La niña de Rajoy (II)

Antoni Bassas entrevista Joan Ridao, ERC.

Vilaweb: Entrevista a Joan Ridao

La Vanguardia: Pilar Rahola entrevista a Joan Ridao

El crític de vins Robert Parker dóna la puntuació màxima a un vi del Priorat en una classificació estatal

El vi prioratí 'Clos Erasmus' ha obtingut cent punts, la puntuació màxima, en una llista elaborada pel reconegut crític de vins Robert Parker, on avalua els millors vins de l'Estat. En aquest llistat també hi apareix amb 99 punts 'L'espectacle', un vi de la DO Montsant, elaborat al celler La Laurona pel vinater René Barbier. Entre els vint-i-dos primers vins de la llista, que han obtingut més de 98 punts, n'hi apareixen set de catalans que pertanyen a les dos DO de la comarca del Priorat: sis de la DOQ Priorat i un de la DO Montsant.

El Periodico: El Priorat es confirma com a meca del vi

Ecologistes en Acció denuncia que la central tèrmica de Mequinensa farà incrementar els nivells d'ozó troposfèric fins a Tarragona

La central tèrmica de Mequinensa provocaria un augment significatiu dels nivells d'ozó troposfèric en un radi aproximat de 60 km o més al voltant del punt d'ubicació, depenent de les condicions atmosfèriques, en especial el règim de vents, que afectaria a diferents poblacions tant de l'Aragó com de Catalunya (amb una afectació podria arribar a la ciutat de Tarragona), segons ha assegurat Ecologistes en Acció. Aquestes conclusions s'extreuen, segons el grup ecologista, dels estudis encarregats per l'Instituto Aragonés de Gestión Ambiental, que va demanar un informe sobre la qualitat de l'aire a la Direcció General de Qualitat Ambiental (amb instal·lacions mòbils de mesuraments contaminants) i un estudi a la fundació Centre d'Estudis Ambientals dels Mediterrani (CEAM) sobre l'efecte que produiria la Central Tèrmica als nivells d'ozó troposfèric a l'entorn de Mequinensa.

Aznar creu que després de Kosovo, altres nacionalismes es preguntaran: "Per que ells sí i nosaltres no?"

José María Aznar considera que reconèixer la independència de Kosovo, declarada unilateralment pels seu Parlamento, suposa "un immens error" i equival a "crear una possibilitat, un horitzó i una esperança" per a que altres nacionalismes considerin que també és realitzable "una opció similar" quan "arribi el seu moment".

En un article publicat pel diari italià Il Messagero, l'expresident del govern espanyol considera que tot i que territoris com "el País Basc, Flandes i Escòcia", no tenen "res a veure amb la situació de Kosovo", la consecució de la independència de Kosovo augmentarà les possibilitats que altres considerin possible realitzar "opció similars". "Cal dir-ho clarament: reconèixer Kosovo en la situació actual i en la forma actual és un error que tindrà greus conseqüències", ha remarcat Aznar.

Per a Aznar, reconèixer la independència de Kosovo "significa acceptar a l'escenari internacional el principi d'autodeterminació dels pobles i el canvi, sense necessitat de consens, de les fronteres europees" i adverteix que "l'experiència" sobre aquests punts ha estat "catastròfica en el passat".

Per a l'expresident, les conseqüències de Kosovo en els moviments "nacionalistes, separatistes i independentistes" seran les de la creació "d'un horitzó i una esperança" per aconseguir els propis objectius sobiranistes. "Potser no serà avui ni demà –adverteix Aznar citant els casos basc, flamenc i escocès–, però un bon dia podran dir: Perquè ells sí i nosaltres no? Reconeixent avui Kosovo en aquestes circumstàncies, ens estem desarmant de cara al moment al que ens haurem d'enfrontar a aquesta fatídica pregunta".

Aznar acaba el seu article ressaltant que és "força dubtós" que l'acceptació de la sobirania kosovar sigui "una base millor per al futur". "De moment, aquest esdeveniment s'ha transformat en un gran error per la nostra pròpia culpa", conclou.

-Veritablement es una mala noticia per els imperialistes i colonitzadors. 2014: Visca Catalunya lliure !!!

Barça 1 - Celtic 0

Puyal 040308

Click To Play

Ningú no va voler celebrar res. Ningú no va aixecar els braços ni va somriure. I no perquè la classificació per als quarts de final de la Champions, de tan previsible que era, no fes il·lusió. En absolut. Però tot el bon humor se’n va anar al minut 34. Tot un món de crueltat li va caure a sobre al príncep blau de tot el barcelonisme. Messi es va trencar. El Barça es va trencar. El Camp Nou es va trencar. I es va acabar el partit. No reglamentàriament, però sí emocionalment. Messi va plorar. El Barça va plorar. I tot l’estadi va ser un lament desconsolat davant el mal auguri de quedar-se unes males sis setmanes sense el millor, just quan la temporada ensenya la recta de la glòria. Les imatges donaran més voltes al món que el gol fantàstic de Xavi. Messi va fer un esprint per aprofitar una paret amb Zambrotta. Però es va posar les mans al cap abans d’agafar la màxima velocitat. Es va estirar literalment dels cabells. Es va arrencar la goma que li subjectava la melena i la va llançar renegant sobre la gespa. El drama ja li havia atrapat la cara, els gestos. Tot. Es va deixar a caure a terra i ja va ser un brollador de plors. Deco va ser el primer a auxiliar-lo, però no hi va haver cap paraula reparadora. Messi va enfilar la sortida del camp absorbit pel seu calvari. La seva ment no reciclava l’ovació de la grada ni les abraçades dels companys. El jove argentí plorava i plorava, amenaçat d’entrar en la psicosi de les lesions musculars. Ningú no les ha patit tant com ell al Barça. La cara de Valdés semblava recordar-ho. “No pot ser, no pot ser”, semblava dir el porter mentre movia lateralment el cap. Ni els quatre gols al Calderón li van amargar tant les faccions. Messi es va lesionar i tot l’estadi es va sentir agredit. Tan agredit com ofès Frank Rijkaard perquè ningú no el va creure quan va reservar l’argentí davant l’Atlètic per prescripció mèdica. És el que té la pressió mediàtica, que mai demana perdó, encara que avui la consciència col·lectiva culer està ben encongida. En silenci. El partit va transcórrer gèlid i silenciós. Algun cant escocès de rerefons. El Celtic va provar d’aprofitar l’eclipsi per deixar-se veure una mica. Però en cap moment va poder amagar la seva inferioritat. El Barça ho havia fet tot abans de la lesió de Messi. Ho havia fet tot en tres minuts, que és el que va trigar Xavi a marcar un gol fantàstic. Una jugada suprema, en què gairebé tot l’equip va dominar la pilota en una cinquantena de tocs. Una acció col·lectiva i una definició individual que ocuparien tots els elogis de portades i d’hemeroteques si no s’hagués interposat la maleïda lesió de Messi. Ronaldinho, Deco, Eto’o i Gudjohnsen van poder maquillar la tristesa a la represa, però el partit va ser del tot desangelat. Tant, que Bojan es va quedar amb les ganes de jugar i erigir-se en el golejador més precoç de la història de la Champions. Ja no podrà abordar el rècord. Ja se li ha fet fosc. Com al Barça sense Messi.

Ara riurem !!!

La línia més dura i conservadora s'ha imposat a la més moderada Els bisbes han escollit l'arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, com a nou president de la Conferència Episcopal per als pròxims 3 anys. La línia més dura i conservadora s'ha imposat a la més moderada, que liderava el bisbe de Bilbao, Ricardo Blázquez, que aspirava a la reelecció.

Fins avui, el president de l'assemblea plenària era el bisbe de Bilbao, que va ser escollit ara fa tres anys contra pronòstic. Se'l considera un home moderat i comptava amb el suport dels bisbes bascos i catalans, capitanejats pel cardenal Lluís Martínez Sistach, i també de bisbes com el de Sevilla, Carlos Amigo. A l'altre costat hi havia el grup de conservadors, de discurs molt més dur i que s'ha acabat imposant. Antonio María Rouco Varela, bisbe de Madrid, es posicionava com a principal rival de Blázquez. Li han donat suport homes de la cúria com Agustín García-Gasco, bisbe de València, i Antonio Cañizares, bisbe de Toledo. Val a dir, però, que molts cristians de base consideren que cap de les dues opcions que estaven en joc era bona i es lamenten perquè no se senten representats per una jerarquia eclesiàstica que els agradaria que fos més democràtica i tolerant. El 2006 va publicar el llibre España y la Iglesia católica, on Rouco Varela identifica l'Estatut amb el trencament “de la unitat del país”. L'arquebisbe de Madrid argumenta que “la revisió dels Estatuts” frega la vigència d'aspectes essencials del “drets de les persones” pel que fa a la vida, la llibertat religiosa, la llibertat d'ensenyament i a les institucions bàsiques del matrimoni i de la família”. En aquest sentit, fa una crida a la solidaritat i a la “participació en el bé comú” dels ciutadans de “qualsevol lloc d'Espanya”, “sense discriminació i sense fraccionar l'Estat en cap dels aspectes socials, econòmics, polítics, jurídics i culturals que el conformen”.

Rouco va assistir a la manifestació contra la legalització dels matrimonis gais, i va convocar la massiva concentració del 30 de desembre passat en defensa de la família cristiana. Va ser precisament en aquesta concentració on va afirmar que el govern espanyol era una amenaça per als “drets fonamentals de les persones”. En opinió del nou president de la Conferència Episcopal, "Espanya és avui una nació de missió, gairebé martirial, i perillosament amenaçada pel laicisme fonamentalista del PSOE". De fet, de Rouco Varela és la idea: “Espanya serà cristiana i catòlica o deixarà d'existir com a tal”, pronunciada per l'aleshores arquebisbe de Madrid en un discurs a l'Església de Santiago el Mayor de Saragossa.

Nascut a Villalba (Galícia) el 1936, es va doctorar i va aprendre alemany a la perfecció a la Universitat de Munic. Allà va conèixer el professor Joseph Ratzinger, avui papa Benet XVI, amic seu i el seu principal suport. De fet, és sens dubte el prelat espanyol de la història contemporània amb més poder a Roma, on decideix fins i tot el nomenament de bisbes. Ho ha fet amb el seu nebot Alfonso Carrasco Rouco, prelat de Lugo des de fa dos mesos.

La revista nord-americana 'Newsweek' qualifica Zapatero i Rajoy de candidats "mediocres"

El setmanari nord-americà Newsweek ha qualificat de "mediocres" els dos principals candidats a la Moncloa, l'actual president del govern, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, i el líder del PP, Mariano Rajoy.

En el número d'aquesta setmana, la revista dedica un article a les eleccions generals del 9 de març i, sota el títol de La fi de l'imperi espanyol, sosté que l'opció entre Zapatero i Rajoy constitueix un "desencís" per a un país que semblava estar en ratxa en ser dirigit per líders forts com Felipe González, José María Aznar o fins i tot el Zapatero dels primers anys.

Però per als periodistes Stryker McGuire i Mike Elkin, el cap de l'executiu sembla que vagi "a la deriva". Encara que en els primers anys del seu mandat Zapatero va ser "saludat a nivell mundial per la seva aparent competència i visió", sota el punt de vista dels autors a poc a poc es va veure que "li faltava carisma" i es "va enfonsar lentament en una confusió de disputes domèstiques insignificants", amb les quals "va desconnectar" amb l'electorat.

Sota el seu punt de vista, els dos grans errors de càlcul que va cometre el líder socialista van ser pactar amb "els independentistes catalans d'ERC" i obrir negociacions amb la banda terrorista ETA en un moment en què el país estava dividit entre els qui donaven suport a iniciar aquests contactes i els que no.

"L'èxit de Zapatero va començar a semblar tan accidental com la seva elecció", afirmen els periodistes, que atribueixen aquest triomf inicial al llegat econòmic que va rebre. Precisament per la situació de l'economia (amb el creixement augmentant a un ritme més lent i la inflació disparada) els autors auguren que, si els socialistes renoven el seu mandat, formaran un govern "més feble".

Als autors de l'article, el candidat del PP tampoc els convenç. Segons ells, Rajoy, que qualifiquen com un "polític insuls", ha estat "incapaç de treure profit dels punts flacs" de Zapatero. A més, consideren que el partit que representa s'ha vist "afeblit per lluites internes" des de la derrota dels comicis del 2004. Newsweek: The End of the Spanish Empire

Ridao reclama respecte pel català a les institucions de l’Estat i la presència de Catalunya a la UNESCO

El candidat d’Esquerra al Congrés, Joan Ridao, ha reclamat ‘respecte pel català a les institucions de l’Estat ja que si realment Espanya és un estat plurinacional, hauria de respectar la diversitat lingüística i cultural i no veure-la com un destorb’. En aquest sentir, Ridao ha recordat que ‘han hagut de passar 25 anys perquè arribés al Congrés un grup parlamentari com Esquerra i algú posés Espanya davant el mirall i per provar el seu respecte per la pluralitat tot parlant en català al Congrés en un gest per reclamar respecte per a la nostra llengua, invisible en les institucions de l’Estat que tots paguem’. Joan Ridao: "Espanya té més por de les urnes que de les armes"

La Fatarella posa música per alertar dels lladres

El fet que no hi hagi cap cos de policia i que la presència de la Guàrdia Civil patrullant pel poble és gairebé esporàdica ha obligat l'Ajuntament de la Fatarella a idear un sistema per alertar els veïns de la presència de lladres. Si es vol, és un mètode rudimentari però efectiu: s'activen uns megàfons instal·lats al carrer que emeten música, concretament una ranxera, i tot el poble sap que aquest senyal és indicatiu de la presència de persones sospitoses al municipi. Fa unes dues setmanes, però, uns lladres van aconseguir el seu propòsit i en una nit van entrar a dues cases, d'una de les quals es van endur dos vehicles nous, i també ho van intentar al bar del Casal. Coneixent-los bé, segur que posen "caballo prieto azabache".

VilaWeb/El Punt: L'Ajuntament de la Fatarella fa sonar una ranxera per alertar el poble dels lladres

ERC exigeix el reconeixement de les seleccions nacionals catalanes i carrega contra la 'hipocresia' del PSC

El cap de llista d'Esquerra Republicana per Catalunya (ERC) per Girona, Francesc Canet, ha reivindicat el reconeixement de les seleccions nacionals catalanes, coincidint amb el partit de la selecció catalana de futbol sala contra Bèlgica, al pavelló d'Esports de Quart (Gironès). Segons Canet, la llarga tradició esportiva de Catalunya ha donat un nivell competitiu molt alt i prestigi internacional a l'esport català. Canet, a més, ha titllat Chacón (PSC) de 'cínica' quan diu que no s'ha de barrejar política i esport. El cap de llista d'ERC per Girona considera 'evident' que 'el present i el futur de l'esport català passen també pel seu desenvolupament i aplicació internacional', i que 'qualsevol competència i regulació de l'esport queda buida de contingut si no té la potencialitat de projectar-se internacionalment'.

El Parc Natural del Delta de l'Ebre creu que es necessita multiplicar per cent els recursos destinats al manteniment de l'entorn

Més d'una cinquantena de voluntaris han participat aquest diumenge en la neteja de residus en espais protegits del delta de l'Ebre. En només dues hores, han recollit entre 1,2 i 1,5 tones de deixalles. Xavier Abril, responsable de l'Àrea d'Ús Públic del Parc Natural del Delta de l'Ebre, ha explicat que la jornada també ha servit per mirar de conscienciar la ciutadania davant les actituds incíviques que malmeten l'entorn. Abril, a més, ha reclamat a l'administració que s'impliqui més en el manteniment d'aquests espais naturals pràcticament verges. Ha assegurat que els recursos que s'hi destinen actualment s'haurien de multiplicar per cent si es vol conservar el delta 'com Déu mana'.

L'IDECE presenta el nou tram navegable de l'Ebre entre Móra i Ascó

L'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) ha presentat aquest dilluns al matí el nou tram navegable del riu Ebre, entre els municipis de Móra d'Ebre i Móra la Nova fins a Ascó. El recorregut s'ha iniciat a Garcia i ha finalitzat a l'embarcador de Vinebre a causa de la reducció de cabal del riu, tot i que en un principi s'havia previst acabar el passeig al municipi d'Ascó. En aquest darrer tram navegable, encara manca dur-hi a terme unes petites actuacions, de manera que per Setmana Santa ja es podrà arribar en vaixell fins a l'embarcador d'Ascó i es podran recórrer els disset quilòmetres que separen la població de la capital comarcal. Astem salvats !!!

A PPetició PPoPPular: la niña de Rajoy

Inicien els sondeigs geològics dels parcs de la Fatarella, Vilalba i Corbera

Després de molts anys de projectes i tramitacions, l'empresa Copcisa ha iniciat fa pocs dies els treballs previs a la construcció dels parcs eòlics que promou als termes de Corbera d'Ebre, la Fatarella i Vilalba dels Arcs. Les tres centrals formen part del conjunt de 10 centrals previstes a l'altiplà de la Terra Alta, el pol eòlic més important dissenyat a Catalunya.

Aquest nivell de concentració en una mateixa zona i la necessitat de construir una línia d'alta tensió per evacuar l'energia ha generat nombroses crítiques per part d'entitats ecologistes, la plataforma de la Terra Alta i, recentment, l'Associació en Defensa de la Terra i el Vent de Tots de la Fatarella. El passat 25 de novembre, l'entitat va reunir a la Fatarella 200 persones en una manifestació on reclamaven la «paralització» de totes les obres relacionades amb els projectes eòlics. Copcisa, però, ha intensificat els últims mesos els treballs previs a la instal·lació dels aerogeneradors, prevista per al segon semestre de 2008. Després del procés de signatura dels acords amb els propietaris, l'empresa ha informat als ajuntaments afectats de l'inici imminent de l'estudi geotècnic, tasca que consisteix a analitzar les característiques del subsòl a cada punt on s'instal·laran els 64 aerogeneradors de la promotora. Els sondeigs inclouen prospeccions manuals i amb maquinària. A Vilalba dels Arcs els treballs quasi han finalitzat, mentre que a Corbera d'Ebre i la Fatarella encara duraran uns dies més. Alertada davant l'acció de les màquines al terme de Corbera d'Ebre, l'associació de la Fatarella va decidir presentar el passat dijous una denúncia contra Copcisa davant de la Guàrdia Civil de Gandesa com a presumpta responsable «d'entrar a finques sense permís i deixar-hi residus». La portaveu de Copcisa, Beatriz Pérez-Portabella, sorpresa davant la presentació de la denúncia, responia ahir al Diari que, al marge de notificar els treballs als ajuntaments, «ens hem posat en contacte amb tots els propietaris per avisar-los que hi hauria gent a la seva finca». La comunicació ha estat verbal tot i que en el moment de signar els contractes amb els propietaris «se'ns autoritzava per escrit a realitzar els sondeigs. A més, les persones amb qui encara no hem signat ens han donat el seu permís verbal». Pel que fa als 'residus', apunta que es tracta de sacs amb material geològic que ha de ser analitzat al laboratori. Finalment, assegura que per a treballar «no és necessària» l'esperada aprovació definitiva del pla urbanístic del tres parcs i que s'han realitzat «estudis per a descartar danys a restes de la batalla de l'Ebre», con denuncia l'entitat.

At. Madrid 4 - Barça 2

Puyal 010308

Click To Play

El Barça ha arribat al Calderón embalat i n'ha sortit arrossegant-se. Més lluny del Madrid, a cinc punts, i amb la imatge que a poc a poc havia aixecat, de punt en punt, per terra. L'Atlètic havia de ser el que posés al descobert les vergonyes que últimament havia dissimulat. El Kun Agüero, sí, tot solet, ha deixat tota la defensa feta una pelleringa i ha convertir el Barça en un colador (4-2). Ha estat un dolorós cop de puny per inesperat i pel ridícul. Després d'haver tingut el partit a favor, amb el 0-1 i una aclaparadora superioritat, el Barça ha engegat a rodar molt més que els tres punts que haurien deixat la Lliga tal com estava. Totes les il·lusions que havia construït en aquesta caça sobre el Madrid, s'han esvaït amb una enorme crueltat. El càstig ha estat duríssim perquè, a més, ha arribat d'un equip que últimament estava barallat amb si mateix i que, durant una bona estona, ha ajupit el cap disposat a ser decapitat. Però el Barça l'ha deixat amb vida, com tantes vegades ha fet amb altres, i ha estat ell qui ha acabat esquarterat. En la roda que Rijkaard ha convertit l'elecció dels fantàstics, Messi ha acabat a la banqueta, en una decisió més que discutible. Ronaldinho ha passat de la grada a davanter centre, una falsa posició que li permetia anar i venir amb total llibertat, però que ha deixat Etoo exageradament desplaçat a la banda dreta. Cap semblava especialment còmode, però Ronnie s'ha tret de la màniga un conill d'aquell barret de copa que tan oblidat tenia. Una xilena excepcional que ha fet tornar els millors records del 10 i que ha provocat al Calderón una reacció similar a la de fa dos anys al Bernabéu. Drets, molts matalassers s'han rendit a aquest Ronaldinho que tant es trobava a faltar. La resta, ja la sabeu. Ni tan sols el gol d'Etoo ho ha resolt. Massa tard. La cara de vergonya no l'hi treu ningú.

FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del pitjor partit

El debat a cinc va tenir 483.000 espectadors de mitjana

El debat que ahir a la nit va emetre TV3 entre els cinc candidats catalans al Congrés va tenir 483.000 espectadors de mitjana i el 18,1% de quota de pantalla, una xifra molt per sota de la cara a cara entre Zapatero-Rajoy (1,6 milions espectadors a Catalunya) i fins i tot del debat Solbes-Pizarro (615.000).

Un reportatge sobre l'abús dels SMS crea nervis a TV3

La darrera portada de la revista Canvi Setze no ha fet gens de gràcia en algunes dependències de TV3. El número de març d'aquesta publicació inclou un ampli reportatge en el qual queda al descobert com la gran majoria de televisions i ràdios –incloent-hi les públiques, entre les quals TV3, i en particular alguns programes de gran audiència com Els matins o Gol a Gol– obtenen un quantiós rendiment econòmic amb la participació dels teleespectadors a través de missatges de telefonia mòbil (SMS).

L'ús dels missatges de mòbil enviats pels televidents s'ha estès moltíssim en els darrers anys i hi recorren des de concursos de dubtosa credibilitat que emeten televisions locals i privades fins als programes de debat més seriosos de les grans cadenes públiques. És el cas de l'espai matinal de TV3, que dirigeix Josep Cuní, el qual ha fet de la participació de l'audiència amb els SMS una marca de la casa, amb l'emblemàtica frase «matins punt sí, matins punt no».

Tal com s'explica en el reportatge de Canvi Setze, signat pel periodista Oriol Montanyà, segons el darrer Informe de l'Audiovisual a Catalunya, de l'any 2006, el programa de Cuní recull prop de 5.000 missatges de mòbil. Si tenim en compte que el cost de cadascun d'aquests SMS per al teleespectador és d'1,20 euros –dels quals 0,60 van destinats a TV3–, és evident que aquí hi ha un bon negoci, ja que, només amb el programa dels matins, Televisió de Catalunya pot arribar a ingressar uns 3.000 euros per emissió tan sols amb els missatges de mòbil.

La gestió dels missatges SMS dels diversos programes de TV3 està externalitzada a una empresa de serveis interactius, Step2U, que té entre d'altres clients La Caixa, Telefónica i el Grup Zeta, a part de tots els canals de la Corporació. La tarifa estàndard que les operadores cobren per un missatge SMS és de 0,15 euros. Però en el cas dels SMS enviats a programes de televisió el cost sol ser molt més elevat i arribar a més d'un euro. Això és així perquè empreses com Step2U ofereixen als seus clients el que s'anomena "serveis sobretarifats", en què al cost de l'operadora s'hi afegeix un recàrrec que pot anar des de 0,30 a 1,20 euros. El client –en aquest cas, la cadena de televisió– és qui tria quina tarifa vol i el benefici extra que s'obté se'l reparteixen les tres parts: l'operadora, el client i l'empresa que gestiona el servei. Step2U sol pactar amb els clients que s'enduguin la meitat de l'import. Aquesta modalitat sobretarifada es denomina SMS Premium.

Tal com s'evidencia en la informació de Canvi Setze, la gran majoria d'espais de TV3, incloent-hi el dels matins, han optat per l'opció més cara per a l'usuari, la que costa 1,20 euros per missatge, dels quals 0,60 van a parar o bé a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o bé a les diverses productores privades que s'encarreguen d'alguns espais concrets. Sembla que aquest reportatge no ha fet gens de gràcia a TV3. La cadena pública no ha volgut facilitar cap dada referent al volum de negoci que obté amb aquesta modalitat d'SMS. I l'empresa Step2U ha arribat a amenaçar amb accions legals contra l'editora de Canvi Setze. De la seva banda, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) no s'hi ha volgut pronunciar argumentant que l'organisme només avalua continguts audiovisuals.

Canvi16: SMS. El gran negoci

Flandes manté la corda tensa i exigeix més poder

Yves Leterme, el probable futur primer ministre belga, ja ha sortit de l’hospital, recuperat de la pneumònia i l’hemorràgia intestinal que patia. Però a Bèlgica encara li falta molt per rebre l’alta mèdica i aquest 20 de març podria recaure en la que ha sigut la pitjor crisi política de la seva història.

El govern provisional d’emergència, la solució salomònica pactada a finals de l’any passat per flamencs i valons després de més de mig any de negociacions fallides, caduca d’aquí a tres setmanes. I no és gens clar si ara es podrà formar un govern definitiu sense haver de convocar noves eleccions ni tornar als mesos d’agònica paràlisi, com temen molts polítics, tant neerlandòfons com francòfons, en privat.

Bèlgica, però, ha començat a respirar en aquests dos mesos de govern interí, liderada pel primer ministre sortint i el gran perdedor dels comicis del 10 de juny, Guy Verhofstadt. Flamencs i valons han tancat, per fi, un primer acord de mínims per a la reforma institucional de l’Estat que preveu descentralitzar algunes competències estatals, un aperitiu que no satisfà la comunitat neerlandòfona, més rica i nombrosa que la francòfona, que s’aferra al repartiment actual de poder.

L’Octopus, el comitè de savis integrat per quatre experts del nord de l’Estat i quatre del sud, de tots els partits belgues a excepció de l’ultradretà Vlaams Belang, va pactar dilluns el traspàs d’un primer paquet de competències: implantacions d’establiments comercials, energia i preu de l’aigua, de la distribució del gas i l’electricitat, de la recollida d’escombraries i dels taxis, telecomunicacions, seguretat vial, expropiacions, fons per a equipaments i serveis col·lectius i economia social. I el govern provisional ha aconseguit també tirar endavant el pressupost per al 2008.

Però Flandes no en té prou i els polítics belgues, experts a posar pedaços, han deixat per més endavant la reforma en profunditat. Així que el més calent és a l’aigüera i el govern definitiu s’haurà de negociar aquest mes sense que s’hagin resolt les principals reivindicacions neerlandòfones: “Volem més autonomia fiscal, competències en salut pública, polítiques de família i mercat, la tutela de la costa belga, al mar del Nord, i la divisió de la circumscripció electoral de Brussel·les-Halle-Vilvoorde [BHV]”, reclama el portaveu dels democristians flamencs (CD&V) de Leterme, Luk Vanmaercke.

Milers de persones protesten de nou per un habitatge digne a Barcelona i a 18 ciutats més

Unes 1.700 persones, segons dades de la Guàrdia Urbana -4.000, segons l'organització-, s'han manifestat al centre de Barcelona darrere de lemes com "La llei no toca el mercat, la llei és paper mullat" o "Ni casa, ni vida, ni res, no arribem a fi de mes".

Es tracta d'una nova convocatòria del col·lectiu V de Vivenda, que assegura que cap partit polític dels que es presenten als comicis del 9 de març garanteixen en les seves propostes un habitatge per a tothom i que els candidats es fan els sords davant del problema de l'accés a l'habitatge mentre intenten convèncer, diuen, del fet que treballen pels ciutadans.

Un dels integrants de l'assemblea pel dret a l'habitatge V de Vivenda, Mario Martínez, s'ha lamentat per les "mesures electoralistes" i "inútils" que els candidats formulen als actes de campanya electoral i ha assenyalat la "poca voluntat política de facilitar l'accés a l'habitatge".

Manifestació multitudinària contra la MAT a Perpinyà

Milers de persones es manifesten avui a Perpinyà per exigir als Governs de França i Espanya l'abandonament del projecte de línia elèctrica d'alta tensió que ha de connectar els dos països a l'extrem oriental dels Pirineus. Segons els organitzadors, més de 13.000 manifestants han acudit a l'acte, mentre que la Prefectura ha calculat que eren uns 10.000.

"És un èxit" que els dos Governs haurien de "tenir en compte", ha assegurat el portaveu del col·lectiu "No a la THT", Laurent Delmas, des de Perpinyà, que ha recalcat que més de 20 autobusos han vingut del Principat i 20 o més de la Catalunya Nord per a aquesta manifestació, en què està prevista la lectura d'un manifest per reclamar l'abandonament del projecte.

El portaveu ha assenyalat que entre els presents hi ha el secretari general d'ERC i conseller de Governació, Joan Puigcercós, i que hi ha molts càrrecs electes dels Pirineus Orientals: legisladors, primers regidors, tinents d'alcalde, i membres del Consell General, de diversos colors polítics.

Quatre diputats-alcaldes del partit conservador en el poder a França, UMP, acompanyaven el seu coreligionari, el senador i alcalde de Perpinyà, Jean-Paul Alduy, darrere d'una pancarta que resava "Electes dels Pirineus Orientals, tots contra la THT". Fonts de la Prefectura han dit que la manifestació transcorria en un bon ambient i sense incidents. Delmas, de la seva banda, l'ha qualificat de "familiar" i ha explicat que el més jove dels presents té 10 dies i el més gran entre 80 i 85 anys.

"Enterreu el projecte" era l'eslògan dominant de la manifestació, els participants de la qual també han corejat "és la revolució". També hi havia moltes pancartes en català contra la línia d'alta tensió.

Oriol Junqueras: 'Guillem Tell'

El 29 de febrer de 1792 neix Gioachino Rossini. Els primers anys de la seva vida, doncs, coincideixen amb el llarg període bèl·lic que trasbalsa el conjunt d'Europa, entre la Revolució Francesa (1789) i Waterloo (1815). Uns conflictes que tenen el seu reflex en la mateixa família d'aquest compositor italià, atès que el seu pare s'ha d'exiliar a causa de les simpaties que havia demostrat envers el procés revolucionari francès i l'arribada de les tropes napoleòniques a Itàlia. De fet, molts italians esperaven que les baionetes franceses servissin per proclamar la llibertat política i la unitat nacional d'Itàlia; i, en realitat, viuran una enorme decepció en constatar que Napoleó els tracta com titelles de la seva política exterior. Uns sentiments contradictoris que també podem trobar a Alemanya. Així, el 1804, poc després de la invasió francesa a Suïssa, Friedrich Schiller escriu Guillem Tell, en què elogia el cabdill de la independència helvètica en època medieval. I quan Napoleó es proclama emperador, Beethoven canvia l'encapçalament de la seva tercera simfonia (Heroica), que en principi havia dedicat al general "alliberador", convertit en el nou tirà d'Europa. Una evolució sentimental que ajuda a entendre el ventall de les actituds dels catalans el 1808. Com és ben sabut, la influència del classicisme i del romanticisme alemanys serà immensa al llarg de tot el segle XIX arreu d'Europa. I, en concret, per posar-ne tant sols un simple exemple, el 1829, el mateix Rossini estrena a París l'òpera Guillem Tell, composta a partir d'un llibret inspirat en l'obra de Schiller. Aleshores, com ara, els catalans hem de mirar a Europa, però també hem de saber que la nostra feina no ens la faran mai els altres.

Mike Oldfield - William Tell Overture

ERC presentarà al Ple de Tortosa una moció exigint al govern estatal la publicació de les balances fiscals

El grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Tortosa ha presentat una moció, que es debatrà en el Ple del pròxim dilluns, 3 de març, on es reclama al govern estatal la publicació de les balances fiscals referents a l'administració general de l'Estat amb totes les comunitats autònomes, exposant la metodologia concreta per calcular-les, l'actualització anual dels estudis i la divulgació dels seus resultats. L'objectiu d'aquesta moció és, segons ha explicat el portaveu del grup, Ricard Forés, conèixer la realitat del que Catalunya dóna i rep de l'estat espanyol, fet que té incidència directa amb el dèficit que pateix Catalunya i, conseqüentment, amb el finançament dels mateixos ajuntaments.