25 anys de convivència amb les centrals nuclears i el fet sense precedents detectat aquests darrers dies motiven inevitablemament un seguit de consideracions. La primera, encara que sigui banal és que es renova la consciència que vivim en una zona nuclear. Que tenim uns Plans d'Emergència (PENTA) que són desconeguts per la majoria de la població. Que la seua direcció i control depen directament de l'Administración General del Estado. Que les informacions periodístiques palesen les contradictòries valoracions entre "la fuita radiactiva de baixa intensitat" del les comunicacions oficials i "l'accident radiactiu de la Central Nuclear" de les entitats ecologistes com Greenpeace...
La credibilitat de les administracions un cop més és en joc. L'opinió publica no es pot permetre en un cas tant sensible i preocupant com aquest que es jugui amb la informació, com s'ha fet per exemple els darrers dies amb la crisi de la sequera. Més que mai cal clamar per la responsabilitat dels nostres governants i deixar clar que la TRANSPARÈNCIA, INFORMACIÓ I CLAREDAT han de ser el denominador comú més elemental.
La "solidaritat" és el que els mou. Ho assegura Joan Boronat, portaveu de la família propietària d'un pou de Tarragona que pot subministrar 360 milions de litres d'aigua al mes. Els Boronat han escrit al president del Parlament, Ernest Benach, i als presidents de tots els grups parlamentaris per oferir a Barcelona tota l'aigua que es pugui extreure de la seva finca.
Durant 40 anys, abans que existís el minitransvasament de l'Ebre cap a Tarragona, els Boronat venien la seva aigua a la ciutat: 500.000 litres per hora, 12 milions de litres al dia. Ara la llei no permet als particulars vendre aigua, però sí que la poden regalar, i els amos del pou volen fer-ho. "Fa anys que aquesta aigua no es fa servir per a res més que un ús familiar, i dóna per a molt més", argumenta Joan Boronat. Els 40 anys d'explotació sense miraments fa pensar als propietaris que "es tracta d'un pou independent", perquè la seva extracció "mai va afectar cap altre pou ni cap regant de la zona".
A uns 200 metres del pou, hi passa una canonada que porta directament al punt de càrrega dels vaixells del port de Tarragona. "Només caldria revisar les bombes i posar-les a punt i muntar el tram de canonada que falta. Nosaltres oferim el que tenim i només demanem que no ens costi diners", explica Boronat a l'AVUI.CAT.
La flota de vaixells contractada per la Generalitat per portar aigua des de Marsella, Màlaga i Tarragona subministrarà 2.600 milions de litres al mes, i els Boronat són conscients que els seus 360 milions de litres només són una petita aportació, però creuen que seria efectiva com a contribució perquè "la gent de Barcelona, en obrir l'aixeta, els ragi aigua i que el seu preu sigui el més raonable possible."
La torxa olímpica de Pequín recorre els carrers de París dins un autobús per motius de seguretat, segons han indicat fonts policials. I no només això, sinó que la flama ha estat apagada dues vegades pels organitzadors just quan havia iniciat el recorregut per la ciutat.
Alguns testimonis havien afirmat que els manifestants que protestaven contra la repressió de la Xina al Tibet havien aconseguit apagar-la, però la policia ha negat aquest extrem i ha explicat que l'apagada ha estat tècnica.
El punt de partida ha estat l'emblemàtica torre Eiffel i 3.000 agents blinden des de primera hora del matí el pas de la torxa que havien de portar 80 rellevistes. Quatre persones han estat detingudes, una de les quals duia un extintor.
La torxa olímpica ha viscut avui a París una jornada històrica de protesta. Milers de persones han intentat apagar-la i ho han aconseguit. Les protestes per la repressió al Tíbet, però també per la manca de llibertat (especialment d'expressió), han convertit el recorregut propagandístic de la torxa en un malson per a les autoritats xineses. Londres i París s'han omplert de banderes tibetanes i de símbols contra els Jocs de Pequín, i s'ha desencadenat una gran polèmica sobre la seva celebració. Fins i tot el Comitè Internacional Olímpic s'ha desmarcat de la repressió al Tíbet.
L'actual bandera del Tíbet va ser fixada al final del segle XIX, basant-se en les banderes tradicionals del país. Després de la invasió del Tíbet per la Xina va ser estrictament prohibida i avui la seva simple possessió significa pena de presó. La bandera és usada com a ensenya nacional pel govern tibetà a l'exili, que té la seu a Dharamsala, al nord de l'Índia.
La bandera tibetana és una de les més complicades del món i mostra una simbologia molt complexa. Al centre, per raons òbvies, hi ha una muntanya nevada. El cel blau que s'hi aixeca és travessat per sis raigs vermells, que representen les sis tribus que la tradició diu que eren a l'origen del Tíbet. L'alternança de les bandes vermelles i blaves també representa la protecció divina sobre el Tíbet. Al cim de la muntanya hi ha un sol resplendent que vol representar la llibertat i dins seu hi ha dos lleons de les neus que representen la força de la vida espiritual i de la vida secular del Tíbet, convivint en harmonia. Els lleons tenen cura de les tres joies budistes i són representats acompanyats dels símbols de l'autodisciplina i l'ètica. Finalment, la franja groga que envolta la bandera significa la projecció de l'ensenyament de Buda.
Al costat de la bandera tibetana, als incidents de París també ha tingut un paper important la bandera negra contra els Jocs Olímpics de Pequín, creada per l'organització Reporters Sans Frontières, que denuncia els problemes de llibertat d'expressió a tot el món. Es tracta d'una bandera negra on les anelles olímpiques s'han substituït amb cinc manilles de policia.
La bandera olímpica va ser dissenyada el 1913 pel baró Pierre de Coubertin, iniciador dels Jocs moderns, i vol representar l'agermanament de tot el món.
ON TROBAR-NE?
Per comprar banderes tibetanes, la millor opció és recórrer a les nombroses botigues en línia que n'ofereixen, com FreeTibet.net, Flags Online i Enlightened Gifts. També n'hi ha a eBay, Amazon o Cafepress. Alhora, per internet es poden trobar les samarretes (blau-granes!) de la jove selecció de futbol tibetana. A Barcelona, a més, en tenen a Tibet Shop (València, 355), la botiga de la Casa del Tíbet (Rosselló, 181) i a Buddha Eyes (Bailèn, 92-94). A València hi ha el Centre Nyingma Tersar (Illes Canàries, 88).
Fins que no es retiri de l'espai públic la generació que es va formar sota el franquisme, no farem res nacionalment parlant. I val a dir que determinats gestos dels darrers dies han ratificat aquesta impressió. No parlo de l'obert franquisme sociològic que continua present en bona part de la dreta espanyola, sinó de les actituds d'autolimitació que després de trenta anys de democràcia encara continuen reduint la visió d'amplis sectors del catalanisme. És la mena d'actituds que es podrien il·lustrar amb la idea de no reclamar pas massa no sigui que prenguéssim mal, de no protestar no sigui que l'amo s'enfadi. Una constant que també es projecta en la voluntat de justificar la reacció d'alguns que en algun moment van mostrar la seva adhesió a un règim que volia destruir Catalunya amb la idea que, en aquelles circumstàncies, no es podia fer res més que sobreviure.
Les restes del franquisme es perceben, precisament, en el fet que encara continuem amoïnats per sobreviure com a nació quan la llibertat ens permet fer salts de més envergadura. Així, més inquietant que el discurs furibund d'algun dirigent del PP és el discurs d'algun sobiranista quan em comenta que sempre és millor parlar del "dret de decidir" que d'"independència" perquè "els radicalismes no agraden a la gent". Sens dubte forma part d'aquest llegat franquista el que pot ajudar a entendre per què allò que tota comunitat nacional considera normal, l'existència d'un Estat propi, sigui qualificat de "radical" pels mateixos catalanistes. No és aliè a aquest estat de coses que el "separatisme" fos el pitjor mal per a l'univers mental del franquisme, que bona part de la seva acció militar estigués destinada a tallar de soca-rel el que Franco considerava la pitjor amenaça i que la seva acció genocida tingués molt més èxit del que acceptem, començant pel fet que no reconeixem en els seus crims una voluntat d'extermini de la pitjor mena, ni la fissura mental que tenalla els que la van viure i que els inunda de complexos de dona maltractada reflectits en la deferència cap als agressors.
Josep Benet ens ha regalat una última anhelada de lucidesa quan en les seves tot just aparegudes memòries insinua que tal vegada és en la barbàrie franquista on trobem les arrels dels greus dèficits que ara ens aclaparen com a país, i no és estrany que en ocasió del seu traspàs, alguns comentaristes recuperessin aquesta idea i l'apliquessin a l'anàlisi del seguit de crisis que ara patim en tots els àmbits. Certament, ¿com es pot explicar, com afirmava Benet, que de la Renaixença a la Guerra Civil sorgís un impuls extraordinari de modernitat per a Catalunya amb l'aparició de primeres figures en tots els ordres, i que en els trenta i escaig anys que van de la mort de Franco fins a l'actualitat no haguem topat amb res més que amb mediocritat? ¿Com es pot explicar que la il·lusió, l'esforç, la convulsió, l'ambició i la creativitat que caracteritza el catalanisme de les darreres dècades del segle XIX i les primeres del XX s'hagi traduït en la resignació, la invocació gairebé religiosa del valor de la seguretat i l'estatalització de la vida pública? Algun lapse important hi ha d'haver a l'entremig que comporti aquest canvi substancial de tendència col·lectiva. Com ja va indicar el mateix Benet, una acció repressiva massiva, un canvi demogràfic políticament dirigit amb finalitats assimilacionistes i una voluntat reincident de liquidació cultural i lingüística hi van tenir alguna cosa a veure.
I acabarem amb l'esment de dos exemples de personatges que reflecteixen algunes d'aquestes actituds condescendents amb el franquisme. El primer, les declaracions de Pasqual Maragall en el curs del lliurament del Premi al Català de l'Any que fou concedit a l'esmentat president. En l'entrevista prèvia a la concessió del guardó Maragall no va tenir cap problema a reconèixer que ell havia tingut en estima Porcioles, en l'administració del qual havia treballat, i va recordar com l'any 1982 va accedir a l'alcaldia després que Narcís Serra fos nomenat ministre de Defensa com a premi a l'èxit d'organització del Día de las Fuerzas Armadas celebrat aquell mateix any a Barcelona. Sens dubte deu voler dir alguna cosa que un futur president de la Generalitat hagués estat treballant en l'administració de Porcioles mentre Franco declarava estats d'excepció el 1969.
El segon exemple és el seguit d'homenatges que ha rebut el filòleg Martí de Riquer, de qui els mèrits com a estudiós de la literatura medieval i moderna no ens poden distreure de la seva condició de falangista. Malgrat els seus esforços en el camp de la llengua i de la literatura catalanes, en el moment de la veritat es va arrenglerar amb els que haurien volgut veure la nostra cultura extingida i oblidada. L'exemple de Martí de Riquer també em serveix per rebatre una impugnació sospitosament freqüent en aquells que abjuren de qualsevol tendència sobiranista per al futur de Catalunya: que l'existència de franquistes catalans, com ho fou bona part de la dreta del país, demostra la indissoluble integració de Catalunya en el marc espanyol. Ara bé, que en el passat haguéssim de carregar amb els nostres judes no desvirtua que també en aquella època hi hagués el projecte col·lectiu de situar Catalunya en la normalitat, un projecte que el franquisme va estroncar, i esperem que no fos definitivament.
Koeman va fer fora el Barça de la Copa i Laudrup va fondre les últimes possibilitats que quedaven als blaugranes per reenganxar-se a la Lliga. Els dos cèlebres excomponents del dream team van ajudar l'equip prenent punts al Madrid, però el mal que van ocasionar a un Barça feble i minvant ha estat més gran. La incapacitat de marcar-li un gol a un Getafe que està més a prop del descens que d'Europa revela la impotència d'un equip que només pot agafar-se a la Champions, aquesta vegada sí, per poder-se salvar de la foguera.
El Barça va fer l'impossible per no sucumbir al negre destí que l'espera. Ahir a la nit no va merèixer acomiadar-se de forma tan llastimosa del camp ni de la Lliga, envoltat d'una persistent mocadorada. No anava dirigida a l'àrbitre, que va estar malament i contemplatiu amb el Getafe, sinó a l'equip. I no va ser el dia que més ho mereixés. Els blaugranes van rematar fins a tres vegades al pal esquerre d'Abbondanzieri. Primer Etoo, després Giovani i per últim Xavi.
Des que Schuster va desenterrar la destral de guerra l'any passat després de la cèlebre i inoblidable jugada de Messi, el Getafe ha deixat d'anar amb el lliri a la mà. Des d'aleshores, el Barça no ha guanyat els madrilenys, que sempre havien caigut al Camp Nou. L'onze madrileny no ha abandonat aquest esperit amb Laudrup, que pertany a la lliga antiviolència. Amb el peu fort, i sense contemplacions, va defensar el seu territori, amb les línies molt estretes a prop d'Abbondanzieri. Els portalliteres només van aparèixer per socórrer els madrilenys, i no va ser perquè el Barça repartís estopa, sinó perquè van pagar la seva debilitat muscular. Dijous van batallar a Munic, ahir al Camp Nou, tornaran a rebre el Bayern aquesta setmana i els espera la final de Copa d'aquí a 10 dies.
El president del Barça, Joan Laporta, ha urgit avui els aficionats presents en la 31a edició de la trobada mundial de penyes del club a mantenir la "il·lusió i la mentalitat guanyadora" per aspirar als títols en joc i ha ressaltat que considera "absolutament absurd donar la temporada per perduda".
En el seu enèrgic discurs al miler de penyistes reunits a l'Hospitalet de Llobregat amb motiu de la trobada anual de penyes, Laporta ha demanat als aficionats un plus d'il·lusió. "Estem en un moment molt important i cal tenir mentalitat guanyadora i il·lusió. No podem transmetre desil·lusió ni donar la temporada per perduda, seria absolutament absurd anar per aquesta línia".
Parlant en català i en castellà ha recordat que l'equip encara s'hi juga "la Lliga i la Champions, gairebé res", pel que ha reclamat als aficionats que siguin capaços de "mantenir la mentalitat guanyadora" i que "no tirin la tovallola com de vegades tinc la sensació que alguns fan".
"Tot i que la distància encara és considerable, encara aspirem a la Lliga amb majors o menors encerts. I veurem què passa aquesta nit", ha proclamat en referència al compromís del Real Madrid a Mallorca.
Amb l'escalf dels penyistes i en el to que els polítics solen utilitzar en els seus mítings de campanya electoral, Laporta ha destacat que "tenir l'oportunitat de passar a semifinals" de la Lliga de Campions "és un motiu d'orgull per a tot el barcelonisme".
"Per això els demano que transmetin aquestes sensacions guanyadores. Dimecres tenim un partit molt difícil davant el Schalke 04 perquè tothom ens dóna per guanyadors, però si no ens ho creiem nosaltres, no s'ho creu ningú".
Laporta també ha lamentat el fet que "hi hagi gent que s'encarrega d'explicar les nostres misèries i decepcions", pel que ha demanat als barcelonistes "que siguem nosaltres qui generem aquest esperit guanyador" a fi de ressaltar les "grandeses del Barcelona en un gran moment de la seva història", amb la possibilitat de guanyar "una nova Champions i per què no, una altra Lliga".
A més, Laporta ha explicat als penyistes que al vestidor del Barça conviu "un grup que ho ha aconseguit tot i un altre que està emergint" i que precisament aquesta "coexistència" fa que l'equip "necessiti més que mai el suport de vostès".
Els contraris al transvasament de l'Ebre creuen que el govern central i la Generalitat pretenen una «interconnexió permanent»
La compra d'excedents d'aigua a regants del Delta que divendres va plantejar la vicepresidenta del govern central és un altre capítol en la creació d'un estat opinió favorable perquè l'aigua de l'Ebre arribi finalment a Barcelona. Així ho va afirmar ahir Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), després que María Teresa Fernández de la Vega descartés, una altra vegada, el transvasament del Segre per proveir Barcelona i apuntés l'alternativa de la compra d'aigua als regants. La plataforma antitransvasament afirma que el que pretenen el govern central i el de la Generalitat és plantejar la interconnexió de xarxes de manera permanent mentre no es discuteixen les causes reals de la sequera a què s'enfronta l'àrea de Barcelona.
Tomàs va afirmar, també, que la posició dels dos governs confirma les tesis que al seu dia van mantenir CiU i el PP sobre el Plan Hidrológico Nacional de fa vuit anys, en què es plantejava transvasar 1.050 hm³ d'aigua de l'Ebre a Barcelona, el País Valencià, Múrcia i Almeria: «Els haurien de demanar perdó. Ara veiem que l'oposició de la gent va ser sincera i la dels partits, no. Per fer ara el mateix que llavors volien fer CiU i el PP no calien tantes mobilitzacions.» Amb el plantejament actual de fer arribar l'aigua dels regants a Barcelona i no discutir els regadius del Segarra-Garrigues, es torna a obrir la porta, a més, al transvasament a València, segons Tomàs a través del canal Xerta-Sénia, un altre projecte de reg que sempre ha fet sospitar la PDE.
Una altra portaveu de la PDE, Susanna Abella, va dir ahir que seria «un gran pas endavant» que les comunitats de regants de l'Ebre no oferissin aigua per vendre «tal com han fet històricament». Amb això, Abella es referia a l'oferta feta per la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre de vendre aigua a Barcelona, tot i que la portaveu va dir que espera que els regants de l'Esquerra no ho facin. La portaveu de la PDE va dir també que, al Delta, «d'aigua, no li'n sobra ni li'n sobrarà» ja que durant tot l'any «el riu ha baixat amb un cabal mínim i la qualitat de l'aigua ha estat molt baixa».
Abella va assistir ahir a un altre acte de la PDE al mercat de Tortosa on membres del col·lectiu repartien informació sobre l'assemblea general que faran el dia 19 d'aquest mes a Tortosa. La portaveu va dir ahir que en el procés actual on hi ha hagut «molta desinformació i informació esbiaixada cal estar al peu de canó i informar-ne la gent».
En l'assemblea general es decidiran les properes mobilitzacions i actes de la PDE per mostrar el rebuig al transvasament del Segre i la interconnexió de xarxes. De moment, el moviment ciutadà ja ha començat a fer bullir l'olla i divendres a la nit va penjar pancartes amb la llegenda Lo Segre també és l'Ebre al pont del ferrocarril de Tortosa, a la passarel·la de Ferreries i a Roquetes. Amb això, la plataforma vol mostrar el seu rebuig al projecte i fer que la gent recordi que l'Ebre continua en perill.
La vicepresidenta primera del Congrés, la socialista Teresa Cunillera, s'ha mostrat contrària a transvasar aigua del Segre per garantir el proveïment de Barcelona i la seva àrea metropolitana. En una entrevista a Catalunya Informació, Cunillera ha dit que "des de Lleida, creiem que (el transvasament del Segre) no és la millor solució". Cunillera ha recordat que "el Govern català ha remarcat sempre que el transvasament del Segre seria l'última solució, amb caràcter d'emergència i provisional" i ha afegit que "el debat de l'aigua s'ha de fer amb menys soroll". La vicepresidenta del Congrés ha negat que hi hagi un enfrontament entre els governs espanyol i català.
Cunillera s'ha mostrat convençuda que el president Zapatero "tindrà present la importància que ha tingut el PSC a contribuir a la victòria socialista en les últimes eleccions". Sobre la pròxima legislatura, Cunillera ha vaticinat que "no podrà ser pitjor que l'anterior, que va estar dominada per la crispació".
El Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) - Ecologistes de Catalunya consideren que l'incident nuclear provocat per una fuita radioactiva a la Central Nuclear d'Ascó i l'ocultació d'informació als ciutadans obliga a un 'cessament fulminant' dels membres del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). GEPEC-Ecologistes de Catalunya recorden que aquest incident s'ha donat a conèixer 'gràcies' a la denúncia del grup ecologista Greenpeace, un fet que demostra, segons aquesta organització, que tant el CSN com la política nuclear del Govern, amb els corresponents aparells de seguretat i informació, està 'caducada' i 'no s'avé a la realitat'.
"Això acabarà en tupinada. No té cap sentit que ens compliquem la vida amb un vot per correu que no preveuen els estatuts i que no es pot controlar, a no sé que algú vulgui manipular-lo". Aquest és l'advertiment llançat aquest diumenge per Rut Carandell en declaracions a l'AVUI.CAT.
La candidata a la secretaria general d'ERC per Reagrupament.cat, el corrent crític liderat per Joan Carretero, manté que el seu col·lectiu se centrarà ara en la recollida de firmes per aconseguir els 500 avals que necessiten per presentar la candidatura i en la campanya electoral, però no descarta que "al final del procés" acudeixin als tribunals. "El procés comença viciat i aquestes eleccions es faran contra els estatuts, contra l'opinió de la comissió de garanties i contra el 40% del consell nacional, que ahir es va pronunciar contra el vot per correu", argumenta Carandell.
En el sector dels que són contraris al vot per correu, la candidata hi destaca "una figura tan emblemàtica i amb tanta autoritat moral com la de Jordi Carbonell", expresident dels republicans. "Hi haurà urnes a totes les comarques, a la ciutat de Barcelona n'hi haurà 11. Per a què volem el vot per correu, si no tenim la possibilitat de controlar qui posa el vot al sobre?", pregunta.
Pel que fa a l'exigència dels avals, contra la qual han lluitat infructuosament R.Cat i Esquerra Independentista, el corrent crític d'Uriel Bertran, Carandell retreu a l'actual direcció del partit que els negui el cens dels militants. "Ells el tenen i nosaltres hem d'aconseguir les 500 signatures només amb els militants que espontàniament s'acostin a nosaltres, perquè no podem anar a buscar-los", es queixa. Si aconsegueixen les firmes, quan la candidatura es proclami se'ls lliurarà un cens, però sense les adreces ni els telèfons dels militants, ja que l'executiva al·lega que la llei de protecció de dades impedeix difondre aquestes dades.
Ecologistes en Acció i Greenpeace sospiten que la contaminació radioactiva provocada per la nuclear Ascó I és 500 mil vegades més greu del que ha informat la central. L'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV) va assegurar aquest dissabte que la quantitat de partícules recollides equival a 0,00001 curis, mentre que les dues entitats ecologistes han apuntat aquest diumenge que les seves fonts internes dins de la nuclear eleven aquesta xifra als cinc curis. En aquest sentit, han reclamat al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) que investiguin a fons i donin a conèixer una xifra oficial. També han reclamat que es canviï el sistema de controls per evitar aquestes situacions.
Avui: Els ecologistes denuncien que la contaminació d'Asco és 500 mil vegades més greu del que diu la central
Punt 1) Divulgació i implantació dels principis de la Nova Cultura de l'Aigua.
Punt 2) Rebutjar i demanar la paralització dels següents projectes de Transvasament del riu Ebre contemplats a la llei 10/2001 del PHN: Transvasament cap al Sud de 860 h3m i cap el Nord de 190 h3m.
Punt 3): Demanar la retirada del Projecte de Connexió de les Xarxes CAT-ATLL (DOG 5/8/02) perquè representa l'inici del Transvasament de l'Ebre i perquè Catalunya no precisa de més concessions d'aigua d'altres conques.
Punt 4) Presentació dels recursos i accions juridiques adients en el moment de la publicació del projecte definitiu del transvasament de l'Ebre en quansevol dels seus ramals.
Punt 5) Dissoldre l'actual CPIDE i redactar un "Pla estratègic de Conservació del Delta de l'Ebre" desvinculat del transvasament.
Punt 6) Proposar la derogació de l'actual PHN i l'elaboració d'un altre d'acord amb els punts anteriors.
Punt 7) Compromís de no fer pacte de govern amb cap partit politic que doni soport al Transvasament de l'Ebre i al projecte de Connexió de Xarxes abans esmentat.
Signants:
PSC-CpC: Josep Montilla, Montserrat Tura, Jaume Antich, Joan Sabaté, Antoni Sabaté.
ERC: Josep-Lluís Carod-Rovira, Marta Cid, Lluís Martin, Francesc Gas.
IC-V EuA: Joan Saura, Jordi Miralles, Dolors Comas, Jana Muñoz, Francesca Valdeperez.
El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, reclama un Estat català i equipara Catalunya amb Escòcia, com dues nacions que "reconquistaran" les seves formes autòctones de govern durant segle XXI, segons una entrevista que publica avui al diari alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung.
Carod-Rovira, que divendres va inaugurar a Berlín la primera delegació de la Generalitat catalana a l'estranger, explica que la independència de l'autonomia "no és l'objectiu de l'actual govern de coalició", encara que sí que ho és per al seu partit, ERC.
Nega que existeixin semblances entre el cas català i el del recent independitzat Kosovo, ja que no comparteixen la "situació de violència i guerra", que, segons que afirma, la societat catalana "rebutja".
"Ens limitem estrictament a mitjans pacífics i democràtics. Amb Escòcia, existeix la semblança que també vam perdre les nostres formes de govern pròpies al segle XVIII i les reconquistarem en el XXI", assenyala.
Carod-Rovira qualifica d'afirmació "impossible" i "incerta" que Espanya doni cabuda a tots i afirma que la idea d'una Espanya plurinacional és "inviable".
"Pel que fa a decisions polítiques i econòmiques, Espanya està completament centralitzada. Tot depèn de Madrid. I espanyol només es pot ser en castellà", indica.
El vicepresident català destaca la consciència nacional dels catalans dels quals diu que, fins ara, la majoria se sentia part d'Espanya, però que, en els últims temps, cada vegada més gent s'adona que aquest país "no aporta cap solució als problemes de Catalunya".
Afirma, a més, que aquest canvi no està tant vinculat amb una qüestió identitària, sinó amb la recerca de "més benestar material" que, per a molts, passa per una nació catalana independent, segons opina Carod-Rovira.
En aquest sentit, indica que si existeixen països a la Unió Europea amb 380.000 habitants no hi ha "cap motiu sensat" perquè no ho pugui ser Catalunya, amb set milions de persones.
Assegura que "no té cap sentit" concebre l'economia com una cosa tancada i que "per descomptat" que, si s'aconsegueix independència, voldrien mantenir la seva vinculació amb l'"important" mercat espanyol.
Segons Carod-Rovira, fins fa poc Espanya havia protegit el mercat català en un "pacte no escrit", amb la contrapartida que Catalunya evités les reclamacions polítiques.
"La diferència és que, en els últims anys, Espanya s'ha reduït a Madrid. Les seus de les grans companyies són allà. Ja no ens protegeixen, sinó que ens fan la competència", agrega.
Carod-Rovira explica en l'entrevista al diari alemany que el seu partit vol que el 2014 es convoqui un referèndum en què els catalans decideixin sobre la seva independència.
Greenpeace ha pogut conèixer avui que s'han detectat nivells importants de contaminació radioactiva (almenys 5 Curis) per partícules de cobalt, manganès i altres elements, a l'exterior de la central nuclear d'Ascó.
La contaminació radioactiva s'ha trobat de moment en tanques, teulades i moltes altres zones de la instal·lació nuclear, i no s'exclou que s'hagi estès més enllà, a causa del vent i les condicions meteorològiques.
Segons la informació que disposa Greenpeace, l'accident pot haver-se degut a causa de una fugida d'aquest material radioactiu per una fallada en algun dels processos de la depuració i filtrat de l'aigua extremament radioactiva (que ha passat pel nucli del reactor) durant la passada recàrrega de combustible (d'octubre de 2007). Per això, segons sembla, el titular (Associació Nuclear Ascó-Vandellós, ANAV) ja era coneixedor del problema des de fa temps.
En aquest cas, com sembla, que l'accident es va produir fa mesos, això implica un fracàs rotund del Pla de Vigilància Radioactiva (PVRA) de la central nuclear d'Ascó i de la Xarxa de Vigilància Radioactiva Ambiental (REVIRA) del Consell de Seguretat Nuclear (CSN).
Greenpeace demana explicacions urgents i detallades al CSN, entre unes altres, sobre les següents qüestions:
* Com i quan es va produir l'accident?
* Des de quan ho sap el titular (ANAV) i des de quan el CSN?
* Per què ha fallat la REVIRA i el PVRA?
* Fins a on s'ha estès la radioactivitat?
* Quines mesures prendrà el CSN referent a això? (incloent mesures sancionadores a ANAV)
El sector de Joan Puigcercós ha fet valdre la majoria que té al consell nacional del partit per imposar el seu criteri en el conflicte sobre el reglament que ha de regir les eleccions internes de la formació i el congrés del mes de juny. Finalment, s'ha aprovat per 135 vots a favor, 48 en contra i 7 abstencions la proposta de reglament impugnada pels sectors crítics, Reagrupament.cat, de Joan Carretero, i Esquerra Independentista, d'Uriel Bertran, i caldrà presentar les signatures d'un 5% dels militants per presentar candidatures a la presidència i a la secretaria general.
Els crítics al·legaven que els estatuts de la formació no preveuen aquesta exigència d'avals, però els sectors que controlen l'executiva i el consell nacional defensen que aquesta condició és necessària i que es pot aprovar per "analogia" amb altres punts de la norma referits a les firmes que calen per convocar un referèndum o per presentar-se a candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat.
L'altre punt en conflicte és el vot per correu, i en aquest cas els dos corrents crítics tenien el suport del sector de Josep-Lluís Carod-Rovira, que també s'oposava a aquest sistema de vot perquè no hi ha cap mecanisme de control rigorós. El consell nacional ha aprovat també la possibilitat de votar per correu, però amb una sèrie de garanties: firma compulsada per organisme públic i davant notari. La moció ha tirat endavant en aquest cas per 111 vots a favor, 75 en contra i 4 en blanc. La comissió de garanties del partit s'havia pronunciat en contra del vot per correu, però el seu informe no és vinculant.
Ara no es descarta que Reagrupament.cat porti el reglament imposat als jutjats, amb una demanda civil.
El possible transvasament temporal del Segre va derivar ahir en una batalla en tota regla entre el govern espanyol i el català, amb l’agreujant que l’executiu de José Montilla l’afronta mentre no para de créixer la divisió entre els socis sobre aquest projecte. La situació és delicada perquè el temps corre, i s’han d’encarar amb celeritat les solucions.
En l’enèsima confrontació entre l’executiu central i el de la Generalitat sobre la sequera, la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega va desautoritzar ahir tots els arguments del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, favorables al transvasament. De la Vega va remarcar que el projecte és totalment inviable des d’un punt de vista tècnic, perquè el cabal del Segre és insuficient. I no només va oposar-s’hi per aquest motiu, sinó també perquè la connexió comportaria perjudicis en l’agricultura i les centrals hidroelèctriques.
Gairebé en el mateix moment que la vicepresidenta vetava la iniciativa del govern català, la Generalitat feia pública una queixa per carta del president José Montilla a la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona. En la missiva el líder del PSC demana al ministeri que expliqui els seus informes i propostes, amb un contundent “en el cas que existeixin”. “El govern de Catalunya espera que el govern central, en tant que és responsable de les conques intracomunitàries, aporti de forma immediata les propostes que consideri convenients per ser estudiades i posades en marxa de forma immediata per la Generalitat”, afegeix Presidència en una nota.
Però mentre Montilla s’expressava en aquests termes, ERC, el seu principal soci, es va alinear amb la desautorització de De la Vega contra el transvasament. El portaveu republicà al Congrés, Joan Ridao, feia públic el posicionament, dient que la mesura de la conselleria és “tècnicament inviable”. “Nosaltres tenim una posició molt clara: No veiem gens clar el transvasament”, va insistir. El dirigent d’ERC va coincidir així amb l’opinió del govern central, tot i que es va preocupar de reclamar també al president José Luis Rodríguez Zapatero que “no despatxi frívolament la qüestió ni miri a una altra banda”.
Montilla i el conseller i líder d’ICV, Joan Saura, coincideixen totalment que Baltasar no ha de dimitir, malgrat els errors de les últimes setmanes. Els ecosocialistes no amaguen que el cessament del conseller obriria una ferida greu entre els socialistes i ICV, quan l’escenari ja és prou complex per la crisi d’ERC.
El PSC va sortir ahir en defensa del projecte de Baltasar, en un intent de fer pinya, almenys la part del govern formada per socialistes i ICV. L’Ajuntament de Lleida va aprovar així una moció en què es compromet a donar suport, en situació d’emergència, a les mesures que prengui la Generalitat per garantir l’aigua de boca. Però ERC no hi va donar suport i es va abstenir, desmarcant-se del tripartit.
Les diferències entre els quatre sectors que competeixen pel lideratge d’ERC es posaran de manifest en el consell nacional d’avui, que ha d’aprovar el reglament del congrés del juny. Si no hi ha canvis d’última hora, l’entorn de Carod votarà amb els sectors de Joan Carretero i Uriel Bertran contra la inclusió del vot per correu, un dels punts més calents del reglament que ha aprovat l’executiva. També hi haurà front comú per demanar l’accés al cens i perquè es pugui avalar més d’una candidatura.
Després d’una reunió molt llarga i tensa entre els quatre sectors, en què no es va arribar a cap acord, el màxim òrgan de direcció entre congressos aprovarà avui un reglament que ha rebut més de 100 esmenes i que ha sigut qüestionat en els punts més calents per la mateixa comissió de garanties del partit. Hi pot haver negociacions fins a última hora i com a molt es preveu que hi hagi alguna aproximació en el requisit de les firmes per presentar candidatura. El topall podria ser del 3% i no pas del 5%. Malgrat el front unitari, el sector de Puigcercós té majoria al consell nacional.
Demanem un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.
Anirem des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona.
CANC
Que quedigue clar !!!
Divendres, 3 de juny de 2011, a 2/4 de nou de la tarda, al Casal "Flor de Maig" del Masroig
Pel Poble, Gent del Poble
Festa d'Agraïment.... 6 a 1
divendres, 27 de maig de 2011, de les 20:30 a les 23:30, a la Plaça de l'Arenal.
Volem compartir amb valtros l'alegria pels resultats del passat diumenge. Volem compartir amb valtros la il·lusió per fer-nos confiança. Veniu, farem una mica de festa. I veniu sense sopar!
...per quan vingui un altre juny...
Lluís Llach-Somniem
canonització
promou la causa ...
Antoni Tahull 140610 CATr
Antoni Tahull: "Rafael Vidal, alcalde d'Ascó, ha sigut valent per defensar el seu poble davant del tema del Magatzem de Residus Nuclears"
Sant Rafael Vidal li vol fotre lo puesto al Pere Sans?
L'única cosa que se salva d'aquest 2009! Gràcies!
VISCA EL BARÇA, NOIS, que hem fet història! Gaudim-ho i deixem-nos-hi la pell!!!
Entrevista a Xavi (Avui)
Ho heu fet molt bé, Marta!!!
Marta Cid 140709 la nit a RAC1
"...però lo que no podem fer dir a l'Estatut és allò que no diu i que natros ja vam advertir que no deia. I el que no diu és que tinguem concert econòmic... Nosaltres hem fet el que havíem de fer..."
especial sobre les Terres de l'Ebre
Jesús Sorribes: les Terres de l'Ebre no poden estar al servei de l'àrea metropolitana
Els polítics de l'Ebre, sols davant el territori
Artur Gaya (Quico el Célio): 'Des de l'Ebre, tinc la sensació de mentida molt grossa'
Plataforma en Defensa de l'Ebre: 'No ens sentim representats per cap partit'
Resum de la manifestació contra el transvasament a Amposta
Opinions dels manifestants contra el transvasament
Lectura del manifest contra el transvasament de l'Ebre
'De sequera ara està clar que no n'hi ha'
Madrid, 22 de maig de 2008
Raimon-18 de maig a la Villa
Raimon-He mirat aquesta terra
Raimon reviu el concert a la Complutense de fa 40 anys 230508 CATr
