El COMcert de Benifairó de la Valldigna aplega el bo i millor de la música valenciana

El Col·lectiu Ovidi Montllor (COM) ha organitzat avui a Benifairó de la Valldigna una marató de catorze hores ininterrompudes de música en directe en què participen cantants i grups d'arreu del País Valencià. El COMcert, nom amb què s'ha batejat l'esdeveniment, servirà per presentar i finançar la 'Guia de Músics i Cantants en Valencià'. Els beneficis (el preu de l'entrada és de 10 euros) és destinaran a autofinançar les activitats del COM. Pep Gimeno "Botifarra" - L'ú d'Aielo

Pep Gimeno 'Botifarra', Clara Andrés, Elies, Eva Dénia, Miquel Gil, Òscar Briz, Pau Alabajos, Rafa Xambó, Remigi Palmero, Urbàlia Rurana, Verdcel, 121 dB, Bakanal, Neuròtics, Biano Selektah, d'Orxata Sound System, Rapsodes i SI+NO són cantants i grups que hi participen. Val a dir que alguns d'ells han estat guanyadors, en alguna de les categories, dels Premis Ovidi Montllor, que anualment organitza el COM. L'Ajuntament de Benifairó de la Valldigna també hi col·labora, sobretot amb infrastructures. Entre altres, l'Ajuntament ha cedit un terreny per habilitar una zona d'acampada. També hi col·laboren Valldigna Som i Serem, Nacionalistes de la Valldigna i el Casal Jaume I la Safor-Valldigna. El digital VilaWeb també n'és col·laborador.

Deu anys de Pepet i Marieta

El grup ebrenc Pepet i Marieta fa deu anys. Per celebrar-ho fan un concert aquesta nit a la seva localitat natal, Ulldecona, juntament amb Culs Cults que també estan d'aniversari i celebren quinze anys als escenaris. Hi seran presents antics membres de les formacions, es projectaran imatges i la festa acabarà amb els dos grups tocant junts per primera vegada. El seu últim treball recull històries quotidianes amb dosis de crítica social i amb sentit de l'humor al ritme de punk, rumba o funky. Pepet i Marieta, juntament amb Quico el Cèlio, el Mut i el Noi de Ferreries, va ser el grup que va liderar la banda sonora de les protestes contra el transvasament de l'Ebre cap a Barcelona.

Móra d'Ebre recupera per un dia l'ofici de sirgador, un dels més característics de la Ribera

Móra d'Ebre ha recuperat avui, coincidint amb la Festa del Riu –que s'organitza en el marc de la festa major–, un dels oficis més característics de la Ribera d'Ebre, el de sirgador. Segons assegurava el president del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, Albert Pujol, l'objectiu de la rememoració d'aquest ofici és crear una activitat lúdica i cultural vinculada a la tradició del riu Ebre per recuperar la figura dels sirgadors i, alhora, establir una activitat participativa i competitiva entre «nous sirgadors» riberencs.

Sirgar significa estirar amb el propi cos una embarcació en contra del corrent del riu. En aquesta primera edició, tres participants han dut a terme la prova amb una pontona carregada de dues persones. El jove Isaac Serres, de Móra d'Ebre, ha estat el guanyador en estirar l'embarcació uns 50 metres en menys de quinze segons.

Barça 1 - Xakhtar Donetsk 0. Uffffff!!!

Puyal 280809

Un gol agònic d'un xaval del planter, Pedro, ha premiat l'esforç del Barça en la final de la Supercopa d'Europa, el cinquè títol consecutiu que obté l'insaciable equip de Guardiola en tot just quatre mesos, després d'un exercici de supervivència a l'estadi Louis II de Mònaco, davant un rival sòlid i robust, el Xakhtar Donetsk. No ha pogut el Barça brillar amb el seu millor futbol, víctima d'una gespa lamentable i d'un contrincant molt compacte. Però s'ha embutxacat el títol després d'un extraordinari acte de fe futbolística. Ha estat a punt de morir ofegat per la pissarra del tècnic del Xakhtar, Mircea Lucescu, però s'ha resistit per alliberar-se per la porta gran, quan el partit es perfilava cap als penals, amb un gol d'un noi de la casa que ha recordat l'explosió d'alegria d'Iniesta a Londres. Tot i que ha arribat a Mònaco com a favorit, després de ser premiat per la UEFA amb tots els honors individuals, al Barça li ha costat un món guanyar el seu cinquè títol. Per completar el seu pòquer --Copa, Lliga, Champions, Supercopa d'Espanya i d'Europa-- i acostar-se al mític Barça de les Cinc Copis ha hagut d'esgotar fins a la pròrroga, a l'estil de la final de Wembley. La corona ha estat per al Barça i els honors per a Pedro, abans Pedrito, un discret xaval canari que ha sortit de la banqueta per anotar el gol decisiu després de combinar amb Messi a l'àrea rival. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

Zapatero adverteix: 'Tothom haurà de respectar la sentència del Constitucional'

El president del govern espanyol ha evitat aquest divendres pronunciar-se sobre el debat obert davant la futura sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut i, com ja va fer Montilla, ha demanat 'calma' i 'prudència'. 'Esperem a la sentència del Constitucional sobre l'Estatut, que per suposat respectarem, per a fer les valoracions oportunes i aquest principi ha de regir amb caràcter general', ha assegurat Zapatero després del Consell de Ministres. 'Tothom haurà de respectar la sentència', ha assegurat taxatiu, al temps que ha dit que s'ha de respectar la feina que està fent el TC espanyol. A preguntes dels periodistes, ha remarcat que 'no farà cap valoració sobre alguna cosa que no s'ha produït'. 'Quan es produeixi valorarem la sentència i les valoracions', ha afirmat. 'Ara no és raonable perquè estaríem en un joc que no condueix a cap lloc', ha apuntat. 'Sobre la reforma de la Constitució a ningú se li ha passat pel cap per tot el què representa i exigeix en quant a majories', ha apuntat.

Castells es mostra contrari a que el Govern renegociï l'Estatut si la sentència del TC espanyol és negativa

El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha advertit que el Govern de la Generalitat de Catalunya no renegociarà l'Estatut a la baixa si la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) és negativa. 'No podem acceptar renegociar un pacte que ja és a la baixa', ha afirmat Castells que ha recordat que l'Estatut ja és fruit d'una negociació amb l'Estat i, per tant, ja inclou les 'renúncies d'uns i altres'. Així, Castells ha sentenciat que Catalunya no pot acceptar que 'rebaixin' el pacte i que s'obligui el Govern a 'negociar a la baixa'. A més, ha demanat 'lleialtat constitucional' i que 'ningú pretengui reescriure la Constitució contra Catalunya'.

Catalunya presenta a la UNESCO la candidatura dels castells com a patrimoni cultural i immaterial de la Humanitat

Una delegació catalana presenta avui la documentació necessària per tal d’inscriure els castells com a patrimoni cultural i immaterial de la humanitat a la seu de la UNESCO a París. La candidatura es presenta després que el Consell Consell General de Patrimoni Històric de l’Estat espanyol aprovés presentar-la el passat 17 de juliol. La delegació estarà formada pel director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPT), Ramon Fontdevila; el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella, i el director de la revista Castells, Jordi Roigé. La candidatura dels castells ha rebut el suport unànime del Parlament de Catalunya, amb una declaració on reconeix que els castells s'han convertit en una de les expressions més rellevants de la cultura popular i tradicional a Catalunya. Van començar a adquirir protagonisme al segle XVIII, a partir dels balls populars de cercavila de les moixigangues o ball de valencians. Avui, l’activitat castellera aplega més de 7.000 persones repartides entre una cinquantena de colles que participen en un miler d’actuacions cada any.

Unió de Pagesos es mobilitzarà contra les hectàrees ZEPA del Segarra-Garrigues

L'organització agrària Unió de Pagesos (UP) preveu mobilitzar-se per la proposta del Govern de protegir 42.144 hectàrees com a zona d'especial protecció per les aus (ZEPA) -d'un total de 70.150- dins la zona del regadiu Segarra-Garrigues. Els responsables del sindicat ho decidiran la setmana vinent en la Comissió de l'Aigua que celebraran. UP assegura que 'en cap cas', la UE en les seves cartes d'emplaçament demana a l'Estat que s'hagin de protegir més hectàrees 'si no que es faci la declaració d'impacte ambiental actualitzada seguint criteris tècnics' i que d'aquesta declaració se'n defineixin les figures jurídiques que són els plans d'usos i gestió per les zones protegides.

La natura intenta renéixer als Ports entre la cendra i la negror pel pas del foc

Mentre el poble d'Horta de Sant Joan intenta tornar a la normalitat, un mes després de l'incendi que va cremar més de 1.100 hectàrees al massís dels Ports i que va deixar cinc víctimes mortals, s'ha començat a posar fil a l'agulla a la recuperació dels paratges naturals calcinats pel foc. L'Agència Catalana de l'Aigua ha començat els treballs per restaurar la zona afectada pròxima al riu Canaletes, entre un 1% i un 2% del total de superfície cremada. Amb tot, l'actuació és urgent i necessària per evitar que amb les possibles pluges de la tardor, l'erosió de la zona calcinada acabi contaminant el riu amb les cendres, malmetent tot l'hàbitat de fauna i vegetació de la zona de ribera.

Vicent Sanchis: La culpa és lletja i no la vol ningú

Males i agres hores passa el ministre Corbacho. Ha triat el pitjor moment de la història recent d’Espanya per responsabilitzar-se del Treball i de la Immigració. No debades es queixava fa mesos, entre amics, que ell s’hauria quedat alguns anys més d’alcalde i de president de la Diputació. Les diputacions, sobretot, donen aquestes alegries: una escassa responsabilitat inversament proporcional a un gran pressupost, que es pot reduir en moments magres sense escaldar ningú. Ara el ministre Corbacho ni viu ni dorm. Potser per això l’altre dia va declarar amb inconsciència estival que la banca és la causant de la crisi. No seríem on som, segons Corbacho, si les hipoteques no s’haguessin concedit amb tanta alegria i amb tanta alçada. “Avarícia financera”, en va dir el ministre. Convé adjudicar-li una part de raó. Però no tota. La culpa és lletja i no la vol ningú. No seríem tampoc on som si els ajuntaments no haguessin perpetrat també l’avarícia pressupostària. És a dir, si no s’haguessin llançat com bojos a requalificar per omplir el pressupost municipal. Ni si el govern de l’Estat no n’hagués estat còmplice absolut rient les alegries a la banca i les eufòries als ajuntaments. “Tenim el millor sistema financer del món”, va dir, si fa no fa i no fa tant, el president Zapatero. El president de vostè, ministre Corbacho.

José Montilla: "No m'afegiré a la cursa dels que donen per fet que la sentència del TC serà dolenta"

José Montilla PSC 270809 CATinfo

El president de la Generalitat i primer secretari del PSC es nega a parlar de la reacció a la sentència del TC sobre l'Estatut quan encara no es coneix el text i manté que el seu govern està "culminant" un procés "ambiciós" per incrementar l'autogovern de Catalunya.

Han estat els dos missatges centrals del discurs que José Montilla ha adreçat a càrrecs i militants del seu partit en la vetllada amb què tradicionalment obren el curs polític a Vilopriu, al Baix Empordà. L’esperada sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut era, esclar, un dels principals arguments que sobrevolaven la suau tarda empordanesa que ha acollit l’acte que anualment organitza Nou Cicle. D’aquí l’especial atenció que ha provocat l’arribada de l’expresident Pasqual Maragall, que s'ha presentat inesperadament i s'ha instal·lat a les darreres fileres de cadires que trituraven la gespa de l’esplèndida masia on se celebra la convocatòria.

Catalunya Informació ha retransmès una part del discurs, de manera que ha estat l'oportunitat de sentir directament de la seva veu l'opinió del president sobre la polèmica de les últimes setmanes, sobre la conveniència o no de fer una manifestació abans o després de la resolució judicial.

Tan bon punt ha acabat l’acte, l’expresident Maragall s'ha aixecat i ha marxat amb la mateixa sorprenent discreció amb què ha arribat.

Joan Ridao veu el govern espanyol desorientat i l'acusa d'improvisar amb els darrers anuncis sobre reformes fiscals

De desorientats, res de res. Sempre van en la mateixa direcció!!! El secretari general d'Esquerra i portaveu al Congrés, Joan Ridao, ha acusat el govern espanyol de 'generar desconfiança sobre la situació econòmica' i d'estar desorientat i improvisar després de 'les especulacions i globus sonda sobre reformes fiscals' anunciades darrerament pel ministre de Foment, José Blanco, i posteriorment per Elena Salgado. En aquest sentit, Ridao ha criticat la visió 'curtterminista' del govern, que segons ha dit respon a la voluntat 'de minimitzar els costos polítics de la crisi i de fer populisme'. Prova d'això, segons el dirigent independentista, és el fet que es parli sobre 'que paguin els més rics, sense garanties que no acabin pagant les classes mitjanes'.

Felip Puig proposa que el deute de Catalunya amb l'Estat es computi del dèficit fiscal

Quatre de ben dites, Roseta!!! El secretari general adjunt de CDC i parlamentari de CiU, Felip Puig, ha manifestat aquest dijous que 'el deute que es reclama' ara a les comunitats autònomes 'computi' en el cas català 'del dèficit fiscal acumulat durant tants anys en contra de Catalunya'. Així ha respost Puig a les paraules de la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, qui va declarar que les comunitats autònomes hauran de tornar 6.000 milions d'euros a l'Estat per la caiguda d'ingressos registrada en aquest període. De fet, el dirigent de CDC ha criticat que 'abans de començar a pagar ja demanen els deutes del 2008'.

L'alcalde d'Arenys lliura l'informe que volia Interior per aturar la manifestació de la Falange

L'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, ha entregat aquest dijous a Joan Boada l'informe que demanava el Departament d'Interior en el qual el consistori demana que s'ajorni la manifestació de la Falange del pròxim dia 13 a aquest municipi per possibles aldarulls i per la 'perillositat que encarna'. 'És un argumentari', ha dit l'alcalde, 'prou vàlid perquè s'ajorni la manifestació de la Falange' que coincideix amb el referèndum independentista. Móra ha ressaltat que el més important que se'ls hi ha transmès de la reunió amb Boada a Interior 'és la garantia absoluta que no passarà res a ningú de la població i la garantia que es podrà procedir a fer la votació'.

Otegi prepara una nova formació política per concórrer a les municipals de 2011?

L’horitzó de les eleccions municipals el 2011 i la desaparició del mapa polític del líder abertzale, Arnaldo Otegi, alimenten la teoria que podria estar treballant secretament per conformar una nova formació allunyada de la violència i de la il·legalitzada Batasuna. L’objectiu d’Otegi consistiria en reunir un ampli espectre de forces polítiques que li permetessin exercir una pressió sobiranista.

Tot i això, la percepció interna a l’esquerra abertzale és que la sentència del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, on ratificava la il·legalització de Batasuna, no els permetrà efectuar gaires estratègies polítiques. Es podria fixar a la propera tardor la data en què Otegi presentarà en societat el seu nou projecte polític amb la voluntat de poder concórrer als comicis municipals de 2011.

El text original del tractat dels Pirineus s'exhibeix a Perpinyà

Per commemorar el 350 aniversari del naixement de Jacint Rigau (Perpinyà, 1659-1743), retratista de la cort del rei francès Lluís XIV, l'Ajuntament de Perpinyà ha organitzat una exposició al Museu de Belles Arts, 'Rigau íntim', que aplega 119 quadres i 50 documents històrics, entre aquests, el tractat dels Pirineus.

Rigau fou, en el seu temps, el 'representant de l'afrancesament d'una certa èlit en esdevenir el pintor oficial de la cort del rei Lluís XIV'. Així doncs la inclusió del tractat dels Pirineus en l'exposició pretén de 'situar el pintor dins d'un context històric concret'. Jacint Rigau va néixer el mateix any en què es va signar el tractat dels Pirineus. Aquest fet històric va marcar la seva trajectòria artística. Fins aleshores, el més habitual era que els artistes catalans es formessin a Barcelona, tot i que alguns ho feien a Madrid. Rigau, però, va estudiar a Carcassona, Montpeller i París. Fou, per tant, el primer pintor català a tenir una formació acadèmica francesa. Però Rigau era català i, aquest fet, va provocar-li una dualitat identitària que el va dur a comportar-se 'íntimament' com a català i 'socialment' com a francès. Així doncs, la influència catalana és ben palesa als quadres de caire personal (aquells en què apareix la seva mare, per exemple), mentre que, quan pintava retrats de la família reial (fou el retratista predilecte de Lluís XIV), aflorava la influència francesa. Viquipèdia: Tractat dels Pirineus

Viquipèdia: Jacint Rigau-Ros i Serra

La Fira de la Terrissa de la Galera es promociona a la Provença

Una representació de la comissió organitzadora de la Fira de la Terrissa de la Galera va viatjar el cap de setmana passat a Aubanha (Provença) per assistir a una de les fires monogràfiques de terrissa i ceràmica més importants d'Europa, anomenada Argilla. Francisco Gasulla, president de l'Associació Cultural Galerenca lo Cadub, i Joan Pegueroles, assessor de la mostra, van promocionar la fira de la Galera, la terrissa ebrenca i el turisme de les Terres de l'Ebre.

De les converses, preses de contacte i gestions realitzades en aquesta visita «es van obtenir resultats molt positius», entre els quals destaca una invitació per promocionar la Fira de la Terrissa de la Galera i exposar i comercialitzar la terrissa ebrenca de la Galera, Miravet i Tivenys.

Polèmica per l'adopció del nou catecisme espanyol

Ora pro nobis! La polèmica està servida al voltant del nou catecisme, Jesús és el senyor, que començarà a fer-se servir a Catalunya el proper curs per a nens d'entre sis i onze anys i que és una traducció directa del text que ha confeccionat la Conferència Episcopal Espanyola (CEE)- Jesús es el señor. Serà, doncs, un catecisme unitari per al conjunt de l'Estat, perquè la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) ha renunciat a crear un text propi.

Aquesta decisió ha encès els ànims entre alguns sectors de l'Església catalana que defensen una tradició diferenciada i que posen en dubte que aquesta actuació compleixi el que es va acordar en el Concili Provincial Tarraconense, que va donar lloc a la creació d'un projecte global de catequesi per a les diòcesis de Catalunya.

Oriol Junqueras insta el PSOE a posicionar-se de manera inequívoca pel Corredor Mediterrani

L'eurodiputat d'Els Verds-ALE, Oriol Junqueras (ERC), ha instat els eurodiputats del PSOE que es comprometin públicament a votar a favor del Corredor Mediterrani en la Comissió de Transports del Parlament Europeu. 'El govern i el Congrés espanyols es van pronunciar a favor de l'opció del Corredor Mediterrani, però ara que arriba l'hora de la veritat al Parlament Europeu, els socialistes espanyols semblen disposats a fer la pinça amb els populars i fer passar el tren de mercaderies que enllaça Hamburg amb Algesires pel centre dels Pirineus', ha assenyalat Junqueras. Segons el republicà, si finalment els socialistes i els populars bloquegen el Corredor Mediterrani, els catalans veuran que, un cop més, l'Estat espanyol juga en contra dels interessos de Catalunya. Junqueras ha subratllat que no té lògica fer passar el tren de mercaderies pel mig dels Pirineus. 'El traçat del centre dels Pirineus no és pas l'opció òptima, és molt més car i molt més lent perquè el tren de mercaderies hauria de passar a una altitud de 1.500 metres', ha afirmat l'eurodiputat republicà. 'Seria una altra demostració que l'estat espanyol perjudica els interessos dels ciutadans dels Països Catalans', ha assegurat.

L’alternativa del govern al TC desperta recel a Madrid

La possibilitat de refer el pacte polític de l’Estatut, com va acordar dimarts el govern i ho va fer públic el Saura, per la via de modificar lleis orgàniques o aplicar l’article 150.2 de la Constitució si el TC retalla el text, tampoc no va ser ben acollida ahir a Madrid. Dirigents de tots els partits estatals s’hi van mostrar en contra. I també ho van fer els jutges, a través de les dues associacions majoritàries, de la mateixa manera que van actuar quan es van oposar a la manifestació que prepara Òmnium Cultural contra la sentència. Només va sortir en defensa del pla B del govern català l’exministre socialista Jordi Sevilla, si bé de forma genèrica i sense citar l’article 150.2. Vicent Sanchis: 150.2, la purga del xato

Salgado avala els 3.800 MEUR per a Catalunya que calcula el Govern, però...

La vicepresidenta econòmica espanyola, Elena Salgado, ha confirmat la xifra tenint en compte les 'competències no homogènies i les competències que només són pròpies de Catalunya'. Salgado ha dit també que actualment sense la liquidació del 2009 és 'impossible' xifrar els recursos addicionals que tindrà el nou model de finançament en el seu conjunt.

Però...

Les comunitats autònomes rebran 11.500 milions en recursos addicionals l'any 2012 gràcies al nou pacte de finançament amb l'Estat, però no han de perdre de vista que tenen un deute pendent de 6.000 milions pel que han cobrat de més el 2008. El deute neix de la crisi i dels càlculs poc ajustats del ministeri en època de Pedro Solbes. Les previsions pressupostàries que va fer el govern espanyol per al 2008 i per al 2009 han fallat per la part dels ingressos, de manera que els diners avançats a les autonomies, a compte del que esperava recaptar l'Estat, han estat excessius. Ara s'ha de tornar la diferència, i aquest dimecres s'ha sabut que es tracta de, ni més ni menys, 6.000 milions pel que fa al 2008.

Rajoy vol que els partits es comprometin a acatar la sentència del TC "sigui quina sigui" i "abans de conèixer-la"

Este tipo ja la sap!!! El president del PP, Mariano Rajoy, ha afirmat avui que els populars "acataran" la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut i ha mostrat el seu desig que "tots facin el mateix" abans que es conegui, "sigui quina sigui, agradi o no". "M'agradaria que tots diguessin que l'acataran", ha subratllat en una entrevista a la Ràdio Galega.

En aquest sentit, ha considerat que el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, també hauria de pronunciar-se i ha lamentat la "falta de lideratge" que, segons el popular, està tenint davant d'aquest assumpte.

Alhora, Rajoy ha conclòs que no hi ha manera d'explicar a la ciutadania els gairebé tres anys d'espera per conèixer la sentència perquè "és un assumpte que afecta l'estructura de l'Estat i les competències de les autonomies". "No és acceptable", ha conclòs.

Pel que fa als aspectes recorreguts pel PP, Mariano Rajoy ha rebutjat pronunciar-se sobre quines seran les conseqüències que surtin o no endavant i ha instat a conèixer la sentència per saber el "camp de joc" que quedarà, després del qual ha reafirmat la seva aposta pel marc constitucional, ja que "millorarà el benestar dels espanyols".

Arenys acceptarà el Carnet de Nacionalitat Catalana com a identificació per votar a la consulta per la independència

Arenys de Munt acceptarà el Carnet de Nacionalitat Catalana com a document identificatiu per a poder participar en la consulta independentista que se celebrarà el proper diumenge, 13 de setembre, en aquesta localitat. Així ho expliquen en la seva pàgina web on es concreten les condicions per votar a la consulta i sobre com es desenvoluparà la jornada. Aquest carnet s'aconsegueix a la llibreria Les Voltes de Girona i té per objectiu ser un document identificatiu de la nacionalitat catalana i els seus usuaris poden expressar així la nacionalitat que per naturalesa o voluntat volen tenir.

Maulets es concentrarà a Arenys de Munt el dia del referèndum independentista

L'organització juvenil independentista Maulets té previst concentrar-se el 13 de setembre en suport al simbòlic referèndum independentista que tindrà lloc a Arenys de Munt i ho farà el mateix dia en què també es manifestarà la Falange en aquest municipi. El portaveu de Maulets del Maresme, Eudald Calvo, ha explicat que la concentració del grup independentista es portarà a terme a les 10.30 hores a la Riera d'Arenys, davant de l'Ajuntament del municipi, en suport al referèndum i a la gent que el promou i per rebutjar qualsevol intent de boicotejar la consulta per part de la Falange. El grup ho considera necessari perquè la consulta és "molt positiva" i "encara que sigui simbòlica, ens acosta a l'objectiu de la llibertat de la nostra nació".

La Tomatina aplega quaranta mil assistents a Bunyol

cada últim dimecres d'agost Expliquen que un dimecres d'agost de l'any 1945, un grup de joves prenia la fresca a la plaça del poble. Aquella tarda hi havia una desfilada amb gegants, música i capgrossos. Els joves s'hi van afegir amb tant d'ímpetu que van fer caure un altre dels participants. Aquest, molt enfadat, va començar a colpejar tot el que trobava al seu pas. Allà mateix hi havia una botiga de verdures, i la gent, enfurismada, va agafar els vegetals que s'hi exposaven i els van començar a llançar. L'any següent, els joves van voler repetir la gresca i van portar tomaques de casa. Els joves, sense saber-ho, havien començat a fer història. Durant els primers anys la policia els perseguia i es va arribar, fins i tot, a prohibir-la, pels volts dels anys cinquanta. L'any 1957 es va restablir i des de llavors l'Ajuntament s'ha encarregat de gestionar la batalla de tomaques. Des de l'agost de l'any 2002, la Tomatina de Bunyol, la Secretaria General de Turisme la va declarar Festa d'Interès Turístic Internacional. Així doncs, de ser perseguida i prohibida, aquesta festa tan singular ha passat a ser el principal reclam del poble de Bunyol.

L'alcaldessa de La Fatarella denúncia que els focus de llum del parc eòlic 'no deixen descansar els veïns'

L'alcaldessa de La Fatarella (Terra Alta), Carme Pelejà (ERC), ha exigit a l'empresa propietària del parc eòlic de Vilalba dels Arcs, NEO Energia-EDP Renovables, una solució als problemes que generen els focus de llum dels aerogeneradors eòlics. Pelejà denuncia que la vintena d'aerogeneradors, que estan a tocar del municipi, tenen una llum blanca amb un parpelleig continu que no deixa descansar els veïns. 'Es disparen cada dos segons com si fos un flaix', ha manifestat l'alcaldessa. Pelejà ha explicat a l'ACN que pròximament s'instal·larà un altre parc eòlic dins del terme municipal i un més a Corbera d'Ebre. 'Estarem rodejats d'aerogeneradors', ha lamentat l'alcaldessa. La preocupació de l'alcaldessa és alta perquè creu que si no és soluciona el problema abans que entrin en funcionament els altres dos parcs eòlics, la Fatarella es convertirà 'en l'únic municipi de Catalunya on no es faci mai de nit', ha manifestat Pelejà, que ha afegit que a les molèsties que impedeixen el descans de la gent del poble, 'cal sumar-hi la contaminació lumínica que provoca i les conseqüències que pot tenir en molts altres aspectes, com la seguretat dels conductors'.L'alcaldessa demana que les llums dels aerogeneradors deixin de funcionar mentre es trobi una altra solució. Unes altres propostes de l'equip de govern de La Fatarella és canviar els llums, baixar la seva intensitat o modificar la seva ubicació. Segons ha explicat Pallejà, la instal·lació d'aquestes llums als aerogeneradors té a veure amb la seguretat dels trànsit aeri.

Mor Ted Kennedy, un dels defensors més ferms de la reforma sanitària d'Obama

El senador nord-americà, Edward Kennedy, una de les figures més destacades del Partit Demòcrata i membre d'una de les famílies polítiques més importants del segle XX als Estats Units, ha mort als 77 anys a conseqüència d'un tumor cerebral.

Kennedy, senador per Massachusetts, ha mort a casa seva, segons informa la cadena CNN. El polític va ser operat d'un tumor cerebral maligne el 2008 i des d'aleshores va lluitar contra la malaltia que el va obligar a allunyar-se de la vida política.

Conegut com a Ted, va ser un dels senadors més influents i destacats de la seva època.

Entre els seus germans hi figuren John F. Kennedy, elegit president el 1960 i assassinat el 1963; Robert, senador per Nova York, també assassinat el 1968, i Eunice Kennedy, que va morir a començaments d'aquest mes d'agost als 88 anys. Ted Kennedy va donar el seu suport a la candidatura d'Obama a les primàries presidencials del partit Demòcrata i a les eleccions a la presidència. Era un dels defensors més ferms de la reforma sanitària que Obama vol impulsar.

En un comunicat, Obama ha dit que 'durant cinc anys, cada part de la legislació que s'ha fet en defensa dels drets civils, la sanitat i el benestar econòmic de la població americana duia el nom d'Edward Kennedy i era resultat dels seus esforços.'

VilaWeb: Amèrica vetlla el darrer dels Kennedy

Viquipèdia: Edward Kennedy

Puigcercós diu que un govern de pactes “necessita coherència” a Catalunya i “al Congrés i al Senat”

Joan Puigcercós ERC 250809 RAC1

Joan Puigcercós no descarta un tercer tripartit perquè com qualsevol coalició “té aspectes molt positius” però creu que un govern de pactes “necessita coherència” a Catalunya i “al Congrés i al Senat”, fent referència als acords que ha aprovat el govern català, i per tant avalts pel PSC, i a l'Estat han estat tombats pel PSOE. Així ho ha afirmat en una entrevista a RAC 1. D'aquesta manera el líder d'ERC afirma que per qualsevol pacte futur, “i sempre que l'aritmètica ho permeti”, aquesta coherència “serà una condició” per formar govern.

Quant als pactes amb CiU, Puigcercós ha dit que és factible un acord CiU-ERC si Artur Mas guanya les properes eleccions al Parlament. Tot i això Puigcercós ha dit que el líder convergent “legítimament vol tornar al govern” després de dues legislatures a la oposició, però que “la pressa” en pot desvirtuar la manera, el “com”.”En podem parlar”, ha sentenciat Puigcercós.

Quant a la sentència del Tribunal Constitcional, el líder d'ERC ha dit que si és adversa “s'haurà arribat al final d'un procés”. Puigcercós ha defensat la constitucionalitat del text estatutari, tot i que el seu partit hi votés en contra, “perquè defensen la sobirania del poble de Catalunya que hi va votar a favor”. I ha afegit que “és legal però poc democràtic” que dotze membres s'hi pronunciïn i que les lleis canvien i “s'han de saber explicar”.

Pel que fa a la manifestació sobre la sentència ha ratificat que és una forma d'expressió del que pensa i sent la gent “però no l'única” i que “més enllà de les mobilitzacions, aquí hem de seguir treballant”.