Carod reclama donar “sortida catalana” a una crisi “global”

El vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, ha reivindicat avui la necessitat de trobar una “sortida catalana a la crisi”, que ha reconegut “mundial i complexa”. “Ningú no ens farà els deures”, ha recordat avui el republicà en una conferència a la Torre Agbar, tot i apel•lant a la “inventiva” i la cohesió de la societat catalana per buscar una solució pròpia. En aquesta ocasió, Carod no ha fet cap esment a les seves intencions de repetir com a candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat, com si va insinuar en altre acte d’aquesta mateixa setmana.

Carod ha convidat els catalans a no conformar-se amb ser els primers d’Espanya–“sovint no és una tasca gaire feixuga, ni un objectiu exageradament competitiu”, ha ironitzat- sinó a posar-se al capdavant d’Europa. Per a Carod, Catalunya no ha de quedar relegada a “un paper subaltern, de perifèria” ni esdevenir el “motor auxiliar de cua d’una aeronau” que no tripula. A més, Madrid pateix un "fort biaix" cap a la política financera, amb unes "infrastructures radials" i un “sobredimensionament” de les de la capital espanyola. Segons ha destacat el republicà, aquest model no convé Catalunya, que troba a faltar una “política industrial activa i potent” més acord al seu tarannà.

el debat.cat: Carod reclama donar “sortida catalana” a una crisi “global”

Avui: Carod avisa PSC, CiU i ERC que la reacció al TC ha de ser unitària

Espanya autoritza Catalunya a jugar en dates FIFA perquè participi al Torneig de les Nacions

El president de la Federació Catalana de Futbol (FCF), Ricard Campoy, ha anunciat que la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) cedirà tres dels 15 partits en dates oficials de la FIFA perquè Catalunya pugui disputar el I Torneig de les Nacions, que encara està en fase de negociació i que serà una competició reconeguda per la UEFA. El president de la Catalana ha fet aquestes declaracions durant la presentació del partit Catalunya-Colòmbia, que se celebrarà el 28 de desembre al Camp Nou. D'aquesta manera, Catalunya podrà jugar tres partit en dates FIFA, un gran pas per a la Catalana. "No hi ha dates per al torneig, però hem aconseguit poder jugar en dates FIFA. Totes les seleccions tenen 15, així que l'espanyola en farà 12 i nosaltres en tindrem tres", ha remarcat Campoy. "Ens hem de posar d'acord per tancar les dates i veure què volem nosaltres i què volen ells. Hem de continuar treballant amb la RFEF i intentarem fer el millor per a Catalunya", ha assegurat.

Campoy vol treballar per aconseguir jugar el I Torneig de les Nacions en dates FIFA. A més d'aquest nou torneig, la Federació Catalana vol intentar no perdre la tradició dels partits reivindicatius per Nadal. El seleccionador català de futbol, Pere Gratacós, ha reconegut que existeixen "condicionants" dels clubs que li impedeixen tenir una millor disposició de jugadors. Gratacós, però, intentarà fer una convocatòria "de màxim nivell" i ha afegit "millorant la passada", en referència a la que es va enfrontar amb Argentina, el passat mes de maig, i agafant com a base el matx contra Euskal Herria, que ha qualificat de "gran espectacle".

El tècnic ha apuntat que les traves arriben de conjunts de fora de Catalunya, "com li dius, per exemple, al Deportivo que li agafes quatre jugadors", ha comentat. Tot i els impediments, el preparador ha manifestat que "el 99'9 per cent dels que truco volen jugar".

ZP tornarà a donar els duros a quatre pessetes

Ha anunciat que el Consell de ministres aprovarà aquest divendres un real decret llei amb una dotació extraordinària d'11.000 milions d'euros amb càrrec als comptes del 2008, objectiu de la qual serà frenar la destrucció de llocs de treball i reactivar l'activitat econòmica.

Durant la seva compareixença a petició pròpia davant el ple del Congrés, Zapatero ha explicat que amb una part d'aquesta dotació es crearà un fons extraordinari d'inversió pública en l'àmbit local amb el que es crearan 300.000 llocs de treball. A més, l'executiu posarà en marxa diverses mesures dirigides a incrementar la cooperació de l'Estat amb els ajuntaments, a augmentar la inversió pública en l'àmbit local, a activitats d'I+D i, a la rehabilitació, a la millora d'instal·lacions vinculades amb la seguretat pública i a actuacions mediambientals.

Part de la dotació també es destinarà a mesures destinades a reactivar el sector de l'automoció, així com a millorar el finançament de les comunitats autònomes destinada a millorar els seus sistemes d'atenció a la dependència i de turisme social. Encara ens déu 200 € dels 400 que va prometre abans de les eleccions ? Ja no els veurem !!!

Els inuits del Canadà feliciten Groenlàndia

Els inuits del Canadà han celebrant com a pròpia l'aprovació en referèndum de l'ampliació de l'autogovern groenlandès, una reforma que obre la porta a la independència de l'illa ja que hi reconeix el dret a l'autodeterminació. L'organització Inuit Tapariit Kanatami, que aglutina els inuits –també coneguts com a esquimals– del Canadà, considera que la decisió dels groenlandesos demostra "la força i la fortalesa dels valors democràtics dels inuits", segons ha afirmat Mary Simon, presidenta de l'organització. Així mateix, Simon ha felicitat els governs danès i groenlandès per la seva "cooperació i eficàcia". Actualment es calcula que la població inuit està formada per unes 100.000 persones repartides entre Groenlàndia, el Canadà, on es concentren al territori de Nunavut, i als Estats Units, on la majoria viu a l'estat d'Alaska.

El PSC donarà suport a la moció d'ERC per retirar el monument franquista de Tortosa

El grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Tortosa ha avançat que donarà suport a la moció que ERC presentarà en el ple ordinari del pròxim dilluns en què es demana retirar i traslladar el monument franquista ubicat al mig del riu Ebre. El portaveu socialista, Joan Sabaté, ha reconegut la complexitat del debat sobre el manteniment o no d'aquest monument perquè s'ha convertit en un element del paisatge urbà de la ciutat, però ha deixat clar que si la Generalitat ofereix diners per retirar-lo i es presenta la proposta al plenari 'hem de votar-la a favor'.

Sporting de Lisboa 2 - Barça 5

Puyal 261108

Click To Play

En menys de 20 minuts, el Barça havia liquidat la feina. Com han de fer els equips grans. Que ho són i ho han de demostrar, malgrat un parell de minuts de badada. ¿L'Sporting? Cap rastre. Se suposa que ha estat avui a Lisboa, a casa seva, però no existeixen proves reals que disputés el partit. Quan se n'ha adonat, ja perdia 0-2, sorprès per les meravelles de Messi --li ha donat un gol fet a Henry-- i quan l'equip portuguès ha volgut reaccionar, a l'inici de la segona meitat, ja anava 0-3. Tony de Matos-Lisboa a noite

Click To Play

Obra de Leo, és clar. Així, com qui cus i canta, mirant feliç i ufanós a la grada, el Barça s'ha passejat per Portugal, encara que ho embrutés en una segona meitat de bojos. Ah, si algú pretén endevinar l'alineació inicial del Barça, més val que no ho faci. Perdrà el temps i si hi aposta diners, també. Si és prudent i meticulós, és millor esperar que Guardiola la dibuixi a la pissarra. Si és arriscat i agosarat, posi's llavors el xandall d'entrenador. Però fins i tot així serà difícil completar l'equació de les rotacions que aplica el tècnic blaugrana cada setmana. Mirin, per exemple, això d'avui a Lisboa. ¡Etoo, a la banqueta! ¡Cáceres, titular i lateral esquerre! Cada decisió de Guardiola és un esdeveniment per si mateix. Sens dubte. Un motiu de debat permanent. Curiós equip. Una alineació singular, es miri per on es miri. Ni tan sols el que s'intueix al vestidor es plasma al camp. Ha semblat que seria Messi l'extrem dret, Henry començaria de davanter centre i Hleb acabaria, per tant, d'extrem esquerre. Mentida. A Guardiola, encara que no ho digui, li encanta camuflar els seus plans. Leo ha jugat tota la primera meitat de nou; Thierry, d'onze i Alex, de set. I amb una arrencada vertiginosa ha silenciat la freda nit lisboeta. Ha corregut i ha frenat l'argentí amb tanta astúcia que la gent ha acabat entregada a la seva màgia. I Henry, aprofitant l'absència d'Etoo, ha marcat un dels gols més fàcils de la seva vida. Amb Messi, ja solen passar aquestes coses. Et poses al seu costat i tot el que cau és bo certificant l'eficàcia d'un atac insòlit, tant pels noms, com per les posicions de cada un. Així, en un tres i no res, el Barça s'ha cruspit l'Sporting. ¿Un equip de Champions? Deu ser-ho. Però quan veu una samarreta blaugrana davant es fon. Ja li va passar al Camp Nou (va encaixar tres gols) i avui a casa seva davant 31.750 espectadors. És curiós, però només el Barcelona li ha marcat gols (sis en dos partits) mentre Xakhtar i Basilea han estat incapaços de batre Rui Patricio, el meta portuguès, en els tres altres partits del grup. Se n'ha anat Messi del camp ovacionat pel públic i l'Sporting s'ha despertat. El Barça, en canvi, ha semblat prendre-s'ho a la fresca. De forma suïcida, tot s'ha de dir, perquè en dos minuts, Veloso i Liedson han col·locat un amenaçador 2-3 en el marcador del colorit estadi Jose Alvalade. Un minut després, amb el partit embogit de manera absurda, Caneira s'ha marcat un gol en la seva pròpia porteria per a tranquil·litat de Guardiola, que ha decidit donar-li tota la segona meitat a Bojan jugant de davanter centre. L'ha posat Guardiola al seu lloc, en un altre clar missatge per recuperar el jove, que ha acabat marcant aquest gol que tant necessitava. De penal i plorant ha entrat la pilota davant Tiago, el meta suplent de l'Sporting, perquè Rui Patricio havia estat expulsat en la jugada de la pena màxima. A mi me'l fan, jo el xuto, ha degut pensar Bojan, animat per un gest de Xavi i Gudjohnsen. I ha assentit Guardiola, que només ha arrufat el nas durant dos minuts. La resta, una passejada. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

Carod: "Ni he llençat, ni llenço, ni llençaré mai la tovallola política"

Carod-Rovira 261108 CATr

Click To Play

Josep-Lluís Carod-Rovira descarta completament una retirada política. Carod ha afirmat que "ni he llençat, ni llenço, ni llençaré mai la tovallola política", en una entrevista "El matí" de Catalunya Ràdio. L'exlíder d'ERC ha refermat que està disposat a tornar a ser el cap de llista a la Generalitat, però troba prematur debatre si s'ha de disputar aquest càrrec, en unes eleccions internes del partit, amb l'actual president, Joan Puigcercós.

Carod ha emprat el pujolià "això no toca" quan se li ha preguntat si està disposat a fer-se fort i arribar a unes primàries en la seva pugna amb Puigcercós per presentar-se com a candidat a la Generalitat. Carod ha dit que "falten dos anys" i que per la seva banda a vegades té la impressió que "hi ha una certa tendència a plantejar debats extraterrestres".

El director d'ANAV reconeix els errors comesos i defensa la posició socioeconòmica de les centrals nuclears al territori

El nou director general de l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), José M. Grávalos (amb la cara paga), ha reconegut els errors comesos recentment per les centrals nuclears catalanes, que han patit diversos incidents, i ha manifestat que 'cal aprendre del que ha passat', per millorar en les actuacions tant tècniques com comunicatives. Grávalos ha fet aquestes declaracions aquest dimecres, quan es compleix un any de la fuita de partícules radioactives a Ascó I, i durant la celebració al municipi riberenc d'una jornada centrada en l'energia i les seves perspectives de progrés i futur. El director d'ANAV també ha destacat l'estabilitat social i econòmica de les centrals nuclears al territori. Quina barra !!! Quins titelles mos posen a dirigir la nuclear. Un darrera l'altre !!! VilaWeb/ElPunt: El nou director de les centrals d'Ascó i Vandellòs reconeix els errors del passat

Un Maragall "extraparlamentari" vol tirar pel dret i demana convocar un referèndum si el Constitucional retalla el text de l'Estatut

L'expresident de la Generalitat i del PSC, Pasqual Maragall, ha reclamat avui convocar un referèndum si el Tribunal Constitucional retalla l'Estatut, encara que sigui "una coma".

"Si he votat un text i me'l toquen, ni tan sols una coma, només em queda" l'opció de ratificar-lo novament per "qüestió de principis", ha dit en la seva conferència Catalunya, Europa, Euroregió, per obrir el primer Cicle de Conferències del tercer Congrés Catalanista.

"Si no ho fan" --en referència a la convocatòria d'un referèndum per part de la classe política catalana--, "haurem de fer alguna cosa com un referèndum popular", organitzat des de la ciutadania i sense l'aval dels poders públics, ha dit.

Avui: Maragall demana un nou referèndum i un milió de persones al carrer si el TC toca 'una coma' de l'Estatut

Montilla adverteix Mas que el seu entorn "no li fa cap favor" si vol arribar a president

El president de la Generalitat, José Montilla, ha advertit el president de CiU, Artur Mas, que el seu entorn "no li fa cap favor" si algun dia vol arribar a president. Montilla ho ha dit al Parlament precisament en resposta a una pregunta del portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, membre de l'anomenat "pinyol", el cercle de dirigents de CDC més pròxim a Mas. "De tant mirar el pinyol ja no veuen l'oliva", ha dit Montilla.

En una sessió de control on la majoria de preguntes anaven dirigides a fer balanç de l'equador de la legislatura, el president de la Generalitat ha respost amb contundència als partits de l'oposició, i entrant en les situacions internes de cada partit. Oriol Pujol, que de forma excepcional ha fet la pregunta de la federació nacionalista, ha lamentat que a Catalunya "s'aconsegueixin acords unitaris i després els socialistes es tirin enrere", tot citant com a exemples la gestió de l'aeroport del Prat, el finançament local o la reprovació de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez. En referència al finançament, el portaveu de CiU al Parlament ha dit a Montilla que per molts avisos que faci al govern espanyol "no passarà", perquè "també forma part del govern de l'Estat i vostè no pot plantar cara". "I no estem en temps de descompte", ha dit, tot preguntant-se si no és "temps il·legal". "Vostè ha perdut el crèdit", ha reblat al president.

El president, que s'ha mostrat convençut que s'arribarà a un acord "satisfactori" en matèria de finançament, ha negat haver perdut el crèdit i ha demanat a Pujol que es pregunti si CiU l'ha guanyat. En la pregunta del president del grup parlamentari del PPC, Montilla també ha entrat en el debat intern del partit que ara presideix Alícia Sánchez-Camacho. Daniel Sirera ha recriminat a Montilla que des que és president de la Generalitat "120.000 catalans s'han quedat sense feina, els ERO s'han incrementat a Catalunya en un 60% i 13.000 autònoms han tancat els seus negocis a Catalunya". Montilla ha afegit que, des que és president, "la Ford a València ha presentat una ERO de 5.000 persones, ha fet fallida Leman Brothers, i sense anar més lluny, vostè ha deixat de ser president del PPC".

Josep Huguet lamenta que Catalunya no pugui exercir el dret a l'autodeterminació com Groenlàndia

El conseller d'Innovació, Universitats i Empreses de la Generalitat, Josep Huguet (ERC), ha lamentat aquest dimecres que Catalunya no pugui exercir el dret a l'autodeterminació, dret que si podrà exercir Groenlàndia, un cop l'illa ha aprovat aquest dimarts en referendum l'ampliació del seu estatut d'autonomia, que reconeix el dret d'autodeterminació d'aquest territori de Dinamarca, amb el 75,54 per cent de vots favorables.

En una entrada al seu blog d'internet, Huguet critica que mentre "60.000 inuits, a Groenlàndia, han decidit que tindran dret d'autodeterminació. Milions de catalans no poden... perquè Espanya no és Dinamarca. Una llàstima."

Josep-Maria Terricabras: Memòria, oblit, perdó

Tots --bé, la majoria-- estem a favor de la reconciliació després d'una guerra i d'una dictadura cruels. La primera cosa que estranya, però, és que a Espanya la reconciliació encara no s'hagi produït 70 anys després del final de la guerra i 30 després de la dictadura. I ara, el president de la Conferència Episcopal, el cardenal Rouco Varela, proposa que oblidem. De fet, fins ara no s'havia oblidat però s'havia prohibit el record, la memòria. ¿Declara el senyor cardenal que és bo i virtuós continuar així, reprimint la memòria? La recomanació resulta particularment estranya per raons teològiques: al capdavall, el nucli del cristianisme és "la memòria de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist". És això el que commemora constantment l'Església, en els seus sagraments i en les seves celebracions. La memòria, doncs, no deu ser pas dolenta. El que és dolent per als cristians és fer-la servir contra els altres, que és el que ha fet l'Església durant molt temps, quan convidava "a matar jueus" precisament en la celebració del Divendres Sant. Després d'aquella i d'altres experiències, l'Església ja hauria d'haver entès que la memòria no és incompatible amb el perdó, sinó ben al contrari: sense memòria no hi pot haver perdó, i si no, la pràctica de la confessió resultaria irrellevant. Heus aquí que el senyor cardenal comet dos errors greus: l'un, teològic, perquè oblida el caràcter central de la memòria en la seva predicació; l'altre, pedagògic, perquè el que ell ha de fer és ajudar els creients no a oblidar --llavors no hi haurà perdó-- sinó justament a tenir memòria per arribar al perdó. La reconciliació no es fa amb l'oblit, sinó amb la veritat, amb el reconeixement de culpes, allà on siguin, de forma clara i conscient. Si la societat espanyola no està prou preparada, se l'ha de preparar. ¿No hauria de ser aquesta precisament una de les missions de l'Església espanyola? I els bisbes catalans, ¿no hi diran res? Segurament que no, com gairebé sempre. I així li va al pobre evangeli. ¿Algú es pot estranyar que el catolicisme estigui en vies d'extinció?

Catalunya registra la xifra més alta de naixements dels últims 30 anys

Catalunya va registrar el 2007 la xifra més alta de naixements dels últims 30 anys, amb 83.716, fet que suposa 1.639 nadons més que l'any passat i representa un augment del 2%, segons xifres de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

Des del 1996, les xifres de natalitat han anat creixent fins a situar-se en valors similars als del 1979, en gran part, gràcies a l'arribada d'immigrants en edat fèrtil que ha fet créixer la fecunditat en edats joves.De fet, aquest és el primer any que el creixement es concentra en nadons de pares estrangers.

Les Terres de l'Ebre han registrat, durant el 2007, un total de 1.826 naixements, el que suposa un creixement del 5% respecte l'any anterior. Una xifra que supera en 79, els naixements de l'any anterior, i en més de 430 els que van haver-hi l'any 2000. Amb tot, la taxa de natalitat del conjunt de les comarques ebrenques està per sota de la mitjana de Catalunya que se situa a l'11,7%, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Amb tot, on les Terres de l'Ebre sí que se situen per sobre de la mitjana catalana és en els naixements on almenys un progenitor és estranger, amb un percentatge del 35,5%.

El centre històric de Besalú rebrà 3,2 milions d'euros per a actuacions de millora. Miravet, també !!!

El centre històric de Besalú serà reformat durant els pròxims tres anys amb un total de 34 actuacions i amb un pressupost de 3,2 milions d'euros, finançats a parts iguals entre la Generalitat i l'ajuntament. Aquest projecte d'intervenció integral s'inscriu en la Llei de Barris que impulsa el Govern i que, segons paraules de l'alcalde, Lluís Guinó, permetrà 'resoldre les mancances estratègiques i històriques' que sense aquesta llei 'no hauria estat possible'. Entre les actuacions més importants, destaca la rehabilitació de Cal Tronc com espai cultural i el soterrament i canalització de la riera del Ganganell. El pla va començar aquest 2008 i està previst que finalitzi el 2011. Miravet, després del pavimentat de tot el nucli històric, es prepara per acondicionar la resta del poble. S'estudia restaurar ca "La maca", los corrals de Peiro i "La Ponderosa".

Carod es postula com a candidat a la Generalitat en una ERC refundada

Carod-Rovira 251108 RAC1

Click To Play

L'exlíder d'ERC i actual vicepresident del govern català, Josep-Lluís Carod-Rovira, s'ha postulat aquest dimarts com a candidat a la presidència de la Generalitat en una Esquerra "refundada" per adaptar-se a la Catalunya actual i seguir creixent com a partit de govern.

En una conferència pronunciada a la Biblioteca Jaume Fuster organitzada pel Casal d'ERC al barri de Gràcia de Barcelona davant d'unes 250 persones, Carod-Rovira ha començat per remarcar la validesa de la línia política empresa el 1996 al Congrés de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), que segons la seva opinió els ha permès "créixer i aconseguir els resultats obtinguts fins avui".

De la mateixa manera que va passar fa un mes amb la conferència de l'actual líder d'ERC, Joan Puigcercós, el vicepresident del govern català no ha expressat de forma directa la seva intenció de ser candidat a les eleccions catalanes del 2010, però sí que ha reiterat la seva disposició a seguir estant "en primera línia" en les responsabilitats que el partit li confiï.

Això ha donat peu a les persones més pròximes a Carod-Rovira a interpretar que s'ha postulat com a candidat, encara que sense explicitar la necessitat de "fer eleccions primàries" dins d'ERC i sense renunciar al diàleg amb l'actual direcció per trobar una solució de consens. De fet, Carod-Rovira ha subratllat la seva voluntat de donar "un vot de confiança" a Puigcercós i al secretari general, Joan Ridao, "perquè són els dirigents que els militants han volgut que tinguéssim i es mereixen el dret a fer les coses bé".

Ha recordat, tot i això, que en els últims congressos d'ERC els militants van optar per "la filosofia de distingir entre lideratges institucionals i de partit, i crec que cal expressar el màxim respecte a això".

Sobre la refundació d'ERC, Carod-Rovira ha recordat en primer lloc la seva aposta perquè ERC segueixi sent un partit de govern que aspiri a assumir "les màximes responsabilitats" del país, "i això -ha dit- no té res a veure amb actituds extraparlamentàries, i amb la cultura del 'no' a tot".

"Ha de ser un partit amb vocació de majories, cosa que no té res a veure amb el de ser pocs però bons, perquè si som pocs mai serem res, i un partit que ha de situar-se al centre de l'escenari polític, però ideològicament en l'esquerra", ha de ser "un partit constructiu i positiu, que generi sensació de confiança, de seguretat i estabilitat", a la vegada que "madur, seriós, creïble i sòlid". Segons l'actual vicepresident del govern català, ERC ha de ser capaç de defensar la construcció d'"una nova identitat nacional a partir de la suma de la nació heretada dels nostres familiars amb el d'una nació voluntària, cívica, de gent que vol estar-hi".

"Fa anys –ha recordat– vaig proposar la refundació d'ERC, i crec que el partit ha de tenir el mateix coratge que la nació i fundar-se i refundar-se permanentment" ja que "per això som un col·lectiu dinàmic", i s'ha de "posar les bases perquè sigui un instrument útil per a la societat catalana". Carod-Rovira ha considerat que en aquest esforç per refundar-se, ERC ha de ser "un partit obert que no tingui por de créixer, tolerant, flexible, català i cosmopolita, però no un partit antiespanyol perquè no anem contra ningú, sinó a favor nostre".

En clau de política catalana actual, ha remarcat que ERC ha de tenir personalitat pròpia i "no ser un subsistema de ningú", i en una clara advertència sobre la possibilitat d'una sentència contrària a l'Estatut ha dit que "no acceptarem que ningú, per molt tribunal que sigui, decideixi pels catalans".

Avui: Carod es postula

VilaWeb/ElPunt: Carod reclama una 'refundació' d'Esquerra

directe.cat: Carod aposta per 'refundar' ERC i es postula com a candidat a la Generalitat

Vídeo: Carod crida a 'refundar' ERC

Conferència del vice-president de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira a l'acte de cloenda de la commemoració del 30è aniversari del Casal Francesc Macià (Gràcia)

El rebuig de la violència contra les dones a internet

La violència contra les dones ha existit sempre, però no fou fins el 1995, a la quarta Conferència Mundial sobre la Dona, que l'ONU va identificar-la i definir-la: 'Tot acte de violència sexista que té per resultat possible o real dany físic, sexual o psíquic, incloent-hi les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de llibertat, tant si s'esdevé en la vida pública com en la privada.' El rebuig a aquesta xacra s'expressa aquests dies a internet: en parlen nombrosos blocs i webs, no exclusivament de dones i feministes. Fins i tot Facebook, una xarxa social sovint qualificada de frívola, hi té un grup en contra. Entre els blocs més seguits hi ha Coc Ràpid, de la membre del consell nacional de CiU Carme Laura Gil, que avui fa un apunt en homenatge a les dones assassinades i que segueix des del començament de l'any els casos de violència que surten a la llum. Una altra política, la diputada del PSC Lourdes Muñoz, aporta al seu bloc un ampli ventall de recursos (des de legislació fins a webs relacionades) sobre la qüestió. El president del Parlament català, Ernest Benach, es fa ressò en un apunt de les xifres de la violència de gènere a Catalunya. La psicòloga Clara Esquena, al bloc Si plores perquè has perdut el sol, mira de descobrir les arrels d'aquesta mena de violència i afirma que els homes violents fan servir el pretext de 'l'amor apassionat' per 'captivar les seves preses'. I l'autora de Registres particulars plasma en un text literari una història de violència de gènere: les agressions d'un fill a una mare.

ERC fracassa en l'intent de modificar la Llei de la memòria històrica

Aquesta tarda s'ha debatut al Congrés una proposició de llei d'ERC per reformar la Llei de memòria històrica. La proposta, que ha provocat una picabaralla entre els republicans i el grup popular, no tirarà endavant per falta de suport.

El diputat d'ERC Joan Tardà ha sigut l'encarregat d'explicar la postura del seu partit, que ja no va aprovar el text ara vigent el desembre del 2007 perquè considerava que era insuficient. Per ERC, és necessari que l'actual llei "reconegui i ampliï els drets a favor d'aquells que van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura". També ha demanat que es retirin les "distincions de criminals i s'anul·lin les sentències que tribunals il·legítims van dictar, per exemple la del President de Catalunya, Lluís Companys". Tardà ha destacat que no s'entén que al Congrés hi hagi una sala que dugui "el nom d'un ministre franquista", referint-se a Manuel Fraga. El diputat popular Jorge Fernández Díaz ha respost que tots "els pares de la constitució en tenen".

Tardà ha presentat la iniciativa acompanyat de representants de les entitats memorialístiques que han assegurat que tot i que Garzón ha fet marxa enrere en el judici al franquisme, "ja s'ha guanyat la batalla ideològica".

Ara que la modificació de la Llei no ha prosperat al Congrés, ERC està disposada a situar les qüestions que planteja als tribunals europeus.

Groenlàndia vota amb la mirada posada en la independència !!*!!

Els ciutadans de l'illa de Groenlàndia afronten aquest dimarts un referèndum sobre la reforma del seu estatut d'autogovern que obrirà les portes a una futura independència de Dinamarca ja que reconeix el dret a l'autodeterminació. Segons totes les enquestes, el "sí" a la reforma guanyarà per una clara majoria.

Segons una enquesta elaborada pel diari groenlandès Sermitsiaq, els vots favorables a la reforma podrien arribar a sumar el 61%, mentre que els contraris podrien no passar del 15%. Pel que fa al 24 % d'indecisos, la majoria –fins a un 80% segons l'enquesta– podrien votar favorablement a la reforma. Val a dir que només un partit grenlandès, el Demòcrata, dóna suport al no i que aquest partit va obtenir en les últimes eleccions autonòmiques un suport electoral del 16%.

Diversos polítics han votat a Nuuk, la capital, vestits amb el vestit tradicional groenlandès, entre ells el president autonòmic, Hans Enoksen. El propi Enoksen va encapçalar dilluns a la nit una processó de torxes per la ciutat en favor del nou estatut, que reconeix el dret a l'autodeterminació i amplia considerablement les competències del govern autonòmic i li atorga el control dels hipotètics ingressos procedents del subsòl. El referèndum és de caràcter consultiu i haurà de ser ratificat posteriorment pels parlaments de Nuuk i Copenhaguen, però hi ha un acord implícit de totes les forces polítiques per respectar-ne els resultats.

En cas de victòria del sí, està previst que el nou estatut entri en vigor l'1 de juny del 2009, just el dia que farà 30 anys de l'autonomia groenlandesa, una de les dues que existeixen a Dinamarca, juntament amb l'arxipèlag de les Fèroe.

L'Autoritat Electoral ha pronosticat una participació del 60% i es preveu que els resultats es puguin conèixer aquesta mateixa nit (cap a les tres de la matinada a Catalunya). Groenlàndia té una extensió de 2,2 milions de quilòmetres quadrats i 56.000 habitants.

VilaWeb/ElPunt: Els grenlandesos decideixen sobre el seu dret a la independència

VilaWeb/ElPunt: Grenlàndia aprova ampliar l'autonomia de Dinamarca