Ridao reclama 'una implicació efectiva' de l'estat en la projecció de la llengua i la cultura catalanes

El portaveu parlamentari d'Esquerra i cap de llista al Congrés dels Diputats, Joan Ridao, ha reclamat aquest matí 'una implicació efectiva' de l'estat en la projecció de la llengua i la cultura catalanes, desenvolupant un pla de pluralitat cultural i lingüística'. Ridao ha demanat al govern espanyol que reconegui la unitat de la llengua catalana i faci efectiu el reconeixement de l'oficialitat del català a l'administració de l'estat, però també als òrgans constitucionals. Per altra banda, Ridao ha demanat al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que convoqui la comissió bilateral Estat-Generalitat abans de dissoldre les Corts Generals i ha afegit que la reunió haurà de tenir 'uns continguts precisos pendents com la gestió l'Aeroport del Prat o fins i tot la proposta de fer efectiu el traspàs de Rodalies de Renfe'.

L'Ajuntament de Flix sol·licitarà al PUOSC un projecte de millora energètica per adequar-se a la llei de contaminació lumínica

L'Ajuntament de Flix ha fet públiques les actuacions que té previst sol·licitar al Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) per al proper quinquenni 2008-2012. En total, es tracta de quatre actuacions el pressupost de les quals ascendeix a més d'un milió d'euros. D'entre aquestes previsions, la més important és la renovació de la xarxa elèctrica i l'enllumenat del municipi, a la qual es destinarà la meitat del pressupost previst. Des del consistori s'ha explicat que amb aquestes millores es vol col·laborar en l'estalvi energètic i adequar-se a la Llei de Contaminació Lumínica.

La "grossa de Nadal" tampoc mos vol !!!

la Rifa 241207 CATr

La loteria a Espanya va arribar de la mà de Carlos III que la va importar d'una tradició de Nàpols.

El primer sorteig es va fer el 10 de desembre de 1763. La loteria moderna, tal com la coneixem, va néixer a Cadis en 1811, per iniciativa de Ciriaco González Carvajal per aportar fons a la Hisenda Pública que es va quedar ressentida per la Guerra de la Independència. Concebuda com "un mitjà d'augmentar els ingressos de l'erari públic sense derrama dels contribuents", té lloc a Cadis el primer sorteig el 4 de març de 1812. El 28 de febrer de 1814 se celebra el primer sorteig a Madrid, des de llavors seu de la Loteria Nacional.

Madrid, malgrat no ser una de les Comunitats Autònomes que més gasta en el sorteig, ha estat la que més vegades, amb diferència, ha resultat premiada amb la Grossa de Nadal, seguida d'Andalusia, Catalunya i País Valencià.

En aquest mapa tenim els cops que ha tocat la Grossa de Nadal a cada província. Catalunya, com no podia ser d'altra manera, és la comunitat que més aporta en aquesta rifa, tot i que en proporció no ha estat prou afavorida. Els catalans hem gastat 476 milions d'euros i n'hem recuperat en premis 260. Ni amb aquest joc hi sortim guanyant. I així, any rera any. Si deixéssim de jugar-hi, ja veurieu com de seguida traurien allò de què som gasius. No jugar-hi és un altre acte de sobirania. I de Tarragona... sense comentaris.

Els sobiranistes també fixen un 65% per a la independència

La Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) considera que per tirar endavant un procés de plena sobirania cal una majoria social suficient que el seu portaveu, Gerard Fernández, ha fixat entre el 60% i el 65%. Aquest plantejament coincideix plenament amb el que va fer el president de Convergència i Unió, Artur Mas, al programa Tinc una pregunta per vostè, de TVE. El portaveu de la Plataforma, ha reconegut que en termes democràtics “amb un 51% de suport de la ciutadania ja seria suficient”. No obstant això, Gerard Fernández creu que seria important aconseguir “una majoria social i una cohesió social” suficients. I això s’aconsegueix, també, amb “una mica de pedagogia perquè aquest 51% es pogués convertir en un 60 o 65%”.

Zapatero: l'alta velocitat a Barcelona "arribarà aviat i arribarà bé"

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha garantit avui que l'alta velocitat ferroviària "arribarà aviat i arribarà bé" a Barcelona, encara que ha subratllat que fa temps que hauria d'haver-ho fet.

"Fa temps que Catalunya hauria d'haver tingut alta velocitat, i en aquests quatre anys hem fet un esforç molt important perquè això sigui la culminació d'un desig que pugui ser present a tots els catalans", ha afegit.

Zapatero s'ha mostrat convençut que la societat catalana s'alegra que l'alta velocitat arribi a altres llocs (demà ho farà a Segòvia i Valladolid, i l'endemà, a Màlaga) i ha dit que gràcies a la "molt bona evolució" i gestió de l'economia espanyola, aquest any hi haurà un superàvit en els comptes públics de prop del 2% del PIB.

"Això no passa a cap país dels importants europeus, i la resultant de tot això -ha continuat- serà que el 2010 serem el país amb més quilòmetres d'alta velocitat del món, i Catalunya tindrà totes les seves capitals connectades per alta velocitat".

Això ha dit que és fruit d'un esforç col·lectiu que representarà progrés per a Espanya. ZP: Dónde está la bolitaaaaaaaaaaa ?

De la Vega diu que la Comissió Bilateral se celebrarà a principis de Gener i s'hi abordarà el traspàs de Rodalies

La vicepresidenta del Govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega ha assenyalat aquest divendres que el més probable és que la comissió bilateral Estat-Generalitat que ha de tractar el desplegament de l’Estatut se celebri “els primers dies de gener”. La comissió, que s’havia de celebrar aquest desembre per impulsar el desplegament de la reforma i les transferències previstes en el text, tindrà com a contingut estrella la transferència a la Generalitat de la gestió de Rodalies Renfe i les inversions que han d’acompanyar aquest traspàs.

Segons la vicepresidenta els contactes entre la Generalitat i el govern espanyol d'aquests dies han permès que les postures estiguin molt “pròximes” i que aviat es pugui donar a conèixer tan la data de la trobada com les temàtiques que s'hi abordaran. Amb tot, ha apuntat que aquestes dates “són una mica complicades” pel gran nombre de festius i, per tant, es tracta “d'un problema de fer coincidir les agendes”.

Mina & A. Celentano: Parole, parole, parole. 1972

L'Audiència Nacional cita un veí de Tarragona a declarar acusat de la crema d'una fotografia del rei

Ja sumen un total de 24 persones

El Jutjat Central d'Intrucció número 2 de Madrid ha citat a declarar un veí de Tarragona el pròxim 16 de gener, a dos quarts de deu del matí, davant del Jutjat d'Instrucció número 4 de Tarragona. El jove, de 23 anys i militant de l'organització independentista Endavant, ha estat requerit en qualitat d'inculpat, acusat de la crema d'una fotografia del rei, en una concentració antimonàrquica que va tenir lloc el passat 18 d'octubre a la plaça de la Font de la capital del Tarragonès. Segons l'organització Alerta Solidària, amb aquesta nova citació, 'ja són 24 les persones represaliades per expressar lliurement el seu rebuig a la màxima autoritat de l'estat espanyol'.

Alerta Solidària i l'Esquerra Independentista del Camp (IEC), han expressat el seu 'absolut rebuig' a la decisió del Jutjat de l'Audiència Nacional de citar aquest veí de Tarragona 'per haver exercit el seu dret d'expressió' que 'segons la seva democràcia és un dret emparat per la seva constitució'. El moviment independentista ha anunciat noves mobilitzacions a Tarragona per a inicis d'any.

D'altra banda, Alerta Solidària ha denunciat el 'silenci' de la fiscalia de l'Audiència Nacional en relació a les dinou persones antimonàrquiques que ja van declarar al tribunal espanyol. L'organització ha recordat que el termini de la fiscalia per posicionar-se sobre si creu convenient o no jutjar els dinou encausats s'exhaurí fa setmanes.

Productes financers complementaris a la jubilació

El 37% dels treballadors catalans tenen productes financers complementaris a la jubilació, un 7% més que la mitjana espanyola. Malgrat tot, aquests percentatges estan encara molt lluny dels que es donen al Japó, on el 54% dels treballadors tenen plans de pensions privats, segons indica l'estudi que ha realitzat el Grup AXA.

Més de la meitat de la població enquesta considera que els ingressos després de deixar de treballar són "insuficients", tot i que confien en mantenir la seva qualitat de vida. En concret, els catalans estan convençuts de que hi haurà una reforma de la Seguretat Social als propers anys amb un augment en el nombre d'anys laborals i menys prestacions.

Tanmateix, les dades apunten que a Catalunya, com a la resta de l'Estat, els treballadors es preparen "poc i tard" i l'edat en la que els ciutadans comencen a pensar en garantir els ingressos per la jubilació se situa als 48 anys. Entre les raons que porten als treballadors a començar a estalviar destaquen el fet d'apropar-se a l'edat de la jubilació, els consells professionals de bancs i asseguradores, així com les reformes fiscals.

El conseller Huguet afirma que Catalunya té talent per liderar el salt cap a la societat del coneixement a la Mediterrània

Set experts debaten a porta tancada a partir d’un primer document

El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, fent una crida a l'autoestima, ha mostrat el seu convenciment que 'Catalunya té prou talent per aspirar a ser pionera en la transformació d'una societat industrial clàssica a una del coneixement i la creativitat a l'àrea de la Mediterrània'. En aquest sentit, el conseller ha destacat la importància que les multinacionals instal·lin els seus centres de disseny i de recerca a Catalunya, tal com ha fet Microsoft i Hewlett Packard.

Huguet ha fet aquestes declaracions després de rebre aquest matí, al costat del president Montilla, els experts internacionals que participen en el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació. Els set experts, de reconegut prestigi internacional, debaten a porta tancada a partir d’un primer document intern elaborat pels experts catalans consultats fins ara.

'Les seves conclusions, juntament amb la d'altres agents socials que participen en aquest procés –prop d'un miler- serviran de base per a futures estratègies de cara a avançar posicions en recerca i innovació, per tal de ser més competitius', ha explicat el conseller Huguet.

En aquest sentit, ha destacat la voluntat del Govern de posar la recerca i la innovació com a prioritats estratègiques de l'agenda política, social i econòmica de Catalunya. Tant el President de la Generalitat, José Montilla, com el conseller Huguet, s'han felicitat per la participació dels experts en el procés.

El Congrés espanyol impedeix que Catalunya tingui el domini '.CT' reservat als estats

El Congrés ha rebutjat una esmena de CiU durant l'últim ple de la legislatura que demanava establir el domini 'ct' per Catalunya, un domini de dues xifres reservat als estats. Aquesta esmena també instava a que en sis mesos el govern espanyol proposés que Catalunya disposes d'aquest domini de primer nivell. Aquesta esmena es va aprovar durant el seu pas pel Senat. El motiu va ser poc comú i fruit de l'error: el PP va equivocar-se en votar i va donar el seu assentiment, pel contrari ERC va votar en contra. Amb les majories del Congrés, i donat que el PSOE s'oposa a donar a Catalunya un domini que tingui caràcter estatal i el PP també n'és contrari, l'esmena ha quedat rebutjada durant el Ple al Congrés. Durant aquest últim tràmit l'esmena ha rebut 28 vots a favor, 314 en contra i 5 abstencions.

Fins aquest dijous quan ha quedat rebutjada, el govern espanyol tenia un màxim de sis mesos per demanar que Catalunya pugi disposar del domini 'ct'. Tot i així, el resultat del Senat ja s'esperava que tingués poca esperança de vida quan tornés al Congrés. Tenint en compte que ni el PP ni el govern espanyol són favorables a donar a Catalunya el domini 'ct', el més probable era, com ha passat finalment, que tant el PP com el PSOE tombessin el canvi produït a la llei durant el seu tràmit al Congrés.

El 17% dels catalans es declara independentista

El 62,6% dels catalans considera que Catalunya ha assolit un "nivell insuficient d'autonomia" malgrat el nou Estatut, segons el darrer Baròmetre d'Opinió Política de la Generalitat. Només el 28,9% considera que, d'altra banda, que "és suficient" i un 2,7 opina que hi ha "massa autonomia". El 17,3 es partidari "d'un estat propi", el 33,8 d'"un estat dins d'una Espanya federal", el 37,8% "una comunitat autònoma d'Espanya" i un 5,1% "una regió d'Espanya".

Joan Tardà.: «Vam oferir un pacte estable al PSOE però ens va dir que Espanya no estava preparada»

Joan Tardà 171207 CATinfo

Click To Play

Tardà recorda que el 2005 ERC va proposar un acord escrit als socialistes i que el van rebutjar. Va ser un «punt d'inflexió» que completaria el pacte Mas-Zapatero. Diu que han perdut la confiança en el PSOE i que probablement no els votaran en la investidura, però volen seguir negociant

-«Estem entre l'Espanya i la paret. És evident que nosaltres no som bisexuals i que només podem tenir una relació, difícil i frustrant, amb l'esquerra espanyola. El que pertocarà fer, malgrat que tot depèn de la relació de forces que hi hagi, és no votar en la investidura i entrar en un procés de negociació. Tampoc no renunciem a buscar una unitat d'acció de totes les forces catalanes en la mesura que hi hagi un procés més involutiu que en els darrers dos anys, si l'Estatut és retallat o se'n bloqueja el desplegament.» -«Zapatero va començar a incomplir les condicions de la investidura a partir del 2006. Ara, tu no pots aconseguir una batalla política si no guanyes la ideològica. I la de les balances fiscals està guanyada. És impossible que hi hagi una nova llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes sense les balances. També hem guanyat la del reglament del Congrés.»

"Què li va prometre ZP?"

Artur Mas va quedar ahir sorprès a la primera pregunta del programa Tinc una pregunta per a vostè de TVE. “Què li va prometre el senyor Zapatero quan va retallar l’Estatut?”, li va engaltar d’entrada una senyora que semblava simpatitzant d’ERC. “Caram, quina pregunta!”, va deixar anar amb somriure forçat el president de CiU, que s’esperava més aviat parlar del preu del pollastre o del sou que cobra. Mas va respondre amb extensió, però abans que res va negar de forma taxativa que hagués anat a la Moncloa a retallar l’Estatut.

“Tota negociació és un estira-i-arronsa, i un cedeix en alguna cosa i l’altre també”, va defensar-se. Mas va reconèixer que havia parlat amb Zapatero també de les eleccions, però no de la presidència de la Generalitat sinó del respecte a la llista més votada. I va emmarcar en això la suposada promesa. “Ho vaig parlar amb Zapatero i ho vaig parlar amb Montilla abans de les eleccions catalanes. I Zapatero em va dir que sí que estava d’acord a respectar el guanyador, i Montilla em va dir que no”, va afegir.

ERC i PSOE pacten a través d'una moció garantir l'execució de les obres i complir l'Estatut

El Congrés ha acollit una nova votació sobre infraestructures a Catalunya i en aquest cas durant l'últim ple dels dimarts de la legislatura de Zapatero. La moció aprovada d'ERC i pactada amb el PSOE reclama a l'estat que executi el 100% del que es pressuposta per Catalunya.

També busca que el govern espanyol efectuï en el termini fixat per la llei els pagaments de les expropiacions que va fer per a la construcció de la línia del TGV, i que compleixi els compromisos adquirits per Foment amb els ajuntaments per les zones afectades per les infraestructures.

Aquesta iniciativa ha rebut els vots favorables del PSOE, CiU, ERC i IU-ICV, amb l'excepció del PP. En bé del pacte no ha prosperat un punt que reclamava que el govern espanyol transfereixi al departament de PTOP de la Generalitat l'import econòmic de les partides no executades. Finalment, la moció demana que es compleixi amb les garanties d'execució que marca l'Estatut.

Carod es reunirà amb el primer ministre escocès Salmond per trobar sinèrgies independentistes

La unió fa la força. Així mateix pensen Alex Salmond, president d'Escòcia, i Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident de Catalunya, que es trobaran el proper 10 de gener a Edimburg per analitzar els processos d'independència d'ambdós països. Els escossesos pretenen emancipar-se el 2010 i els catalans al 2014. Amdós paísos sense estat pretenen celebrar referèndums d'autodeterminació. Carod-Rovira emmarca la reunió amb Salmond en el conjunt d'activitats que el departament de Vicepresidència està duent a terme arreu del món per tal de donar a conèixer el cas català.

Catalunya i Escòcia s'uneixen per aconseguir els seus objectius. En el referèndum escocès, el SNP ja ha fet públic que estudia la possibilitat de preguntar als electors si estan d'acord amb què el Govern escocès negociï un acord amb el Govern del Regne Unit per tal que Escòcia esdevingui un estat independent, una fórmula legal que ERC també està estudiant per tal d'evitar un referèndum netament secessionista sobre el qual ni els uns ni els altres no tenen competències.

Amb aquest fet, Carod-Rovira vol donar a coneixer Catalunya i la cultura catalana arreu del món. El un punt clau serà durant el 2008, durant el qual el govern s'ha compromès a inaugurar dues delegacions a Nova York i Berlín. Abans de les pròximes eleccions (2010), la Generalitat també preveu ser present a Buenos Aires, Ciutat de Mèxic i Pequín, capitals on l'emigració catalana està molt organitzada i ja hi té una forta presència.

A més a més de la delegació de la Generalitat a Madrid, a la llista de la presència catalana al món també cal comptar-hi la delegació ja existent a París, que s'anirà convertint, paulatinament, en la representació oficial de Catalunya a la Unesco.

Els socis del govern faran una reunió per valorar el primer any del pacte, tal com va proposar ERC

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, ha confirmat aquest dilluns que els socis del Govern faran una reunió per valorar el pacte d'Entesa que van signar ara fa més d'un any.

Aquesta és una proposta que va fer ERC aquest dilluns, quan es va anunciar que el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira ho demanaria formalment al president de la Generalitat, José Montilla. Puigcercós ha explicat que ja hi ha hagut el "contacte" i que la reunió es farà, tot i que encara no hi ha una data fixada, a l'espera de poder "combinar agendes".

Els sindicats consideren que la 'cultura de l'esforç' no s'estimula amb notes numèriques i qualitatives i que la mesura és molt 'precipitada'

Educació 201207 La Nit COMr

Click To Play

A partir de finals d'aquest curs les escoles catalanes recuperaran les notes des de l'insuficient a l'excel·lent, mentre que els instituts posaran una qualificació numèrica --de l'1 al 10-- als seus estudiants amb l'objectiu de fomentar la cultura de l'esforç.

Els sindicats consideren que la 'cultura de l'esforç' que pretén fomentar Educació no s'estimula amb el retorn de les notes numèriques i qualitatives a primària i a secundària. En declaracions a l'ACN, USTEC-STEs i CCOO consideren que, en tot cas, s'han de buscar mesures alternatives per motivar als alumnes. Així mateix, FETE-UGT és l'únic que ha valorat 'positivament' aquest nou sistema d'avaluació per ser més 'afinat i descriptiu', malgrat que critica la 'immediatesa' de la seva aplicació en el curs 2007-2008. La Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes d'Ensenyament de Secundària de Catalunya (Fapaes) considera que basar la cultura de l'esforç en una nota quantitativa provocarà que l'alumne 'aprengui a aprovar i no a aprendre'. El president de la Fapaes, Pere Farriol, ha explicat a l'ACN, que llavors l'esforç de l'alumnat no estarà destinat a entendre que ha de tenir una trajectòria acadèmica a llarg termini. I ha afegit que amb aquest nou sistema d'avaluació es 'torna a competir'. Així mateix, Farriol considera que abans de que avanci aquesta nova ordre s'ha d'escoltar a les Associacions de Pares i Mares (AMPAs), els sindicats i els professors i mestres, perquè 'necessitem temps' per tornar entendre la 'cultura de posar notes'.

El Govern alerta d'un "incompliment greu" de l'Estat si no se celebra la reunió de la comissió bilateral

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, ha alertat aquest dimarts que seria un "incompliment greu" per part de l'Estat que no se celebrés la reunió de la comissió bilateral entre estat i Generalitat que correspon "per llei".

Puigcercós creu que "difícilment" aquesta reunió es pugui fer el 27 de desembre i ha fixat el 14 de gener, dia previsible per a la dissolució de les Corts espanyoles, com a data límit.

En tot cas, el conseller ha dit que, davant d'un possible incompliment, el Govern té com a mecanisme recórrer davant del Tribunal Constitucional (TC), tot i que ha remarcat que aquesta és una possibilitat que "no està sobre la taula".

Álvarez, la primera ministra de la democràcia espanyola reprovada per les Corts

El Senat reprova la ministra de Foment Magdalena Álvarez per 120 a 116 vots. El PP ha estat l'únic partit del Senat que ha votat a favor de la reprovació de la ministra, pel caos ferroviari de Catalunya.

Per la seva banda, el PSOE ha votat en contra de la proposta de reprovació, juntament amb PSC i PNV. S'han abstingut els senadors catalans de CiU, ERC, ICV, així com els representants de Coalición Canaria i del Grup Mixt, excepte el BNG que ha votat en contra.

Al final de la votació, els diputats del PP han sol·licitat a crits la dimissió de la ministra amb paraules de "dimisión, dimisión". Álvarez és la primera ministra de la democràcia espanyola reprovada per les Corts. La reprovació, però, no implica cap mesura jurídica contra la ministra.

La Fundació Irla d'Esquerra diu que el 2005 cada català va rebre 2.622 € menys del que va aportar

Que la diferència entre el que cada català aporta a l’Estat i el que en rep s’ha multiplicat en els últims deu anys ja ho han posat de manifest les dades sobre balances fiscals que la Fundació del BBVA va presentar a finals de novembre. Però el dèficit fiscal bat rècords si ens fixem en les xifres que ofereix l’estudi de la Fundació Irla, de l’òrbita d’ERC, que posa al descobert números molt més elevats que els del BBVA.

L’informe estudia el període entre el 1995 i el 2005 i, segons les dades, revela que cada català va rebre 2.622 euros menys del que va aportar a les arques públiques pagant els seus impostos. El dèficit de Catalunya amb l’Estat, que va més enllà dels governs de torn i de si han tingut majoria absoluta o no, no ha parat d’anar a l’alça i s’ha multiplicat en els últims deu anys, fins a assolir les puntes del 2004 i el 2005, amb un govern espanyol ja encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero. El saldo negatiu total és de 18.595 milions d’euros el 2005, l’equivalent al 10,2% del PIB. La dada és significativa perquè revela una xifra de dos dígits per primera vegada. Segons l’estudi, el 2004 el saldo negatiu equivalia al 9% del PIB.

La diferència entre les dades del BBVA i les de la fundació republicana per al període 1995-2005 freguen el 45%. Una de les raons és el mètode de càlcul triat. El BBVA va fer servir l’enfocament càrrega-benefici i la Fundació Irla el del mètode del flux monetari. Des de Catalunya s’ha defensat en moltes ocasions la teoria del flux monetari perquè atribueix la despesa al territori on es localitza, mentre que la teoria càrrega-benefici imputa a tot el territori de l’Estat molta despesa de la capital espanyola.