Isabel-Clara Simó: A favor de Franki

Amb el més pur estil franquista, sense ni tan sols avisar els advocats, ha estat detingut Francesc Argemí, Franki, i portat a la presó de Can Brians 2 per complir una sentència de 2 anys i 7 mesos. Quin és el seu delicte? No ha robat a ningú, ni ha fet mal a cap persona; no ha violat una dona ni ha torturat una criatura; no ha destrossat béns comuns ni privats; ha pagat a Hisenda, és un ciutadà que mai ha fet cap activitat antisocial. Però un dia, a Terrassa, d'on és fill, va despenjar la bandera espanyola de l'Ajuntament, i les lleis medievals espanyoles això ho tipifiquen com a delicte. Només l'espanyola. La catalana la pots cremar, embrutar o rebregar; per tant, no valen els arguments que són coses que poden ferir la sensibilitat de la gent. No: ho consideren delicte perquè és un símbol d'un Estat, i un símbol, per a aquests retrògrads, és més important que les persones. I que la Constitució. Si algú despengés una bandera catalana, jo no saltaria d'alegria, però el ciutadà en qüestió té dret a una llibertat d'expressió que ens han promès a tots. També ens han promès la igualtat per a tothom, però només unes sensibilitats valen i només uns símbols valen. Ara hi ha moltes mobilitzacions per la llibertat de Franki, que resulta que és un catalanista expressiu i disposat sempre a defensar la nostra pàtria i la nostra cultura. Franki no va armat, no fa mal a ningú. Només expressa la seva opinió. I això a dins d'una Europa que fa molt temps que ha deixat de considerar delicte aquesta mena d'actuacions. I que consti que els ultres judicials que promouen aquesta mena de lleis obsoletes són els mateixos que s'escandalitzen perquè "els moros" s'ofenen per les caricatures de Mahoma. Hipòcrites.

Campanya amb personatges populars per la matriculació en català a les escoles valencianes

"Estudiar en valencià té un valor afegit per al futur del teu fill. L'ensenyament en valencià garanteix un aprenentatge bilingüe i et facilita aprendre altres idiomes". Són les paraules del pilot Héctor Faubel, protagonista del vídeo que l'entitat Escola Valenciana, federació d'associacions per la llengua del País Valencià, ha presentat aquest dimarts.

Amb el lema Matricula en futur, matricula en valencià, els promotors de la campanya s'adrecen als pares i mares que han de triar en les pròximes setmanes l'escola per als seus fills. L'objectiu és convèncer-los que triïn la línia d'ensenyament en català, ja que al País Valencià es pot estudiar en castellà (amb una assignatura de llengua catalana) o en català (amb una assignatura de llengua castellana).

L'associació Escola Valenciana vetlla perquè l'administració del PP proporcioni tots els mestres i recursos necessaris perquè l'ensenyament en català no retrocedeixi, i també promou entre els pares l'elecció d'aquesta línia.

En el vídeo, en què a més de Faubel també intervenen l'exporter del València Andreu Palop i l'actriu Núria Roca, s'intenta transmetre la idea que l'ensenyament en català ofereix la mateixa qualitat o més que l'aprenentatge en castellà.

Dos activistes s'encadenen a la Sagrada Família per demanar la llibertat d'en Franki

Dos militants de la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista, la CAJEI, s'han penjat, aquest matí, de la grua central del temple de la Sagrada Família i han desplegat una pancarta demanant la llibertat de Francesc Argemí, Franki. Oriol Sánchez, portaveu de la CAJEI, ha explicat que, amb aquesta acció, volen 'denunciar la injustícia del cas d'en Franki i la politització de la seva condemna, que han volgut convertir en una condemna exemplar per a tots els moviments socials'.

A la web expliquen, a més, que davant de la sentència, l'única alternativa és 'la desobediència activa i pacífica' i animen la societat a 'no quedar-se de braços plegats i demanar l'indult per en Franki'.

La intenció, segons que ha explicat Sánchez a VilaWeb, és que els militants continuïn encadenats fins el proper dissabte, 10 de maig, quan hi haurà una manifestació a Barcelona en suport a Francesc Argemí per demanar-ne l'indult. Les dues persones ja s'han encadenat preparades per aguantar fins dissabte i porten provisions.

La protesta s'emmarca 'en una jornada de lluita on diferents col·lectius se solidaritzen amb en Franki', explica el portaveu de la CAJEI. A la web que es va obrir en suport a l'empresonat, LlibertatFranki.org, s'hi poden trobar les diverses accions que s'han preparat.

Una campanya vol conscienciar els catalanoparlants de no canviar de llengua quan s'adrecen als immigrants

La Plataforma per la Llengua, amb la col·laboració del Consorci per a la Normalització Lingüística i la Fundació Jaume Bofill, posen en funcionament la campanya Si us plau, parla'm en català. Aquesta campanya, protagonitzada per persones que han vingut a viure al país, vol conscienciar els catalanoparlants perquè usin la llengua en dirigir-se a les persones que no el tenen com a primer idioma.

Mònica Jaume i Dolors Solà, coordinadores de la campanya, consideren que actualment "l'ensenyament del català està garantit" però que "l'ús va a la baixa", fet que consideren "perillosíssim". La campanya vol ajudar a "conscienciar-nos a nosaltres mateixos que si no fem ús de la llengua, aquesta no té sentit".

L'Assemblea de Joves de Lleida despenja quatre banderes espanyoles i europees per solidaritzar-se amb 'Franki' de Terrassa

L'Assemblea de Joves de Lleida (Ajll) ha retirat aquesta matinada quatre banderes -dues espanyoles i dues europees- situades a la façana de la seu territorial de la Inspecció de Treball i Seguretat Social de Lleida i a l'accés del polígon industrial de Torrefarrera, al comerç La Rotonda. Membres del col·lectiu també han fet pintades en diferents barris de la ciutat per mostrar la seva solidaritat i exigir la llibertat del jove de Terrassa, Francesc Argemí, més conegut com a 'Franki', empresonat per intentar retirar una bandera espanyola del consistori de la capital vallesana.

EstatPropi.cat s'internacionalitza

Després d'un any en funcionament, la web estatpropi.cat, nascuda amb l'objectiu de "posar a Internet un mapa on es visualitzés la gent que defensa la independència del poble català", aquest portal vol fer ara el salt a la internacionalització.

Alexis Vizcaíno, membre de l'equip d'estatpropi.cat, considera que al mateix temps que es manté l'actual campanya, que ja compta amb 18500 adherits, ara cal donar-la a conèixer arreu del món. Amb aquesta finalitat, l'equip que desenvolupa la pàgina treballa en la traducció de la mateixa a idiomes com l'espanyol, el francès, l'occità i l'anglès, amb la idea d'ampliar el nombre de llengües en un futur pròxim i alhora, facilitar l'adhesió a la seva proposta d'estat per al poble català per a persones de tot el món, amb o sense vinculació amb els Països Catalans.

En paral·lel a aquests projectes, l'equip que desenvolupa estatpropi.cat, integrada a la Xarxa de Blocs Sobiranistes vol presentar el seu producte en diversos fòrums i concursos dedicats al desenvolupament de webs amb tecnologia 2.0. En aquest aspecte, els seus membres consideren possible tenir un reconeixement de tipus internacional gràcies a una web que utilitza els mapes de google per situar geogràficament les adhesions. Així mateix, Vizcaíno recorda que el mateix portal "està integrat en xarxes socials com ara twitter i facebook".

La canonada que transportarà aigua de l'Ebre serà bidireccional: Genial !!!

Baltasar 050508 CATr

Click To Play

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i la ministra de Medi Ambient, Rural i Marí, Elena Espinosa, han signat aquest matí a la seu del ministeri a Madrid l'acord de col·laboració per desenvolupar la infraestructura de conducció que permetrà transvasar aigua entre Tarragona i Olèrdola. La canonada, tal com demanava ERC, serà bidireccional: permetrà transportar aigua de Barcelona a Tarragona quan entrin en funcionament les dessalinitzadores.

L'acord, que implica la interconnexió de xarxes entre el Consorci d'Aigües de Tarragona i el sistema Ter-Llobregat mitjançant el minitransvasament de l'Ebre, preveu que la Generalitat sigui la titular de les noves infraestructures i que per tornar a transportar aigua de l'Ebre calgui un decret llei aprovat pel Congrés de Diputats. Aigües de Barcelona (Agbar) és l'empresa adjudicatària de l'obra que portarà l'aigua de l'Ebre a Barcelona.

Segons el conveni, la Generalitat gestionarà l'obra i també serà l'encarregada de les expropiacions. Estat i Generalitat han creat una comissió de seguiment de l'obra que es reunirà aquest dilluns mateix per decidir quina empresa executarà l'obra.

Els 180 milions d'euros destinats a construir els 62 quilòmetres de canonada sortiran de la inversió prevista a la disposició addicional tercera de l'Estatut, és a dir, dels diners que havien de servir per compensar el dèficit d'infraestructures de Catalunya.

La mesura pretén pal·liar els possibles talls en el subministrament que es produiran després de l'estiu si persisteix la situació de sequera extrema a Catalunya. En l'actualitat les reserves de les conques internes s'acosten al 25% de la seva capacitat, cinc punts percentuals més que fa un mes gràcies a les pluges que han caigut durant el mes d'abril. Tot i això, les precipitacions han ajudat "mínimament" a augmentar el nivell d'aigua embassada, i Catalunya continua en estat d'excepcionalitat II.

Un cop signat el conveni, es començarà a treballar de forma immediata en les obres de construcció de la canonada per fer arribar l'aigua de l'Ebre a Barcelona. Per Josep Puxeu, secretari d'Estat de Món Rural i Aigua, els passos han de ser immediats i s'ha de començar a treballar per estar a punt a primers d'octubre, que és quan, si aquest episodi de sequera continua, hi hauria problemes greus a l'àrea metropolitana de Barcelona. En declaracions a TV3, Puxeu ha explicat que s'haurà de treballar durant tot l'estiu i ha alertat que caldrà fer algunes expropiacions i que hi haurà algunes afectacions que s'hauran de pactar.

VilaWeb/ElPunt: L'Estat haurà de fer un decret cada cop que es porti aigua de l'Ebre a Barcelona

Es reuneixen els experts que han d'actualitzar la balança fiscal de Catalunya amb l'estat

Tretze experts en finances i hisenda pública es reuneixen avui a migdia, per encàrrec de la conselleria d'Economia i Finances, per actualitzar les estimacions fetes el 2005 de les balances fiscals del Principat amb l'estat. Ho faran en base a les dues metodologies existents: la del flux del benefici, que mesura la incidència de l'actuació del sector públic sobre el benestar dels ciutadans, i la del flux monetari, que mesura l'impacte del sector públic sobre un determinat territori.

Actualitzaran les balances fiscals fins a l'últim any amb les dades disponibles, per tal de poder disposar de 'xifres rigoroses i incontrovertibles que puguin ser acceptades per totes les forces polítiques catalanes', defensa el govern català.

Els experts, que han rebut l'encàrrec del conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, són: Núria Bosch, Joan F. Corona, Joan Carles Costas, Guillem López, Eduard Rius, Ramon Tremosa, Matias Vives, Antoni Zabalza, Joan Ramon Rovira, Xavier Sala Martín, Joaquim Solé Vilanova, Maite Vilalta i Marta Espasa.

La balança fiscal de Catalunya amb l'Administració Central. Gener 2005

Madrid no obrirà un col·legi català perquè només hi ha 11 sol·licituds

La consellera d'Educació de Madrid, Lucía Figar, ha assegurat aquest dilluns que el projecte d'obrir un col·legi català no serà possible, perquè només s'han recollit 11 sol·licituds de famílies que volen que els seus fills cursin l'any que ve les assignatures en català.

Figar ha indicat que aquestes 11 peticions corresponen a cursos diferents, i que aquesta mateixa setmana es reuniran amb les famílies per donar-los l'opció d'"obrir una secció en algun col·legi públic" perquè puguin estudiar aquest idioma.

L'executiu d'Esperanza Aguirre tenia previst obrir el col·legi català President Tarradellas al centre de Madrid, concretament on avui hi ha l'Institut San Mateo, si s'aconseguia com a mínim 10 matrícules per curs.

Benach i Niubò presenten només la meitat de les signatures recollides per protegir l'anonimat dels firmants

La candidatura formada pel tàndem Ernest Benach-Rafel Niubò, Esquerra Futur, ha presentat aquest migdia les signatures que els serviran d'aval per optar a la presidència d'Esquerra Republicana.

Esquerra Futur ha entregat 768 signatures pel candidat a la presidència Ernest Benach i 767 pel secretari, Rafel Niubò.

Aquests avals representen només la meitat de les signatures recollides, que han estat 1.480 per a cada un. Segons Patrícia Gomà, portaveu d'aquesta candidatura, no s'han presentat totes les signatures "per respectar la identitat dels signants, ja que alguns tenen certa recança de ser titllats d'una banda o una altra". Gomà assegura que entre les signatures que no s'han presentat hi consta algun nom que "podria sorprendre".

La formació havia demanat que els avals que s'entreguessin a més a més dels 507 que es demanaven com a mínim per cada candidat, es destruïssin, proposta que des de la direcció del partit es va rebutjar.

També el sector de Joan Carretero ha detectat el que Rut Carandell va definir, en un article publicat a l'AVUI, com "por a Calàbria", en referència al carrer on hi ha la seu del partit i quarter general de l'aparell controlat per Puigcercós. R.cat ha decidit lliurar totes les firmes reunides –896 per Joan Carretero, candidat a la presidència del partit, i 812 per Carandell, aspirant a la secretaria general–, però asseguren que molts militants s'han "reservat" i han decidit no oferir-los el seu suport fins al dia de la votació, el 7 de juny. "Tindrem vot ocult. La recollida de firmes era només com un tràmit administratiu, que nosaltres no volíem però que hem hagut de passar. L'hora de la veritat serà el dia de les eleccions", ha anunciat Rut Carandell.

Pel que fa a la resta de candidatures, el tàndem format per Joan Puigcercós i Joan Ridao, del sector que domina l'actual executiva, ja va entregar la setmana passada 2.232 avals. Els aspirants d'Esquerra Independentista (EI), Jaume Renyer i Uriel Bertran, també ha lliurat avui les seves firmes: 758 i 934 respectivament. Bertran, que considera EI el "pal de paller" del canvi que s'espera a ERC, ha agraït el suport "a vegades compromès" dels militants que han signat a favor de la seva candidatura.

Barça 6 - València 0. Massa tard !!!

Puyal 040508

Click To Play

Totes les contradiccions del futbol han sorgit al Camp Nou, escenari d'una lliçó del Barcelona al València el dia en què han començat a aparèixer els gols de color blaugrana per a desgràcia del València, convertit en una despulla, perdut enmig del desert, incapaç d'apel·lar ni tan sols a l'orgull per evitar un espantós ridícul. El Barça ha trencat una ratxa de més de 400 minuts sense marcar. Ho ha fet quan la seva temporada pràcticament s'ha tancat davant un equip de primera línia obligat a lluitar per no caure a Segona Divisió. Tota l'actitud que se li suposava al València l'ha tingut el Barcelona. Davant d'un rival desubicat i sense tensió competitiva, el Barcelona ha recuperat alguns dels elements que un dia el van fer gran. Sobretot, el joc coral. La pilota ha circulat amb fluïdesa. De Valdés cap endavant, cada jugador ha complert amb el seu paper. I per sobre de tots, l'espontaneïtat de Messi, principi i final del Barça, únic gran referent de l'equip blaugrana, amb permís de Bojan. FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del partit.

Els quatre sectors d'ERC aconsegueixen les signatures exigides i es podran proclamar totes les candidatures

Les quatre candidatures que opten a liderar Esquerra Republicana de Catalunya presenten aquest dilluns, dia de la data límit, les signatures que els avalaran com a candidats a les eleccions internes del partit el pròxim 7 de juny.

El llindar requerit per les condicions fixades per l'actual executiva, tot i que els estatuts del partit no ho requereixen i malgrat l'oposició dels sectors crítics Reagrupament.cat i Esquerra Independentista, és l'obtenció d'un mínim de 507 signatures, o el que és el mateix, el suport del 5% dels militants.

Segons fonts de les diverses candidatures, totes quatre han aconseguit les signatures necessàries, i en la majoria de casos, les han superat amb escreix.

Fira Ramadera de Rasquera

Avui se celebra una nova edició de la Fira Ramadera i d'Artesania de Rasquera, que va obrir portes ahir a la tarda amb l'obertura del recinte firal de la plaça Sant Joan, amb mostra d'artesania de la pauma i productes artesans locals i de les Terres de l'Ebre i l'exposició permanent de bestiar autòcton al Pla de l'Hort.

Avui el recinte firal obre portes a les 10.00 hores. Dues hores més tard, a les 12.00 hores, tindrà lloc l'acte central de la fira, amb la baixada de tres ramats de cabres blanques i un ramat d'ovelles a la zona del Sagrat Cor. A les 13.30 hores, les autoritats inauguraran la remodelació dels abeuradors. La Fira d'Artesania de Rasquera romandrà oberta fins a les 21.00 hores. Durant tot el dia d'avui hi haurà una demostració de l'ofici de la pauma amb les llatadores de Rasquera, una demostració de l'elaboració d'aiguardent de Prat de Comte i una mostra seccionada d'una carbonera a càrrec de l'Agrupació de Defensa Forestal.

Bernat Pellisa és l'alcalde de Rasquera. El republicà afronta el seu segon mandat com a alcalde amb l'objectiu de posar en valor el pasturatge amb l'espècie autòctona de la cabra blanca o de rasquera, un dels principals signes identitaris del municipi riberenc. Els pastors de cabra blanca expliquen que la seva situació no és bona. El preu de venda dels cabrits és baix, les exigències de l'Administració sobre el control del ramat cada cop són més altes mentre l'horari laboral d'un pastor no és atractiu per a les noves generacions. «Ens compren els cabrits a 40 euros i es venen a 100 euros o més la peça, l'intermediari fa el negoci». Així s'expressava ara fa un any un dels pastors de cabra blanca de Rasquera, Josep Maria Amorós.

El 2007 van participar a la Fira Ramadera de Rasquera cinc ramats del municipi, quatre dels quals de la raça autòctona de la cabra blanca o de Rasquera. Avui hi participaran quatre ramats, tres només de la raça autòctona, la xifra més baixa de les últimes edicions.

Jóvens de les Terres de l'Ebre tapien la delegació del govern a les Terres de l'Ebre

L'aigua no està en venda

Click To Play

Un centenar d'activistes convocats per Jóvens de les Terres de l'Ebres'han concentrat avui al vespre davant de la seu de la delegació del govern a les Terres de l'Ebre de Tortosa per denunciar que no ha servit per defensar el territori. L'han clausurada literalment aixecant-hi un mur a la porta perquè, segons han dit, no necessiten cap sucursal per sentir de més a prop allò que decideixin a la Generalitat i no se senten representats per una institució que consideren 'una despesa innecessària'. En un manifest que s'ha llegit després de clausurar la delegació, un portaveu de Jóvens ha dit que la delegació no havia servit per plantar cara als transvasaments ni s'hi havia oposat de manera ferma. També ha denunciat la passivitat per aturar els projectes especulatius a les Terres de l'Ebre, que no s'hagin evitat els 'continus accidents nuclears', i que s'hagi permès la construcció de masses generadors eòlics d'electricitat. L'oposicio al transvasament arriba a Barcelona

A l'acte reivindicatiu també s'ha parlat de diverses activitats que estan preparant contra el transvasament de l'Ebre, com la manifestació prevista pel 18 de maig a Amposta o l'acte que es farà divendres que ve al Casinet d'Hostafrancs de Barcelona amb la participació de Manolo Tomàs, Pep Riera, la plataforma Prou Sal (Sallent), la plataforma Gent del Ter, la federació Ecologistes de Catalunya i Jóvens de les Terres de l'Ebre. De fet, a Barcelona mateix s'està gestant una Plataforma Metropolitana Contra els Transvasaments formada per diversos col·lectius i entitats de la ciutat i que també prepara mobilitzacions. Jóvens de l'Ebre: tanquem la Delegació del Govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre

Nota de premsa de Joves de les Terres de l’Ebre

VilaWeb/ElPunt: Els Jóvens de l'Ebre tapien la delegació del govern a Tortosa

Milers de persones es manifesten a Arrasate contra l'empresonament de l'alcaldessa

Arrasate 030508 CATr

Click To Play

Milers de persones s'han manifestat aquest dissabte a la tarda pels carrers d'Arrasate, a Gipúscoa, per protestar per l'empresonament de l'alcaldessa, Inocencia Galparsoro, d'Acció Nacionalista Basca, ordenat dimecres pel jutge de l'Audiencia Nacional Baltasar Garzón sota l'acusació de col·laboració amb ETA.

Agents de la Guàrdia Civil han fet controls al peatge de l'autopista d'accés a la població un estona abans de l'inici de la protesta. Segons han indicat testimonis presencials a Europa Press, els agents de l'institut armat han aturat a, com a mínim, dos autobusos i un turisme, i han fet diverses identificacions.

A l'edifici de l'Ajuntament d'Arrasate, abans que s'iniciés la marxa, havien estat col·locades dues pancartes amb els lemes escrits en euskera: "PSOE-PNB el que no heu aconseguit amb les mocions... per la força? Llibertat per a Inocencia" i 'No ens callareu, Inocencia el poble està amb tu'. La marxa s'ha iniciat a dos quarts de sis de la tarda, amb la plaça plena de gom a gom de ciutadanes que portaven ikurriñes i banderes de Navarra, i ha transcorregut sense cap incident. Per evitar tensions, la presència policial ha estat molt discreta. L'Ertzaintza gairebé no hi era –almenys visiblement– i la protesta ha estat regulada, pel que fa al trànsit dels carrers, per la policia municipal, de la qual Galparsoro, com a alcaldessa, n'és la màxima responsable actualment.

Entre els congregats, hi havia dirigents de l'esquerra abertzale com Itziar Aizpurua (històrica dirigent de Batasuna), Asier Birumbrales (Moviment pro Amnistia), Miren Legorburu (regidor d'ANB a Hondarribia), Nekane Erauskin (parlamentària d'EHAK), Iñaki Errazkin (alcalde d'Azpeitia d'ANB), i Xabier Zubizarreta (exalcalde d'Arrasate que va abandonar el càrrec per una moció de censura).

Hores abans de la manifestació, el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha puntualitzat que l'autorització o la prohibició de la marxa depenien del govern basc, que no ha intentat impedir-la, però ha advertit que l'Audiència Nacional "es pronunciarà si els jutges consideren que és il·legal".

20 anys dels Gegants Treball i Cultura

L'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya celebra el 20è aniversari dels gegants en Treball i na Cultura a Miravet.

Programa d'actes

A les 5 de la tarda,

Plantada de Gegants i Capgrossos, amb les poblacions que han estat “Ciutat Gegantera de Catalunya”, “Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya” i colles representants de les diferents comarques.

A 2/4 de les 6 de la tarda,

Recepció de l’Alcalde de Miravet a l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, a la Sala d’Actes de l’Ajuntament.

A 2/4 de 7 de la tarda,

Passejada pels carrers de Miravet, fins a la Plaça de l’Arenal.

Acte commemoratiu dels 20 anys d’En Treball i Na Cultura

Mostra de balls de les colles representants de les comarques.

Estrena dels nous vestits dels Gegantons de l’ACGC

Estrena del nou ball dels Gegantons, “Peuets de Gegant”, compost per Paco Lavega d’Ulldecona.

Parlaments de benvinguda.

Sopar popular per les colles.

A les 10 de la nit, al Castell de Miravet,

Macro-representació “HISTÒRIA GEGANT DE CATALUNYA”, a càrrec de la companyia “Gog i Magog”.

Espectacle de música, balls, foc, color, … amb tot d’imatgeria festiva d’arreu de Catalunya (gegants, bestiari, capgrossos, …)

En acabar:

Baixada nocturna en torxes del Castell al poble, encapçalada pels Gegantons, Capgrossos i en Treball i Na Cultura. Així com també totes les colles participants a l’espectacle.

Durant el recorregut, com a fet excepcional, en Treball i na Cultura podran ser portats per tots els geganters que vulguin agafar-los.

A les 12 de la nit, a la Plaça de l’Arenal,

Totes les “Ciutat Geganteres” obriran la nit de revetlla amb la interpretació conjunta del “Ball Nou”.

Fi de festa sorpresa i “Ball d’Aniversari” d’En Treball i Na Cultura.

Ball folk amb "Marcel Casellas i “La Principal de La Nit"

Llista de colles inscrites PER MOLTS ANYS TREBALL I CULTURA

Miravet ha estat una festa que mai oblidarà el món geganter !!!. Gràcies als miler de geganters que vareu participar, als visitants i a tot el poble de Miravet.

Junts hem aconseguit una fita històrica !!

GRÀCIES.

Els Jóvens en Defensa de l'Ebre boicotegen l'estand d'Agricultura a la fira de Tortosa

Jotes per la defensa de l'Ebre

Click To Play

Els Jóvens en Defensa de l'Ebre van protagonitzar ahir a la tarda una acció llampec a Expoebre, que va consistir en l'ocupació de l'estand que el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) té a la fira multisectorial de Tortosa. Els activistes de la branca juvenil de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) van desplegar-hi una pancarta i alguns van encadenar-se a l'estand, al qual van canviar el cartell pel de «Gestió Mercantil dels Recursos Naturals SA». La protesta tenia l'objectiu de denunciar que Agricultura promou més regadius a Catalunya mentre s'agreuja la situació de sequera i s'aprova la interconnexió de xarxes. A més, era una prèvia de l'acció que Jóvens en Defensa de l'Ebre pensa fer avui a la seu de la Generalitat a Tortosa.

VilaWeb/ElPunt: Els Jóvens en Defensa de l'Ebre ocupen l'estand d'Agricultura a la fira de Tortosa

La Plataforma en Defensa de la Terra Alta dóna suport a la manifestació d'Amposta

La Plataforma en Defensa de la Terra Alta i l'Associació en Defensa de la Terra i el Vent de Tots, de la Fatarella, han anunciat en un comunicat conjunt que donen suport a la manifestació que la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha convocat pel 18 de maig a Amposta, per protestar contra el transvasament de l'Ebre a Barcelona. De fet, aquest serà un dels punts de què es tractarà el dia abans, 17 de maig, en una assemblea general de les associacions i entitats ciutadanes de la Terra Alta, que tindrà lloc al Palau del Castelló de Gandesa (antiga presó). També s'hi analitzarà la situació de la comarca davant dels projectes que l'afecten des del punt de vista social, mediambiental, de salut o desenvolupament econòmic, i donaran suport a l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan després del sondeig popular contra la instal·lació del parc eòlic dels Pesells. A més, demanaran responsabilitats per la fuita radioactiva d'Ascó i s'explicarà la situació dels expropiats per la construcció de la línia d'alta tensió d'evacuació dels parcs eòlics. En aquest sentit, s'informarà dels convenis signats entre ajuntaments i promotores, i es decidiran les accions per defensar un altre model per a la Terra Alta.

El Tribunal Constitucional qüestiona la disposició que obliga a invertir a Catalunya

En les deliberacions actuals, s’ha posat de manifest una confluència de posicions entre l’esmena a la totalitat que representa el recurs del PP i l’argumentació presentada per l’advocat de l’Estat, més moderada. La conclusió és una evident retallada del text que va ser aprovat en el seu moment per les Corts i que va rebre després el vistiplau dels catalans en referèndum.

Inversions

El Tribunal Constitucional qüestiona l’emblemàtica disposició addicional tercera de l’Estatut, que obliga l’Estat a invertir durant un període de set anys a Catalunya l’equivalent al PIB català en relació amb l’espanyol. La majoria de membres de l’alt tribunal s’estan decantant per considerar només indicatiu aquest apartat, en les deliberacions fetes fins ara sobre el recurs del PP a l’Estatut, segons han informat a l’AVUI fonts jurídiques. Argumenten que l’Estatut no pot obligar l’Estat en la seva política.

Transvasament

Es dóna el cas que aquesta disposició addicional ha estat fins ara el principal element de negociació respecte al nou Estatut en els contactes que ha mantingut el govern català amb el central, amb l’objectiu d’acordar inversions estatals per a Catalunya. Fins i tot se n’ha fet dependre el pagament de les obres del transvasament de l’Ebre, amb l’oposició en aquest cas de CiU i d’ERC. El redactat d’aquesta matèria és un dels que van acordar el president José Luis Rodríguez Zapatero i el líder convergent Artur Mas, en la reunió, d'amagatotis, que van mantenir a la Moncloa.

Som una nació ?

Un dels punts que queda tocat és la definició de Catalunya com a nació en el preàmbul. No serà suprimida, però la majoria de l’alt tribunal és partidària de treure-li tota capacitat interpretativa per a la resta de l’Estatut. Aquesta capacitat la tenia pel simple fet que la nació consta en el preàmbul, si bé sense la validesa jurídica que representaria formar part de l’articulat.

Finançament

També pot caure tot el que fa referència a la relació bilateral entre Catalunya i l’Estat, una qüestió de gran importància política perquè és la base per sustreure la Generalitat de l’anomenat cafè per a tothom. Aquesta distinció va ser precisament una de les que va justificar l’elaboració del nou Estatut, i en depenen matèries tan decisives com el caràcter bilateral de la negociació del finançament català, així com un tracte de tu a tu en les relacions polítiques fixat en una gran comissió Estat-Generalitat.

Justícia

També el TC preveu declarar nul el capítol de la justícia, respecte al qual el poder judicial expressa reserves. L’Associació Professional de la Magistratura, de signe conservador, és molt contundent en aquest aspecte, i un nombre significatiu de membres del Constitucional hi són sensibles.

Ús del català

Una situació encara més greu és la política lingüística, ja que es qüestiona el deure de conèixer el català, amb la implicació que això pot tenir per al model d’ensenyament.

Oriol Junqueras: Pagesos i demagogs

A les darreres dècades, molts polítics, economistes i opinadors han convertit la defensa de l’agricultura europea en quelcom políticament incorrecte. En aquesta campanya contra els nostres pagesos, aquests setciències universitaris s’han embolcallat sovint en una toga neoliberal. I, sovint, els pitjors enemics de les grans construccions teòriques són aquells que pretenen defensar-les; doncs, en realitat, acostumen a intentar dissimular la seva mediocritat individual sota el paraigua d’aquelles grans concepcions ideològiques. Així, de la mateixa manera que bona part del desprestigi del marxisme ha estat causat pels marxistes, el neoliberalisme ha esdevingut un camp de mines sembrades pels mateixos neoliberals.

En general, incapaços de gestionar les complexitats de la societat humana, els mediocres tan sols poden sentir-se còmodes en escenaris extremadament simplificats, on les reflexions abstractes i les dades concretes són substituïdes pel pitjor marketing emocional. Així, per exemple, moltes vegades hem sentit que els pagesos europeus són els culpables de la misèria del Tercer Món, atès que suposadament els productes agrícoles europeus impedeixen l’entrada dels productes procedents del països pobres. I, malauradament per a la causa de la veritat, aquest argument pot resultar versemblant i commovedor; però és quasi integrament fals.

En primer lloc, quan Europa substitueix la seva producció agrícola per productes procedents d’altres llocs del món, la major part dels beneficis no recauen en els pagesos dels països pobres, sinó en unes poques multinacionals que s’apropien (en règim d’oligopoli o fins i tot de monopsoni) dels excedents agrícoles en els països d’origen i que els distribueixen a Europa en les mateixes condicions oligopolístiques.

Hayek, Freedman i els altres pares intel·lectuals del neoliberalisme quedarien esgarrifats, si veiessin com els seus arguments en favor de la lliure competència són tergiversats impúdicament pels actuals neoliberals de pa sucat amb oli. Massa sovint les apel·lacions a la llibertat, a la solidaritat i a la caritat tan sols han servit per engreixar els comptes de resultats d’unes quantes empreses, que a més han escurat els recursos dels pagesos del Tercer Món (gràcies al control de les llavors, dels fertilitzants, de la maquinària, dels transport, de les assegurances…). D’altra banda, em sembla una mica sospitós que el desenvolupament del Tercer Món hagi de recaure tan sols sobre el sacrifici dels pagesos europeus. Potser, tots plegats sortiríem guanyant, si Europa es dediqués a la importació de polítics, economistes i periodistes. Doncs, probablement, aquells països s’alliberarien d’una colla d’incompetents; i, tot i així, és possible que nosaltres també hi sortíssim guanyant, tot substituint a molts dels nostres polítics, economistes i periodistes, que des de fa tant de temps s’entesten en ser tan incompetents com poden.

Espero que, si algú pensa que aquest article té un to demagògic, faci el favor de perdonar-me en nom de la meva voluntat didàctica a l’hora de denunciar l’oceà de demagògia en què des de fa tants anys intentem ofegar la nostra pagesia.