Carod es postula com a candidat a la Generalitat en una ERC refundada

Carod-Rovira 251108 RAC1

Click To Play

L'exlíder d'ERC i actual vicepresident del govern català, Josep-Lluís Carod-Rovira, s'ha postulat aquest dimarts com a candidat a la presidència de la Generalitat en una Esquerra "refundada" per adaptar-se a la Catalunya actual i seguir creixent com a partit de govern.

En una conferència pronunciada a la Biblioteca Jaume Fuster organitzada pel Casal d'ERC al barri de Gràcia de Barcelona davant d'unes 250 persones, Carod-Rovira ha començat per remarcar la validesa de la línia política empresa el 1996 al Congrés de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), que segons la seva opinió els ha permès "créixer i aconseguir els resultats obtinguts fins avui".

De la mateixa manera que va passar fa un mes amb la conferència de l'actual líder d'ERC, Joan Puigcercós, el vicepresident del govern català no ha expressat de forma directa la seva intenció de ser candidat a les eleccions catalanes del 2010, però sí que ha reiterat la seva disposició a seguir estant "en primera línia" en les responsabilitats que el partit li confiï.

Això ha donat peu a les persones més pròximes a Carod-Rovira a interpretar que s'ha postulat com a candidat, encara que sense explicitar la necessitat de "fer eleccions primàries" dins d'ERC i sense renunciar al diàleg amb l'actual direcció per trobar una solució de consens. De fet, Carod-Rovira ha subratllat la seva voluntat de donar "un vot de confiança" a Puigcercós i al secretari general, Joan Ridao, "perquè són els dirigents que els militants han volgut que tinguéssim i es mereixen el dret a fer les coses bé".

Ha recordat, tot i això, que en els últims congressos d'ERC els militants van optar per "la filosofia de distingir entre lideratges institucionals i de partit, i crec que cal expressar el màxim respecte a això".

Sobre la refundació d'ERC, Carod-Rovira ha recordat en primer lloc la seva aposta perquè ERC segueixi sent un partit de govern que aspiri a assumir "les màximes responsabilitats" del país, "i això -ha dit- no té res a veure amb actituds extraparlamentàries, i amb la cultura del 'no' a tot".

"Ha de ser un partit amb vocació de majories, cosa que no té res a veure amb el de ser pocs però bons, perquè si som pocs mai serem res, i un partit que ha de situar-se al centre de l'escenari polític, però ideològicament en l'esquerra", ha de ser "un partit constructiu i positiu, que generi sensació de confiança, de seguretat i estabilitat", a la vegada que "madur, seriós, creïble i sòlid". Segons l'actual vicepresident del govern català, ERC ha de ser capaç de defensar la construcció d'"una nova identitat nacional a partir de la suma de la nació heretada dels nostres familiars amb el d'una nació voluntària, cívica, de gent que vol estar-hi".

"Fa anys –ha recordat– vaig proposar la refundació d'ERC, i crec que el partit ha de tenir el mateix coratge que la nació i fundar-se i refundar-se permanentment" ja que "per això som un col·lectiu dinàmic", i s'ha de "posar les bases perquè sigui un instrument útil per a la societat catalana". Carod-Rovira ha considerat que en aquest esforç per refundar-se, ERC ha de ser "un partit obert que no tingui por de créixer, tolerant, flexible, català i cosmopolita, però no un partit antiespanyol perquè no anem contra ningú, sinó a favor nostre".

En clau de política catalana actual, ha remarcat que ERC ha de tenir personalitat pròpia i "no ser un subsistema de ningú", i en una clara advertència sobre la possibilitat d'una sentència contrària a l'Estatut ha dit que "no acceptarem que ningú, per molt tribunal que sigui, decideixi pels catalans".

Avui: Carod es postula

VilaWeb/ElPunt: Carod reclama una 'refundació' d'Esquerra

directe.cat: Carod aposta per 'refundar' ERC i es postula com a candidat a la Generalitat

Vídeo: Carod crida a 'refundar' ERC

Conferència del vice-president de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira a l'acte de cloenda de la commemoració del 30è aniversari del Casal Francesc Macià (Gràcia)

El rebuig de la violència contra les dones a internet

La violència contra les dones ha existit sempre, però no fou fins el 1995, a la quarta Conferència Mundial sobre la Dona, que l'ONU va identificar-la i definir-la: 'Tot acte de violència sexista que té per resultat possible o real dany físic, sexual o psíquic, incloent-hi les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de llibertat, tant si s'esdevé en la vida pública com en la privada.' El rebuig a aquesta xacra s'expressa aquests dies a internet: en parlen nombrosos blocs i webs, no exclusivament de dones i feministes. Fins i tot Facebook, una xarxa social sovint qualificada de frívola, hi té un grup en contra. Entre els blocs més seguits hi ha Coc Ràpid, de la membre del consell nacional de CiU Carme Laura Gil, que avui fa un apunt en homenatge a les dones assassinades i que segueix des del començament de l'any els casos de violència que surten a la llum. Una altra política, la diputada del PSC Lourdes Muñoz, aporta al seu bloc un ampli ventall de recursos (des de legislació fins a webs relacionades) sobre la qüestió. El president del Parlament català, Ernest Benach, es fa ressò en un apunt de les xifres de la violència de gènere a Catalunya. La psicòloga Clara Esquena, al bloc Si plores perquè has perdut el sol, mira de descobrir les arrels d'aquesta mena de violència i afirma que els homes violents fan servir el pretext de 'l'amor apassionat' per 'captivar les seves preses'. I l'autora de Registres particulars plasma en un text literari una història de violència de gènere: les agressions d'un fill a una mare.

ERC fracassa en l'intent de modificar la Llei de la memòria històrica

Aquesta tarda s'ha debatut al Congrés una proposició de llei d'ERC per reformar la Llei de memòria històrica. La proposta, que ha provocat una picabaralla entre els republicans i el grup popular, no tirarà endavant per falta de suport.

El diputat d'ERC Joan Tardà ha sigut l'encarregat d'explicar la postura del seu partit, que ja no va aprovar el text ara vigent el desembre del 2007 perquè considerava que era insuficient. Per ERC, és necessari que l'actual llei "reconegui i ampliï els drets a favor d'aquells que van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura". També ha demanat que es retirin les "distincions de criminals i s'anul·lin les sentències que tribunals il·legítims van dictar, per exemple la del President de Catalunya, Lluís Companys". Tardà ha destacat que no s'entén que al Congrés hi hagi una sala que dugui "el nom d'un ministre franquista", referint-se a Manuel Fraga. El diputat popular Jorge Fernández Díaz ha respost que tots "els pares de la constitució en tenen".

Tardà ha presentat la iniciativa acompanyat de representants de les entitats memorialístiques que han assegurat que tot i que Garzón ha fet marxa enrere en el judici al franquisme, "ja s'ha guanyat la batalla ideològica".

Ara que la modificació de la Llei no ha prosperat al Congrés, ERC està disposada a situar les qüestions que planteja als tribunals europeus.

Groenlàndia vota amb la mirada posada en la independència !!*!!

Els ciutadans de l'illa de Groenlàndia afronten aquest dimarts un referèndum sobre la reforma del seu estatut d'autogovern que obrirà les portes a una futura independència de Dinamarca ja que reconeix el dret a l'autodeterminació. Segons totes les enquestes, el "sí" a la reforma guanyarà per una clara majoria.

Segons una enquesta elaborada pel diari groenlandès Sermitsiaq, els vots favorables a la reforma podrien arribar a sumar el 61%, mentre que els contraris podrien no passar del 15%. Pel que fa al 24 % d'indecisos, la majoria –fins a un 80% segons l'enquesta– podrien votar favorablement a la reforma. Val a dir que només un partit grenlandès, el Demòcrata, dóna suport al no i que aquest partit va obtenir en les últimes eleccions autonòmiques un suport electoral del 16%.

Diversos polítics han votat a Nuuk, la capital, vestits amb el vestit tradicional groenlandès, entre ells el president autonòmic, Hans Enoksen. El propi Enoksen va encapçalar dilluns a la nit una processó de torxes per la ciutat en favor del nou estatut, que reconeix el dret a l'autodeterminació i amplia considerablement les competències del govern autonòmic i li atorga el control dels hipotètics ingressos procedents del subsòl. El referèndum és de caràcter consultiu i haurà de ser ratificat posteriorment pels parlaments de Nuuk i Copenhaguen, però hi ha un acord implícit de totes les forces polítiques per respectar-ne els resultats.

En cas de victòria del sí, està previst que el nou estatut entri en vigor l'1 de juny del 2009, just el dia que farà 30 anys de l'autonomia groenlandesa, una de les dues que existeixen a Dinamarca, juntament amb l'arxipèlag de les Fèroe.

L'Autoritat Electoral ha pronosticat una participació del 60% i es preveu que els resultats es puguin conèixer aquesta mateixa nit (cap a les tres de la matinada a Catalunya). Groenlàndia té una extensió de 2,2 milions de quilòmetres quadrats i 56.000 habitants.

VilaWeb/ElPunt: Els grenlandesos decideixen sobre el seu dret a la independència

VilaWeb/ElPunt: Grenlàndia aprova ampliar l'autonomia de Dinamarca

Puigcercós veu "legítim" que Carod es postulés com a candidat d'ERC a la Generalitat

El president d'ERC, Joan Puigcercós, considera "una actitud legítima" que el vicepresident del govern i exlíder d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, es vulgui postular com a candidat d'ERC a les pròximes eleccions al Parlament. I és que des de fa uns mesos que el vicepresident del govern ha expressat la seva intenció de mantenir la pugna per liderar la candidatura d'Esquerra de cara als pròxims comicis.

No obstant això, Puigcercós ha dit aquest dimarts que ara el que és prioritari "és lluitar contra la crisi econòmica i abordar els problemes que hi ha amb l'Estat".

Isabel-Clara Simó: Dir la realitat

Dir la realitat -la frase emblemàtica de Joan Fuster- és sovint difícil. Els especialistes en percepció ja ens ho adverteixen: només percebem allò que esperem percebre. En tinc tants exemples com qualsevol. El cas màxim és el del futbol, on els gols o les faltes són augmentats o desdenyats segons que es tracti del nostre equip o dels seus rivals. Recordo que quan van començar a existir els subsidis d'atur, tot de veus -provinents de la mateixa classe obrera- denunciaven que hi ha gent que treballava d'amagatotis i s'embutxacava el subsidi; realitzat el pertinent estudi va resultar que aquests espavilats, digui el que digui l'estesa propaganda, no arribaven a un 1% del total. El mateix passa amb el suport genèric als llibres en català: quan va aparèixer, alguns editors editaven en funció d'aquest ajut. De seguida va resultar impossible. Primer, perquè durant anys les condicions van ser severes; segon, perquè no representava més que una mínima part en la facturació dels editors; i tercer, perquè avui el suport genèric ja no existeix. Però això no basta perquè hi hagi qui clami cada dia que el llibre català viu de la subvenció, malgrat que s'ha publicat moltes vegades la migradesa de les subvencions catalanes comparades amb la munificència de les espanyoles o les d'altres països. Pel que fa a les dones, corre la veu que hi ha espavilades que fan falses denúncies de maltractaments contra les seves parelles, i així, les molt oportunistes cobren i van als platós de televisió a fer la llagrimeta. Doncs ara mateix un estudi de l'Audiència de Barcelona diu que les denúncies falses només són el 4,5%. És a dir, que el 95,5% són autèntiques. Vet aquí una manera de dir la realitat.

Montilla defensa que "mai s'ha governat Catalunya amb tant sentit de país" com en l'actualitat. Digues que sí !!!

El president de la Generalitat, José Montilla, ha defensat "el sentit de país" del govern i s'ha reservat el paper protagonista per a "propiciar una resposta serena i constructiva" en cas que el Tribunal Constitucional emeti una "sentència lesiva per al nostre autogovern". 241108 Miravet2 CATr

Click To Play

Montilla ha assenyalat que en cas d'una sentència contrària a l'Estatut per part del TC faran un Miravet2. Convocarà a Miravet "les forces parlamentàries catalanes per a que la resposta sigui el més sòlida possible", tot i advertir que el govern "no caurà en la trampa de proposar per a Catalunya horitzons improbables". Al mateix temps, ha conclòs que "mai s'ha governat Catalunya amb tant sentit de país" com en l'actualitat, "com ho demostra el consens parlamentari en algunes lleis". Així mateix, ha defensat que l'Estatut del 2006 "constitueix la millor garantia de la societat del benestar a la que aspira el poble de Catalunya".

ERC vetarà els pressupostos al Senat

El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao, ha anunciat que el seu grup presentarà un veto al Senat als pressupostos generals de l'Estat (PGE), al marge dels de CiU i ICV-EUiA, després que el govern espanyol hagi rebutjat el gruix de les seves esmenes als comptes, dirigides a aportar més recursos per al desplegament de la llei de dependència i al fons d'immigració.

En una roda de premsa després de la reunió de l'executiva d'ERC, Ridao ha explicat que el partit ha decidit presentar el seu propi veto, que és "inoperant i absurd", perquè permetrà al govern de Zapatero aprovar els pressupostos sense necessitat de negociar esmenes.

Per Ridao, el PSOE ha perdut una "oportunitat de ser lleial amb ell mateix i amb Catalunya" en rebutjar les esmenes d'ERC.

La tancada d'estudiants creix i s'escampa

La tancada d'estudiants a la Universitat de Barcelona (UB) continua i des d'aquest matí els 200 estudiants que hi ha tancats a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona s'hi han afegit els estudiants de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma. Uns 150 estudiants han ocupat aquest matí aquesta facultat i s'han instal·lat amb sacs de dormir al vestíbul, en protesta pel pla de Bolonya.

Els estudiants han traslladat la seva tancada des de la Facultat de Ciències Polítiques (que compta amb una vintena d'aules), on eren des de la setmana passada, a la de Lletres, més espaiosa. Així, algunes de les classes d'aquesta facultat s'han suspès, i en algunes aules el mateix centre s'ha penjat un cartell assenyalant que les classes poden canviar d'ubicació. Fonts de la UAB han assenyalat que en principi l'activitat acadèmica continuarà, encara que de manera irregular, perquè hi ha nou aules ocupades, a més d'un passadís i el vestíbul d'entrada, on s'acumulen els sacs de dormir i el material que els estudiants han previst que necessitaran durant la tancada.

Segons ha informat un portaveu dels estudiants, la idea és substituir les classes acadèmiques per d'altres que expliquin quines seran les conseqüències de l'aplicació del pla de Bolonya.

Detenen una noia per triplicar la taxa d'alcohol permesa i saltar-se un control policial

Els Mossos d'Esquadra van detenir el 15 de novembre una noia de 22 anys, veïna de Roquetes, com a presumpta autora de dos delictes contra la seguretat viària per conducció temerària sota la influència de l'alcohol. A més, la van denunciar per via administrativa perquè va donar positiu a la prova de substàncies estupefaents, presumptament opiacis i cocaïna. Segons els Mossos, la noia es va saltar un control de trànsit a la carretera C-12 i va patir una sortida de via, abans que fos interceptada pels agents.

La prova d'alcoholèmia que se li va practicar va donar "positiu penal" amb una taxa de 0,87 mg/l d'aire expirat, que triplica la legalment permesa. A més, va donar positiu presumptament en opiacis i cocaïna en la prova de drogues que també se li va fer. Per tot plegat, va quedar detinguda.

Això demostra que quan mos hi posem, millorem les "marques" dels mascles. Estan caient molts tòpics. Des del "Ah, és una dona!!!" indicant que no sabem conduir, ha plogut molt. I de pèl en tenim com lo que més! Lo que passa és que mos depilem, xatos !!!

Ibarretxe diu que la consulta està 'al cor' del PNB des de fa 100 anys

El lehendakari, Juan José Ibarretxe, ha assegurat avui que ‘la consulta i la capacitat de decisió del poble basc’ estan ‘al cor’ del projecte polític del PNB ‘des de fa 100 anys’ i ‘no desapareixeran de cap programa electoral en els pròxims 100 anys, almenys’. A més, ha preguntat al PP i al PSE-EE ‘amb quina cara’ demanen el vot assegurant que defensaran els interessos de la societat basca després d’haver ‘negat la seva veu’ a l'impedir la consulta. Ibarretxe ha insistit que ‘evidentment, al cor del nacionalisme democràtic basc hi ha la il•lusió de realitzar la consulta al poble basc, per tenir així capacitat de decisió. ‘Això ha estat durant 100 anys al cor del nostre projecte polític perquè, decidir aquí, la capacitat de decisió del poble basc, vol dir tenir més capacitat cada vegada d’actuar, i això es tradueix en tenir també més capacitat de progressar.

Per aquest motiu, ha afirmat que ‘cada vegada la societat basca ha anat reivindicant un major grau d'autogovern, de capacitat de decisió i en el futur veurem com la participació democràtica s'instal•la cada vegada amb més força també a Euskadi’. Ibarretxe s’ha mostrat segur que es produiran ‘consultes i decisions aquí a Euskadi, perquè això significarà, com ha significat en el passat, també progrés’.

El lehendakari ha reiterat que José Luis Rodríguez Zapatero i el seu Govern es van comportar amb ‘supèrbia’ davant la Llei de Consulta aprovada pel parlament basc, demostrant, al seu judici, que no tenien ‘cap tipus d'interès a conèixer quina decisió volíem prendre, quina era la nostra opinió en relació amb la pau i amb la construcció i el desenvolupament d'acords entre els partits polítics’.

Ai! tot això sona a més finançament pel País Basc. Cada cop que es queixen els cauen uns mil millonets més. I aquí què?

ERC de Tortosa vol retirar el monument franquista a la Batalla de l'Ebre amb recursos de la Generalitat

El grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Tortosa presentarà una moció, en el ple ordinari del pròxim dilluns, que demana la retirada del monument franquista a la Batalla de l'Ebre, ubicat al mig del riu. ERC, integrant de l'equip de govern juntament amb CiU, ha deixat clar que l'Ajuntament no es pot permetre costejar una actuació així i, per tant, insta el Departament d'Interior a fer-se càrrec de la retirada. La proposta dels republicans va més enllà i aposta per aprofitar la pilastra del monument per fer una passarel·la de vianants. ERC també vol que la Generalitat es faci càrrec del cost del projecte d'aquesta passarel·la.

VilaWeb/ElPunt: El govern de Tortosa es divideix sobre la retirada del monument franquista

Barça 1 - Getafe 1

Puyal 231108

Click To Play

Penalitzat per un pèssim inici de partit i dos remats més als pals (13 d'acumulats ja en 20 partits oficials) el Barça ha deixat escapar dos punts del Camp Nou. Ha deixat escapar, a més, una gran oportunitat de posar terra pel mig respecte als seus pitjors rivals i disparar-se al cap de la Lliga. Ha deixat escapar, també, acabar amb el mite que el Getafe és la seva bèstia negra contemporània, l'equip que més se li entravessa en els últims temps des que Messi va protagonitzar aquella jugada maradoniana. Privat precisament de Messi, el Barça ha semblat jugar avui amb 10; en realitat, quan hi ha Messi al camp fa la sensació que juga amb 12 per la seva inigualable habilitat per superar els contraris. Sense aquesta capacitat de desbordar de l'argentí, a l'equip li ha faltat profunditat i no ha pogut trencar la defensa madrilenya més que en una aparició de Keita que ha permès igualar un gran gol de Manu. El Getafe s'ha avançat al marcador en una jugada pèssimament defensada pel Barça, que estava despistat, com si s'hagués cregut la cançó del club madrileny. Arribava el Getafe al Camp Nou avivant la seva pena de com estava de malament, i els blaugranes s'ho han cregut. Sense estar previnguts, sense estar alerta amb el fet que l'onze de Víctor Muñoz només ha perdut un dels seus cinc partits com a visitant a la Lliga. El Getafe ja és un equip aviciat. Amb quatre anys a Primera ha adquirit l'experiència i el saber estar dels més vells del lloc. Com Víctor, que ha esgarrapat un punt a la seva antiga casa i ha exigit, així, un reconeixement cap a la seva trajectòria com a tècnic. Sobretot, a l'enfrontar-se amb Guardiola, un que acaba d'arribar i que fa anys li va demanar la samarreta quan només era un arreplegapilotes i l'altre un puntal del Barça. En el tu a tu, Víctor s'ha emportat una simbòlica victòria. Ajudat per la inestimable col·laboració dels pals d'Abbondanzieri després de dos remats d'Etoo i Piqué. El Barça ha sortit castigat perquè ha estat molt menys prolífic creant ocasions de gol. Aquestes, justament, i el gol de Keita, han estat el més florit de la producció ofensiva blaugrana, que ha desdenyat, ja d'entrada, agafar-se a l'absència de Messi. Guardiola ha elegit Bojan Krkic en el seu lloc per desmentir aquesta incipient llegenda que el lleidatà no és sant de la seva devoció futbolista. L'ha col·locat d'extrem, implantejable el debat amb Etoo a l'eix de l'atac, i Bojan ha naufragat. Fora de lloc, ha acusat la seva inadaptació. No és Messi ni se li ha assemblat. Per a alleujament de Licht, que ha patit bastant més quan ha comparegut Pedro, un extrem de veritat, d'ofici. La banda esquerra ha estat un erm absolut, sense que Sylvinho empenyés des del darrere, sense que Keita assumís iniciatives, sense que Hleb arrisqués. Ni tampoc Henry després, que no ha intentat ni un regat. L'absència total de creació per aquella banda ha agreujat els problemes de l'atac, faltat l'equip d'algú que promogués alguna iniciativa individual. No funcionava per la dreta (un parell de centres d'Alves, res més) i tampoc ha funcionat per l'esquerra el dia que aquests tres jugadors (sense Abidal, Iniesta i Henry, els titulars en l'inici de la competició) podien reivindicar-se. Canviar els extrems ha estat la fórmula de Guardiola per intentar aixecar el marcador, decidit a jugar-se-la malgrat que el Getafe sortia disparat al contraatac. A efectes pràctics, s'ha traduït en el gol de l'empat que manté el Barça amb una còmoda renda en cap a l'espera de recuperar els seus puntals. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

Carod diu que Catalunya no necessita 'generositat' de cap govern sinó el compliment 'estricte' de l'Estatut

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha contestat la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, després que aquest dissabte afirmés que la inversió en infraestructures a Catalunya el 2009 representa un 'esforç sense precedents'. Carod ha dit que el que no tenia precedents és que Catalunya 'portés tants anys per sota del que necessitava'. En aquest sentit, ha assenyalat que Catalunya no necessita 'generositat' de cap govern sinó el compliment 'estricte' de l'Estatut. D'altra banda, Carod comparteix 'absolutament' les paraules que Montilla ha declarat en una entrevista aquest diumenge a 'El Periódico' en què assegura que 'costa veure a la pràctica la lleialtat' del govern central.

La Plataforma en Defensa de l'Ebre creu que el Govern vol 'manipular' la ciutadania construint el canal Xerta-Sènia

La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha assegurat que el Govern vol "manipular" la ciutadania amb la construcció del canal Xerta-Sènia. Així ho ha manifestat el portaveu de la plataforma, Manolo Tomàs, durant una manifestació a Tortosa davant les obres del canal, en què ha insistit que el projecte està "sobredimensionat" per les necessitats de regadiu que realment hi ha. De fet, es preveu regar 16.000 hectàrees "quan encara no hi ha ni un pagès que s'hagi compromès a regar-ne ni una de sola", explica la PDE.

Els activistes consideren que s'està encobrint un transvasament d'aigües cap a Castelló, i denuncien que les actuacions que es volen fer a la zona tindran una influència molt negativa pel conjunt de les Terres de l'Ebre. El canal va començar a construir-se fa dos anys i és previst que sigui a punt el 2010.

La comunitat de regants del Xerta-Sénia defensa el canal i assegura que no permetrà que l'aigua vagi més al sud de Castelló. Per la seva banda, Unió de Pagesos dóna suport a la Plataforma i s'ha manifestat també contra el projecte.

El departament d'Agricultura (DAR) nega rotundament que el canal pugui subministrar aigua per a un transvasament, ja que l'envergadura és estrictament la necessària per a subministrar aigua per a les 16.000 hectàrees de regadiu de l'àmbit de la conca de l'Ebre.

La Plataforma demana explicacions al DAR, que aturi l'obra, que es replantegi el projecte i que aquest es faci amb el consens del territori. A més, exigeix que es doni al canal una "concessió adequada" per aquest. Així mateix, la PDE deixa clar que no és contrària a la construcció d'un regadiu si els pagesos el reclamen.

VilaWeb/ElPunt: La Plataforma en Defensa de l'Ebre es manifesta contra el canal Xerta-Sénia

VilaWeb/ElPunt: La PDE rebutja el Xerta-Sénia en una concentració amb uns 300 assistents

Protestes contra la central d'Ascó un any després de la fuita de partícules radioactives

El Consell de Seguretat Nuclear encara no ha fet públic el resultat de l'estudi sobre la contaminació emesa per la central Dimecres farà un any que va tenir lloc l'incident a partir del qual es va originar la fuita radioactiva de la central nuclear Ascó I. El 26 de novembre del 2007 els operaris que acabaven de buidar el fons del canal de transferència (per on les barres d'urani irradiat es fan passar del reactor a l'edifici de combustible) van vessar a la piscina un bidó amb cinquanta litres de líquid contaminat. Durant l'operació, una pràctica habitual duta a terme aquest cop per personal que la feia per primera vegada, es van esquitxar les reixetes del sistema de ventilació. Aquest sistema va aturar les partícules radioactives, ja que estava connectat en mode d'emergència. Tres dies després, però, la central el va canviar al mode normal i la contaminació va sortir a l'exterior.

VilaWeb/ElPunt: La fuita radioactiva d'Ascó, un any després

El Congrés debatrà si cal reconèixer la lluita armada antifranquista

A petició d'ERC, dimarts es debatrà si es modifica la llei de la Memòria Històrica. S'haurà d'establir si es concedeix o no un reconeixement moral i econòmic per als activistes ERC vol que es modifiqui la llei de Memòria Històrica per tal que es reconegui la lluita armada antifranquista i que les persones que van combatre en aquestes organitzacions tinguin un reconeixement moral i econòmic. Aquest és un dels aspectes que els republicans han inclòs en una proposició de llei que entrarà en el ple del Congrés dimarts, en considerar que "la llei que es va aprovar l'any passat no ha complert les expectatives de la majoria". Els diputats d'ERC volen que també es recuperi la memòria històrica de la II República, de persones, organitzacions i estats que van donar suport a la "lluita democràtica i contra la dictadura". El text de la proposició, que defensarà Joan Tardà, recorda que s'ha oblidat la qualificació de crims contra la humanitat, i que ni tan sols s'han anul·lat les sentències que van dictar tribunals il·legítims, com és el cas de Lluís Companys. ERC vol que s'anul·lin aquestes sentències i que es reconegui una indemnització de 135.000 euros per als beneficiaris de tots aquells que van morir per la repressió franquista i en la seva lluita per les llibertats, i insta l'Estat a localitzar les fosses comunes on hi ha persones desaparegudes violentament durant la guerra o després.

El Dalai-lama adverteix que el Tibet es troba en perill per manca d'estratègia !!*!!

"Si en els propers vint anys no tenim cura dels nostres actes i no establim clarament la nostra estratègia, aleshores la comunitat tibetana es trobarà en una situació de greu perill". És l'advertiment que ha fet el Dalai-lama als tibetans exiliats, després de confirmar que "he perdut tota esperança i confiança en les negociacions amb les autoritats xineses, després del fracàs d'anys de negociacions sobre l'estatus del Tibet". Segons el dignatari budista, calen "projectes innovadors" per als tibetans. Tenint en compte que una part dels exiliats aspiren a una radicalització de la lluita contra la dominació xinesa, l'opció de la independència i no una simple autonomia torna a revifar el debat entre els exiliats, que avui clouen una setmana de reunions a Dharamsala, al sud de l'Índia. Si bé bona part dels participants s'han alineat amb l'opció conciliant del Dalai-lama, que renuncia a reclamar la independència perquè considera que la Xina mai no s'hi avindria després de 75 anys de controlar el Tibet i aposta per una autonomia cultural, alguns exiliats insisteixen en la via de la separació. Aquest col·lectiu ha fet saber al president del Parlament del Tibet a l'exili, Karna Chopel, que "si aquesta via intermitja no donés resultats en un futur proper, el poble tibetà hauria de modificar la seva posició i pensar en la total independència o en una exigència d'autodeterminació", com explicava el mateix president al diari Le Monde.

La crisi posa més bastons a les rodes de la televisió digital terrestre

L'any 1983, TV3 iniciava les seves emissions i el nostre televisor passava a tenir tres canals sintonitzats. Vint-i-cinc anys després, el 60% de les llars catalanes ja reben la televisió per tecnologia TDT i tenen accés, com a mínim, a una quarantena de canals. I el 3 d'abril del 2010, quan es produeixi l'apagada analògica, l'oferta arribarà al centenar llarg.

A finals del 2005, la televisió digital terrestre començava el trànsit per fer desaparèixer el sistema analògic. Tot semblava un camí de roses, perquè la majoria de grups mediàtics havien aconseguit llicències per a entrar en un negoci que es preveia gloriós. Però la crisi econòmica ha escapçat el mercat publicitari, i a més, s'ha constatat que alguns projectes havien nascut errats.

La cadena de televisions locals Localia TV, propietat del grup PRISA, cessarà la seva activitat a finals d’any. El grup, que té tres llicències de TDT a Catalunya, assegura que la cadena s'ha vist afectada per la caiguda de la inversió publicitària i per la “saturació de llicències de TDT i el desordre del sector, que impossibiliten la viabilitat del projecte”.

Els grenlandesos, partidaris de més autonomia, segons els sondatges !!*!!

Tot indica que Grenlàndia ha començat el camí cap a la independència. Integrat dins de Dinamarca des de 1721, i amb un règim de semi-autonomia des de 1979, el govern d'aquesta nació i el danès planifiquen des de 2004 un full de ruta cap a la sobirania. Dimarts els grenlandesos votaran en referèndum si desitgen més autonomia de Dinamarca i, segons un últim sondatge, tres de cada quatre electors s'hi mostraran favorables. El cap del govern grenlandès, Hans Enoksen, ha dit que un augment de l'autonomia suposaria un 'primer pas cap a la plena independència, que és molt important, però que nosaltres encara veiem molt lluny.' Tot i la semi-autonomia de què gaudeix el territori, Dinamarca encara té competències en afers estrangers, defensa, seguretat i justícia. Grenlàndia, amb un territori sis vegades la mida d'Alemanya, però amb només 57.000 habitants, té el 85% del territori cobert de gel. Es creu que sota la gruixuda capa de gel s'hi amaguen importants reserves petrolieres i de minerals. El canvi climàtic, a diferència d'allò que passa a la resta de països, beneficiarà els grenlandesos que, amb la fusió del gel, tindran un accés més fàcil a tots aquests recursos, a més de facilitar la pesca.