Vila-real 1 - Barça 2

Puyal 211208

Click To Play

El Vila-real ha plantat cara però ha acabat sucumbint davant el millor Barça que es recorda, que ha remuntat el gol inicial de Cani i fins i tot jugant amb deu homes ha tingut opcions d'ampliar el seu avantatge. El conjunt de Guardiola ha saltat al camp del Madrigal amb les pintures de guerra i la destral entre les dents, disposat a rematar la feina realitzada davant el València, el Sevilla i el Madrid, i al minut tres de joc ja ha pogut avançar-se al marcador gràcies a una elèctrica combinació entre Xavi, Messi i Henry. La desgràcia per al conjunt de Pep Guardiola ha estat la lentitud, o més aviat la indecisió, que ha exhibit Henry, ràpid amb els peus però no amb el cap. Ha desperdiciat tres bones ocasions al començament del partit. El Barça ha pressionat al camp del Vila-real pràcticament amb tots els seus efectius i ha obtingut els seus fruits, però els seus davanters no han tingut la inspiració d'altres jornades i han agafat, gairebé sempre, el camí més complicat. Tanmateix, Busquets ha pogut avançar al seu equip en un bon remat des de la frontal de l'àrea, però ha aparegut Diego López. El Vila-real, en canvi, ha tingut moltes més dificultats per a acostar-se amb claredat a l'àrea de Valdés. Cani i Cazorla amb prou feines han entrat en joc, Pires tampoc ha estat massa encertat en les passades finals i Rossi ha estat una illa entre la defensa del Barça. Només ha tingut una ocasió el conjunt de Pellegrini en tota la primera part i ha nascut d'un error de la defensa visitant. Rossi s'ha plantat sol davant del porter del Barça i ha tractar de batre'l amb un xut ras que ha marxat desviat per molt poc. El pas pels vestidors ha canviat considerablement el guió respecte a la primera meitat, ja que ha estat el Vila-real el que ha sortir llançat i amb el punt de mira fix a la porteria de Valdés. Gairebé en la primera acció, Rossi ha robat una pilota al centre del camp, Pires ha llançat una passada a l'esquena de Puyol i Cani ha avançat el Vila-real. El gol ha estat com una injecció d'adrenalina per al conjunt català, que ha posat fi al futbol de combinació i estratègia per donar pas al joc de lluita i potència física, dues qualitats també presents a la plantilla de Guardiola, com s'ha vist vuit minuts després, quan Alves s'ha fet un lloc entre la defensa local i ha centrat perquè Keita marqués de cap. Amb el partit empatat ha semblat tornar la calma, el Vila-real ha cedit alguns metres de forma inexplicable i això ha estat la seva condemna. Ha aparegut el talent de Xavi, que s'ha colat a l'àrea i ha servit en curt perquè Henry es redimís dels seus errors anteriors. El Barça semblava tenir el partit controlat (1-2) i fins i tot opcions d'augmentar el seu avantatge, però l'expulsió de Piqué en el minut 74 per doble groga ha donat ales al conjunt de Pellegrini, que instants abans havia donat entrada a Nihat i Guille Franco. Aquest últim quart d'hora ha estat una autèntica bogeria, amb un Vila-real ple de davanters i sense centre del camp davant d'un Barça amb deu homes que tampoc ha renunciat a l'atac. Guille Franco i Nihat han tingut als seus peus la possibilitat d'empatar en el minut 85 i 90, respectivament, en ocasions molt similars a la del gol de Cani del primer temps, però han fallat. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges d'un altre partit d'infart

Els catalans se la juguen amb el 13

Els catalans prefereixen dècims acabats en 13 per al sorteig de la grossa de Nadal, tot i que aquesta terminació mai no ha estat premiada amb un primer premi en els gairebé 200 anys d'història del sorteig (i la fama de tossuts la tenen els aragonesos!!!). A més, el 3 i l'1, dos dels números preferits pels catalans per tancar butlletes, tampoc no han estat gaire premiat en el sorteig. A només un dia de la grossa de Nadal, l'única dada per a l'esperança és que el dècim acabat en 5, el número que més premis ha donat al llarg de la història, és també el més comprat pels catalans, que aquest any jugaran 3 euros menys que el 2007. L'any passat, una administració de Barcelona va repartir íntegrament el segon premi. Wikipedia: Lotería Nacional de España

directe.cat: La Bruixa d'Or esgota els dècims de Nadal havent facturat més de 110 milions d'euros

Deu militants de l'esquerra abertzale anuncien el seu ingrés a ETA

Deu militants de l'esquerra abertzale, en situació de recerca i captura, han fet públic aquest diumenge la seva integració a ETA a través d'un escrit al diari GARA. Segons expliquen la seva decisió arriba perquè ja no els és possible seguir treballant als seus pobles i perquè "tot i no ser d'ETA, ens ha intentat jutjar com si ho fóssim però no ens acovardim i hem pres la decisió d'agafar les armes i passar a formar part d'Euskadi Ta Askatasuna".

En una declaració enviada a aquest rotatiu basc, que també publica la fotografia a cara descoberta de quatre de les deu persones -que no han fet públic els seus noms-, els signants de la declaració es presenten com a militants de l'esquerra abertzale que "han treballat en diferents organitzacions del moviment d'alliberament nacional basc fins que policies armats han vingut a torturar-nos i a empresonar-nos i ens hem vist obligats a fugir".

En aquest text, denuncien que "Euskal Herria no coneix la democràtica, no pot decidir el seu futur", i que a més "l'ofensiva repressiva i la situació antidemocràtica que viu el nostre poble se segueix endurint". També critiquen que "no hi ha llibertat d'expressió, no hi ha llibertat d'associació ni de manifestació, no ens deixen viure com a independentistes...". Els autors del text censuren l'actuació dels polítics "desvergonyits del PNB i Nafarroa Bai que, juntament amb els torturadors del PSOE i el PP, ens reclamen la condemna d'ETA".

El bisbe de Lleida accepta la voluntat del Vaticà i anuncia que no s'oposarà al retorn de l'art sacre a l'Aragó

El bisbe de Lleida, Joan Piris, ha anunciat que accepta la decisió del Vaticà, expressada aquesta setmana a través del tribunal de la Rota, de retornar les peces d'art sacre del Museu de Lleida al bisbat de Barbastre-Montsó. En un comunicat, Piris ha assegurat que no recorrerà la decisió del tribunal de la Rota de rebutjar obrir un procés judicial per determinar la propietat de les peces d'art en litigi. El bisbe de Lleida també ha anunciat que també accepta la sentència emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que atorga plena legitimitat al decret de l'exconsellera de Cultura, Caterina Mieras, que el 2006 va fixar condicions pel trasllat d'aquestes obres.

Tot i la intensió de Piris d'acceptar els decrets, el litigi està subjecte a un procés civil l'audiència del qual està fixada pel pròxim mes de febrer. Tresserras 201208 CATr

Click To Play

El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras ha recordat al bisbe que, independentment dels criteris que ell ha d'obeir per la via eclesiàstica, les obres estan emparades per la llei catalana de patrimoni i per la necessitat de gestionar de forma conjunta tota la col·lecció. El conseller continua apostant per arribar a una solució de consens amb l'Aragó.

La música optimista de Tracy Chapman

Ja fa vint anys que Tracy Chapman va irrompre amb força a les emissores de ràdio i a la MTV amb una música i una destresa narrativa que van revolucionar el moviment de cantautors compromesos. Aquesta nit presenta al Palau de la Música, en el marc del Festival del Mil·leni, 'Our bright future', el vuitè disc d'estudi, un treball impregnat d'optimisme i de desitjos d'un món millor. És la primera ronda de concerts que fa en solitari en deu anys.

Hi sonaran els onze temes del nou àlbum, barrejats amb més peces significatives de la seva carrera. A 'Our bright future', Chapman se centra en els conflictes polítics i socials del present, que combina amb els sobresalts i les emocions privades de l'amor.

Nascuda a Cleveland, Chapman fou una artista precoç, que ja tocava la guitarra i escrivia cançons als onze anys. Mentre estudiava a la universitat, tocava pels carrers de Cambridge (Massachusetts), i l'èxit li va arribar l'any 1988 amb l'àlbum 'Tracy Chapman', que incloïa 'Fast Car', una cançó que va enfilar-se a les llistes d'èxit. Wikipedia: Tracy Chapman

VilaWeb/ElPunt: Retiren de YouTube centenars de milers de vídeos d'artistes de Warner

"Es busquen persones de fora de Catalunya a qui agradi el korfball"

Un anunci penjat a un portal publicitari d'Internet busca persones "a qui agradi el korfball" i que estiguin "interessades a formar un equip a la seva localitat", tot explicitant que es busquen "persones d'Espanya, però de fora de Catalunya". Aquest detall és el que ha fet lligar caps i confirmar les sospites que s'estan produint moviments per tal d'organitzar una Federació Espanyola de Korfball, tot i que no hi ha cap club registrat ni cap associació fora de Catalunya. L'anunci, localitzat a Madrid i sense cap signatura, ofereix únicament un correu electrònic per contactar-hi. Des de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes i la Federació Catalana de Korfball es té la certesa que hi ha moviments encaminats a fomentar el korfball a Espanya amb la intenció de dificultar el camí de la Federació Catalana de Korfball, entitat reconeguda internacionalment i que ja ha pres part en competicions oficials. Cal recordar que no fa gaire el president de la Catalana va rebre una trucada des d’un número de Madrid en què una persona no identificada va demanar quin procediment s’havia seguit per crear la federació i per ser admesa a la Internacional.

Reunió sense acord entre Montilla i Zapatero pel nou finançament

José Luis Rodríguez Zapatero i José Montilla, acompanyats dels seus equips econòmics encapçalats pel ministre d'Economia i vicepresident segon del govern espanyol, Pedro Solbes i el conseller d'Economia, Antoni Castells, s'han reunit aquest dissabte al migdia a la Moncloa per ultimar l'acord de finançament. Després de sis hores no s'ha tancat cap acord ni s'han tractat les xifres que han d'acabar definint un pacte sobre el model de finançament, en compliment de l'estatut.

Fonts del Departament d'Economia expliquen que la reunió ha servit per acostar posicions, tot i que adverteixen que encara hi ha molta distància en alguns temes i apunten que ara mateix l'acord no és possible. Segons aquestes fonts, la reunió ha servit per treballar a fons sobre el nou model de finançament i els criteris que han de regir el sistema, però no s'hi han abordat les xifres que el sistema destinarà a Catalunya.

La negociació entre les dues parts s'ha reprès pocs dies abans que s'acabi el nou termini fixat per José Luis Rodríguez Zapatero (el 31 de desembre) per a acordar un nou finançament per a Catalunya.

El dia revolt - Josep Carner

El dia revolt-Josep Carner

Salut a la vida, del fons de la força infinita,

jamai destriada pel savi ni dita en cançó;

i a la visió, en signes volubles escrita,

sospirant al lluny en dispersió.

¿Serà que l'acuit, que els aires transmuda,

cridi la Victòria, a so de trompetes, de cants i renills?

Salut a la Pàtria, en saba de segles crescuda;

salut a la Pàtria, no encara nascuda

com l'hem somiada sos fills. (Josep Carner)

Viquipèdia: Josep Carner

Isabel-Clara Simó: Quin és el paper de la premsa?

Vaig seguir amb atenció l'entrevista que Iñaki Gabilondo feia, a Cuatro, al president del govern espanyol, senyor Zapatero. Gabilondo és un periodista que ha recollit, amb justícia, una pila de guardons, entre els quals un de l'Associació de la Premsa de Barcelona, i té un merescut prestigi. Ara bé, les coses han canviat tant i el concepte de democràcia s'ha deteriorat tant que l'entrevista va esdevenir el que no ha de ser una entrevista al poder: una plataforma de complaença. Ni un tema conflictiu, cap aportació, res que sortís ni un mil·límetre del guió pactat. Zapatero ens va dir durant una hora que és fort i determinatiu, que està resolent la crisi tan bé que les potències internacionals cauen de cul impressionades i que el poder econòmic d'Espanya és immens. Que bé. La bombolla immobiliària va sortir de trascantó i sense cap èmfasi, la crisi productiva ni es va esmentar i els aturats es recuperaran gràcies a la inversió pública -cosa que és maquillatge comptable, car els diners són pagats en impostos i allà on anaven destinats hi haurà forat-. El més escandalós va ser l'absència total del finançament de Catalunya i l'incompliment de l'Estatut. Aquest tema no existia, i vull cridar l'atenció sobre això perquè ens dóna la mesura d'allò que volia evitar el president: la seva immensa feblesa. Com tampoc l'acrític Gabilondo va fer esment a les vint-i-cinc genuflexions dels diputats catalans socialistes, que ens donen la mesura del que farà el govern català. La pregunta és: quin és avui el paper de la premsa? Per a què serveix un periodista si ha deixat de ser la veu de la societat? Quan es va començar a acceptar el paper de marc daurat on pugui brillar la cara del poder?

Torres inaugura celler al Priorat

Torres, la primera empresa de vins tranquils catalana, ha consolidat la seva presència a la DOQ Priorat, on ahir va inaugurar un celler. La penedesenca va començar a elaborar vi en aquesta denominació fa tres anys, en unes instal·lacions provisionals. La nova inversió, de 3 milions, continua l'estratègia de Torres d'especialitzar-se a ampliar la gamma de vins a partir de produir en diferents denominacions d'origen. Al Lloar, elabora dos vins, amb una producció d'unes 75.000 ampolles anuals.

VilaWeb/ElPunt: Torres diversifica producte amb un nou celler a la DOQ Priorat

La Plataforma per la Llengua reivindica la joguina en català

Com cada any quan s'acosten les festes nadalenques, la Plataforma per la Llengua ha celebrat la Festa per al joc i la joguina en català, una jornada en què reivindica que els productors de joguines incloguin el català a tots els suports lingüístics. A la festa, al passeig de Sant Joan de Barcelona, hi ha hagut exhibicions de joguines tradicionals i actes d'animació infantil, entre els quals l'actuació d'SP3, el grup del Club Super3.

A més de Barcelona, la Plataforma celebrarà actes en algunes poblacions més amb la mateixa reivindicació.

Un joc a internet permet llançar una sabata al cap de George Bush

El llançament d'una sabata a George Bush per part d'un periodista iraquià, ara fa pocs dies, ha provocat força emoció. La mala premsa de l'encara president ha causat que l'episodi fos la riota de molts internautes, que s'han afanyat a crear grups a xarxes socials com Facebook en què demanen poder fer el mateix. A més, també ha sorgit un joc d'internet que permet a l'internauta llançar una sabata al cap de Bush. Com més encerts, més punts.

Els internautes que es registrin per jugar passaran a formar part d'un rànquing de jugadors, segons la seva nacionalitat. Per ara, el grup amb més llançadors és el dels nord-americans, seguits dels francesos i dels australians.

Avui: Les sabates (Santi Nolla)

El tripart, CiU i una trentena d'entitats signen el Pacte Nacional d'Immigració

Després d'un any i mig de treball, Catalunya ja té un Pacte Nacional per la Immigració. Però hi ha hagut dues sorpreses en la firma: la inesperada absència de CCOO, Sos Racisme i la de diverses entitats que van treballar des d'un inici en el projecte i recolzen el document final. Com s'havia anunciat anteriorment, tampoc no hi eren a la firma ni el Partit Popular ni Ciutadans. El Pacte, signat per les forces que integren el Govern, per CiU, UGT, Foment del Treball i fins a una vintena d’entitats.

El president Montilla ha emfatitzat en el seu discurs que aquest pacte "assegura i garanteix que Catalunya continuï sent un sol poble", i ha defensat la feina que ha estat realitzant la Presidència de la Generalitat en matèria d'immigració durant els últims anys. directe.cat: Conèixer el català serà necessari per aconseguir el permís de residència

eldebat.cat: Els immigrants hauran de saber català per tenir la residència

Ofensiva contra les seleccions catalanes

L’esport espanyol canvia la defensa de posicions per l’entrada en qualsevol Federació Internacional on hi hagi una Catalana per fer-la fora Fa nou anys el llavors portaveu del govern espanyol del PP, Miguel Ángel Rodríguez, va recomanar als catalans que si volien seleccions es dediquessin a les “canicas”. No són exactament bales, però des de llavors l’esport català ha trobat forat en 14 federacions internacionals d’esports petits on Espanya no té representació. L’única excepció ha estat el bowling, però justament a partir d’aquest cas les autoritats espanyoles han canviat l’estratègia i, de mirar de defensar posicions consolidades per evitar l’accés català, han decidit esborrar qualsevol presència catalana a nivell internacional. Han decidit que també els interessen les “canicas”.

Avui: Ofensiva en tota regla contra les seleccions catalanes

Oriol Junqueras: Una noia excepcional

El diumenge 19 de desembre de 1154, a l'abadia de Westminster, Enric Plantagenet (comte d'Anjou, de Maine i de Turena i duc de Normandia) i Elionor (duquessa d'Aquitània) són coronats reis d'Anglaterra i esdevenen la parella més poderosa d'Europa. Es tracta, certament, de dos personatges d'una enorme magnitud política. I, sens dubte, ella ha estat una de les dones més excepcionals del darrer mil·lenni. Tenia uns amplis coneixements de llatí, música i literatura. I, en aquest sentit, hem de tenir present que era néta de Guilhem de Peitieu, el primer autor conegut d'un poema d'amor escrit en llengua vulgar i conegut amb el significatiu sobrenom el Trobador. A més, era una consumada geneta i una experta caçadora, destinada, des de ben jove, a governar el ducat. De fet, els senyors aquitans la juren com a hereva el 1136, quan tan sols tenia 14 anys. Pocs mesos després, el Divendres Sant del 1137, el seu pare mor durant un pelegrinatge a Santiago de Compostel·la. El rei de França aprofita aquest fet per casar-la amb el seu fill, el futur Lluís VII, en un intent de vincular Aquitània al patrimoni de la família reial francesa. Alguns anys després, però, el 1152, ella força l'anul·lació d'aquest primer matrimoni i, tan sols sis setmanes després, es casa amb el futur rei d'Anglaterra, amb qui té vuit fills, entre els quals destaca Ricard Cor de Lleó. A més, però, aquesta reial parella tenia un fillol català, el futur Alfons el Trobador de Catalunya, Aragó i Provença, atès que Elionor era cosina germana de la nostra Peronella d'Aragó. De tal manera que aquest primer comte rei de la nostra història té el mateix sobrenom que el seu mític besavi, amb qui comparteix l'interès per la lírica. Anglesos, occitans i catalans compartim, doncs, una intensa història d'amor.

Viquipèdia: Elionor d'Aquitània

Bloc d'Àngels: Aliénor d'Aquitaine i l'Abadia de Fontevraud

Zapatero convoca una reunió a la Moncloa per arribar a un principi d'acord sobre finançament aquest cap de setmana

El govern espanyol i la Generalitat de Catalunya pretenen tancar un principi d'acord sobre finançament aquest cap de setmana. Els contactes de les últimes setmanes, que segons fonts pròximes a la negociació s'han fet de forma discreta, han permès avançar en la negociació bilateral i per això el pròxim pas que es vol fer és una reunió dels equips econòmics dels dos governs a la Moncloa aquest dissabte, a la qual s'hi podrien afegir després José Luis Rodríguez Zapatero i José Montilla. directe.cat: Zapatero aprova els pressupostos del 2009 gràcies al vot dels diputats del PSC

VilaWeb/ElPunt: Zapatero aconsegueix que el Congrés li aprovi el pressupost gràcies al PSC

Isabel-Clara Simó: No tenim polítics

No tenim finançament, i sembla que no tindrem altra cosa que una propineta i bons desitjos de Nadal. No tenim Estatut, i la pelleringa que en quedarà ens l'empassarem. No tenim 25 diputats propis del PSC, perquè han jurat amor etern a la casa gran del socialisme, que no és internacional, pobra de mi, sinó espanyola. No tenim tripartit perquè som pocs i estem barallats a mort. No tenim diners, perquè se'ls confiten per apaivagar les protestes dels col·legues, que de cridar en saben més que de treballar. No tenim drets, perquè democràcia a l'espanyola vol dir una democràcia exclusivament castellana. No tenim seleccions, i si fem un esforcet ens diuen que els anuncis són insultants (?!) i els hem de retirar. No tenim vols internacionals, que se'ls va menjar el senyor del bigoti, i a sobre si alguna línia fa servir el català es remou cel i terra per evitar-ho, però si una altra línia diu que no vol usar el català, ens diuen integristes per protestar. No tenim res.

Bé, el que no tenim són polítics.

Els hem donat temps i hi hem posat les nostres esperances.

Hem tingut paciència, fins a ratllar la indignitat.

Els pocs avenços que hem fet, en llengua, en cultura i en negocis, tant financers com de producció, són gràcies a la societat civil tota soleta, no sols sense estímul públic sinó fins i tot malgrat la gestió pública. Si ets escriptor o cantant o trapezista o modista, t'ho fas solet, perquè el teu país no exerceix com a tal. Ara bé, si tens èxit, aleshores ets de l'Estat, i si no mireu el món de l'esport i l'espanyolitat radiant dels triomfadors. Ens insulten a diari i no passa res. Ara bé, si un català diu una paraula més alta que l'altra se'l cruspeixen en dos telediaris. Això és un desastre!

Pujol creu que no hi ha massa social per a la independència i la desaconsella fins que es recuperi la "serietat"

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha afirmat aquest dimecres que ara no hi ha massa social suficient per proclamar la independència, i l'ha desaconsellat fins que Catalunya recuperi la "serietat" i la fortalesa. "Jo no aconsellaria que es proclamés la república catalana, entre d'altres coses, perquè simplement no s'aconseguiria", ha argumentat Pujol, i ha recordat l'experiència de l'Estatut, "que no ha acabat de sortir bé". Per ell, Catalunya ha plantejat coses "amb un punt de frivolitat, lleugeresa i fatxenderia que un país feble no es pot permetre".

Pujol s'ha preguntat si Catalunya va calcular bé tots els seus actius i si estava en condicions de defensar a fons una proposta d'Estatut abans de portar-la a terme. "I parlàvem simplement de la reforma de l'Estatut". Referint-se a la república catalana, ha afegit: "És segur que el dia que la proclamin no seré jo l'últim que s'hi afegeixi".

Recuperen les restes de 35 individus en la primera fase de recollida de restes humanes de la Batalla de l'Ebre a Corbera

La Direcció General de Memòria Democràtica del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ha finalitzat la primera fase de la recollida de les restes humanes de la Batalla de l'Ebre localitzades en superfície al terme municipal de Corbera d'Ebre (Terra Alta).

En total, s'han recuperat 394 restes que correspondrien a uns 35 individus. Segons els estudis antropològics, totes les restes recuperades pertanyen a individus masculins i adults, entre 21 i 45 anys. Juntament amb les restes òssies, s'han recuperat fragments de bota, de cinturó, llaunes, una cullera de ferro, una cartutxera i trinxes.

Els experts consideren que les restes, recuperades per un equip interdisciplinar, són de combatents que van ser sepultats al mateix indret de la seva mort i que, amb el temps i l'erosió del terreny, havien sortit a la superfície i eren visibles en alguns indrets de la zona. Estaven ubicades a diferents punts de la serra de ponent del Mas de La Pila del municipi de Corbera d'Ebre, en una extensió de terreny de 27 hectàrees.

En les pròximes setmanes, les restes òssies es dipositaran al Memorial de les Camposines (al terme municipal de La Fatarella, Terra Alta), concebut com un monument a tots aquells que van participar a la Batalla de l'Ebre.

Volen portar residus orgànics de tot Catalunya a la planta de la Conca de Barberà

Hi torna a haver rebombori. Els alcaldes de sis municipis de la Conca de Barberà es neguen a permetre l'entrada de fracció orgànica provinent d'altres comarques del país al centre de tractament de residus –situat al terme municipal de l'Espluga de Francolí–, tal com té intenció de fer el consell d'administració. Els opositors, que ho vinculen a motius econòmics pel dèficit de la planta, no descarten mobilitzacions si no es retira la proposta. Per la seva banda, el president del Consell Comarcal, David Rovira, avançava que continuaran endavant i atribueix aquest moviment només a raons polítiques. Potser ja està ple lo clot de Móra la Nova? VilaWeb/ElPunt: Alcaldes de la Conca rebutgen l'entrada de fracció orgànica d'altres municipis

Santander retira l'última estàtua eqüestre de Franco a la via pública

Centenars de persones han seguit des de primera hora d'aquest matí els treballs de retirada de l'última estàtua eqüestre de Franco en un espai públic a Espanya, a la plaça de l'Ajuntament de Santander, on ni la pluja ha impedit que els ciutadans es mantinguessin allà observant l'operació.

A les 9.30 hores en punt, tal com havia anunciat l'Ajuntament, cinc operaris han iniciat les tasques de retirada d'aquest símbol franquista, que des de l'any 1964 estava ubicat a la plaça principal de la ciutat, encara que durant un breu període, als anys 80, va ser guardada en un magatzem per les obres de reforma d'aquest espai.

Montilla assegura que amb el veto als pressupostos no s'hagués aconseguit un finançament millor

Montilla 171208 RAC1

Click To Play

El president de la Generalitat, José Montilla, ha assegurat al Parlament que amb el veto als pressupostos dels diputats del PSC no "s'hagués aconseguit" un finançament millor del que el govern català està negociant. Per Montilla, la seva "responsabilitat és defensar el present i el futur dels ciutadans de Catalunya", tot i que ha remarcat que "no tenim tot el temps del món ni una paciència infinita, però negociarem amb força encara que no li agradi a tothom".

Per la seva banda, José Luis Zapatero ha minimitzat l'amenaça del PSC sobre un possible "canvi en la relació" amb el PSOE si el govern espanyol no respecta la data del 31 de desembre com a termini màxim per arribar a un acord de finançament. Zapatero ha assegurat en una conversa informal amb periodistes al Congrés que "PSC i PSOE són el mateix".

Pel president espanyol encara hi ha temps per arribar a un acord en matèria de finançament i ha recordat que el vicesecretari del PSC, Miquel Iceta, forma part de l'executiva federal del PSOE i que, per tant, la relació amb els socialistes catalans és molt fluïda.

A més, ha assegurat que els resultats que el PSOE té a Catalunya avalen la seva política.

ERC i PP s’enfronten al Senat per Fraga i s'acusen mútuament de proximitat al franquisme i a Terra Lliure

Les declaracions del senador Manuel Fraga sobre ponderar el pes dels nacionalistes "penjant-los d'algun lloc" ha provocat l'enfrontament en el Ple de la Cambra del senador de ERC, Miquel Bofill i el del PP, Antolín Sanz, després que el primer acusés a l’exdirigent gallec d'haver deixat veure "la seva arrel franquista" i d'haver apel•lat a la violència de manera "més o menys vetllada" contra aquells que se senten nacionalistes. El PP, en la seva rèplica, ha rebutjat "lliçons" d’ERC per ser una formació relacionada amb Terra Lliure. L'altercat s’ha produït mentre es debatia un projecte de llei sobre propietat intel•lectual. Ha sortit a la tribuna el senador d’ERC en nom del seu grup parlamentari, l’Entesa Catalana de Progrés, i ha iniciat la seva intervenció referint-se a les paraules de Fraga, que es trobava en aquest moment a l'hemicicle. Després, el torn de paraula ha recaigut sobre el secretari general del Grup Popular, Antolín Sanz, qui des de l'escó ha contestat Bofill. Primer ha expressat la seva queixa perquè el parlamentari republicà hagi pogut parlar i després ha dit que "el senador Bofill i el seu grup parlamentari no ens han de donar lliçons ni al PP ni a aquest grup de democràcia i de defensa del dret dels ciutadans, perquè en la història de la seva formació política recordarem tot el que va suposar la presència en la política espanyola de Terra Lliure".

Absolts els autors de l'article i la vinyeta sobre el rei caçant un ós

El jutge de l'Audiència Nacional José María Vázquez Honrubia ha absolt els autors de l'article i de la vinyeta publicats el 2006 als diaris Gara i Deia en els quals es parodiava la mort de l'anomenat ós Mitrofan durant una cacera a Rússia per part de Joan Carles I.

En el fotomuntatge publicat apareixia una imatge del rei al costat de l'ós mort i sobre un barril de licor amb la frase "Bodegas Caza-Illa, para sentirse com un rey". El dibuix també incloïa la frase: "Mitrofan era un ós de fira. Van ficar-lo en una gàbia i a l’abast de l’escopeta del rei després d’emborratxar-lo amb vodka i mel" En el judici que s'ha celebrat aquest dimecres a l'Audència Nacional, Vázquez Honrubia ha avançat la seva decisió i ha absolt els humoristes gràfics José Antonio Rodríguez González i Javier Luis Ripa Jiménez i a l'articulista Nicolás Juan Lococo Cobo del delicte d'injúries greus al rei del qual els acusava el fiscal Pedro Rubira, que demanava per als tres multes de 10.950 euros.

El jutge ha considerat que existeix el "dubte raonable" de que els processats tinguessin intenció d'injuriar la monarquia, encara que els ha advertit que "per poc, per molt poc, no han traspassat" la línia legal que distingeix les paraules emparades en el dret a la llibertat d'expressió de les constitutives d'injúries.

El Parlament Europeu vota contra les 65 hores setmanals

El Parlament Europeu ha bloquejat la norma que permet ampliar la jornada laboral màxima a 65 hores setmanals, que va ser aprovada pels ministres de Treball dels 27 el mes de juny passat. Aquest vot de l'Eurocambra obre ara un nou període de negociació de 90 dies entre el Parlament i el Consell Europeu. Si no s'aconsegueix un acord en aquests tres mesos, es rebutjarà la directiva .

Els eurodiputats han aprovat per majoria absoluta una sèrie d'esmenes que exigeixen que en un termini màxim de 3 anys se suprimeixin totes les excepcions a la jornada laboral de 48 hores setmanals.

A més, l'Eurocambra ha exigit que es consideri temps de treball la totalitat del temps de guàrdia, fins i tot el període inactiu. Aquest punt qüestiona també l'acord a què van arribar els 27, segons el qual el període inactiu de la guàrdia (per exemple quan un metge de guàrdia dorm a l'hospital) no s'ha de considerar com a temps de treball tret que la legislació estatal, un conveni col·lectiu o un acord entre interlocutors socials disposi el contrari.

Les esmenes fonamentals necessitaven la majoria absoluta de 393 vots perquè tiressin endavant, però han obtingut un suport molt més ampli, de més de 500 vots. Això significa que, a més dels socialistes i els grups d'esquerres, també han rebut el suport de molts eurodiputats del Partit Popular Europeu, inclosos els espanyols.