lo carrer del riu

lo carrer del riu

14 de novembre, 2008

Condemnen Losantos a indemnitzar ERC amb 60.000 euros per haver dit que tenien armes a les seus

Federico Jiménez Losantos haurà d'indemnitzar ERC amb 60.000 euros per un article d'opinió. Una jutge de Barcelona l'ha condemnat per intromissió en el legítim dret a l'honor.

ERC va interposar una demanda per un article injuriós publicat al diari El mundo, el 4 d'octubre del 2007. En una sentència, el jutjat de primera instància número 37 de Barcelona estima la demanda presentada per ERC i condemna al locutor de la COPE per "intromissió il·legítima en l'honor" de la formació política, els seus dirigents, militants i simpatitzants.

En l'article d'opinió, el locutor de la COPE insinuava que la Policia havia d'entrar a les seus d'ERC "per confiscar les armes i la munició que hi pogués haver allà" i que s'utilitzaven per "eventualment, matar els seus adversaris polítics". També acusava els militants d'Esquerra d"aprenents d'assassins". Losantos va escriure l'article després que dos militants de les JERC portessin a casa del portaveu de Ciutadans, Albert Rivera, una pancarta en què apareixia la seva cara amb un bala incrustada al front. La Policia els va detenir i ERC els va expulsar.

Segons l'opinió del jutge, el contingut d'aquell article "excedeix a totes llums de la crítica política i no pot ser enquadrat en recursos retòrics com la hipèrbole o la ironia", perquè una cosa és exagerar una circumstància "i una altra molt diferent és escriure que els actors són terroristes i en les seves seus hi ha armes". El jutjat obliga també a publicar la sentència al diari El mundo.

Oriol Junqueras: L'abat Escarré

El 14 de novembre del 1963, Le Monde publica unes declaracions de l'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, en què defensa la identitat nacional catalana. Una postura que li comportarà, el 12 de març del 1965, l'expulsió de l'Estat espanyol a instàncies de les autoritats franquistes. El 1923 havia ingressat a l'abadia i havia estat ordenat sacerdot el 1933. Després de la revolta militar del 19 de juliol del 1936, enmig de la persecució religiosa protagonitzada especialment pels sectors propers a la FAI, aconsegueix fugir del país, gràcies a la protecció de la Generalitat. El gener del 1939, retorna al monestir i aconsegueix que el confirmin com a prior, abans de l'entrada de les tropes franquistes, i, dos anys després, és nomenat abat coadjutor. Sens dubte, un dels seus principals objectius és modernitzar la comunitat. I, en aquest sentit, promou els estudis a l'estranger i impulsa tota mena d'iniciatives culturals, amb publicacions tan significatives com Germinabit, Serra d'Or, Qüestions de Vida Cristiana i Studia Monastica. Precisament, ell és un dels principals impulsors de l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat (1947), considerada una de les primeres afirmacions nacionals i de reconciliació de la postguerra. Tant és així que, malgrat les seves excel·lents relacions inicials amb les autoritats i la seva amistat personal amb el dictador, acaba esdevenint un veritable símbol democràtic i catalanista. Finalment, dos anys després de les declaracions al rotatiu francès, el franquisme l'obliga a abandonar Catalunya i, poc després, a renunciar al títol d'abat de Montserrat. Malalt de mort, l'abat Cassià Just aconsegueix traslladar-lo a Barcelona i, finalment, és enterrat a Montserrat.

13 de novembre, 2008

13-N, Vaga a l'educació: ...i en som molts més dels que ells volen i diuen !!!

Un de cada cinc professors secunda la vaga escolar, segons Educació eMaragall 131108 RAC1 La vaga, ha tingut un seguiment minoritari, segons la Conselleria d'Educació, que ha informat que s'hi han adherit el 18,96% dels 85.000 docents que estaven convocats. La vaga, segons el Govern de la Generalitat, ha estat seguida pel 20,8% dels mestres de les escoles i pel 17,48% dels professors d'instituts. Rosa Cañadell, portaveu d'USTEC, sindicat majoritari a l'escola pública, ha donat dades totalment oposades a les de la Generalitat i ha xifrat el seguiment en un 50% dels docents. Cañadell ha assenyalat que l'aturada s'ha notat en especial als instituts, on la falta d'alumnes no ha permès fer classe amb normalitat a molts docents que havien optat per anar a treballar. El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha afirmat que les dades de participació aportades pel Govern català demostren que "més del 80% del Parlament i de la comunitat educativa estan a favor del diàleg", encara que s'ha mostrat conscient que el fet que no s'hagin sumat a la vaga "no vol dir que siguin favorables totalment a la llei". Per zones, el seguiment de la vaga ha estat menor a la ciutat de Barcelona (només s'hi han sumat el 12,71% de professors), mentre que els principals registres s'han donat a Tarragona (26,66%), i a les comarques de l'Ebre (25,35%). Al Vallès Occidental, el 23,63% dels docents han anat a la vaga; al Maresme i el Vallès Oriental, el 18,45%; a Lleida, un 17,24%; a l'àrea metropolitana de Barcelona, un 17,11%; a Girona, un 16,72%, i al Baix Llobregat i l'Anoia, el 16,62%. Avui: Educació xifra en un 19% el seguiment de la vaga i els sindicats, en un 50%

elPeriódico: Uns 14.000 manifestants protesten contra la llei catalana d'educació a Barcelona

VilaWeb/ElPunt: USTEC, satisfeta per la resposta dels mestres a la vaga, malgrat les xifres d'Educació

LaVanguardia: La Generalitat cifra sólo en un 19% el seguimiento de la huelga contra la ley de Educación

3cat24.cat: La conselleria xifra en un 19% el seguiment de la segona vaga de l'any contra la llei d'educació

13-N, Vaga a l'educació: Gent jove, pa tou !!!

Avui: Nova vaga de mestres amb divisió sindical.

VilaWeb/ElPunt: La vaga de mestres contra la llei d'educació de Catalunya, a mig gas.

elPeriódico: La majoria dels professors giren l'esquena a la vaga escolar d'avui.

directe.cat: Comença la vaga a l'ensenyament públic amb un seguiment inferior a la protesta del febrer.

eldebat.cat: Els mestres, dividits davant la vaga de dijous contra la Llei d'educació.

LaVanguardia: Maragall asegura que la huelga contra la ley de Educación "es un fracaso". així compta l'Ernest (reflexió d'un director)

Hola. estic al centre fent serveis mínims com a director i acabo d'omplir l'aplicatiu per fer el seguiment de la vaga i és un frau.

Al meu centre fem vaga tots i totes.

Estem al centre els serveis mínims 4 mestres i el director.

A l'aplicatiu surt el professorat que està de baixa i les seves persones substitutes, com s'ha de dir qui fa vaga compta les baixes com a gent que no fa vaga o sigui que treballa i els que fem serveis mínims com a forçosos també, o sigui que en el meu cas constarà que:

treballem 10 persones que som 5 de serveis mínims i 5 de baixa per infantament o llarga malaltia.

Associacions civils volen que s'obrin més fosses valencianes

El Grup per la Recuperació de la Memòria Històrica i l'associació espanyola La Gavilla Verde han dit que es presentarien en la causa del jutge de l'Audiència espanyola, Baltasar Garzón, que li demanarien una audiència i el convidarien a visitar València perquè vegi com es troben les fosses. Les organitzacions han criticat l'actitud de la fiscalia, que ha demanat que s'aturessin les exhumacions de totes les fosses comunes de la guerra del 1936-39.

Segons les associacions, el recurs de la fiscalia és 'un intent d'arraconar el jutge Garzón'. A banda considerar un 'escàndol jurídic' el fonament de la resolució adoptada per l'Audiència espanyola per a aturar les exhumacions, entenen que és una 'falta de respecte als desapareguts' que no es considerin urgents les excavacions. Aquestes són, diuen, inajornables 'per a no vulnerar ni un minut més el dret de reparació moral i de recuperació de la memòria personal i familiar'.

Les dues entitats treballen en cinc fosses valencianes, les que hi ha a Albalat dels Tarongers, Benaixeve, Alpont i Portaceli. A més, han demanat que s'investigui la secció cinquena dreta del cementiri general de València i també una altra possible fossa a Paterna.

Foto: -Aquí està. L'antic maquis Pedro Alcorisa assenyala el lloc on va ser enterrat el seu pare al cementiri civil de València.

Levante-emv.com: Piden que Garzón reclame datos sobre fosas comunes a Valencia, Paterna y Serra

La Federació Espanyola de Bowling denuncia la Catalana per danys i perjudicis

Afirma la dita castellana que “el perro del hortelano ni come ni deja comer”. Es podria adaptar per explicar que el bowling espanyol ni fa strikes ni vol deixar que en faci el bowling català. Després de rebre quatre clatellades a nivell internacional, dues en l’àmbit federatiu i dues en el jurídic, i constatar que té perduda la batalla contra el reconeixement oficial internacional de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling (FCBB), ara la Febolos, que és com s’anomena la federació espanyola d’aquesta modalitat, ha presentat una denúncia davant la justícia ordinària espanyola per danys morals i perjudicis econòmics. El motiu és que la FCBB ha organitzat dues competicions internacionals sense comunicar-l’hi ni demanar-li permís.

El bowling és actualment la batalla més important de la internacionalització de l’esport català. Inversament proporcional al pes d’aquest esport, és cert. Però és que es tracta d’un precedent clau: la FCBB ha estat la primera federació catalana admesa a la internacional (FIQ, Féderation Internationale des Quilleurs) tot i ser-ne membre també una federació espanyola. La Febolos no hi va poder fer res. Ni per aturar l’admissió, ni per fer prosperar la denúncia davant el board –comitè executiu– de la FIQ, ni per fer prosperar la denúncia davant el Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) ni per fer-ne prosperar una quarta, aquest cop davant el Tribunal Federal de Suïssa fa un mes.

La Febolos demana 200.000 euros. I demana 100.000 euros més, també per danys i perjudicis, perquè Catalunya va participar a l’última Copa d’Europa, a Alemanya, i això va impedir que hi participés Espanya, per no enfrontar-s’hi. Joan Ricart, president de la FCBB, explica a l’AVUI que “la realitat és que no s’hi havien inscrit per error”.

12 de novembre, 2008

Barça 1 - Benidorm 0

Puyal 121108 De penal fallat. No ha pogut ser més trist el pas als vuitens de final de la Copa del Rei. Amb un penal que ha fallat Leo Messi, però que ha sabut aprofitar el rebuig del porter per marcar el gol de la victòria sobre el Benidorm, el Barça ha cobert amb més pena que glòria l'expedient d'avui i ha evitat la "relliscada" que tem patir un dia d'aquests Pep Guardiola. Ha marcat La pulga, però l'home de l'eliminatòria ha estat Bojan, autor del gol de l'anada i l'home que ha forçat el penal quan el Barça estava a punt de firmar un vergonyós 0-0. Ha succeït a quatre minuts del final, cosa que dóna idea de la llaunota d'aquesta nit. Ha estat la millor acció de Bojan, en l'única vegada que s'ha escapat d'un defensa. Etoo ha agafat la pilota i l'hi ha entregat a Messi, que havia buscat el gol en dos bons remats, els únics amb cara i ulls que ha estat capaç de crear el Barça davant un Benidorm que li ha creat més dificultats de les previstes. Les mateixes que el Numància i el Basilea. Contra els rivals de menor entitat, el Barça s'ha contagiat i ha exigit, també, la seva cara més melangiosa i grisa. Desordenat i impacient, el Barça s'ha deixat arrossegar per la desídia, sense apel·lar a la força i l'ambició que li reporta l'admiració unànime. Tampoc s'ha motivat amb el ridícul del Madrid. Era un altre dia propici per aprofundir en les enormes diferències que els separen. El morbo no ha estimulat els blaugranes. Però tampoc han pogut fer migdiada, encara que ho semblés per les poques coses que han fet. Abans de complir-se el primer minut, Chupe no ha arribat per centímetres a una pilota d'or que l'ha deixat davant de Pinto. Aquest segon avís, afegit al llançat per Guardiola en la vigília, ha tingut el mateix efecte: cap. El Barça ha hagut de jugar sempre mirant el retrovisor. Igual que el Benidorm. Els dos equips han plantat les defenses molt avançades i allunyades dels seus respectius porters, i els dos equips han tractat de sorprendre's amb passades llargues, buscant l'esquena dels centrals. El discurs de Guardiola, a més d'alarmant, ha estat premonitori. L'equip ha fallat. Ni tan sols serveix d'excusa el valent plantejament del Benidorm, animat pels seus col·legues d'Irun. Sense por, amb més gosadia que altres primeres, ha buscat les pessigolles al Barça amb ràpides sortides des del darrere. Pinto ha intervingut dues vegades per evitar que l'onze alacantí s'avancés al marcador. Tan fi ha estat amb la mà com erràtic amb els peus. Fins a ell arribava la bona pressió visitant. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

Solbes assegura que el Govern espanyol compleix 'al cèntim' la inversió a Catalunya. Ai, que em pixo !!!

El vicepresident econòmic del govern espanyol, Pedro Solbes, ha negat aquest dimecres que Foment i les empreses públiques que en depenen, com Adif, no executin a Catalunya les quantitats pressupostades, tot i que tampoc ha aportat dades de quin és el grau de compliment d'aquests compromisos.

Segons Solbes, el Govern espanyol 'compleix al cèntim' la inversió a Catalunya, però el fet que el 76,5% dels projectes que es fan a Catalunya estiguin a mans d'empreses públiques (per un 52% a l'Estat), i no directament dels ministeris, dificulta que el seu govern pugui donar dades exactes sobre la territorialització de la inversió al llarg de l'any.

El vicepresident econòmic del govern espanyol ha assegurat des del Senat que 'el màxim interès' del govern espanyol és 'complir totes les normes' i amb el Tribunal de Comptes, i la seva 'màxima preocupació' és 'complir amb l'Estatut de Catalunya i amb els seus compromisos d'execució d'inversió', que 'poden pujar o baixar en un moment determinat' depenent 'de l'evolució global de la inversió en un moment determinat'.

L'Arxiu Nacional de Catalunya publica més de cinc mil documents a internet

El director general de Patrimoni de la Generalitat, Josep M. Carreté, i el director general d'Innovació, Joan Badia, presenten avui a migdia l'arxiu digital ANC@ula. Aquest arxiu posa a disposició de tothom més de cinc mil documents digitalitzats de l'Arxiu Nacional de Catalunya. És un banc de dades que fins ara solament es podia consultar des dels ordinadors de l'Arxiu mateix, però que ara s'ha dipositat a internet per facilitar-ne l'accés general.

L'arxiu digital ANC@ula vol ser, sobretot, una eina educativa per a escoles i instituts, encara que també pot servir als investigadors. De moment, hi ha documents dels refugiats de la guerra del 1936-39, de la guerra de successió, registres d'un armer reial del segle XVIII... Tots els documents són còpies digitals de documents conservats a l'Arxiu, i la consulta d'aquestes còpies evita, de passada, la degradació dels originals.

Tortosa no té l'aigua garantida en cas d'accident al pantà de Flix

Els pous d'emergència de Vinallop han de servir per garantir l'aigua als municipis i empreses connectats al Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), si es produeix una fuita tòxica durant el procés de descontaminació del pantà de Flix. En canvi, el projecte que va presentar Acuamed només preveia les expropiacions dels terrenys al marge dret, al lloc on s'han de construir els pous, però no les expropiacions ni les obres necessàries per portar l'aigua des de la canonada del minitransvasament a la xarxa urbana de Tortosa. Aquest factor, junt amb la falta d'informació als veïns afectats i de garanties sobre el subministrament al poble de Jesús –i per tant també a l'hospital de la Santa Creu–, és el que va fer que l'Ajuntament reclamés l'ajornament de les expropiacions.

VilaWeb/ElPunt: L'aigua dels pous de Vinallop no pot arribar a Tortosa ni a l'hospital de Jesús

Neix l'Acadèmia del Cinema Català

L'Acadèmia del Cinema Català ja és una realitat. S'ha posat en marxa amb la voluntat de "fer saber al món" que el cinema català és "de qualitat", segons ha afirmat el seu president, l'actor i director Joel Joan.

En aquesta línia, l'Acadèmia ha anunciat que lliurarà cada any uns premis del cinema català, que serviran per reconèixer la producció catalana. La nova entitat compta actualment amb un centenar de membres, i aglutinarà els sectors creatius, tècnics i de producció de la indústria cinematogràfica catalana.

L'acadèmia també promourà la investigació del llenguatge cinematogràfic i organitzarà debats i seminaris.

Cayetana d'Alba volia segrestar 'El Jueves'

Una portada de la revista El Jueves on apareix Cayetana d'Alba nua envoltada de bitllets com si fos Mena Suvari entre roses a American beauty ha molestat tant la duquessa que ha demanat a un jutjat de Sevilla que retiri dels quioscos aquest número de la revista. El jutge ha decidit desestimar les mesures sol·licitades per l'aristòcrata i així ho ha fet saber a la revista en un comunicat. La portada feia referència a les continues especulacions amb una possible boda de la duquessa amb el funcionari Alfonso Díez Carabantes, amb qui aquesta setmana està de vacances a Itàlia, seguida per una cort de paparazzi que puntualment informen sobre les seves activitats turístiques.

"Estoy sola. ¡Llámame!" i "Braguetazo grande de Espanya", deia la portada que ha molestat l'aristòcrata. El juliol de l'any passat El Jueves va ser segrestat pel jutge Del Olmo per una caricatura dels prínceps. "Leíamos las semana pasada en el Hola que la duquesa de Alba se había reunido con la Reina y, tras este encuentro, había declarado: “Ya no hay planes de boda”. ¿La convenció la Reina para que no diera ese paso? Si eso es así, nosotros nos atrevemos a llevarle la contraria a su Majestad, y animamos a la duquesa a que pase por el altar. Porque ya estamos hartos de que, cuando un tío se liga a una tía veinticinco años menor, todo el mundo resulta que lo ve muy bien, y alaba el gusto del señor en cuestión, y, sin embargo, las raras veces que ocurre lo contrario, la cosa parece un escándalo. ¿Pero qué mierda de sociedad igualitaria es esta, hombre?" (El Jueves)

11 de novembre, 2008

Vandellòs II farà una aturada aquest dimecres. Que la tanquin !!!

Vandellòs II 111108 RAC1 Vandellòs II haurà d'aturar-se una altra vegada. Els tècnics han detectat problemes a les barreres de control del reactor de la central i aquesta propera matinada la tornaran a desconnectar de manera preventiva, diuen, per revisar-la.

Els problemes van començar dissabte. La central va haver de reduir la seva potència després que caigués sense motiu una de les barres de control del reactor. Es tracta d'un dispositiu de seguretat que ha de garantir una aturada programada de la nuclear, una mena de fre de seguretat. Ara els tècnics hauran de revisar tots els circuits de les 48 barres de control del reactor, una operació que podria allargar-se uns dies. Vandellòs II ja va estar aturada, setmanes enrera, més de dos mesos per culpa de l'incendi en una de les sales de turbines.

VilaWeb/ElPunt: Vandellòs II s'atura de matinada per l'últim incident al reactor

El professorat manté la vaga dijous en oposició a la LEC

LEC 111108 RAC1 Mestres, professors i alumnes de l’escola pública van assegurar ahir que mantenen la convocatòria de vaga per dijous perquè el govern “fa cas omís de les reclamacions dels pedagogs de suspendre la futura llei d’educació de Catalunya, la LEC”. Pels contraris a la LEC, la llei que proposa el conseller Ernest Maragall “va en contra del model educatiu que s’havia construït a Catalunya” i alhora “afavoreix la mercantilització de l’educació, perquè duu a la privatització de les escoles i aposta pel model concertat i privat com a nucli fort de l’educació a Catalunya”. Els sindicats del professorat USTEC-STEs, ASPEPC-SPS i CGT i els d’estudiants SE, SEPC, AEP i EA van aclarir ahir en roda de premsa que els motius d’aquesta nova vaga són “els mateixos que van portar els professors a manifestar-se el 14 de febrer”. La principal diferència serà que aquest cop dos sindicats, CCOO i UGT, no donen suport a la protesta, tot i estar en desacord amb el projecte de llei, que demà inicia el tràmit parlamentari. Rosa Cañadell, secretària d’USTEC-STEs, sindicat majoritari i principal convocant de la mobilització, va admetre ahir que la falta d’unanimitat pot afectar el seguiment de la convocatòria, àmpliament seguida en la jornada anterior. El departament d’Educació va publicar ahir el decret de serveis mínims. Seran els mateixos que els del 14 de febrer, és a dir, “igual d’estrictes i no hi estem d’acord”, segons Cañadell. Segons aquest decret, als instituts de secundària hi haurà d’haver de guàrdia o bé el director o bé un membre de l’equip directiu. Als centres de primària hi haurà d’haver o el director o un membre de l’equip directiu i un mestre per cada quatre classes. Finalment, a les llars d’infants haurà de treballar el 25% de la plantilla. Bona part dels centres educatius que s’han adherit a la vaga ja havien avisat ahir els pares de la seva intenció. La majoria, en tot cas, no havien informat encara dels serveis mínims, dictats ahir.

La justícia anglesa concedeix el dret a ''morir dignament'' una nena que no volia rebre un trasplantament

Hannah Jones 111108 RAC1 L'Alt Tribunal de Londres ha concedit avui a una adolescent el dret a "morir dignament" i evitar el trasplantament de cor al qual un hospital volia sotmetre-la contra la seva voluntat, després de decidir que la noia és "prou madura" per a la decisió adoptada.

Hannah Jones, de 13 anys, ha optat per rebutjar la intervenció quirúrgica i continuar amb la seva família fins que la malaltia cardíaca que pateix acabi amb la seva vida. No obstant, el centre hospitalari de Hereford va promoure al febrer un procés judicial per intentar apartar-la temporalment de la custòdia dels seus pares i aconseguir d'aquesta forma procedir a l'operació.

Així, la noia, que ja havia estat diagnosticada amb una estranya forma de leucèmia quan tenia tan sols 5 anys, va elevar el cas a les autoritats de protecció de menors des de la pròpia habitació de l'hospital on era, les quals, al seu torn, el van passar als lletrats de l'Alt Tribunal britànic.

L'adolescent va patir un profund dany al cor a causa del tractament rebut contra una infecció derivada de la leucèmia i amb un impacte de tanta magnitud que només un trasplantament podria donar-li garanties de supervivència. No obstant, la noia rebutja l'operació i la seva família respecta la decisió. No obstant, els pares van rebre una carta de l'hospital en què els responsables del centre justificaven el procés promogut tenint en compte els "millors interessos" de la nena, una al·legació reprovada pels progenitors, que van considerar "escandalós" que la direcció "pugui presumir" que no desitgin "de cor els millors interessos" de la seva filla.

En aquest sentit, l'adolescent havia rebut l'oferta d'un trasplantament el juliol del 2007, quan tenia 12 anys, però va decidir rebutjar-la per consell dels metges, que li havien explicat que podria no donar resultat o, en cas d'obtenir-lo, significaria estar sotmesa a medicació constant.

Per això, finalment l'hospital va optar per abandonar les accions legals, si bé la noia encara ha vist com la seva situació li segueix condicionant les decisions, ja que fins ara ha estat incapaç d'aconseguir la cobertura d'una assegurança per a les vacances a Disneyland que li va concedir l'associació benèfica Cauldwell Children.

Avui: Una menor rebutja ser trasplantada del cor

Una seixantena de municipis recorden Miquel Martí i Pol

Una seixantena de municipis han organitzat lectures de poemes de Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 - Vic, 2003) i tot d'activitats literàries que es faran a les escoles per recordar el poeta osonenc, que fa cinc anys que es va morir. Ho promouen l'Associació d'Amics de Miquel Martí Pol i la Fundació Miquel Martí i Pol a partir d'un mapa que recull tots els indrets on hi ha algun recordatori del poeta que va escriure 'Estimada Marta'.

En aquest mapa, preparat per aquestes mateixes entitats, hi figuren 58 carrers i places, 10 escoles i instituts, 10 escultures (una de les quals a Andorra), dues biblioteques i un hospital de Lleida, que porta el nom de Miquel Martí i Pol. La finalitat és de consignar totes les poblacions que honoren la memòria de Miquel Martí i Pol i d'estimular els altres municipis que s'animin a fer-ho.

Nova oració del Parenostre

Pare nostre que esteu en el cel,
Sia augmentat sovint el nostre sou,
vingui a nosaltres la jornada de set hores,
faci’s un xic la nostra voluntat
així com la d’aquells que sempre manen.

El nostre pa de cada dia
doneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui,
perdoneu els nostres pecats
així com nosaltres perdonem
els dels nostres encarregats
i no ens deixeu caure a les mans del director,
ans advertiu-nos si s’apropa.

Amén.(La fàbrica, Miquel Martí i Pol)

Viquipèdia: Miquel Martí i Pol

Presenten una iniciativa popular per prohibir les corrides a Catalunya

La Mesa del Parlament ha admès a tràmit una iniciativa legislativa popular (ILP) que té com a finalitat la prohibició de les curses de toros a Catalunya. Perquè aquesta iniciativa pugui seguir endavant, els promotors hauran d'acreditar en els pròxims mesos que tenen el suport d'un mínim de cinquanta mil persones. Els promotors han presentat una proposició de llei de modificació de l'article 6 del text refós de la llei de protecció dels animals aprovat pel decret legislatiu 2/2008, del 15 d'abril, en què es demana que quedin prohibides "les curses de braus i els espectacles amb braus que incloguin la mort de l'animal i l'aplicació de les sorts de la pica, les banderilles i l'estoc, així com els espectacles taurins de qualsevol modalitat que se celebrin a les places de braus o fora d'elles", llevat de les festes amb bous sense mort de l’animal (correbous) que es facin en localitats on tradicionalment se celebren. La proposta també preveu que el govern hagi de compensar econòmicament els propietaris de les places de toros. Els promotors d'aquesta iniciativa són Albert Guerra, Jennifer Berengueras, Raül Romero, Enric Gallego, Anna Mula, Alejandra García, Manel Macià, Debora Parris, Leonardo Héctor Anselmi, Helena Escoda i Rut Carrillo. La comissió ha de segellar i numerar els fulls i retornar els plecs a la comissió promotora, que té 120 dies hàbils, ampliables a 60 més, per reunir les 50.000 signatures.