Ronaldinho se'n va anar ovacionat. Minuts més tard, Henry era acomiadat amb més aplaudiments. I després, els 11 jugadors blaugrana que quedaven al camp. El Celtic Park es va rendir davant una bonica nit de futbol protagonitzada pel Barça. Més que castigar els seus per la pírrica imatge oferta, el públic va reconèixer la gran superioritat blaugrana i es va haver d'empassar l'orgull. Un aplaudiment de premi als visitants i de comiat als locals, que d'aquí a 15 acabaran la seva carrera europea al Camp Nou.
El Barça campió va despertar per fi amb un triomf de prestigi (2-3), que va resultar curtíssim per als mèrits que va fer. Per la dosi de mala sort, pels dos gols del Celtic, en els dos únics remats que va connectar, i per la quantitat d'oportunitats que va arribar a desaprofitar. Com és habitual des de fa un quant temps. Això, no obstant, no treu gens de mèrit als barcelonistes, que van jugar a plaer. Més que si ho haguessin fet al Camp Nou.
La victòria 100 del Barça a la Champions va arribar en un magne escenari. Al valor afegit que va suposar posar fil a l'agulla a l'accés als quarts de final, va servir per trencar (per segona vegada) la ratxa d'imbatibilitat europea del Celtic a casa (quatre anys) i els vuit triomfs que havien encarrilat els verd-i-blancs aquest any.
Rijkaard, que va presenciar l'enfrontament des de la primera fila de la llotja, va recuperar ahir a la nit Ronaldinho després de quatre partits de suplent. El brasiler va traspassar el xandall a Etoo, que no es va salvar del peatge de la suplència tot i que se l'esperava amb ansietat. Ronaldinho, per fi, va compensar l'entrenador i l'equip amb una actuació més esperançadora, demanant joc, jugant amb precisió, desbordant el seu marcador, el jove Caddis (19 anyets) que no s'havia vist mai davant un contrincant d'aquesta talla.
Recolzant-se en els seus grans amics --Deco i Messi--, però disposant sobretot de la inestimable ajuda d'Abidal per forçar el dos contra u, Ronaldinho va generar tant de joc com bones expectatives. També va reaccionar Messi amb gols. No marcava des del 27 de novembre --just l'últim dia que Valdés en va encaixar dos-- i va anotar per partida doble amb una excel.lent punteria.
Hi va haver una fantàstica festa completa. Igual de lúcid es va mostrar Henry, que va tenir una quota menor de protagonisme. Més treballador, amb més sentit col.lectiu, com Iniesta, que va moure la pilota amb facilitat, al primer toc, o com Touré, excel.lent en la intendència, el francès es va estar de preciosismes. Va xutar tot el que li va arribar als peus i va fer un golàs.
El partit va ser un monòleg blaugrana del minut 1 al 90. Com hauria de ser sempre. Va ser especialment valuós que es produís ahir, davant mig món. En un escenari que impressiona i que ahir a la nit no tan sols va emmudir, sinó que va xiular els seus jugadors pels monumentals errors que van cometre. Els locals van quedar en evidència al moure la pilota enfront dels blaugranes, autèntics virtuosos i que, sovint, abusen d'una interminable col.lecció de passades que no poten enlloc. En algunes fases va passar. L'estratègia va resultar vàlida per impedir que el Celtic s'entonés.
L'onze escocès ja va estar prou afortunat a l'avançar-se dues vegades en el marcador. Sense merèixer-ho, encara que les dues jugades --dos centres-- fossin un model de precisió. El temible Celtic va jugar desorientat, incapaç d'aguantar la pilota el mínim temps per crear joc. Va poder penjar dues pilotes a l'olla i gràcies. El Barça també es va esforçar molt en la pressió. Ben col.locats al camp, i molt junts, els blaugranes van barrar el pas al migcamp. Només es va jugar al del Celtic, que no es va adonar de res.
Girona exigeix que es publiqui la "balança hídrica" del Ter per evidenciar que Barcelona desseca el riu
Les disputes per l'aigua entre cosins més o menys llunyans (Múrcia contra Catalunya, Aragó contra València...) comencen a donar pas a les baralles entre germans. La crítica situació dels pantans catalans (les reserves estan al 22% de la capacitat) ha desencadenat els primers retrets entre comarques i les primeres protestes de regants de Lleida, descoberts de sobte per l'àrea metropolitana de Barcelona com els grans consumidors d'aigua. La tensió és creixent.
El clímax el va protagonitzar ahir la Diputació de Girona, que, en una moció subscrita pel PSC, CiU i ERC, va exigir a la Generalitat la publicació del "balanç hídric" del Ter. ¿El propòsit? Subratllar que és un riu explotat per Barcelona més enllà del que és ecològicament suportable.
El 1959, es va concedir a l'àrea de Barcelona un transvasament de fins a vuit metres cúbics per segon procedents del Ter, però es va condicionar aquest volum al fet que els regants i els domicilis particulars de Girona i la Costa Brava no se'n ressentissin. També hi havia la condició que el riu disposés d'un cabal mínim de tres metres cúbics per segon. Menys seria ecològicament perjudicial. Aquesta última premissa, per exemple, "no es compleix durant gran part de l'any", van denunciar ahir els grups polítics firmants de la moció.
Van anar més enllà. Van reclamar que l'aigua de les noves dessalinitzadores en projecte a Catalunya tingui com a primera meta, després de la posada en marxa, recuperar el cabal del Ter. La moció, en definitiva, suposa un abans i un després en les relacions entre comarques catalanes per culpa de l'escassetat d'aigua.
ERC ha apostat per un cartell i un eslògan de campanya propi per atraure el vot de l'electorat de les Terres de l'Ebre el pròxim 9 de març. Així, personalitzat en el cap de llista al Senat per al demarcació de Tarragona i alcalde de Flix, Pere Muñoz, l'eslògan incideix amb el protagonisme que tindrà el riu Ebre durant la pròxima legislatura. Amb 'Pere Muñoz, la veu de l'Ebre a Madrid', els republicans han volgut significar la importància que 'per bé o per mal' tindrà el riu en els pròxims quatre anys. Muñoz ha recordat que en el pròxim mandat s'iniciarà la descontaminació de l'embassament de Flix i diverses obres de restauració mediambiental a l'Ebre i al Delta; i ha augurat que caldrà estar alerta amb les 'polítiques de regadiu' o projectes urbanístics com el dels Monegros (Saragossa) que volen impulsar PP i PSOE.
La comissió de navegabilitat de l'Ebre està preparant ja el pla de foment turístic de la navegació per incrementar l'oferta de serveis al riu, sobretot en el tram Tortosa-Móra. Segons ha explicat aquest dimarts el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, la Generalitat està treballant en l'adquisició de dues embarcacions, que mantinguin el model tradicional del llaüt, però adaptades a les necessitats turístiques. Així, segons ha avançat, aquestes embarcacions haurien de tenir capacitat per una cinquantena de persones, que són les que poden anar en un autobús. Aquest pla, impulsat pel Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, tindrà finançament pels pròxims tres anys, i buscarà la col·laboració d'empreses privades per dur a terme la gestió dels serveis.
Egspaña se situa al costat d'Eslovàquia, Xipre, Grècia i Romania en no reconèixer Kosovo com a Estat independent.
D'altra banda, una vintena de països de la Unió Europea ja han anunciat la seva intenció de reconèixer aquesta nova república, entre els quals destaquen els més poblats i rics de la Unió. França ho ha fet avui mateix i Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Àustria, Bèlgica, Irlanda, Eslovènia i Luxemburg ho faran aquesta setmana. A curt termini, també reconeixeran Kosovo països com Suècia, Polònia, Letònia, Estònia, Lituània, Bulgària, Hongria, Finlàndia, República Txeca, Portugal, Dinamarca, Malta i Holanda, que ha decidit esperar fins a estudiar la Constitució de Kosovo i la seva actitud sobre el respecte dels drets humans.
Amb aquests posicionaments independents dels vint-i-set es fa palesa la decisió de la UE, que ha arribat a la conclusió que cada membre ha de triar si accepta o no la independència de Kosovo. El president eslovè, cap de torn de la UE, ha afirmat "la Unió Europea no reconeix cap país, el reconeixement està en mans dels Estats membre".
Els Estats Units ja ha reconegut de manera oficial la república kosovar. Països com Afganistan, Albània i Turquia també han mostrat suport a la independència de Kosovo.
L'ex-president de la República Italiana, Francesco Cossiga, ha escrit dues cartes al president basc i al president de la Generalitat de Catalunya, expressant el seu suport al dret d'autodeterminació dels dos pobles, a partir del reconeixement del de Kosovo. Cossiga, segons informa el portal italià de notícies Alice.it, es dirigeix primer a Juan José Ibarretxe, a qui li diu que "expresso al representant de la Comunitat del País Basc en el Regne d'Espanya el meu consens apassionat a la iniciativa basca de demanar que el govern de Madrid reconeixi Kosovo com Estat independent i sobirà, i reivindicar també en aquesta ocasió el dret del poble basc a l'autodeterminació i, per tant, si el poble així ho desitja, la independència". De la mateixa manera, Cossiga escriu al president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, que "sabent com és de diferent, o fins i tot oposada, la posició del govern del meu país, per íntima convicció ideològica i per solidaritat, us expresso el meu suport apassionat a la iniciativa del govern i del Parlament catalans, de demanar que el govern de Madrid reconeixi Kosovo com Estat independent i sobirà, i reivindicar també en aquesta ocasió el dret del poble català a l'autodeterminació i, per tant, si el poble així ho desitja, la independència".
Cossiga ha afegit en una nota que "després d'un reconeixement tan gran al nou Estat de Kosovo, nat d'una declaració unilateral d'independència, espero que els països europeus i els Estats Units facin pressió al govern de Madrid perquè abandoni la repressió policial i judicial de caire franquista contra els militants de les tres minories de l'Estat espanyol i reconeguin a aquells pobles el dret a l'autodeterminació".
Des de fa anys, l'expresident Cossiga, que va militar en Democràcia Cristiana, s'ha caracteritzat per la seva ardent defensa de la causa nacionalista basca, manifestant obertament i en nombroses ocasions el seu rebuig a l'actuació del Govern espanyol.
El domini .cat ha superat els 27.500 registres en els seus primers dos anys de vida i els responsables de la Fundació puntCAT anuncien una rebaixa d'un 25% sobre el preu actual del registre durant el primer any (que passarà de 60 euros a entre 45 i 50).
En roda de premsa per celebrar el segon aniversari de l'engegada del domini .cat, el director de la Fundació puntCAT, Jordi Iparraguirre, també ha anunciat que l'entitat obrirà en breu una convocatòria per a projectes i beques que se sufragaran amb els beneficis generats pel domini.
El domini .cat es va engegar el febrer del 2006 per fer visible el català a internet i ser el domini de referència dels catalanoparlants. Iparraguirre ha fet un balanç molt positiu del segon any del domini i ha ressaltat el creixement d'un 35% respecte a l'any passat.
-I aixó amb els preus que cobren!!. . . . feu-lo més barat, i amb un any serà un milió la xifra d'usuaris.
Les reticències del govern espanyol respecte a la independència de Kosovo acabaran caient. Ho ha vaticinat el conseller de Governació i secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, després de la reunió de l'executiu català d'avui.
Tot i advertir que el tripartit no ha abordat la qüestió de Kosovo a la reunió d'avui –no hi ha, per tant, una posició del govern de la Generalitat–, el conseller ha fet notar que "totes les declaracions d'independència" de la història han estat unilaterals, excepte en el cas de Txèquia i Eslovàquia, que es van separar de comú acord. "Potser hauria estat desitjable que Kosovo i Sèrbia s'haguessin posat d'acord, però no ha estat així i el Parlament kosovar ha pres una decisió", ha apuntat el conseller.
Per Puigcercós, no s'acaba d'entendre la posició del govern espanyol ni la del PP, que coincideixen a mantenir els recels per la creació del nou Estat balcànic. "Els hauria de fer pensar el fet que gairebé tota la comunitat internacional tira cap a una altra banda", ha assenyalat. Aquesta pressió internacional, sobretot quan s'hi afegeixi l'ONU, acabarà fent que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero reconegui Kosovo com a Estat, segons les previsions del conseller republicà. "A Felipe González també li va costar reconèixer Croàcia i Eslovènia, i al final ho va fer", ha sentenciat.
El negoci dels cellers espanyols que n'elabora baixa un 38% un cop superat l'efecte del boicot
El mercat del cava es va mantenir estable durant el 2007: les vendes, 224,9 milions d'ampolles, solament van augmentar un 0,02% en total. Atès el moment econòmic i les dificultats per les exportacions fora de la zona euro, el consell regulador de la DO Cava ho considera un resultat «magnífic». De fet, han estat les vendes a l'exterior el que ha permès aquest «empat tècnic», perquè al mercat estatal han baixat d'un 3,13%. El motiu és doble: dues empreses han deixat d'elaborar 4,5 milions d'ampolles del segment de preu més ajustat, i, acabat el boicot, les vendes dels 23 cellers espanyols de la DO han caigut en picat.
Catalunya guanya el Mundial de futbol i els capitans Tamudo i Puyol aixequen conjuntament la copa que acredita la selecció nacional com la millor del món. Tot és possible, almenys virtualment, gràcies al mod d'actualització per al popularíssim videojoc Pro Evolution Soccer 2008, que posa a disposició de tothom que el vulgui la Plataforma Pro Seleccions Catalanes.
El mod o modificador -que és una mena de programa informàtic que permet ampliar la informació de què disposa originalment un videojoc- es pot descarregar de manera gratuïta a través del lloc web de l'entitat (www.seleccions.cat), on alhora es pot trobar una senzilla explicació de com fer funcionar el programa.
El mod només serveix per modificar el contingut de la versió per a ordinador del PES 2008. Així doncs, no és útil per a la versió d'aquest simulador de futbol per a consoles com ara PlayStation.
"Fora de Manhattan? Però si fora de Manhattan no hi ha res!", exclama un personatge de Sex in the City, la famosa sèrie nord-americana. La frase no està dita ni tan sols amb petulància: està dita com aquell qui constata un fet. I el mal és que sí que és el lloc on el món sencer s'emmiralla. Això no ho pot dir ni un parisenc sobre París (el nostre vell, refinat, estimat París) i, si ho digués, seria considerat un cregut i un esnob. Els europeus ho veiem diferent: fora de Barcelona, o de València, o de Roma hi és tot. I volem fugir. També servem tota la vida el desig ocult de tornar, però la fugida de "casa" ens és necessària. I estrafem la dita: "Enlloc s'està millor que fora de casa".
Què és "casa"? El concepte, que usen tant els bascos, té ressonàncies maternes: el lloc on hi ha el recer i el menjar de sempre, el lloc on et llepen les ferides i on et diuen que ets el millor, encara que no se n'adoni ningú; i és també un nom de ressonàncies paternes: és allà on hi havia hagut, un dia, un codi increbantable, on reties comptes fins i tot de la innocència d'un horari marcat per les hormones.
Els kosovars tenen una "casa" que estava en mans dels altres; eren rellogats a casa seva. I han aconseguit la independència sense violència: l'única arma ha estat la tossuda dignitat dels kosovars. Mirava a la televisió els rostres esquerps, atònits, dels serbis a Belgrad, que sentien la declaració: "Nosaltres, els líders del nostre poble, escollits democràticament, declarem que Kosovo és un Estat independent i sobirà". Feien la cara que fa aquell mascle enfurit quan la dona li diu que se'n va de casa, que vol fer la seva pròpia vida, i a ell se li agreja el fosc instint que algú li ha clavat al fons de les entranyes.
La Gran Enciclopèdia Catalana es pot consultar des d'avui per internet de forma gratuïta a www.enciclopedia.cat gràcies a una "iniciativa privada" "estrictament cultural" de la Fundació Enciclopèdia Catalana, que té una "dimensió equivalent" a l'aparició de l'enciclopèdia en paper fa 40 anys, segons ha explicat el president de la fundació, Agustí Montal.
El projecte contindrà, a finals del 2010, un total de 575.000 entrades, 250.000 connexions hipertextuals internes i 50.000 fotografies, xifres que la convertiran en una de les millors enciclopèdies del món. De moment, el projecte ja compta amb un total de 270.000 documents entre la Gran Enciclopèdia Catalana posada al dia, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana i 30.000 articles de la Gran Enciclopèdia Catalana en anglès.
L'Enciclopèdia fa deu anys que està a internet, al domini www.grec.cat, que ara desapareix per donar pas a www.enciclopedia.cat, però la seva consulta era íntegrament de pagament. Les escoles públiques de Catalunya i la Generalitat tenien lliure accés mitjançant una subscripció col·lectiva, i aquesta democratització la posarà a l'abast de tota la població.
Segons el director general del Grup Enciclopèdia Catalana, Albert Pèlach, quan s'esgotin els exemplars en paper de L'Enciclopèdia actual, la de 24 volums, es farà una reedició en paper més compacta de la versió renovada, la que s'anirà forjant on line.
El projecte és "autosostenible financerament", segons Plach, ja que Enciclopèdia Catalana "garanteix els recursos inicials" i es preveuen acords de patrocini i de venda que, "sense abusar-ne", siguin fonts d'ingressos amb què es pugui renovar progressivament el servei.
El president cubà Fidel Castro ha anunciat que renunciarà a la presidència de Cuba, després de mig segle al cap davant del govern, en l'edició digital del diari Granma, òrgan oficial del règim.
"No aspiraré ni acceptaré, repeteixo, no aspiraré ni acceptaré el càrrec de president del Consell d'Estat ni el de comandant en cap", ha escrit el president cubà, allunyat del poder per malaltia des de fa 19 mesos.
El fins ara màxim dirigent de l'illa caribenya s'adreça al seus "compatriotes" i els explica que renuncia a ser president del país després d'haver desenvolupat "l'honrós càrrec de president al llarg de molts anys".
Diario Gramma: Mensaje del Comandante en Jefe
El portaveu d'ERC al Parlament i candidat a les eleccions generals, Joan Ridao, ha advertit avui que la independència unilateral de Kosovo és un "precedent importantíssim" per a Catalunya i el País Basc, perquè demostra que "quan la gent vol la independència, cal acceptar-la" i ha anunciat que figurarà entre les seves prioritats traslladar el debat sobre el reconeixement de l'Estat independent de Kosovo al Congrés.
En roda de premsa després de la reunió de l'executiva nacional, ha criticat que "Espanya s'ha situat a la banda de Romania i Grècia, els estats més jacobins d'Europa ara mateix" negant-se a reconèixer la independència de Kosovo.
"Ni la França més jacobina i centralista de Sarkozy, que a més és un aliat tradicional i històric de Sèrbia, ha tingut la mateixa actitud que Moratinos o Zapatero", ha criticat.
Malgrat admetre que "Kosovo i Catalunya no són el mateix", ha advertit que "un dels primers debats" que els republicans traslladaran al Congrés serà el de la negativa del Govern a reconèixer la independència.
El candidat d'ICV-EUiA per Barcelona a les eleccions generals, Joan Herrera, ha lamentat aquest dilluns "l'error garrafal" i la "miopia política" del govern espanyol de no donar suport a la declaració d'independència de Kosovo, que s'ha fet efectiva aquest cap de setmana.
Herrera ha assegurat que la situació a Kosovo "no té res a veure" amb Catalunya o amb Euskadi i que el govern espanyol, amb la seva actitud, "dóna ales a aquells que volen equiparar el que no és equiparable". Herrera considera que l'estat espanyol "s'està equivocant" quan "s'alia amb països com Rússia, Grècia o Xipre".
França, Itàlia, Alemanya, Regne Unit, Polònia, Bèlgica, Finlàndia i Dinamarca, entre altres, expressen el seu suport al nou Estat.
Iceta 180208 CATinfo
El viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha donat el seu suport aquest dilluns a la posició del govern espanyol sobre la declaració d'independència de Kosovo. De fet, el ministre d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, ha assegurat que l'estat espanyol és contrari a aquesta declaració perquè la considera "il·legal". En aquest context, Iceta ha assegurat que "no es pot comparar" Kosovo amb Catalunya ni amb Euskadi. "Kosovo és un país que ha patit molt i que no es pot sostenir ni des del punt de vista econòmic ni el de la seguretat", ha apuntat.
Icetat també ha recalcat que la declaració d'independència ha estat "unilateral" i ha assegurat que Kosovo "per si mateix no pot sostenir-se".
-A veure si ho entenc. Kosovo no es pot independitzar perquè és insostenible i, Catalunya i Euskadi, encara que són sostenibles, han de sostenir els castellans que no en tenen mai prou. UFFF ! Ara ho entenc !
Cada membre de la Unió Europea decidirà si accepta o no la independència de Kosovo. Aquesta ha estat la decisió final sobre el posicionament de la UE en la creació d'aquest nou Estat.
La reunió, que ha tingut lloc a Brusel·les, s'ha centrat en un text d'Espanya, que mostrava el seu rebuig inicial a la independència kosovar, sobre el qual la Presidència eslovena ha fet esmenes. A la fi, el president eslovè ha afirmat "la UE no reconeix cap país, el reconeixement està en mans dels Estats membre".
Les conclusions presentades pel ministre d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos Moratinos destaquen que "els Estats membre decideixen, d'acord amb la pràctica nacional i amb el dret internacional, sobre les seves relacions amb Kosovo". Així, s'ha suavitzat la versió eslovena, que parlava més clarament del reconeixement de Kosovo com a Estat independent.
Segons aquestes conclusions, Espanya, Hongria i Grècia seran països que no reconeixeran Kosovo. D'altra banda, França ja ha enviat una carta per mostrar el seu suport a aquest nou Estat, que "en un futur creuen que formarà part de la UE juntament amb Sèrbia". Alemanya, Gran Bretanya i Itàlia també s'ha mostrat d'acord en el reconeixement de Kosovo.
El davanter Samuel Eto'o ha expressat la seva confiança en les possibilitats d'èxit del FC Barcelona aquesta temporada, en la qual manté les seves aspiracions de guanyar la Lliga, la Lliga de Campions i la Copa del Rei, i ha mostrat el seu suport a l'entrenador Frank Rijkaard quan se li ha preguntat per un suposat interès del club blaugrana a contractar al tècnic José Mourinho, assegurant que amb l'holandès el Barça ho tornaran a guanyar "gairebé tot".
Membres de les JERC s'han encadenat i han desplegat aquest dilluns davant la seu de l'Arxiu General de la Guerra Civil, situat al carrer 'Espolio' de Salamanca, una pancarta amb el lema 'Trenquem les cadenes del franquisme. Volem tots els papers' per reclamar el retorn a Catalunya dels dos milions de documents (1.500 caixes) propietat d'ajuntaments, partits, sindicats i particulars, i dels set lligalls propietat de la Generalitat que no es van incloure la 'primera tramesa' dels 'papers de Salamanca'.
L'acció ha transcorregut sense incidents i sense la intervenció de la policia, que ha mantingut una vigilància discreta. En declaracions als mitjans, el portaveu nacional de les JERC, Gerard Coca, ha denunciat l'actitud del govern espanyol, que segons ha afirmat 'frena' de forma reiterada i 'per motius electorals' el retorn dels arxius, en una actitud 'vergonyosa' per part d'un govern d'esquerres.
Considera que l'actual legislació en matèria de medi ambient és bona, però que «s'ha d'aplicar» per evitar que es repeteixin casos com el de la contaminació de l'embassament de Flix, un problema «històric» que s'afrontarà ara gràcies als treballs del projecte professional de la seva vida.
-Com s'explica que els peixos i les aus estiguin contaminats però que els aliments i l'aigua es puguin consumir?
-«Les partícules contaminants, normalment, es troben als sediments, no dissoltes o en suspensió. En els cas de les espècies triades com a marcadors tenim que la carpa és un peix escombriaire que remena els fangs per menjar-se els animals i la matèria orgànica que hi troba, i que el silur és el predador suprem, el que és al capdamunt de la cadena, i cada cop que puges un esglaó en la cadena tròfica la concentració de contaminants es multiplica per 3,5. A més, el silur menja molt de cranc americà, que també viu al fang. La bioacumulació explica que els peixos i les aus s'hagin contaminat i que els contaminants puguin passar a les persones si aquestes ingereixen animals contaminats, però no si beuen aigua perquè els contaminants, a l'aigua, no hi són.»
-Fa molts anys que coneix l'embassament, vostè. Sempre que ha anat a Flix ha begut aigua de l'aixeta?
-«Sí. Els estudis que s'han presentat a Tarragona tenen dos anys, jo en fa 14 que estudio l'Ebre. El 1983 vaig fer una tesi sobre els contaminants al Delta, als sediments de mar obert, i en veure el que hi vam trobar ens vam fixar en el riu. Va ser a posteriori perquè el tema deixava moltes preguntes obertes. Amb l'aigua del riu no hi ha cap problema des del punt de vista de la salut, jo bec i menjo a Flix ben tranquil des de fa temps. D'estudis sobre la salut de la gent de Flix, se n'han fet i la conclusió general és que els valors són els de la mitjana de tarragonins.»
Demanem un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.
Anirem des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona.
CANC
Que quedigue clar !!!
Divendres, 3 de juny de 2011, a 2/4 de nou de la tarda, al Casal "Flor de Maig" del Masroig
Pel Poble, Gent del Poble
Festa d'Agraïment.... 6 a 1
divendres, 27 de maig de 2011, de les 20:30 a les 23:30, a la Plaça de l'Arenal.
Volem compartir amb valtros l'alegria pels resultats del passat diumenge. Volem compartir amb valtros la il·lusió per fer-nos confiança. Veniu, farem una mica de festa. I veniu sense sopar!
...per quan vingui un altre juny...
Lluís Llach-Somniem
canonització
promou la causa ...
Antoni Tahull 140610 CATr
Antoni Tahull: "Rafael Vidal, alcalde d'Ascó, ha sigut valent per defensar el seu poble davant del tema del Magatzem de Residus Nuclears"
Sant Rafael Vidal li vol fotre lo puesto al Pere Sans?
L'única cosa que se salva d'aquest 2009! Gràcies!
VISCA EL BARÇA, NOIS, que hem fet història! Gaudim-ho i deixem-nos-hi la pell!!!
Entrevista a Xavi (Avui)
Ho heu fet molt bé, Marta!!!
Marta Cid 140709 la nit a RAC1
"...però lo que no podem fer dir a l'Estatut és allò que no diu i que natros ja vam advertir que no deia. I el que no diu és que tinguem concert econòmic... Nosaltres hem fet el que havíem de fer..."
especial sobre les Terres de l'Ebre
Jesús Sorribes: les Terres de l'Ebre no poden estar al servei de l'àrea metropolitana
Els polítics de l'Ebre, sols davant el territori
Artur Gaya (Quico el Célio): 'Des de l'Ebre, tinc la sensació de mentida molt grossa'
Plataforma en Defensa de l'Ebre: 'No ens sentim representats per cap partit'
Resum de la manifestació contra el transvasament a Amposta
Opinions dels manifestants contra el transvasament
Lectura del manifest contra el transvasament de l'Ebre
'De sequera ara està clar que no n'hi ha'
Madrid, 22 de maig de 2008
Raimon-18 de maig a la Villa
Raimon-He mirat aquesta terra
Raimon reviu el concert a la Complutense de fa 40 anys 230508 CATr
Puyal 210208
El Barça campió va despertar per fi amb un triomf de prestigi (2-3), que va resultar curtíssim per als mèrits que va fer. Per la dosi de mala sort, pels dos gols del Celtic, en els dos únics remats que va connectar, i per la quantitat d'oportunitats que va arribar a desaprofitar. Com és habitual des de fa un quant temps. Això, no obstant, no treu gens de mèrit als barcelonistes, que van jugar a plaer. Més que si ho haguessin fet al Camp Nou.
La victòria 100 del Barça a la Champions va arribar en un magne escenari. Al valor afegit que va suposar posar fil a l'agulla a l'accés als quarts de final, va servir per trencar (per segona vegada) la ratxa d'imbatibilitat europea del Celtic a casa (quatre anys) i els vuit triomfs que havien encarrilat els verd-i-blancs aquest any.
Rijkaard, que va presenciar l'enfrontament des de la primera fila de la llotja, va recuperar ahir a la nit Ronaldinho després de quatre partits de suplent. El brasiler va traspassar el xandall a Etoo, que no es va salvar del peatge de la suplència tot i que se l'esperava amb ansietat. Ronaldinho, per fi, va compensar l'entrenador i l'equip amb una actuació més esperançadora, demanant joc, jugant amb precisió, desbordant el seu marcador, el jove Caddis (19 anyets) que no s'havia vist mai davant un contrincant d'aquesta talla.
Recolzant-se en els seus grans amics --Deco i Messi--, però disposant sobretot de la inestimable ajuda d'Abidal per forçar el dos contra u, Ronaldinho va generar tant de joc com bones expectatives. També va reaccionar Messi amb gols. No marcava des del 27 de novembre --just l'últim dia que Valdés en va encaixar dos-- i va anotar per partida doble amb una excel.lent punteria.
Hi va haver una fantàstica festa completa. Igual de lúcid es va mostrar Henry, que va tenir una quota menor de protagonisme. Més treballador, amb més sentit col.lectiu, com Iniesta, que va moure la pilota amb facilitat, al primer toc, o com Touré, excel.lent en la intendència, el francès es va estar de preciosismes. Va xutar tot el que li va arribar als peus i va fer un golàs.
El partit va ser un monòleg blaugrana del minut 1 al 90. Com hauria de ser sempre. Va ser especialment valuós que es produís ahir, davant mig món. En un escenari que impressiona i que ahir a la nit no tan sols va emmudir, sinó que va xiular els seus jugadors pels monumentals errors que van cometre. Els locals van quedar en evidència al moure la pilota enfront dels blaugranes, autèntics virtuosos i que, sovint, abusen d'una interminable col.lecció de passades que no poten enlloc. En algunes fases va passar. L'estratègia va resultar vàlida per impedir que el Celtic s'entonés.
L'onze escocès ja va estar prou afortunat a l'avançar-se dues vegades en el marcador. Sense merèixer-ho, encara que les dues jugades --dos centres-- fossin un model de precisió. El temible Celtic va jugar desorientat, incapaç d'aguantar la pilota el mínim temps per crear joc. Va poder penjar dues pilotes a l'olla i gràcies. El Barça també es va esforçar molt en la pressió. Ben col.locats al camp, i molt junts, els blaugranes van barrar el pas al migcamp. Només es va jugar al del Celtic, que no es va adonar de res.
