L'Arxiu Nacional de Catalunya publica més de cinc mil documents a internet

El director general de Patrimoni de la Generalitat, Josep M. Carreté, i el director general d'Innovació, Joan Badia, presenten avui a migdia l'arxiu digital ANC@ula. Aquest arxiu posa a disposició de tothom més de cinc mil documents digitalitzats de l'Arxiu Nacional de Catalunya. És un banc de dades que fins ara solament es podia consultar des dels ordinadors de l'Arxiu mateix, però que ara s'ha dipositat a internet per facilitar-ne l'accés general.

L'arxiu digital ANC@ula vol ser, sobretot, una eina educativa per a escoles i instituts, encara que també pot servir als investigadors. De moment, hi ha documents dels refugiats de la guerra del 1936-39, de la guerra de successió, registres d'un armer reial del segle XVIII... Tots els documents són còpies digitals de documents conservats a l'Arxiu, i la consulta d'aquestes còpies evita, de passada, la degradació dels originals.

Tortosa no té l'aigua garantida en cas d'accident al pantà de Flix

Els pous d'emergència de Vinallop han de servir per garantir l'aigua als municipis i empreses connectats al Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), si es produeix una fuita tòxica durant el procés de descontaminació del pantà de Flix. En canvi, el projecte que va presentar Acuamed només preveia les expropiacions dels terrenys al marge dret, al lloc on s'han de construir els pous, però no les expropiacions ni les obres necessàries per portar l'aigua des de la canonada del minitransvasament a la xarxa urbana de Tortosa. Aquest factor, junt amb la falta d'informació als veïns afectats i de garanties sobre el subministrament al poble de Jesús –i per tant també a l'hospital de la Santa Creu–, és el que va fer que l'Ajuntament reclamés l'ajornament de les expropiacions.

VilaWeb/ElPunt: L'aigua dels pous de Vinallop no pot arribar a Tortosa ni a l'hospital de Jesús

Neix l'Acadèmia del Cinema Català

L'Acadèmia del Cinema Català ja és una realitat. S'ha posat en marxa amb la voluntat de "fer saber al món" que el cinema català és "de qualitat", segons ha afirmat el seu president, l'actor i director Joel Joan.

En aquesta línia, l'Acadèmia ha anunciat que lliurarà cada any uns premis del cinema català, que serviran per reconèixer la producció catalana. La nova entitat compta actualment amb un centenar de membres, i aglutinarà els sectors creatius, tècnics i de producció de la indústria cinematogràfica catalana.

L'acadèmia també promourà la investigació del llenguatge cinematogràfic i organitzarà debats i seminaris.

Cayetana d'Alba volia segrestar 'El Jueves'

Una portada de la revista El Jueves on apareix Cayetana d'Alba nua envoltada de bitllets com si fos Mena Suvari entre roses a American beauty ha molestat tant la duquessa que ha demanat a un jutjat de Sevilla que retiri dels quioscos aquest número de la revista. El jutge ha decidit desestimar les mesures sol·licitades per l'aristòcrata i així ho ha fet saber a la revista en un comunicat. La portada feia referència a les continues especulacions amb una possible boda de la duquessa amb el funcionari Alfonso Díez Carabantes, amb qui aquesta setmana està de vacances a Itàlia, seguida per una cort de paparazzi que puntualment informen sobre les seves activitats turístiques.

"Estoy sola. ¡Llámame!" i "Braguetazo grande de Espanya", deia la portada que ha molestat l'aristòcrata. El juliol de l'any passat El Jueves va ser segrestat pel jutge Del Olmo per una caricatura dels prínceps. "Leíamos las semana pasada en el Hola que la duquesa de Alba se había reunido con la Reina y, tras este encuentro, había declarado: “Ya no hay planes de boda”. ¿La convenció la Reina para que no diera ese paso? Si eso es así, nosotros nos atrevemos a llevarle la contraria a su Majestad, y animamos a la duquesa a que pase por el altar. Porque ya estamos hartos de que, cuando un tío se liga a una tía veinticinco años menor, todo el mundo resulta que lo ve muy bien, y alaba el gusto del señor en cuestión, y, sin embargo, las raras veces que ocurre lo contrario, la cosa parece un escándalo. ¿Pero qué mierda de sociedad igualitaria es esta, hombre?" (El Jueves)

Vandellòs II farà una aturada aquest dimecres. Que la tanquin !!!

Vandellòs II 111108 RAC1

Click To Play

Vandellòs II haurà d'aturar-se una altra vegada. Els tècnics han detectat problemes a les barreres de control del reactor de la central i aquesta propera matinada la tornaran a desconnectar de manera preventiva, diuen, per revisar-la.

Els problemes van començar dissabte. La central va haver de reduir la seva potència després que caigués sense motiu una de les barres de control del reactor. Es tracta d'un dispositiu de seguretat que ha de garantir una aturada programada de la nuclear, una mena de fre de seguretat. Ara els tècnics hauran de revisar tots els circuits de les 48 barres de control del reactor, una operació que podria allargar-se uns dies. Vandellòs II ja va estar aturada, setmanes enrera, més de dos mesos per culpa de l'incendi en una de les sales de turbines.

VilaWeb/ElPunt: Vandellòs II s'atura de matinada per l'últim incident al reactor

El professorat manté la vaga dijous en oposició a la LEC

LEC 111108 RAC1

Click To Play

Mestres, professors i alumnes de l’escola pública van assegurar ahir que mantenen la convocatòria de vaga per dijous perquè el govern “fa cas omís de les reclamacions dels pedagogs de suspendre la futura llei d’educació de Catalunya, la LEC”. Pels contraris a la LEC, la llei que proposa el conseller Ernest Maragall “va en contra del model educatiu que s’havia construït a Catalunya” i alhora “afavoreix la mercantilització de l’educació, perquè duu a la privatització de les escoles i aposta pel model concertat i privat com a nucli fort de l’educació a Catalunya”. Els sindicats del professorat USTEC-STEs, ASPEPC-SPS i CGT i els d’estudiants SE, SEPC, AEP i EA van aclarir ahir en roda de premsa que els motius d’aquesta nova vaga són “els mateixos que van portar els professors a manifestar-se el 14 de febrer”. La principal diferència serà que aquest cop dos sindicats, CCOO i UGT, no donen suport a la protesta, tot i estar en desacord amb el projecte de llei, que demà inicia el tràmit parlamentari. Rosa Cañadell, secretària d’USTEC-STEs, sindicat majoritari i principal convocant de la mobilització, va admetre ahir que la falta d’unanimitat pot afectar el seguiment de la convocatòria, àmpliament seguida en la jornada anterior. El departament d’Educació va publicar ahir el decret de serveis mínims. Seran els mateixos que els del 14 de febrer, és a dir, “igual d’estrictes i no hi estem d’acord”, segons Cañadell. Segons aquest decret, als instituts de secundària hi haurà d’haver de guàrdia o bé el director o bé un membre de l’equip directiu. Als centres de primària hi haurà d’haver o el director o un membre de l’equip directiu i un mestre per cada quatre classes. Finalment, a les llars d’infants haurà de treballar el 25% de la plantilla. Bona part dels centres educatius que s’han adherit a la vaga ja havien avisat ahir els pares de la seva intenció. La majoria, en tot cas, no havien informat encara dels serveis mínims, dictats ahir.

La justícia anglesa concedeix el dret a ''morir dignament'' una nena que no volia rebre un trasplantament

Hannah Jones 111108 RAC1

Click To Play

L'Alt Tribunal de Londres ha concedit avui a una adolescent el dret a "morir dignament" i evitar el trasplantament de cor al qual un hospital volia sotmetre-la contra la seva voluntat, després de decidir que la noia és "prou madura" per a la decisió adoptada.

Hannah Jones, de 13 anys, ha optat per rebutjar la intervenció quirúrgica i continuar amb la seva família fins que la malaltia cardíaca que pateix acabi amb la seva vida. No obstant, el centre hospitalari de Hereford va promoure al febrer un procés judicial per intentar apartar-la temporalment de la custòdia dels seus pares i aconseguir d'aquesta forma procedir a l'operació.

Així, la noia, que ja havia estat diagnosticada amb una estranya forma de leucèmia quan tenia tan sols 5 anys, va elevar el cas a les autoritats de protecció de menors des de la pròpia habitació de l'hospital on era, les quals, al seu torn, el van passar als lletrats de l'Alt Tribunal britànic.

L'adolescent va patir un profund dany al cor a causa del tractament rebut contra una infecció derivada de la leucèmia i amb un impacte de tanta magnitud que només un trasplantament podria donar-li garanties de supervivència. No obstant, la noia rebutja l'operació i la seva família respecta la decisió. No obstant, els pares van rebre una carta de l'hospital en què els responsables del centre justificaven el procés promogut tenint en compte els "millors interessos" de la nena, una al·legació reprovada pels progenitors, que van considerar "escandalós" que la direcció "pugui presumir" que no desitgin "de cor els millors interessos" de la seva filla.

En aquest sentit, l'adolescent havia rebut l'oferta d'un trasplantament el juliol del 2007, quan tenia 12 anys, però va decidir rebutjar-la per consell dels metges, que li havien explicat que podria no donar resultat o, en cas d'obtenir-lo, significaria estar sotmesa a medicació constant.

Per això, finalment l'hospital va optar per abandonar les accions legals, si bé la noia encara ha vist com la seva situació li segueix condicionant les decisions, ja que fins ara ha estat incapaç d'aconseguir la cobertura d'una assegurança per a les vacances a Disneyland que li va concedir l'associació benèfica Cauldwell Children.

Avui: Una menor rebutja ser trasplantada del cor

Una seixantena de municipis recorden Miquel Martí i Pol

Una seixantena de municipis han organitzat lectures de poemes de Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 - Vic, 2003) i tot d'activitats literàries que es faran a les escoles per recordar el poeta osonenc, que fa cinc anys que es va morir. Ho promouen l'Associació d'Amics de Miquel Martí Pol i la Fundació Miquel Martí i Pol a partir d'un mapa que recull tots els indrets on hi ha algun recordatori del poeta que va escriure 'Estimada Marta'.

En aquest mapa, preparat per aquestes mateixes entitats, hi figuren 58 carrers i places, 10 escoles i instituts, 10 escultures (una de les quals a Andorra), dues biblioteques i un hospital de Lleida, que porta el nom de Miquel Martí i Pol. La finalitat és de consignar totes les poblacions que honoren la memòria de Miquel Martí i Pol i d'estimular els altres municipis que s'animin a fer-ho.

Nova oració del Parenostre

Pare nostre que esteu en el cel,

Sia augmentat sovint el nostre sou,

vingui a nosaltres la jornada de set hores,

faci’s un xic la nostra voluntat

així com la d’aquells que sempre manen.

El nostre pa de cada dia

doneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui,

perdoneu els nostres pecats

així com nosaltres perdonem

els dels nostres encarregats

i no ens deixeu caure a les mans del director,

ans advertiu-nos si s’apropa.

Amén.(La fàbrica, Miquel Martí i Pol)

Viquipèdia: Miquel Martí i Pol

Presenten una iniciativa popular per prohibir les corrides a Catalunya

La Mesa del Parlament ha admès a tràmit una iniciativa legislativa popular (ILP) que té com a finalitat la prohibició de les curses de toros a Catalunya. Perquè aquesta iniciativa pugui seguir endavant, els promotors hauran d'acreditar en els pròxims mesos que tenen el suport d'un mínim de cinquanta mil persones. Els promotors han presentat una proposició de llei de modificació de l'article 6 del text refós de la llei de protecció dels animals aprovat pel decret legislatiu 2/2008, del 15 d'abril, en què es demana que quedin prohibides "les curses de braus i els espectacles amb braus que incloguin la mort de l'animal i l'aplicació de les sorts de la pica, les banderilles i l'estoc, així com els espectacles taurins de qualsevol modalitat que se celebrin a les places de braus o fora d'elles", llevat de les festes amb bous sense mort de l’animal (correbous) que es facin en localitats on tradicionalment se celebren. La proposta també preveu que el govern hagi de compensar econòmicament els propietaris de les places de toros. Els promotors d'aquesta iniciativa són Albert Guerra, Jennifer Berengueras, Raül Romero, Enric Gallego, Anna Mula, Alejandra García, Manel Macià, Debora Parris, Leonardo Héctor Anselmi, Helena Escoda i Rut Carrillo. La comissió ha de segellar i numerar els fulls i retornar els plecs a la comissió promotora, que té 120 dies hàbils, ampliables a 60 més, per reunir les 50.000 signatures.

Una néta de Negrín denunciarà els jutges que han paralitzat l'obertura de fosses

Una néta del president de la Segona República Juan Negrín, cap del govern espanyol des del 1937 fins al 1945, ha demanat a la sala penal de l'Audiència Nacional la identitat dels magistrats que van votar a favor de paralitzar l'obertura de fosses comunes ordenada pel jutjat de Baltasar Garzón en la investigació sobre els desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme.

Carmen Negrín Fetter considera que pot denunciar-los per prevaricació. Segons l'escrit presentat pel seu advocat a l'Audiència; la decisió presa divendres per 10 vots a 5 reuneix els elements necessaris per considerar-la jurídicament "injusta dictada conscientment", que és justament la definició del delicte de prevaricació.

Amb aquests arguments exigeix saber el nom dels 10 magistrats que van votar a favor de la prohibició en una deliberació tensa que va dividir el ple de la sala penal de l'Audiència Nacional per segon cop en una setmana, després de la discussió sobre la crema de fotos del rei.

La resolució, segons el lletrat de Carmen Negrín, es va prendre "sense haver comunicat a les parts personades que el fiscal havia sol·licitat" la paralització de l'ordre de Garzón, fet que hauria causat indefensió a les famílies que havien sol·licitat l'obertura de les fosses. L'Audiència Nacional atura l'obertura de fosses ordenada pel jutjat de Baltasar Garzón

Els jutges rebels creuen que es van infringir lleis processals en aturar l'obertura de fosses

Els 10 jutges que van paralitzar l'obertura de fosses de la Guerra Civil i el franquisme ordenada per Baltasar Garzón van voler fer dreçera i van vulnerar les lleis processals. Aquest és, almenys, el punt de vista dels cinc magistrats discrepants, els cinc que van votar contra la resolució presa per una majoria del ple de la sala penal de l'Audiència Nacional divendres passat.

El ple es va reunir amb urgència a petició de la fiscalia, que els va demanar directament l'aturada "cautelaríssima" de l'obertura de les fosses. Segons el vot particular signat pels jutges discrepants, el fiscal no va seguir el tràmit legal, que hauria estat presentar un recurs de reforma i d'apel·lació a través del jutge instructor del cas, que és Garzón. En lloc d'això, el fiscal va adreçar-se a la instància superior, la sala penal, amb una simple petició urgent.

"La sala havia d'haver-se limitat a dir que no podia atendre el que demanava la fiscalia", argumenten els magistrats discrepants. A més, recorden que la reunió es va fer sense ni tan sols comunicar-ho a les parts personades –les famílies de desapareguts i les entitats que demanen a Garzón que investigui els fets–, de manera que no van tenir l'ocasió de discutir la petició del fiscal.

El feixisme rebrota a Itàlia

Itàlia asisteix astorada al ressorgiment del neofeixisme. No tan sols amb l’increment d’agressions ultres contra col•lectius immigrants i estudiants d’esquerres. També a les altes esferes, el Govern de Berlusconi s’ha tret la careta de la moderació i comença a abraçar els principis de l’era Mussolini. Aquesta deriva reaccionària es vehicula a través dels socis de Govern del màxim mandatari italià, la Lliga Nord d’Umberto Bossi i l’Aliança Nacional del neofeixista Gianfranco Fini. Les declaracions de diferents líders han omplert pàgines de diaris. Per exemple, el senador Maurizio Gasparri, d’Aliança Nacional, ha dit sobre el relleu a la presidència dels Estats Units, que «Al Qaeda ha d’estar contenta amb Obama en la Casa Blanca». O, per exemple, les paraules del ministre de Defensa, Ignazio La Russa, i de l’alcalde de Roma, Gianni Alemanno, també membres del partit de Fini, en què van elogiar alguns episodis de l’època feixista i van mostrar la seva comprensió amb les pràctiques de Benito Mussolini. Alemanno va esgrimir que l’etapa de Mussolini no es pot considerar «el mal absolut», sinó un «període històric complex». A Milà, Gènova, Torí, Pàdua, Nàpols o Vicenza ha augmentat el nombre de persones d’origen extracomunitari apallissades o sotmeses a un control vexatori per part dels carabinieri, mentre que a les ciutats en mans de la Lliga Nord d’Umberto Bossi s’han creat fitxers per registrar l’ètnia i la religió dels nouvinguts. D’aquest clima, se n’han aprofitat les dues principals organitzacions de l’extrema dreta, Forza Nuova i Fiamma Tricolore, que han multiplicat les marxes d’apologia del feixisme i les seves campanyes racistes amb lemes que culpabilitzen els nouvinguts de la inseguretat ciutadana.

ICV adverteix que la LEC no té el consens necessari dels sectors polític i educatiu

ICV presentarà esmenes al projecte de la llei d'educació de Catalunya (LEC) perquè considera que no respon al pacte nacional d'educació. Tot i així, la portaveu, Dolors Camats, ha dit que ICV no votaria a favor de les esmenes a la totalitat presentades per alguns grups de l'oposició per tal que el Parlament pugui treballar sobre el text. A més, ha admès que la llei podria tenir el suport parlamentari suficient, ja que hi ha la possibilitat que CiU hi voti a favor.

Camats ha dit que sense el consens de la classe política i de la comunitat educativa no es podia parlar 'd'una veritable llei útil i de país'. La portaveu eco-socialista ha recordat que el pacte nacional per l'educació va suposar 'un acord de tota la comunitat educativa per superar la idea de dues xarxes' i que la llei 'ho ha de recollir dient que totes les escoles que tenen finançament públic tenen les mateixes obligacions i els maetixos drets'. 'Això la llei no ho recull', ha lamentat. El Parlament començarà a discutir el projecte de la LEC dijous, després d'haver fet el debat de les esmenes a la totalitat el dia abans. El mateix dijous hi haurà una vaga, convocada pels sindicats majoritaris de l'ensenyament, en protesta pel projecte de llei.

directa.cat: Directors d'escoles públiques catalanes critiquen que la llei d'educació 'retalli' l'autonomia dels centres

S'ha mort la llegendària cantant sud-africana Miriam Makeba

La llegendària cantant sud-africana Miriam Makeba s'ha mort aquesta matinada als setanta-sis anys, d'un atac de cor. Makeba, més coneguda per Mama Àfrica, va néixer a Johannesburg (Sud-àfrica), el 1932, i havia estat un símbol de la lluita contra l'apartheid. L'infart li ha sobrevingut just després d'haver participat en un concert en favor de Roberto Saviano, l'autor de 'Camorra', amenaçat per la màfia, precisament per aquest llibre.

Makeba es va casar el 1968 amb l'activista dels Black Panthers, Stokely Carmichael, i per això fou vetada als Estats Units, que obligaren a cancel·lar tots els seus concerts i tractes amb les discogràfiques. Va viure força temps fora de Sud-àfrica, i el 1990 Nelson Mandela la va convèncer que hi tornés. La darrera gira de Miriam Makeba

Wikipedia: Miriam Makeba

YouTube tanca un acord amb la Metro per publicar films sencers a internet

YouTube ha anunciat un acord amb els estudis de la Metro Goldwyn Mayer per tal de publicar a internet pel·lícules i programes sencers. Aquest acord preveu que d'entrada es publiquin programes com 'American Gladiators' i pel·lícules com 'Els set magnífics' o 'Bulletproof monk' en un arxiu que s'ampliarà poc a poc. YouTube respon així a Hulu, el portal de sèries i pel·lícules fet per la NBC i la Fox per tal de competir amb YouTube.

I és que tot i que YouTube és el portal de vídeos més visitat de la xarxa, encara te problemes per convertir totes aquestes visites en ingressos publicitaris, mentre que Hulu té més de cent patrocinadors.

Alemanya recorda els setanta anys de la Nit dels Vidres Trencats

Alemanya ha recordat avui els setanta anys de la Nit dels Vidres Trencats (Kristallnacht), el progrom contra els jueus que va marcar el preludi de l'holocaust. L'acte central s'ha fet a la sinagoga més important, la de la Rykestrasse de Berlín, una de les poques que va quedar dreta després dels atacs nazis del 9 de novembre de 1938. Aquella nit es van saquejar i incendiar milers de botigues jueves i tres-centenars de sinagogues. A Àustria també s'ha recordat la data amb un acte a l'església de Ruprechtskirche i a la sinagoga de Viena. Durant la Nit dels Vidres Trencats, a més dels danys materials, es van assassinar noranta jueus i 30.000 més van ser arrestats i internats, posteriorment, en camps de concentració. El pretext de l'atac va ser la mort del diplomàtic alemany Ernst von Rath, a París, a mans d'un estudiant que volia venjar l'expulsió de la seva família jueva d'Alemanya. La cancellera alemanya Angela Merkel, que ha participat en l'acte de Berlín, ha avisat del perill de relaxar-se en la lluita contra l'antisemitisme. 'No podem mostrar indiferència respecte als extremistes de dreta que fan marxes cap a la Porta de Brandemburg o respecte als extremistes de dreta que guanyen escons a les legislatures. No podem quedar-nos en silenci quan s'assetgen rabins, es profanen tombes jueves o es cometen crims antisemites. La complaença és el primer pas per posar en perill els valors més essencials de la democràcia'. Viquipèdia: Nit dels vidres trencats

La central de Vandellòs II continua funcionant al 50%

La central nuclear de Vandellòs II continua funcionant al 50% mentre l'empresa repara l'incidència que va causar la pèrdua de potència, segons ha informat el portaveu de l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV), Eugeni Vives. La reducció de potència es va produir aquest dissabte al voltant de dos quarts de dues del migdia després que caigués una barra de parada i control en el nucli. El portaveu d'ANAV ha explicat que s'estan investigant les causes de la incidència i fins aquest dilluns, ha indicat, la central seguirà operant al 50%.

La Plataforma pel Dret a Decidir pren nota de la consulta popular de Gernika

Membres de la PDD participen en una jornada de votació simbòlica al País Basc i es plantegen organitzar-ne una d'igual a Catalunya si el Constitucional retalla l'Estatut Una representació de la Plataforma pel Dret a Decidir i representants de Decidim.cat han participat aquest diumenge en la jornada de consulta popular organitzada per l'associació basca Lokarri, a Gernika. La convocatòria, de valor simbòlic, posava a votació la pregunta: "¿Considereu convenient i legítima la convocatòria de consultes populars per impulsar el procés cap a la pau i per exigir un acord polític per conviure democràticament i sense exclusions?" Després de la prohibició de la consulta convocada pel govern basc, que s'havia de celebrar el 25 d'octubre, Lokarri ha preparat aquesta jornada amb la voluntat de reivindicar el dret a decidir, la viabilitat de les consultes populars com a eina democràtica i la mobilització de la societat en defensa de la pau i el diàleg. Els voluntaris catalans han pogut copsar i participar en la preparació i organització de l'acte i es plantegen imitar la iniciativa de l'associació basca a Catalunya, com a resposta a la previsible sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.

VilaWeb/ElPunt: Consulta popular a Gernika per reivindicar el referèndum com a via cap a la pau

Miralles, reelegit coordinador general d'EUiA

L'actual coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, ha estat reelegit avui en aquest càrrec per tercera vegada consecutiva amb el 89,23% dels vots del consell nacional de la formació.

Dels 130 membres del consell nacional d'EUiA, Miralles, que lidera el referent d'Izquierda Unida a Catalunya i que era l'únic candidat que es presentava, ha obtingut 116 vots a favor, 12 abstencions i cap vot en contra, mentre que dos membres d'aquest organisme no han participat en la votació.

Així mateix, la 5a assemblea de la formació ha avalat per àmplia majoria els documents estratègics d'EUiA, concretament amb un 86,8% de suports. Una resolució aprovada amb un 99,8% dels vots fa una crida a convertir el 2009 en l'any de la pau i en contra la OTAN, coincidint amb el 60è aniversari del naixement de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord.

El Bloc d'en Jordi Miralles

A Cambodja estan de festa !!*!!

Cambodja celebra el 55 aniversari del dia de la independència. Es van independitzar de França el 1949, però no els va ser reconeguda fins al 9 de novembre de 1953. Felicitats !

El que és bo per a uns, no pot ser bo per als altres ?