Ridao avisa Montilla que renegociar amb l'Estat és com pactar amb els 'estafadors'

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha considerat aquest divendres que la sentència de l'Estatut és una 'estafa', i ha avisat el president de la Generalitat, José Montilla, que anar a Madrid a renegociar per refer el pacte estatutari és com 'pactar amb els que t'han estafat'. Ha comparat l'opinió del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, sobre la sentència amb el darrer comunicat de final de guerra de Franco. Ha considerat que és una 'ofensa' que Zapatero vegi una 'victòria' el que per Catalunya és una sentència 'indigna' i una 'agressió'. 'En aquestes condicions no volem tornar a parlar', ha asseverat, i ha reiterat que per ERC en aquest context no hi ha res a renegociar.

Laporta confirma el salt a la política

L'ex-president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha confirmat finalment avui a través d'un article publicat a la seva web que està decidit a fer el salt a la política. A l'article explica que la setmana que ve presentarà oficialment el nou partit, que previsiblement es dirà Democràcia Catalana, i també dirà qui en forma part.

Laporta diu, a l'article: 'davant les opcions de vida que se’m presenten, em comprometo a dedicar la meva energia a un repte que, d’assolir-lo, garantirà una millor qualitat de vida per a tots els ciutadans que vivim i treballem a Catalunya. Amb l’ajut, l’encoratjament i el suport de moltes persones, he constituït un partit polític que ben aviat presentaré, un partit català, democràtic, humanista, progressista, defensor dels drets humans individuals i col·lectius, un partit format per ciutadans de tots els sectors, professionals, emprenedors, persones de diferents perfils i orígens que compartim la premissa que en ple segle XXI i dins d’una sola Europa no trobem cap raó perquè Catalunya no pugui ser un Estat més de la Unió.'

Joan Laporta: Compromís amb una Catalunya moderna oberta al món

Àgora - Especial sentència de l'Estatut

Xavier Bosch reuneix els portaveus dels grups parlamentaris de la cambra catalana en aquesta edició especial de l'"Àgora", que debat la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.

El president renuncia a encapçalar la manifestació

Polítics de "segona fila"? No sé, no sé !!! El president de la Generalitat no anirà darrere la pancarta amb el lema "Som una nació. Nosaltres decidim" a la manifestació de dissabte de la setmana vinent per protestar contra la sentència del Tribunal Constitucional. José Montilla caminarà rere una bandera catalana –“el que ens uneix a la majoria dels catalans”– en una segona capçalera institucional, acompanyat per membres del govern, de la mesa del Parlament i el Síndic de Greuges. Aquesta és la solució proposada ahir per l'entitat organitzadora, Òmnium Cultural, als socialistes davant les reticències del president a manifestar-se rere el lema escollit.

La sentència fulmina vegueries com la de l'Ebre perquè no deixa dividir províncies

«Amb la sentència de l'Estatut, ja ens podem oblidar de la vegueria de l'Ebre.» Així de clar es va mostrar ahir al vespre el director dels serveis territorials de Governació i Administracions Públiques, Carles Pasqual. De fet, el pessimisme a la Delegació del Govern ebrenca és absolut, tot i que encara es desconeix el text definitiu. La sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut no desautoritza la llei de vegueries que impulsa la Generalitat, però sí que adverteix que la nova divisió territorial de Catalunya no pot representar una alteració de l'actual mapa provincial. Vist així, la sentència només deixaria fer un canvi de nom de les quatre diputacions actuals, les quals no es podrien dividir, i Catalunya no podria tenir altres vegueries diferents a les demarcacions que hi ha ara.

Jaume Roures: 'Els distribuidors de cinema estan fent una colonització cultural dirigida'

Jaume Roures 020710 RAC1

El president de l'imperi multimèdia Mediapro, Jaume Roures, ha carregat durament avui contra l’actitud dels distribuïdors cinematogràfics pel boicot que han anunciat que practicaran contra la nova llei del cinema -aprovada amb els vots favorables de CiU, PSC, ERC i ICV. Segons Roures, en declaracions a RAC1, 'no estan fent un negoci, estan fent una colonització cultural dirigida', i els ha acusat de mantenir posicions 'predemocràtiques' i d'estar 'passats de voltes'. Els distribuïdors van alertar ahir que 'hi haurà menys estrenes' als cinemes 'i seran en versió original', sense fer cap esment al fet que, cada cop més, el públic visualitza les pel·lícules per Internet.

Roures considera que els distribuïdors 'no són conscients que calen mesures per afavorir que la gent vagi a veure el cinema en català' i ha dit que no tolerava les amenaces que ja han proferit: 'Si cal, ja anirem a Saragossa a veure Piratas del Caribe, però no ens amenaceu. I si ens porteu pel·lícules en anglès, les veurem en anglès. Però no ens amenaceu, que n’estem farts. Et vénen a amenaçar quan en el seu país no et deixen doblar-ho en anglès. El que ells apliquen a casa seva no volen que s’apliqui aquí.'

El vicepresident de l'Eurocambra critica la retallada de l'Estatut perquè 'calia ampliar les competències de Catalunya'

El vicepresident del Parlament Europeu, László Tókés, ha lamentat la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut perquè creu que, al 2007, 'calia reformar l'Estatut i ampliar les competències de Catalunya per cobrir les necessitats dels catalans'. Per això, en conèixer la sentència del TC, Tókés, que a l'Eurocambra forma part del Partit Popular Europeu, ha volgut expressar la seva 'solidaritat' amb tots aquells qui 'lluiten en pau per una vida millor i per més estabilitat a Catalunya fent valer el principi de subsidiarietat, que és un valor bàsic a Europa'.

'L'Estatut és un model per a nosaltres', ha dit l'eurodiputat, que forma part de la minoria hongaresa a Romania. Defensant la sobirania de Catalunya, l'eurodiputat popular ha volgut subratllar que 'Europa no hauria només de ser el continent dels estats-nació sinó també el continent de les regions'. Tókés ha expressat també el seu desig 'que la decisió del Tribunal Constitucional no bloquegi el procés d'autonomia de Catalunya' i que 'polítics catalans i espanyols puguin arribar a un acord que pugui ser acceptat tant per Barcelona com per Madrid'.

El TC obre una investigació per la filtració de l'esborrany de la sentència

La presidenta del Tribunal Constitucional, María Emilia Casas, ha ordenat l'obertura d'una investigació (quina poca faena!!!) per determinar les circumstàncies en que s'ha produït la filtració de l'esborrany de la sentència que avui ha publicat El Periódico. Casas afirma que el text publicat l'havia redactat ella mateixa i que és 'una versió inicial de la ponència, encara pendent de firma i notificació'. L'instructor de la investigació serà el magistrat Pablo Pérez Tremps, l'únic dels membres del Constitucional que no ha participat en les deliberacions sobre l'estatut perquè fou recusat a petició del PP.

De la Vega matisa que "l'objectiu aconseguit" són els "estatuts de segona generació"

On vaig dir dic, vau entendre Dídac. Aquesta seria l'essència del missatge amb què la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha volgut reconduir avui l'efecte de les paraules "malinterpretades" de José Luis Rodríguez Zapatero sobre la sentència del TC.

De la Vega ha intentat apaivagar així les reaccions que ha provocat l'expressió "objectiu aconseguit", pronunciada ahir pel president del govern espanyol, després de tres dies de silenci sobre la retallada de l'Estatut. "L'objectiu aconseguit és el que tenia el govern [espanyol] quan va impulsar els estatuts de segona generació", ha puntualitzat. directe.cat: De la Vega afirma que el govern espanyol estudia modificar la llei per salvar objeccions del TC a l'Estatut

Mig centenar de persones es concentren contra els Borbons i la Fundació Príncep de Girona

Mig centenar de persones convocades per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i Maulets s'han aplegat a la plaça del Vi de Girona per mostrar el seu rebuig contra la monarquia espanyola i, alhora, llençar consignes en contra de la Fundació Príncep de Girona. Els manifestants han demanat que no 's'instrumentalitzi la ciutat per promocionar la corona espanyola', assegurant que es posicionaran 'davant de qualsevol iniciativa que tingui per objectiu legitimar una institució com és ara la monarquia espanyola, que s'oposa frontalment als valors de la llibertat'. Els assistents a l'acte s'han desplaçat fins davant de la seu de la Fundació Príncep de Girona i han clavat cartells en contra dels Borbons i la fundació.

La sentència contra l'anunci de la selecció catalana salva l'eslògan 'Una nació, una selecció'

Ciutadans ha guanyat el judici contra l’anunci emès l’any 2006 per la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes el missatge del qual era “Una nació, una selecció'. Albert Rivera, líder del partit s'ha mostrat satisfet amb la sentència ja que 'aquesta sentència posa en evidència que una vegada més l'obsessió per incendiar i destruir la convivència de la Catalunya real des del nacionalisme'. Per la seva banda Sergi Blàzquez, vicepresident de la Plataforma, ha declarat que la sentència 'empara a que es continuï utilitzat l'eslògan en propers anuncis'.

Joan Puigcercós avisa PSC i CiU que no comptin amb ERC per refer el pacte amb l'Estat

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha avisat el president de la Generalitat, José Montilla, i el líder de CiU, Artur Mas, que no comptin amb Esquerra si el que pretenen és refer el pacte amb l'Estat després que el Tribunal Constitucional (TC) hagi retallat l'Estatut. Després que tant Montilla com Mas apostessin per recuperar els preceptes de l'Estatut que no han passat el filtre del TC, el líder republicà els ha contestat en declaracions a la premsa que amb l'Estat “no hi ha res a renegociar” o, si més no, dóna per fet que no servirà de res. “El govern espanyol, del PSOE o del PP, no vol refer res”, ha assegurat Puigcercós.

El dirigent d'Esquerra ha advertit que a l'hora de configurar la resposta unitària del Parlament a la sentència del tribunal. PSC i CiU no tindran el suport del seu partit si pensen impulsar una resolució que no plantegi, a més del “rebuig i condemna” a la sentència, “propostes de futur per anar més enllà” i es limiti a optar per la una nova negociació del pacte estatutari i constitucional.

directe.cat: Puigcercós demana a Montilla que respecti la via de la independència

Carod-Rovira: 'El dissabte 10 de juliol hi ha d'haver la nació completa'

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha lloat aquest dijous la manifestació contra la sentència de l'Estatut que se celebrarà a Barcelona el dissabte 10 de juliol. 'A Barcelona hi ha d'haver la nació completa, diversa i plural com som nosaltres', ha expressat, i ha advertit que 'no hem de pensar ni en el TC, ni en els partits, ni en les eleccions ni en líders ni en dirigents'. En un apunt al seu bloc, Carod-Rovira ha declarat que la nació catalana 'és la gent, som nosaltres' i cadascú 'en té un bocí' perquè Catalunya 'és una cosa de tots, és la suma de tots els bocins que cada català i catalana té a les seves mans'.

Carod: 10 de juliol, l’hora de la gent

Clam internacional contra la sentència del TC espanyol per vulnerar els drets lingüístics

El clam contra la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que amputa l'estatut continua, també fora de Catalunya. Una cinquantena de lingüistes d'arreu del món s'han adherit fins ara a una declaració promoguda per Linguapax que denuncia les implicacions negatives per a la llengua catalana, en sintonia amb un manifest fet públic ahir per l'Institut d'Estudis Catalans. Sense la consideració de llengua pròpia, afirmen, l'ús del català continuarà retrocedint a favor de la llengua castellana, beneficiada ja per centenars de disposicions jurídiques.

Els signants denuncien la retallada de l’Article 6.1 de l’Estatut de Catalunya, que reconeixia el català com a llengua pròpia de Catalunya i n'assegurava el seu caràcter preferent a l’administració pública i a l’ensenyament. Consideren que afeblir l’estatus legal del català és una agressió, provocada artificialment, que dificultarà una convivència lingüística que fins ara era una referència a nivell internacional.

El primer partit flamenc manifesta solidaritat amb Catalunya

L'N-VA flamenc demana als catalans que reaccionin en les eleccions de la tardor per anar més enllà en el camí de la independència. El Plaid Cymru gal·lès considera 'preocupant i decebedora' la sentència.

El partit independentista flamenc N-VA, que va guanyar les eleccions generals belgues fa dues setmanes, ahir es va declarar solidari amb el poble català en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que retalla l'estatut, una sentència que considera inacceptable. L'eurodiputada flamenca Frida Brepoels va posar en dubte que 'el problema estigués en l'autonomia de Catalunya, més que en el centralisme espanyol' i va esperonar els qui reclamen més autonomia per a Catalunya. 'Espero que els catalans reaccionin en les eleccions de la tardor i vagin més enllà en el camí cap a la independència', va afirmar.

Rosell rebaixa Cruyff a a "membre d'honor"

Johan Cruyff ja no és president d'honor del Barça, o potser no ho ha estat mai. Ho ha comunicat la nova directiva del club, que s'ha reunit aquest dijous a la tarda per primera vegada, hores després de l'acte, solemne i festiu, de presa de possessió.

L'exjugador i exentrenador holandès era un dels convidats de la celebració del matí i se l'ha vist conversant amistosament amb Rosell. Però els estatuts són els estatuts, i la figura de president d'honor no hi està recollida, segons ha explicat Toni Freixa com a portaveu de la junta.

La decisió és, per tant, que des d'ara mateix Cruyff sigui tractat com a "membre d'honor", una categoria sí reconeguda als estatuts, que també recullen la figura de "persona de mèrit".

Enresa acabarà pagant 2 milions anuals a partir del 2011 pels residus de Vandellòs I

No, si encara hi haurem de posar "quartos" !!! El director d'enginyeria de residus d'Enresa, Álvaro Rodríguez, va desgranar ahir el que l'empresa pública acabarà pagant a la francesa Cogema pels residus de Vandellòs I reprocessats i emmagatzemats a França, i que haurien de tornar –és inviable– abans de l'1 de gener del 2011 per evitar el pagament d'una penalització que suposarà a l'Estat més de 87 milions de fiança, però que efectivament s'acabarà traduint en una factura d'uns 2 milions anuals, fins que el 2015 estigui operatiu el magatzem temporal centralitzat (MTC) espanyol. Tanmateix, Rodríguez va admetre que tenir l'MTC llest d'aquí a cinc anys és tot un «repte».

La desconfiança en l'Ajuntament

L'Ajuntament es pregunta per què encara hi ha una majoria de veïns que són contraris al MTC, quan des de fa 6 mesos només ens diuen que coses bones d'ell. La veritat és que són molts els que confessen que se sentirien temptats pel projecte , si no fos per la desconfiança que els desperta tot allò que els hi vingui de l'Ajuntament, perquè gairebé no passa dia que la realitat no s'entossudeixi a desmuntar les seves mentides. Heus-ne aquí alguns exemples:

-l'ajuntament decidí tirar endavant la candidatura al MTC sense consultar-nos en referèndum, amb l'excusa que no hi havia temps. Els 4 anys que han passat des de la compra dels terrenys (3 amb sociovergència) no han estat temps suficient per a convocar-nos?

-els agents socials defensen la candidatura. Ens posen com a exemple la Cambra de Comerç de Reus i el sindicat UGT. En tots dos casos, però, el suport és només dels seus líders, els senyors Sanromà i Álvarez, a títol personal, donat que en cap cas s'ha votat el tema entre els seus afiliats. És més, molts empresaris de la Cambra expressen públicament el seu malestar per les manifestacions del Sr. Sanromà.

-les 4227 signatures entregades per 4 plataformes veïnals demostren el consens a la comarca a favor del MTC. Resulta curiós que una mica més de 4000 signatures demostrin que la comarca vol el MTC, però en canvi les 10000 recollides per la CANC no demostrin que la comarca no el vol. Serà que la signatura de determinades persones val encara no la meitat?

-una instal·lació d'aquest tipus és una font inesgotable de treball. Només cal veure els 50 treballadors que hi ha al MTC holandès o el desencantament a la zona del Cabril!

-el suport a la candidatura al MTC a Ascó gira al voltant del 70%. Si això fos veritat, l'ajuntament ja ens hagués convocat a un referèndum, perquè un resultat de 70% de vots favorables desmuntaria qualsevol oposició per manca de consens! (el resultat contrastable més proper és el referèndum que convocaren a Vinebre, amb més d'un 90% d'oposició)

Amb un currículum tan extens en l'art de la mentida, qui volen que no desconfiï del MTC, per molt que independents científics a sou d'Enresa ens n'expliquin tantes bondats?

Cercavila a Reus en contra del cementiri nuclear d'Ascó

El proper divendres, la CANC i el Grup Intercomarcal Veïns d'Ascó han convocat una cercavila fins a les seus de l'Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears i de la Cambra de Comerç de Reus que començarà a les sis de la tarda a la plaça Prim. Hi ha la sospita que en ple estiu es farà públic on va el magatzem nuclear.

Tant la CANC com els veïns d'Ascó contraris a la instal·lació del magatzem de residus volen mostrar així el seu malestar amb el president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, que es va pronunciar públicament a favor del cementiri nuclear a Ascó. La CANC assegura que, després d'haver parlat amb alguns empresaris, han constatat que la posició és personal i que no ha estat aprovada pels membres de l'entitat empresarial.

La CANC no vol que l'anunci d'un possible acord entre el PSOE i el PP per decidir l'emplaçament del magatzem puga desmobilitzar els partits, les institucions i els col·lectius socials que s'oposen a la candidatura d'Ascó. Desconfien que el pacte d'Estat en energia puga fer ajornar la decisió sobre el magatzem nuclear més enllà de l'estiu, i que esperaran novetats fins al 30 de juliol.

López Tena, Cardús i Requejo analitzen la sentència del TC i tracen vies de futur

Alfons López Tena, Salvador Cardús i Ferran Requejo participen en un debat en vídeo, moderat per Vicent Partal, sobre la sentència del Tribunal Constitucional, on exposen algunes de les vies que s'obren. 'El senyor Montilla enganya els ciutadans; que digui com pensa refer la situació', diu López Tena; 'senyors polítics, no ens repeteixin més els discursos caducs', demana Requejo; 'els autonomistes han de reconèixer el seu fracàs', rebla Cardús. El debat ha tingut un rècord històric de visites a VilaWeb TV.

Carod: “Espanya acceptaria amb més naturalitat una Catalunya independent que una Espanya federal”

El vicepresident del govern, Josep Lluís Carod-Rovira, s'ha mostrat aquest dimecres convençut que els intents que s'han fet des de Catalunya per aconseguir una Espanya plural han estat en va. “El projecte d'Espanya ja està acabat. Espanya no vol ser d'una altra manera. Amb monarquia o república, manin les dretes o manin les esquerres, crec que Espanya acceptaria amb més naturalitat una Catalunya independent que una Espanya federal”, ha assegurat Carod.

Aquesta és la conclusió d'un raonament que -segons ha explicat Carod en declaracions a Els Matins de TV3- se sustenta en fets com que cada vegada “que el poble de Catalunya ha aprovat un Estatut, hi ha hagut sempre retallada” o bé que els elements més o menys federalitzants que sortien a l'Estatut han desaparegut. “Fora de Catalunya, on són els federalistes espanyols? La veritat és que ningú es vol federar amb nosaltres”, ha dit.

A més, el vicepresident del govern considera que el fet que surti tantes vegades “la indissoluble unitat d'Espanya” en la sentència del TC vol dir que no ho tenen tan clar. “Quan una cosa la tens clara no surts en la seva defensa”, ha afirmat Carod.

Per tot això, Carod creu que el que cal ara és “preparar un procés de transició cap a un moment en què el poble català pugui manifestar com vol viure amb Espanya, amb la Unió Europea i amb la resta del món”.

I és que, al seu entendre, Espanya “s'està demostrant incompatible amb la pluralitat” i això provoca “un conflicte permanent amb la diferència que ara cada vegada hi ha més gent que creu que estem gastant massa temps, diners i energia en trobar una solució amb Espanya quan de l'altra banda no arriba res en concret”.

Romeva proposa una Catalunya independent en una Europa federal

L'eurodiputat d'ICV Raül Romeva ha publicat una carta al seu bloc en què es dirigeix 'als amics i amigues d'Espanya' per demanar-los 'respecte' cap als catalans i les seves decisions. Arran de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut, Romeva diu que ara és moment d'apostar 'per uns altres federalismes' i proposa una Europa federal on l'ens a federar sigui Catalunya, 'i no necessàriament formant part d'un estat espanyol que ni la vol ni la respecta ni tampoc no la representa'.

De fet, recorda que va votar a favor de la independència en les consultes populars i diu que si avui hi hagués un referèndum oficial faria el mateix.

'Carta a los amigos y amigas de España', de Raül Romeva.

Joan Rigol: Acatar no és acotar el cap

La sentencia no és només una qüestió jurídica. És, políticament, anar contra la dignitat del nostre poble. Qui són ells per dir el que som i el que volem ser els catalans? És que en nom d'una interpretació constitucional ens hem de dissoldre com a catalans per esdevenir simplement membres del pueblo español? Qui són ells? Nomenats pels dos grans partits espanyols que han compartit la irresponsabilitat de no renovar i no rellevar els que han mort. Sense aquesta complicitat d'aquest partits espanyols no hi hauria hagut aquesta sentencia. Quants catalans que vàrem votar sí a la Constitució del 78, avui diríem no? Sobretot sabent a quina mena de personatges de l'espanyolisme més jacobí ha anat a parar la interpretació constitucional. De fet, és cada vegada més estret el marge que deixen els possibilistes d'una convivència positiva i solidària.

Davant aquest atac a la dignitat no podem acotar el cap. Per a nosaltres ser una nació no és un fet irrellevant jurídicament.

...

L'IEC adverteix que els drets de Catalunya són "previs a la Constitució"

l'Institut d'Estudia Catalans ha fet public aquest dimecres els seu rebuig més enèrgic a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.

En un comunicat oficial, l'entitat entén que "és políticament insòlit i inadmissible que el Tribunal Constitucional s'atorgui el dret de decidir sobre la constitucionalitat de l'Estatut d'autonomia de Catalunya menyspreant la decisió del poble de Català”.

L'IEC considera que “la sentència, pel que fa al concepte de nació, el tractament i l'abast de l'oficialitat de la llengua catalana, del dret civil de Catalunya i dels drets històrics i lingüístics del poble de Catalunya, entre altres qüestions, vulnera greument la voluntat popular expressada en referèndum”.

Afegeix que aquesta resolució posa de manifest “un retrocés democràtic que es pot traduir en conseqüències inacceptables per al desenvolupament de la vida política, econòmica, social i cultural de Catalunya”.

En el mateix sentit, l'Institut considera que “Catalunya, com a poble mil·lenari, s'ha reconegut com una nació i, per tant, té el dret inalienable, previ a la Constitució espanyola, de configurar l'àmbit jurídic de la seva llengua i la seva cultura, la seva economia o la seva societat”.

l'Institut d'Estudis Catalans rebutja “qualsevol acte que limiti l'eficàcia dels drets lingüístics individuals i col·lectius i rebaixi l'ús preferent que el català, com a llengua oficial i pròpia, ha de tenir davant de totes les administracions públiques i els mitjans de comunicació públics”.

Finalment, l'entitat expressa el seu rebuig més enèrgic davant la resolució del TC, que “desnaturalitza l'Estatut d'autonomia de Catalunya, i crida la ciutadania a defensar cívicament i amb tota la fermesa el dret del poble català a decidir democràticament el seu futur”.

VilaWeb: El IEC condemna que el TC suprimeixi l'ús preferent del català

Chacón està 'satisfeta' per la sentència i no anirà a la mani

No t'hi esperàvem !!! La ministra espanyola de Defensa, Carme Chacón, ha dit que està 'satisfeta' per la sentència de l'Estatut i ha demanat 'posar les coses en perspectiva'. Ha afegit que no participarà a la manifestació del 10 de juliol perquè li coincideix amb un altre acte. Ha fet aquestes declaracions després de visitar l'Hospital Central de la Defensa Gómez Hulla, a Madrid. Aquest pronunciament de Chacón la posiciona al costat de l'opinió expressada per la vicepresidenta primera, Maria Teresa Fernández de la Vega, de l'executiu presidit per José Luis Rodríguez Zapatero. En canvi, el ministre de Treball, Celestino Corbacho, va dir dimarts que donava suport a les paraules del president del Govern, José Montilla.

El Parlament aprova la Llei de Cinema per normalitzar el català a les sales

Ni les protestes del Gremi d'Exhibidors cinematogràfics i de les majors nord-americanes han pogut evitar que la normalització del català als cinemes acabi sent una realitat. El Parlament de Catalunya ha aprovat amb els vots del tripartit i CiU l'esperada Llei de Cinema, que garanteix un mínim del 50% de còpies en català a les pantalles del país, després de mesos de pressions dels empresaris cinematogràfics, que no han parat de fer campanya contra la Llei amb la polèmica vaga i anuncis oposant-se a millorar l'ínfim 3% actual de cinema a les sales. De fet aquestes pressions empresarials del lobby cinematogràfic han arribat a la mateixa votació final d'aquest dimecres, ja que una esmena d'última hora de CiU pretenia relativitzar la implantació de les quotes. Els convergents proposaven que les quotes de cinema en català no es fixin per llei al Parlament, sinó que s'estableixin posteriorment a través dels reglaments 'negociats' amb el sector.

La Viquipèdia ja té 250.000 articles en català

La Viquipèdia en català, l'enciclopèdia lliure d’internet, ja té 250.000 articles. La fita es va aconseguir amb la publicació de l'article sobre la Mare de Déu del Claustre, ahir, 29 de juny de 2010, a les 13.34. La Viquipèdia catalana va posar-se en camí l'any 2001 i va ser la primera a tenir articles després de l'anglesa. La comunitat va assumir amb delit la fita de fer una obra en què tothom tingués accés a tot el coneixement humà en català.

Actualment la Viquipèdia en català és la catorzena versió idiomàtica en nombre d'articles, més amunt que no pas fa uns quants mesos. Es manté en el primer lloc d'un índex que mesura la qualitat dels mil articles més importants, d'un total de 272 llengües. Conté 322 articles de qualitat reconeguda, com ara 'Cristòfor Colom', 'Pla Cerdà', 'La Baronia de Rialb' o 'Evolució dels mamífers'.

La central nuclear d'Ascó I realitza el simulacre anual d'emergència

Ja estic més tranquil !!! La central nuclear d'Ascó I va realitzar ahir el preceptiu simulacre anual d'emergència, segons el que preveu el pla d'emergència interior (PEI), amb la participació de l'Organització de Resposta davant d'Emergències del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). L'actuació del consell va tenir lloc des de la sala d'emergències, tot realitzant el seguiment de l'estat de la planta i les actuacions del titular «per a la recuperació de les condicions de seguretat». L'exercici va començar a les 9.35 hores amb la notificació al CSN de la declaració d'un incendi, de durada superior a 10 minuts, a la sala del tanc d'oli de lubricació de turbina, que hauria estat sufocat amb el suport dels bombers de fora de la central. A més, es va simular la intrusió de tres individus a la central.

'Som una nació: Nosaltres decidim', el lema de la manifestació unitària del 10 de juliol

La manifestació unitària del 10 de juliol, promoguda per Òmnium Cultural, ja té lema, de reminiscències autodeterministes: Som una nació: Nosaltres decidim. Així ho han anunciat avui la presidenta de la pròpia entitat, Muriel Casals, el seu expresident, Jordi Porta, el líder d'UGT, Josep Maria Àlvarez, el de CCOO, Joan Carles Gallego, i el president de l'IEC, Salvador Giner. Entre els adherits a la marxa, ja hi consten la Mesa del Parlament, els expresidents Pasqual Maragall i Jordi Pujol, els expresidents del Parlament Joan Rigol i Heribert Barrera, la patronal Cecot, els partits CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA i la CUP, els sindicats UGT, CCOO i Intersindical-CSC, la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), la Federació Catalana de Futbol, la Unió de Pagesos i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), entre d'altres.

Acte de Sobirania celebra la sentència amb cava a la plaça Sant Jaume

Uns centenars de persones s'han concentrat a la plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. L'acció, convocada per associacions ciutadanes, és la primera que es fa després que s'emetés la sentència. Els responsables de la convocatòria han remarcat que aquesta noticia només deixa un camí per a Catalunya, que és la independència. Els crits contra el govern espanyol, el tribunal i el tripartit i a favor de la sobirania dels Països Catalans han estat els més escoltats durant l'acte, que ha tingut un caire festiu i en el què ha participat des d'una coral a la Xarxa d'Establiments amb Consciència Nacional, que han proveït de cava als assistents.

Puigcercós crida PSC i ICV a confiar ara en l'independentisme un cop demostrat que l'Espanya federal és inviable

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha fet una crida aquest dimarts als seus socis del Govern, PSC i ICV, perquè facin confiança al projecte independentista un cop el Tribunal Constitucional ha deixat clara la inviabilitat del federalisme. En un debat titulat 'L'esquerra nacional, motiu de canvi polític a Catalunya', Puigcercós ha demanat d'aquesta manera que de la mateixa manera que ERC va fer confiança al federalisme el 2003, ara el que ha anomenat l'esquerra federalista hauria de tornar el favor als republicans. El líder d'ERC ha reclamat una aposta per refundar l'esquerra nacional catalana des d'una òptica catalana 'autocentrada'.

Benach: 'Aquesta sentència provoca una crisi d'Estat'

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha fet aquest matí una declaració institucional en què ha valorat la situació que s'obre després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut. Benach ha parlat de 'crisi d'estat' posant èmfasi en el fet que la decisió del tribunal ha trencat el pacte del Parlament de Catalunya amb el Congrés espanyol i també ha menyspreat la voluntat del poble de Catalunya que s'havia manifestat en l'aprovació de l'Estatut en referèndum. Benach ha anunciat la convocatòria, demà, de la junta de portaveus per decidir el calendari d'accions que marcaran les conseqüències sobre la retallada i reinterpretació de l'Estatut per part del Constitucional espanyol.

Laporta presentarà divendres el partit 'Democràcia Catalana'

L'encara president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, ultima aquests dies el seu pas a la política i, si no hi ha cap contratemps de darrera hora, té previst anunciar aquest divendres que concorrerà a les eleccions de la tardor. Segons fonts pròximes al president blaugrana sortint, Laporta ha fundat el partit 'Democràcia Catalana', marca amb què vol concórrer a les eleccions, i es manté la possibilitat d'articular una entesa amb l'associació Reagrupament de Joan Carretero. Segons les mateixes fonts, el nou partit quedarà registrat oficialment aquesta setmana. D'aquesta manera, Laporta confirmaria el seu pas a la política sense ser president del Barça, com havia compromès.

Maragall aposta per tornar a convocar un referèndum perquè la ciutadania es pronunciï sobre l'Estatut retallat

L'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, considera que la sentència del TC espanyol 'desvirtua' els 'pactes polítics i ciutadans' dels quals va sorgir l'Estatut aprovat l'any 2006 sota el seu mandat. Per això, Maragall aposta per convocar un nou referèndum perquè 'el nostre vot va ser a favor d'un text i unes interpretacions'. 'Si es modifiquen, tenim el dret de tornar-ho a votar', afegeix. El president que va liderar el procés del nou Estatut, ha valorat la sentència de l'alt tribunal a través d'un comunicat en el qual confirma també la seva assistència a la manifestació ciutadana convocada per Òmnium Cultural en defensa de l'Estatut pel dissabte 10 de juliol.

Jordi Pujol: 'La sentència representa una ruptura política i una humiliació col·lectiva'

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha constatat aquest dilluns que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut representa una 'ruptura política i de projecte, un engany ètic i una humiliació col·lectiva'. En un editorial publicat a la pàgina web del Centre d'Estudis Jordi Pujol abans de conèixer la sentència, l'expresident ha augurat una 'derrota de magnitud històrica' que no només té un significat polític, sinó que suposa la 'ruptura del consens constitucional i la cancel·lació d'un projecte global espanyol'. En qualsevol cas, Catalunya té base per superar aquest atzucac, però ha reclamat una resposta que 'no sigui espasmòdica'.

El partit nacionalista gal·lès considera 'preocupant' i 'decebedora' la sentència del TC i s'unirà a la manifestació

El partit PLAID de Gal·les ha valorat com a 'preocupant' i 'decebedora' la sentència de l'Estatut. El diputat del Plaid al parlament britànic, Jonathan Edwards, ha assegurat que la decisió del Tribunal Constitucional espanyol de retallar l'Estatut 'disminueix la sobirania dels catalans' perquè 'gent que no té ni idea de quins són els requeriments i les aspiracions dels catalans estan intentant silenciar la seva veu democràtica'. Edwards ha remarcat que creu que el Regne Unit 'honoraria' qualsevol decisió presa en referèndum a Gal·les, però ha advertit que el cas espanyol crea un 'precedent preocupant' pels grans estats europeus que 'senten la seva hegemonia política amenaçada'.

La vaga general al País Basc mostra el nou pol sobiranista

Avui es fa una vaga general contra la reforma laboral del govern espanyol, convocada pels sindicats bascos ELA, LAB, ESK, STEE-EILAS, EHNE i Hiru. Aquests sindicats, que apleguen el 80% de la representació sindical de tot el País Basc, han rebut, a sobre, el suport de l'esquerra abertzale, Eusko Alkartasuna (EA), Aralar, Alternatiba i Ezker Batua (EB), un suport ben significatiu després dels moviments d'aquests darrers mesos, orientats a la formació d'un pol sobiranista.

Els sindicats han convocat aquesta vaga perquè el govern espanyol i els partits que donen suport a la reforma laboral 'sentin l'empenta d'aquest poble contra les mesures més regressives i dures d'aquests últims trenta anys, que afectaran tots els treballadors, perquè es perdran les condicions laborals i salarials'. Segons els organitzadors de la vaga general, el govern espanyol 'ha cedit a les pretensions dels empresaris i dels poders econòmics de fer recaure les conseqüències de la crisi en els treballadors'.

Demanen a Anticorrupció que investigui les candidatures a l'MTC

La Plataforma Antinuclear Nord de Palència ha presentat una denúncia a la fiscalia anticorrupció en què demana que s'obri una investigació per suposades «irregularitats» i per determinar si hi ha hagut «suborn i prevaricació» en les candidatures per ser seu del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. L'escrit parteix de la base que el procés no és nou, ja que en el passat va haver de retirar-se pel rebuig de les mobilitzacions socials. Ara, però, s'hi introdueix com a novetat una oferta de sis milions d'euros a títol compensatori, «i es garanteix així la participació d'ajuntaments pobres en un procés obscurantista i inadequat que ha suposat la ruptura social de l'entorn», va denunciar la portaveu, Josefina Fraile, segons la qual, a més de la compensació, «alguns alcaldes estan rebent importants quantitats de sota mà perquè no retirin les candidatures». El cas de l'Ajuntament de Congosto de Valdavia és, segons ella, un exemple de totes aquestes irregularitats, ja que va presentar la candidatura «sabent que les seves normes urbanístiques prohibien la instal·lació de magatzems de residus tòxics o perilloses, o dipòsits de residus radioactius o nuclears». Vuit municipis, inclòs Ascó, han presentat candidatura. FOTOS Miguel Martinez: Manifestacion Anti-Cementerio Nuclear-Valladolid

El CSN celebra 30 anys destacant la seva «vocació de transparència» XDD!

I que bé que ho fem !!! El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va celebrar ahir al Senat una jornada per commemorar el seu 30è aniversari com a organisme regulador de l'energia nuclear a l'Estat espanyol. Durant l'acte, la presidenta del CSN, Carmen Martínez Ten, va remarcar que l'organisme contribueix a l'evolució i al progrés de la societat, tot donant «confiança» i «seguretat» als ciutadans. A més, va destacar la «independència» i la «vocació de transparència» del CSN, que basa les seves actuacions «en la professionalitat, la independència i el rigor tècnic», tot vetllant també per la protecció radiològica. Si tu ho dius...!!!

Oriol Junqueras: S'ha acabat!

Elaborem una eina per poder gestionar millor el país, l'estatut. La treballem, la lluitem, la consensuem, surt a empentes i rodolons, ens la retallen a Madrid, però malgrat això els catalans decidim tirar-la endavant. És intolerable que el Constitucional es carregui el pobríssim finançament que havíem aconseguit, que es carregui els articles sobre llengua, sobre el poder judicial a Catalunya, i un llarg etcètera. És que ni tan sols ens permeten que tinguem un Síndic de Greuges amb plens poders. Ni tan sols això! S’ha acabat. Hem de sortir democràticament i educadament de l’Estat espanyol. L’Estat espanyol no ens vol. I us puc ben assegurar que, després d’estar un any al Parlament Europeu, a Europa sí que ens volen. He parlat privadament amb comissaris europeus, amb alts funcionaris, i us puc dir que Europa ens acceptarà si ho decidim democràticament. El millor que podem fer és integrar-nos plenament a Europa. Perquè a Europa la crisi econòmica és molt molt més feble. L’Estat espanyol és crisi tant econòmica com política. Hem de fer un cop de cap. Hem de decidir si volem romandre en un Estat que ens porta a la crisi econòmica i política, o bé si volem ser un dels estats més avançat d'Europa. És l'hora de decidir. I no estem en temps de demores...

Oriol Junqueras

La PDD es desmarca de la resposta unitària: 'Prou estatuts, ara toca independència!'

La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) ha volgut aprofitar la retallada de l'Estatut per deixar clar que aquest històric 28 de juny ha significat la fi de l'autonomisme. 'Ni Espanya ni el Tribunal Constitucional no han de tenir la sobirania de Catalunya perquè aquesta només correspon als catalans i catalanes', ha reiterat la plataforma sobiranista en un comunicat. Per la PDD, l'Estat espanyol 'ha exhaurit la via autonomista' i per tant 'l’única sortida viable és l’exercici del dret a l’autodeterminació per escollir quin ha de ser el futur de la nostra nació'.

Òmnium proposa una manifestació 'massiva' el 10 de juliol

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha apostat per convocar una manifestació el pròxim dissabte 10 de juliol, després que el TC hagi dictat la sentència sobre l'Estatut avui dilluns. Casals ha assegurat que tots els grans partits polítics catalans de tradició democràtica -tots a excepció del PP- han expressat el seu suport a aquesta manifestació, que demostrarà el rebuig de la societat civil catalana a la ingerència del Constitucional espanyol. Casals s'ha mostrat més prudent a l'hora de valorar la possible implicació del PSC, però està convençuda que finalment també s'hi sumarà. L'objectiu de la manifestació, ha dit, no és tant 'defensar aquest Estatut, sinó la voluntat del poble de Catalunya'. De fet, Casals pretén que els polítics 'respectin la voluntat del poble que els ha votat' i continuïn funcionant segons l'Estatut votat pels catalans, fet que conduirà a un xoc de legitimitats entre la veu dels catalans i la veu de 10 magistrats espanyols. Casals reconeix que serà una posició difícil per a la Generalitat, però que 'si abdiquen també és fatal: és la pèrdua de confiança total'.

López Tena: 'Amb això s'acaba l'autonomia'

'Amb aquesta sentència s'acaba l'autonomia'. Així de clar i contundent ha estat el jurista Alfons López Tena, en les valoracions de la flamant sentència del TC espanyol sobre l'Estatut. Per Tena, la retallada dels 14 articles i la 'reinterpretació' d'una vintena de punts més suposa que 'dins l'Estat espanyol no s'hi pot fer res més'. Tena ha volgut recordar que la sentència posa en dubte qüestions com impostos, la bilateralitat de les relacions de la Generalitat amb l'Estat o la mateixa existència de les vegueries. 'Amb aquesta sentència, queda clar què és l'autonomia dins l'Estat', ha assegurat Tena, per qui 'només queda oberta la via de la independència'. 'Això és el final', ha reblat Tena, 'només es podrà solucionar canviant la constitució espanyola, en cas que els espanyols estiguin disposats a canviar-la, o amb la independència, si el poble català s'hi decanta'.