòria, quan l'assalt de la policia a l'església de Sant Francesc de Vitòria va causar cinc morts entre els obrers en vaga que s'hi havien tancat. En aquell moment Fraga va dir la célebre frase “La calle es mia”) i que "era ministre quan es va assassinar Julián Grimau".

El Govern rectifica i anuncia l'adjudicació immediata del túnel de l'AVE a Barcelona

La vicepresidenta del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, ha anunciat aquest divendres a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que el Consell d'Administració d'Adif celebrarà una reunió extraordinària el pròxim divendres per adjudicar les obres del túnel de l'AVE que ha de creuar el centre de Barcelona. De la Vega també s'ha mostrat convençuda que tot i la manca d'acord sobre el traspàs de Rodalies que es va evidenciar aquest dijous en la Comissió Bilateral estat-Generalitat les dues parts assoliran un compromís en breu i perquè "l'acord està molt avançat".

També ha negat que el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el president de la Generalitat, José Montilla, posessin de manifest les seves discrepàncies sobre aquesta qüestió en una conversa mantinguda en l'acte de celebració del 70è aniversari del rei Joan Carles. Segons De la Vega, la relació entre Montilla i l'executiu espanyol és "molt bona", "cordial" i "d'amistat".