De la Vega matisa que "l'objectiu aconseguit" són els "estatuts de segona generació"

On vaig dir dic, vau entendre Dídac. Aquesta seria l'essència del missatge amb què la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha volgut reconduir avui l'efecte de les paraules "malinterpretades" de José Luis Rodríguez Zapatero sobre la sentència del TC.

De la Vega ha intentat apaivagar així les reaccions que ha provocat l'expressió "objectiu aconseguit", pronunciada ahir pel president del govern espanyol, després de tres dies de silenci sobre la retallada de l'Estatut. "L'objectiu aconseguit és el que tenia el govern [espanyol] quan va impulsar els estatuts de segona generació", ha puntualitzat. directe.cat: De la Vega afirma que el govern espanyol estudia modificar la llei per salvar objeccions del TC a l'Estatut

Mig centenar de persones es concentren contra els Borbons i la Fundació Príncep de Girona

Mig centenar de persones convocades per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i Maulets s'han aplegat a la plaça del Vi de Girona per mostrar el seu rebuig contra la monarquia espanyola i, alhora, llençar consignes en contra de la Fundació Príncep de Girona. Els manifestants han demanat que no 's'instrumentalitzi la ciutat per promocionar la corona espanyola', assegurant que es posicionaran 'davant de qualsevol iniciativa que tingui per objectiu legitimar una institució com és ara la monarquia espanyola, que s'oposa frontalment als valors de la llibertat'. Els assistents a l'acte s'han desplaçat fins davant de la seu de la Fundació Príncep de Girona i han clavat cartells en contra dels Borbons i la fundació.

La sentència contra l'anunci de la selecció catalana salva l'eslògan 'Una nació, una selecció'

Ciutadans ha guanyat el judici contra l’anunci emès l’any 2006 per la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes el missatge del qual era “Una nació, una selecció'. Albert Rivera, líder del partit s'ha mostrat satisfet amb la sentència ja que 'aquesta sentència posa en evidència que una vegada més l'obsessió per incendiar i destruir la convivència de la Catalunya real des del nacionalisme'. Per la seva banda Sergi Blàzquez, vicepresident de la Plataforma, ha declarat que la sentència 'empara a que es continuï utilitzat l'eslògan en propers anuncis'.

Joan Puigcercós avisa PSC i CiU que no comptin amb ERC per refer el pacte amb l'Estat

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha avisat el president de la Generalitat, José Montilla, i el líder de CiU, Artur Mas, que no comptin amb Esquerra si el que pretenen és refer el pacte amb l'Estat després que el Tribunal Constitucional (TC) hagi retallat l'Estatut. Després que tant Montilla com Mas apostessin per recuperar els preceptes de l'Estatut que no han passat el filtre del TC, el líder republicà els ha contestat en declaracions a la premsa que amb l'Estat “no hi ha res a renegociar” o, si més no, dóna per fet que no servirà de res. “El govern espanyol, del PSOE o del PP, no vol refer res”, ha assegurat Puigcercós.

El dirigent d'Esquerra ha advertit que a l'hora de configurar la resposta unitària del Parlament a la sentència del tribunal. PSC i CiU no tindran el suport del seu partit si pensen impulsar una resolució que no plantegi, a més del “rebuig i condemna” a la sentència, “propostes de futur per anar més enllà” i es limiti a optar per la una nova negociació del pacte estatutari i constitucional.

directe.cat: Puigcercós demana a Montilla que respecti la via de la independència

Carod-Rovira: 'El dissabte 10 de juliol hi ha d'haver la nació completa'

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha lloat aquest dijous la manifestació contra la sentència de l'Estatut que se celebrarà a Barcelona el dissabte 10 de juliol. 'A Barcelona hi ha d'haver la nació completa, diversa i plural com som nosaltres', ha expressat, i ha advertit que 'no hem de pensar ni en el TC, ni en els partits, ni en les eleccions ni en líders ni en dirigents'. En un apunt al seu bloc, Carod-Rovira ha declarat que la nació catalana 'és la gent, som nosaltres' i cadascú 'en té un bocí' perquè Catalunya 'és una cosa de tots, és la suma de tots els bocins que cada català i catalana té a les seves mans'.

Carod: 10 de juliol, l’hora de la gent

Clam internacional contra la sentència del TC espanyol per vulnerar els drets lingüístics

El clam contra la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que amputa l'estatut continua, també fora de Catalunya. Una cinquantena de lingüistes d'arreu del món s'han adherit fins ara a una declaració promoguda per Linguapax que denuncia les implicacions negatives per a la llengua catalana, en sintonia amb un manifest fet públic ahir per l'Institut d'Estudis Catalans. Sense la consideració de llengua pròpia, afirmen, l'ús del català continuarà retrocedint a favor de la llengua castellana, beneficiada ja per centenars de disposicions jurídiques.

Els signants denuncien la retallada de l’Article 6.1 de l’Estatut de Catalunya, que reconeixia el català com a llengua pròpia de Catalunya i n'assegurava el seu caràcter preferent a l’administració pública i a l’ensenyament. Consideren que afeblir l’estatus legal del català és una agressió, provocada artificialment, que dificultarà una convivència lingüística que fins ara era una referència a nivell internacional.

El primer partit flamenc manifesta solidaritat amb Catalunya

L'N-VA flamenc demana als catalans que reaccionin en les eleccions de la tardor per anar més enllà en el camí de la independència. El Plaid Cymru gal·lès considera 'preocupant i decebedora' la sentència.

El partit independentista flamenc N-VA, que va guanyar les eleccions generals belgues fa dues setmanes, ahir es va declarar solidari amb el poble català en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que retalla l'estatut, una sentència que considera inacceptable. L'eurodiputada flamenca Frida Brepoels va posar en dubte que 'el problema estigués en l'autonomia de Catalunya, més que en el centralisme espanyol' i va esperonar els qui reclamen més autonomia per a Catalunya. 'Espero que els catalans reaccionin en les eleccions de la tardor i vagin més enllà en el camí cap a la independència', va afirmar.

Rosell rebaixa Cruyff a a "membre d'honor"

Johan Cruyff ja no és president d'honor del Barça, o potser no ho ha estat mai. Ho ha comunicat la nova directiva del club, que s'ha reunit aquest dijous a la tarda per primera vegada, hores després de l'acte, solemne i festiu, de presa de possessió.

L'exjugador i exentrenador holandès era un dels convidats de la celebració del matí i se l'ha vist conversant amistosament amb Rosell. Però els estatuts són els estatuts, i la figura de president d'honor no hi està recollida, segons ha explicat Toni Freixa com a portaveu de la junta.

La decisió és, per tant, que des d'ara mateix Cruyff sigui tractat com a "membre d'honor", una categoria sí reconeguda als estatuts, que també recullen la figura de "persona de mèrit".

Enresa acabarà pagant 2 milions anuals a partir del 2011 pels residus de Vandellòs I

No, si encara hi haurem de posar "quartos" !!! El director d'enginyeria de residus d'Enresa, Álvaro Rodríguez, va desgranar ahir el que l'empresa pública acabarà pagant a la francesa Cogema pels residus de Vandellòs I reprocessats i emmagatzemats a França, i que haurien de tornar –és inviable– abans de l'1 de gener del 2011 per evitar el pagament d'una penalització que suposarà a l'Estat més de 87 milions de fiança, però que efectivament s'acabarà traduint en una factura d'uns 2 milions anuals, fins que el 2015 estigui operatiu el magatzem temporal centralitzat (MTC) espanyol. Tanmateix, Rodríguez va admetre que tenir l'MTC llest d'aquí a cinc anys és tot un «repte».

La desconfiança en l'Ajuntament

L'Ajuntament es pregunta per què encara hi ha una majoria de veïns que són contraris al MTC, quan des de fa 6 mesos només ens diuen que coses bones d'ell. La veritat és que són molts els que confessen que se sentirien temptats pel projecte , si no fos per la desconfiança que els desperta tot allò que els hi vingui de l'Ajuntament, perquè gairebé no passa dia que la realitat no s'entossudeixi a desmuntar les seves mentides. Heus-ne aquí alguns exemples:

-l'ajuntament decidí tirar endavant la candidatura al MTC sense consultar-nos en referèndum, amb l'excusa que no hi havia temps. Els 4 anys que han passat des de la compra dels terrenys (3 amb sociovergència) no han estat temps suficient per a convocar-nos?

-els agents socials defensen la candidatura. Ens posen com a exemple la Cambra de Comerç de Reus i el sindicat UGT. En tots dos casos, però, el suport és només dels seus líders, els senyors Sanromà i Álvarez, a títol personal, donat que en cap cas s'ha votat el tema entre els seus afiliats. És més, molts empresaris de la Cambra expressen públicament el seu malestar per les manifestacions del Sr. Sanromà.

-les 4227 signatures entregades per 4 plataformes veïnals demostren el consens a la comarca a favor del MTC. Resulta curiós que una mica més de 4000 signatures demostrin que la comarca vol el MTC, però en canvi les 10000 recollides per la CANC no demostrin que la comarca no el vol. Serà que la signatura de determinades persones val encara no la meitat?

-una instal·lació d'aquest tipus és una font inesgotable de treball. Només cal veure els 50 treballadors que hi ha al MTC holandès o el desencantament a la zona del Cabril!

-el suport a la candidatura al MTC a Ascó gira al voltant del 70%. Si això fos veritat, l'ajuntament ja ens hagués convocat a un referèndum, perquè un resultat de 70% de vots favorables desmuntaria qualsevol oposició per manca de consens! (el resultat contrastable més proper és el referèndum que convocaren a Vinebre, amb més d'un 90% d'oposició)

Amb un currículum tan extens en l'art de la mentida, qui volen que no desconfiï del MTC, per molt que independents científics a sou d'Enresa ens n'expliquin tantes bondats?

Cercavila a Reus en contra del cementiri nuclear d'Ascó

El proper divendres, la CANC i el Grup Intercomarcal Veïns d'Ascó han convocat una cercavila fins a les seus de l'Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears i de la Cambra de Comerç de Reus que començarà a les sis de la tarda a la plaça Prim. Hi ha la sospita que en ple estiu es farà públic on va el magatzem nuclear.

Tant la CANC com els veïns d'Ascó contraris a la instal·lació del magatzem de residus volen mostrar així el seu malestar amb el president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, que es va pronunciar públicament a favor del cementiri nuclear a Ascó. La CANC assegura que, després d'haver parlat amb alguns empresaris, han constatat que la posició és personal i que no ha estat aprovada pels membres de l'entitat empresarial.

La CANC no vol que l'anunci d'un possible acord entre el PSOE i el PP per decidir l'emplaçament del magatzem puga desmobilitzar els partits, les institucions i els col·lectius socials que s'oposen a la candidatura d'Ascó. Desconfien que el pacte d'Estat en energia puga fer ajornar la decisió sobre el magatzem nuclear més enllà de l'estiu, i que esperaran novetats fins al 30 de juliol.

López Tena, Cardús i Requejo analitzen la sentència del TC i tracen vies de futur

Alfons López Tena, Salvador Cardús i Ferran Requejo participen en un debat en vídeo, moderat per Vicent Partal, sobre la sentència del Tribunal Constitucional, on exposen algunes de les vies que s'obren. 'El senyor Montilla enganya els ciutadans; que digui com pensa refer la situació', diu López Tena; 'senyors polítics, no ens repeteixin més els discursos caducs', demana Requejo; 'els autonomistes han de reconèixer el seu fracàs', rebla Cardús. El debat ha tingut un rècord històric de visites a VilaWeb TV.

Carod: “Espanya acceptaria amb més naturalitat una Catalunya independent que una Espanya federal”

El vicepresident del govern, Josep Lluís Carod-Rovira, s'ha mostrat aquest dimecres convençut que els intents que s'han fet des de Catalunya per aconseguir una Espanya plural han estat en va. “El projecte d'Espanya ja està acabat. Espanya no vol ser d'una altra manera. Amb monarquia o república, manin les dretes o manin les esquerres, crec que Espanya acceptaria amb més naturalitat una Catalunya independent que una Espanya federal”, ha assegurat Carod.

Aquesta és la conclusió d'un raonament que -segons ha explicat Carod en declaracions a Els Matins de TV3- se sustenta en fets com que cada vegada “que el poble de Catalunya ha aprovat un Estatut, hi ha hagut sempre retallada” o bé que els elements més o menys federalitzants que sortien a l'Estatut han desaparegut. “Fora de Catalunya, on són els federalistes espanyols? La veritat és que ningú es vol federar amb nosaltres”, ha dit.

A més, el vicepresident del govern considera que el fet que surti tantes vegades “la indissoluble unitat d'Espanya” en la sentència del TC vol dir que no ho tenen tan clar. “Quan una cosa la tens clara no surts en la seva defensa”, ha afirmat Carod.

Per tot això, Carod creu que el que cal ara és “preparar un procés de transició cap a un moment en què el poble català pugui manifestar com vol viure amb Espanya, amb la Unió Europea i amb la resta del món”.

I és que, al seu entendre, Espanya “s'està demostrant incompatible amb la pluralitat” i això provoca “un conflicte permanent amb la diferència que ara cada vegada hi ha més gent que creu que estem gastant massa temps, diners i energia en trobar una solució amb Espanya quan de l'altra banda no arriba res en concret”.

Romeva proposa una Catalunya independent en una Europa federal

L'eurodiputat d'ICV Raül Romeva ha publicat una carta al seu bloc en què es dirigeix 'als amics i amigues d'Espanya' per demanar-los 'respecte' cap als catalans i les seves decisions. Arran de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut, Romeva diu que ara és moment d'apostar 'per uns altres federalismes' i proposa una Europa federal on l'ens a federar sigui Catalunya, 'i no necessàriament formant part d'un estat espanyol que ni la vol ni la respecta ni tampoc no la representa'.

De fet, recorda que va votar a favor de la independència en les consultes populars i diu que si avui hi hagués un referèndum oficial faria el mateix.

'Carta a los amigos y amigas de España', de Raül Romeva.

Joan Rigol: Acatar no és acotar el cap

La sentencia no és només una qüestió jurídica. És, políticament, anar contra la dignitat del nostre poble. Qui són ells per dir el que som i el que volem ser els catalans? És que en nom d'una interpretació constitucional ens hem de dissoldre com a catalans per esdevenir simplement membres del pueblo español? Qui són ells? Nomenats pels dos grans partits espanyols que han compartit la irresponsabilitat de no renovar i no rellevar els que han mort. Sense aquesta complicitat d'aquest partits espanyols no hi hauria hagut aquesta sentencia. Quants catalans que vàrem votar sí a la Constitució del 78, avui diríem no? Sobretot sabent a quina mena de personatges de l'espanyolisme més jacobí ha anat a parar la interpretació constitucional. De fet, és cada vegada més estret el marge que deixen els possibilistes d'una convivència positiva i solidària.

Davant aquest atac a la dignitat no podem acotar el cap. Per a nosaltres ser una nació no és un fet irrellevant jurídicament.

...

L'IEC adverteix que els drets de Catalunya són "previs a la Constitució"

l'Institut d'Estudia Catalans ha fet public aquest dimecres els seu rebuig més enèrgic a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.

En un comunicat oficial, l'entitat entén que "és políticament insòlit i inadmissible que el Tribunal Constitucional s'atorgui el dret de decidir sobre la constitucionalitat de l'Estatut d'autonomia de Catalunya menyspreant la decisió del poble de Català”.

L'IEC considera que “la sentència, pel que fa al concepte de nació, el tractament i l'abast de l'oficialitat de la llengua catalana, del dret civil de Catalunya i dels drets històrics i lingüístics del poble de Catalunya, entre altres qüestions, vulnera greument la voluntat popular expressada en referèndum”.

Afegeix que aquesta resolució posa de manifest “un retrocés democràtic que es pot traduir en conseqüències inacceptables per al desenvolupament de la vida política, econòmica, social i cultural de Catalunya”.

En el mateix sentit, l'Institut considera que “Catalunya, com a poble mil·lenari, s'ha reconegut com una nació i, per tant, té el dret inalienable, previ a la Constitució espanyola, de configurar l'àmbit jurídic de la seva llengua i la seva cultura, la seva economia o la seva societat”.

l'Institut d'Estudis Catalans rebutja “qualsevol acte que limiti l'eficàcia dels drets lingüístics individuals i col·lectius i rebaixi l'ús preferent que el català, com a llengua oficial i pròpia, ha de tenir davant de totes les administracions públiques i els mitjans de comunicació públics”.

Finalment, l'entitat expressa el seu rebuig més enèrgic davant la resolució del TC, que “desnaturalitza l'Estatut d'autonomia de Catalunya, i crida la ciutadania a defensar cívicament i amb tota la fermesa el dret del poble català a decidir democràticament el seu futur”.

VilaWeb: El IEC condemna que el TC suprimeixi l'ús preferent del català

Chacón està 'satisfeta' per la sentència i no anirà a la mani

No t'hi esperàvem !!! La ministra espanyola de Defensa, Carme Chacón, ha dit que està 'satisfeta' per la sentència de l'Estatut i ha demanat 'posar les coses en perspectiva'. Ha afegit que no participarà a la manifestació del 10 de juliol perquè li coincideix amb un altre acte. Ha fet aquestes declaracions després de visitar l'Hospital Central de la Defensa Gómez Hulla, a Madrid. Aquest pronunciament de Chacón la posiciona al costat de l'opinió expressada per la vicepresidenta primera, Maria Teresa Fernández de la Vega, de l'executiu presidit per José Luis Rodríguez Zapatero. En canvi, el ministre de Treball, Celestino Corbacho, va dir dimarts que donava suport a les paraules del president del Govern, José Montilla.

El Parlament aprova la Llei de Cinema per normalitzar el català a les sales

Ni les protestes del Gremi d'Exhibidors cinematogràfics i de les majors nord-americanes han pogut evitar que la normalització del català als cinemes acabi sent una realitat. El Parlament de Catalunya ha aprovat amb els vots del tripartit i CiU l'esperada Llei de Cinema, que garanteix un mínim del 50% de còpies en català a les pantalles del país, després de mesos de pressions dels empresaris cinematogràfics, que no han parat de fer campanya contra la Llei amb la polèmica vaga i anuncis oposant-se a millorar l'ínfim 3% actual de cinema a les sales. De fet aquestes pressions empresarials del lobby cinematogràfic han arribat a la mateixa votació final d'aquest dimecres, ja que una esmena d'última hora de CiU pretenia relativitzar la implantació de les quotes. Els convergents proposaven que les quotes de cinema en català no es fixin per llei al Parlament, sinó que s'estableixin posteriorment a través dels reglaments 'negociats' amb el sector.

La Viquipèdia ja té 250.000 articles en català

La Viquipèdia en català, l'enciclopèdia lliure d’internet, ja té 250.000 articles. La fita es va aconseguir amb la publicació de l'article sobre la Mare de Déu del Claustre, ahir, 29 de juny de 2010, a les 13.34. La Viquipèdia catalana va posar-se en camí l'any 2001 i va ser la primera a tenir articles després de l'anglesa. La comunitat va assumir amb delit la fita de fer una obra en què tothom tingués accés a tot el coneixement humà en català.

Actualment la Viquipèdia en català és la catorzena versió idiomàtica en nombre d'articles, més amunt que no pas fa uns quants mesos. Es manté en el primer lloc d'un índex que mesura la qualitat dels mil articles més importants, d'un total de 272 llengües. Conté 322 articles de qualitat reconeguda, com ara 'Cristòfor Colom', 'Pla Cerdà', 'La Baronia de Rialb' o 'Evolució dels mamífers'.

La central nuclear d'Ascó I realitza el simulacre anual d'emergència

Ja estic més tranquil !!! La central nuclear d'Ascó I va realitzar ahir el preceptiu simulacre anual d'emergència, segons el que preveu el pla d'emergència interior (PEI), amb la participació de l'Organització de Resposta davant d'Emergències del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). L'actuació del consell va tenir lloc des de la sala d'emergències, tot realitzant el seguiment de l'estat de la planta i les actuacions del titular «per a la recuperació de les condicions de seguretat». L'exercici va començar a les 9.35 hores amb la notificació al CSN de la declaració d'un incendi, de durada superior a 10 minuts, a la sala del tanc d'oli de lubricació de turbina, que hauria estat sufocat amb el suport dels bombers de fora de la central. A més, es va simular la intrusió de tres individus a la central.