Després de l’èxit de convocatòria de la primera manifestació massiva de la segona guerra de l’aigua, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) deixarà un marge de temps als dos governs abans d’iniciar batalla legal i de portar les reivindicacions a Barcelona. L’executiu aragonès no ha tingut tanta paciència i ha tirat pel dret, mentre els científics preparen per a la setmana vinent un document que es preveu força dur amb un projecte que cada dia sona més a excusa. La gran pregunta és què s’amaga al darrere.
La intenció del moviment social és deixar passar uns dies per veure com reaccionen els executius català i espanyol davant l’èxit de la convocatòria de diumenge passat a Amposta, els arguments que s’hi van defensar i la previsió d’augment de cabals emmagatzemats a les conques internes, un cop quantificades les darreres pluges. Si un cop transcorregut aquest temps prudencial tot continua igual, haurà arribat el moment de moure fitxa.
El govern aragonès, molt pressionat pels regionalistes del PAR (decisius per sustentar el govern regional liderat pels socialistes), ja ho ha fet. El seu president, Marcel·lí Iglesias, va anunciar dimarts la interposició d’un recurs contenciós administratiu contra la construcció de la canonada que ha de prolongar el minitransvasament fins a Barcelona. El seu punt de partida legal és que les darreres dades pluviomètriques han fet que que el reial decret que empara la construcció de la canonada haja perdut vigència i, per tant, s’haja de derogar.
Aquesta és també la justificació sobre la qual es basaria una de les tres alternatives legals que té oberta la PDE, en forma de recurs d’inconstitucionalitat. Tanmateix, és una via lenta i “amb poques possibilitats d’èxit sense suport polític, ja que iniciatives d’aquestes característiques només les poden prendre institucions com l’executiu aragonès”, segons manifestava el portaveu de la plataforma, Manolo Tomàs. En tot cas, el mateix dirigent del moviment social reconeixia que aquest flanc estava cobert precisament gràcies a la bel·ligerància del govern d’Iglesias, que ja ha anunciat que pensa arribar fins al final.
La segona possibilitat de tombar la prolongació del ministransvasament als tribunals passa per ajudar (d’una forma que encara no està definida) a articular les possibles denúncies legals que puguen presentar els propietaris de les finques que hauran de ser expropiades per permetre el pas a la canonada. Aquesta opció està estretament lligada a un tercer front, consistent a encetar una línia d’atac paral·lela a la de la PDE al voltant dels ajuntaments d’arreu del país per on ha de transcórrer el tub. En aquest sentit, la plataforma “buscarà fórmules en els propers dies” (en paraules del mateix Tomàs) per coordinar els consistoris amb les institucions ebrenques que s’hagen manifestat contràries a la interconnexió de xarxes, com les ja adherides al manifest de la Cambra de Comerç de Tortosa.
Definit el marc de la lluita jurídica, queda una altra tasca per fer: portar les mobilitzacions a l’àrea metropolitana. La primera acció d’aquesta mena protagonitzada per la PDE es produirà dilluns que ve. Aprofitant la segona reunió de la Taula de la Sequera, la Plataforma convocarà una concentració davant del palau de Pedralbes (seu de la cita) que es traduirà en una acció al carrer encara per determinar. Una mena d’aperitiu a la progressiva articulació d’una xarxa ciutadana de suport a la plataforma a l’àrea metropolitana que no només plantejarà batalla a la canonada, sinó que durà a terme actuacions en favor d’una nova gestió de l’aigua en cas que finalment el tub acabe sent una realitat.
La setmana vinent també es preveu clau en un altre front, el científic. La Fundació Nova Cultura de l’Aigua té previst manifestar-se de forma contundent en contra de l’aposta inamovible per la canonada. Un dels membres més destacats, el catedràtic Pedro Arrojo, alertava en un article publicat a El País dimecres que davant la crisi actual cal obrir un debat sobre el “cru problema de fons”, és a dir, el “desmesurat creixement urbanístic de Barcelona i Tarragona, per un costat, i el creixement insensat de nous regadius a la conca de l’Ebre”.
