lo carrer del riu

lo carrer del riu

23 de gener, 2009

Carod: "Yes, we can"

Delegació CAT a NY 230109 CATr "Yes, we can". La frase, encunyada per Obama, ha servit al vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, per tancar aquesta nit el seu discurs d'inauguració oficial de la delegació del Govern a Nova York. "Long live to Catalonia" ("Llarga vida a Catalunya"). Carod-Rovira, ha inaugurat, així, la nova Delegació del Govern als Estats Units. En aquest context, s'ha mostrat orgullós de l'emplaçament, a la cèntrica Rockefeller Plaza, i ha reconegut que s'ha buscat el lloc més cèntric i emblemàtic possible. L'obertura de la quarta delegació catalana a l'estranger ha reunit unes 200 persones, incloses el cònsol espanyol, representants de diverses ambaixades i de la delegació basca a la ciutat. A Carod li han fet costat l'expresident de la Generalitat pel PSC Pasqual Maragall i l'expresident del Parlament Joan Rigol (CiU), a més del cònsol, Ferran Villalonga. El delegat als Estats Units, Andrew Davis, diu que el seu primer objectiu és donar suport a les empreses catalanes amb seu als Estats Units. La defensa dels interessos culturals i polítics són altres temes pendents. Davis ha explicat que hi ha certa 'ignorància' sobre Catalunya als Estats Units, sobretot a nivell polític. Els americans, afegeix, 'coneixen Catalunya per Barcelona, Dalí, Miró o Caballé'.

Una troballa 'canvia' la guerra de 1714

Els papers de Nàpols 260109 a l'oracle CATr La revista Sàpiens dóna a conèixer en el seu número de febrer, que aquest divendres arriba als quioscos, un fons pràcticament inèdit localitzat a l'Arxiu d'Estat de Nàpols i que consta d'uns 6.000 documents del govern de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió, una descoberta que canviarà més d'un aspecte de l'enfrontament que va acabar amb la caiguda de Barcelona el 1714.

Historiadors com Neus Ballbé i Pep Balsalobre ja havien consultat aquest fons, però la seva sistematització i posada en valor l'ha fet, per encàrrec de Sàpiens, el també historiador Àngel Casals, de la Universitat de Barcelona. El màxim especialista en la Guerra de Successió, Joaquim Albareda, ja està estudiant el fons, que considera "molt interessant" i "fonamental per esclarir la política de govern de Carles III durant el conflicte".

Per exemple, surt a la llum de forma clara com la relació entre els aliats va ser molt més problemàtica del que es creia. En concret, els recels entre els anglesos i la resta resulten molt més crispats. En aquest sentit, hi ha un document de 1705 en què Carles d'Àustria emplaça un grup de catalans a investigar el mateix cap dels seus exèrcits, el militar anglès Charles Peterborough.

Un altre episodi que queda més clar amb la documentació és la tria de Barcelona en lloc de Cadis per al desembarcament de Carles d'Àustria el mateix 1705: l'arxiduc ho justifica per la millor recepció que creu que té la seva causa a Catalunya que a Andalusia.

Bernat Joan diu que el president del Parlament Europeu s'equivoca qualificant el català de "llengua regional"

Bernat Joan, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i Secretari de l'Aliança Lliure Europea, ha dit que el president del Parlament Europeu s'equivoca qualificant el català de "llengua regional". Joan respon així a l'alemany Hans-Gert Pöttering, que s'ha mostrat contrari a l'ús del català en els plens de l'Eurocambra.

Bernat Joan precisa que el català no és una "llengua regional" ni una "llengua autonòmica" i posa com a exemple la campanya que va fer anys enrere amb Eduard Voltas, secretari de Cultura, entre les companyies distribuïdores de cinema pel doblatge al català. En aquell moment el discurs que s'imposava era que "si s'expandia el doblatge al català, llavors les altres llengües autonòmiques" també ho voldrien. Segons Joan, el primer exercici de pedagogia consistia a explicar que el català no és una llengua autonòmica. El secretari de Política Lingüística explica que el català es parla i és oficial a tres comunitats autònomes de l'Estat espanyol, i es parla a altres indrets com la Franja de Ponent, el Carxe, Andorra, la Catalunya Nord i l'Alguer.

En un article a Cronica.cat, Joan dubta que l'ús del català pogués desencadenar un "caos lingüístic" i recorda al president del Parlament que si ni el volum de parlants, la presència mediàtica, l'ús formal, l'ús universitari o la producció literària no té cap implicació sobre l'oficialitat del català a Europa, llavors només queda intentar ser com les llengües com ara el letó, l'estonià, el lituà, l'eslovè, l'eslovac, el gaèlic o el maltès, amb molts menys parlants però amb Estat propi. Segons Bernat Joan, amb la seva actitud el president del Parlament Europeu "ens ho ha dit ben clar, i els fets no el desmenteixen: si voleu ser directament a Europa, aconseguiu ser un Estat independent" dins de la Unió Europea.

Crònica.cat: US EQUIVOCAU, PRESIDENT PÖTTERING (Bernat Joan)

Avui: El president del Parlament Europeu defensa que el català no es pugui utilitzar als plenaris

Tarragona i Reus cediran aigua si es contamina la de l'Ebre

Reus i Tarragona posaran l'aigua dels seus pous a disposició del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre si hi hagués un episodi de contaminació al riu durant la neteja del pantà de Flix. Així ho van anunciar ahir els dos alcaldes, Lluís Miquel Pérez i Josep Fèlix Ballesteros, que van emetre una declaració institucional conjunta. Concretament, els ajuntaments de Tarragona i Reus activarien els seus pous «simultàniament» als polèmics pous que s'han de fer a la pedania tortosina de Vinallop, i que han de servir per garantir el subministrament d'aigua a Tortosa i als municipis i indústries del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). VilaWeb/ElPunt: Tarragona i Reus cediran l'aigua dels seus pous si la de l'Ebre es contamina

De la Vega: "Estem immersos en la pitjor fase de la crisi"

Quin iu-iu!!! La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha assegurat en referència als més de tres milions d'aturats que hi ha a l'Estat que "estem immersos en la pitjor fase de la crisi" econòmica. De la Vega ha recordat que fa temps que el govern espanyol avisa que l'últim trimestre del 2008 i els dos primers trimestres del 2009 són i seran "molt dolents" per a l'economia.

A Catalunya, la taxa d'atur ha arribat en l'últim trimestre del 2008 a l'11,8%, la més alta dels últims 10 anys, amb un total de 455.800 persones desocupades.

La vicepresidenta ha insistit que el govern espanyol ha aprovat diverses mesures per fer front a la crisi i per ajudar les persones desocupades, tot remarcant que espera "que comencin a funcionar" de forma progressiva i "superar a poc a poc aquesta fase" . L'objectiu del govern espanyol és, segons ha dit De la Vega, "donar suport a les famílies, els treballadors i les empreses".

El Síndic d'Aran demana que la Llei d'Educació reconegui l'aranès com a llengua vehicular

El Síndic d'Aran, Francès Boya, ha presentant al Parlament de Catalunya les esmenes que el Conselh General d'Aran ha preparat reclamant que la futura Llei d'Educació de Catalunya, que actualment està en procés de debat, reconegui l'aranès com a llengua vehicular de l'escola.

Segons que ha informat avui el Consell aranès, en les esmenes a la llei també es reclama que es garanteixi un finançament adequat per atendre les especificitats de l'aranès.

Amb aquestes esmenes, el Consell General "vol donar seguretat jurídica a l'aranès en l'àmbit de l'escola, ja que la Llei no regula la utilització de les llengües", segons que ha explicat Boya, que considera que aquest és un assumpte bastant important en el cas aranès, atenent la complexitat lingüística que es desprèn de l'oficialitat de tres llengües.

Oriol Junqueras: La revolta dels benestants

Sovint s'afirma que els actes a través dels quals un individu o un col·lectiu reivindiquen els seus drets són fruit d'unes condicions més o menys miserables. I, en aquest sentit, podem recordar el lema marxista que clamava la unitat dels proletaris del món davant la constatació que l'única cosa que podien perdre eren les cadenes. Sigui com sigui, també trobem molts exemples de revoltes protagonitzades per benestants. Aquest seria el cas dels aixecaments a Holanda, Portugal i Catalunya contra la monarquia de Felip II i de Felip IV. De fet, aquestes tres "regions" situades en la perifèria política hispànica van lluitar -entre d'altres raons- per no perdre el pas de la modernitat econòmica. Per contra, la corona de Castella es veia arrossegada pels efectes devastadors d'una enorme despesa pública, un excés d'oferta monetària, una inflació secular intercalada per breus (i brusques) deflacions, i per ruptures de caixa reiterades que minaven la confiança dels creditors i elevaven els tipus d'interès fins a xifres estratosfèriques. Holandesos, portuguesos i catalans es van adonar que jugaven una partida en què la cort de Madrid ja feia molt que tenia totes les cartes marcades i que, a més, canviava les regles del joc sempre que ho creia oportú. Per tant, van constatar que l'única manera de defensar els seus interessos econòmics era fer respectar els seus drets polítics. I, des d'aquesta perspectiva, les revolucions que van protagonitzar pretenien garantir la possibilitat de gaudir i d'incrementar els seus nivells de benestar econòmic. Potser no és estrany que els antics versos ressonin tan actuals a les nostres oïdes: "Catalunya, comtat gran, / qui t'ha vist tan rica i plena / [...] contra tots els catalans / ja veieu quina n'han feta".

22 de gener, 2009

Obama ordena el tancament de Guantánamo i la fi de les tortures

Barack Obama ha complert una de les seves promeses electorals. Avui, dos dies després de prendre possessió com a president dels EUA, ha signat l'ordre de tancament de la presó de la base militar de Guantánamo. El tancament s'haurà de fer en el termini màxim d'un any. Aquesta ordre de tancament també afectarà la xarxa de presons secretes on fins ara la CIA retenia acusats de terrorisme. Obama ha signat dues ordres més, per prohibir els interrogatoris amb mètodes coercitius i violents.

Una d'aquestes ordres diu que la CIA aturi el programa aprovat durant el mandat de George Bush que permetia de mantenir els detinguts acusats de terrorisme en un indret secret durant mesos o anys. Ahir, Obama ja va ordenar que se suspenguessin durant quatre mesos els processos contra els detinguts de la base militar cubana. Així, ja es van suspendre els processos judicials contra els quatre acusats pels atemptats de l'11-S i contra el canadenc Omar Khadr, que va entrar a Guantánamo quan només tenia quinze anys, acusat de matar un soldat nord-americà a l'Afganistan. Ara caldrà que s'examini cas per cas la situació dels 245 presoners que encara hi ha, per decidir si han de ser alliberats, extradits o processats.

La campanya 'Deu mil a Brussel·les' s'estén per internet

Enric Canela 220109 La idea és ben simple: manifestar-se per la independència, però no pas a Catalunya, sinó a Brussel·les. Aquest dijous ha començat la campanya ‘10.000 a Brussel·les per l'autodeterminació’, que des de fa mesos, a través de un bon número de blogs i fòrums, està mobilitzant milers de catalans perquè participin en una manifestació per la independència de Catalunya el proper 7 de març als carrers de Brussel·les. La plataforma organitzadora de la iniciativa és Deumil.cat, que ha presentat la seva iniciativa al Col·legi de Periodistes. El catedràtic Enric Canela ha explicat que els objectius són “internacionalitzar el conflicte de Catalunya, que és pacífic, però ha de figurar a l'agenda del món”, i “que els partits posin als seus programes l'autodeterminació com a objectiu”. Deumil.cat

El Suprem anul·la els plans d'emergència de les centrals nuclears

El Tribunal Suprem espanyol ha anul·lat els Plans d'Emergència Nuclear Exterior de les centrals nuclears del país (i de l'estat espanyol), aprovats pel Consell espanyol de ministres el 2006. El tribunal ha estimat un recurs presentat per l'Associació de Municipis Afectats per Centrals Nuclears (AMAC), que afirma que en l'elaboració d'aquests plans no es van escoltar les seves peticions. La decisió del Suprem crea un buit legal perquè les centrals no poden funcionar sense aquestes disposicions.

No obstant això, segons l'AMAC, les centrals no tancaran, però caldrà que els plans d'emergència es tornin a negociar, ara 'tenint en compte l'opinió dels batlles afectats'. El president de l'AMAC, Marià Vila d'Abadal, ha celebrat la decisió del Suprem i ha dit que, en l'elaboració dels plans, no s'havia tingut en compte la participació dels ajuntaments en situació d'emergències nuclears.

La Institució de les Lletres Catalanes obre un bloc sobre l'exili d'escriptors catalans

Pel setantè aniversari del principi de l'exili la Institució de les Lletres Catalanes ha obert un bloc en què reconstruirà, dia per dia, la ruta que van seguir escriptors que fugiren de Barcelona amb l'entrada de l'exèrcit franquista. La voluntat de la ILC és de fer un dietari amb els testimonis que deixaren molts dels protagonistes: Carles Riba, Anna Murià, Mercè Rodoreda, Antoni Rovira i Virgili, Clementina Arderiu, Pompeu Fabra...

El bloc, titulat 'La ruta de l'exili. Dia a dia 70 anys després', comença avui amb un relat del 22 de gener del 1939, quan les tropes van entrar a la ciutat, i cada dia s'hi penjarà un apunt nou que repassarà les experiències dels testimonis directes.

El nou pla hidrològic de l'Ebre preveu un cabal mínim inferior a l'actual

En la documentació prèvia del nou pla hidrològic de l'Ebre hi ha fins a quatre propostes diferents de cabal mínim. Una d'aquestes propostes xifra en 88 m³ per segon l'aigua necessària per garantir la pervivència del Delta i els ecosistemes fluvials i marins, amb un cabal mínim de 45,29 m³ al mes d'agost i un màxim de 115 als mesos més humits. Aquesta proposta rebaixa en 11,5 m³ per segon el cabal ecològic actual del riu Ebre inclòs en el pla de conca del 1996, que és de 100 m³, i diu que el Delta pot subsistir amb menys aigua de la que té actualment. La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha lamentat «la confusió» que s'amaga darrere les propostes de cabal que ha recollit la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, i vol saber d'on surten.

VilaWeb/ElPunt: El nou pla hidrològic de l'Ebre recull una proposta de cabal mínim de només 88 m³ El riu Ebre ahir al pas per Tortosa, per on baixaven 144,20 metres cúbics per segon.

21 de gener, 2009

Aspanyol 0 - Barça 0

Puyal 210109 L'últim derbi de Montjuïc ha passat sense pena ni glòria. Ha estat un derbi de per riure (0-0), molt lluny del duel passional que es va viure a la Lliga, que l'Espanyol ha celebrat per no sortir malparat i el Barça ha beneït davant la perspectiva de liquidar el pas a les semifinals a casa seva. Ni els uns ni els altres han donat més de si, com si tots dos es donessin una treva abans de liurar batalles més exigents. L'Espanyol es juga la vida a la Lliga i la Copa li ha servit per reforçar l'esperança que Pochettino li acabi salvant el coll. Al Barça se li ha acabat la cançó que li val amb qualsevol per guanyar. Per primera vegada des del debut a Sòria, s'ha quedat sense marcar. Tampoc s'ha esforçat gaire. Més que un derbi, a Montjuïc s'ha viscut un tempteig. I s'ha viscut en pau, el millor d'una nit que només ha deixat això per recordar. Al camp, res de res. No hi ha hagut gols perquè ningú ha rematat, en un llarg piloteig que els periquitos han acabat donant per bo per la por prèvia a una escabetxada. El Barça no ha posat gens de la seva part, en una actuació desconeguda per falta de motivació. Ha estat fred, fred, i així se n'ha anat, com si hagués pujat a la muntanya a entrenar-se. En la seva estrena, Pochettino ha sortit amb el millor que té. Res de reservar-se, per més que la Copa no sigui la guerra per la qual haurà de lluitar de veritat. El seu primer dia el nou tècnic necessitava un cop de mà, un signe de força enmig de la inquietud que plana sobre Montjuïc. Una frenada a la caiguda lliure que ha col.locat l'equip amb la corda al coll a la Lliga. En el fons, l'aparició del Barça li ha donat un cop de mà en el seu afany de tornar al grup l'autoestima perduda, la fe, la confiança que encara no hi ha res perdut, i que amb mitja Lliga al davant hi ha vida. Tan bon punt la pilota ha rodat, entre els periquitos hi havia la sensació que alguna cosa havia canviat. Un petit pessigolleig, una espurna, una lleugera eufòria, al contemplar que, lluny de fer-se enrere, l'equip ha fet un pas endavant, com si des de la banqueta sentís una mà empenyent-lo. Al minut, l'Espanyol ja s'ha plantat davant Pinto. Sense complexos. Res a veure amb la patètica actuació de fa una setmana quan el Poli el va tenir contra les cordes una vegada i una altra. Al davant, és cert, no hi havia el Barça de la Lliga. Ni de bon tros. Aquesta vegada, la roda de canvis de Guardiola no ha tingut l'efecte de sempre. L'equip ha quedat empetitit i s'ha deixat fer, perjudicat prematurament a més per la lesió de Márquez als 8 minuts, i que va obligat a un canvi defensiu. Ha entrat Víctor Sánchez com a lateral i Puyol s'ha ajuntat amb Martín Cáceres, que a l'hora de treure la pilota ha condicionat negativament el joc. El Barça no hi era. No patia al darrere per més que l'Espanyol mantingués una pressió constant, però era incapaç de controlar el partit. Tampoc ha semblat esforçar-se gaire a canviar aquesta dinàmica, com si en tingués prou d'anar fent. Així, un equip que al cap de mitja hora està acostumat a tenir les coses sentenciades ha trigat mitja hora a xutar a porta. Ho ha fet Iniesta, que s'ha decidit a abandonar una mica la banda per tocar la pilota. El Barça ho ha agraït, però enmig de la davallada periquita, a prop del descans, ha arribat l'ocasió del partit, un remat creuat de Luis García que ha llepat el pal. I així ha seguit tot, amb un domini més accentuat blaugrana, per la presència més gran del totpoderós Iniesta. El Barça, ara sí, ha començat a jugar tranquil, mentre que l'Espanyol, a poc a poc, s'ha anat quedant cada cop més enrere, lluny de l'ímpetu inicial, esbravat com una graciosa, més a prop de l'equip a qui li tocarà patir a la Lliga. I molt. No hi ha manera que marqui un gol. Al Barça no li ha quedat més remei que anar deixant córrer el temps, sense res a témer. Xavi ha sortir a escena i la pilota ja s'ha mogut d'allà. I no hi ha hagut res més. Ni quan ha entrat Messi, a qui Guardiola ha recorregut l'últim quart d'hora. Quasi no ha tocat la pilota, però quan ho ha fet li ha donat una velocitat desconeguda, com si no se sentís obligat a resoldre el partit contra rellotge, conscient que queda la tornada i llavors el Barça té les de guanyar. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

Obama suspèn temporalment els judicis als reclusos de Guantánamo

La fiscalia militar dels Estats Units, seguint les directrius del nou president del país, Barack Obama, ha demanat suspendre durant quatre mesos els judicis a les persones retingudes a la presó de la base militar de Guantánamo. S'ha presentat una sol·licitud formal aquesta matinada als jutges militars que porten els casos de Guantánamo, complint una ordre d'Obama transmesa oralment a través del secretari de Defensa, Robert Gates. Obama, que ha jurat aquest dimarts el seu càrrec, s'ha compromès a tancar la presó de Guantánamo, àmpliament criticada per organitzacions defensores dels drets humans i per altres països.

Lluís Salvadó: alguns alcaldes encara volen imposar el 'model colonial' a les Terres de l'Ebre

El secretari d'organització i delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, ha deixat clar que encara hi ha 'alguns alcaldes' que volen seguir imposant un 'model colonial' amb la instal·lació de macroabocadors o cementiris nuclears.

'Hem d'assumir que si podem tenir un macroabocador a Riba-roja, el cementiri nuclear a Ascó, o parcs eòlics és perquè tenim alcaldes que fan el que fan', ha deixat anar Salvadó, tot recordant que cap dels divuit alcaldes que té ERC es postula a favor de projectes d'aquest tipus al territori. 'Hem de fer una reflexió sobre el lloc d'on surten la majoria de projectes que no volem al territori: granges de micos, parcs eòlics, abocadors. Des d'ERC farem força per treballar radicalment cap a un altre model', ha assegurat.

En aquest sentit, Salvadó ha explicat que en els anys que ERC porta al Govern ja s'està 'construint' un model 'ambiciós, coherent i clar' per a les Terres de l'Ebre. 'Estem trencant amb el model colonial on es volia abocar a les Terres de l'Ebre el que no es volia enlloc', ha afirmat.

Així, el republicà ha lamentat que s'hagin trobat dificultats per instal·lar empreses a Gandesa perquè 'no hi ha energia', o que hi hagi una línia d'alta tensió que creui el territori i no hi hagi una subestació elèctrica al polígon Catalunya Sud. 'Hem patit un model d'extracció però no d'inversió, i són problemes gens senzills de solucionar', ha denunciat. Avui: ERC denuncia que alguns alcaldes encara volen imposar el 'model colonial' a les Terres de l'Ebre

'L'edat d'or', memòries en part inèdites d'Artur Bladé i Desumvila

Cossetània acaba de publicar 'L'edat d'or', cinquè volum de l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila (1907-1995), una part del qual és inèdita. El llibre memorialístic s'havia publicat pòstumament el 1996, però solament incloïa els records d'infantesa, 'Records de noiesa'. Aquesta edició hi afegeix un text introductori titulat 'Antecedents', i una segona part, els 'Records d'adolescència'.

El fill de l'escriptor, Artur Bladé Font, va trobar el plec de fulls mecanografiats que corresponia a 'Records d'adolescència', entre el material que conserva a casa seva i que va revisar arran de l'inici de l'edició de l'Obra Completa el 2007. Aquestes primeres memòries personals, Bladé les va escriure des de Ciutat de Mèxic els anys 1957 i 1958. A 'Records de noiesa' parla de les seves vivències que van del 1907 al 1919, i 'Records d'adolescència' del 1919 al 1929. 'Són unes memòries que serveixen per argumentar la seva infantesa ('plàcida i un pèl trista') i l'adolescència posterior', segons que explica en la introducció Xavier Garcia, responsable de l'Obra Completa juntament amb Bladé Font. A més, va precedida per les quinze planes d'Antecedents, 'un resum, magnífic, del drama familiar que suposà, quan tenia dos anys, la sortida sense retorn dels seus pares cap a l'Argentina', diu Garcia, que també assegura: 'És una de les seves proses amb més intensitat psicològica, ell que –potser a causa d'aquesta mateixa separació paterna– va dedicar-se sempre a relatar la vida dels altres i dels paisatges abans que furgar en la pròpia ferida.'

3 anys del Pacte Mas-ZP: Recordem

Avui dimecres fa tres anys del pacte Mas-Zapatero, aquella encaixada de mans davant les càmeres que va acabar amb l'Estatut aprovat al Parlament de Catalunya i donava pas al text 'ribotat' que actualment regeix l'autonomia. Per 'celebrar' aquell acord que va sepultar l'ambiciós text estatutari inicial, ERC ha presentat a través d'Esquerra TV un vídeo commemoratiu recordant l'afer. Al vídeo, que duu per lema '3 anys del Pacte Mas-ZP: Recordem', s'hi poden veure diverses declaracions d'Artur Mas i Duran i Lleida defensant el text que finalment es va aprovar i on s'assegura que amb l'Estatut que van pactar 'La Generalitat no haurà d'anar a Madrid a demanar diners', una promesa ben allunyada de les negociacions pel finançament actuals.

Un article d'El Temps explica que la república catalana d'en Claris va durar més que no crèiem

La revista El Temps publica aquesta setmana un article explicant que la república catalana de Pau Claris va durar més de quatre dies. L'article cita l'últim llibre de l'historiador i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, Antoni Simon, 'Pau Claris, líder d'una classe revolucionària'. Segons l'historiador, la república va durar gairebé tot l'any 1641 i no pas una setmana, del 16 de gener al 23, com diuen les enciclopèdies.

'Quan el 23 de gener del 1641 les institucions catalanes demanen a Lluís XIII que sigui sobirà dels catalans, en substitució de Felip IV, el país no es converteix pas, automàticament, en una monarquia, perquè calia esperar la resposta del rei francès. I aquesta resposta no arriba fins el 30 de desembre, quan el rei francès presta jurament a les lleis i constitucions del Principat. Per tant, Catalunya serà republicana –sense jerarquia monàrquica, ni castellana ni francesa– mesos i mesos', diu l'article.

Simon considera que la república catalana va durar del 10 de setembre de 1640, quan Pau Claris va convocat la junta general de Braços, al 30 de desembre de 1641.

El Temps: Els catalans del XVII van ser sobirans més temps que no diu la història