El Congrés espanyol impedeix que Catalunya tingui el domini '.CT' reservat als estats

El Congrés ha rebutjat una esmena de CiU durant l'últim ple de la legislatura que demanava establir el domini 'ct' per Catalunya, un domini de dues xifres reservat als estats. Aquesta esmena també instava a que en sis mesos el govern espanyol proposés que Catalunya disposes d'aquest domini de primer nivell. Aquesta esmena es va aprovar durant el seu pas pel Senat. El motiu va ser poc comú i fruit de l'error: el PP va equivocar-se en votar i va donar el seu assentiment, pel contrari ERC va votar en contra. Amb les majories del Congrés, i donat que el PSOE s'oposa a donar a Catalunya un domini que tingui caràcter estatal i el PP també n'és contrari, l'esmena ha quedat rebutjada durant el Ple al Congrés. Durant aquest últim tràmit l'esmena ha rebut 28 vots a favor, 314 en contra i 5 abstencions.

Fins aquest dijous quan ha quedat rebutjada, el govern espanyol tenia un màxim de sis mesos per demanar que Catalunya pugi disposar del domini 'ct'. Tot i així, el resultat del Senat ja s'esperava que tingués poca esperança de vida quan tornés al Congrés. Tenint en compte que ni el PP ni el govern espanyol són favorables a donar a Catalunya el domini 'ct', el més probable era, com ha passat finalment, que tant el PP com el PSOE tombessin el canvi produït a la llei durant el seu tràmit al Congrés.

El 17% dels catalans es declara independentista

El 62,6% dels catalans considera que Catalunya ha assolit un "nivell insuficient d'autonomia" malgrat el nou Estatut, segons el darrer Baròmetre d'Opinió Política de la Generalitat. Només el 28,9% considera que, d'altra banda, que "és suficient" i un 2,7 opina que hi ha "massa autonomia". El 17,3 es partidari "d'un estat propi", el 33,8 d'"un estat dins d'una Espanya federal", el 37,8% "una comunitat autònoma d'Espanya" i un 5,1% "una regió d'Espanya".

Joan Tardà.: «Vam oferir un pacte estable al PSOE però ens va dir que Espanya no estava preparada»

Joan Tardà 171207 CATinfo

Click To Play

Tardà recorda que el 2005 ERC va proposar un acord escrit als socialistes i que el van rebutjar. Va ser un «punt d'inflexió» que completaria el pacte Mas-Zapatero. Diu que han perdut la confiança en el PSOE i que probablement no els votaran en la investidura, però volen seguir negociant

-«Estem entre l'Espanya i la paret. És evident que nosaltres no som bisexuals i que només podem tenir una relació, difícil i frustrant, amb l'esquerra espanyola. El que pertocarà fer, malgrat que tot depèn de la relació de forces que hi hagi, és no votar en la investidura i entrar en un procés de negociació. Tampoc no renunciem a buscar una unitat d'acció de totes les forces catalanes en la mesura que hi hagi un procés més involutiu que en els darrers dos anys, si l'Estatut és retallat o se'n bloqueja el desplegament.» -«Zapatero va començar a incomplir les condicions de la investidura a partir del 2006. Ara, tu no pots aconseguir una batalla política si no guanyes la ideològica. I la de les balances fiscals està guanyada. És impossible que hi hagi una nova llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes sense les balances. També hem guanyat la del reglament del Congrés.»

"Què li va prometre ZP?"

Artur Mas va quedar ahir sorprès a la primera pregunta del programa Tinc una pregunta per a vostè de TVE. “Què li va prometre el senyor Zapatero quan va retallar l’Estatut?”, li va engaltar d’entrada una senyora que semblava simpatitzant d’ERC. “Caram, quina pregunta!”, va deixar anar amb somriure forçat el president de CiU, que s’esperava més aviat parlar del preu del pollastre o del sou que cobra. Mas va respondre amb extensió, però abans que res va negar de forma taxativa que hagués anat a la Moncloa a retallar l’Estatut.

“Tota negociació és un estira-i-arronsa, i un cedeix en alguna cosa i l’altre també”, va defensar-se. Mas va reconèixer que havia parlat amb Zapatero també de les eleccions, però no de la presidència de la Generalitat sinó del respecte a la llista més votada. I va emmarcar en això la suposada promesa. “Ho vaig parlar amb Zapatero i ho vaig parlar amb Montilla abans de les eleccions catalanes. I Zapatero em va dir que sí que estava d’acord a respectar el guanyador, i Montilla em va dir que no”, va afegir.

ERC i PSOE pacten a través d'una moció garantir l'execució de les obres i complir l'Estatut

El Congrés ha acollit una nova votació sobre infraestructures a Catalunya i en aquest cas durant l'últim ple dels dimarts de la legislatura de Zapatero. La moció aprovada d'ERC i pactada amb el PSOE reclama a l'estat que executi el 100% del que es pressuposta per Catalunya.

També busca que el govern espanyol efectuï en el termini fixat per la llei els pagaments de les expropiacions que va fer per a la construcció de la línia del TGV, i que compleixi els compromisos adquirits per Foment amb els ajuntaments per les zones afectades per les infraestructures.

Aquesta iniciativa ha rebut els vots favorables del PSOE, CiU, ERC i IU-ICV, amb l'excepció del PP. En bé del pacte no ha prosperat un punt que reclamava que el govern espanyol transfereixi al departament de PTOP de la Generalitat l'import econòmic de les partides no executades. Finalment, la moció demana que es compleixi amb les garanties d'execució que marca l'Estatut.

Carod es reunirà amb el primer ministre escocès Salmond per trobar sinèrgies independentistes

La unió fa la força. Així mateix pensen Alex Salmond, president d'Escòcia, i Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident de Catalunya, que es trobaran el proper 10 de gener a Edimburg per analitzar els processos d'independència d'ambdós països. Els escossesos pretenen emancipar-se el 2010 i els catalans al 2014. Amdós paísos sense estat pretenen celebrar referèndums d'autodeterminació. Carod-Rovira emmarca la reunió amb Salmond en el conjunt d'activitats que el departament de Vicepresidència està duent a terme arreu del món per tal de donar a conèixer el cas català.

Catalunya i Escòcia s'uneixen per aconseguir els seus objectius. En el referèndum escocès, el SNP ja ha fet públic que estudia la possibilitat de preguntar als electors si estan d'acord amb què el Govern escocès negociï un acord amb el Govern del Regne Unit per tal que Escòcia esdevingui un estat independent, una fórmula legal que ERC també està estudiant per tal d'evitar un referèndum netament secessionista sobre el qual ni els uns ni els altres no tenen competències.

Amb aquest fet, Carod-Rovira vol donar a coneixer Catalunya i la cultura catalana arreu del món. El un punt clau serà durant el 2008, durant el qual el govern s'ha compromès a inaugurar dues delegacions a Nova York i Berlín. Abans de les pròximes eleccions (2010), la Generalitat també preveu ser present a Buenos Aires, Ciutat de Mèxic i Pequín, capitals on l'emigració catalana està molt organitzada i ja hi té una forta presència.

A més a més de la delegació de la Generalitat a Madrid, a la llista de la presència catalana al món també cal comptar-hi la delegació ja existent a París, que s'anirà convertint, paulatinament, en la representació oficial de Catalunya a la Unesco.

Els socis del govern faran una reunió per valorar el primer any del pacte, tal com va proposar ERC

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, ha confirmat aquest dilluns que els socis del Govern faran una reunió per valorar el pacte d'Entesa que van signar ara fa més d'un any.

Aquesta és una proposta que va fer ERC aquest dilluns, quan es va anunciar que el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira ho demanaria formalment al president de la Generalitat, José Montilla. Puigcercós ha explicat que ja hi ha hagut el "contacte" i que la reunió es farà, tot i que encara no hi ha una data fixada, a l'espera de poder "combinar agendes".

Els sindicats consideren que la 'cultura de l'esforç' no s'estimula amb notes numèriques i qualitatives i que la mesura és molt 'precipitada'

Educació 201207 La Nit COMr

Click To Play

A partir de finals d'aquest curs les escoles catalanes recuperaran les notes des de l'insuficient a l'excel·lent, mentre que els instituts posaran una qualificació numèrica --de l'1 al 10-- als seus estudiants amb l'objectiu de fomentar la cultura de l'esforç.

Els sindicats consideren que la 'cultura de l'esforç' que pretén fomentar Educació no s'estimula amb el retorn de les notes numèriques i qualitatives a primària i a secundària. En declaracions a l'ACN, USTEC-STEs i CCOO consideren que, en tot cas, s'han de buscar mesures alternatives per motivar als alumnes. Així mateix, FETE-UGT és l'únic que ha valorat 'positivament' aquest nou sistema d'avaluació per ser més 'afinat i descriptiu', malgrat que critica la 'immediatesa' de la seva aplicació en el curs 2007-2008. La Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes d'Ensenyament de Secundària de Catalunya (Fapaes) considera que basar la cultura de l'esforç en una nota quantitativa provocarà que l'alumne 'aprengui a aprovar i no a aprendre'. El president de la Fapaes, Pere Farriol, ha explicat a l'ACN, que llavors l'esforç de l'alumnat no estarà destinat a entendre que ha de tenir una trajectòria acadèmica a llarg termini. I ha afegit que amb aquest nou sistema d'avaluació es 'torna a competir'. Així mateix, Farriol considera que abans de que avanci aquesta nova ordre s'ha d'escoltar a les Associacions de Pares i Mares (AMPAs), els sindicats i els professors i mestres, perquè 'necessitem temps' per tornar entendre la 'cultura de posar notes'.

El Govern alerta d'un "incompliment greu" de l'Estat si no se celebra la reunió de la comissió bilateral

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, ha alertat aquest dimarts que seria un "incompliment greu" per part de l'Estat que no se celebrés la reunió de la comissió bilateral entre estat i Generalitat que correspon "per llei".

Puigcercós creu que "difícilment" aquesta reunió es pugui fer el 27 de desembre i ha fixat el 14 de gener, dia previsible per a la dissolució de les Corts espanyoles, com a data límit.

En tot cas, el conseller ha dit que, davant d'un possible incompliment, el Govern té com a mecanisme recórrer davant del Tribunal Constitucional (TC), tot i que ha remarcat que aquesta és una possibilitat que "no està sobre la taula".

Álvarez, la primera ministra de la democràcia espanyola reprovada per les Corts

El Senat reprova la ministra de Foment Magdalena Álvarez per 120 a 116 vots. El PP ha estat l'únic partit del Senat que ha votat a favor de la reprovació de la ministra, pel caos ferroviari de Catalunya.

Per la seva banda, el PSOE ha votat en contra de la proposta de reprovació, juntament amb PSC i PNV. S'han abstingut els senadors catalans de CiU, ERC, ICV, així com els representants de Coalición Canaria i del Grup Mixt, excepte el BNG que ha votat en contra.

Al final de la votació, els diputats del PP han sol·licitat a crits la dimissió de la ministra amb paraules de "dimisión, dimisión". Álvarez és la primera ministra de la democràcia espanyola reprovada per les Corts. La reprovació, però, no implica cap mesura jurídica contra la ministra.

La Fundació Irla d'Esquerra diu que el 2005 cada català va rebre 2.622 € menys del que va aportar

Que la diferència entre el que cada català aporta a l’Estat i el que en rep s’ha multiplicat en els últims deu anys ja ho han posat de manifest les dades sobre balances fiscals que la Fundació del BBVA va presentar a finals de novembre. Però el dèficit fiscal bat rècords si ens fixem en les xifres que ofereix l’estudi de la Fundació Irla, de l’òrbita d’ERC, que posa al descobert números molt més elevats que els del BBVA.

L’informe estudia el període entre el 1995 i el 2005 i, segons les dades, revela que cada català va rebre 2.622 euros menys del que va aportar a les arques públiques pagant els seus impostos. El dèficit de Catalunya amb l’Estat, que va més enllà dels governs de torn i de si han tingut majoria absoluta o no, no ha parat d’anar a l’alça i s’ha multiplicat en els últims deu anys, fins a assolir les puntes del 2004 i el 2005, amb un govern espanyol ja encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero. El saldo negatiu total és de 18.595 milions d’euros el 2005, l’equivalent al 10,2% del PIB. La dada és significativa perquè revela una xifra de dos dígits per primera vegada. Segons l’estudi, el 2004 el saldo negatiu equivalia al 9% del PIB.

La diferència entre les dades del BBVA i les de la fundació republicana per al període 1995-2005 freguen el 45%. Una de les raons és el mètode de càlcul triat. El BBVA va fer servir l’enfocament càrrega-benefici i la Fundació Irla el del mètode del flux monetari. Des de Catalunya s’ha defensat en moltes ocasions la teoria del flux monetari perquè atribueix la despesa al territori on es localitza, mentre que la teoria càrrega-benefici imputa a tot el territori de l’Estat molta despesa de la capital espanyola.

El Museu de l'Exili de la Jonquera mostrarà una exposició permanent amb testimonis i imatges inèdites

El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha inaugurat aquest dissabte a la tarda el Museu Memorial de l'exili de la Jonquera, el primer equipament d'Europa dedicat a recuperar la memòria de l'exili i el seu llegat. El museu s'obrirà a partir del pròxim mes de gener i tindrà una exposició permanent que inclou testimonis i imatges inèdites. A la inauguració, hi han assistit personalitats del món de la cultura i de la política de les comarques gironines, fills d'exiliats i alguns republicans que van patir en primera persona el drama d'haver abandonar el seu país i refugiar-se a França.

El nou equipament ocupa 1.600 metres quadrats i ha suposat una inversió de 3,15 MEUR finançats per la Generalitat, l'Ajuntament de la Jonquera, la Unió Europea i la Diputació de Girona.

Un nou espot televisiu denuncia l'impediment de les seleccions catalanes per competir oficialment

La Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes ha presentat, aquest dilluns a Barcelona, a la seu de la Plataforma, un espot televisiu en el qual denuncia que es continua impedint Catalunya competir de manera oficial.

L'eslògan és "Junts l'acabarem portant" i sota aquesta premissa gira l'anunci, en què diferents individus, majors d'edat i de diferents sectors socials, van sense samarreta xutant una pilota amb el logotip de la Plataforma. En diferents fotogrames de l'anunci es pot llegir una pintada independentista darrera dels protagonistes de l'escena. El lema "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència" apareix pintat en una tanca de ferro d'unes obres. Al final de l'espot, un home ben vestit agafa una de moltes d'aquestes pilotes i la llença a la brossa. "La idea és que hi ha un polític que evita a la resta que es treguin la samarreta", ha explicat el president de l'entitat, Xavier Vinyals.

El vídeo finalitza amb el logotip de les seleccions catalanes que tapa la bandera espanyola d'un edifici oficial.

Catalunya, les Illes Balears i Andorra acorden refundar l'Institut Ramon Llull

El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, el president del Govern balear, Francesc Antich, i el ministre de Cultura i Ensenyament Superior del Govern d'Andorra, Juli Minoves, han acordat refundar l'Institut Ramon Llull (IRL) per donar cabuda als tres executius i seguir treballant per a la projecció exterior de la llengua i la cultura catalana.

Els tres governs han signat una declaració conjunta d'intencions que preveu la reincorporació del Govern de les Illes Balears als òrgans de direcció de l'IRL i la creació d'una fundació amb seu a Andorra per garantir la màxima representativitat de l'organisme.

Inaugurat el monument d’homenatge als anti-transvasament

El monument, que consta del nombre de nusos corresponent al número de municipis de les Terres de l'Ebre, va ser  ahir diumenge 16 de desembre a les 17 hores. L'acte d'inauguració consistí en l'encesa de l'enllumenat del monument i en els parlaments dels alcaldes de Roquetes i Tortosa, Francesc Gas i Ferran Bel, respectivament. A més, hi hagué un petit refrigeri que fou amenitzat pel grup de música popular Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Les peces del monument simbolitzen el nus anti-transvasament, logotip de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. El logotip representa una canonada d'aigua lligada. L'acte d'inauguració ha consistit en l'encesa de les llums de color blau situades al voltant dels nusos i que serviran per il·luminar el monument a les nits. L'Ajuntament de Roquetes va fer entrega de 12.000 euros a la Plataforma per a la Defensa de l'Ebre (PDE), com a contribució del consistori al finançament del monument d'homenatge al moviment social antitransvasista que la PDE ha promogut a la rotonda Terres de l'Ebre, a l'Eix de l'Ebre. L'Ajuntament roquetenc, segons ha recordat un comunicat municipal, és un dels pocs ens municipals que ha col·laborat econòmicament en el finançament del monument, juntament amb el de Tortosa.

Carod-Rovira: "si Catalunya fos estat ja tindríem Premi Nobel de Literatura"

El vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, ha elogiat, durant el seu parlament a la Nit de Santa Llúcia celebrada a Reus, 'l'alt nivell' de la literatura catalana i de la cultura del país en general. 'Si Catalunya fos estat, ja tindríem Premi Nobel de Literatura', ha dit. Carod ha manifestat: 'La nostra cultura és més gran que la d'altres països amb una demografia més gran'. La 57a Nit de Santa Llúcia, la Festa de les Lletres Catalanes, ha reunit a Reus prop d'un miler de persones. Durant la vetllada s'han donat un total de quinze premis, d'entre els quals destaca el 48è Premi Sant Jordi, dotat amb 60.000 euros, que ha recaigut en el lleidatà Pep Coll per 'Les senyoretes de Lourdes'. L'obra finalista ha estat 'L'hora quieta' de Maria Dolors Farrés.

Durant el seu discurs, Carod-Rovira ha lamentat també que el català no sigui una llengua oficial 'ni al parlament europeu ni al parlament de l'estat', i ha expressat que el català 'es mereix més del que té'.

El vicepresident del Govern també s'ha referit al tancament de repetidors de TV3 al País Valencià. Ha manifestat que 'TV3 no ha de ser governamental, sinó nacional', i ha reivindicat que 'ningú pot posar obstacles a la llibertat d'informació ni traves als repetidors'.

Montilla: "Els diputats del PSC no van a Madrid a fer l'indio, sinó a treballar per l'Estatut"

Montilla ha participat a l'acte de proclamació de la ministra Carme Chacón com a número u dels socialistes catalans per Barcelona en les pròximes eleccions generals de març. El president català i primer secretari del PSC, José Montilla, ha afirmat avui que els diputats i senadors del PSC al Congrés "no van a Madrid a fer l'indio" ni a "fer-hi comèdia", sinó que hi van a treballar com a "garants" del desenvolupament del nou Estatut català.

Dissabte, el vicepresident de la Generalitat i líder d'ERC va criticar el PSC en el consell nacional dels republicans perquè "no estan ni a la manifestació (en al·lusió a la de l'1 de desembre) ni al Congrés", on els socialistes catalans no tenen un grup propi, la qual cosa els fa "invisibles", ha dit Carod.

"Els diputats socialistes treballen per Catalunya de forma efectiva, real, no com els diputats de CiU, que diuen defensar els interessos de Catalunya i actuen en les Corts Generals generant perjudicis directes amb el seu veto als Pressupostos de l'Estat", ha denunciat el primer secretari del PSC.

«La impotència del PSC és veure que la Catalunya real té molt de nacional»

El dirigent republicà afirma que «si el Tribunal Constitucional tomba el finançament, hem d'anar a votar el concert». Considera que «ERC ha de fer un procés d'obertura i aglutinar tot el sobiranisme d'esquerra i un esforç de cohesió interna»

De traca. L'economia s'enfonsa perquè deixem massa propines al bar !!!

Solbes diu que la població "no ha interioritzat què val un euro", cosa que ha provocat la inflació. Solbes 171207 COMr

Click To Play

El vicepresident segon del govern espanyol i ministre d'Economia i Hisenda, Pedro Solbes, ha assenyalat que la població de l'estat espanyol "no ha interioritzat encara què val un euro", cosa que pot considerar-se com un dels factors de l'increment de la inflació, que en els últims dotze mesos va registrar un alça del 4,1%.

Solbes ha reconegut que l'euro ha tingut efectes inflacionistas en productes de baix valor i en el diferencial d'inflació respecte a Europa. Un fet, segons ha explicat, que es pot veure en el comportament dels ciutadans en deixar les propines en restaurants o cafeteries.

"No sabem encara que 20 cèntims d'€ són 32 pessetes i que un euro són 160 pessetes", ha assenyalat Solbes, qui ha afegit que en un bar els ciutadans poden arribar a donar propines de fins al 50% del valor del producte.

-ZP ha dit que si no ens arriba pel marisc, que per Nadal mengem conill, que és molt sa i més barat.

ERC aprova a Bellpuig totes les llistes electorals per a les properes eleccions generals al Congrés dels Diputats i al Senat

Ridao 161207 CATinfo

Click To Play

La direcció d'Esquerra no va tenir problemes importants per a aconseguir ahir el recolzament majoritari del consell nacional per confeccionar les llistes de cara a les eleccions generals del pròxim març. Joan Ridao va ser confirmat com cap de llista per Barcelona amb el vot de 109 consellers, el rebuig de 27 i l'abstenció de 10, el que suposa un suport del 76% dels votants. Ridao 171207 RAC1

Click To Play

El consell nacional va aprovar les llistes que amb anterioritat havia elaborat la direcció, va treure endavant el document amb les directrius del que haurà de ser el programa electoral del partit i va aconseguir que la majoria de consellers no acceptessin deixar en suspens la ratificació de la llista de Tarragona, tal com pretenien els crítics. Aquests no van aconseguir reunir les signatures de 36 consellers que els haurien permès demanar una votació del consell per a decidir si es deixava o no sobre la taula la ratificació de la llista.

En aquesta circumscripció, l'executiva va decidir situar com cap de llista al senador Lluís Aragonès, mentre que els crítics reclamaven que aquesta plaça fora per a Jaume Renyer, al que la cúpula va situar en el segon lloc. La direcció va tornar a rebutjar aquesta exigència amb l'argument que els integrants de la província de Tarragona pertanyen a dues diferents federacions territorials: la del Camp de Tarragona i la de les Terres de l'Ebre.

L'enfrontament entre oficialistes i crítics també es dóna a Lleida. En aquest cas no va haver batalla prèvia ja que, abans d'iniciar-se el consell, el crític Antoni Bertran, en un gest de protesta per no ser el candidat provincial, va renunciar a ser el segon de la llista i va demanar passar a ser l'últim.

APROVACIO CANDIDATURES D'ESQUERRA (Post del Bloc de Pere Muñoz de Flix)