El president del grup del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha demanat a la direcció de TV3 que suprimeixi la secció Tinc bici del programa Vacances pagades on hi apareix una parella de ciclistes nudistes que recorren Catalunya.
A més ha ironitzat: "si TV3 promociona aquesta pràctica, el Bicing municipal haurà de demanar als usuaris que com a mínim portin una tovallola per posar-la al seient de la bici".
El president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, i el president del PP, Mariano Rajoy, han escenificat avui el pacte entre PSOE i PP per renovar el Tribunal Constitucional espanyol i del Consell General del Poder Judicial. Segons Zapatero, al setembre es renovaran els cinc magistrats del Constitucional, tot i que encara no se saben els noms dels nous membres. En tot cas, tant al CGPJ com al TC es mantindria l'actual repartiment entre ambdós partits.
Segons Zapatero, 'és una molt bona notícia per a la fortalesa de les institucions', on feia molt temps que no es duien a terme els relles legalment previstos. La renovació, ha dit Zapatero, 'reforçarà l'estabilitat del Tribunal Constitucional, que és el 'garant i intèrpret màxim de la Constitució'. No obstant, Zapatero encara no ha volgut parlar dels noms de les persones que ocuparan aquests seients. Aquesta, ha dit, és una qüestió que es coneixerà quan es materialitzi la renovació.
POBRETESTATUTET!!!
CiU sospita que el PSOE espera que el TC li faci la feina bruta
Oriol Pujol, portaveu del grup parlamentari de Convergència i Unió, i Francesc Homs, diputat de CiU responsable de la negociació del finançament, han advertit que la federació nacionalista té nombrosos indicis que apunten a què “la demora de la data del finançament, marcada pel 9 d’agost, té a veure amb l’esperança del Govern central de què el Tribunal Constitucional (TC) els faci la feina bruta i escapci l’Estatut en matèria de finançament”.
Aznar considera que negociar el finançament amb l’actual crisi econòmica “és una bogeria”
L’expresident del Govern espanyol, José María Aznar, reflexiona sobre la situació d’Espanya . Aznar creu que el PSOE ha tingut diversos “errors” en la seva gestió com són la negació de la crisi econòmica i no plantejar mesures pal·liatives. “L’error més greu”, per Aznar, “és afegir als problemes que ja estaven damunt la taula el del finançament de les comunitats autònomes”. “És una bogeria que ha generat un enfrontament sense precedents entre les diferents comunitats autònomes”, argumenta.
Per Aznar, el govern socialista de Zapatero “és l’únic Govern radical i sectari que segueix en peu a Europa”. L’expresident del Govern recrimina a Zapatero que, en arribar al poder va dir que canviaria el model d’Estat però “l’únic que ha aconseguit és el seu debilitament”. “S’ha debilitat la unitat d’Espanya, estem en crisi i el país té un pes més aviat escàs al món”, sentencia Aznar.
Durant la trobada que ha mantingut el diputat d'ERC i portaveu a la comissió d'Agricultura, Ramaderia i Pesca del Parlament de Catalunya, Miquel Carrillo amb el Patró Major de la Confraria de Pescadors de Calafell, Joan Soler i amb el tinent d'alcalde de Comerç i Innovació de l'Ajuntament de Calafell, Carles Rion, ha demanat el traspàs de les competències de l'estat espanyol a la Generalitat. Això ho ha dit aprofitant la queixa del Patró en que deia que dependre de Madrid els perjudica. El diputat ha anat a la Confraria a escoltar les peticions de Joan Soler davant la greu crisi en el sector de la pesca. Aquesta és la primera visita de moltes altres que ha de mantenir amb els pescadors de les comarques del Penedès.
Zapatero insisteix en el 'cafè per a tothom' per millorar la sanitat i l'educació
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha insistit, en el discurs per fer balanç dels 100 dies de govern que s'ha celebrat a la Casa de Campo de Madrid, que cal arribar "a un acord per complir les necessitats de totes i cada una de les comunitats autònomes ". I ha afegit: "hem complert amb la promesa electoral de presentar les balances fiscals que ens han demostrat que tenim un model d'estat solidari".
"Ara tothom critica el model de finançament presentat, és normal, perquè tots volen reivindicar els seus interessos", ha afegit.
Zapatero ha subratllat que "debatrem tot el que faci falta". I ha afegit. "l'objectiu és el d'afavorir que TOTES les comunitats autònomes disposin de més recursos per millor la sanitat i l'educació".
La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament de Governació i Administracions Públiques i Localret invertiaran 3,4 MEUR en la millora de la capacitat i preu del projecte Banda Ampla Rural, que a partir del setembre garantirà la connexió mínima d'1 Mbps per 39 euros al mes. Així ho ha confirmat el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, en la presentació del projecte, que s'emmarca en el Pla Catalunya Connecta. Segons Governació, aquest preu redueix a la meitat l'import que els usuaris pagaven fins ara per aquesta capacitat. A les Terres de l'Ebre, 1.554 usuaris ja tenen accés a Internet de banda ampla rural. A Miravet, però, molta gent ja ho ha deixat per inútil. No hi ha manera de que funcione ni tan sols la tarifa plana. Els van donant llargues cada tres mesos i, mentrestant, paga que és gata !!!
El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha assegurat que la llei de consultes populars que està elaborant la Generalitat servirà per 'promoure el dret a decidir dels catalans' en 'totes aquelles qüestions que els afecten'. Ausàs ha insistit en que la llei serà 'jurídicament impecable' i 'encaixarà amb l'Estatut i amb el marc constitucional'. El conseller ha explicat que el Govern ja té uns esborranys de la llei i que estarà en disposició de portar-la al Consell de Govern a la tardor, just després de tornar de les vacances d'estiu. Respecte al finançament, Ausàs s'ha mostrat partidari que l'Estat 's'aprimi' per tal de millorar el finançament dels territoris.
Ausàs, també ha apostat perquè l'Estat 's'aprimi' com a solució per millorar el finançament de les comunitats autònomes. 'Per poder quadrar el cercle, no se m'acut altres possibilitats' que aquesta, ha assegurat. Ausàs ho ha dit en la roda de premsa posterior al Consell de Govern, tot i que ha deixat clar que era una posició que exposava 'a títol personal'. De fet, aquesta és una reivindicació d'ERC, i ara també hi insisteix des del Govern Ausàs ha assegurat que, en aquesta qüestió, hi ha una 'cohesió extrema' per 'defensar tots a peu i a cavall, Govern i oposició', el finançament que marca l'Estatut. Mon Dieu !!!
Solbes acusa Catalunya de voler imposar el seu model de finançament
Hores abans que se celebri el Consell de Política Fiscal i Financera a Madrid, on les comunitats autònomes debatran formalment la proposta del finançament, Pedro Solbes ha acusat el govern català "de voler imposar els seus criteris" per al conjunt del text.
Solbes demana al govern de Catalunya "reaccions concretes" i ha advertit que la bilateralitat que preveu l'Estatut en matèria de finançament, ha de ser compatible amb la "multilateralitat".
Ahir, dilluns, el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, va convocar a la conselleria els tres socis de l'executiva i els negociadors de CiU, per fer un front comú contra la proposta del vicepresident del govern estatal. Tots van coincidir a titllar la proposta de Solbes de decebedora i insuficient.
El vocal del Poder Judicial i promotor del Cercle Sobiranista, Alfons López Tena, ha manifestat en un article d'opinió a Público titulat 'España, ladrona', que "una instància governamental espanyola ha publicat la diferència que hi va haver l'any 2005 entre el que els ciutadans catalans van pagar a Espanya en impostos i cotitzacions socials, i el que van rebre en prestacions individuals i inversió pública. Els altres anys, misteri. A cada català li va costar Espanya l'any 2005 la quantitat de 2.130 euros, un total de 14.800 milions d'euros, el 7% del PIB català d'aquest any".
"Aquesta xifra té un nom, i aquest nom és el de robatori. Espanya es va quedar un euro de cada dos pagats en impostos, i va robar al País Valencià aquest any 5.645 milions d'euros, 6’4% del seu PIB, i a les Illes Balears 3.136 milions d'euros, el 13’9% del seu PIB. És el mapa dels Països Catalans, els únics que paguen l'Espanya que els domina i defineix com a part d'aquesta nació, quan en realitat els tracta com una possessió a esprémer. El resultat després de la solidaritat, nom curiós que dóna el lladre al seu robatori, és que Catalunya té un PIB a penes superior a la mitjana, i ja té menys professors, aules i ordinadors per alumne, i menys places hospitalàries i personal sanitari que la mitjana de l'Estat".
"A l'any 2000, Catalunya era la 14 en l'Índex de Desenvolupament Humà de l'ONU, Espanya la 21. L'any 2007, Catalunya va baixar a la 18 i Espanya va pujar a la 13. Quan va començar aquest règim, la renda disponible dels catalans era la primera en l'Estat, avui és la novena, ja superada per Melilla. Com li va dir Bono a Pujol, la solidaritat es practica amb els béns aliens".
L'avantprojecte de la llei d'educació de Catalunya (LEC) que ha d'aprovar el govern incorporarà finalment un títol exclusivament dedicat al tractament del català a l'escola i, el que és més important, establirà que el Departament d'Educació és el que té les competències exclusives per establir els horaris d'assignatures com el castellà. Amb aquesta proposta d'ERC, que pretén blindar la immersió lingüística i que han acceptat tant el PSC com ICV just abans que avui mateix s'avaluï l'avantprojecte al gabinet tècnic del govern, es busca aprovar una reforma educativa que eviti haver de fer a Catalunya la tercera hora de castellà.
El PSC, ERC i ICV van tancar ahir un acord que té el vistiplau del conseller d'Educació, Ernest Maragall, segons el qual la distribució dels horaris que hauran de fer els alumnes de primària i secundària seran una competència exclusiva del Departament d'Educació, i no estaran condicionats necessàriament als decrets que aprovi el govern espanyol.
L’Audiència Nacional ha arxivat la causa contra Santiago Fortuny, el noi de Tarragona processat per haver cremat un dibuix del rei en un acte públic. L’escrit del jutge recull que va ser el fiscal qui va demanar l’arxiu de la causa en no apreciar indicis de delicte en l’acció de Fortuny.
Els fets es remunten a l’octubre passat. Durant una concentració a la plaça de la Font de Tarragona, Fortuny va cremar una caricatura del rei en “solidaritat” amb Jaume Roura i Enric Stern, els joves independentistes gironins que anteriorment ja havien estat citats a l’Audiència Nacional per haver cremat fotos del rei i que finalment han hagut de pagar una multa de 2.700 euros.
Quan al mes de gener va declarar als jutjats de Tarragona –declaració que va ser enviada a l’Audiència Nacional–, Fortuny, que pertany a l’Assemblea de Joves de Tarragona, va reconèixer els fets però es va mostrar convençut que no havia delinquit.
En l’acte d’arxivament, i segons van explicar fonts pròximes al jove, el jutge argumenta que no es pot comparar l’acció de Fortuny, que quedaria englobada en una campanya de suport als primers encausats per cremar fotos del rei, amb el que seria una acció individualitzada, amb un sentit diferent.
Malgrat l’expedient que la brigada d’informació de la policia va redactar després dels fets, i que va servir per denunciar Fortuny, el jutge afirma que tampoc queda cap prova de la seva acció, ja que la caricatura va ser cremada.
He llegit un nombre enorme de comentaris sobre el recent congrés del PSC, la majoria elogis. Han dit que hi ha hagut una entesa perfecta amb Zapatero, però sense servitud; i que són més catalanistes que socialistes (ai!); i hi ha hagut uns "renys" del president Montilla a Zapatero tan afectuosos que tothom somreia. Zapatero ha promès un finançament tal que lligarem gossos amb llonganisses. Sobretot en el gremi de la construcció, i a les gasolineres, a les botigues de roba i al cistell de la compra. No ens escandalitzem: en tots els congressos el partit congressual diu que és estupend i promet projectes tan esperançadors que a un li agafen unes ganes irreprimibles d'abraçar el gat, o el canari, o fins i tot el peix, segons.
El meu televisor i jo estàvem tan contents, veient tantes dones manant i un savi com Isidre Molas de president de partit, i hi trobo tres pífies. La primera la va dir el president Montilla: "Hi ha coincidències entre els valors cristians i els socialistes". Ostres! Si Don Pablo Iglesias aixequés el cap! Això, que per cert s'havia dit sempre, en veu baixa, del comunisme i el cristianisme, m'ha despertat la meva vena herètica i no he pogut evitar de blasfemar, mentalment. Home, president, que no havíem quedat que els valors de la laïcitat eren irrenunciables?
La segona és funesta tot i que ja la sabíem abans de començar el congrés: diu que no volen formar grup propi al Congrés espanyol. D'això se'n diu tirar pedres a la pròpia teulada, i més en un moment de força, amb vint-i-sis diputats catalans.
La tercera ve de València: diu que ja no es dirà Partit Socialista del País Valencià. Diu que als blaveros no els agrada. I que pensen que així tindran més vots. Ai, mare.
Els parlamentaris francesos, diputats i senadors, reunits en congrés a Versalles, han adoptat aquest dilluns a la tarda la reforma constitucional, que inclou el reconeixement de les llengües dites regionals com el català, amb només un vot més de les tres cinquenes parts necessàries.
En total, 539 parlamentaris s'han pronunciat a favor i 357 en contra. Sobre els 896 vots emesos, feia falta una majoria de 538.
Amb l'aprovació definitiva d'aquesta reforma de les institucions promoguda pel president, Nicolas Sarkozy, s'estableix a l'article 75 de la Constitució que ''les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França''.
Inicialment, els diputats havien decidit que la referència figurés a l'article 1, però l'oposició dels senadors va obligar a una negociació per situar-lo a l'article 75. Aquesta referència garanteix la preservació cultural i l'ensenyament voluntari del català, però no el seu ús oficial.
Els comptes de l'Estat, en dèficit per primera vegada en tres anys
Els comptes de l'Estat han patit aquest mes de juny un dèficit de 4.683 milions d'euros, el 0,42% del PIB, el primer que es registra des del mateix mes de 2005, principalment, a causa de la desacceleració en el sector immobiliari i l'augment dels costos empresarials desencadenat per l'encariment del cru, segons ha informat el secretari d'Estat d'Hisenda i Pressupostos, Carlos Ocaña, en roda de premsa.
El govern espanyol també assenyala que les mesures que ha pres en els primers sis mesos de l'any per augmentar la liquidesa de les empreses i ajudar les famílies a disminuir l'impacte de la inflació, han repercutit en la disminució dels ingressos i han portat a aquest dèficit.
Així, entre gener i juny d'aquest any, els ingressos de l'Estat han caigut el 4,8%, fins als 66.934 milions d'euros, mentre que les despeses van augmentar el 10% respecte al mateix període de l'any anterior, fins als 71.617 milions.
L'assemblea i el senat es reuneixen a Versailles per aprovar definitivament la reforma constitucional
Avui es reuneixen en congrés a Versailles les dues cambres legislatives franceses (l'assemblea i el senat) per aprovar o no la reforma de la constitució. Entre els punts que conté aquesta reforma hi ha la inclusió del reconeixement de les llengües dites 'regionals', a l'article 75. El text reformat haurà de recollir una majoria de tres cinquenes parts dels vots emesos perquè s'adopti definitivament.
L'UMP i els aliats no assoleixen aquest llistó. A més, socialistes, comunistes i els Verds ja han anunciat que hi votaran en contra. A més, el vot és únic, és a dir, que no es vota esmena per esmena. Tot plegat fa pensar que el resultat serà molt ajustat.
En total són convocats al congrés de Versailles 906 parlamentaris: 576 diputats i 330 senadors. La reunió, s'obre a quarts de quatre pel primer ministre francès François Fillon, i després pujaran a la tribuna els oradors dels grups de l'assemblea i del senat, que anunciaran la seva posició respecte a la reforma. S'espera que cap al vespre ja se'n sabrà el resultat.
Govern i CiU s'han reunit aquesta tarda amb l'objectiu d'abordar la negociació del finançament amb el govern espanyol i n'ha sortit una posició conjunta, la de rebutjar de manera unitària l'anomenat pla Solbes. La unitat contra la proposta espanyola la traslladaran demà al Consell de Política Fiscal i Financera que es fa a Madrid. Que no passi res !!!. CIU també ha demanat que no sigui una prioritat anar de la mà amb el País Valencià en matèria de finançament.
Toc de diana. Josep Guardiola ha fet despertar avui els seus jugadors a punta de dia. Cap a les sis del matí. No hi ha tocs de corneta ni hissada de banderes, però la disciplina s'ha convertit en un dogma sagrat al Camp Nou. Canvi d'hàbits. Canvi de cicle. La reanimació del Barça és qüestió de rigor.
Ni els treballadors més veterans del club blaugrana recorden quan els jugadors van quedar concentrats per entrenar a l'estadi a dos quarts de vuit. Guardiola tindrà a partir d'avui sis dies intensos per treballar amb la plantilla a Escòcia, però el tècnic va voler fer suar els seus futbolistes fins i tot abans de volar. Qüestió de principis i de credibilitat.
El Barcelona iniciarà avui el segon stage de pretemporada consecutiu a Saint Andrews. Tan semblant, tan diferent. D'una estada a una altra l'equip blaugrana ha canviat els fonaments. No hi serà ni Frank Rijkaard ni el seu cos tècnic; ni Ronaldinho ni Deco; ni tres dels campions mundials (Thuram, Zambrotta i Edmílson) amb què comptava llavors el grup. I "tenim la millor davantera del món", s'engrescava l'estiu passat Víctor Valdés, jugador que serà important en la nova tria de capitans que s'haurà de fer aquests dies en terres escoceses per organitzar el vestidor.
Fins a 53 varietats de prèssics s'han pogut veure aquest diumenge a la III Mostra de l'Aubergi de Benissanet. Durant la jornada d'ahir es van organitzar unes jornades tècniques per als professionals del sector al voltant d'aquesta fruita dolça però també hi van haver actes populars, com ara un concurs de postres amb aubergi o tallers de cuina per als més petits. El fruit comença a recuperar el preu després de la davallada que va tenir arran de la recent vaga de transportistes.
VilaWeb/ElPunt: La mostra de l'auberge aplega més de mig centenar de varietats
A l'ambient es palpava que seria una vetllada històrica. Hallelujah, Leonard Cohen tornava a Espanya després de 15 anys. La seva última gira, The future, va ser el 1993 i el seu llarg retir zen va fer témer que de futur sobre l'escenari, res de res. Però no ha estat així. Diuen que ha tornat per motius econòmics (necessita un coixí financer després d'haver estat arruïnat pel seu exmànager). El cas és que el Festival de Benicàssim ha estat l'únic que ha sabut aconseguir aquesta venerada icona. I el millor de tot és que el veterà mestre Leonard no va defraudar.
A aquestes altures, no reconèixer la importància d'aquest ídol és gairebé una heretgia. I com un autèntic déu el van tractar els que ahir a la nit no es van voler perdre la seva actuació, encara que fos en un niu indie com el FIB (als seus gairebé 74 anys és el cantautor més longeu que hi ha passat). Tot just sortir, el públic el va aclamar entusiasmat i ell va respondre traient-se el barret.
Leonard Cohen-Dance me to the end of love
I les primeres notes de Dance me to the end of love --que ja va començar a la gatzoneta i amb l'esquena encorbada-- feien presagiar que amb la seva veu trencada i enigmàtica, greu i sensual, rescataria molts dels seus versionadíssims èxits.
Leonard Cohen-Sisters of mercy
El seu debut discogràfic, Songs of Leonard Cohen, amb les mítiques Suzanne, So long Marianne i Sisters of Mercy, compleix ara precisament 40 anys. I a falta de material inèdit recent, el músic que ha donat al rock algunes de les més sublims cotes poètiques va fer una exhibició estirant el fil de la memòria, davant una audiència totalment hipnotitzada.
Leonard Cohen - Bird On The Wire
L'autor canadenc és una de les veus més respectades i influents del segle XX. I la seva legió de feligresos esperaven feia massa temps la seva reaparició. La tercera cançó que va abordar, la balada Bird on the wire, la va entonar com si fos una oració.
Leonard Cohen-Everybody knows
Va seguir després amb Everybody knows, retorçant-se a cada estrofa, i la gent va seguir el ritme fent palmes.
Leonard Cohen-Suzanne
Amb la guitarra penjada, Cohen no va trigar a xiuxiuejar la clàssica Suzanne --a Benicàssim no hi ha riu, Suzanne takes you down to her place near the river, però tots l'haurien seguit fins al mar--.
Leonard Cohen-Hallelujah
I va arribar l'esperat Hallelujah, salm que el públic va cridar a l'uníson, amb el braç estès. En aquell moment, el sol s'estava ponent i l'ambient no podia ser més místic. Èxtasi total.
Leonard Cohen-I'm your man
I'm your man va sonar a swing lent i sensual. Un vestit impecable, una veu profunda com l'abisme i una bonica cançó nascuda a l'escalf del millor alè poètic. Sí, l'home havia tornat. No obstant, el seu concert va semblar massa poc.
Leonard Cohen-So long Marianne
El canadenc va escollir la trista So long, Marianne, en què parla sobre la soledat i la incomprensió de l'amor, per acomiadar-se dels seus fans incondicionals.
El president català, José Montilla, ha clausurat l'XI congrés del PSC amb un exigent discurs davant José Luis Rodríguez Zapatero, al qual ha recordat que per al PSC per sobre de tot hi ha la defensa de Catalunya, a la qual ha demanat que "no decebi" en qüestions com el finançament.
Davant dels delegats del PSC i el president del govern, al qual ha recordat que ell mateix va defensar el nou Estatut, Montilla ha admès que "no ens ha agradat la música" de la proposta del govern en finançament autonòmic, una qüestió "inajornable" de resoldre malgrat els "costos" que pugui generar al PSOE a la resta de l'Estat pels "prejudicis" que hi ha respecte als catalans.
"Els socialistes catalans t'estimem molt, però encara ens estimem més Catalunya i els seus ciutadans, els estimem apassionadament, tenim obligació primer amb ells, tenim obligació primer amb els seus ciutadans, els seus problemes, les seves expectatives, la seva justes demandes, la seva cultura, a la seva llengua i el seu Estatut, que defensarem amb totes les nostres forces", ha emfatitzat Montilla dirigint-se a Zapatero.
El Centre Picasso d'Horta de Sant Joan ja està preparant els actes de commemoració del que es considera un dels esdeveniments que més han marcat la història d'aquest municipi de la Terra Alta: la segona estada del pintor malagueny, Pablo Picasso, a la localitat. Molts estudiosos consideren aquesta segona estada, de final de juny a final de setembre del 1909, com la gènesi del cubisme.
De fet, tot i que les Senyoretes d'Avinyó són del 1907, l'evolució de Picasso cap al cubisme més geomètric es va forjar a Horta l'estiu del 1909, quan el pintor va crear una cinquantena de quadres d'aquest estil innovador i trencador en el moment inspirats en els paisatges de la Terra Alta. Per això els organitzadors volen que el centenari de la segona estada tinga un abast nacional.
Veïns i diversos col·lectius de la Terra Alta han denunciat que un projecte per construir dotze centrals eòliques amenaça un escenari clau de la Batalla de l'Ebre. La zona al mig de la muntanya és una ossera al descobert, amb molt material bèlic a la superfície, a l'abast de tothom que s'hi pugui atansar. Les persones que s'han mobilitzat contra el projecte demanen que a banda d'aturar la construcció del parc eòlic es prenguin mesures per restituir la dignitat dels soldats que van morir en batalla i per preservar un dels camps de batalla més sagnants, més encara quan hi ha nombroses restes òssies dels soldats morts en batalla escampades per la serra de la Fatarella al descobert o amuntegades en un ossari.
Un grup de veïns i col·lectius de la Terra Alta han denunciat que el projecte d'un parc eòlic podria fer malbé un dels escenaris de la batalla de l'Ebre. Els veïns que s'oposen al projecte han donat a conèixer que a la Fatarella encara hi ha restes dels soldats que van morir, osseres al descobert i molt material bèl·lic i han demanat que es conservi la zona com a patrimoni històric. Aquesta demanda arriba abans que el 25 de juliol comencin els actes de commemoració dels 70 anys de la batalla de l'Ebre, la més sagnant de la Guerra Civil.
El portaveu en defensa de la Terra Alta, Jordi Lluch, ha explicat que els veïns i col·lectius en contra el projecte ja van dur a terme el 2003 una iniciativa per recollir tot aquest material i es va contruir una ossera. No obstant, cinc anys després l'ossera segueix al descobert. Els ciutadans es queixen de la manca d'actuació des de la delegació del govern de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre i el COMEBE (Consorci per a la Museïtzació dels Espais de la Batalla de l'Ebre) i demanen que es doni alguna sortida a les seves demandes.
A les muntanyes es poden trobar moltes restes òssies, molt material bèl·lic i búnquers que, segons Josep Maria Font, formarien part de la línia defensiva que va construir l'exèrcit republicà als plans de Flix de la Fatarella, al cap de la costa d'Ascó. En aquest punt, durant tres dies es va fer front a l'exèrcit franquista i es va permetre a la resta de l'exèrcit republicà i a la població civil fugir pel pont que es va construir a Flix. Per això, es creu que les restes humanes que hi ha escampades per la serra de la Fatarella són sobretot de soldats republicans caiguts per protegir la retirada de la població i dels altres companys. Es calcula que quan l'exèrcit franquista va trencar la línia per tres punts van acabar morint 1.000 soldats.
La selecció catalana ha perdut avui a la matinada la Copa Amèrica d'Hoquei contra la selecció argentina a Buenos Aires. El partit repetia la final de l'any passat a Recife (Brasil), guanyada també per l'Argentina. Tots dos equips s'han succeït en el marcador, i quan faltaven nou segons per a la fi del partit, l'Argentina ha empatat a tres. A la segona part de la pròrroga, un gol murri de Pablo Martín ha significat el desempat (4-3) i el títol per a la selecció argentina.
La Federacíó Catalana de Patinatge forma part de manera oficial de la Confederació Americana de Patinatge, i participa en la Copa Amèrica des de l'any passat.
Demanem un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.
Anirem des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona.
CANC
Que quedigue clar !!!
Divendres, 3 de juny de 2011, a 2/4 de nou de la tarda, al Casal "Flor de Maig" del Masroig
Pel Poble, Gent del Poble
Festa d'Agraïment.... 6 a 1
divendres, 27 de maig de 2011, de les 20:30 a les 23:30, a la Plaça de l'Arenal.
Volem compartir amb valtros l'alegria pels resultats del passat diumenge. Volem compartir amb valtros la il·lusió per fer-nos confiança. Veniu, farem una mica de festa. I veniu sense sopar!
...per quan vingui un altre juny...
Lluís Llach-Somniem
canonització
promou la causa ...
Antoni Tahull 140610 CATr
Antoni Tahull: "Rafael Vidal, alcalde d'Ascó, ha sigut valent per defensar el seu poble davant del tema del Magatzem de Residus Nuclears"
Sant Rafael Vidal li vol fotre lo puesto al Pere Sans?
L'única cosa que se salva d'aquest 2009! Gràcies!
VISCA EL BARÇA, NOIS, que hem fet història! Gaudim-ho i deixem-nos-hi la pell!!!
Entrevista a Xavi (Avui)
Ho heu fet molt bé, Marta!!!
Marta Cid 140709 la nit a RAC1
"...però lo que no podem fer dir a l'Estatut és allò que no diu i que natros ja vam advertir que no deia. I el que no diu és que tinguem concert econòmic... Nosaltres hem fet el que havíem de fer..."
especial sobre les Terres de l'Ebre
Jesús Sorribes: les Terres de l'Ebre no poden estar al servei de l'àrea metropolitana
Els polítics de l'Ebre, sols davant el territori
Artur Gaya (Quico el Célio): 'Des de l'Ebre, tinc la sensació de mentida molt grossa'
Plataforma en Defensa de l'Ebre: 'No ens sentim representats per cap partit'
Resum de la manifestació contra el transvasament a Amposta
Opinions dels manifestants contra el transvasament
Lectura del manifest contra el transvasament de l'Ebre
'De sequera ara està clar que no n'hi ha'
Madrid, 22 de maig de 2008
Raimon-18 de maig a la Villa
Raimon-He mirat aquesta terra
Raimon reviu el concert a la Complutense de fa 40 anys 230508 CATr