Evo Morales proposa legalitzar petites parcel·les per al cultiu de fulla de coca al centre del país

En què quedem? El president de Bolívia, Evo Morales, ha proposat a l'Assemblea legislativa la legalització a la regió de Chapares, al centre del país, dels coneguts com a 'catos de coca', és a dir, unes petites parcel·les d'uns 1.600 metres quadrats utilitzades per al cultiu d'aquesta planta. Morales afirma que la legalització dels 'catos', unes plantacions de caràcter tradicional i artesanal, és important per mantenir "controlat" el cultiu de fulla de coca.

"Una necessitat que tenim és aconseguir un mercat legal de la coca, per això estem racionalitzant-lo. És la nostra obligació plantejar com legalitzar-lo al Congrés, ara Assemblea Legislativa Plurinacional", va afirmar Morales en declaracions a l'Agència Boliviana de Notícies.

"Les lleis no reconeixen el 'cato' de coca, ja que ha estat respectada mitjançant la força sindical i electoral. Ara tots som responsables per legalitzar-lo", ha afegit.

Endesa millora la subestació per reforçar el servei a deu municipis

Ja ho heu notat? Naltros, tampoc!!! La companyia elèctrica Endesa ha acabat els treballs de reforma tecnològica i ampliació de la subestació que hi ha Xerta amb l'objectiu de reforçar el servei elèctric a deu municipis del Baix Ebre, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Concretament, les obres han consistit a desdoblar una línia de tensió mitjana a 25 kV entre les poblacions de Miravet i Benifallet, de manera que se n'ha dividit la càrrega elèctrica per alleugerir la xarxa i garantir-ne el subministrament. D'altra banda, també s'ha fet una estesa de 425 metres de línia elèctrica aèria per travessar l'Ebre a la presa de l'Assut de Xerta. Els municipis beneficiaris d'aquestes obres són Benissanet, Ginestar, Miravet, Móra la Nova, Rasquera, Tivissa, Benifallet, Gandesa, Pinell de Brai i Prat de Compte.

El cranc roig i el musclo zebrat són les plagues que generen més pèrdues

Les espècies invasores causen un greu impacte mediambiental, ja que alteren l'hàbitat, i alhora representen un maldecap per al sector agrari, per les pèrdues econòmiques que ocasionen. Des de l'Associació de Productors Agraris del Delta de l'Ebre, Prodelta, sostenen que la plaga del cranc roig és actualment la que genera més pèrdues econòmiques al sector, però que riu amunt les comunitats de regants d'Ascó i Benissanet reben l'impacte del musclo zebrat i la cloïssa asiàtica. Pel que fa al cargol poma, de moment no ha perjudicat la producció d'arròs del delta de l'Ebre, però, si aquest mol·lusc invasor aconseguís escampar-se per la zona, en faria minvar la producció. Des de Prodelta es reclamen al govern accions contundents per combatre aquestes plagues.

Una vintena d'espècies aquàtiques amenacen la biodiversitat de l'Ebre

La introducció d'espècies fora de les seues àrees natives és una de les principals amenaces per a la conservació de la biodiversitat en l'àmbit global. Actualment, la major part de les conques fluvials de la península ibèrica tenen més espècies foranes que natives i l'Ebre no n'és una excepció. Al delta de l'Ebre s'han detectat més d'una vintena d'espècies aquàtiques exòtiques en diversos ambients, però sobretot a la xarxa de reg, algunes de les quals s'hi han establert –mireu-ho al gràfic–, segons les dades facilitades pel Parc Natural del Delta de l'Ebre. De fet, un estudi de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) de la Ràpita constata que els exemplars de peixos introduïts a l'Ebre ja supera als autòctons, alguns dels quals han desaparegut.

Puigcercós: 'El Rei ha entès que l'Estatut era l'última oportunitat'

Segons el president d'Esquerra Republicana, Joan Puigcercós, la casa reial s'ha adonat que l'Estatut era l'última oportunitat per poder encaixar Catalunya dins l'estat espanyol. D'aquesta manera, s'ha referit al discurs de Nadal del Rei Joan Carles, en què demanava consens en els 'grans temes d'estat'. Puigcercós afirma que són paraules que s'han d'entendre com un avís al PSOE i el PP perquè canviïn la seva actitud amb Catalunya. En aquest sentit, ha constatat que cada cop hi ha més catalans que creuen que la independència és l'única via possible perquè Catalunya pugui prosperar.

elPeriódico: ERC interpreta que el discurs del Rei avisa PP i PSOE del malestar dels catalans

El missatge de Joan Carles I, el més vist a Euskadi

Ara només falta saber si els va agradar. El missatge de Nadal de Joan Carles I, que per primer cop va emetre la televisió pública basca ETB, es va convertir en el programa més vist del dia a Euskadi en aquesta franja horària, segons fonts de la cadena.

Segons les dades aportades per la televisió basca, ETB va aconseguir gairebé deu punts més de quota de pantalla que TVE-1 a Euskadi, el segon canal més vist del dia.

Les mateixes fonts han posat de manifest que els espectadors bascos van "escollir" ETB-2 per seguir el missatge del monarca, que també va ser emès per la resta de cadenes. LaVanguardia: El mensaje navideño del Rey Juan Carlos, el espacio más visto en la televisión pública vasca

GARA: El medio es el verdadero mensaje

ICV replica al Rei que la legitimitat del TC està 'cada cop més qüestionada'

La portaveu d'ICV, Laia Ortiz, ha posat en dubte aquest divendres la 'independència' del Tribunal Constitucional (TC) en resposta al discurs de Nadal del rei Joan Carles I, que reivindicava no interferir en els organismes vinculats a la Constitució. 'Una institució que no fa la seva feina i està repleta d'ingerències polítiques' i que 'no compleix la llei vigent', la seva legitimitat està 'cada cop més qüestionada', ha dit Ortiz en referència a la recusació d'un dels magistrats, a la no substitució d'un altre que va morir i a la renovació pendent de quatre de la resta dels membres del TC que ja han acabat el seu mandat.

Josep-Lluís Carod-Rovira: «Tenim tota la pròxima legislatura per preparar el referèndum del 2014»

Josep-Lluís Carod-Rovira creu que les consultes del 13-D han confirmat la necessitat de plantejar un referèndum vinculant i recupera l'horitzó del 2014 per fer-lo. La generalització autonòmica, certifica, ha portat Catalunya a un carreró sense sortida.

"Estem en un carreró sense sortida pel tema de la generalització autonòmica. El cafè per a tothom és l'obstacle fonamental perquè Catalunya pugui prosperar. Catalunya no pot fer cap pas sense el ròssec de setze comunitats autònomes i dues ciutats africanes autònomes."

Carod-Rovira valora el resultat de l'experiència de les consultes sobiranistes del 13-D com una experiència positiva, que és un error menystenir i ridiculitzar. I, en relació al possible referèndum organitzat pel govern de Catalunya, diu: "Ja vaig plantejar que una data adequada podria ser el 2014, quan farà 300 anys que Catalunya va perdre les seves estructures d'Estat; també s'haurà acabat l'aplicació de l'addicional tercera de l'Estatut, s'hauran acabat els fons europeus... Tenim el temps més que suficient. Tenim tota la pròxima legislatura per preparar l'escenari del 2014. Ja no seria un assaig, seria un veritable referèndum convocat per les institucions i amb caràcter moralment vinculant per al govern que l'hagi d'organitzar."

Entrevista a El Punt

Herrera avisa que ICV s'oposarà 'fermament' a que el cementiri nuclear se situï a Tarragona

'Des d'ICV ens oposarem fermament que qualsevol cementiri nuclear se situï en terres catalanes i en concret a Tarragona'. Així ho ha manifestat el secretari general d'ICV, Joan Herrera, qui ha destacat que el seu partit no acceptarà que el govern espanyol porti el cementiri nuclear a Catalunya 'perquè és el territori més nuclearitzat de l'estat espanyol i perquè mentre no hi hagi calendari de tancament' el seu partit 'no acceptarà quina és la solució als residus sigui un cementiri nuclear o qualsevol altre'. En aquest context, Herrera ha avisat que 'en aquests moments s'està accelerant tots els tràmits per decidir on va el cementiri nuclear'.

El caganer de Millet es va esgotar en un cap de setmana

Hi va haver un dissabte de desembre en què a escassos 300 metres del Palau de la Música Catalana, a l’avinguda de la Catedral, hi havia una vuitantena de Millets a la gatzoneta, amb els pantalons abaixats, els atributs a l’aire i un apèndix fecal a terra, allunyat de les seves natges. Dos dies després havien desaparegut tots.

Descartades la fugida i la detenció per part dels Mossos un es podia preguntar qui havia donat i qui havia acatat l’ordre de recerca i captura si tampoc l’havia dictat (almenys, a títol institucional) cap jutge. «Va ser gent de tota mena; dones grans, joves que buscaven un regal per als seus avis, algun freak, diversos col·leccionistes...», recorda Xavier Perelló, que regenta les dues parades de la fira de Santa Llúcia en què es venia l’exitós caganer a 17 euros la unitat.

Diem que es venia perquè ja no es ven. Perquè després d’aquell cap de setmana de vendes frenètiques només quedava una opció: apuntar-se a la llista d’espera. Fer el que va fer un parent molt pròxim de l’expresident del Palau, que «va encarregar dos caganers» del seu familiar amb gest somrient i algun comentari jocós. Per no dir cínic.

La tradició del vers de Nadal reivindica els seus valors culturals

La família disposada al voltant de la taula. Els nens pugen a una cadira i reciten un poema après no sense esforç i, de passada, s’apoderen de l’atenció dels grans i, la majoria de vegades, d’una recompensa econòmica. No només s’han de fer entendre, sinó que es tracta d’una representació pública en tota regla. És el ritual del vers que els més petits reciten a Catalunya durant el dinar del dia de Nadal, una tradició que va conèixer èpoques d’esplendor, com l’enviament de felicitacions nadalenques, que després va declinar i que, de la mà de les escoles, viu un cert ressorgiment.

Els seus valedors argumenten que, juntament amb la revalorització de la paraula i l’educació de l’esforç, es rehabilita el gust per la literatura. Passen coses com que «una família mitjana, potser amb la televisió engegada de teló de fons, sent recitar una peça de Guerau de Liost», diu el sociòleg Salvador Cardús, una possibilitat que el mou a exclamar: «¡Poca broma!». Altres vegades és un poema anònim que ha superat la prova del temps el que sobrevola el menjador.

El catedràtic de Pedagogia Jaume Sarramona afegeix que aquesta tradició contribueix a exercitar la memòria, una pràctica «lamentablement» caiguda en desús, i posa a prova facultats com «l’entonació o la capacitat per dramatitzar», dimensions totes elles que proporcionen una formació integral i que s’han de cultivar. N’hi ha més. Des del punt de vista pedagògic considera igualment valuós que els nens «no solament rebin regals, sinó que també els aportin. I el poema nadalenc és el regal que fan a pares, avis i familiars a la festa», diu.

Joan Salvat-Papasseit: Nadal

Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.

Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis que l’empedrat recolza

i els altres qui l’avencen tots d’adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema

amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;

i ells recullen les plomes i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres

-i tan pobres com som- Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l’hora de les postres

i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

(Joan Salvat-Papasseit)

La Llei de vegueries, un niu de conflictes territorials

El Consell de Govern treballa per aprovar aquest mes de gener l'Avantprojecte de llei de l'organització veguerial de Catalunya. Un projecte que genera forts conflictes territorials en diversos punts del país. Alguns territoris, com el Penedès, reclamen una vegueria pròpia, mentre altres no volen ser a la vegueria que estableix la futura llei, com ara la Val d'Aran o la Cerdanya. Altres confrontacions són per la capitalitat, mentre que hi ha veus, sobretot del PSC, que reclamen al Govern que aturin aquesta llei, que dins de l'executiu impulsa ERC. Aquest escenari no fa preveure que el consens, ni dins del Govern ni amb el territori, sigui fàcil per una nova ordenació territorial.

CiU i ERC frenen la proposta de la CUP perquè l'Ajuntament de Capellades organitzi la consulta sobiranista

Capellades no farà el salt. La CUP s'havia proposat marcar un punt d'inflexió des de l'Anoia: que els ajuntaments passin de donar suport moral a les consultes sobre la independència a organitzar-les directament. Per als assemblearis era una qüestió de "valentia". Per CiU i ERC era ficar-se on no els demanen i "trepitjar la iniciativa popular". Així que no van votar-hi a favor en el ple d'aquesta setmana, que es va celebrar dimecres a la nit.

Els sis regidors de CiU –al govern municipal amb l'alcaldessa Anna Maria Sánchez al capdavant– van votar contra la moció de la CUP, els tres d'ERC es van abstenir i el PSC s'ho va repartir: el regidor portaveu, Josep Valls va abstenir-se i la regidora Cristina Martínez va votar-hi en contra. Només els dos regidors de la CUP, Ivan Olvera i Núria Idánez, per tant, van votar que sí a la proposta.

"Per nosaltres era el moment de mostrar valentia, aquesta era la voluntat de la moció, i hi han passat per sobre amb excuses. Es tractava de donar la cara i portar el debat al carrer i ajudar la iniciativa popular", argumenta Aleix Ausbert, membre de la CUP. "És molta casualitat que la plataforma popular, que fins ara no existia, ràpidament s'hagi organitzat i ja hagin fet una reunió arran de la presentació de la nostra moció", afegeix.

Benach recorda que Catalunya encara no és "políticament lliure"

Catalunya encara no és "políticament lliure", com volia Francesc Macià. Ho ha assegurat el president del Parlament, el republicà Ernest Benach, en fer l'ofrena floral de la institució que encapçala a la tomba del primer president de la Generalitat restaurada, mort fa 76 anys, el dia de Nadal de 1933.

Polítics catalans de diferents partits polítics participen avui en el tradicional homenatge al president a Macià, que es fa a la tomba del polític al cementiri de Montjuïc.

Els primers d'acudir-hi han estat els representants de la mesa del Parlament, amb Benach al capdavant. El republicà ha reivindicat la "plena vigència" del pensament de Macià, que va morir durant la II República i va ser substituït per Lluís Companys.

Benach ha resumit l'ideari polític de Macià en la necessitat d'aconseguir una Catalunya "políticament lliure, econòmicament pròspera, socialment justa i espiritualment gloriosa", cosa que contínua d'actualitat perquè no s'ha aconseguit, segons el president de la cambra catalana.

Montilla torna a reivindicar Macià

El president de la Generalitat, José Montilla, ha reivindicat aquest divendres la figura de Francesc Macià, mort el dia de Nadal de fa 76 anys, i ha reiterat el compromís de "consolidar" l'autogovern català com a "deure moral i cívic" de tots aquells que són receptors del seu llegat.

Amb paraules molt semblants i repetint les idees que ja va exposar aquest dijous –en la cloenda de l'any Macià a Vilanova i la Geltrú– i l'any passat –en l'arrencada de la commemoració del 150è aniversari del naixament de l'Avi–, Montilla ha recordat que Macià va ser el primer president de la Generalitat que va exercir el càrrec de manera democràtica, i que també va ser el primer a morir en el càrrec. Alhora, ha assenyalat que va ser estimat per tot el poble de Catalunya perquè encapçalava un projecte ple d'il·lusió i, encara avui, "representa la consciència" de Catalunya.

"Per tot allò que va ser i per tot allò que va fer, s'ha convertit en un símbol de la Catalunya democràtica", ha indicat Montilla, que ha participat en l'homenatge al costat del vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira i al conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura. "Ens toca garantir la continuïtat institucional i assegurar el progrés del nostre país", ha afegit Montilla.

VilaWeb: Homenatge polític al president Francesc Macià

La crisi no frena les compres de regals però les redueix i les retarda a última hora

Molt de moviment i fins i tot algunes aglomeracions per accedir als grans centres comercials. Aquest és el panorama que es va viure ahir fins ben entrada la tarda als principals nuclis i complexos comercials, fet que corrobora la impressió que en general ha quedat entre els botiguers: les compres nadalenques s'han retardat enguany fins a última hora. I és que la crisi econòmica en què seguim immersos no ha frenat la tradició de fer regals el dia de Nadal, tot i que sí que ha rebaixat, i força, la quantitat que hi solien gastar els compradors. El mal temps de les últimes setmanes tampoc havia ajudat gaire el sector.

Globalització antitaurina

El moviment antitaurí, molt actiu a internet i realment heterogeni, ja és imparable. Cada vegada més vegetarians, vegans, plataformes contra caçadors, protectores, associacions de veterinaris o animalistes s'uneixen contra el maltractament públic dels animals com a espectacle perquè ho consideren indigne per a una societat evolucionada. I no només a Catalunya, sinó a la resta de l'Estat i arreu del món, inclosos alguns països on mai hi ha hagut una corrida de toros i no han viscut aquesta tradició, com ara Holanda, Bèlgica, Regne Unit i Suïssa.

Així, més que un moviment, es tracta d'una "postura intel·lectual, empàtica, compassiva i fins i tot social", tal com defensa l'associació animalista Libera, que treballa a nivell Europeu generant campanyes. Aquestes iniciatives internacionals intenten, sobretot, conscienciar el ciutadà mitjançant la butxaca: incideixen en els diners que en forma de subvencions acaben arribant a la indústria taurina. D'aquesta manera, el nombre de gent en contra de les corrides creix encara més arreu i les plataformes veuen en el fet de tancar l'aixeta de les arques públiques una via per aconseguir que la tauromàquia mori de manera natural, sense arribar a prohibir-la. Ajuntaments, diputacions, governs de les comunitats autònomes, governs centrals a través dels ministeris i la Unió Europea alimenten la tauromàquia amb uns 600 milions d'euros anuals. Amb els pressupostos subvencionen els mitjans de comunicació públics on surt informació taurina, ramaders de lídia, penyes, seguretat i neteja en les festes populars, rehabilitació de places de toros –que no tenen cap etiqueta de patrimoni arquitectònic–, etc. Avui: La indústria taurina, en decadència

El magatzem de residus tempta els municipis amb centrals nuclears

Cap alcalde s’atreveix a confessar-ho en públic a causa del possible cost polític i social, però la majoria dels ajuntaments espanyols en zones nuclears veuen en el cementiri de residus la solució econòmica per al futur. Els ajuntaments d’Ascó i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, amb tres centrals nuclears en el seu territori, són dos dels que tenen més possibilitats de rebre la pluja de milions que significarà acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC), al qual el Govern de Rodríguez Zapatero ha donat llum verda amb tres anys de retard.

«Estem contentíssims. Nosaltres sempre hem sigut partidaris de l’MTC», va declarar ahir un portaveu de l’Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (Amac). No obstant, aquesta entitat, que agrupa 70 poblacions espanyoles –17 de Tarragona–, es manté ferma en la decisió que va acordar al juliol per no presentar cap candidat a optar a l’MTC. La vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, ja ha avançat alguns dels beneficis econòmics que suposarà convertir-se en seu dels residus nuclears. El cost de construcció de l’MTC serà d’uns 700 milions d’euros. Però el principal atractiu per als ajuntaments és que l’equipament porta incorporada la posada en funcionament d’un centre tecnològic d’investigació i, sobretot, el desenvolupament d’un parc empresarial al territori.

Els municipis amb centrals nuclears no solen tenir problemes econòmics a causa, sobretot, dels ingressos que obtenen amb els impostos que paguen les centrals i les aportacions de l’Estat. En el cas de Vandellòs, l’activitat turística del municipi ha diversificat l’economia. A Ascó, no obstant, existeix un monocultiu nuclear. Aquesta població de la Ribera d’Ebre a penes té 2.000 habitants, però el pressupost de l’ajuntament supera els 11 milions d’euros. El 70% d’aquest pressupost (gairebé 8 milions) es cobreix amb les aportacions que generen les dues centrals. L’impost d’activitats econòmiques (IAE) i, especialment, el de béns immobles (IBI), a més dels ingressos que arriben directament per ordre ministerial, suposen una abundant font d’ingressos que s’acabarà amb el tancament de les nuclears. També els municipis veïns obtenen alguns beneficis econòmics. El de Flix, per exemple, ingressa un 600.000 euros anuals.

la via augusta: EL MAGATZEM TEMPORAL DE RESIDUS: UN CARAMEL ENVERINAT

...perquè tinga son, aquesta nit santa...

El Messies-Haendel 231209 CATr

Bon Nadal a les Terres de l'Ebre i, per extensió, a tota Catalunya. No tornen a córrer bones notícies pels nostres pobles. Però, si cal, tornarem a sortir al carrer amb la nostra dignitat per bandera.

Bon Nadal a tothom!!!

La catedral de Barcelona recupera el Cant de la Sibil·la

El Cant de la Sibil·la torna a sonar aquesta nit a la Catedral de Barcelona, després de quatre-cents anys. El drama sacre va deixar de representar-se a la catedral barcelonina l'any 1575, després que les noves directrius del concili de Trento deixessin enrere les pràctiques litúrgiques antigues.

Ara, a partir dels documents que s'han conservat, el cant tornarà a sonar dins la catedral de Barcelona, de la mà de la soprano Eulàlia Fantova i el cor de cambra de Francesc Valls, que interpretaran el cant a dos quarts de dotze, just abans de la Missa del Gall.

A banda, i com ja és tradicional des de fa onze anys, la cantant Maria del Mar Bonet interpretarà el Cant a l'església de la Bonanova de Barcelona. Maria Del Mar Bonet - El Cant de la Sibil·la

La catedral barcelonina no és pas l'únic lloc que recupera aquest drama. D'uns anys ençà, algunes viles han tornat a incorporar en les celebracions de Nadal aquest drama del segle X. Enguany ho fa Puigcerdà (Cerdanya) on dimecres que ve, dia 30, tornarà a sonar el cant. Serà a les deu de la nit al Museu Cerdà.

On aquesta tradició s'ha mantingut sempre de manera ininterrompuda és a l'Alguer i a Mallorca, on els pobles celebren durant la Nit de Nadal les Matines, les misses que commemoren el naixement de Jesús i durant les quals es fa el Cant de la Sibil·la.

El Cant de la Sibil·la, un anunci de la fi del món, és el drama més antic que coneixem, i és que ja es cantava a Ripoll (Ripollès) el segle X. Sembla que deriva de les homilies nadalenques que volien convèncer els descreguts del retorn de Crist. Fins al segle XIII es cantava en llatí però de mica en mica es va anar adaptant al català, a l'occità i al francès.

Viquipèdia: Cant de la Sibil·la

3cat24.cat: El cant de la Sibil·la es podrà sentir a la Catedral de Barcelona 400 anys després