Puyal 150108
Un Barça desconegut, perquè per una vegada el seu futbol ha estat més pràctic que vistós, s'ha classificat per als quarts de final de la Copa a l'empatar sense gols davant el Sevilla, un equip que havia resolt les últimes quinze eliminatòries que havia disputat últimament en les diferents competicions.
L'equip de Frank Rijkaard ha canviat de registre i ha utilitzat un manual que tenia fins ara amagat a la prestatgeria: el del futbol més tàctic que bonic; per tirar endavant una eliminatòria davant un rival de pes que, excepte en els minuts finals, no ha tingut opcions per emportar-se la victòria. Amb Samuel Eto'o a la Copa Àfrica, encara lesionat Leo Messi i Ronaldinho inèdit des que va començar l'any, Henry havia de ser el referent, però no ha estat així. El Barça ha crescut a partir de l'enorme partit de la defensa, en especial de la seva parella de centrals; i del treball de la línia de centrecampistes.
Per una vegada, el Barça li ha regalat la possessió de la pilota al rival, cosa amb què l'equip de Rijkaard no juga. També, per una vegada, els blaugranes han pensat en la seva alineació en funció de la del rival i per això Henry, el més destacat dels últims partits, ha abandonat la banda esquerra per jugar de nou. ¿El motiu? Per l'esquerra juga Dani Alves i Rijkaard no desitjava que Henry estigués pendent del lateral sevillista. Els sevillistes han assumit el paper d'equip dominador, però a penes han tingut arribada. Els catalans, molt ben proveïts al darrere i al migcamp, han desesperat el Sevilla, que ha exercit un domini estèril, gairebé sense arribada a la meta de Valdés.
L'aposta del Barça ha estat buscar la contra. Iniesta ha estat qui primer ho ha intentat amb un remat que ha sortit fora per poc (m.4) i a partir de llavors, el d'Albacete ha estat molt més pendent de les evolucions d'Alves que de crear ell mateix. Els andalusos han buscat la banda esquerra amb Navas i la dreta amb Diego Capel, que ha pogut en nombroses ocasions amb Zambrotta. No obstant, la parella de centrals local (Milito i Puyol) ha estat esplèndida i s'han complementat molt bé amb Márquez, l'únic migcentre defensiu que té Rijkaard.
Sense que Henry pogués exhibir les seves bones arts, simplement perquè el seu equip no es prodigava en l'ofensiva, el pes en atac ha recaigut en Iniesta, que ha protagonitzat la segona acció de mèrit davant la meta de De Sanctis, al minut 17. El Sevilla s'ha enredat en la tela blaugrana i no ha arribat a crear perill. En el primer temps, únicament un remat de cap de Luis Fabiano (m.23) que ha sortit alt i a partir de llavors, el Barça s'ha estirat més i ha dominat amb més claredat en la recta final del primer temps.
Henry no l'ha encertat en la primera ocasió franca que ha tingut, un servei de Giovani en un contraatac (m.32); Gudjohnsen ha posat a prova el meta sevillista al 34 i al 44 Zambrotta no ha estat atent després d'un bon servei de Márquez. Després d'un xut de Navas en la primera aproximació del Sevilla en el segon temps (m.50), Rijkaard ha decidit agitar el partit amb l'entrada de Bojan Krkic per Gudjohnsen al minut 56. Sense immutar-se, el Barça ha seguit sent pràctic. Sense riscos, sense ostentacions, però sense concedir opcions al rival. A més, amb l'alineació d'Iniesta al migcamp, els blaugranes han guanyat en consistència.
El Sevilla, incomprensiblement, no ha intentat capgirar gaire el partit. Al Barça ja li anava bé que no passés res. Però en els minuts finals, a falta de futbol, ha arribat l'emoció. Dani Alves (m.82) ha tingut el pas del seu equip en un llançament de falta que ha tocat el travesser. Al 86 Navas ha marcat en fora de joc i al 90 podria haver cremat Troia si Poulsen arriba a marcar, perquè el sevillista ha rematat clarament la pilota amb la mà. El pas del Barça ha estat just. Potser el Camp Nou s'hagi d'acostumar a un altre futbol, però almenys avui als catalans els ha servit per acabar amb un gran com el Sevilla, un equip que s'havia mostrat últimament infal·lible en les eliminatòries.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del partit
Sant Antoni del porquet (s. III-IV), monjo cristià, pioner de l’eremitisme, és considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió de tots els animals domèstics. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida. Un costum que ha perdurat en els segles.
El foc és símbol de purificació i de renovació de la vida. Les fogueres hivernals constitueixen un ritual de renovació, per propiciar el pas de l'hivern a la primavera, i de purificació, cremant el mal, representat pel dimoni o per un ninot. 
