Els comptes de Pep Guardiola, que ha començat a explicitar aquesta setmana, comencen a sortir després de guanyar el Getafe.
El Getafe d'avui ha renunciat a la pilota i s'ha atrinxerat a la seva pròpia àrea. Emparat en el pas del temps i el somni d'alguna acció esporàdica. D'algun moviment miraculós en un espai minúscul.
Les ocasions s'han multiplicat per al Barça malgrat estar mancat dels espais que li ofereixen els recintes més grans. Només Vladimir Stoikovic, el porter del Getafe a la porteria, ha alleujat els locals. Només Messi ha pogut superar el mur serbi, tot un descobriment per a l'entitat madrilenya.
El Barça ha sortit reforçat de Getafe, del partit i de la sessió. I ha acabat amb un altre dels seus fantasmes.
elPeriódico: El Barça passeja el seu corró per Getafe (0-1)
El líder de Reagrupament, Joan Carretero, proposa la constitució d'una "candidatura d'ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament, que posteriorment seria sotmesa al corresponent referèndum de ratificació". Carretero fa aquesta crida en un article al diari Avui just dos dies després que Carod anunciés que cedeix el cap de llista a Joan Puicercós.
Carretero considera que l'oferta coneguda del Govern espanyol en matèria de finançament és "una burla" i que el finançament i la sentència sobre l'Estatut estan "carregats de mals presagis" la qual cosa provoca que "la situació política a Catalunya és desoladora". "Hi ha un abisme entre la classe política i la ciutadania, com reflecteixen les enquestes oficials quan avaluen la satisfacció política dels ciutadans i demostren els altíssims índexs d’abstenció", afegeix.
El president dels EUA, Barack Obama, va obrir ahir la V Cimera de les Amèriques amb l'oferta d'un nou principi per a la relació amb Cuba. Obama va dir que creia que podien dirigir les relacions entre els EUA i Cuba cap a una nova direcció i que hi havia un llarg camí per a desfer dècades de desconfiança, però que estava disposat a parlar amb l'Havana. És l'oferta de diàleg més clara des del trencament de les relacions entre tots dos països.
Així doncs, tot indica que la fi de les restriccions per a viatjar a l'illa dels nord-americans amb parents a Cuba és tan sols una primera fase per normalitzar les relacions. Hugo Chávez ja va dir que reclamaria l'acostament d'Obama a Cuba i, de fet, a la Cimera que es fa a Trinidad i Tobago s'ha pogut veure l'encaixada entre el president de Venezuela i el dels EUA. Esperem que al seu poble no se li enfaden com quan va fer la reverència al rei saudí.
eldebat.cat: Encès debat a EUA per la reverència d’Obama al rei saudí
Cobrar a qualsevol preu. Aquesta és la consigna a les entitats financeres catalanes. Gairebé tot és permès per tal que els clients de l'entitat segueixin pagant les seves hipoteques. Precisament per això, des de l'estiu passat han creat o reforçat els equips que tracten, assessoren i s'anticipen a la morositat, gairebé sempre provocada pels estralls que la crisi està generant en les famílies catalanes.
Aquests equips de seguiment del risc són els que expliquen que l'important augment de la morositat no tingui encara la seva traducció literal en les execucions hipotècaries (popularment conegudes com a embargaments), que, de fet, el banc podria demanar al primer retard en els pagaments. Però el cert és que només es porten a terme aquelles execucions que són inevitables.
Aquest migdia s'ha inaugurat, al cementiri de Paterna (Horta), un memorial dedicat als milers de víctimes de la repressió franquista, obra d' Antoni Miró. Més d'un miler de persones, segons els organitzadors, han participat a l'acte d'homenatge que Ampar Salvador, del Fòrum per la Memòria del País Valencià, ha valorat molt positivament. Tot i això, segons ha dit a VilaWeb, encara queda molta feina per fer justícia amb les víctimes del franquisme.
Ampar Salvador ha dit que calia canviar la llei de la memòria històrica per tal de fer justícia amb les víctimes i perquè tal i com és ara garanteix la impunitat dels repressors. A més però, ha dit que també calia lluitar perquè s'apliquessin d'altres lleis que ja són vigents i ignorades.
A l'acte hi ha parlat néts i fills d'afusellats. Cèlia Chofre i Toni Pastor, que en són néts han dit unes paraules i Isabel Rico i Vicente Muñiz, que en són fills, han fet una ofrena de flors. A més a més, les colles de dolçainers i tabaleters Estrela Roja de Benimaclet i Buf-Alí de la Malva-Rosa i la banda de música de la Societat Coral el Micalet hi ha tocat unes quantes cançons. L'acte l'ha conduït la periodista Reis Juan.
Des de feia més de quatre anys, el Fòrum per la Memòria del País Valencià intentava d'aconseguir un memorial per a recordar els milers i de republicans. El memorial que s'inaugura avui és una monument d'acer i de coure que mesura vuit metres d'alt i dos i mig d'ample. En la part superior, gravat en làser, hi ha el dibuix que Antoni Miró ha dissenyat. Com que no se sap del cert el nombre exacte d'afusellats a Paterna, no hi ha cap nom, però sí que hi consten les dues-cents cinquanta-una localitats d'on eren les víctimes. A més, també s'hi han escrit nou estrofes del 'Gran oratori pels morts valencians de la postguerra', de Vicent Andrés Estellés; uns versos de Miguel Hernández i un text preparat per l'associació.
L'associació Aire Nou de Bao (Rosselló) ha convocat una manifestació, per a aquesta tarda a Perpinyà, per la defensa de la cultura del foc. Segons el secretari de l'associació, Hervé Pi, aquestes manifestacions culturals estan més amenaçades a la Catalunya del Nord que al Principat. 'A Madrid saben que alguna cosa hauran de fer, perquè els diputats catalans ja s'han mogut, però a París, fins ara els diputats d'aquí no han fet res', lamenta Pi. En aquest sentit, dels sis parlamentaris nordcatalans que hi ha a París i a qui l'associació Aire Nou va escriure, només ha contestat l'alcalde i senador de Perpinyà, Jean-Paul Alduy dient que intentaria fer alguna cosa perquè es respecti la tradició.
L'associació Aire Nou de Bao espera que la manifestació a la qual participaran més de 600 diables i dimonis i una trentena d'entitats de tot Catalunya, servirà per atreure l'atenció dels parlamentaris nordcatalans i els convencerà per què actuïn en conseqüència.
Els municipis dels Angles, Sant Esteve, Ceret, Millars, Llauró, Pesillà, ja han adoptat una moció, o estan a punt de fer-ho, a favor de la preservació i respecte de les tradicions culturals catalanes. La convocatòria ha rebut el support de la Federació d'Entitats nordcatalanes, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, i de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya.
Fa impressió quan ho escoltes tu mateix. El general Vicente Carlos Navarro deia davant d'un jutge que els forenses turcs no van fer la seva feina i que tots els papers estaven en turc i no s'entenien. Vet aquí, però, que hi compareixen dos forenses turcs -Büllent Sam i Ómer Müslümanoglu- que van expressar-se com uns cavallers, cultes i educats. Van dir que sempre es van adreçar en anglès a la delegació espanyola, i que l'acta, que estava en turc, va ser llegida en espanyol per un intèrpret; que van intentar que els espanyols entenguessin que, en l'estat en què estaven els cossos d'aquells dissortats soldats, era imprescindible fer proves d'ADN per identificar-los i que el general va refusar-ho perquè estaven a punt uns funerals molt macos. Que hi van treballar quatre forenses turcs i que mai van impedir que els espanyols prenguessin mostres o objectes, com havia assegurat el general. També van dir que el general feia pudor d'alcohol, i que l'havien vist bevent-se mitja ampolla de vodka.
És la primera vegada que es tem que els cadàvers facin tard al seu propi funeral. I és la primera vegada que presencio un acte de fe cega: Mayor Oreja ha dit que és més fiable un general espanyol que uns forenses turcs. Aquesta és una afirmació gravíssima.
Com també ho són les presses per fer un acte maco, el menyspreu a les famílies (que elles no estan sotmeses a disciplina militar). I sobretot que un general menteixi a un jutge. La diplomàcia espanyola és la pera: Obama s'ha ofès amb Garzón (tan maca que era la foto en què Obama li deia "amigo" a Zapatero, cosa que havia fet amb tothom), i ara els turcs tenen motius per dir que són més europeus que els espanyols. Ho veus en una pel·lícula i dius: "Exagerats!".
Josep-Lluís Carod-Rovira ha renunciat a repetir com a candidat d'Esquerra a les eleccions al Parlament i a no confrontar-se amb Joan Puigcercós, per 'responsabilitat'. Carod explica, a l'ACN, que unes primàries haurien estat 'letals' i que el partit hauria suportat molt malament una batalla innecessària. Per Carod, no tenia cap sentit 'dur el partit cap a la catàstrofe' després que ERC optés per una 'divisió de rols' similars a la del PNB.
Josep-Lluís Carod-Rovira va prendre la decisió de no optar a ser candidat després de l'estiu, un cop celebrat el congrés del mes de juny, tot i que la verbalització cap al seu entorn va trigar 'mesos'. 'Interiorment, però, la decisió ja la tenia presa', ha assegurat. Carod ha admès que va ser 'més dur' prendre la decisió de no presentar-se com a president del partit, ja que això 'significava desaparèixer com a primer referent del partit. La resta gairebé va ser una conseqüència'.
El vice-president del govern creu que, un cop el partit va optar per una divisió de rols 'similar a la del PNB', 'no tenia cap sentit que hagués pretès, per un simple interès personal, dur el partit cap a la catàstrofe'. 'No m'hi trobaran', ha dit, 'prefereixo que se m'associï al canvi de discurs d'ERC, a la conversió a un partit polític i de govern i a uns magnífics resultats electorals'.
Carod ha constatat que unes primàries haurien estat 'letals' i que hauria estat 'una irresponsabilitat haver permès arrossegar el partit cap a una nova confrontació interna'. 'Les eleccions a guanyar no són dins del partit, són fora, jo vull guanyar eleccions, no congressos', ha afegit.
'Jo hauria pogut anar a fer primàries, una enquesta recent deia que jo hauria guanyat entre els militants, i Puigcercós, entre els militants que tenien càrrec. I què? Què hauria passat després de l'esgotament a què hauríem sotmès ERC?', s'ha preguntat. Per això ha defensat la seva decisió com 'un gest de responsabilitat'. 'I no deixa de ser curiós', ha dit, que 'els qui diuen que m'he vist amb cor de fer un pols, si hagués anat a fer-lo, haguessin dit que sóc un irresponsable perquè ERC no es mereix això'.
Carod també ha dit que la seva decisió era un 'gest de futur': 'La imatge d'inestabilitat pot perjudicar la necessària estabilitat que necessita el govern', ha advertit, tot apostant perquè els partits siguin 'forts' en un moment de crisi econòmica.
Carod-Rovira: La meva decisió
El secretari general i número 2 d'ERC, Joan Ridao, assegura, en declaracions al programa "El matí de Catalunya Ràdio", que Josep-Lluís Carod-Rovira no ha demanat res a canvi de renunciar a ser candidat electoral en favor de Joan Puigcercós. Ridao no ho trobaria "procedent" perquè diu que Carod manté el màxim càrrec institucional del partit i també té pes ideològic i estratègic: "No hi ha cap tipus de contraprestació, ni Carod ha exigit absolutament res –ha explicat– entre altres coses perquè entenc que no és procedent en la mesura que Carod té en aquests moments un paper molt rellevant, sobretot institucionalment, i un pes també importantíssim en la seva contribució no només ideològica sinó també estratègica a la bona marxa del partit".
Ridao no tanca la porta a donar més presència al sector pròxim a Carod dins els òrgans de direcció del partit: "Tindrem temps primer d'articular les fórmules de participació en la direcció del partit que siguin convenients, però ja hi ha hagut fórmules d'integració a la permanent, que ja integra representants d'aquesta sensibilitat; a la comissió de garanties, a la comissió de comptes ja hi són; també a la mesa del consell nacional; per tant, hi ha hagut un esforç d'integració evidentíssim".
Turisme de Lleida ha presentat el nou web de la Ruta del Domus Templi, en el marc del Saló del Turisme de Catalunya (SITC), que ha obert les portes de la 18 edició aquest dijous al matí. Aquesta ruta discorre a través de tres territoris, unint les ciutats de Montsó (Cinca Mitjà), Lleida (Segrià), Miravet (Ribera d'Ebre), Tortosa (Baix Ebre) i Peníscola (Baix Maestrat). El nou web permetrà als visitants conèixer els temples i la seva història abans de visitar-lo físicament. La presidenta de Turisme de Lleida, Montse Minguez, ha informat que la ruta està tenint molt bona acollida i des que es va presentar, ara fa un any, ha rebut uns 30.000 visitants.
Avui comença a vendre's el nou disc de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Fet i fet, aprofita la banda sonora del documental 'La batalla de la memòria', dirigit per l'ebrenc Mario Pons. El disc inclou onze peces (quatre d'instrumentals) i deu fragments sonors del documental. Segons Artur Gaya (Quico el Cèlio), el disc vol reivindicar 'la pau'. L'obre 'Ai Carmela', de la qual els 'Quicos' han fet la primera adaptació catalana.
Segons que ha dit Gaya, 'treballar amb Mario Pons, el director del documental, ens ha complagut moltíssim. Hem pogut veure com analitzava i valorava la guerra una persona de trenta anys, sense els prejudicis de qui ha viscut més de prop aquests esdeveniments. D'alguna manera es tracta de parlar de la guerra perquè no n'hi torni haver cap més.'
De les onze cançons del disc, dues no surten al documental: l'adaptació de 'Si algun dia em vols escriure' i 'Ebre valley'. 'Hem gosat fer una adaptació molt lliure de 'La vall del riu vermell', que les Brigades Internacionals van convertir en 'Jarama valley'. Nosaltres en diem 'Ebre valley' i hem fet una lletra nostra imaginant els sentiments d'un ex-combatent que torna avui a la vella Corbera d'Ebre', diu Gaya.
La xarxa d'espais de la Batalla de l'Ebre compta des d'aquest divendres amb el refugi antiaeri de Benissanet (Ribera d'Ebre), que ha estat remodelat i ara s'obre al públic per poder ser visitat.
El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha inaugurat el refugi i ha destacat que la seva obertura té una 'doble vessant'. D'una banda, la recuperació de la memòria històrica i l'homenatge als testimonis de la Batalla de l'Ebre i, de l'altra, l'aportació d'un nou actiu turístic, que ajudarà al desenvolupament econòmic de la zona. El refugi, construït entre l'agost i l'octubre del 1938, es troba ubicat sota la plaça de la Font Gran del municipi i compta amb un passadís de 35 metres.
El govern català ha presentat un estudi que defineix les possibles actuacions a emprendre al Delta de l'Ebre davant l'increment del nivell del mar, a causa del canvi climàtic. Segons assenyala l'estudi, a partir del 2050 el nivell del mar podria pujar una mitjana de 15 centímetres, cosa que inundaria espais i zones urbanitzades del Delta.
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha insistit que encara queda temps i marge de maniobra per actuar i evitar que zones naturals i urbanitzacions com la de Riumar, a Deltebre (Baix Ebre), puguin quedar en bona part cobertes per l'aigua.
En aquesta línia, l'estudi aposta per aplicar, inicialment, solucions ambientalment toves de forma coordinada entre totes les administracions i agents socials i econòmics del territori.
Ha acabat la disputa sobre qui serà el candidat d'Esquerra a la presidència de la Generalitat. Avui al vespre Josep-Lluís Carod Rovira ha presentat la conferència 'L'Esquerra que decideix' de Joan Puigcercós i en fer-ho ha anunciat que li donarà suport com a cap de llista del partit republicà (vídeo). Carod ha dit que "continua el tàndem" perquè ell i Puigcercós continuaran "pedalant la mateixa bicicleta i en la mateixa direcció".
Carod també ha dit que "no hi ha vencedors ni vençuts perquè qui guanya és Esquerra" i ha reivindicat el seu paper en el govern. Carod ha afegit que volia anunciar aquest acord abans de les eleccions europees per a fer-se'n corresponsable.
El vice-president de la Generalitat ha dit també que les incerteses al partit només provoquen que inestabilitat al govern i que cal acabar amb això. Carod ha fet una encesa defensa del govern tripartit i de la ideologia d'esquerres com a base del projecte republicà.
Ha reivindicat ERC com un 'sòlid partit de govern', lluny d'una formació 'immadura, adolescent, poc seriosa, inestable, sense cultura de govern i amb permanents dissensions internes'. 'Qui vol una ERC amb futur, unida i renovada, no volem baralles, ni conflictes ni desacords, volem tot el contrari', ha dit. Carod ha assegurat que 'les eleccions a guanyar no són les de dintre, són les de fora' i per això considera que el partit 'no es pot permetre més baralles internes', ja que 'la batalla és a fora'.
'No podem gastar més energies combatent-nos entre nosaltres', ha dit, perquè 'provoca la fatiga de tothom'. Carod creu que el partit 'no es pot permetre una nova batalla interna, una nova divisió, una nova ruptura traumàtica ni per decidir qui és el candidat ni per sancionar cada pas que hagi de fer el Govern'.
D'aquesta manera, Carod ha anunciat un 'gran acord d'estabilitat, de reconciliació i de futur' amb Joan Puigcercós. 'Joan és la teva hora, aprofita-la', li ha dit. Ara bé, Carod ha volgut deixar clar que no es retira i ha anunciat que vol seguir 'a primera línia de compromís polític en aquesta etapa'. Un gest que ha dit que fa abans de les eleccions europees, per fer-se 'corresponsable' dels seus resultats, que ha augurat positius.
Joan Puigcercós hi ha respost agraint el gest a Carod i reconeixent el seu paper clau al capdavant d'Esquerra durant els darrers anys. Puigcercós ha dit que Carod "ha portat Esquerra als millors resultats" i que "ha pagat un preu personal alt". Puigcercós ha dit que amb aquest gest s'obre una nova etapa en la qual Esquerra vol ser el principal partit de l'esquerra catalana.
Els cinc sindicats que representen els treballadors de l'escola pública han llançat novament un ultimàtum al conseller d'Educació, eMaragall, ja que lamenten que que passats 44 dies des de la darrera manifestació, que segons aquests va tenir un “seguiment massiu”, el conseller encara no ha convocat “cap mesa de negociació”. Els sindicats ja han anunciat pel 29 d'abril concentracions a tots els municipis sota el lema, “A cada poble una concentració, a cada centre mobilització” i una setmana de lluita amb protestes als centres escolars. “Si res no canvia”, han matisat, convocaran “vagues” els pròxims mesos de maig i de juny en protesta “contra la política educativa del Departament”.
Els representants dels sindicats USTEC•STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT han criticat que passats 44 dies des de la darrera vaga general de l'escola pública el conseller eMaragall encara no els convocat a cap mesa de negociació. El portaveu d'ASPEP-SPS, Xavier Massó, ha anunciat que seguiran les protestes contra la nova Llei d'Educació de Catalunya (LEC) i la política educativa del conseller eMaragall.
La primera mobilització serà “a tots els municipis” el pròxim 29 d'abril a partir d'un quart de dues del migdia. El lema d'aquesta serà “A cada poble una concentració, a cada centre mobilització”. La setmana del 4 al 8 de maig ha estat declarada pels sindicats com a “setmana de lluita”, i coincidirà amb la prova de nivell proposada per eMaragall i que per primera vegada realitzaran tots els alumnes de primària. Els representants han assegurat que es tracta tan sols d'una “coincidència”. Els sindicats animen les escoles a dur a terme durant aquesta setmana “actes lúdics, debats al voltant de la LEC” i, fins i tot, “possibles tancaments". Sobre aquest darrer punt, la portaveu d'USTEC·STEs, Rosa Cañadell, s'ha afanyat a aclarir que “dependrà del personal i els pares de cada centre”. El dia 12 de maig també han convocat una concentració a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.
L'escriptor Javier Cercas ha presentat aquest dijous el seu llibre Anatomía de un instante que retrata el cop d'Estat del 23-F. Cercas creu que el rei va ser qui va avortar l'aixecament dels colpistes perquè era l'únic que ho podia fer, però li retreu la seva actitud anys abans que, segons el seu parer, va "facilitar" el cop d'Estat. Tot i així destaca el seu paper durant la Transició, assegura que no posa en dubte la monarquia i que si hi hagués eleccions a la Corona, ell "votaria" Joan Carles I.
En el seu nou llibre, a cavall entre la crònica, l'assaig i la història, Javier Cercas intenta explicar la "veritat" del 23-F, una qüestió històrica amb grans pinzellades "novel·lesques" i un personatge, Joan Carles I, que segons Cercas, es va "penjar la medalla", encara que va tenir, juntament amb la resta de la classe política, una actitud "temerària" i "irresponsable" en els anys previs al cop d'Estat.
"Això no significa que haguem de santificar el rei perquè, com gran part de la classe política, estava estrenant les regles del joc, i el rei també es va equivocar i va fer coses, com explico en el llibre, que no hauria d'haver fet i que van facilitar el cop d'Estat, però va rectificar a temps, i jo diria que ho va fer molt bé", ha reconegut Cercas, autor de Soldados de Salamina.
Anatomía de un instante intenta fugir de la ficció perquè ja el 23-F "s'està convertint en una ficció". És per això que l'autor se sent com si fos una "minyona" perquè intenta "netejar" totes les llegendes que passen com a certes històricament.
Viquipèdia: Javier Cercas
El professor de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB, Ramon Maria Nogués, parla en aquest nou capítol de la sèrie Darwin 365 del concepte que Charles Darwin tenia de la religió. 'El creacionisme, entès com una interpretació literal de la bíblia, és una qüestió d'incultura... I qui el defensa no ha estudiat ni ciència ni religió.' Segons que comenta Nogués, Darwin provenia d'una tradició religiosa i avui seria considerat un agnòstic.
'Els descobriments científics van fer que Darwin topés amb la interpretació literal de la bíblia', explica Ramon M. Nogués. Segons ell, la majoria de raons que tenia Darwin per a deixar la fe no són avui motiu de conflicte, i els dos últims papes han declarat que el darwinisme no contravenia pas la fe cristiana.
Rodríguez Zapatero és socialista. Rodríguez Zapatero és el cap del govern espanyol. Fa cinc anys que ho és: una legislatura sencera i un any de la segona. L'he escoltat amb atenció, tot aquest temps, perquè és inútil intentar dialogar amb la dreta espanyola, la majoria de la qual és cavernícola. El seu discurs té sempre un eix vertebrador: la justícia social, carta de presentació i tret distintiu del PP. Hi ha insistit tant que, fora d'altres temes puntuals (en aquests moments, ocupar un lloc en els àmbits internacionals), és el seu únic discurs. Doncs rere cinc anys, és el moment de fer-li un simple test com a socialista.
Senyor Zapatero, ¿hi ha ara menys pobres a l'Estat que abans? ¿Hi ha menys aturats? Les mesures sobre la dependència han estat efectives i reals? ¿Les pensions han pujat al ritme de l'IPC? ¿L'escola pública ha fet una embranzida en detriment de la privada? ¿A la sanitat pública han desaparegut les ominoses llistes d'espera? ¿Els jutjats són més operatius que abans? ¿S'han creat eines de treball i de producció en aquells indrets de l'Estat on, des de Suárez, viuen de la subvenció? ¿La vida dels pagesos i la dels pescadors és millor que quan governaven els vostres predecessors? ¿Heu aconseguit que el terrible deute que arrosseguen els ajuntaments i les comunitats més alegrement gastadores s'hagi equilibrat? ¿El fantasma de la corrupció, que va apareixent aquí i allà, sobretot a la costa, ha estat eradicat amb energia? Els gàngsters amb corbata són tots a la presó? I, sobretot, ¿heu aconseguit una descentralització que acosti l'Estat al federalisme de Pablo Iglesias?
En declaracions al programa El Dia de COMRàdio, Oriol Junqueras, cap de llista d’ERC al Parlament Europeu ha assegurat que “El nostre país té moltes dificultats de finançament. Cada any marxen entre 18.000 i 21.000 milions d’euros en impostos que no tornen. És una xifra espantosa! I malauradament, sóc conscient que en el context actual, ni en el millor dels casos, ni anant molt bé, aquesta negociació del finançament no resoldrà el problema”.
Segons ha destacat Junqueras, “Zapatero ens ofereix 1.200 milions d’euros, quan de la nostra butxaca cada any en desapareixen 18.000. Això són 3.000 euros per cada català i any, des del més petit al més gran. I, 1.200 milions d’euros és una xifra molt poc adequada a les nostres necessitats”.
A més, l’eurocandidat dels republicans ha exemplificat perquè aquesta xifra oferta pel govern central li sembla més que insuficient: “Només per a una entitat de Castella la Manxa li han donat 9.000 milions d’euros. Per totes les entitats, totes les empreses i tots els ciutadans de Catalunya 1.200 milions d’euros. Com pot ser que una sola entitat de Castella la Manxa mereixi 8 vegades més diners que totes les empreses i tots els ciutadans de Catalunya? De veritat? No pot ser de cap manera”.
Encara sobre finançament, un tema que Oriol Junqueras qualifica de “drama”, el candidat d’ERC al Parlament Europeu ha afegit que “bona part dels problemes del Pla de Bolonya també deriven d’un finançament no adequat. L’estat espanyol destina als estudiants catalans, que són el 17% del total, menys del 6% de les beques. Per tant l’estat maltracta els nostres joves, igual que ho fa amb els empresaris, treballadors, infraestructures...”.
Joan Tardà, diputat d'ERC ha presentat aquest matí una denúncia contra l'estat espanyol davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans per la negativa de la mesa del congrés dels diputats espanyol a fer preguntes i a tramitar iniciatives parlamentàries sobre el rei espanyol. Aquest fet és, per a Tardà, 'un forat negre' del sistema democràtic. En un termini de sis mesos ERC sabrà si el tribunal admet a tràmit la demanda o si la desestima.
Tardà s'ha mostrat optimista respecte als resultats de la iniciativa. 'Crec que ens en sortirem', ha dit, perquè 'és evident que avui en dia no es poden posar frens a la democràcia i a la transparència'. I es que segons el diputat d'ERC, el fonament jurídic de la demanda 'fa pensar que la iniciativa té total la viabilitat' perquè 'el que passa a l'estat espanyol no passa en cap altra monarquia parlamentària europea'.
Tardà ha recordat que 'la monarquia espanyola té un pecat original': va ser 'reinstaurada pel dictador' i el rei 'va jurar els principis fonamentals del Movimiento'. 'Es va burlar la possibilitat que la societat espanyola pogués plebiscitar i referendar si volia o no monarquia'. A la qual cosa ha afegit: 'Això s'ha aguantat a partir d'una gran conxorxa de silencis i una impunitat que no té semblança arreu de la UE.'
El president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Puigcercós, disposa des d'aquesta tarda d'un web propi on s'agrupa tota la informació relativa a l'activitat pública del president de la formació republicana. Al web podem trobar una biografia de Puigcercós, un resum de la seva trajectòria política, i s'hi pot seguir la seva agenda, les entrades al seu blog i enllaços als espais Youtube, Facebook i Flickr. A més, les persones interessades en seguir les informacions que s'hi publiquin es poden subscriure als continguts a través del RSS. Com a novetat, s'ha anunciat que la conferència que Puigcercós té previst fer demà per presentar l'Àgora de l'esquerra catalana es podrà seguir en directe a través del web.
Una de les curiositats que es poden trobar al nou web de Puigcercós són les fotografies que il·lustren la seva biografia i trajectòria política on es pot veure l'evolució al llarg dels anys. També s'ha inclòs un mapa en l'apartat Fent País on es pot veure tots els municipis dels Països Catalans on ha estat des de desembre de 2006 fins avui, ja sigui com a conseller de Governació o com a president d'Esquerra.
Els empleats de la funció pública s'han concentrat aquest dimecres al matí per reclamar el desenvolupament del seu estatut, aprovat fa 2 anys i de moment, "paralitzat en un calaix", segons la coordinadora de l'Àrea Pública de CCOO de Catalunya, Josefina Pujol.
Els sindicats denuncien que tot i que no es va signar cap termini màxim per la seva posada en marxa, només s'ha desenvolupat un 20% en dos anys. L'altre 80%, que resta aturat i depèn de cada comunitat autònoma, engloba aspectes com la jubilació parcial, que els permetria jubilar-se als 61 anys. Les concentracions han tingut lloc a les 4 capitals catalanes, i a Barcelona, davant la delegació del govern, ha superat el centenar de treballadors.
Segons els sindicats, l'estatut suposava ordenar i igualar els drets i funcions dels més de dos milions de funcionaris que treballen a l'estat espanyol, dels quals uns 400.000 ho fan a Catalunya.
Nunavut ('la nostra terra' en llengua inuktitut) és un extens territori àrtic de dos milions de quilòmetres quadrats i sols trenta mil habitants que va obtenir l'1 d'abril de 1999 l'autonomia del Canadà amb la institució d'un parlament propi a la capital, Iqaluit. La creació de Nunavut es va concretar arran d'un compromís entre la població autòctona i el govern canadenc: els inuit van renunciar a les reivindicacions tradicionals sobre la possessió legal de tota la terra de Nunavut en canvi d'una autonomia especial. Deu anys després, l'autonomia no ha resolt els principals problemes sòcio-econòmics d'aquesta àmplia regió escindida dels Territoris del Nord-oest, com l'altíssima taxa d'atur o el fracàs escolar. Tampoc s'ha avançat gaire en la formació d'una administració local ni en l'autonomia financera, atès que bona part del pressupost és sufragat pel poder federal canadenc. El naixement de Nunavut, amb tot, ha esperonat la resta de comunitats inuit del Canadà i el Quebec a reivindicar més autonomia.
Al Quebec es preveu per al 2011 l'autogovern de Nunavik ('indret per viure'), una regió de mig milió de quilòmetres quadrats del Gran Nord quebequès on viuen onze mil inuit; a la província de Labrador es va aprovar la creació de Nunatsiavut ('la nostra bella terra'), i als Territoris del Nord-oest hi ha la Inuvialuit Settlement Region. Tots quatre territoris es coordinen per mitjà de l'Inuit Tapiriit Kanatami.
Els inuit són un dels pobles indígenes més antics. Fa trenta mil anys un grup de caçadors, amb les famílies corresponents, van passar l'estret de Bering fins a Sibèria i a poc a poc es van anar disseminant pel pol Nord fins a Grenlàndia. Es calcula que actualment hi ha 150.000 inuit a les regions àrtiques d'Alaska, Nunavut, Grenlàndia (on fa cinc mesos els quaranta mil habitants van obrir la porta a la independència) i la regió russa de Txukotka.
Atanarjuat
El 2009 fa quatre-cents anys del començament de l'expulsió dels moriscs, els descendents dels musulmans que van continuar a la península Ibèrica després de l'ocupació duta a terme pels regnes cristians dels territoris que ocupaven des de la primeria del segle VIII. L'expulsió, culminació d'un ambient d'intolerància religiosa creixent i ja anticipada amb la dels jueus el 1492, va ser decretada el 9 d'abril de 1609 pel rei Felip III de Castella.
Aquella expulsió va afectar tant els moriscs de la corona castellana com els de la corona catalano-aragonesa, forçats a abandonar la terra de naixença i la dels avantpassats en direcció, principalment, al nord de l'Àfrica. A la corona catalano-aragonesa, l'expulsió va tenir una gran repercussió perquè els moriscs representaven el 20% de la població. A l'Aragó eren 60.000, força més que no a Catalunya, poc més de 4.000. Ara, on n'hi havia més, de llarg, era al País Valencià, cap al 34% de la població (entre 117.000 i 170.000). En aquest territori, el primer on es va aplicar el decret d'expulsió, les conseqüències econòmiques van ser molt negatives i la repoblació posterior, molt lenta. Els quatre-cents anys de l'expulsió dels moriscs es commemoren amb actes, congressos i exposicions a tota la península Ibèrica i el nord de l'Àfrica.
De resultes de l'expulsió, els moriscs es van establir, no sense problemes, principalment al nord de l'Àfrica (el Marroc, Tunísia, Algèria i alguns països subsaharians) i Turquia (sobretot a Istanbul). Alguns, fins i tot, van anar cap a l'Amèrica del Sud.
Universitat de València: Entre terra i fe.
Demanem un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.
Anirem des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona.
CANC
Que quedigue clar !!!
Divendres, 3 de juny de 2011, a 2/4 de nou de la tarda, al Casal "Flor de Maig" del Masroig
Pel Poble, Gent del Poble
Festa d'Agraïment.... 6 a 1
divendres, 27 de maig de 2011, de les 20:30 a les 23:30, a la Plaça de l'Arenal.
Volem compartir amb valtros l'alegria pels resultats del passat diumenge. Volem compartir amb valtros la il·lusió per fer-nos confiança. Veniu, farem una mica de festa. I veniu sense sopar!
...per quan vingui un altre juny...
Lluís Llach-Somniem
canonització
promou la causa ...
Antoni Tahull 140610 CATr
Antoni Tahull: "Rafael Vidal, alcalde d'Ascó, ha sigut valent per defensar el seu poble davant del tema del Magatzem de Residus Nuclears"
Sant Rafael Vidal li vol fotre lo puesto al Pere Sans?
L'única cosa que se salva d'aquest 2009! Gràcies!
VISCA EL BARÇA, NOIS, que hem fet història! Gaudim-ho i deixem-nos-hi la pell!!!
Entrevista a Xavi (Avui)
Ho heu fet molt bé, Marta!!!
Marta Cid 140709 la nit a RAC1
"...però lo que no podem fer dir a l'Estatut és allò que no diu i que natros ja vam advertir que no deia. I el que no diu és que tinguem concert econòmic... Nosaltres hem fet el que havíem de fer..."
especial sobre les Terres de l'Ebre
Jesús Sorribes: les Terres de l'Ebre no poden estar al servei de l'àrea metropolitana
Els polítics de l'Ebre, sols davant el territori
Artur Gaya (Quico el Célio): 'Des de l'Ebre, tinc la sensació de mentida molt grossa'
Plataforma en Defensa de l'Ebre: 'No ens sentim representats per cap partit'
Resum de la manifestació contra el transvasament a Amposta
Opinions dels manifestants contra el transvasament
Lectura del manifest contra el transvasament de l'Ebre
'De sequera ara està clar que no n'hi ha'
Madrid, 22 de maig de 2008
Raimon-18 de maig a la Villa
Raimon-He mirat aquesta terra
Raimon reviu el concert a la Complutense de fa 40 anys 230508 CATr
Puyal 180409
El Getafe d'avui ha renunciat a la pilota i s'ha atrinxerat a la seva pròpia àrea. Emparat en el pas del temps i el somni d'alguna acció esporàdica. D'algun moviment miraculós en un espai minúscul.
Les ocasions s'han multiplicat per al Barça malgrat estar mancat dels espais que li ofereixen els recintes més grans. Només Vladimir Stoikovic, el porter del Getafe a la porteria, ha alleujat els locals. Només Messi ha pogut superar el mur serbi, tot un descobriment per a l'entitat madrilenya.
El Barça ha sortit reforçat de Getafe, del partit i de la sessió. I ha acabat amb un altre dels seus fantasmes.
elPeriódico: El Barça passeja el seu corró per Getafe (0-1)
