Puyal 211208
El Vila-real ha plantat cara però ha acabat sucumbint davant el millor Barça que es recorda, que ha remuntat el gol inicial de Cani i fins i tot jugant amb deu homes ha tingut opcions d'ampliar el seu avantatge.
El conjunt de Guardiola ha saltat al camp del Madrigal amb les pintures de guerra i la destral entre les dents, disposat a rematar la feina realitzada davant el València, el Sevilla i el Madrid, i al minut tres de joc ja ha pogut avançar-se al marcador gràcies a una elèctrica combinació entre Xavi, Messi i Henry.
La desgràcia per al conjunt de Pep Guardiola ha estat la lentitud, o més aviat la indecisió, que ha exhibit Henry, ràpid amb els peus però no amb el cap. Ha desperdiciat tres bones ocasions al començament del partit.
El Barça ha pressionat al camp del Vila-real pràcticament amb tots els seus efectius i ha obtingut els seus fruits, però els seus davanters no han tingut la inspiració d'altres jornades i han agafat, gairebé sempre, el camí més complicat. Tanmateix, Busquets ha pogut avançar al seu equip en un bon remat des de la frontal de l'àrea, però ha aparegut Diego López.
El Vila-real, en canvi, ha tingut moltes més dificultats per a acostar-se amb claredat a l'àrea de Valdés. Cani i Cazorla amb prou feines han entrat en joc, Pires tampoc ha estat massa encertat en les passades finals i Rossi ha estat una illa entre la defensa del Barça.
Només ha tingut una ocasió el conjunt de Pellegrini en tota la primera part i ha nascut d'un error de la defensa visitant. Rossi s'ha plantat sol davant del porter del Barça i ha tractar de batre'l amb un xut ras que ha marxat desviat per molt poc.
El pas pels vestidors ha canviat considerablement el guió respecte a la primera meitat, ja que ha estat el Vila-real el que ha sortir llançat i amb el punt de mira fix a la porteria de Valdés. Gairebé en la primera acció, Rossi ha robat una pilota al centre del camp, Pires ha llançat una passada a l'esquena de Puyol i Cani ha avançat el Vila-real.
El gol ha estat com una injecció d'adrenalina per al conjunt català, que ha posat fi al futbol de combinació i estratègia per donar pas al joc de lluita i potència física, dues qualitats també presents a la plantilla de Guardiola, com s'ha vist vuit minuts després, quan Alves s'ha fet un lloc entre la defensa local i ha centrat perquè Keita marqués de cap.
Amb el partit empatat ha semblat tornar la calma, el Vila-real ha cedit alguns metres de forma inexplicable i això ha estat la seva condemna. Ha aparegut el talent de Xavi, que s'ha colat a l'àrea i ha servit en curt perquè Henry es redimís dels seus errors anteriors.
El Barça semblava tenir el partit controlat (1-2) i fins i tot opcions d'augmentar el seu avantatge, però l'expulsió de Piqué en el minut 74 per doble groga ha donat ales al conjunt de Pellegrini, que instants abans havia donat entrada a Nihat i Guille Franco.
Aquest últim quart d'hora ha estat una autèntica bogeria, amb un Vila-real ple de davanters i sense centre del camp davant d'un Barça amb deu homes que tampoc ha renunciat a l'atac. Guille Franco i Nihat han tingut als seus peus la possibilitat d'empatar en el minut 85 i 90, respectivament, en ocasions molt similars a la del gol de Cani del primer temps, però han fallat.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges d'un altre partit d'infart
Carme Pérez Aparicio fa dècades que estudia la guerra entre Àustries i Borbons que va arranar la independència política del Regne de València i dels altres territoris de la corona catalano-aragonesa. Ara acaba d'editar 'Canvi dinàstic i Guerra de Successió. La fi del Regne de València' (3i4), en què exposa la victòria borbònica i les greus repercussions que va tenir. Repercussions que encara ens afecten avui.
Diu Carme Pérez Aparicio que la fi del Regne de València va ser un daltabaix terrible, imposat per la nova monarquia, contra l'opinió fins i tot dels mateixos partidaris valencians del Borbó, que també van protestar per l'abolició dels furs i per la violència desfermada. Les conseqüències d'aquella derrota es faran sentir durant segles, i encara avui, perquè el debat d'aleshores encara perdura: o un model d'estat uniformista o un model d'estat compost.
