Barça 1 - Getafe 1

Puyal 231108

Click To Play

Penalitzat per un pèssim inici de partit i dos remats més als pals (13 d'acumulats ja en 20 partits oficials) el Barça ha deixat escapar dos punts del Camp Nou. Ha deixat escapar, a més, una gran oportunitat de posar terra pel mig respecte als seus pitjors rivals i disparar-se al cap de la Lliga. Ha deixat escapar, també, acabar amb el mite que el Getafe és la seva bèstia negra contemporània, l'equip que més se li entravessa en els últims temps des que Messi va protagonitzar aquella jugada maradoniana. Privat precisament de Messi, el Barça ha semblat jugar avui amb 10; en realitat, quan hi ha Messi al camp fa la sensació que juga amb 12 per la seva inigualable habilitat per superar els contraris. Sense aquesta capacitat de desbordar de l'argentí, a l'equip li ha faltat profunditat i no ha pogut trencar la defensa madrilenya més que en una aparició de Keita que ha permès igualar un gran gol de Manu. El Getafe s'ha avançat al marcador en una jugada pèssimament defensada pel Barça, que estava despistat, com si s'hagués cregut la cançó del club madrileny. Arribava el Getafe al Camp Nou avivant la seva pena de com estava de malament, i els blaugranes s'ho han cregut. Sense estar previnguts, sense estar alerta amb el fet que l'onze de Víctor Muñoz només ha perdut un dels seus cinc partits com a visitant a la Lliga. El Getafe ja és un equip aviciat. Amb quatre anys a Primera ha adquirit l'experiència i el saber estar dels més vells del lloc. Com Víctor, que ha esgarrapat un punt a la seva antiga casa i ha exigit, així, un reconeixement cap a la seva trajectòria com a tècnic. Sobretot, a l'enfrontar-se amb Guardiola, un que acaba d'arribar i que fa anys li va demanar la samarreta quan només era un arreplegapilotes i l'altre un puntal del Barça. En el tu a tu, Víctor s'ha emportat una simbòlica victòria. Ajudat per la inestimable col·laboració dels pals d'Abbondanzieri després de dos remats d'Etoo i Piqué. El Barça ha sortit castigat perquè ha estat molt menys prolífic creant ocasions de gol. Aquestes, justament, i el gol de Keita, han estat el més florit de la producció ofensiva blaugrana, que ha desdenyat, ja d'entrada, agafar-se a l'absència de Messi. Guardiola ha elegit Bojan Krkic en el seu lloc per desmentir aquesta incipient llegenda que el lleidatà no és sant de la seva devoció futbolista. L'ha col·locat d'extrem, implantejable el debat amb Etoo a l'eix de l'atac, i Bojan ha naufragat. Fora de lloc, ha acusat la seva inadaptació. No és Messi ni se li ha assemblat. Per a alleujament de Licht, que ha patit bastant més quan ha comparegut Pedro, un extrem de veritat, d'ofici. La banda esquerra ha estat un erm absolut, sense que Sylvinho empenyés des del darrere, sense que Keita assumís iniciatives, sense que Hleb arrisqués. Ni tampoc Henry després, que no ha intentat ni un regat. L'absència total de creació per aquella banda ha agreujat els problemes de l'atac, faltat l'equip d'algú que promogués alguna iniciativa individual. No funcionava per la dreta (un parell de centres d'Alves, res més) i tampoc ha funcionat per l'esquerra el dia que aquests tres jugadors (sense Abidal, Iniesta i Henry, els titulars en l'inici de la competició) podien reivindicar-se. Canviar els extrems ha estat la fórmula de Guardiola per intentar aixecar el marcador, decidit a jugar-se-la malgrat que el Getafe sortia disparat al contraatac. A efectes pràctics, s'ha traduït en el gol de l'empat que manté el Barça amb una còmoda renda en cap a l'espera de recuperar els seus puntals. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

Carod diu que Catalunya no necessita 'generositat' de cap govern sinó el compliment 'estricte' de l'Estatut

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha contestat la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, després que aquest dissabte afirmés que la inversió en infraestructures a Catalunya el 2009 representa un 'esforç sense precedents'. Carod ha dit que el que no tenia precedents és que Catalunya 'portés tants anys per sota del que necessitava'. En aquest sentit, ha assenyalat que Catalunya no necessita 'generositat' de cap govern sinó el compliment 'estricte' de l'Estatut. D'altra banda, Carod comparteix 'absolutament' les paraules que Montilla ha declarat en una entrevista aquest diumenge a 'El Periódico' en què assegura que 'costa veure a la pràctica la lleialtat' del govern central.

La Plataforma en Defensa de l'Ebre creu que el Govern vol 'manipular' la ciutadania construint el canal Xerta-Sènia

La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha assegurat que el Govern vol "manipular" la ciutadania amb la construcció del canal Xerta-Sènia. Així ho ha manifestat el portaveu de la plataforma, Manolo Tomàs, durant una manifestació a Tortosa davant les obres del canal, en què ha insistit que el projecte està "sobredimensionat" per les necessitats de regadiu que realment hi ha. De fet, es preveu regar 16.000 hectàrees "quan encara no hi ha ni un pagès que s'hagi compromès a regar-ne ni una de sola", explica la PDE.

Els activistes consideren que s'està encobrint un transvasament d'aigües cap a Castelló, i denuncien que les actuacions que es volen fer a la zona tindran una influència molt negativa pel conjunt de les Terres de l'Ebre. El canal va començar a construir-se fa dos anys i és previst que sigui a punt el 2010.

La comunitat de regants del Xerta-Sénia defensa el canal i assegura que no permetrà que l'aigua vagi més al sud de Castelló. Per la seva banda, Unió de Pagesos dóna suport a la Plataforma i s'ha manifestat també contra el projecte.

El departament d'Agricultura (DAR) nega rotundament que el canal pugui subministrar aigua per a un transvasament, ja que l'envergadura és estrictament la necessària per a subministrar aigua per a les 16.000 hectàrees de regadiu de l'àmbit de la conca de l'Ebre.

La Plataforma demana explicacions al DAR, que aturi l'obra, que es replantegi el projecte i que aquest es faci amb el consens del territori. A més, exigeix que es doni al canal una "concessió adequada" per aquest. Així mateix, la PDE deixa clar que no és contrària a la construcció d'un regadiu si els pagesos el reclamen.

VilaWeb/ElPunt: La Plataforma en Defensa de l'Ebre es manifesta contra el canal Xerta-Sénia

VilaWeb/ElPunt: La PDE rebutja el Xerta-Sénia en una concentració amb uns 300 assistents

Protestes contra la central d'Ascó un any després de la fuita de partícules radioactives

El Consell de Seguretat Nuclear encara no ha fet públic el resultat de l'estudi sobre la contaminació emesa per la central Dimecres farà un any que va tenir lloc l'incident a partir del qual es va originar la fuita radioactiva de la central nuclear Ascó I. El 26 de novembre del 2007 els operaris que acabaven de buidar el fons del canal de transferència (per on les barres d'urani irradiat es fan passar del reactor a l'edifici de combustible) van vessar a la piscina un bidó amb cinquanta litres de líquid contaminat. Durant l'operació, una pràctica habitual duta a terme aquest cop per personal que la feia per primera vegada, es van esquitxar les reixetes del sistema de ventilació. Aquest sistema va aturar les partícules radioactives, ja que estava connectat en mode d'emergència. Tres dies després, però, la central el va canviar al mode normal i la contaminació va sortir a l'exterior.

VilaWeb/ElPunt: La fuita radioactiva d'Ascó, un any després

El Congrés debatrà si cal reconèixer la lluita armada antifranquista

A petició d'ERC, dimarts es debatrà si es modifica la llei de la Memòria Històrica. S'haurà d'establir si es concedeix o no un reconeixement moral i econòmic per als activistes ERC vol que es modifiqui la llei de Memòria Històrica per tal que es reconegui la lluita armada antifranquista i que les persones que van combatre en aquestes organitzacions tinguin un reconeixement moral i econòmic. Aquest és un dels aspectes que els republicans han inclòs en una proposició de llei que entrarà en el ple del Congrés dimarts, en considerar que "la llei que es va aprovar l'any passat no ha complert les expectatives de la majoria". Els diputats d'ERC volen que també es recuperi la memòria històrica de la II República, de persones, organitzacions i estats que van donar suport a la "lluita democràtica i contra la dictadura". El text de la proposició, que defensarà Joan Tardà, recorda que s'ha oblidat la qualificació de crims contra la humanitat, i que ni tan sols s'han anul·lat les sentències que van dictar tribunals il·legítims, com és el cas de Lluís Companys. ERC vol que s'anul·lin aquestes sentències i que es reconegui una indemnització de 135.000 euros per als beneficiaris de tots aquells que van morir per la repressió franquista i en la seva lluita per les llibertats, i insta l'Estat a localitzar les fosses comunes on hi ha persones desaparegudes violentament durant la guerra o després.

El Dalai-lama adverteix que el Tibet es troba en perill per manca d'estratègia !!*!!

"Si en els propers vint anys no tenim cura dels nostres actes i no establim clarament la nostra estratègia, aleshores la comunitat tibetana es trobarà en una situació de greu perill". És l'advertiment que ha fet el Dalai-lama als tibetans exiliats, després de confirmar que "he perdut tota esperança i confiança en les negociacions amb les autoritats xineses, després del fracàs d'anys de negociacions sobre l'estatus del Tibet". Segons el dignatari budista, calen "projectes innovadors" per als tibetans. Tenint en compte que una part dels exiliats aspiren a una radicalització de la lluita contra la dominació xinesa, l'opció de la independència i no una simple autonomia torna a revifar el debat entre els exiliats, que avui clouen una setmana de reunions a Dharamsala, al sud de l'Índia. Si bé bona part dels participants s'han alineat amb l'opció conciliant del Dalai-lama, que renuncia a reclamar la independència perquè considera que la Xina mai no s'hi avindria després de 75 anys de controlar el Tibet i aposta per una autonomia cultural, alguns exiliats insisteixen en la via de la separació. Aquest col·lectiu ha fet saber al president del Parlament del Tibet a l'exili, Karna Chopel, que "si aquesta via intermitja no donés resultats en un futur proper, el poble tibetà hauria de modificar la seva posició i pensar en la total independència o en una exigència d'autodeterminació", com explicava el mateix president al diari Le Monde.

La crisi posa més bastons a les rodes de la televisió digital terrestre

L'any 1983, TV3 iniciava les seves emissions i el nostre televisor passava a tenir tres canals sintonitzats. Vint-i-cinc anys després, el 60% de les llars catalanes ja reben la televisió per tecnologia TDT i tenen accés, com a mínim, a una quarantena de canals. I el 3 d'abril del 2010, quan es produeixi l'apagada analògica, l'oferta arribarà al centenar llarg.

A finals del 2005, la televisió digital terrestre començava el trànsit per fer desaparèixer el sistema analògic. Tot semblava un camí de roses, perquè la majoria de grups mediàtics havien aconseguit llicències per a entrar en un negoci que es preveia gloriós. Però la crisi econòmica ha escapçat el mercat publicitari, i a més, s'ha constatat que alguns projectes havien nascut errats.

La cadena de televisions locals Localia TV, propietat del grup PRISA, cessarà la seva activitat a finals d’any. El grup, que té tres llicències de TDT a Catalunya, assegura que la cadena s'ha vist afectada per la caiguda de la inversió publicitària i per la “saturació de llicències de TDT i el desordre del sector, que impossibiliten la viabilitat del projecte”.

Els grenlandesos, partidaris de més autonomia, segons els sondatges !!*!!

Tot indica que Grenlàndia ha començat el camí cap a la independència. Integrat dins de Dinamarca des de 1721, i amb un règim de semi-autonomia des de 1979, el govern d'aquesta nació i el danès planifiquen des de 2004 un full de ruta cap a la sobirania. Dimarts els grenlandesos votaran en referèndum si desitgen més autonomia de Dinamarca i, segons un últim sondatge, tres de cada quatre electors s'hi mostraran favorables. El cap del govern grenlandès, Hans Enoksen, ha dit que un augment de l'autonomia suposaria un 'primer pas cap a la plena independència, que és molt important, però que nosaltres encara veiem molt lluny.' Tot i la semi-autonomia de què gaudeix el territori, Dinamarca encara té competències en afers estrangers, defensa, seguretat i justícia. Grenlàndia, amb un territori sis vegades la mida d'Alemanya, però amb només 57.000 habitants, té el 85% del territori cobert de gel. Es creu que sota la gruixuda capa de gel s'hi amaguen importants reserves petrolieres i de minerals. El canvi climàtic, a diferència d'allò que passa a la resta de països, beneficiarà els grenlandesos que, amb la fusió del gel, tindran un accés més fàcil a tots aquests recursos, a més de facilitar la pesca.

Maleni assegura que Catalunya serà, amb 3.300 milions, la que rebrà més diners en infraestructures el 2009. Ai, que em pixo !!!

La Ministra de Foment, Magdalena Álvarez, ha assegurat aquest dissabte que Catalunya serà aquest 2009 la comunitat amb més inversió en infraestructures gràcies al 3.300 milions d'euros que hi destinarà el Ministeri de Foment. "Això situa la inversió a Catalunya més de mig punt per sobre del pes del PIB establert a la disposició addicional tercera de l'Estatut", ha puntualitzat Álvarez durant la cloenda de la 13a Trobada d'Economia que s'ha celebrat a S'Agaró.

Álvarez ha assegurat que el pla d'Infraestructures de Rodalies de Barcelona ja està enllestit i que "pròximament el portarem al consell de ministres". Segons la ministra, el pla "preveu un seguit d'actuacions com modernitzar les infraestructures i les estacions, augmentar la capacitat de la xarxa, construir nous intercanviadors i ampliar l'extensió de la xarxa", ha enumerat Álvarez, que ha finalitzat parlant del transport aeri i de la importància creixent de l'aeroport del Prat. "Amb la nova T-Sud hem transformat el Prat i tindrem aeroport fins al 2025", ha afirmat.

ICV no descarta quedar-se a l'oposició en la propera legislatura

La direcció d'ICV ha pactat una esmena a la ponència política en què subratlla que l'únic pacte possible que contempla a Catalunya és amb el PSC i ERC, però que aquest acord "no és una obligació", ja que "podem estar en l'oposició o donant suport des del Parlament", afegeix. Així doncs, en la ponència política que s'aprovarà en la IX assemblea, Iniciativa remarca que el seu deure és "barrar el pas a la dreta i centrar els esforços a aconseguir majories d'esquerres i amb programes d'esquerres".

"Arribar a pactes amb les altres forces d'esquerres no és una obligació en ella mateixa per a ICV. Podem estar en l'oposició o donant suport des del Parlament", afegeix el text pactat amb l'agrupació de Mataró (Maresme), que va fer seves les propostes de l'exconseller Salvador Milà.

"Les aliances de govern d'ICV tenen com a principal prioritat els acords programàtics (...) L'actual sistema de partits a Catalunya està format per sis forces, i només amb PSC i ERC, i no sense dificultats, és possible plantejar-se aliances a nivell nacional", diu el text.

VilaWeb/ElPunt: L'assemblea d'ICV aprova amb crítiques la gestió de Saura

La delegació d'ICV de les Terres de l'Ebre retreu a Saura que no hagi fet prou de president del partit

El president d'ICV a les Terres de l'Ebre i portaveu d'aquesta delegació, Jaume Forcadell, ha carregat aquest dissabte contra la gestió de Joan Saura i ha criticat que no hagi fet prou de president de la formació ecosocialista. 'Joan, hem parlat més en un mes i mig que en quatre anys i això no pot ser', ha avisat. En la segona jornada de l'Assemblea d'ICV, Forcadell ha destacat que es pot entendre que la tasca de Govern és difícil, però ha declarat que el president del partit ha d'anar als territoris i parlar amb la gent i fer de president. També ha criticat que 'no se'ls consultés i informés de decisions que afectaven greument' a l'Ebre.

Josep Puxeu diu que el cabal ambiental de l'Ebre és inassumible

La proposta de cabal ambiental de l'Ebre que va aprovar la comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre el març del 2007 i ratificat uns mesos més tard pel Parlament català no es pot assumir. Així ho ha manifestat el nou secretari d'estat de Medi Ambient, Josep Puxeu, qui assegura en una entrevista publicada ahir pel setmanari La Veu de l'Ebre que «no es pot fer un cabal ambiental». Les seues declaracions han aixecat indignació a les Terres de l'Ebre. «Són un insult», diu el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. «No es pot menysprear el tram final del riu», va afegir el president de la comissió per a la Sostenibilitat, Josep Canicio.

VilaWeb/ElPunt: Puxeu diu que la proposta de cabal ambiental de l'Ebre no es pot assumir

ICV es manifestarà contra la LEC el 30 de novembre

L'Assemblea Nacional d'ICV fa una "crida a participar a les mobilitzacions" en contra de la llei d'educació de Catalunya (LEC) del govern català convocades pel pròxim 30 de novembre per les organitzacions signants del Pacte Nacional per l'Educació. Estan previstes manifestacions de CCOO i UGT, entre altres organitzacions.

En una resolució, que es votarà aquest diumenge, Iniciativa critica que el govern "no ha entès la necessitat d'assegurar el consens educatiu i social a la Llei d'educació". Així mateix, ha acusat l'executiu d'haver primat "l'acord polític amb CiU abans que l'acord social".

En el text, ICV recorda que dotze dels vint signants del Pacte Nacional d'Educació, entre els quals hi ha organitzacions sindicals, de pares i mares i de professorat, entre d'altres, participaran en aquesta concentració perquè consideren que l'actual redactat de la llei no s'ajusta al Pacte Nacional d'Educació.

En participar en les mobilitzacions al costat d'aquestes entitats, ICV marca un perfil propi sobre l'actual llei d'educació impulsada pel conseller Ernest Maragall.

Flandes s'independitza amb el futbol amateur

Flandes li ha marcat un gol per l’escaire a Valònia i ha fet un pas més cap a la seva independència amb l’esport com a excusa. El govern flamenc ha forçat l’escissió del futbol amateur belga i els equips neerlandòfons de totes les divisions, tret de la Primera i la Segona, seran separats administrativament dels francòfons. A cop de talonari, el ministre d’Esports flamenc, Bert Anciaux, ha convençut els clubs del nord prometent-los inversions milionàries i construcció d’estadis a Anvers, Gant i Bruges per al Mundial de futbol que Bèlgica, Holanda i Luxemburg volen organitzar el 2018.

El 3r Congrés Catalanista fa una crida a curar Catalunya de la seva "indefinició"

El 3r Congrés Catalanista começa aquest dissabte, 125 anys després del darrer, que va tenir lloc l'any 1883, amb l'objectiu de "curar" la malaltia de Catalunya. Una dolença que, en paraules del secretari general del congrés, Josep Espar i Ticó, és una "insuficiència com a nació", ja que li falten "tots els instruments perquè la seva realitat nacional sigui forta i reconeguda al món", segons Espar.

Els congressistes investigaran cap on va Catalunya, davant la seva "indefinició actual". El congrés s'estendrà arreu del territori i s'allargarà fins a l'octubre del 2009, moment en el qual els seus impulsors en presentaran les conclusions al Parlament. "Catalunya està indefinida. Uns la volen d'una manera, uns d'una altra, els altres no la volen ni de l'una ni de l'altra, i hi ha dues o tres formacions polítiques que només tenen al cap veure si Catalunya s'enfonsa d'una vegada", explica Espar i Ticó. El secretari general del congrés també s'ha referit a la divisió entre els grans partits catalans, que provoca que Catalunya no acabi de veure cap on va.

La presidenta del congrés és Assumpta Fargas, i hi ha quatre congressistes d'honor: els dos expresidents vius de la Generalitat, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i els dos expresidents del Parlament Heribert Barrera i Joan Rigol.

www.congrescatalanista.cat

Els estudiants universitaris estendran les tancades contra el pla de Bolonya

Els alumnes tancats a la Universitat de Barcelona (UB) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han anunciat aquest divendres que dilluns que ve, dia 24, mantindran la tancada i ocuparan més espais acadèmics.

A la UB, els representants dels entre 200 i 300 alumnes tancats s'han posicionat així en considerar que l'oferta de diàleg del rector, Josep Samitier, és "buida de contingut". Ja està prevista una altra ocupació al campus Mundet, a la Vall d'Hebron.

Samitier havia afirmat al matí que permetrà que els estudiants mantinguin la tancada a l'edifici històric del rectorat durant el cap de setmana, si bé creia que a partir de dilluns haurien d'abandonar l'ocupació en iniciar-se el procés de diàleg. Paral·lelament, a Bellaterra, la Coordinadora d'Assemblees de Facultat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) han anunciat avui que la setmana que ve tornaran a ocupar diverses facultats en protesta pel pla Bolonya.

Els estudiants han anunciat que tenen previst celebrar un referèndum dimarts per demostrar que la comunitat estudiantil està contra de la implantació del pla de Bolonya de reforma dels estudis universitaris. directe.cat: Els estudiants ocupen la Universitat.

Oriol Junqueras: La matança de la mina de Columbine

El 21 de novembre de 1927 feia cinc dies que els treballadors de les mines de carbó de l'Estat de Colorado s'havien declarat en vaga, convocats per la International Workers of the World. Aquella matinada, acompanyats de les seves esposes i dels seus fills, els miners de l'explotació Columbine es van concentrar a la porta nord de l'explotació. Els dies precedents havien estat rebuts amb galetes i cafè, que havia encarregat Josephine Roche, la filla del propietari. Aquesta vegada, però, els esperaven un grup de rangers i de civils armats amb fusells, pistoles automàtiques i tres metralladores pesades. Després d'una llarga discussió, el líder de la vaga, Adam Bell, va intentar obrir la porta del recinte i va ser violentament colpejat amb trossos de tubs de gas, utilitzats com a maces. Un adolescent de 16 anys i una dona el van intentar protegir amb dues grans banderes nord-americanes que portaven, però les forces parapolicials les hi van arrencar de les mans i van llançar pots de gas lacrimogen sobre la multitud. La consegüent trifulga general va acabar en una massacre. Quan el foc va cessar, 12 persones havien mort o estaven agonitzant. Finalment van recollir una de les tres banderes que portaven, tacada de sang i amb 17 forats de bala. Aquests esdeveniments es van produir en un context profundament marcat per les execucions a la cadira elèctrica dels anarquistes italians Sacco i Vanzetti, que s'havien dut a terme el 23 d'agost anterior. La història del capitalisme, doncs, no ha estat pas sempre un camí de roses i, molt sovint, la correcció dels seus excessos ha resultat tremendament costosa per a les classes treballadores. Sens dubte, faríem bé de no oblidar que en el camí de la llibertat no podem deixar mai de caminar.

Quico el Célio presenta «Oco!»

Una paraula genuïnament ebrenca, oco, que serveix per alertar de perills imminents. Aquest és el títol del nou disc dels Quicos que es va presentar ahir a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa i que es presentarà avui a les 10 a l'Auditori de Barcelona. «Primer ho hem volgut fer a Tortosa com amb els discos anteriors», explicava ahir un Artur Gaya nerviós i alhora ansiós per enfrontar-se d'una vegada amb el públic ebrenc i estrenar l'espectacle d'Oco!. «El públic d'aquí és el que més temor i respecte ens fa perquè és el que més ens coneix, i per això sembla que hi tingues més compromís», afegia Gaya. El grup de folk tortosí no va defraudar el seu públic i li va oferir un espectacle de prop de dues hores amb gags especialment confeccionats per presentar cadascun dels dotze temes del disc o «el compax» com l'anomena Quico el Célio (Artur Gaya). Les nuclears amb les fuites radioactives d'Ascó, el preu de l'habitatge o l'amenaça del canvi climàtic al Delta, són alguns dels temes que afronten els Quicos en l'espectacle que acompanya el seu setè disc. L'escenografia senzilla però molt cuidada ha estat dissenyada per Jordi Cerdà i situa dalt de l'escenari una xarxa de pescadors –hi ha un tema dedicat a la dura faena del pescador– i un cèrcol de llumetes al voltant de la bateria que vol simbolitzar «les animetes» o les nostres pors. També és idea de Cerdà la cinta protectora oco. «És una cinta per envoltar àrees d'especial sensibilitat», va explicar Quico el Célio durant l'espectacle. Una cinta com la que utilitzen les forces de seguretat per acordonar determinats espais i impedir el pas de les persones. «És una cinta protectora de tot allò que és sensible», va afegir el Célio tot assenyalant que l'especial sensibilitat del públic amb la música dels Quicos també el convertix en un element a protegir. Així un dels punts àlgids de l'espectacle va ser quan el Noi (Quique Pedret) va baixar de l'escenari per envoltar amb cinta oco el públic assegut a les cadires de l'auditori.

Pintades contra Companys pel 20-N

Feixistes no identificats han atacat aquesta matinada el lloc on va ser afusellat Lluís Companys, al castell de Montjuïc, i hi han pintat diversos lemes contra el president màrtir de la Generalitat. També han tacat amb pintura vermella la placa i el monòlit que recorden l'afusellament, al fossar de Santa Eulàlia. En el mur i un arbre proper s'hi podien llegir lemes com "Companys assassí. Es va fer justícia", al costat d'un punt de mira dibuixat. També s'hi podia llegir: "Aquí yace un asesino. Arriba España" i "Honor a los caídos por España. Presentes!", segons ha avançat el canal de notícies de Televisió de Catalunya, el 3/24. L'Ajuntament ha denunciat el cas als Mossos d'Esquadra i pròximament netejarà les pintades. L'atac coincideix amb el 33 aniversari de la mort del dictador.

Canet (ERC) critica que l'alcalde d'Ascó s'hagi negat a respondre sobre la instal·lació del cementiri nuclear

El diputat d'ERC al Congrés dels Diputats, Francesc Canet, ha criticat que el president de l'Associació de Municipis en Àrees Nuclears (AMAC) i alcalde d'Ascó, el convergent Rafael Vidal que treballa a la nuclear, no hagi respost a les seves preguntes sobre el cementiri nuclear en la Comissió d'Indústria, Comerç i Turisme. Segons Canet, Vidal 's'ha negat a respondre' a preguntes al voltant de la possibilitat que Ascó vulgui acollir el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears i sobre 'per què el municipi dóna l'esquena' a l'oposició al MTC mostrada pel territori i pel Parlament de Catalunya. Canet també ha criticat el 'menyspreu al territori' del gerent de l'AMAC, Marià Vidal d'Abadal.

Diari de Tarragona: Canet (ERC) critica que l'alcalde d'Ascó s'hagi negat a respondre sobre la instal·lació del cementiri nuclear

Alego: L’Alcalde d’Ascó es nega a respondre sobre la instal·lació d’un magatzem de residus nuclears adduint un defecte de forma

Escòcia es resisteix a diluir la seva selecció en un equip britànic

El primer ministre escocès, Alex Salmond, recordava fa una setmana a la BBC-Escòcia que “de cap manera s’hauria de posar en perill la situació de privilegi de les quatre federacions britàniques a causa d’un torneig sub-23”. Salmond feia referència a la posició pel president de la FIFA, Sepp Blatter, que va afirmar que la participació d’un equip britànic als Jocs de Londres 2012 “podria posar en perill l’actual estatus” de les associacions nacionals. Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord són membres de ple dret de la FIFA d’ençà del congrés de l’organització del 1946. Des d’aleshores participen per separat en les competicions que organitza la FIFA, i també en les de la UEFA. L’argument de Blatter era que “la condició de privilegi” que tenen les quatre seleccions britàniques podria ser qüestionada per altres federacions estatals, com ja ha succeït en el passat. Aquesta mateixa setmana, Pete Wishart, diputat de l’SNP a Westminster, ha instat la FIFA a investigar l’actitud del govern britànic en relació amb possibles pressions per fer competir un onze del Regne Unit a Londres 2012. Wishart ha escrit igualment al primer ministre britànic, l’escocès Gordon Brown, per recordar-li que la FIFA no admet ingerències polítiques externes i mostrar el refús del seu partit al projecte.