Polèmica entre fundacions i empreses pels menús escolars

El jutjat penal número 1 del Prat de Llobregat investiga la denúncia que un empresari de càtering del Baix Llobregat ha interposat contra la Fundació Catalana de l’Esplai, a qui acusa de competència deslleial i de defraudar a Hisenda. El denunciant acusa l’entitat de prestar serveis de menjador a diverses escoles i no pagar l’IVA corresponent emparant-se en les exempcions a què tenen dret les fundacions per desenvolupar serveis d’assistència social.

El denunciant sosté que La Fundació Catalana de l’Esplai s’estalvia de pagar el 7% d’IVA del menjar escolar i el 16% dels monitors (uns 638.970 euros anuals, ha calculat) amb la qual cosa poden oferir menús més econòmics. “Les escoles, en estalviar-se diners, prefereixen contractar aquesta entitat i no a nosaltres, que no defraudem”, manté.

Avui: El rumor fals d'un cas de grip nova a un col·legi fa que 100 dels 250 alumnes no hi assisteixin

Toni Brosa: L'espina d'Eto'o

Samuel Eto'o ha estat un dels millors fitxatges del Barça, un negoci rodó i una figura destacada per a la història del club. El mínim que es mereix el dia que torni al Camp Nou amb l'Inter de Milà és que l'afició barcelonista li regali una ovació sonada, sentida, generosa, de reconeixement i agraïment per tot el que ha aportat i també, per què no, molta comprensió per les seves paraules, criticant la forma, ignorant els motius, assegurant que tothom menteix menys ell, incapaç de dissimular com de cremat està pel seu adéu forçós. Posi's en la pell d'Eto'o. Si vostè fos indiscutible en un equip que ho guanya tot, si fos el jugador de l'equip que més gols ha marcat a la Lliga, si hagués marcat el gol que fa possible el triomf a la final de la Champions a Roma, si li diguessin que és el millor davanter centre del món i, tot i això, vostè fos l'únic jugador important, titular, del qual el club prescindeix amb l'objectiu de continuar guanyant, és probable que vostè també tingués un atac de banyes o com a mínim una espina clavada al seu ego. Seria d'agrair, per variar, que això no embrutés la relació entre Eto'o i el barcelonisme. El Barça l'ha deixat marxar perquè necessita renovar-se per seguir a dalt i el seu entrenador, Guardiola, aposta per canviar-lo a ell i portar-ne un altre (Ibrahimovic) que enriqueixi els arguments de l'equip. El temps dirà si l'ha encertada o no, però és del tot normal. I que Samu intenti reivindicar-se, que li marqui un gol al seu exequip, que li dediqui a algú o que intenti demostrar alguna cosa, també.

Puigcercós diu que per convocar referèndums "no s'ha de demanar permís" i que aquest "va ser l'error d'Ibarretxe"

Joan Puigcercós ERC 150909 RAC1

En una entrevista a RAC1, el president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Puigcercós, ha dit que l'exlehendakari basc va voler fer una consulta, “una proclamació unilateral”, que era un dret i en tenia l'estructura administrativa, i ha criticat que al final fes marxa enrere.

A Puigcercós se li ha preguntat com veuria una única candidatura independentista per a les properes eleccions al Parlament català. Per una banda, ha respost que hi estaria d'acord sempre que “es tingués l'objectiu molt clar i es tingués clar què es va a fer”. “A les portes d'una sentència del Tribunal Constitucional i al final d'un procés com és el projecte autonomista, tinc les portes obertes”, ha recalcat.

És aquí que ha tornat a parlar de l'exlehendakari dient que va articular un front comú per a la consulta que va guanyar i després es va fer enrere. L'error, segons Puigcercós, va ser que va voler mantenir el front i un front sense causa té elements nocius per a un país, “divideix el poble”. “Quan hi ha una causa, el front és legítim; no hi ha res pitjor per a un país que un front sense causa”, ha reafirmat.

El batlle de Berga confirma que l'ajuntament donarà suport demà a la convocatòria d'una consulta sobre la independència

El pròxim ajuntament que aprovarà una moció de suport a la convocatòria d'una consulta popular sobre la independència de Catalunya serà el de Berga. Demà al vespre el ple aprovarà la moció presentada per la CUP, a la qual s'ha afegit l'esmena que la consulta l'haurà de convocar una entitat privada. Tots els grups municipals (CiU, CUP i ERC) hi votaran a favor, tret del PSC. 'Hem de donar l'oportunitat que la gent es pronunciï sobre si vol la independència', ha declarat a VilaWeb el batlle de Berga, el convergent Juli Gendrau.

'No ens podem oposar de cap de les maneres a una iniciativa d'aquesta mena. Expressar l'opinió, i més sobre un tema com aquest, no fa cap mena de mal', ha explicat. Gendrau ha parlat sobre l'experiència d'Arenys de Munt; ha elogiat el paper institucional que ha tingut el batlle, Carles Móra. 'Perquè ha fet que la consulta fos una festa i no pas una mena de reivindicació extremista, tal com algú ho havia volgut vendre'.

Juli Gendrau admet que hi ha unes quantes entitats berguedanes que s'han interessat a convocar la consulta, sobre la qual encara no hi ha cap data prevista. El batlle ha dit que estava obert a parlar amb els representants municipals d'altres poblacions per acordar que totes les consultes es puguin convocar un mateix dia.

Els batlles interessats a fer una consulta per la independència es reuniran el 3 d'octubre

La plataforma Decidim.cat ha convocat per al 3 d'octubre una gran reunió de batlles perquè debatin l'estratègia per a convocar noves consultes municipals sobre la independència de Catalunya, com la d'Arenys de Munt. Ho ha confirmat el portaveu de l'entitat, Jordi Fàbrega, que ha desmentit que la data dels referèndums fos el 6 de desembre, com s'ha fet córrer. 'La data encara s'ha de de decidir i segurament n'hi haurà més d'una', ha dit.

Fàbrega, que és el batlle de Sant Pere de Torelló (Osona), delegat del govern a la Catalunya Central i president de l'Entesa pel Progrés Municipal (EPM), ha explicat que molts ajuntaments volien fer la consulta 'com més aviat, millor' i que la cosa més probable era que s'organitzessin per grups i que, en la reunió, que és oberta a tots els batlles interessats, s'establissin dues dates o tres per a fer els referèndums abans de final d'any.

De moment, hi ha una seixantena d'ajuntaments que s'han adreçat a Decidim.cat per informar-se sobre la manera de convocar un referèndum, però Fàbrega ha fet observar que la xifra era provisional. 'Podria haver-n'hi molts més perquè, per exemple, sabem que a Osona i al Bages ja hi ha més d'una desena de consistoris per comarca que no s'han comptat, però que tenen intenció d'informar-se sobre la manera de fer el referèndum.' Fàbrega, això sí, ha demanat 'màxima seriositat i rigor' per tal de fer aquest procés ordenadament i de la manera més formal possible.

Maragall i Pujol donen suport a una ILP per aconseguir que TV3 es pugui veure al País Valencià

Els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall i els expresidents del Parlament Joan Rigol i Heribert Barrera són alguns dels representants polítics i socials que donen suport a una iniciativa legislativa popular (ILP) que es presentarà al Congrés, impulsada per Acció Cultural del País Valencià, per crear una televisió sense fronteres i aconseguir que les televisions autonòmiques es puguin veure a totes les comunitats que comparteixen una mateixa llengua.

El projecte de llei, d'àmbit estatal, que promulga aquesta ILP té per objectiu garantir la recepció directa de les emissions de ràdio i televisió autonòmiques fetes totalment o majoritàriament en les llengües incloses en l'àmbit de protecció de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries a les altres comunitats autònomes amb les quals comparteixen llengua.

El principal objectiu d'aquesta iniciativa és evitar situacions com la que es dóna amb TV3 a València, on s'han tancat els repetidors de la cadena catalana.

El projecte de llei es presentarà davant la mesa del Congrés i a partir d'aleshores els impulsors de la iniciativa hauran de reunir un mínim de 500.000 signatures a l'Estat en un màxim de nou mesos.

Amnistia Internacional demana a l'Estat espanyol que acabi amb el règim de detenció amb incomunicació

Creuen que la falta de transparència pot utilitzar-se per ocultar violacions dels drets humans Amnistia Internacional ha fet públic un informe en què demana a l'Estat espanyol que acabi amb el règim d'incomunicació que aplica a les detencions relacionades amb el terrorisme. En l'informe Espanya: Sortir de les ombres. És hora de posar fi a la detenció en règim d'incomunicació consideren que és 'inadmissible' que actualment a l'Estat espanyol una persona desaparegui durant dies 'empassada per un forat negre' sigui quin sigui el motiu de la seva detenció. A més, recorden que aquesta manca de transparència pot utilitzar-se per a 'ocultar violacions de drets humans' i que l'Estat espanyol manté un dels règims de detenció més estrictes d'Europa.

El dia de la Constitució, possible data per al gran referèndum

Allà on més els cou!!*!! Una de les dates sagrades de l'Espanya moderna podria convertir-se en una data de referència del catalanisme independentista si fructifica la idea sorgida aquest diumenge enmig de l'eufòria per la gran participació en la consulta d'Arenys de Munt. Aquest dijous mateix, ajuntaments interessats a impulsar una consulta d'autodeterminació al seu municipi, plataformes sobiranistes i els dos equips que han obtingut certa experiència en el procés d'Arenys –comissió organitzadora i comissió avaluadora– es reuniran amb una proposta sobre la taula: convocar totes les consultes el 6 de desembre, dia de l'aniversari de la Constitució. De moment és només "una de les dates possibles", però és la que pren més força perquè reuneix tots els requisits: és abans de final d'any, dóna tres mesos de coll per organitzar la mobilització i té un alt valor simbòlic, ja que es tracta de "confrontar la legalitat espanyola amb el dret a decidir", ha indicat Uriel Bertran, membre de la comissió avaluadora i un dels impulsors de la proposta. Una de les primeres tasques d'aquesta gran assemblea que es prepara serà redactar una moció estàndard que es pugui votar a tots els ajuntaments interessats en el procés. Queda clar que seran entitats cíviques les que organitzaran aquests referèndums, sempre simbòlics, i la intenció és que el text de la moció municipal per donar suport a aquests grups "esquivi l'acció de la justícia espanyola". En cap cas, per tant, es cedirà cap sala ni cap altre mitjà material o logístic als organitzadors: només tindran el suport polític.

VilaWeb: La premsa internacional es fa ampli ressò de la consulta per la independència

Miquel Calçada: “Arenys sí que ha estat una festa de la democràcia” (Avui)

Vicent Sanchis: Guerres brutes

Setanta falangistes no podien impedir una consulta democràtica a Arenys de Munt. Però, en contra de la imatge que n’han venut, la seva presència coactiva el dia del referèndum no era “una expressió de democràcia”, sinó una greu anomalia inspirada per les institucions de l’Estat. Si la concentració d’aquestes esquadres hagués acabat en enfrontament, els detractors de la iniciativa ho haurien tingut ben fàcil. “Extremistes” d’un costat contra “extremistes” de l’altre. Una dualitat que hauria embrutat la jornada. La presència de Falange va ser ahir, doncs, la primera constatació d’una poc hàbil guerra bruta. N’hi va haver més i n’hi haurà més. Com ara el pretès periodisme que perpetra el canal televisiu Intereconomía. Colant una càmera oculta en una reunió dels organitzadors prèvia a la consulta, van tractar de demostrar en un debat-burla que tot plegat respon a una maniobra d’amics del terrorisme, amb Batasuna amunt i Batasuna avall. En veurem moltes d’aquestes. Quan no en tinguin prou amb la llei, buscaran qualsevol altre camí per ridiculitzar, estigmatitzar i fins i tot criminalitzar el sobiranisme català. Els que es presenten com a demòcrates i donen lliçons de legitimitat no estaven ahir preocupats per la presència del feixisme a Arenys de Munt, sinó per la consulta. A partir d’ara haurem de començar a preocupar-nos per ells. Estan desesperats i tot s’hi val.

Esquerra i Convergència donaran suport a les pròximes consultes per la independència

Esquerra i Convergència donaran suport a les pròximes consultes per la independència, com la d'ahir a Arenys de Munt. De fet, una seixantena d'ajuntaments ja han confirmat que impulsaran referèndums similars, algunes d'elles abans de final d'any. Iniciativa, per la seva banda, ha dit que no impulsarà referèndums 'per no crear falses expectatives', però la portaveu del partit, Laia Ortiz, ha matisat que els regidors del partit són lliures de donar-hi suport, ja que són actes organitzats per la societat civil. El PSC ha reiterat la seva oposició a futurs referèndums i, de fet, el batlle de Barcelona, Jordi Hereu, ha dit que 'ha quedat clar' que els ajuntaments no poden col·laborar-hi.

Però, malgrat les declaracions de suport de membre de CDC a futures consultes populars, el secretari general d'UDC, Josep Maria Pelegrí, ha dit que ni el seu partit ni CiU les impulsarien.

Comença el curs amb l'arribada del llibre digital a catorze instituts de la demarcació

El curs escolar 2009/10 comença avui amb diverses novetats per endavant per a més de 137.200 alumnes i 9.167 professors. D'una banda, es posa en funcionament el projecte d'implantació del llibre digital, que al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre s'inicia en catorze instituts, amb un total de 1.410 alumnes, els quals disposaran d'un ordinador portàtil propi, i s'hi afegiran alguns centres de primària al gener. D'altra banda, també s'implanten les beques per als alumnes que acabin quart d'ESO amb una nota superior a 8. Però els canvis més grans del sistema educatiu tindran lloc amb el desplegament de la llei d'educació, que contempla l'aprovació del decret que regula l'autonomia de gestió dels centres, el punt que ha registrat una més gran oposició.

Els Països Baixos poden tancar els coffee-shops als turistes

El govern estudia la possibilitat de transformar-los en entitats reservades als socis En una carta pública enviada a uns quants mitjans, tres ministres neerlandesos adverteixen que el govern estudia la possibilitat d'obligar els coffee-shops a obrir únicament per a neerlandesos i socis d'aquests establiments. Als coffee-shops, s'hi pot vendre i consumir marihuana, i el govern s'ha alarmat en vist de les xifres de turistes, especialment belgues i alemanys, que cada cap de setmana travessen la frontera per visitar aquests locals.

El debat fa molts mesos que és obert i el mes de juliol proppassat un comitè assessor sobre la matèria ja va proposar aquesta mesura que faria impossible l'accés dels turistes a aquesta casta d'establiments.

A Lloret de Mar faran potser el mateix amb el turisme d'alcohol i a Cuba, amb el de sexe? Directori de tots els coffee-shops d'Amsterdam. Aprofiteu que hi va de poc!!!

Arenys de Munt diu 'sí' a la independència amb un contundent 96,3% dels vots

El sí a la independència de Catalunya ha arrasat aquest diumenge a la consulta popular que s'ha fet a Arenys de Munt i ha guanyat amb un 96,3% dels vots (2.569 vots) davant el 2,2% del no (61 vots), l'1,1% de vots en blanc (29 vots) i el 0,4% de nuls (12 vots). El president del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA) i regidor de la CUP, Josep Manel Ximenis, ha anunciat el resultat, aclamat per centenars d'independentistes concentrats davant la sala on s'ha fet la consulta, i, emulant Francesc Macià, ha proclamat Arenys de Munt com el primer municipi que ha votat 'lliure i democràticament la independència de la nació catalana'. L'Estatut de la Moncloa va rebre menys vots que la independència al municipi. Els mateixos organitzadors confessen que no s'esperaven una majoria tant àmplia pel sí. Quantitativament, els 2.569 arenyencs que han dit sí a la independència de Catalunya han superat els 2.424 que van dir sí a l’Estatut de la Moncloa.

VilaWeb: La independència arrasa a Arenys de Munt

Arenys de Munt tanca la jornada electoral amb un 41,01% de participació

Arenys de Munt ha tancat a les 20 hores en punt d'aquest vespre la jornada electoral de la consulta per la independència de Catalunya amb la participació de 2.671 arenyencs, el 41,01% de la població amb dret a vot. Aquesta xifra és superior a la participació de les eleccions europees, en què van votar-hi 2.165 persones (35,14%) i a la del referèndum de la constitució europea, amb la participació de 2.273 persones (40,43%). A més la dada, segons els organitzadors de la consulta, 's'apropa' a la del referèndum de l'Estatut, en què hi van votar el 48,85% de la població amb dret a vot. Els organitzadors han destacat la importància d'aquestes dades en un context de 'dificultats' i 'tensions'.

A les sis de la tarda havien votat 2.309 arenyencs, el que representa un 35,44% del cens que estava cridat a les urnes.

El portaveu de la comissió organitzadora, Josep Manel Ximenis, assegura que 'al poble l'interessa molt més anar a votar per la independència que per l'Estatut'.

El portaveu de la comissió organitzadora, Josep Manel Ximenis, ha detallat que el sistema operatiu pel control del vot està sent eficient i que, per tant, en aquest sentit, no s'ha produït cap incidència en aquest sentit. On tampoc hi ha incidències és al carrer i Ximenis celebra que el d'Arenys de Munt sigui un 'exemple de civisme per part de la ciutadania i del món independentista'.

Sobre les dades de participació, un altre dels portaveu de la comissió organitzadora, Alfons López Tena, recorda que cada percentatge 'està en relació al cens de cada elecció' i que, per tant, en xifres absolutes la consulta independentista també és un èxit 'perquè el cens d'aquest diumenge és més ampli a l'incloure població entre 16 i 18 anys i immigrants'.

Joan Puigcercós: 'Arenys de Munt ha donat un exemple del que cal fer a partir d'ara'

El president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Puigcercós, assegura al seu blog que la consulta d'Arenys de Munt s'ha convertit en un exemple d'allò que cal fer a Catalunya a partir d'ara per a aconseguir la independència. Explica que molts alcaldes i entitats de Catalunya han vist 'amb bons ulls' la organització d'aquesta consulta. Per aquest motiu, diu que ara cal fer un procés 'democràtic i endreçat' per poder fer més consultes d'aquest tipus. El president d'ERC assegura que votar sobre la independència de Catalunya és una de les solucions 'd'aquest país'.

Joan Puigcercós: Arenys, una lliçó democràtica a Espanya

Arenys de Munt vota sobre la independència de Catalunya

Els arenyencs fan cua des de primera hora del matí al Centre Moral d'Arenys de Munt, situat al costat de l'Ajuntament, per votar en la consulta per la independència. Hi ha 6.500 censats que poden votar fins a les vuit del vespre: són tots els empadronats al municipi de més de 16 anys, tant si tenen la nacionalitat espanyola com si no la tenen. Els carrers d'Arenys de Munt són plens de ciutadans que volen votar i de gent vinguda d'arreu del país per participar en aquesta jornada festiva i reivindicativa. Els voluntaris i el dispositiu policíac s'encarreguen que la jornada transcorri amb tota normalitat.

Les polèmiques darreres decisions judicials i el caire independentista de la Diada d'enguany, amb l'ull posat al referèndum, han centrat tota l'atenció mediàtica i política en aquesta població del Maresme.

Delegacions de Convergència, Esquerra i la CUP es desplacen avui a Arenys de Munt per expressar el suport a una consulta. Iniciativa també dóna suport al referèndum, però no és previst que hi enviï cap delegació.

Cal recordar que tots quatre partits van aprovar de manera unitària al ple municipal de l'ajuntament de col·laborar i participar en l'organització del referèndum que, per decisió judicial, no es pot fer en dependències de l'ajuntament. De fet, el jutge ha prohibit a l'ajuntament d'implicar-se en cap sentit en l'organització del referèndum, fins al punt que no pot cedir cap espai municipal per a cap activitat relacionada amb la consulta.

Avui: Arenys de Munt inicia la consulta sobiranista

LaVanguardia: La convocatoria de una consulta independentista duplicaría el apoyo que suscita la secesión

directe.cat: la diada en directe!!*!!

J.M. Ximenis i Jordi Bilbeny: Si tu no hi vas, ells tornen

S’han acabat les proves, les reunions, la propaganda. Ha arribat el moment. Cal anar a votar i votar un gran SÍ per la independència. Ja sabem que els resultats no són vinculants, que no afecten l’àmbit general de la nació, que no faran canviar la nostra qualitat de vida. Sabem també que són unes votacions simbòliques. Només simbòliques. Però justament per això prenen una força única en la dimensió política del nostre país i en la dimensió mental i espiritual de cadascú de nosaltres. El sol fet d’haver decidit fer-ho ja és una victòria. El sol fet d’haver-ho aprovat en un ple és una victòria. Haver arribar al setembre impulsant-ho i difonent-ho és una nova victòria. Que arreu de Catalunya es reculli el nostre gest i testimoni és una victòria encara més gran. Hem fet un pas endavant, a favor de la confiança, la dignitat, el somni de llibertat. També ha estat un pas contra la por, un gran entrenament de neteja mental per arraconar d’una vegada per totes els nostres monstres més foscos del passat. Som conscients que no és fàcil sortir al carrer amb l’ombra allargada del feixisme i de l’espanyolisme més tronat planant sobre les nostres cases. Però quan sortim per emetre el vot en favor de la nostra llibertat ens haurem transmutat en uns éssers nous, enfortits pel valor de les nostres conviccions, ja ben segurs que hem superat el passat i que ningú no ens farà retrocedir. Que la Falange es vulgui manifestar a la nostra vila el mateix dia del referèndum, encara que sigui de forma il·legal, per tal d’evitar-lo i coaccionar-nos, com ells diuen, té també un aspecte positiu. Atorga al dia 13 un to èpic, transcendent, que sense les seves amenaces no tindria. I fa evident el que molts hem sabut sempre: que Espanya no pot existir sense coacció ni menyspreu a la discrepància. És el paradigma de la persecució. Catalans! No us deixeu atemorir. Si no anem a votar, el feixisme, novament, haurà guanyat. Anem a votar. Anem-hi. I anem-hi decidits, amb el cap ben alt. Com si fos una gran festa. Perquè si no hi anem –ja ho sabeu–: ells tornen.

Alfons López Tena: Diumenge de llibertat

...Mantenir els catalans a Espanya contra la nostra voluntat té un preu que els espanyols ja no estan disposats a pagar: repressió violenta, dictadura, i pobresa. Ho van fer en els anys 20 contra la Mancomunitat, i dels 30 als 70 contra la Generalitat, i ja saben què els costa i és massa. No volen tornar a ser un Estat pària, aïllat i misèrrim, no volen tornar a ser la Birmània d’Europa. Només dels catalans, del nostre consentiment o resignació, depèn que mantinguin el seu domini, i ni els interessa ni saben atreure’s la nostra voluntat. Pretenen negar-la, impedir que s’expressi, però els és impossible en democràcia. Mentre la gent tingui dret de vot, no es pot impedir que voti. Facin les lleis que facin, sempre trobarem les escletxes per on llisqui la llibertat...

Article sencer a l'Avui

Vint-i-dues personalitats pel referèndum

Vint-i-dues personalitats del món cultural, polític i econòmic català han participat aquest dissabte a la tarda en un darrer acte unitari en suport a la consulta autodeterminista d’avui a Arenys de Munt, que ha aplegat més de 500 persones a la sala d’actes municipal.

Després que la justícia hagi supès l’acord del ple que donava suport a la iniciativa del MAPA, els parlaments han destacat el paper pioner i la significació històrica que la proposta sorgida en aquest poble del Maresme suposa en el procés de Catalunya cap a l’exercici de l’autodeterminació. El president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta, ha fet vots perquè la consulta s’articuli en molts altres municipis i que “l’espai d’opinió generat es tradueixi en fets polítics i electorals”. L’impulsor de la plataforma Deumil.cat, Enric Canela, ha destacat que “ha aconseguit posar la independència en la centralitat del discurs polític”, mentre el jurista Alfons López Tena ha denunciat que l’Estat ha fet tot el possible per “impedir el lliure dret a votar”, però no se n’haurà sortit.

Elisenda Paluzie, Patricia Gabancho, Aureli Argemí, Jordi Coca, Assumpta Montellà o Èric Bertran també hi han participat, en un escenari presidit per una senyera gegant, a la Sala Municipal on s'havia de fer la votació si la jutge no ho hagués prohibit.

directe.cat: 22 personalitats del país donaran suport aquest dissabte a la consulta d'Arenys de Munt

VilaWeb: Personalitats de tot el país tanquen la campanya electoral amb un acte de suport a Arenys de Munt

Juristes catalans titllen de 'greu precedent' les decisions de la justícia espanyola sobre la consulta

Una trentena d'advocats i advocades sota el nom 'Juristes per la Consulta Popular' han signat un manifest en defensa de la consulta independentista que demà se celebrarà a Arenys de Munt i han qualificat de 'greu precedent' les decisions judicials que, d'una banda, han anul·lat el suport de l'Ajuntament a la consulta i, de l'altra, han autoritzat la manifestació de La Falange. A més, també han reclamat a través d'un manifest que el departament d'Interior i la resta d'autoritats competents en la matèria adoptin les mesures oportunes perquè es garanteixi que la consulta es dugui a terme 'amb absoluta normalitat, respecte i seguretat'.

Avui: Juristes per Arenys i contra Falange

VilaWeb: Una trentena de juristes dóna suport a la consulta d'Arenys i critica el doble raser de la justícia

Carretero confirma que 'hi haurà una nova opció independentista' a les eleccions al Parlament

Joan Carretero 130909 CATinfo

El dirigent de Reagrupament, Joan Carretero, ha anunciat avui que hi hauria una nova opció electoral independentista a les pròximes eleccions i ha augurat que treuria molt bona nota. Carretero no ha confirmat si seria ell el cap de llista d'aquesta candidatura ni si tindria el nom de Reagrupament, i ha deixat les portes obertes a formar-ne part al president del Barça, Joan Laporta, que es va manifestar divendres a la Diada a favor de la independència.

Per Carretero, que ha fet les declaracions a Catalunya Informació, els dos objectius principals han de ser: 'treballar per la independència de Catalunya el més aviat possible i perquè hi hagin noves lleis i normes que regenerin la política del país'. Segons diu, 'cal fer una política diferent, amb noves lleis, més transparents i on els diputats de cada partit es guanyin els seus electors, evitant així que la seva permanència a l'escó la determini la cúpula del partit'.

Carretero, que ha admès que es va iniciar a la vida política per aconseguir la independència de Catalunya, ha afirmat que cal fer un 'país modèlic', amb una política més semblant a les democràcies dels països nord europeus, amb més transparència, i no pas a les de l'Amèrica Llatina.

Sobre la consulta d'Arenys, Carretero ha dit que sorgia com resultat del 'desencís de la societat i de la seva preocupació per la direcció política i social que té Catalunya'.

Carretero, que ha carregat contra la política del president de la Generalitat, José Montilla, ha afirmat que la consulta d'Arenys 'fa mal al tarannà del PSC que pretén fer creure que el país no té cap problema'.

Getafe 0 - Barça 2

Puyal 120909

El Barça ha guanyat el Getafe, molt superior als blaugranes a la primera part, gràcies a la sortida providencial de Lionel Messi al segon temps, que ha aplacat la seva ràbia procedent de l'Argentina amb una actuació excel·lent que ha acabat amb les esperances madrilenyes de mantenir el liderat. El Getafe ha fet molta por al seu rival a la primera part. Dos xuts als pals, un de Roberto Soldado i un altre d'Albín, a punt han estat de posar l'enfrontament costa amunt al Barça. Les dues ocasions han estat les més rellevants abans del tancament de la primera part. Abans també ho ha intentat Pedro León amb un xut enverinat des de fora de l'àrea. Víctor Valdés l'ha parat amb algun problema. En la represa, Míchel ha avançat les línies del seu equip i ha presentat una proposta més atrevida. La nova tàctica del tècnic del Getafe ha convertit el partit en un enfrontament d'anada i tornada, en què el Barça tenia més coses a guanyar i menys a perdre. Llavors Guardiola ha tret la seva artilleria pesant i ha posat la por als aficionats del Getafe amb Leo Messi i Andrés Iniesta sobre la gespa. I així ha arribat el primer gol del Barcelona. La por sobtada dels madrilenys ha donat fruits als blaugranes. Una pilota que Messi ha obert a l'esquerra cap a Abidal, i que aquest ha dirigit a l'àrea al primer toc, ha estat suficient perquè Ibrahimovic empenyés la pilota a la xarxa. La galleda d'aigua freda ha caigut molt malament al Getafe, que ha perdut tota l'empenta de la primera part. Els pupils de Michel s'han amagat en la seva àrea amb l'esperança d'un contraatac salvador. No ha funcionat. Després han intentat de nou ser els amos de la pilota. Tampoc ha estat efectiu. I en aquestes de nou Messi ha sentenciat el partit. El Getafe ha estat un mort vivent. Messi s'ha encarregat de ferir els madrilenys i després, ell sol, els ha rematat. I el Barça, mentre, ja és líder. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

Laporta també votaria 'sí' a la consulta d'Arenys

'Si jo fos ciutadà d'Arenys aniria a votar, i donaria el meu suport al sí' El president del FC Barcelona, Joan Laporta, té ben clar que la consulta de demà a Arenys de Munt suposarà un moment clau per a l'esdevenidor del país. És per aquest motiu que ahir no va tenir cap inconvenient en afirmar: 'Si jo fos ciutadà d'Arenys aniria a votar, i donaria el meu suport al sí'. Laporta va ser ahir el protagonista de la Diada, tant al matí en l'homenatge a Rafael Casanova com a la tarda, quan va participar a la manifestació de la Diada sostenint una pancarta que deia: Som una nació, volem estat propi.

Laporta va encapçalar la marxa conjuntament amb l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra. Va rebre constantment senyals de simpatia i complicitat per part dels milers de manifestants i va afirmar que era la 'millor manera' que té el poble de Catalunya d'expressar-se 'per reclamar les seves llibertats'.

Els assistents a la manifestació van fer crides en favor seu, als quals el president del FC Barcelona -que va aclarir que hi havia acudit a títol individual-, va respondre aixecant el braç i agraint els missatges de suport.