Puyal 290308
El Barça ha regalat miserablement un partit que tenia guanyat i no és la primera vegada aquesta temporada, en què ha començat marcant en molts partits per després dilapidar un avantatge preciós. Com aquesta nit. Bojan i Etoo semblava que havien resolt en tot just 16 minuts un partit que els comitès van trigar dues setmanes a decidir on es jugava. L'equip blaugrana, que potser ja s'ha d'oblidat del títol per començar a defensar el segon lloc que dóna accés directe a la Champions, ha tingut una primera part plàcida, tranquil·la. El partit no es jugava a porta tancada, com hauria, però ho semblava.
El Barça s'ha apoderat de la pilota, del camp i ha adormit el rival. Tant, que ha acabat adormint-se també ell. I ho ha fet en la segona meitat davant un Betis que en els primers 45 minuts amb prou feines s'havia acostat a l'àrea. Valdés era un espectador, els blaugranes no han fet la primera falta, de Thuram, fins al minut 30 i gairebé l'única aproximació del rival a l'àrea blaugrana ha estat un córner, al minut 40, celebrat per l'afició com si fos mig gol. Doncs aquest Betis tan miserable s'ha menjar el Barça a la segona.
En aquests segons 45 minuts s'ha pogut veure tot el que té de dolent l'equip català. No és res nou, és clar, però passen les jornades, la Lliga s'escapa i ningú fa res per arreglar-ho. El Barça no només és capaç de deixar amb una mica d'alè el rival. És tan generós, innocent, que fins i tot li permet ficar-se en el partit.
I el Betis ho ha fet sense estar-se de res, per a bogeria de la seva afició, que es fregava els ulls i no es creia el que estava veient. Els verd-i-blancs han plomat el Barça sense compassió. I han començat de l'única forma que ho podien fer, com ja va advertir Rijkaard el dia abans. Centre a l'àrea i Edu, de cap, escurçava distàncies. El Barça seguia guanyant, cert, però aquest gol ha semblat que valia per dos o per tres. Els que acabarien caient.
Tot el control que ha exhibit l'equip blaugrana a la primera meitat s'ha evaporat. Tot allò de bo i exquisit que ha demostrat, s'ha esfumat tristament. S'ha convertit en una caricatura de si mateix i el Betis se n'ha rigut de valent. No ha servit ni que Valdés aturés un penal després d'una altra ingenuïtat d'Abidal. El Barça no només ha sabut treure la ràbia, si és que n'ha tingut mai o sap què és això, després de l'acció del porter, sinó que en la jugada següent, arran d'un córner, Juanito ha afusellat la porteria i empatava el partit.
L'equip blaugrana deambulava pel camp. El Betis era un vendaval i el Barça tot un panorama. Rijkaard, dret a la banda, amb prou feines es movia. Era com si seguís donant voltes a una situació que ha viscut moltes vegades i que es repeteix una vegada i una altra. Ni l'entrada de Gudjohnsen i Giovani ha canviat la cara a l'equip. Tot al contrari. Després, una altra vegada Edu (m. 78), n'ha deixat anar una de traca i ha caigut el tercer. Una altra vegada després d'un altre eslàlom, de nou burlant-se de tota la defensa, de tot l'equip, convertit en una pelleringa que deambulava entre els olés de l'afició bètica. Així ha acabat el Barça. Perdut, com ho està la seva estrella, Ronaldinho. Ell no hi era, però és tan culpable com la resta. Ara diran que estan a la Champions, però ja ningú creu en aquest grup.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del partit més desastrós
