Israel bombardeja un hospital, una oficina de premsa i un edifici de l'ONU a Gaza

Anna Balletbò 150109 La Nit COMr

Click To Play

Tres projectils d'artilleria han impactat a la seu central de l'agència de l'ONU per als refugiats a Gaza (UNRWA), on s'hi refugiaven set-centes persones. Israel també ha bombardejat un hospital i una oficina de premsa. Hores després, el ministre de l'Interior del govern de la franja de Gaza, Saïd Siam, ha estat mort durant un atac israelià, segons l'exèrcit. Mentrestant, les forces israelianes avancen cap al centre de la ciutat de Gaza. El vaixell Spirit of Humanity, de l'ONG Free Gaza, en el qual hi viatjava Joan Josep Nuet, senador d'EUiA, s'ha vist obligat a fer marxa enrere per les amenaces de la marina israeliana. El vaixell transporta ajuda humanitària que pretenia repartir a la zona. L'embarcació volia trencar el bloqueig del port de Gaza i proveir la població medicaments i material sanitari. Al vaixell també hi ha trenta metges, periodistes activistes i polítics.

La jutgessa encarregada d'executar la sentència del David de la Fornal anul·la l'ordre de recerca i captura

El grup de suport al David de la Fornal ha anunciat aquesta tarda a la plaça Sant Jaume de Barcelona que la jutgessa Isabel Gallardo, encarregada d'executar la sentència, ha retirat l'ordre de cerca i captura contra el jove. L'ordre es va retirar el passat 9 de gener tot i que la jutgessa no l'ha fet arribar fins aquest dimecres als advocats de l'acusat. Malgrat tot, la jutgessa ha desestimat els recursos presentats pels advocats i manté l'ordre d'ingrés a presó. A la concentració hi han participat representants del moviment antimilitarista com Pepe Beunza, empresonat els anys 1971 i 1972, i del moviment antifeixista així com representants de la defensa del jove de Vilafranca del Penedès.

Carrillo demana la unitat de l'esquerra contra la "infumable" dreta

L'exsecretari general del Partit Comunista d'Espanya (PCE), Santiago Carrillo, ha instat aquest dijous els partits d'esquerra de l'Estat a unir-se per contrarestar una dreta que, a més d'"infumable", és "molt forta". Carrillo ha fet aquesta crida durant la presentació del seu últim llibre, La crispación en España, en un acte organitzat pel PSC a Sabadell. Carrillo ha assegurat que la dreta espanyola "encara no ha trencat el cordó umbilical del franquisme", de manera que "ha empobrit" la vida política de l'Estat.

En aquest sentit, Carrillo ha dit que a Espanya la dreta i els ultraconservadors "estan tots en un mateix partit", que no ha aconseguit "identificar-se amb la democràcia, i que ha governat "de manera dictatorial", sense atendre les autonomies, la diversitat de pobles i imposant la seva voluntat. Per aquesta raó, ha advocat per crear un partit de "dretes democràtic i laic", com succeeix als països desenvolupats.

Els comentaris de l'exdirigent comunista no han estat ben rebuts per un grup de persones que han intentat accedir a l'esdeveniment, on han desplegat una bandera espanyola al crit de "rojos de merda". Els assistents, que abarrotaven la sala, han respost posant-se drets i aplaudint el vell polític. Avui: Un grup de skins intenta boicotejar a Santiago Carrillo

Isabel-Clara Simó: Sobre lèxic

A l'interior de l'Estat, la llarga dictadura feixista i, a tot arreu, la llarga i convulsa Guerra Freda han provocat confusions lèxiques que són per llogar-hi cadires. No cal dir la pobra paraula llibertat, que igual ha servit per a l'immens poema de Paul Eluard que per a una cançoneta de Camilo Sesto; ni tan sols la degradada paraula democràcia, que avui vol dir la murrieria matemàtica de guanyar vots, no el repte de governar amb la gent i no contra la gent. Hi ha barbaritats semàntiques que sento cada dia: el relativisme ètic, que és la base de l'humanisme, esdevé, en boca de Rouco Varela, "la dictadura del relativisme ètic" (?). O epítets de feixista i nazi, avui, ai las!, en boca dels feixistes, que t'acusen a tu de ser el que a ells els molesta que els diguin que són. O confondre comunisme i feixisme, que són com l'oli i l'aigua, des del punt de vista filosòfic i polític; una equivalència que va iniciar un dels més funestos personatges del segle XX: el senador nord-americà Joseph McCarthy. Es pot odiar el feixisme i el comunisme, però no reduir-los a un mateix concepte, perquè això seria una falsificació. ¿I la vida, la "immoralitat" de què acusa l'Església catòlica els qui "usurpen" la mà de Déu i lleven la vida (avortament, eutanàsia), però sense condemnar la guerra, en la qual maten persones, i sovint, i des de la guerra espanyola, població civil? Ni la pena de mort. Ni tampoc no diuen un mot de la tasca meritòria de metges que recuperen una vida que es perdria sense intervenció humana. Els estudiosos de la història de la filosofia diuen que, quan es produeixen aquests fenòmens i prolifera un excés d'ètiques diverses, és una època de decadència ideològica. Veges tu per on.

26 estudiants porten la Universitat Autònoma de Barcelona als jutjats

Un total de 26 estudiants expedientats per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en relació a les mobilitzacions estudiantils contra la reforma universitària del passat novembre han tramitat 28 demandes contra el centre als jutjats.

Després del període intern d'amonestacions, representants dels alumnes, acompanyats d'un advocat, han decidit presentar aquest dijous al Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona 28 demandes contra la UAB, ja que dos estudiants tenen dues causes obertes, que afecten els sis estudiants expulsats i una vintena d'expedientats. Les 28 demandes que han presentat els alumnes van acompanyades d'uns 26.000 folis, amb testimonis i proves dels fets, per demanar a l'administració de justícia que revoqui les expulsions i les amonestacions, entre d'altres motius, perquè "vulneren drets fonamentals", segons els estudiants, com ara "la presumpció d'innocència o la privacitat de dades personals", remarca un portaveu estudiantil.

La gran majoria d'estudiants expedientats són de carreres de la Facultat de Lletres, especialment d'Història, però també n'hi ha d'altres facultats, com ara la d'Economia o Ciències.

Barça 2 - At.Madrid 1

Puyal 140109

Click To Play

Acostumat a lluitar, el Barça no perd ni quan s'ho pot permetre. Jugui qui jugui, l'equip de Guardiola mai doblega el genoll per més que tingui la vida resolta, com avui a la Copa. Per quarta vegada consecutiva, ha capgirat un marcador en contra com si se sentís obligat a salvar l'honor quan ja ningú ho qüestiona. Bojan i Gudjohnsen han acabat amb el pessigolleig de l'Atlético, un equip que viu a l'altra punta del món, amb l'autoestima per terra. Guardiola ha seguit en la seva línia de trencar tabús. Els jugadors han arribat una hora i mitja abans del partit. Uns han pujat a la llotja, altres han segut a la banqueta, entre ells Messi, i la resta, a jugar. Total, nou canvis respecte de l'equip de Pamplona. No s'havia vist mai. Defensa inèdita, amb el retorn de Márquez; atac inèdit, i un cop més la promesa complerta que aquí hi ha minuts per a tots. Per més que l'1-3 feia pensar que no hi havia res a témer, l'Atlético mai és de fiar. És un agitador, per al millor i per al pitjor. Aguirre no està per fer més ridículs i, avui sí, ha recorregut al Kun per cobrir-se les espatlles i per si sonava la flauta. Al final, no li ha sortit bé. Agüero ha sortit del camp en llitera. Però no ha buscat una remuntada desesperada. Ni parlar-ne. S’ha quedat enrere i llest per atacar per l'esquena. Ha sortit també a repartir llenya, amb entrades que van més enllà de la duresa i cauen en la mala fe. I quan volen guitzes, gairebé totes van a parar a Busquets: no hi ha partit que no salti pels aires. Alves no hi ha partit que pari quiet. ¡Quina barbaritat! Quina manera de córrer, de pujar i baixar, d'anar d'una banda a l'altra, incansable, cada dia més barat si és que hi ha algú que encara recorda quant va costar. No té preu. El Barça ha pressionat al principi i ha deixat de fer-ho amb el pas dels minuts, víctima de la falta de continuïtat en el joc i d'un creixent desordre, tant a l'hora de pressionar com a l'hora de moure la pilota, amb Iniesta desconnectat i Gudjohnsen molt perdut. L'Atlético tampoc inquietava, però en una falta Sinama s’ha anticipat a Pinto en el salt i va marcar el 0-1. És el taló d'Aquil.les del Barça, les jugades a pilota parada, l'origen de tres dels quatre gols que ha encaixat en els tres últims partits i, potser, conseqüència de la defensa en zona. La inquietud no ha durat gaire. Bojan, per fi, ha trobat el que feia temps que buscava i tant necessitava. I de cap. Després de gairebé dos mesos sense marcar, el jove ha acabat amb aquella ansietat que el persegueix i ha donat aire a l'equip. Després, ha tingut alguna ocasió més, però li ha faltat la natural frescor de l'any passat, quan semblava jugar menys pressionat. El valor de l'empat s'ha de repartir amb Sylvinho, l'honest Sylvinho, que s’ha tret un centre excepcional. Els culers podien estar tranquils. Tots menys Martín Cáceres, que ha comès dos errors terribles. Dos gols fallats. Entre Pinto i Márquez, sobre la mateixa línia, han evitat l'1-2. Lluny de castigar-lo, el Camp Nou ho ha passat per alt, en una mostra més del bon rotllo que es viu al Barça. Guardiola també l’ha mantingut fins al final, i l'uruguaià ha acabat reposant-se. La pilota el perjudica, però la seva velocitat li va prendre una pilota d'or al Kun. També Gudjohnsen ha reparat la seva grisa actuació amb el remat que ha donat el triomf. Sols ha hagut de rematar, perquè el gol el dibuixés el mag Andrés. Iniesta, és clar. I fins i tot hi ha hagut temps perquè sortís a escena Messi, corejat pel públic amb l'entusiasme que se sent al tenir el millor, per més que Cristiano Ronaldo llueixi aquella corona. Un parell de zig-zags valen per tota una nit. El perill és que no tothom ho accepta. Avui, ha estat Perea que ha sortit de cacera. I demà serà un altre. El talent no es tolera. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

Tarragona exposa les fotos que va fer Capa durant l'ocupació franquista, fa 70 anys

El 15 de gener de 1939 milers de persones fugien de Tarragona cap a Barcelona per l'N-340, horroritzats per l'avanç de les tropes franquistes. L'hongarès Robert Capa, considerat el millor fotògraf bèl·lic de la història, va prendre 101 imatges d'aquell dramàtic èxode que va travessar les comarques del Tarragonès, l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf. Trenta d'aquestes imatges es poden veure al Palau Firal de Tarragona, juntament amb material de l'època com ara uniformes militars i paper moneda. «Era el darrer dia de la Tarragona republicana i el primer de la Tarragona feixista», segons el comissari de la mostra, l'historiador Carles Querol, que va descobrir en una institució privada dels Estats Units aquesta col·lecció d'imatges i n'ha buscat les localitzacions exactes. VilaWeb/ElPunt: L'últim dia de la Tarragona republicana

Joves independentistes de Reus lliuren 100 plaques franquistes a l'Ajuntament per exigir la seva retirada total

Militants de l'Assemblea de Joves de Reus (AJR) han lliurat aquest dimecres al migdia un centenar de plaques franquistes a l'Ajuntament, que ells mateixos han anat arrencant d'edificis de la perifèria de la ciutat.

L'objectiu de l'acció és exigir més "sensibilitat" al consistori perquè retiri la resta de plaques del Ministerio de Vivienda del govern franquista, i també canviï el nom d'alguns carrers.

Els joves independentistes asseguren que han rebut suport veïnal en els quatre matins de "batudes", tot i que també s'han trobat algun "nostàlgic", segons apunten, que no aprovava l'acció. Segons els joves, el nombre de plaques que queden a Reus supera les 200 i escaig que havien comptabilitzat les CUP. Les plaques que han retirat els joves daten de la dècada dels 50, que el Ministerio de la Vivienda lliurava als habitatges de protecció oficial.

La retirada de plaques s'emmarca en la manifestació d'aquest dijous a les vuit del vespre a la plaça del Mercadal pels 70 anys de l'entrada de les tropes de Franco a Reus, organitzada per l'esquerra independentista de la ciutat.

VilaWeb/ElPunt: Joves de Reus lliuren 100 plaques franquistes a l'Ajuntament, que diu que no li pertoca retirar-ne 200 més

L'Audiència d'Alacant accepta el recurs de Kelme contra la sentència favorable a Oleguer

L'Audiència d'Alacant ha estimat el recurs d'apel·lació interposat per Kelme davant la sentència dictada per un jutjat d'Elx que donava la raó a Oleguer Presas en el seu contenciós contra l'empresa de calçat. L'Audiència considera justificada la resolució de contracte de Kelme al futbolista perquè estima que les declaracions fetes per Oleguer sobre De Juana Chaos, aleshores pres d’ETA, 'perjudicaven el bon nom' de la companyia de roba esportiva.

Kelme va anunciar el 8 de febrer de 2007 que rescindia el contracte a Oleguer per unes declaracions que va fer sobre De Juana Chaos. En un article escrit a VilaWeb i al diari Berria, Oleguer criticava la hipocresia i els 'espais obscurs' de l'estat de dret, que impedia la sortida de la presó del pres d'ETA malgrat que ja havia complert la condemna de divuit anys imposada.

Oleguer va denunciar l'empresa i el jutjat d’Elx es va pronunciar a favor seu, però ara l'Audiència d'Alacant ha estimat el recurs presentat per Kelme, per la qual cosa el futbolista no cobrarà la indemnització reclamada i haurà de pagar els costos del judici.

Saura: "Vaig anar a la manifestació contra la guerra per imperatiu ètic"

El conseller al·lega que ministres i consellers d'Interior van a les manifestacions contra el terrorisme. Diu que la pistola que va treure un home en la marxa per Palestina era de joguina i que formava part d'una 'performance' Saura 130109 CATr

Click To Play

"Vaig anar a la manifestació per imperatiu ètic, perquè era una manifestació contra la guerra". Així respon el conseller d'Interior, Joan Saura, a les crítiques que ha rebut per haver assistit dissabte a la marxa a favor de Palestina.

Les queixes s'han agreujat perquè durant la protesta un manifestant encaputxat amb un passamuntanyes va treure una pistola i la va exhibir fins que els responsables d'ordre de l'organització l'hi van fer guardar. El conseller manté que la pistola "era de joguina", que formava part d'una performance i que agents dels Mossos d'Esquadra que eren a prop ho van poder veure, malgrat que no van interceptar el manifestant i que no van tenir la pistola a les mans. "Jo puc identificar una cadira sense tocar-la", ha argumentat. "Els agents estan tan convençuts que era de joguina que per això ni tan sols van obrir cap investigació", ha afegit.

Saura ha donat aquestes explicacions a la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del govern català, del qual avui actuava com a portaveu. Tanmateix, quan els periodistes han preguntat a la directora general de Comunicació de la Generalitat, Aurora Massip, si el govern avalava la decisió de Saura d'assistir a la manifestació, Massip ha respost que l'executiu "no ha discutit el tema, però respecta totalment la decisió". -"Que la realitat no t'espatlli un bon titular" Aquesta màxima del periodisme es pot aplicar a l'actuació d'uns quants periodistes i dels diaris que van publicar la notícia, posant més accent en la pistola que en la reivindicació de la manifestació. Ja sabem quins diaris són i no ens sorprèn.

Zapatero admetrà “algunes” al·legacions del govern català

Posats a dir, ja pot dir "totes". Ja en parlarem!!! Ni fred ni calor. Les objeccions presentades divendres pel govern català al model de finançament presentat el passat 30 de desembre per l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero no han provocat un gran rebombori a les files del PSOE, si bé Zapatero va admetre ahir davant la seva direcció que està disposat a considerar “algunes” d’aquestes al·legacions.

Entre els punts que el ministeri està més disposat a retocar, després d’un primer estudi del document remès per la conselleria d’Economia, hi ha la recerca d’una fórmula perquè Catalunya no surti perjudicada després de la seva aportació solidària. El respecte per l’anivellament i el principi d’ordinalitat, doncs, són ara els punts amb els quals el govern espanyol pretén cedir i donar per més o menys satisfetes les aspiracions catalanes.

La PDD i Sobirania i Progrés lliuraran 60.000 signatures al Parlament a favor del dret de decidir

La Plataforma pel Dret de Decidir i la Plataforma Sobirania i Progrés, representades per Elisenda Paluzie, Miquel Strubell, Elisenda Romeu i Oriol Munné, es reuniran amb el president del Parlament, Ernest Benach, el pròxim dimarts per fer el lliurament oficial i registrar les més de 60.000 signatures que s'han recollit en el marc de la campanya Decideixo decidir. Aquesta campanya, que va ser impulsada per les dues entitats ara fa prop de dos anys, demana al Parlament que presenti a la Mesa del Congrés de Diputats una proposició de llei per la qual s'estableixi el traspàs a la Generalitat de la competència de convocatòria de consultes populars per via referèndum. La idea de fons es celebrar posteriorment una consulta per la independència.

Tremosa manté que Artur Mas es va "equivocar" pactant l'Estatut rebaixat amb Zapatero

Ramon Tremosa 130109 CATr

Click To Play

El candidat de CiU a les eleccions europees, Ramon Tremosa, ha considerat aquest dimarts "greu" que dos anys després de l'aprovació de l'Estatut, el document sigui "paper mullat", ja que "no s'estan complint els terminis".

Tremosa va ser un dels signants del manifest Economistes pel No, que rebutjava l'Estatut perquè considerava que quedava "curt nacionalment i econòmicament", sobretot pel que fa al finançament i a la inversió de l'Estat a Catalunya. Avui, en la seva primera roda de premsa com a candidat de CiU a les eleccions europees de juny, ha destacat que "Catalunya va votar sí i ara toca que es compleixi". Ha explicat que el 2006 va votar "no" al text estatutari perquè va preferir "pecar per excés que per defecte". Ha reconegut que al programa Ágora, de TV3, aquell mateix any havia dit que el president de CiU, Artur Mas, era un polític "preparat" però que, segons la seva opinió, "s'havia equivocat" en la seva posició sobre l'Estatut, idea que ha reconegut que manté tot i haver acceptat l'oferta d'Artur Mas.

La CUP de Manresa vol retirar el retrat del Rei del saló de sessions

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) presentarà una moció al Ple de l'Ajuntament de Manresa en què demana que es retiri el retrat del rei Joan Carles que hi ha al saló de sessions. La CUP farà aquesta petició tenint en compte que 'l'Ajuntament de Manresa està duent a terme la retirada d'honors a diverses persones compromeses amb el règim franquista' i que 'el senyor Juan Carlos Borbón Borbón va ser col·laborador estret de Francisco Franco des de l'any 1947 fins a la mort d'aquest darrer, l'any 1975'. La CUP també recorda que el rei 'va acceptar la designació de successor del general Franco jurant fidelitat als principis de l'anomenat Movimiento Nacional'. La Candidatura d'Unitat Popular considera que el rei 'mai no ha demanat perdó per la seva complicitat prolongada i activa amb la dictadura franquista, un règim polític que tampoc mai no ha condemnat'.

Per tot plegat i, a iniciativa d'una proposta de l'Assemblea de Joves de Manresa, la Candidatura d'Unitat Popular presentarà una moció en el ple de dilluns de la setmana que ve a favor de la retirada de la fotografia del rei.

Isabel-Clara Simó: Ens cal un líder?

Sempre he estat adversa a la teoria segons la qual ens fa falta un líder. Confiar en una sola persona perquè desperti un poble adormit em sembla messianisme. És més: sóc dels que creuen que només els pobles ben articulats generen els seus líders. D’acord: Obama ha esdevingut una gran esperança, i després vindran les decepcions, però no perquè ho faci malament, sinó per un excés d’expectatives, posades damunt d’un home que els ha tret de sobre, als nord-americans, l’estultícia prolongada del pitjor president d’Estats Units. D’acord, cal que algú doni una empenta quan les condicions són favorables i això només ho pot fer algú decidit i amb idees clares, no algú dubitatiu i amb les idees confuses (els dos trets que han distingit tots els nostres líders actuals).

Ahir mateix, un lector de l’AVUI en parlava: necessitem un líder. En el fons, el que volem és que ressusciti Francesc Macià i que transformi el malestar general en acció política. Diuen també que ara per ara no s’albira qui pot ser tal personatge. Jo opino el contrari: almenys citaria mitja dotzena de persones que farien de líder. Però crec que el problema no és tant de lideratge com de la desarticulació de la societat. A Esquerra mateixa han tastat poder i s’han repartit poltrones, però, un cop fet això, que sembla la feina única d’un polític, s’han adonat que el seu poder només era presencial, que ni decidien ni lideraven ni tan sols podien fer declaracions. La feblesa d’Esquerra és la seva petitesa. Així doncs, no busquem tant el líder, sinó esforcem-nos a articular la societat i a transformar el malestar general envers Espanya en un front comú, clar i contundent. ¿No és això el que està fent Alex Salmond a Escòcia?

El Govern de la Generalitat derogarà demà el decret de sequera

El Govern de la Generalitat derogarà demà el decret de Sequera a la conca de la Muga, el cap de Creus i la Costa Nord, de manera que totes les conques de Catalunya entraran en un escenari de normalitat i garantia de proveïment, després de l'episodi de sequeres generalitzades de l'any passat.

Les pluges registrades a finals de desembre han estat especialment beneficioses per a la conca de la Muga i el cap de Creus i la Costa Nord, les úniques que estaven encara en situació d'excepcionalitat després que el 16 de desembre passat va recuperar la normalitat el sistema Ter-Llobregat.

Juan José Ibarretxe situa l'origen de l'actuació penal contra ell en la llei de partits

El lehendakari Ibarretxe ha situat la llei de partits a l'origen de les actuacions penals seguides contra ell alhora que s'ha mostrat "satisfet" per l'arxivament de la causa oberta per haver-se entrevistat amb Batasuna per mitjà d'una compareixença en la qual ha titllat de "despropòsit jurídic" tot el cas.

"Euskadi necessita pau, diàleg i solucions, no plets que s'activen i desactiven segons interessos particulars", ha afirmat Ibarretxe, que ha afegit que "el govern basc no oblida que la vigent llei de partits és a l'origen d'aquestes actuacions penals" i ha demanat a PSOE i PP que es "convencin" que aquesta llei només ha servit per"polititzar la justícia i judicialitzar la política". Juan José Ibarretxe ha recordat que el president del Tribunal Superior de Justícia del País Basc és "el representant del poder judicial a Euskadi", i per tant, "responsable de la crisi que s'ha generat" per aquest judici. Així mateix, el lehendakari ha volgut manifestar "preocupació" per la manera com s'ha resolt el cas, ja que l'arxivament ha fet que "no s'hagi decidit sobre el fons". "No volem –ha afirmat– que aquesta causa segueixi pel mateix camí que en el seu dia va seguir el denominat cas Atutxa", i ha instat el Tribunal Suprem, com a "destí segur dels recursos ja anunciats", a no tornar a criminalitzar el diàleg.

Ibarretxe: 'Esperem que el diàleg no s'assegui mai més al banc dels acusats'(VilaWeb/ElPunt)

Benifallet obrirà una tercera cavitat al complex de les Coves Meravelles

L’Ajuntament de Benifallet, al Baix Ebre, ha iniciat l’execució d’un pla d’actuació que permetrà millorar la seguretat i els atractius del complex de coves del municipi, un dels principals atractius turístics de les Terres de l’Ebre per l’extrema bellesa de les seves cavitats. Una de les actuacions pràcticament finalitzada ha estat la col·locació d’un sistema de baranes de ferro massís a l’interior de la cova Meravelles, la més espectacular de les dues cavitats obertes fins ara i de 510 metres de recorregut. La col·locació de les baranes permet delimitar l’itinerari que han de recórrer els turistes un cop dins i augmentar la seva seguretat, sobretot de la gent gran que visita l’indret. Fins ara, hi havia baranes en alguns trams de l’itinerari, «però amb el pas del temps s’han anat degradant», explica al Diari l’alcalde, Jordi Monclús. A més, assenyala, no era excepcional que alguns visitants sortissin del camí marcat per recórrer la cova, un fet que degradava la cavitat. El sistema de baranes també s’estan col·locant a la cova del Dos.

Osasuna 2 - Barça 3, d'infart!!!

Puyal 110109

Click To Play

El Barça, a ritme de rècord, de punts a la primera volta i victòries consecutives a domicili, ha imposat la lògica al guanyar el cuer Osasuna sota la boira de l'estadi Reyno de Navarra, encara que després d'una primera part còmoda ha patit en la segona, en què els locals han remuntat un gol d'Etoo, però el líder també ha reaccionat amb gols de Xavi i Messi. El conjunt blaugrana s'ha passejat en el primer període, encara que només s'ha pogut avançar al límit del descans amb un gol d'Etoo. L'Osasuna, espantat a la primera part, ha reaccionat després del descans i ha capgirat el marcador amb gols de Miguel Flaño i Pandiani, però el Barça ha demostrat capacitat de reacció davant l'adversitat, al guanyar amb dos gols més de Xavi i Messi en els últims deu minuts. El tècnic local, José Antonio Camacho, ha oposat davant el Barça un centre del camp amb tres pivots, Puñal, l'hongarès Krizstian Vadocz i l'iranià Javad Nekounam, que ha avançat la seva posició habitual a la mitja punta, però s'ha perdut en la zona sense impedir la mobilitat de la pilota a càrrec de l'equip blaugrana. El partit, en la seva primera part, ha estat un autèntic monòleg de l'equip de Pep Guardiola, que ha optat al començament per Keita i Henry en lloc de Touré i Iniesta. El Barça ha agafat i no ha deixat anar la pilota (ha tingut un 68 per cent de possessió a la primera meitat), s'ha mogut la major part del temps en les proximitats de l'àrea local i el gol era qüestió, precisament de temps. L'Osasuna, espantat davant el rival en el primer acte, ha quedat a mercè del conjunt català i la seva única arribada ha estat un remat de l'uruguaià Walter Pandiani, a centrada de Juanfran, que ha parat sense problemes Valdés. El Barça ha creat dues claríssimes ocasions en els primers minuts. Messi, en acció individual i després d'anar-se'n dels dos centrals, ha estavellat la pilota al pal, mentre que el francès Henry ha obligat Roberto a treure un perillós remat. El Barça ha seguit jugant a plaer davant un desaparegut Osasuna i ha imposat la lògica en l'últim minut del primer temps. Messi ha rebut una pilota en tres quartes parts de camp i ha conduit la pilota fins a cedir-la a Etoo a la frontal de l'àrea, des d'on el camerunès ha engaltat un bon tret per batre Roberto. L'Osasuna, amb tot perdut, ha sortir amb una altra actitud en el segon període, de tal manera que ha arribat a capgirar el marcador amb dos gols en el transcurs de 9 minuts. Després d'ocasions del txec Jaroslav Plasil per a l'Osasuna, i de Keita i Xavi per al Barça, els locals han igualat en un córner botat per Portillo i rematat a gol al segon pal per Miguel Flaño. El Barça, ja sense la comoditat de la primera meitat, podia haver-se avançat en el marcador en un tret d'Etoo rebutjat per Roberto, però, després d'una polèmica jugada de Juanfran, amb ocasió de l'alacantí, Pandiani ha obrat la remuntada local amb un remat dins de l'àrea a passada de Juanfran. No obstant, el conjunt blaugrana ha sabut sortir d'entre les cordes amb una remuntada per mitjà de Xavi i Messi. El primer, que ha jugat el seu partit 300 a la Lliga, ha aprofitat una centrada d'Alves dins de l'àrea i l'argentí ha decidit el partit al rendibilitzar una perduda de l'iranià Masoud Shojaei, amb un xutàs des de fora de l'àrea. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit