Camps i Valcárcel exigeixen la recuperació total del transvasament de l'Ebre

Els presidents dels governs valencià, Francisco Camps, i murcià, Ramón Luis Valcárcel, han exigit avui al cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, la "recuperació total" del derogat transvasament de l'Ebre o en cas contrari presentaran un recurs davant el Tribunal Constitucional.

Els dos mandataris autonòmics han fet aquest anunci en una llarga i concorreguda roda de premsa després de la reunió que han mantingut durant tres hores i mitja al Palau de la Generalitat valenciana per abordar una estratègia comuna en matèria hídrica.

A més, han avançat que no promouran cap mobilització ciutadana en contra de l'aportació hídrica de l'Ebre a Barcelona però que abonaran i es posaran "sense complexos de cap tipus" al capdavant de les que es convoquin contra aquesta mesura, acordada entre el Govern central i la Generalitat catalana.

Els pares dels alumnes que van visitar Ascó demanen que les proves radiològiques les faci una empresa independent

Els pares dels alumnes del col•legi Maristes de Girona que van visitar la central nuclear d'Ascó I (Ribera d'Ebre) han demanat aquest dijous que les proves radiològiques les faci una empresa independent. La central ha proposat a l'escola enviar una unitat mòbil de l'empresa Tecnatom fins a Girona perquè els alumnes no s'hagin de desplaçar a Flix, i tot i que els pares han acceptat fer aquestes proves en primera instància, també han mostrat obertament el seu recel. D'altra banda, s'elaborarà un document que recollirà tota la situació i que s'enviarà a l'Administració, perquè quedi constància dels fets per si en un futur cal emprendre noves accions, entre les quals no es descarten les legals.

elPeriódico: Trobada davant un col·legi de Leganés la maleta extraviada amb material radioactiu

3cat24.cat: Sis escoles van visitar la central nuclear d'Ascó després de la fuita radioactiva

Puigcercós diu que Zapatero retarda el finançament amb "excuses de mal pagador"

El secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, ha assegurat que la negociació amb l'Estat per renovar el sistema de finançament de la Generalitat "comença malament" perquè des del govern de Zapatero es pretén endarrerir "amb excuses de mal pagador" la data límit prevista a l'Estatut, el 8 d'agost.

Segons ha indicat Puigcercós en roda de premsa, "era previsible" que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero "vulgui endarrerir fins a la tardor" l'aprovació del sistema de finançament, encara que l'Estatut fixa la data del 8 d'agost com a "límit" perquè existeixi el nou model.

Segons la seva opinió, que des de Madrid es comenci a dir coses com que el procés de formació del nou Executiu pot provocar el retard "són excuses de mal pagador, perquè tenint en compte que sabien que podia continuar el mateix equip al ministeri d'Economia, podien haver previst que calia negociar el finançament abans de l'estiu".

El secretari general d'ERC i president del grup al Parlament ha recalcat, no obstant això, que més preocupant que el retard és la perspectiva que es començarà a negociar "amb un marc orientat molt a la baixa a causa del mal acord que va comportar el pacte entre Artur Mas (CiU) i Zapatero de rebaixa de l'Estatut".

Segons Joan Puigcercós, encara que ERC és conscient que "hi ha un sostre baix" que limita el resultat del nou sistema, "al país li convé esprémer al màxim" cosa que dóna de sí el marc previst en el text estatutari.

El Síndic de Greuges demana explicacions sobre la fuita d'Ascó

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha obert una actuació d'ofici sobre la fuita radioactiva produïda el mes de novembre passat a la central nuclear d'Ascó (Ribera d'Ebre), i que s'ha conegut fa pocs dies arran d'una denúncia de Greenpeace.

Des d'aquest organisme s'ha assenyalat a més que ja que les competències en seguretat nuclear són d'àmbit estatal, el Síndic s'ha dirigit també al Defensor del Poble per veure si té previst iniciar alguna actuació i, si no fos així, suggerir-li que ho faci.

L'objectiu del Síndic és descobrir les possibles responsabilitats, donar garanties de defensa dels drets dels treballadors, de les persones que van visitar la central en els dies posteriors a la fuita i de les que resideixen a prop, i ajudar a trobar més vies de col·laboració entre les administracions en situacions com aquesta.

També ha demanat als departaments de Medi Ambient, Salut, Educació i Economia i Finances de la Generalitat tota la informació de què disposen sobre l'incident, i als ajuntaments d'Ascó, Vinebre, La Torre de l'Espanyol i Garcia que valorin la informació que han rebut sobre aquest succés.

La fuita La central nuclear d'Ascó va registrar el mes de novembre passat un escapament de partícules radioactives procedents de la ventilació de la planta atòmica, si bé va afirmar en un principi que l'incident, classificat provisionalment com "Nivell 1" en l'Escala Internacional de Successos Nuclears, va ser d'"escassa significació radiològica". Tot i això, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va reclassificar dilluns passat aquest succés, elevant-lo al "Nivell 2".

El Conveni de Viena permetria a Catalunya ser membre de la UE si s'independitzés

El president del Cercle d'Estudis Sobiranistes i vocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons López Tena, ha defensat aquest dijous a Brussel·les que la legislació internacional preveu que si Catalunya mai s'independitza pugui convertir-se automàticament en nou estat membre de la Unió Europea.

López Tena ha argumentat que l'article 17 del Conveni de Viena de 1978 estableix que "quan una nació s'escindeix té el dret de subrogar-se i assumir les obligacions contretes per l'estat al qual pertanyia" i que "només ho ha de notificar a totes les parts", és a dir, que en el cas de Catalunya "seria tan fàcil com comunicar-ho" al govern espanyol i als altres 26 socis de la UE.

En la conferència Catalunya, el pròxim estat a Europa? La qüestió de l'ampliació interna, un nou procés a la UE, López Tena ha advertit que "és fals" que l'Estat espanyol tingui "cap possibilitat de tancar els mercats" a una Catalunya independent, perquè "aquesta no és una competència de les autoritats espanyoles, sinó de les europees".

L'amenaça que escindint-se de l'Estat espanyol Catalunya perdria l'euro "és una altra fal·làcia absoluta", ha assegurat López Tena, argumentant que "ja fa molts anys que no hi ha cap vincle entre sobirania o ciutadania i moneda" i que "qualsevol estat pot assumir la moneda d'un altre".

El líder del think tank independentista ha recordat que "Bòsnia, Croàcia, Montenegro o Kosovo, que no són membres de la UE, tenen l'euro com a moneda, com quan van independitzar-se de Iugoslàvia van adoptar el marc alemany". "És com si ara el Marroc volgués tenir de moneda la lira turca o el Japó el peso argentí", ha afirmat.

El Tractat de Lisboa, que entrarà en vigor el 2009, no inclou cap norma específica sobre una possible escissió de nacions que ara pertanyen a estats membres de la UE, com Catalunya, Euskadi, Escòcia, Flandes o Gal·les. El govern espanyol de José Maria Aznar va intentar introduir una "clàusula d'intangibilitat de fronteres de la UE", però va retirar-la "quan se'n va adonar que això significava renunciar a la reivindicació sobre Gibraltar". López Tena ha explicar que "quan no existeix normativa comunitària, s'aplica la legislació internacional, que també han signat els socis de la UE".

El Conveni de Viena de 1978 reconeix en el seu article 16 que qualsevol nou estat "no té cap obligació de subrogar-se als tractats subscrits per l'estat del que formava part". Però l'article 17 també preveu per a aquesta nació que s'escindeixi "el dret de subrogar-se i assumir les obligacions contretes per l'estat al qual pertanyia". Si Catalunya mai s'independitza, doncs, podrà escollir lliurement sortir de la UE o seguir formant-ne part, ara com a estat membre i "només ho haurà de notificar a totes les parts".

El Gepec i Ecologistes de Catalunya denuncien que escolars de la Ribera d'Ebre utilitzen un poliesportiu situat a la zona on s'han trobat partícules

En cas que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) confirmi l'aparició de noves partícules radioactives i que s'elevi al nivell 3 de l'escala INES "l'incident important que ha tingut lloc a l'entorn de la nuclear d'Ascó", els grups del Gepec i Ecologistes de Catalunya han manifestat que demanaran "el tancament urgent i definitiu" de les seves instal·lacions i la "depuració de responsabilitats penals per als càrrecs cessats de l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs" (ANAV). A més els ecologistes han denunciat que escolars de la Ribera d'Ebre utilitzen habitualment el poliesportiu d'Ascó, situat a pocs metres de la central i dins del radi d'acció on s'han trobat les partícules.

3cat24.cat: L'alcalde d'Ascó nega que el poliesportiu usat per escolars estigui situat a la zona on es van trobar les partícules radioactives

-Però si este tipo hi treballa, què ha de dir ?

El plan hidrológico (Hay motivos), amb Pedro Arrojo

Ahir vaig veure l'entrevista que la Mònica Terribas va fer al Pedro Arrojo. GENIAL !!! No tinc paraules per expressar el que em transmet aquest home que ho té molt clar. Ni transvasaments, ni interconnexions de xarxes, no són la solució per un problema de manca d'aigua ni en temps de sequera. Com que no vaig tenir ocasió de grabar-la, quina llàstima !, penjo la col·laboració que va fer a la pel·lícula Hay motivos, l'any 2004.

Saber i saber-ho explicar, les característiques d'un bon mestre.

eldebat.cat: Lliçó magistral

l'entrevista amb la Terribas. La nit al dia - 16/04/2008

Click To Play

Es pot aguantar tot això que mos ve a sobre ?

Edvard Munch: El crit, 1893.

"Passejava amb dos amics - el sol es ponia - el cel, de cop i volta, es tornava vermell - jo em vaig aturar, mort de cansament, em vaig recolzar en una barana - sang i llengües de foc amenaçaven sobre el fiord blau fosc i la ciutat - els meus amics continuaven el passeig i jo continuava aturat al mateix lloc, tremolant d'ansietat - i sentia un crit infinit que travessava tota la naturalesa".

Destitueixen el director d'Ascó I i el cap de protecció radiològica a causa de la fuita

La Junta d'Administradors de l'Associació Nuclear Ascó Vandellòs ha nomenat César Candás, fins ara director de la central de Vandellòs, nou director de la planta d'Ascó I, en substitució de Rafael Gasca.

Aquests canvis en la direcció de la central d'Ascó es produeixen només uns dies després de saber-se, arran d'una denúncia de l'organització ecologista Greenpeace, la fuita radioactiva que es va produir al mes de novembre passat a la central tarragonina.

L'Associació Nuclear ha acordat, a més, que cessi Francesc González Tardiu, fins ara cap del Servei de Protecció Radiològica de la Central, i el nomenament de Genís Rubio com a responsable de l'Equip de Protecció Radiològica que està portant a terme la investigació i l'anàlisi d'aquest succés radiològic.

Precisament, Candás, a més de dirigir la central, serà el màxim responsable del procés d'investigació que s'ha obert per aclarir l'emissió de partícules radioactives detectada fa cinc mesos a la central.

Després de la marxa de Candás, la planta nuclear de Vandellòs estarà dirigida per Manuel Campoy Gurrea, fins ara cap d'Explotació d'aquesta central, segons ha indicat un portaveu de l'Associació Nuclear Ascó Vandellòs.

Les instal·lacions d'Ascó van registrar al mes de novembre passat un escapament de partícules radioactives procedents de la ventilació de la planta atòmica, un incident que es va classificar provisionalment com de "nivell 1" en l'Escala Internacional de Successos Nuclears. No obstant això, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va reclassificar-lo dilluns passat, elevant-lo al "nivell 2".

Malgrat que el CSN apunta que l'impacte radiològic sobre la població i sobre els treballadors de la central segueix estant per sota dels límits legals, l'empresa mesurarà la radioactivitat a totes les persones que han passat per l'emplaçament des del passat 28 de novembre. En total se sotmetran a aquestes proves unes 800 persones, entre les quals desenes d'alumnes del Col·legi Maristes de Girona, que van visitar la planta el 4 d'abril.

Fins avui, segons el CSN, s'han realitzat mesuraments a 579 persones, sense que en cap cas s'hagin trobat indicis d'incorporació de material radioactiu.

Avui: La central d'Ascó comunica la presència de noves partícules radioactives

VilaWeb/ElPunt: Els alcaldes volen que Endesa respongui per l'«engany» sobre la fuita d'Ascó I

Ignasi Riera: Amnèsies enverinades

L'acte de dissabte a Lleida -la Seu Vella, que ja va ser caserna per a les tropes de Felip V, és un marc que corprèn-, propiciat per la Comissió de la Dignitat, Strubell&Cruanyes, va servir per recordar que no es pot jugar amb les promeses. I que la mala llei de la memòria històrica no pot ser un càntir trencat per on s'escolin els incompliments de contracte. I el de Rodríguez Zapatero, personatge que a primera vista m'inclina cap a una valoració positiva d'un alt percentatge de la seva política, ha de recordar que té deures i deutes pendents amb Catalunya. I que, si el novembre de 2005 va ser aprovat, parlamentàriament, el retorn dels papers de Salamanca, requisats, manu militari, per l'exèrcit franquista, aquest retorn no ha arribat encara en la seva totalitat. RZ va canviar una ministra i va nomenar un ministre, César Antonio Molina, que tenia com a encàrrec específic fer fora de la Biblioteca Nacional Rosa Regàs. CAM, com l'anomenen per Madrid, mai no m'ha inspirat confiança. Que sigui ministre atura la seva deu insuportable de poeta, però no crec que hagi entès quina és la missió d'un ministre de Cultura en una organització estatal que ha cedit les competències de Cultura a disset comunitats autònomes. No ha fet re de re -malgrat els recordatoris des del Parlament- per completar el retorn pendent del material que conserva Salamanca en l'espai ad hoc de la rebatejada com a calle del Expolio i que és tant de les institucions com dels particulars de Catalunya, perseguits per ser catalans i republicans. La seva prepotència provoca rebuig. I això pot resultar car a RZ. A qui potser no deixaran que acabi els quatre anys de mandat el seu actual ministre de Cultura i la senyora Magdalena Álvarez, un nomenament que sembla un sarcasme o una befa ni que sigui contra els amics que RZ té a casa nostra. Que mai no digui que no l'hem avisat!

Els dirigents d'ICV a les Terres de l'Ebre demanen la dimissió de Francesc Baltasar

L'executiva intercomarcal d'ICV a les Terres de l'Ebre ha demanat obertament la dimissió del conseller de Medi Ambient i Habitatge, el també ecosocialista Francesc Baltasar, i ha reclamat a la direcció del partit que si, finalment, el govern espanyol aprova divendres la interconnexió de xarxes, abandoni el govern de la Generalitat. Si no compleixen aquestes demandes, les organitzacions locals obriran un procés de "reflexió" per abandonar el partit.

El president d'ICV a l'Ebre, Jaume Forcadell, ha reiterat l'oposició de la intercomarcal al projecte, assegurant que es tracta d'un 'transvasament permanent i irreversible' oposat a la nova cultura de l'aigua i que qüestiona el compromís del partit amb la lluita antitransvasament. Els ecosocialistes ebrencs consideren que la materialització de la interconnexió amb una "canonada permanent" suposa donar l'esquena definitivament al model de gestió de l'aigua del qual han estat fent bandera durant els últims anys i "vulnera" el Compromís per l'Ebre, que tots els partits del govern van signar amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre contra futurs transvasaments i la interconnexió de xarxes.

La direcció d'ICV a l'Ebre qüestiona la "capacitat d'autogovern del país" davant la "imposició" de l'executiu estatal i considera que el territori ha estat menystingut tant pel Departament del Medi Ambient com pel ministeri, perquè no han volgut informar sobre el projecte. "Per tant, demanem la dimissió del Conseller de Medi Ambient i Habitatge per la seva gestió política i comunicativa de la crisi de la sequera", afirma el comunicat. Avui: El tripartit impedeix la reprovació a Baltasar votada per l'oposició

Greepeace i Ecologistes en Acció critiquen que la interconnexió de xarxes 'enterra definitivament' la nova cultura de l'aigua

Ecologistes en Acció de Catalunya i Greenpeace han anunciat la seva oposició 'enèrgica' a l'actual proposta se subministrar aigua a les conques internes de Catalunya a través de l'allargament del minitransvasament de l'Ebre (o interconnexió de xarxes). Ambdues organitzacions ecologistes han criticat aquest dimarts l'últim pla del Govern per transvasar 40 dels 120 hectòmetres cúbics d'aigua de la concessió del Consorci d'Aigües de Tarragona. Segons afirmen Ecologistes en Acció de Catalunya i Greenpeace es tracta d'un transvasament, és 'irresponsable' i 'no és la solució', perquè 'enterra definitivament la nova cultura de l'aigua' i obre la porta a més transvasaments.

L'Ajuntament d'Horta de Sant Joan 'blinda' l'entrada al parc eòlic amb la modificació d'unes normes subsidiàries

Més d'un centenar de ciutadans d'Horta de Sant Joan han assistit aquest vespre a una reunió convocada per l'ajuntament en què s'ha exposat l'estat actual dels tràmits que el consistori està duent a terme per frenar la instal·lació d'un parc eòlic al terme municipal. L'alcalde de la població, Àngel Ferràs, ha explicat que el ple de l'ajuntament ha aprovat recentment la modificació d'unes normes subsidiàries, amb la qual es tanca l'entrada a qualsevol empresa promotora de parcs eòlics. Amb aquesta modificació, el consistori pretén aturar definitivament el projecte eòlic, que ja va ser rebutjat per la majoria dels ciutadans en el sondeig celebrat el passat mes de març.

Creix la desconfiança a l'entorn de la central d'Ascó

Les crítiques del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) contra els directius d’Ascó, als quals acusa d’haver-li proporcionat “informació incompleta i deficient” sobre l’episodi de contaminació amb partícules radioactives, han sembrat preocupació i desconfiança a l’entorn de la central Ascó I. L’Associació de Municipis en Àrees de Nuclears (AMAC) està indignada amb els responsables de la planta, a qui acusen de primar “els criteris econòmics per sobre la seguretat”.

La comunicació en cultura de seguretat és capital i aquest és un principi que tenen molt present els municipis que estan sotmesos als plans d’emergència de les centrals nuclears. És el cas del poble d’Ascó, on la majoria treballen a la planta atòmica –fins i tot el mateix alcalde– i bona part del pressupost municipal d’inversions surt dels impostos que paga la central.

L’alcalde d’Ascó, Rafel Vidal, reconeix que està “preocupat” perquè entre les acusacions de falta de transparència i el fet que la contaminació fos gairebé cent vegades més important del que inicialment s’havia dit, “s’ha generat certa desconfiança” cap als gestors de l’Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV). Fa uns dies, Vidal va dir que els titulars de la planta havien de “prendre’n nota i canviar d’actitud”. Dimarts vinent, tretze alcaldes de la zona d’Ascó es desplaçaran a Madrid i analitzaran amb el CSN l’incident. L’AMAC, l’associació que engloba els seus interessos, està indignada amb el paper dels directius d’ANAV. Demana que es depurin responsabilitats entre els directius d’Ascó perquè consideren que van presentar falsedats davant del comitè d’informació local, convocat pel ministeri d’Indústria dimarts de la setmana passada. Tot i que els gestors d’Ascó ho neguen, el CSN acusa la central d’haver ocultat l’abast real de la contaminació als alcaldes de la zona.

Marià Vila d’Abadal, gerent d’AMAC, va acusar les elèctriques Endesa i Iberdrola –propietàries de la planta– de carregar-se “la política de confiança” de la central “prioritzant els interessos econòmics a la cultura de seguretat”.

En coincidència amb CCOO, Vila va denunciar que “la política de baixes i jubilacions a la plantilla està afectant la seguretat de la planta”, i va dir que exigirà al CSN, com a garant públic de la seguretat de les instal·lacions, que intervingui en la política empresarial d’ANAV. Per a CCOO, l’incident respon a “una política de retallada de costos”, amb la consegüent “precarietat laboral” dels treballadors, molts dels quals ara són subcontractats.

Web nova de la Plataforma

http://www.ebre.net/

Els diners de l'Estatut pagaran la canonada per portar aigua de l'Ebre a Barcelona

aigua 150408 COMr

Click To Play

El cost de les obres per prolongar el minitransvasament de l'Ebre cap a la zona de Barcelona, un total calculat entre 160 i 180 milions d'euros, s'inclourà en el que l'Estat ha d'invertir a Catalunya els anys vinents en compliment de la disposició addicional tercera del nou Estatut.

Així ho han explicat la ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, i el conseller català del ram, Francesc Baltasar, després de reunir-se amb el president català, José Montilla.

D'aquesta forma, l'import de la nova obra no serà un cost afegit per a l'Estat, que sí que aporta en aquest cas 24 milions d'euros per accelerar un pla de millora de regadius a la zona del delta de l'Ebre.

En aquesta reunió, el govern espanyol i la Generalitat han segellat un pacte per iniciar al maig les obres de prolongació de l'anomenat minitransvasament de l'Ebre a Tarragona, amb la finalitat d'aportar prop d'uns 50 hm3 d'aigua a l'àrea de Barcelona procedent dels "excedents" dels regants del Delta.

La ministra Espinosa també ha explicat que l'acord no ha quedat del tot tancat, a l'espera d'avaluar de forma exacta el cost final de l'obra, a la qual el consell de ministres de divendres que ve donarà llum verda amb l'aprovació d'un reial decret llei.

-Cornuts i pagar el beure!!! Ara mos descomptaran tot lo que facen aquí. En un tres i no res mos quedarem sense crèdit. i... oco! que encara no han fet tots los números i el cost segur que sirà de categoria. Quins negociadors !!!

Montilla, Carod i Saura van signar a favor de l'Ebre

Iceta assegura que el PSC sempre ha defensat la interconnexió. ERC condiciona el suport al fet que no impliqui "ni una gota més" d'extracció. Saura es resigna al transvasament "per responsabilitat" Les formacions que recolzen el tripartit van justificar ahir que s'hagi imposat finalment l'opció del minitransvasament de l'Ebre en tant que es tracta només d'una mesura excepcional. Les executives de les tres formacions es van dedicar àmpliament a analitzar el gir de les negociacions amb Madrid descartant gairebé del tot l'opció del Segre per pal·liar els efectes de la sequera i una possible falta de subministrament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona.

El president de la Generalitat, José Montilla, va explicar a la cúpula del PSC la immediatesa de l'acord amb el govern espanyol. Els socialistes posen dues condicions damunt la taula: que les obres es puguin acabar en sis mesos i que es garanteixi el cabal. El tema va suscitar moltes intervencions per deixar clar que la mesura és "puntual per a una situació d'emergència". Els dirigents de Lleida van mantenir silenci sobre el tema. En roda de premsa, Miquel Iceta va voler deixar clar que la seva formació sempre ha defensat interconnectar les conques per poder afrontar de manera puntual una situació d'emergència.

Esquerra, que s'autoconsidera el partit més pròxim a les plataformes antitransvasament de l'Ebre, va dedicar la major part de l'executiva d'ahir a analitzar la proposta del govern espanyol. Descartada l'opció del Segre, que rebutjaven, els republicans estan disposats a acceptar la mesura de l'executiu de Zapatero per garantir l'aigua de boca a l'àrea barcelonina. Això sí, sempre que sigui només en casos d'extrema necessitat i sempre que no impliqui ni una gota més d'extracció. Així ho va explicar la portaveu, Marina Llansana, després de la reunió de la direcció, en què també van participar el delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, i l'alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa.

Malgrat les reserves, ja divendres el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, es va reunir amb José Montilla per analitzar la qüestió. ERC celebrarà dissabte a Tortosa un consell nacional.

ICV va donar suport al minitransvasament però va mantenir que la seva preferència era captar aigua del Segre, informa Xavi Tedó. El president del partit, Joan Saura, amb to de resignació, va admetre que les competències les té el govern espanyol i va dir que "per responsabilitat hem de fer que [el transvasament de l'Ebre] funcioni". A la permanent del vespre, el president d'ICV a les Terres de l'Ebre, Jaume Forcadell, va advertir que "no donarem suport a l'opció de l'Ebre perquè el nostre programa és claríssim".

Compromís dels partits polítics per l'Ebre (pdf)

(a ritme de jota)

Tot això s'ha de parar

ja n'hi ha prou de desgavell,

lo riu està que fot pena,

diem no al transvasament!

Tot això s'ha de parar,

diem no al transvasament!

Connexió per a casos d'urgència, però irreversible

El projecte d'interconnexió amb la xarxa de Barcelona del minitransvasament de l'Ebre a Tarragona serà definitiu i irreversible si bé només s'hi transportarà aigua en cas d'emergència per manca d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona com en la situació actual de sequera extrema. El PSC i ERC estan disposats que la interconnexió s'utilitzi en futures situacions d'emergència si bé ERC defensa el compromís que, en una pròxima urgència, només es pugui obrir l'aixeta amb un ampli consens polític al Parlament. ICV, però, ha defensat fins ara que el transvasament es desmunti després d'aquest episodi de sequera. Ahir el president català i el conseller de Medi Ambient negociaven el projecte amb la vicepresidenta i la ministra de Medi Ambient espanyoles.

VilaWeb/ElPunt: La canonada d'aigua de l'Ebre només s'usarà en emergències però per sempre VilaWeb/ElPunt: La PDE demana mobilització i coherència per aturar el transvasament a Barcelona

La Cerdanya se solidaritza amb l'Ebre i impulsa una plataforma en contra dels transvasaments on es demana la dimissió del conseller Baltasar

Els ecologistes de la Cerdanya han impulsat una plataforma ciutadana en contra dels transvasaments, on també demanen la dimissió del conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar. En el manifest de la recent creada plataforma es fa especial atenció a la solidaritat envers les Terres de l'Ebre. La plataforma s'ha creat aquest dilluns a l anit arrel d'una trobada informativa que han convocat les associacions ecologistes Ipcena i Grup Alt Segre (GAS), i l'Ajuntament, per explicar com ha anat el procés sobre el transvasament del Segre. A l'acte hi ha assistit un centenar de persones del municipi i altres municipis veïns.

LaVanguardia: La Plataforma del Ter estudia llevar a Bruselas el actual trasvase a Barcelona

diaridegirona.cat: Des de Blanes: l´alternativa al Segre (Joan Puig)

AIGUA VA !!!

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer lliura un pou d’emergència a la comunitat de regants del riu Sénia Representants i tècnics de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer van desplaçar-se dilluns passat a la Sénia per fer el lliurament a la Comunitat de Regants del Riu Sénia del nou pou construït a la zona del Toll dels Arenals, que servirà per millorar l'abastament d'aigua als regants en èpoques de sequera. El projecte, assumit des del Ministeri de Medi Ambient dins del 'Programa Agua', ha representat una inversió al terme de la Sénia de 422.033 euros i s'engloba dins del projecte general d'emergència per pal·liar els efectes de la sequera a la conca del Xúquer a les províncies de Tarragona, Castelló i València. El projecte global compta amb una inversió total de 3.300.000 euros.