Acord entre govern i CiU sobre finançament

A veure quan dura!!! El govern tripartit i CiU han tancat aquest dijous al matí l'acord sobre el nou model de finançament que ha de servir de base per aconseguir una proposta sòlida durant les negociacions amb el govern de Madrid. El Parlament de Catalunya votarà la resolució pactada aquest mateix dijous. En una roda de premsa, el secretari general del departament d'Economia i Finances, Martí Carnicer, i Francesc Homs (CiU), han anunciat l'acord, que no inclou una xifra concreta per a l'any 2009, com demanava CiU. Homs, però, ha aclarit que una conversa privada entre Artur Mas i José Montilla va ser clau per arribar a l'acord. D'aquesta manera, s'ha deixat entreveure que, tal com defensava el líder de CiU aquest dimecres al Parlament, la xifra a què aspira "el front comú" català per negociar amb Madrid ha quedat fixada però no es farà pública.

El Parlament reclama l'anul·lació del judici a Companys

El Ple del Parlament ha aprovat aquest dijous una proposta de resolució que reclama fer 'tot el que sigui jurídicament i políticament necessari' per aconseguir restaurar 'l'honor' del president Lluís Companys. També reclama fer 'totes les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per a l'anul·lació d'un judici que mai no s'hauria d'haver fet'. L'anul·lació s'hauria de fer tenint en compte la 'condició d'il·legitimitat dels tribunals franquistes' continguda en la llei de la Memòria Històrica. Amb aquesta decisió, la Generalitat es posiciona per l'anul·lació del Sumaríssim després del pas en fals del conseller Saura, que pretenia que la família de l'expresident sol·licités tan sols la 'reparació' de la figura de Companys.

El text ha estat aprovat amb els vots de tripartit i CiU i arriba després que el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, anunciés que acompanyarà la família de Companys a Madrid per demanar una Declaració de Reparació, i que ERC hagi insistit en demanar l'anul·lació automàtica del judici a través de la condició d'il·legitimitat establerta a la llei de la Memòria Històrica.

En l'exposició de la proposta de resolució, el tripartit qualifica de 'farsa' el procés que es va fer a Companys i diu que la sentència dictada pel consell de guerra 'va ser radicalment injusta i una prova de la voluntat de venjança del règim franquista contra la persona que va ostentar la presidència de la Generalitat'.

El text aprovat pel Parlament també diu que la figura de Companys, i d'aquelles persones que van patir la persecució del franquisme, 'han d'obtenir una plena restitució i reparació moral, política i jurídica'. A més, recorda el 'gest de desgreuge' que dilluns van fer l'estat francès i alemany.

Isabel-Clara Simó: Anul·lar el judici

Vaig assistir a l'acte d'homenatge a Lluís Companys que tenia unes característiques especials: se celebrava al Palau de la Generalitat, hi havia presència internacional, amb la intervenció del cònsol francès a Barcelona, Pascal Brice, i la cònsola alemanya, Christine Gläser, i, en tercer lloc, va ser un acte institucional. Fins ara, havíem homenatjat el president màrtir expressant la nostra indignació per un judici ful i l'assassinat d'un home pel sol fet de ser president de Catalunya. La Comissió de la Dignitat, amb aquest acte, ens retornava un xic la nostra malmesa dignitat. Mentre els cònsols es mostraven contrits, l'un per l'existència col·laboracionista del govern de Vichy, i l'altra pel un nazisme que encara avui els avergonyeix com a poble, el govern espanyol no existia. Els representants del país que va assassinar un innocent, els qui s'esgarrifen davant d'un atemptat i diuen que seran implacables contra la violència, doncs aquests estaven sords i muts. El poema que va llegir Jordi Dauder (quina veu té aquest actor!), de Joan Brossa, ens va fer posar la pell de gallina, als assistents. Què és el que volem, del govern democràtic espanyol? Doncs l'anul·lació d'aquell infamant judici i la restitució, per tant, de la dignitat catalana. Per això ha sorprès que el conseller Saura hagi volgut anar a suplicar a Madrid, acompanyat dels familiars de Companys, perquè reparin el seu bon nom. No, senyor Saura, no: l'única reparació possible és l'anul·lació d'aquell onerós judici sumaríssim. La democràcia espanyola encara no ha quallat. Estan histèricament atents al soroll d'una minoria que volen que Franco no mori mai en la memòria, però sí les seves víctimes.

Dèficit d'espermatozous a Catalunya, el País Valencià i el País Basc.

L'espermatozou Tonto 031008

Click To Play

Els joves de Catalunya i del País Valencià són els que tenen un semen de pitjor qualitat, segons un estudi estatal presentat aquest dijous. Un 22,7% de les mostres analitzades tant al Principat com al País Valencià tenien concentracions inferiors als 20 milions d'espermatozous. El següent en la llista és el País Basc, on el percentatge de mostres de contingut pobre són el 18,7%.

Aquestes són algunes de les conclusions d'un estudi realitzat amb més de 1.239 mostres de semen de joves d'entre 18 i 30 anys recollides en 60 centres de reproducció assistida de tot l'Estat.

Pel que fa a la concentració, Galícia, Andalusia i Madrid se situen al capdavant en qualitat de semen.

Per Marisa López Teijón, cap de servei de reproducció assistida de l'Institut Marquès, les diferències geogràfiques està en relació a la contaminació industrial i els anomenats disruptors endocrins o estrogènics: substàncies químiques d'origen industrial que s'acumulen en el teixit gras de l'organisme i que actuen com a hormones femenines. Poden afectar la formació dels testicles en el fetus, ja que les mares els transmeten als seus fills mascles a través del cordó umbilical, i alterar el procés de formació dels espermatozous.

López Teijón ha assegurat que "l'únic" que millora la qualitat del semen en individus sans i sense problemes és "ejacular molt, sol o acompanyat", perquè d'aquesta manera s'eliminen els espermatozous morts i s'estimula els testicles perquè en produeixin més. Els espermatozous tenen una vida de dos mesos i cal eliminar-los quan moren. I la culpa no la tindrà el fet de què ens toquen tant los collons? Pregunto!!!

Infertilidad: la odisea de tener un bebé.

Shakhtar Donetsk 1 - Barça 2

Puyal 011008

Click To Play

Com a Montjuïc, en l'últim minut, i amb Leo Messi com a bigolejador, el Barça ha capgirat la situació a Donetsk i ha derrotat el Xakhtar (2-1), un partit que anava perdent al minut 87. Messi ha resolt la papereta. Ha empatat al minut 87 en una acció en què els ucraïnesos esperaven una devolució d'una sacada de banda per part del Barça, però en què el meta Piatov ha regalat el gol a l'argentí. L'1-2 ha estat una acció típica de Leo, picant la pilota per sobre del meta en una jugada de qualitat quan el partit ja agonitzava. A pesar de la victòria, que li obre les portes a la primera posició del grup, el Barça ha tornat a oferir una imatge de dubtes. S'ha equivocat Guardiola amb el plantejament tàctic i l'equip ha tornat a pagar la falta de solvència defensiva per a no complicar-se el partit. Sort per al Barça que han aparegut en els minuts finals Bojan Krkic i Leo Messi per a revolucionar el partit, però sobretot per a sumar una important victòria en un camp on no havia guanyat en les dues trobades disputats fins avui.

FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

Les poblacions amb centrals nuclears, pendents de l'emplaçament del magatzem de residus

Fa vint anys que es va instituir, a Mont-roig del Camp, l'Associació de Municipis en Àrees Nuclears (AMAC), i els pobles del nostre país amb centrals nuclears esperen que el Ministeri d'Indústria espanyol decideixi on vol construir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC). En aquest magatzem, anomenat popularment 'cementiri nuclear', s'hi abocaran els residus produïts per les centrals nuclears de l'estat espanyol durant aquests últims quaranta anys.

Fins ara cap municipi no ha gosat demanar públicament el magatzem per por del rebuig de la població. De fet, responsables de l'Ajuntament d'Ascó no han volgut dir si pensaven optar-hi o no.

Actualment els residus de les centrals s'emmagatzemen en unes sitges situades dins mateix de les plantes nuclears, però són a punt de saturar-se, i la construcció de l'MTC és urgent. El ministeri ja ha publicat la informació sobre el projecte, i d'ací a pocs dies ha de fer-ne públiques les bases perquè els municipis puguin presentar-hi candidatura. L'MTC concentrarà, durant seixanta anys, tots els residus produïts per les centrals nuclears de l'estat espanyol, seguint el model d'instal·lacions similars com les de La Hague (França) i Marcoule (Catalunya Nord), Sellafield (Regne Unit), Paks (Hongria) i Habog (Països Baixos).

El magatzem farà 278 metres de llarg, 78 d'ample i 26 d'alt, i el cost previst és de 540 milions d'euros. Per fer més atractiu el projecte, el ministeri proposa d'erigir al municipi receptor un centre tecnològic de recerca sobre residus nuclears, que gestionarà Enresa, i un 'viver d'empreses' que, regit per l'ajuntament, 'prestarà suport a les iniciatives empresarials locals'.

El debat sobre l'emplaçament de l'MTC s'inscriu en una cadena d'incidents ocorreguts a les centrals del nostre país: el 77% dels incidents nuclears de l'estat espanyol constatats del gener al juliol d'enguany: 11 a Cofrents, 10 a Ascó I, 8 a Ascó II i 8 a Vandellòs II.

Educació anuncia una prova de llengües i matemàtiques per a tots els alumnes de sisè de primària

eMaragall 011008 RAC1

Click To Play

Els alumnes que acabin els estudis de primària hauran d'esforçar-se una miqueta més abans d'anar-se'n de vacances i començar l'ESO. El Departament d'Educació començarà a implantar al final d'aquest curs 2008/2009 una nova prova de coneixement de matemàtiques, català, castellà i anglès que hauran de fer tots els alumnes de sisè de primària, 65.781 en total. La prova, que ahir va anunciar durant el debat de política general el president de la Generalitat, José Montilla, es farà durant dos matins i no serà cap selectivitat, encara que les famílies coneixeran les notes i servirà per avaluar el conjunt del sistema educatiu i dels centres. VilaWeb/ElPunt: Educació implanta una nova prova per a tots els alumnes de sisè de primària

CiU i ERC demanen "valentia" a Montilla per negociar el finançament

El president de la Generalitat, José Montilla, ha replicat en el seu torn a tots els grups parlamentaris en la sessió d'aquest dimecres, marcada per la definició del nou model de finançament i el desplegament de l'Estatut.

Aquest matí, ha sigut el torn de CiU, en què Mas ha demanat "unitat real" i no "formal" en la negociació del finançament a Madrid. El líder convergent també ha reclamat un acord per fixar una xifra, perquè cal anar "fins a les últimes conseqüències". En el seu torn de resposta, Montilla s'ha compromès a compartir amb CiU una xifra "quan arribi el moment". Per la seva banda, Puigcercós ha coincidit amb CiU i ha demanat també que Montilla sigui "valent" i "s'arrisqui" en la negociació del finançament. El president català ha fet un gest de complicitat a Puigcercós en resposta a la intervenció del líder d'ERC. El president català ha confessat que troba a faltar Joan Puigcercós al govern. "Vaig tenir el plaer de compartir escó al Congrés i després seient amb vostè al govern i com a conseller lamento la seva marxa. He de dir que el trobo a faltar, amb tot el respecte per a (Jordi) Ausàs, que és un excel·lent conseller", ha dit Montilla.

VilaWeb/ElPunt: La segona jornada del debat de política general es tanca a l'espera d'un acord unitari de finançament

Sánchez Ferlosio: "Odio Espanya des de sempre"

Sánchez Ferlosio 011008 RAC1

Click To Play

L'escriptor Rafael Sánchez Ferlosio (Roma, 1927) va assegurar ahir que "odia Espanya des de sempre", en part per l'excessiva atenció que en aquest país es presta als esports, com s'ha pogut comprovar amb els recents Jocs Olímpics, i en part perquè el "carrega molt això de la pàtria". "El concepte de pàtria és el més verinós dels conceptes", va dir Sánchez Ferlosio en presentar el seu nou assaig, God & Gun. Apuntes de polemología (Destino), un conjunt de reflexions sobre la història, la guerra, la religió, el dret i el fanatisme.

L'autor, que segons Miguel Delibes, "és l'home més important de la nostra literatura", va assegurar que l'expressiu títol del llibre li sembla "un lema ideal per a un escut dels Estats Units". Sánchez Ferlosio va explicar que el títol se li va acudir a partir d'una frase de Barack Obama, candidat demòcrata a la presidència dels EUA, que va dir, referint-se a "algun Estat nord-americà, que, deprimit i avorrit per la recessió i l'atur, s'havia abandonat al culte de Déu i al culte de les armes".

Ferlosio, que ahir anava acompanyat de la seva esposa Demetria, la filla Lucía i la néta Laura, va respondre amb ironia a totes les preguntes i no es va estar d'assegurar que una de les seves "grans fòbies és l'esport", tot i confessar que de jove li agradava pintar i caçar. "També vaig ser aficionat als toros, però des que odio Espanya, ho he hagut de deixar".

La Plataforma en Defensa de l'Ebre denuncia que el canal Xerta-Sènia és un 'transvasament encobert' cap a Castelló i demana explicacions al DAR

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha denunciat aquest dimarts que el nou canal Xerta-Sènia no forma part d'un nou projecte de regadiu si no d'un 'transvasament encobert' per dur aigua cap a Castelló. La Plataforma demana explicacions al promotor del projecte, el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció rural (DAR) 'perquè diguin clarament l'objectiu d'aquesta obra' declarada d'interès públic. L'entitat acusa el DAR d'utilitzar l'argument de la construcció d'un nou regadiu per fer un transvasament d'aigua a Castelló.

VilaWeb/ElPunt: La PDE es mobilitza perquè el govern ature la construcció del canal Xerta-Sénia

ERC de Vandellòs demana la retirada del nou decret eòlic i fotovoltaic

La secció local d'ERC a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant ha demanat la retirada del projecte del decret regulador del procediment administratiu aplicable per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya. Esquerra ha presentat aquest dimarts, darrer dia d'exposició pública del projecte, un total de divuit al·legacions. El regidor republicà, Xavier Samarra, pensa que el municipi ha de dir 'prou' a generar més energia 'a partir de combustibles bruts i de parcs eòlics que malmeten el nostre assetjat medi natural'. ERC Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant: ERC demana la retirada del nou decret eòlic i fotovoltaic

Alemanya i França honoren Companys però no demanen perdó pel seu assassinat

L’acte d’homenatge a Lluís Companys amb motiu del 68è aniversari de la seva deportació i afusellament que es va celebrar ahir a l’auditori de la Generalitat va servir perquè Alemanya i França fessin un sentit homenatge al president català. Però la cosa es va quedar a mitges en tant que els portaveus alemany i francès van evitar demanar perdó explícitament per la seva implicació en l’assassinat. I ho van argumentar. El cònsol general de França, Pascal Brice, es va escudar en el fet que François Mitterrand quan era president va lamentar el col·laboracionisme del règim de Vichy. “Ja hem reconegut la nostra responsabilitat”, va apuntar. Brice va afegir que “ara no és qüestió de buscar culpables, sinó de fer un acte d’homenatge a la resistència”. De manera semblant es va expressar la seva homòloga alemanya Christine Gläser, que va explicar que l’excanceller Helmut Kohl va demanar disculpes a Jordi Pujol als anys vuitanta per “la participació d’Alemanya en la mort de Companys”. La cònsol va parlar globalment de les barbàries comeses pels nazis i va deixar clar que “els alemanys acceptem la nostra culpa”. Més incisives van ser les intervencions del vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, i del portaveu de la Comissió de la Dignitat, organitzadora de l’acte, Josep Cruanyes. Carod va lamentar que Companys no hagi tingut mai un reconeixement internacional tot i ser l’únic president elegit democràticament afusellat en el marc de la II Guerra Mundial. Després d’agrair l’acte de desgreuge d’Alemanya i França, països que el 1940 van lliurar Companys a les autoritats franquistes, va lamentar que encara “falta la veu definitiva oficial i concloent de l’Espanya democràtica”. Així, el vicepresident va advertir que “l’única restitució que es mereix 31 anys després de les primeres eleccions és l’anul·lació del procés que el va condemnar a mort”, tal com es va comprometre la vicepresidenta De la Vega l’any 2004.

Isabel-Clara Simó: Contra el País Basc

El que està passant al País Basc és escandalós. El poder central ha decidit anar laminant els abertzales; l'excusa és que són la base social d'ETA, però en realitat no és així, car els centenars de milers de ciutadans que voten formacions abertzales no sols són majoritàriament alienes a ETA, sinó que la condemnen. Es tracta de la "Reconquista", d'envair "las provincias rebeldes", i repoblar-les amb bons espanyols, tant se val de quin partit siguin. Com que no es pot tapar la boca dels votants, han ideat suprimir les paperetes. En plena democràcia i en plena Europa. I ja veiem què ha passat amb els suposats "terroristes" detinguts a l'Estat francès i alliberats de seguida. El mal radica en la llei de partits polítics, que és jurídicament indefensable, i que diu que és per "la lucha contra el terrorismo", però en realitat és per escapçar l'abertzalisme. Resultat? Que hi hagi molta abstenció i que els abertzales tornin a la clandestinitat. I què: un lehendakari espanyolista, a la presó els qui fan nosa i de partits d'obediència basca només el PNB i ja t'apanyaràs. Ara mateix han il·legalitzat el Partit Comunista de les Terres Basques (30 anys després de la tan celebrada legalització del PCE), han il·legalitzat Acció Nacionalista Basca, i han empresonat dotze dirigents de Gestores Pro Amnistia. D'ençà de la llei de partits han il·legalitzat almenys sis partits polítics, han precintat les tavernes, han perseguit entitats en pro de la llengua basca, han tancat diaris i han prohibit manifestacions. Han posat sota sospita de terrorista qualsevol ciutadà que no sigui espanyolista. El País Basc està en estat d'excepció. En plena Europa. Incomprensible.

El diners públics destinats a la Casa Reial espanyola augmentaran un 3% el 2009

Prop de nou milions d'euros d'assignació directa El 2009 el pressupost de la Casa del Rei creixerà un 2,7% més dels 8,66 milions d'euros que es van assignar pel 2008. Aquesta partida és d'assignació directa i la casa reial no ha de justificar en què ho gasta a diferència de tota la resta de partides dels Pressupostos de l'Estat que estan subjectes al control parlamentari.

ERC va presentar l'any passat un recurs davant el Tribunal Constitucional en què es reclama que els diners del presupost públic que es destinen a la casa reial puguin ser auditats pel Govern espanyol i el Parlament estatal.

Així, el 2009 el pressupost de la Casa del Rei creixerà prop d'un 3% després que pel 2008 ja hagués crescut prop d'un 5% respecte l'any anterior. La congelació 'salarial' promoguda per als alts càrrecs de l'Estat indica que no es farà complir a Joan Carles de Borbó ni la seva família. La crisi no afecta al borbó.

ERC adverteix al PSC que Zapatero cedirà en el finançament abans de posar en perill el seu Govern

Esquerra no creu que l'Executiu central estigui en perill pel finançament, i així li ha volgut fer veure aquest dilluns als seus socis de govern del PSC. Davant del temor, expressat darrerament per alguns socialistes catalans, que forçar la corda en la negociació del finançament pugui posar en dificultats l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero, ERC ha advertit al PSC que el govern del PSOE no caurà en cap cas. És més, també ha assenyalat que, abans de posar en risc la continuïtat del seu govern, Zapatero estaria disposat a transigir davant dels negociadors catalans, per la qual cosa el secretari general republicà, Joan Ridao, ha reclamat al PSC que no afluixi davant de Madrid.

El Congrés dels Estats Units tomba el pla Bush i enfonsa en la incertesa els mercats

Gran sorpresa al Congrés dels EUA. El pla de rescat dissenyat per l'administració Bush per intentar superar la crisi financera que viu el país, que havia d'injectar 700.000 milions de dòlars (més de 485.000 milions d'euros) en l'economia nord-americana, i que el propi Bush havia qualificat d'imprescindible per no caure en una recessió de conseqüències difícils de predir, ha estat rebutjat en primera votació, pel Congrés, amb un resultat de 229 vots en contra i només 205 a favor. La borsa ha reaccionat molt negativament a la notícia, i l'índex Dow Jones s'ha desplomat d'un 4,5% després de la votació.

La votació, que ha estat dramàtica i plena de tensió, s'ha arribat a aturar quan tot feia ja indicar que la proposta de Bush seria rebutjada. El resultat de la votació implica que nombrosos representants del Partit Republicà, el del president, hi ha votat en contra. El pla de sanejament de Bush, de fet, compta amb adversaris a totes dues bandes de l'espectre polític. Des de la dreta se'l critica pel que té d'intervencionista en el mercat, mentre que des de l'esquerra es recrimina que premia els responsables de la crisi i la fa pagar als treballadors, amb els diners dels seus impostos.

Anasagasti posa l'Estatut com a exemple

Anasagasti 290908 RAC1

Click To Play

El senador del PNB Iñaki Anasagasti ha afirmat que es pot "fer un plantejament de reforma estatutària on es contempli la consulta", en referència al referèndum proposat pel lehendakari, Juan José Ibarretxe, sobre el futur del País Basc. En declaracions a RAC 1, Anasagasti ha assegurat: "Potser utilitzem un altre tipus d'estratègia perquè se'ns ha acusat de no tenir títol competencial". Segons el senador, la reforma estatutària basca podria regular la consulta "agafant com a exemple el que s'ha aprovat a Andalusia i Catalunya". Anasagasti ha dit que hi ha "un camp obert de possibilitats polítiques" que el seu partit "explorarà" durant la propera legislatura.

Tres-cents anys de l'ocupació britànica de Menorca

El 29 de setembre de 1708, enmig de la guerra de Successió, les tropes angleses van expulsar les forces borbòniques de l'illa Des del segle XVII la monarquia anglesa buscava una plaça forta al Mediterrani per contrarestar la potència naval francesa i esperonar el seu comerç. La guerra de Successió peninsular, al començament del XVIII, va ser la gran oportunitat que esperaven els anglesos. Integrades en l'aliança a favor del pretendent Carles d'Àustria (al costat de catalans, holandesos i portuguesos), les tropes de la reina Anna van encapçalar la conquesta de Gibraltar el 4 d'agost de 1704. I quatre anys més tard, el 29 de setembre de 1708, el general anglès James Stanhope va conquerir una illa de Menorca feblement defensada per les forces borbòniques i amb una població favorable a la causa austriacista. Les conquestes d'aquests dos estratègics enclavaments mediterranis, on l'armada i els vaixells britànics podien proveir-se i fer hivern, es van fer en nom de l'arxiduc Carles d'Àustria, però la corona anglesa tenia coll avall que al final de la guerra havia d'obtenir compensacions. Els articles deu i onze del tractat d'Utrecht, el 1713, van confirmar la sobirania britànica sobre Gibraltar i Menorca, respectivament. El període britànic de Menorca va molt lligat a un nom: Richard Kane. Com a tinent governador de l'illa, de 1712 a 1736, va dedicar molts esforços a fer prosperar l'illa, en gran part per millorar les condicions de vida de la tropa britànica estacionada al castell de Sant Felip (fins a tres mil soldats). Però, és clar, també se'n va beneficiar la població de l'illa, que en general es va mostrar força indiferent a totes les dominacions estrangeres. Els principals maldecaps de Kane i la resta de governadors van ser amb l'estament religiós, a causa de la diferent interpretació del punt del tractat d'Utrecht que garantia el respecte per part de la corona britànica del catolicisme a l'illa. La decisió de Kane de suprimir la inquisició i l'intent d'imposar normes específiques als religiosos va encendre dures disputes amb l'influent clergat menorquí. El Consell de Menorca commemorarà els tres-cents anys de l'ocupació britànica amb una conferència sobre els nombrosos anglicismes en el català de Menorca, el 9 d'octubre, i amb el nomenament com a fill adoptiu de l'illa, el 10 d'octubre, de l'historiador britànic Bruce Laurie, autor d'uns quants llibres sobre Richard Kane.

Unes 4.000 persones es manifesten a Barcelona contra la immersió lingüística en català

Unes 4.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i unes 5.000, segons l'organització, es van manifestar ahir a Barcelona contra el sistema d'immersió lingüística en l'educació a Catalunya i per a defensar el dret a escolaritzar en castellà en les comunitats bilingües.

La manifestació, sota crits de 'Llibertat' i cartells contra la Llei d'Educació Catalana (LEC) i a favor d'educar als fills en castellà, va recòrrer els carrers de Barcelona des de la plaça Urquinaona fins a la plaça Sant Jaume.

La pancarta de la capçalera de la manifestació resava 'No a la imposició lingüística en les nostres escoles'. Entre els assistents a la manifestació estava el president de C'S, Albert Rivera, la del PP català, Alicia Sánchez Camacho, i l'actor Tony Cantó.

La Generalitat impulsarà l'anul·lació del procés a Lluís Companys

Joan Saura 280908 CATinfo

Click To Play

La Generalitat posarà a prova la llei de memòria històrica aprovada per les Corts espanyoles impulsant la petició perquè s'anul·li el judici en què es va condemnar a mort el president Lluís Companys. Ho ha anunciat el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, en una entrevista a Catalunya Informació aquest diumenge. Com a pas previ a la tramitació judicial, Saura acompanyarà una néta de Companys, Maria Lluïsa Galí i Companys, al ministeri de Justícia per reclamar una "declaració institucional de reparació i dignificació" de la figura del president afusellat pel franquisme després de ser detingut a França per la Gestapo i lliurat a Espanya amb el suport de les autoritats franceses col·laboracionistes amb el nazisme. Maria Lluïsa Galí, que viu a Mèxic, serà a Catalunya per a la commemoració del 68è aniversari de l'afusellament de Companys, el 15 d'octubre. Dies abans es produirà la visita al ministeri de Justícia. Saura està "segur" que la declaració de reparació es produirà "tot i que el govern espanyol no ha desenvolupat el reglament" de la llei de memòria història. Després, ha dit el conseller, la família Companys, amb el suport del govern català, reclamarà l'anul·lació del procés judicial. "Això arriba molt tard, però és ara que es pot fer, quan ja tenim en vigor la llei de memòria històrica", ha matisat el conseller. El secretari general d'ERC, Joan Ridao, va donar el tret de sortida de la campanya per impulsar el procés diumenge de la setmana passada, en reclamar a la Generalitat que comencés a moure fitxa per aconseguir la nul·litat del judici al 123è president de la Generalitat de Catalunya.

Avui: Ridao demana a la Generalitat que reclami judicialment l'anul·lació del procés a Companys