La CUP decideix si concorre o no a les eleccions al parlament de Catalunya

La CUP celebra aquest cap de setmana a Girona una assemblea nacional en què es debatrà, com a principal punt de l'ordre del dia, si es presenta a les eleccions al parlament català. Una vintena d'assemblees locals són partidàries de fer el salt nacional, però molts militants de poblacions importants on la CUP té regidors creuen que encara és aviat per fer-ho, sobretot tenint en compte que el 2011 hi ha previstes eleccions municipals.

Les CUP de de poblacions com Girona, Celrà, Elx, la Garriga, Manresa o Mataró ja han anunciat formalment que defensaran una ponència que demana presentar-se a les eleccions al parlament de l'any que ve perquè consideren que el panorama polític actual propicia l'aparició d'una nova candidatura independentista i que l'àmbit local implica disposar de 'mínimes competències i quasi nul·la capacitat per introduir propostes polítiques que plantegin canvis substancials com la ruptura democràtica amb l'Estat espanyol i l'emancipació nacional de la nació catalana.' D'altra banda les assemblees de Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Reus, Berga i Valls, entre d'altres, també han presentat una ponència que refusa aquesta empresa. Consideren que encara no ha arribat el moment per fer el salt al parlament, sobretot perquè un any després d'aquestes eleccions (previstes per al 2010) hi haurà eleccions municipals, les quals tindran un cost econòmic important per al partit i, a més, podrien consolidar les CUP a poblacions importants del país, una condició que consideren fonamental per a emprendre nous objectius. Argüeixen, també, que les assemblees locals que refusen de presentar-se a les eleccions al parlament aporten catorze regidors municipals al Principat, la meitat dels que va aconseguir el partit en les darreres eleccions.

Les JERC exigeixen la retirada de la simbologia franquista a Barcelona, Palma i València

Activistes de les JERC i les JERPV s’han encadenat avui al matí a les tres capitanies militars de les tres capitals dels Països Catalans per a exigir la retirada de la simbologia franquista encara vigent. Juntament amb aquesta acció simbòlica, també han repartit un miler de fulletons en què explicaven 'tota l'herència del franquisme que encara perdura dins l’estructura de l'exèrcit actual'.

Les joventuts d’ERC denuncien: ‘Ens volen fer creure que l’Estat Espanyol és un país modern i democràtic. Ja han passat més de 30 anys des de la finalització de la repressió franquista i encara a aquest estat queden residus del que va ser aquella dictadura. Les forces armades han resultat formar part del grupuscle que no entenen els valors de la democràcia, i avui encara conserven símbols franquistes, com per exemple dalt en institucions militars o fins i tot algun equipament educatiu’.

Juntament amb la retirada dels símbols franquistes, l’organització política juvenil també demana la retirada de les forces militars, ‘que l’únic que han aportat i estan aportant a la nostra terra és repressió i un endarreriment social per al nostre poble’.

Enric Canela estripa el carnet de CDC

El promotor de la marxa independentista 10mil a Brussel·les Enric Canela anuncia avui al Bloc Gran del Sobiranisme que s’ha donat de baixa de CDC ‘amb tristesa i neguit’ després del vot negatiu dels diputats convergents a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per convocar un referèndum d’autodeterminació. Canela, un històric de CDC amb vint-i-cinc anys de militància, creu que el comportament del seu ja expartit ‘només es correspon al d’un partit catalanista que treballa per assolir el reconeixement nacional però no l’Estat propi’. Avui: El portaveu de Deumil.cat es dóna de baixa de CDC pel vot contra la ILP sobre el referèndum d'autodeterminació

Cremen la pantalla gegant de Tele-5 que retransmetia el partit de la selecció espanyola a Terrassa

No se sap si era en resposta a les paraules d'ahir de Belén Esteban a la mateixa cadena Tele-5 La retransmissió del partit d'Espanya que havia organitzat Tele-5 just davant de l'Ajuntament de Terrassa, al Raval de Montserrat, ha estat boicotejada. Algú, encara sense identificar, ha llançat una ampolla de benzina sota la pantalla gegant, que ha començat a cremar. Endavant havia convocat a les vuit del vespre la concentració 'Stop Espanyolisme. Stop Feixisme' en què afirmava ‘aturarem l'acte espanyolista'. Les dues-centes persones que omplien les cadires han marxat corrent mentre la policia apagava el foc amb uns extintors.

Minuts abans, una cinquantena de ciutadans s'aplegaven a la part del darrere del pati de cadires muntat per a l'ocasió. Quan la pantalla mostrava els jugadors saltant al terreny de joc han desplegat estelades i cartells en contra de la retransmissió. Els aficionats de la selecció espanyola han contestat mostrant les seves banderes. Crits, algun insult, però cadascú al seu lloc i no semblava que anés a més. Però just després de sonar l'himne de la selecció amfitriona, moments abans de l'inici del partit, un incontrolat ha calat foc a la pantalla. Les flames s'han expandit amb molta rapidesa, la gent s'ha aixecat ràpidament i una fumerada negra ocupava el Raval de Montserrat.

La policia, amb extintors, s'ha encarregat d'apagar el foc, que ha estat cremant durant uns segons. A partir d'aquí s'ha intentat identificar l'autor material del fet sense èxit. Els manifestants també s'han dissolt, la pantalla ha deixat de funcionar i l'organització ha decidit suspendre la retransmissió del partit entre Espanya i Sud-àfrica. Endavant havia avisat: ‘Aturarem l'acte espanyolista. Aturarem la retransmissió del partit de la selecció espanyola en pantalla gegant que TELECINCO vol realitzar dissabte davant l'Ajuntament de TERRASSA. Terrassa no és Espanya. Els Països Catalans no som Espanya’.

L'Ajuntament de Terrassa havia col·laborat amb l'organització d'aquest esdeveniment. ERC, soci de l'equip de govern municipal, i CiU havien lamentat la iniciativa del consistori, titllant-la de provinciana, mentre que PSC i PP hi havien mostrat un suport entusiasta.

Avui: Cremen la pantalla gegant que retransmetia el partit de la selecció espanyola a Terrassa

Jordi Palmer: No l'haurien d'haver cremada (Avui)

Avui: Endavant es desmarca dels fets de Terrassa

Una col·laboradora de Tele-5 insulta els catalans. Quin nivell !!*!!

La calor fa astragos! "Los catalanes sois seis millones de burros". La col·laboradora de Tele 5 Belén Esteban va insultar divendres Catalunya i els catalans al programa Sálvame amb aquesta frase durant un enfrontament verbal amb una altra col·laboradora de la cadena i reconeguda fan de Josep-Lluís Carod-Rovira, Karmele Marchante sobre les campanyes en favor del reconeixement internacional de les seleccions esportives catalanes. Tele 5, cadena que ha donat suport a manifestos en favor de la supremacia del castellà sobre el català, no només va permetre que Esteban insultés d'aquesta manera els catalans sinó que, per boca del presentador del programa, el badaloní Jorge Javier Vázquez, encara va demanar a Marchante que es disculpés per assegurar que "els sis milions de catalans volen la selecció catalana". Sense embuts: SIS MILIONS DE "BURROS"

Isabel-Clara Simó: Ara és l'hora?

Ahir mateix, i per pura casualitat, vaig assistir a tres reunions completament diferents; una era de caràcter professional, una segona era de caràcter polític i la tercera era de caràcter acadèmic. En totes tres es va parlar de Catalunya i en totes tres vaig escoltar persones d'ideologia i de tarannà molt distants entre elles que deien, primer, que el camí cap a la independència és, en una Europa lliure i democràtica, més fàcil que mai; segon, que l'entesa amb Espanya és impossible i que això afecta qualsevol ideologia governant; tercer, que només la malaptesa i el titubeig dels catalans impedeixen un avenç efectiu; i quart, que l'actual govern espanyol és manipulador i letal per a Catalunya. No m'ho invento, les coincidències van ser notòries. No pretenc, esclar, fer una anàlisi social ni tampoc treure conclusions precipitades, però sí que voldria remarcar que les coincidències, quan es tracta de grups socials molt allunyats, són dignes d'anàlisi. Cap d'aquestes coses no és ni nova ni sorprenent; el que és interessant és la coincidència. A part d'aquestes quatre afirmacions calcades d'un lloc a l'altre, vaig sentir parlar de moltes altres coses: la mala utilització dels nostres escassos béns; la indefugible necessitat de situar Catalunya en un marc internacional; la creixent desinformació del mateix poble català de la seva pròpia història i coses per l'estil, però el diagnòstic era coincident. Si els interlocutors d'aquestes tres trobades tenen raó, i continuem amb una actitud passiva i derrotista, em penso que haurem de respondre a dures preguntes dels nostres successors. Si podia ser i ho vam impedir nosaltres mateixos, no tenim cap mena de perdó històric.

Mor Vicente Ferrer

Vicente Ferrer ha mort aquesta matinada als 89 anys a Anantapur, a l'Índia, després d'agreujar-se el seu estat de salut a causa dels problemes respiratoris patits en les últimes hores.

La portaveu de la Fundació Vicente Ferrer ha dit que l'exjesuïta ha mort per una parada cardiorespiratòria i que en el moment de la mort estava "tranquil" i rodejat de la seva família. Ferrer, que va patir una embòlia el passat mes de març, es trobava en estat crític.

L'organització de Vicente Ferrer porta a terme la seva labor humanitària a l'Estat indi meridional d'Andhra Pradesh, un dels més pobres del país i ajuda 2,5 milions de persones en aquesta regió. VilaWeb: Vicenç Ferrer, l'intocable català

Joan Puigcercós mostra la seva estratègia

En els darrers dies s’ha especulat amb la idea que la legislatura catalana tocava a la seva fi per una eventual sortida del Govern de la Generalitat d’ERC per disconformitat amb el nou sistema de finançament.

El secretari general d’ERC, Joan Puigcercós comenta, al seu blog, que es mostra obert a acceptar un acord de finançament amb dues condicions: que posi Catalunya per sobre de la mitjana per habitant i que respecti el principi d’ordinalitat. Tot i això, assenyala que el sistema no acabarà amb el dèficit fiscal català perquè així ho estableix el propi Estatut. Per això assenyala que en la propera legislatura ERC només pactarà amb qui reivindiqui el concert econòmic. En una entrada titulada, ‘Obrint solcs cap a un nou horitzó’, Puigcercós comenta que “sigui quina sigui la proposta de finançament no acabarà amb el dèficit fiscal (...) perquè això és el que preveu l’Estatut”. Tot i això, considera que “podem aspirar a reduir aquest dèficit fiscal i donar compliment al principi d’ordinalitat. És a dir, que un cop redistribuïda la renda per càpita, els que més aportem no quedem per sota dels que més reben”, reclama.

directe.cat: Puigcercós dóna per acabada la legislatura i marca el concert econòmic com l'objectiu a assolir

Joan Saura diu que cada soci del tripartit "pot donar suport o no" a l'acord de finançament

El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha afirmat aquest divendres que cada partit polític que forma part del govern tripartit "pot donar recolzament o no" a l'acord final de finançament. El titular d'Interior ha destacat, com ja va fer el conseller Castells i el president Montilla, que el govern espanyol "ha avançat en la negociació", però que els progressos que hi ha hagut encara no són suficients. "Espero que el govern espanyol compleixi en els pròxims dies i s'arribi a un acord abans del 15 de juliol", ha declarat.

Preguntat per què passaria si un dels socis del tripartit no donés suport a l'acord de finançament i sobre la unanimitat al govern sobre l'acord, Saura ha remarcat que cada partit pot donar recolzament "o no". "A la pregunta de si Montilla ens ha donat l'opció o no, no és un problema de Montilla", ha remarcat Saura. "S'ha avançat una mica en la negociació però estem lluny de l'acord que puguem acceptar els tres partits del govern des del punt de vista de la xifra com del model", ha afegit el conseller. "Avui tot i que s'han mogut peces, encara són insuficients les peces que el govern espanyol ha mogut", ha assegurat.

De la Vega assegura que el govern espanyol confia en la constitucionalitat de l'Estatut

M.Teresa Fernández de la Vega 190609 RAC1

La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha assegurat que l'executiu de Zapatero "confia en la constitucionalitat de l'Estatut" i ha reconegut, respecte "als temps" del Tribunal Constitucional, que "a tots ens agradaria que les resolucions dels tribunals es fessin al més aviat possible", sobretot quan es tracta d'una qüestió "tan complexa" com l'Estatut català.

De la Vega s'ha mostrat convençuda que el TC avalarà l'Estatut "amb el qual hem treballat tots". A més, ha assegurat que "el tema està molt avançat" i ha confiat que "la sentència arribi al més aviat possible".

Avui: Casas no descarta que el TC treballi a l'agost per l'Estatut

Artur Mas diu que si el TC tomba l'Estatut, caldrà convocar eleccions

Artur Mas 190609 RAC1

El president de CiU, Artur Mas, ha assegurat aquest divendres que si hi ha una sentència desfavorable del Tribunal Constitucional (TC) sobre la constitucionalitat de l'Estatut s'haurà de consultar de nou la ciutadania.

En declaracions a RAC1, Mas no ha precisat quin tipus de consulta caldria fer als catalans, si bé ha apuntat que una de les fórmules podria ser mitjançant les eleccions al Parlament de Catalunya.

"Una manera de consultar el poble és fent eleccions, que el poble de Catalunya, a través dels partits polítics que es presentin, expressi la seva opinió de com creu que ha de valorar aquesta sentència", ha explicat Mas.

El líder de CiU ha qualificat de "broma pesada" la tardança del pronunciament del TC sobre la sentència de l'Estatut, i ha lamentat que aquest organisme pugui "quedar per damunt" de l'opinió dels catalans lliurement exercida, ja que el text estatutari va ser votat en referèndum.

Jordi Ausàs activa la llei electoral catalana

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha enviat un articulat de la llei electoral catalana als diferents grups polítics perquè el Parlament elabori el nou text. Ha explicat que s'ha donat 'forma d'articulat' a les conclusions de l'informe elaborat per un grup d'experts, que ha de servir de base per a la futura llei.

'Aquest articulat facilitarà molt i molt la feina a la ponència parlamentària' que s'ha de constituir per negociar la llei. En aquest sentit, ha lamentat que encara no s'hagi constituït la ponència: 'És un error', ha dit. Tot i això, ha assegurat que amb aquest esborrany 'la feina està avançadíssima'.

L'aprovació d'aquesta llei requereix del vot de dos terços dels diputats del Parlament i ha afegit que és necessari que 'hi hagi voluntat política dels grups parlamentaris'. En aquest sentit, el conseller de Governació ha advertit que serà 'un fracàs d'aquesta legislatura' aconseguir, o no, una llei electoral pròpia.

Avui: Ausàs envia als grups un esborrany de llei electoral articulada

Reagrupament es constituirà en un congrés al setembre

Reagrupament, l'organització que lidera l'exmilitant d'Esquerra Joan Carretero, que té intenció de concórrer a les pròximes eleccions, té previst celebrar el congrés per constituir-se a finals de setembre. Fins aleshores mantindrà la fórmula d'associació cultural i no es descarta que durant el curs que ve es constitueixi com a partit. A l'assemblea, oberta a tots els militants, Reagrupament nomenarà una direcció, però mentrestant ha creat un comitè d'acció política per repartir les àrees de treball.

A més de Carretero, formen part de la direcció provisional Emili Valdero, Rut Carandell, Francesc Abad, Albert Pereira, Jaume Fernàndez, Oriol Sallas i Jordi Comas, entre d'altres. La majoria han estat militants d'ERC i alguns encara no s'han donat de baixa. Segons fonts de l'organització, els associats ronden la xifra de 2.000, i un 70% no militen en cap partit.

ETA mata el cap d'una unitat antiterrorista de Bilbao

Una bomba adhesiva col·locada als baixos del cotxe de l'agent ha esclatat quan el policia l'ha engegat, en un pàrquing d'Arrigorriaga, la població on vivia.

Quan el cotxe estava cremant i encara no se sabia la identitat de la persona que es trobava dins del cotxe, totalment calcinat, estacionat en un aparcament al barri de Santa Isabel, ha aparegut la dona de la víctima, que ha alertat que es podria tractar del seu marit. Arrigorriaga pertany a la comarca del Gran Bilbao i és un municipi situat a 9 quilòmetres de la capital biscaïna.

Té 12.000 habitants i l'ajuntament està encapçalat per un alcalde del PNB. Entre els regidors n'hi ha 4 del PSE, 2 del PP, una tinent d'alcalde d'EB i una altra d'EA.

L'exdirigent d'ETA José Miguel Beñaran, Argala, era d'aquest municipi basc. Argala va participar en l'atemptat contra Carrero Blanco i després de ser assassinat l'any 1978 pel Batallón Vasco-Español, la corporació local d'Arrigorriaga va posar el seu nom a la plaça principal de la població.

Puigcercós decideix el 15-J

D’aquí al 15 de juliol es decideix si hi ha acord de finançament, però també si Esquerra posa punt final a la legislatura o no. La clau amb què els republicans van optar per repetir el tripartit el 2006 és la mateixa que podria servir ara per obrir la porta a un govern de Montilla en minoria o a unes eleccions anticipades.

Els republicans tenen ben present el precedent del procés de l’Estatut i les giragonses que va protagonitzar el partit abans de ser expulsat del govern. Al darrere del Dragon Khan del primer tripartit hi havia sempre ERC, però al darrere d’aquest carnaval –amb paraules d’un ecosocialista– hi ha ICV. En el context d’aquest canvi, l’ERC de Joan Puigcercós considera que una hipotètica sortida del govern argumentada com a desacord davant d’un pacte de mínims no criminalitzaria la formació i, al contrari, permetria al nou candidat concórrer a unes eleccions amb el trumfo d’haver-se plantat.

Salgado desafia els rebels del finançament a quedar fora del nou sistema

La vicepresidenta segona del govern espanyol, Elena Salgado, desafia els territoris que no estiguin d'acord amb el nou model de finançament a quedar-ne fora i continuar utilitzant el sistema aprovat l'any 2001.

El repte va ser llançat per la ministra d'Economia, amb to suau, ahir, dimecres a la tarda, després de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) en què es va pactar el sostre del dèficit per a l'any 2010 a les comunitats autònomes.

"Com tothom sap, els acords del CPFF no cal prendre'ls per unanimitat, i les comunitats que vulguin tenen l'opció de no acceptar el nou model i continuar utilitzant l'anterior", va desafiar. Malgrat tot, no va voler entrar en la possibilitat que Catalunya sigui un d'aquests territoris rebels.

VilaWeb: Castells confirma minsos avenços en la negociació pel finançament

Jordi Pujol es queixa que Interior "no dóna importància a l'ús del català" als Mossos

Jordi Pujol 180609 COMr

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha lamentat avui que els agents de la policia catalana s'adrecen "cada vegada més" en castellà als ciutadans, i ha acusat el departament d'Interior, dirigit per Joan Saura, de "no donar importància" a l'ús del català al cos.

En declaracions a Com Ràdio, Pujol ha admès que el principal objectiu de la policia és garantir la seguretat dels ciutadans i ser eficaç, però ha considerat que els Mossos van ser creats també per ser una "referència d'identitat" de Catalunya.

Pujol ha constatat aquesta preocupació després d'explicar l'anècdota d'un ciutadà català d'origen peruà que li va manifestar els seus esforços per parlar en català amb un agent del cos, del qual només obtenia les respostes en castellà, fins que finalment va haver de canviar d'idioma per entendre's amb el policia.

A més, també s'ha referit als últims disturbis al centre de Barcelona durant les celebracions dels títols aconseguits pel Barça, en què els Mossos d'Esquadra donaven les seves instruccions en castellà als seguidors per dispersar-los.

L'expresident ha admès que no estar d'acord amb algunes de les polítiques i decisions que la conselleria de Saura ha dut a terme respecte els Mossos d'Esquadra, sense entrar en detalls.

Un dictamen per ampliar l’autonomia decep Escòcia

Els ingressos pel cru van a parar al Tresor britànic, però el Partit Nacionalista Escocès (SNP) insisteix que han de pertànyer a Escòcia Una comissió creada pel govern de Londres –amb el suport dels principals partits– per avaluar l’impacte d’una dècada d’autogovern escocès proposa que Edimburg ampliï l’autonomia, pugui recaptar i administrar la meitat dels seus impostos i tingui 24 noves competències, a canvi de reduir la quantitat anual de 37.000 milions d’euros que Escòcia rep del Regne Unit com a compensació parcial pel petroli del mar del Nord.

Els ingressos pel cru van a parar al Tresor britànic, però el Partit Nacionalista Escocès (SNP) insisteix que han de pertànyer a Escòcia. Decebut per l’informe de la comissió, l’SNP també reclama que es deixi en mans del Parlament escocès les diferents categories fiscals de la recaptació d’impostos. “Celebro la transferència de competències a Escòcia”, ha afirmat el primer ministre escocès, Alex Salmond, que ha alertat, però, que els canvis hauran de ser ratificats en el referèndum sobiranista que l’SNP (que governa en minoria des del maig del 2007) planeja fer l’any que ve. De fet, la formació sobiranista té previst publicar un llibre blanc sobre la independència el novembre que ve. La popularitat de l’SNP va a l’alça. El partit va guanyar les últimes eleccions europees, i va doblar en vots el laborisme.

Mousavi encapçala una nova manifestació multitudinària a Teheran

Centenars de milers de manifestants han sortit novament a Teheran en diverses concentracions de dol pels vuit morts en la revolta popular que hi ha hagut a Iran, d'ençà que es van conèixer els resultats de les eleccions dissabte passat. El dirigent reformista Mir Husein Mousavi també hi ha participat personalment. Mentrestant, el consell de guardians ha convocat els tres candidats perdedors per reunir-s'hi dissabte i escoltar-ne les queixes.

De moment, els dotze membres de d'aquest òrgan ja han començat a examinar les 646 denúncies d'irregularitats relacionades amb els comicis, que va guanyar Mahmoud Ahmadinejad.

El diari digital persa Ayandhe, una de les fonts informatives més serioses, explica que a més de dues-centes poblacions la xifra de votants superava el 95% del cens electoral, un rècord impossible de creure.

Vint-i-cinc nuclis de la CUP defensen que seria 'un gest de responsabilitat' concórrer a les catalanes

Repliquen els recels de Vic i de vuit nuclis més, que advoquen només pel treball municipalista Dotze assemblees de la CUP han fet pública avui una nota de premsa en què donen a conèixer la ponència que diumenge duran a debat a l'Assemblea Nacional de Girona. Les CUP de Celrà, Elx, Girona, La Garriga, Manresa, Mataró, Montesquiu, Sabadell, Salt, Sant Cugat del Vallès, Sant Salvador de Guardiola i Viladamat defensen que la formació sí que ha de concórrer a les eleccions al Parlament previstes per al 2010 i consideren que és una 'acció complementària que reforçaria la implantació territorial de la CUP a nivell local i estrenyeria les relacions amb els moviments socials i unitaris de caire nacional'. Responen així a les notícies publicades sobre les reticències de Vic i vuit nuclis més de concórrer als comicis catalans.

A les dotze assemblees locals que presenten la ponència se n'hi han sumat tretze més que també hi donen suport. En total, els vint-i-cinc nuclis creuen que la CUP s'ha de presentar a les eleccions al Parlament com 'un gest de responsabilitat cara el país i les seves classes més populars, que no entendrien que la formació prioritzés els interessos propis als interessos generals'.

La plataforma Decidim.cat demana que s'agilitzi la tramitació de la Llei de consultes

Els càrrecs electes volen fer consultes sobre l'autodeterminació a nivell municipal La plataforma Decidim.cat, que agrupa més d'un miler de càrrecs electes locals pel dret a decidir, ha demanat al Parlament de Catalunya que tramiti amb la 'màxima celeritat' el projecte de llei de Consultes Populars perquè el Govern i els ajuntaments disposin d'una llei que els permeti la celebració de consultes populars. Aquest Projecte de llei obrirà la possibilitat d'obrir un procés participatiu entre la ciutadania per demanar opinió, i els alcaldes i regidors sobiranistes volen convocar consultes populars als seus municipis sobre el dret a l'autodeterminació de Catalunya, previ acord als plenaris dels ajuntaments corresponents. En aquest sentit, el municipi d'Arenys de Munt celebrarà una consulta similar però amb una altra nomenclatura, ja que la Llei de Consultes Populars encara no s'ha aprovat.

Lleida homenatja els exiliats catalans del franquisme a Xile

La ciutat de Lleida ha homenatjat aquest dimecres els exiliats catalans a Xile, en un acte dins el cicle 'Repressió i exili' organitzat per la Paeria setanta anys després de la Guerra Civil. Ajuntament i Generalitat han rebut oficialment al president del Centre Català de Santiago de Xile, Sígfrid Grimau, i al vicepresident, Cristià Aiguadé, que en un acte al Saló de Sessions de la Paeria han relatat l'experiència de l'exili. Grimau ha definit les institucions culturals catalanes a l'exterior com a 'autèntics consolats catalans'. Els dos exiliats van refugiar-se a França després de la guerra, però finalment van optar per començar una nova vida en un altre país democràtic.

La Terra Alta ja està a punt per evacuar l'energia necessària per abastir un milió de persones a l'any

La construcció de la línia d'evacuació que ha de recollir i transportar l'energia elèctrica dels deu parcs eòlics de la Terra Alta ja ha finalitzat. Ara, l'empresa Aprofitament Energies Renovables Terra Alta (AERTA), constructora de la línia, només espera que aquesta es connecti de forma imminent a la xarxa elèctrica. Els promotors dels deu parcs eòlics de la comarca, que tindran una potència total de 450 megawatts, confien que tots puguin entrar en funcionament el 2010, tot i que set d'ells ja podran ser operatius enguany. Els deu parcs de la Terra Alta generaran uns 1.100 gigawatts per hora (GW/h) d'energia elèctrica, xifra que equival al consum domèstic anual d'un milió de persones.

El tractat dels Pirineus, 350 anys després

El 1659 les monarquies espanyola i francesa van dividir Catalunya La guerra dels Trenta Anys (1618-1648), explica l'Enciclopèdia, designa el conflicte bèl·lic europeu entre França i la monarquia hispànica, durant el qual es van modificar contínuament les fronteres d'una colla de països. No va ser fins el 1659 que s'hi va posar fi amb l'anomenat Tractat dels Pirineus, signat el 7 de novembre de 1659 pels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó i pels de Lluís XIV de França. La principal conseqüència va ser la divisió del territori català amb l'annexió a França del comtat del Rosselló (Capcir, Conflent, Rosselló i Vallespir) i una part del de la Cerdanya. La Catalunya Nord, doncs, va passar ara fa tres-cents cinquanta anys a mans de Lluís XIV, per mitjà d'un acord amb Felip IV negociat sense consultar les Corts Catalanes i amagat als territoris afectats. De fet, el tractat no es va notificar oficialment a les institucions catalanes fins el 1702. Malgrat que s'hi estipulava el manteniment al nord d'aquestes institucions (Generalitat, cònsols, etc.), Lluís XIV les va dissoldre un any després. I el 2 d'abril de 1700 hom va anar encara més lluny, amb la prohibició de l'ús públic del català. Malgrat més de tres segles de repressió cultural i lingüística, la catalanitat d'aquests territoris es manté, no sense grans dificultats, tal com vol demostrar la campanya Catalans sense fronteres d'Òmnium i de la Federació. 'Al començament del segle XXI creix la voluntat d'anar esborrant cada vegada més la frontera que es va imposar fa tres-cents cinquanta anys i volem anar teixint vincles culturals, socials i econòmics per treballar per un futur en comú entre el nord i el sud de Catalunya', diu el manifest de la campanya, que té un doble propòsit: 'Divulgar i fer conèixer aquest fet històric entre la població general i començar nous projectes de relació entre entitats i institucions del nord i del sud de Catalunya.' Ja l'han signat una vintena d'entitats i molts particulars.

El PSC, d'allò més irritat amb ERC per la derrota que ahir va infringir al PSOE

La severa derrota que ahir va patir el PSOE al Congrés espanyol a causa d'una moció presentada per Esquerra que instava el govern de l'estat a suprimir tres ministeris ha enutjat d'allò més els socialistes catalans. Segons que explica El Periódico, 'la moció d'Esquerra va generar un profund malestar i cansament en el si del PSC, on ahir es parlava, entre les seves files, de plantejaments ridículs i irrellevants'. El PSC es mostra especialment dolgut amb ERC perquè aquesta derrota ha suposat una taca negra en la que havia de ser la seva 'setmana fantàstica', trufada d'inauguracions que haurien de servir per visibilitzar l'acció de govern de José Montilla.

El Congrés aprova suprimir tres ministeris tal i com demanava Esquerra Nova derrota del PSOE al Congrés dels Diputats, on els vots del PP, CiU, PNB, i la resta de formacions de l'oposició han aconseguit fer prosperar una iniciativa d'ERC que reclama que el govern espanyol suprimeixi els ministeris de Cultura, Habitatge i Igualtat. Els republicans ho justifiquen per la necessitat de reduir l'estructura actual del govern espanyol i demanen també la posada en marxa d'un pla de modernització i reforma de l'Administració General de l'Estat. El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao ha demanat a l'executiu de Zapatero que faci 'l'operació bikini' (reduir, simplificar i suprimir organismes) i s'adeqüi a la realitat de l'Estat de les autonomies.

el Periódico: ERC irrita el PSC al forçar una altra derrota del PSOE al Congrés

El Parlament aprova la tramitació de la Llei de consultes populars

El Projecte de llei de consultes populars per via de referèndum de Catalunya ha superat aquest dimecres el seu primer tràmit parlamentari al ser rebutjades les esmenes a la totalitat presentades pel PP català i el Grup Mixt. El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha remarcat, durant la seva intervenció, que la norma és 'ambiciosa'. 'La llei concreta l'expressió del dret a decidir per part de la ciutadania', ha recalcat. 'Un dret i un exercici', ha afegit, 'que cohesiona i enforteix' Catalunya 'com a país'. Les consultes tindran dos àmbits, el català i el municipal. Podran proposar una consulta el Govern, diputats, grups parlamentaris, municipis o la ciutadania, amb un 3% de signatures favorables de la població. Un cop aprovada pel Parlament, l'Estat haurà d'autoritzar el referèndum.

eldebat.cat: Ausàs diu que amb la llei de consultes vigent s’hauria tramitat la ILP de deumil.cat

Deumil.cat creu que només la mobilització ciutadana serà capaç d'assolir la independència

Des del Consell de Deu mil en Xarxa per l'Autodeterminació (Deumil.cat), fan una valoració molt negativa de la decisió de la Mesa del Parlament de no admetre a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per convocar un referèndum d’autodeterminació per al 12 de setembre de 2010. Asseguren estar convençuts que darrere la resolució unànime dels membres de la Mesa hi ha la voluntat política de negar-se a emprendre cap veritable debat sobre el futur nacional dels catalans. Des del Consell no entenen que els partits polítics nacionalistes i independentistes que reconeixen el dret d'autodeterminació als seus estatuts s’emparin en la Constitució espanyola per negar-se a discutir al Parlament el dret inalienable de la nació catalana a autodeterminar-se.

Enric Canela: "El rebuig de la ILP prova que no hi ha cap diputat independentista" (Avui)

Un pensionista d'una Catalunya independent rebria una pensió mitjana de 879 euros, un 25% més que l'actual

La pensió mitjana de la Seguretat Social espanyola el 2007 va ser de 704,10 euros mensuals mentre que un eventual sistema català, amb una caixa de seguretat social pròpia, només tenint en compte les empreses i les persones residents a Catalunya, hagués significat percebre una pensió mitjana de 878,80 euros mensuals, cosa que suposa rebre 2.445,80 euros més l'any, un 25% d'increment mensual o 174,73 euros més cada mes, segons un estudi de la Fundació Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES). El president d'aquesta entitat, Alfons López Tena, ha explicat que l'estudi és una fotografia de l'estat actual de la seguretat social i demostra que una Catalunya independent podria pagar amb escreix les seves pensions.

La nova T1 del Prat continua ignorant el català

La inauguració de la nova Terminal 1 de l’Aeroport del Prat torna a posar de manifest la inexistent presència del català en la toponímia als panells informatius del trànsit de vols i als teleindicadors. En un recent estudi la Plataforma per la llengua ja denunciava el tractament desfavorable que pateix el català en aquest àmbit, una situació que amb la inauguració de la nova terminal no ha canviat. Els topònims de les destinacions que apareixen als panells informatius del trànsit de vols i als teleindicadors continuen només en llengua castellana. Són en castellà tant en topònims que designen destins de parla catalana on el català és llengua oficial, com “Ibiza” o “Alicante”, com les destinacions de fora del domini lingüístic català, que únicament apareixen traduïdes en la seva forma castellana, com “Munich”, “Atenas” o “Bruselas”.

Els casos més destacables d’exclusió de la llengua catalana els trobem en els topònims que designen destinacions de parla catalana i on aquesta és llengua oficial, com en els casos d’Eivissa i Alacant, que tan sols apareixen anunciats als panells i teleindicadors com “Ibiza” i “Alicante”. Cal recordar que en el cas de la localitat d’Eivissa, l’única forma oficial del topònim és la forma en català. En el cas de la ciutat de Palma, l’aeroport designa la destinació amb el terme “P. Mallorca”, una denominació errònia de la ciutat, ja que l’únic nom oficial és “Palma”.

ICV aconsegueix que les ONG ecologistes autonòmiques també accedeixin al 0,7% de l'IRPF

La Comissió d'Economia i Hisenda del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimarts una proposició no de Llei presentada pel diputat i portaveu d'ICV al Congrés, Joan Herrera, per la qual les organitzacions ecologistes d'àmbit autonòmic també podran accedir a la convocatòria del 0,7% de l'IRPF aquest any 2009. Segons la convocatòria del Ministeri de Medi Ambient, només podien accedir aquelles organitzacions amb implantació estatal o bé d'actuació en cinc comunitats autònomes. Aquesta és la segona rectificació aconseguida els darrers mesos per tal que les ONGs autonòmiques puguin optar a un 0,7% territorialitzat, després de la rectificació del ministeri d'Educació i Política Social aconseguida per ERC el mes de febrer.

Catalunya aprova la llei pionera sobre fosses que preveu sufragar exhumacions

Jaume Bosch 170609 CATr

El Parlament català ha aprovat la primera llei de l'Estat sobre fosses comunes, que té com a objectiu dignificar i localitzar les restes de persones desaparegudes durant la guerra civil i la dictadura, i que obre la porta perquè el Govern sufragui l'exhumació de les fosses que autoritzi un comitè tècnic.

El projecte de llei ha tirat endavant amb els vots dels partits que recolzen el Govern català i de CiU, mentre que hi han votat en contra els representants del PPC i s'han abstingut els tres diputats del Grup Mixt.

La llei reconeix el dret dels ciutadans a obtenir informació sobre el destí dels seus parents desapareguts, a dignificar i senyalitzar el lloc de l'enterrament i, si correspon, a recuperar-ne les restes.

Avui: La llei de fosses tira endavant al Parlament amb el vot en contra del PP

VilaWeb: Aprovada la llei de fosses amb els vots del tripartit i de CiU

Navarra se suma a les tesis de Camps i ordena que les ràdios basques deixin d'emetre en el seu territori

El govern navarrès ha assumit com a pròpies les tesis del president valencià, Francisco Camps, i també ha iniciat una ofensiva contra les emissions radiofòniques provinents del País Basc que es poden escoltar a Navarra. Si Camps es mostra decidit a tancar TV3 al País Valencià, el navarrès Miguel Sanz vol actuar igualment contra les emissores de ràdio basques. El govern ha instat l'emissora pública Radio Euskadi i les privades Euskadi Irratia, Euskalerria Irratia i Radio María a cessar la seva activitat el 30 de juny. Les quatre ràdios basques -com TV3 al País Valencià-, han emès fins ara a Navarra en règim d'alegalitat.

VilaWeb: El govern de Navarra demana el tancament de tres ràdios en èuscar

GARA: El Gobierno de Sanz avisa a Euskalerria Irratia, Euskadi Irratia y Radio Euskadi que si no dejan de emitir actuará