Puyal 160808
Es tractava del Gamper, però ha semblat la semifinal de la Champions contra el Manchester United. Tot el que li va faltar fa quatre mesos al Barça de Rijkaard ho ha exhibit el de Pep Guardiola. Orgull, fe, empenta, determinació, encert i, també, una mica de sort. "Olé, olé", ha acabat cantant el Camp Nou davant l'extraordinària embranzida blaugrana quan donava ja per perdut el trofeu.
El temps s'havia acabat, superada amb escreix la mitjanit, i el Barça perdia. Un córner que ha rematat Puyol ha suposat l'empat, i una rapidíssima jugada culminada per Samuel Etoo, que ha corregut com un posseït fins al córner traient-se la samarreta, han fet donar la volta al marcador i el trofeu ha tornat al lloc que li corresponia: al museu.
"Aquest equip persistirà", havia assegurat dues hores abans el tècnic. Ha estat una promesa, de les poques que farà, que s'ha complert ja el primer dia. Ha recuperat per a la causa blaugrana Etoo --ja porta vuit gols-- i ha tret partit, també, de les jugades d'estratègia, una de les seves obsessions, quan jugava el Barça de veritat, no el dels suplents que ha comparegut en l'inici.
Guardiola també ha volgut presentar l'equip. A la seva manera. Amb l'alineació, canviant-la de cap a peus, fent jugar els futbolistes més desconeguts. Nou dels onze titulars d'aquesta nit no estaven en la formació inicial del dimecres davant el Wisla. Només han repetit Márquez i Henry. Han estat dels més destacats del primer temps, amb Gudjohnsen.
Però l'islandès no és Iniesta, com Sergio Busquets no és Xavi, i el Barça titular d'aquesta nit ha distat molt del que va arrasar els polonesos a la Champions. Sobretot, en el joc. A l'equip li ha faltat de tot de la meitat del camp cap endavant. Els dos interiors han lluitat i pressionat, però no han mogut la pilota ni han servit joc als tres atacants, que s'han avorrit molt. A penes si ha arribat a l'àrea el Barça en el primer temps, fàcilment controlat per un Boca Juniors que sí que ha jugat amb els habituals.
Com fa anys en el Gamper, quan era la verdadera nit de l'estrena, el públic s'ha entretingut passant revista a l'equip. Ha descobert que Márquez ha recuperat l'aplom pel bon duel que ha mantingut amb un tanc com Martín Palermo; ha aplaudit la gosadia de Busquets, que ha posat el peu amb força sense cap complex, i un Córcoles que no desmereix el Zambrotta de l'any passat. L'afició ha vist que Piqué apunta alt i que Hleb és una incògnita, per tant com ha promès i tan poc com ha culminat.
La part bona ha començat en l'última mitja hora. A més de presentar la plantilla, Guardiola s'ha presentat com a entrenador. Ha ensenyat després del descans el pla B per quan les coses vagin malament. El mateix que es va veure obligat a fer servir Rijkaard en ocasions puntuals. Ha rescatat el vell sistema de Cruyff dels tres defenses i els quatre centrecampistes. Tenia l'oportunitat, l'última oportunitat, per fer experiments i ha posat les peces més adequades per assajar.
Amb Xavi i Iniesta als costats del poderosíssim Touré, alleujat ja de la seva hèrnia, amb l'ovacionadíssim Etoo a l'àrea i amb el jove Pedro --¿hauríem de considerar-lo dels titulars?-- desbordant per l'extrem, ha xutat més el Barça llavors (Iniesta, en particular), que en l'hora anterior. Era un pla de risc que ha deixat anar totes les emocions fins llavors contingudes. Viatri, però sobretot Puyol i Etoo han provocat un esclat d'èxtasi com poques vegades s'ha vist al Gamper.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques català, el socialista Joaquim Nadal, recorda avui al govern espanyol que a Catalunya va obtenir 1,6 milions de vots a les últimes generals, i per tant es deu a aquests vots. Per això, Nadal creu que el govern espanyol ja sap què ha de fer respecte al nou model de finançament autonòmic i als pressupostos generals. 
