Benach defensa el valor democràtic de la consulta per la independència de Catalunya d'Arenys de Munt

El president del parlament català ha publicat un apunt al seu bloc en què ho argumenta El president del parlament català, Ernest Benach, ha publicat avui un apunt en el seu bloc en què parla de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya i reitera que, si el TC toca 'una sola coma', s'estarà atemptant contra un dels principals principis democràtics.' Alhora, defensa la consulta per la independència de Catalunya i diu que és 'rellevant' i 'incomprensible' el que està passant a Arenys de Munt.

Entre altres coses, el president el parlament català diu: 'Hi ha una part de la societat catalana que no se sent reflectida ni se sent representada, i fins i tot se sent agredida quan es vol prohibir la consulta d'Arenys o quan es pretén retallar i modificar l'Estatut de Catalunya. El debat de fons també és aquest, el valor real de la democràcia.'

Ernest Benach: El valor de la democràcia

El govern català es distancia del referèndum d'Arenys i de la reacció de l'Estat

Fredor i distanciament respecte als dos bàndols. Aquesta és la posició del govern català pel que fa a la consulta d'autodeterminació d'Arenys de Munt i a la reacció de l'Estat espanyol. Joaquim Nadal ha estat el conseller que aquest dimarts ha fet de portaveu en la compareixença de premsa –retransmesa per televisió– posterior a la reunió setmanal de l'executiu. I segons el titular de Política Territorial, el govern de la Generalitat "no té res a dir sobre consultes ciutadanes que no tenen valor normatiu".

Lluny, doncs, de la consulta, però també de la posició del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que ha portat al jutjat el referèndum simbòlic organitzat pel Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA), amb un recurs presentat i defensat per un advocat estatal que va ser candidat, en dues eleccions, de la Falange, Jorge Buxeda Villalba.

Com és conegut, les formacions que integren el tripartit presidit per José Montilla tenen posicions diferents i contràries respecte a la iniciativa i sobre el fet que l'Ajuntament arenyenc hi doni suport. ERC i ICV defensen la legitimitat de la consulta, i el PSC s'hi oposa, fins al punt que els dos regidors que tenen a Arenys van ser els únics de votar contra l'acord de ple que cedia una sala per posar-hi les urnes.

EUiA, a favor de la consulta d'Arenys

El coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, ha defensat el dret de la ciutadania a ser consultada i a prendre posició, en relació amb la polèmica sorgida arran de la consulta independentista impulsada a Arenys de Munt. En aquest sentit, Miralles ha considerat que a Catalunya 'els fenòmens separadors' creixen per 'errors i irresponsabilitats' dels sectors 'centralistes, unitaristes i anticatalanistes' i també, com en aquest cas, per una decisió de l'Administració que només ha contribuït a 'magnificar' aquesta consulta popular i que comportarà, segons el líder d'EUiA, el sorgiment d'altres consultes arreu del territori. 'No ha de fer por que la gent prengui decisions', ha insistit Miralles.

El coordinador general ha explicat que si es dugués a terme una consulta al seu municipi, 'segurament hi participaria' i que a la butlleta hi posaria 'sí al dret a l'autodeterminació', tot i que en el seu cas defensaria un 'Estat federal i republicà'.

Calders promou una consulta independentista que ja havia aprovat l'abril passat

El degoteig de municipis que s'afegeixen a la idea de fer una consulta sobre la independència de Catalunya segueix constant. El darrer ha estat l'Ajuntament de Calders, un municipi d'uns 500 habitants al Bages, que impulsarà, a través d'una comissió, una consulta sobre l'autodeterminació. El ple municipal ha aprovat aquest dilluns facultar l'alcalde, Jaume Perarnau, perquè impulsi la creació d'aquesta comissió que és qui farà la convocatòria de la consulta abans d'acabar aquest 2009. En el text de la moció també es dóna suport a l'Ajuntament d'Arenys de Munt (Maresme) per la situació que està vivint i es considera que la consulta és un 'exercici saludable de democràcia'. El passat 14 d'abril l'Ajuntament de Calders ja havia aprovat una moció per impulsar una consulta independentista. Avui: Calders també aprova fer la consulta independentista abans d'acabar el 2009

Neix Autodeterminació.cat, un argumentari en línia a favor de la independència

La plataforma Deumil.cat ha posat en marxa una nova pàgina web que ofereix un seguit d'argumentaris a favor del dret a la independència de Catalunya. L'espai, que duu per nom Autodeterminacio.cat, vol ser una eina de comunicació i treball que impulsi i projecti el moviment independentista, segons els seus impulsors. El portaveu de la plataforma, Enric Canela, ha afirmat durant la presentació del nou web que el sobiranisme català farà un salt qualitatiu i en direcció a construir un estat independent que 'cada cop més amplis sectors de la societat reclamen'. Segons Canela, la societat civil ha de prendre la iniciativa ja que els diputats 'han demostrat no estar disposats a assumir de manera immediata i efectiva el dret de decidir', en referència al rebuig de la mesa del Parlament a la ILP pel referèndum d'autodeterminació que impulsaven.

El Constitucional torna a la feina. Preparem-nos!!*!!

Passat el parèntesi estival, el Tribunal Constitucional va reprendre ahir les llargues deliberacions sobre l'Estatut, mentre a Catalunya es cou la convocatòria de manifestacions de protesta després del pronunciament de l'alt tribunal espanyol i abans, coincidint amb la Diada. Els deu magistrats que debaten sobre la carta catalana treballen sobre el quart esborrany de la sentència amb la definició de Catalunya com a nació i l'obligatorietat de conèixer el català al país com a principals nusos que s'han de desfer per arribar a un acord. La presidenta del TC, María Emilia Casas, manté la determinació que la sentència l'avali una majoria àmplia. És a dir, pactada amb magistrats conservadors, per no haver de fer ús del vot de qualitat, amb què ja hauria pogut dictar una sentència.

Avui: El Tribunal Constitucional torna de vacances pendent de la sentència sobre l'Estatut

Gabilondo diu que la LEC s'aplicarà depenent de la decisió del TC sobre l'Estatut

El ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, ha recordat aquest dimarts en una entrevista a Tele-5 que la llei d'educació de Catalunya (LEC) penja directament de l'Estatut, i que per tant s'haurà d'aplicar, o modificar, tenint en compte la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre el text.

El ministre ha assegurat que ell és partidari del compliment "estricte" de la Constitució i de l'Estatut, i que per tant, "segons quina sigui la decisió" del TC, "adoptarem decisions al respecte". El ministre ha atribuït les advertències que arriben des de Catalunya sobre la reacció a una possible retallada del TC a la "voluntat de pressió" i de "fixar una posició" de les formacions catalanes.

Garzón declararà demà davant el Suprem pel cas de les fosses del franquisme

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha estat citat a declarar demà dimecres a les 12.30 hores davant l'instructor del Tribunal Suprem en relació amb la querella interposada contra ell pel sindicat Manos Limpias per la seva investigació sobre les desaparicions durant el franquisme, segons fonts de l'alt tribunal.

La querella admesa contra el magistrat, que declararà en qualitat d'imputat, assenyala que Garzón podria haver incorregut en un delicte de prevaricació en admetre a tràmit i realitzar diligències a l'Audiència Nacional sobre una denúncia realitzada per familiars de desapareguts després de la Guerra Civil.

Aquesta querella no té el suport de la Fiscalia, que estava a favor d'arxivar-la, però la sala penal del Tribunal Suprem va acordar admetre-la a tràmit.

Andorra celebra avui la diada

En ocasió de la festivitat de la Mare de Déu de Meritxell, Andorra celebra avui la diada nacional. El Santuari de Meritxell tornarà a ser, doncs, un any més, el punt neuràlgic de la celebració. Ara, el cap de govern, Jaume Bartumeu, ha explicat que enguany la diada s'esqueia en una situació de crisi econòmica; per això ha proposat: 'Hem de ser molt conscients que hem de trobar un nou marc de relació econòmica i social amb la Unió Europea'. directe.cat: Andorra aprova la desaparició del secret bancari

El primer ministre gal·lès celebra que al Regne Unit "no hi ha cap tribunal que tombi la decisió d'un parlament democràtic"

El primer ministre gal·lès, el laborista Rhodri Morgan, ha celebrat en una entrevista que al Regne Unit "no hi ha cap Tribunal Constitucional que pugui tombar una decisió d'un parlament democràtic", com l'Estatut.

Morgan vol convocar un referèndum que doti Gal·les de més autogovern i assegura que "només les cambres electes dels Lords i dels Comuns" podrien retallar o cancel·lar una ampliació de competències aprovada a Cardiff. Morgan defensa que "els anglesos reaccionen amb calma" a les reivindicacions de Gal·les, "perquè demanem el mateix que Escòcia ja té", i no es pot imaginar "de cap manera" que responguessin amb cap boicot econòmic ni fòbia cap als gal·lesos.

Des de Cardiff, no només miren cap a Escòcia i els plans de referèndum de Salmond sinó també cap a Catalunya i l'Estatut. "Seguim molt atentament i amb molt d'interès les discussions entre el govern espanyol i el català, el basc o el gallec", ha assegurat Morgan, defensor d'un federalisme "asimètric i flexible" que "permeti a algunes autonomies tenir competències que d'altres no tenen".

Morgan culpa els governs britànic i espanyol que el gal·lès i el català no siguin llengües oficials de la Unió Europea i aposta per "seguir pressionant i, a poc a poc, acostumar tothom a la idea que se'ls ha de donar un reconeixement apropiat per l'estatus d'igualtat que tenen amb l'anglès i el castellà a Gal·les i a Catalunya". La llengua gal·lesa, però, a diferència de la catalana, només la parla el 19% de la població de Gal·les, unes 600.000 persones.

El Sudan empresona Lubna Ahmed al-Hussein per dur pantalons en públic

La periodista sudanesa Lubna Ahmed al-Hussein, detinguda al juliol en un cafè de la capital del Sudan, Khartum, perquè anava vestida amb pantalons, va ser declarada ahir culpable d'indecència i haurà d'ingressar un mes a la presó després d'oposar-se a pagar una multa de 140 euros. No obstant, Lubna, que es va negar a admetre la seva culpabilitat durant el judici, es deslliurarà de la pena ordinària (40 fuetades) que mana la xara, la llei islàmica.

"Lubna ha estat jutjada segons una norma que estipula que qualsevol persona que tingui una conducta immoral o que es presenti en públic amb un vestuari indecent serà castigada amb 40 fuetades i una multa", va explicar ahir l'advocat de la periodista, Nadil Adib. Els casos judicials per indecència són habituals al Sudan, un país que pateix una àmplia bretxa cultural entre el nord, majoritàriament musulmà, i el sud, de majoria cristiana.

Però el cas d'aquesta periodista ha generat molta expectació mediàtica tant al país africà com a escala internacional. Un cop va ser detinguda, Lubna va iniciar una campanya contra els codis de vestimenta que s'apliquen a Khartum, i fins i tot va posar en fotografies vestida amb un pantaló de color verd -el mateix que duia en la seva primera compareixença davant el tribunal.

A més, Lubna, que treballava a l'oficina de premsa de la missió de les Nacions Unides a Khartum, va decidir renunciar a la feina i, per tant, a la immunitat que li proporcionava davant la justícia del seu país, per provar la seva innocència i lluitar per eliminar aquesta llei.

Arenys de Munt avisa que si es prohibeix la consulta hi haurà una "reacció en cadena"

L'Ajuntament d'Arenys de Munt ha invocat aquest dilluns davant la jutge el seu dret a defensar políticament la "legítima" convocatòria ciutadana d'un referèndum d'autodeterminació i ha advertit que si es prohibeix la consulta, hi haurà una "reacció en cadena" en altres municipis.

L'advocat del consistori, l'exconseller d'ICV Salvador Milà, ha defensat la legalitat de l'acord municipal que donava suport al referèndum, després que el jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona el suspengués arran d'un recurs presentat per l'Advocacia de l'Estat. Ara, caldrà esperar la resolució de la jutge, que es podria conèixer entre dimarts i dimecres.

En el seu al·legat, el lletrat ha assegurat que, independentment de la decisió judicial, la plataforma que promou el referèndum d'Arenys el mantindrà diumenge que ve i que la seva prohibició no farà més que provocar una "reacció en cadena" amb iniciatives similars en altres municipis catalans.

Milà ha defensat el dret d'autonomia local, d'expressió i de reunió davant la jutge i la llibertat del consistori arenyenc de manifestar expressions reivindicatives, en referència al suport dels grups de CiU, ERC, la CUP i Arenys de Munt 2000 de donar suport a la consulta sobre la independència de Catalunya.

L'advocat que representa l'Estat en el cas d'Arenys, excandidat de la Falange

Jorge Buxadé Villalba, un excandidat de la Falange Española de les JONS i de la Falange Española Auténtica a mitjans dels anys noranta, ha estat l'advocat encarregat de recórrer en nom de l'Estat l'acord de ple del 4 de juny que dóna el suport de l'Ajuntament d'Arenys de Munt a la consulta sobre l'autodeterminació que es prepara per a aquest diumenge.

Jorge Buxadé va ocupar l'any 1995 el setè lloc a la llista del partit ultradretà a la circumscripció de Tarragona, amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya. Un any després, va ocupar el número 8 de la candidatura de la Falange Española Auténtica (FEA) a la demarcació de Barcelona, a les eleccions de 1996 al Congrés i el Senat, en què va guanyar per majoria simple José María Aznar.

Durant la vista d'avui, Buxadé s'ha limitat a presentar com a prova un resum de premsa amb notícies sobre la consulta, suposadament per provar el ressò que està obtenint. Pel que fa a la resta, ha considerat que els arguments de l'Advocacia de l'Estat ja estan exposats al recurs presentat.

VilaWeb: Perplexitat perquè un advocat falangista representi l'estat en el cas contra l'Ajuntament d'Arenys de Munt

ERC impulsarà mocions de suport a la consulta d'Arenys de Munt a més de 585 municipis

Esquerra Republicana de Catalunya ha anunciat que impulsarà la presentació de mocions als ajuntaments on té representació, al voltant de 585, en suport a la 'iniciativa democràtica' impulsada per Arenys de Munt i en contra de la 'reacció furibunda' del govern espanyol. Així ho ha anunciat el seu secretari general, Joan Ridao, justament el dia en què l' Ajuntament d'Arenys ha comparegut davant la justícia per defensar l'acord de suport a la consulta independentista promoguda per una entitat privada. Més enllà de l'impuls de mocions de suport a la consulta, i en defensa de la 'llibertat d'expressió', ERC també se suma a promoure a través de la plataforma Decidim.cat la presentació de mocions 'anàlogues' a la d'Arenys de Munt.

Castells recorda a de la Vega que 'negant els problemes o prohibint-los no deixen d'existir'

Antoni Castells PSC 070909 RAC1

El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha criticat la reacció de l'Estat espanyol respecte la consulta independentista d'Arenys de Munt, i més concretament les declaracions de la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega que, segons Castells, va cometre l'error de 'donar una resposta administrativa a un problema polític'. Castells ha lamentat que 'massa vegades es tendeix a l'esbravada' i que això 'alimenta la reacció d'algunes autoritats de l'Estat que es pensen que negant el problemes o prohibint-los deixen d'existir', i critica que la reacció de la vicepresidenta 'no és la millor forma de resoldre les coses'. Castells ha afegit que 'no té una oposició de principi que es puguin fer consultes' com la independentista d'Arenys de Munt del pròxim diumenge, tot i això, ha evitat respondre què votaria en el referèndum.

En una entrevista a RAC1, Castells s'ha negat a respondre aquesta pregunta. 'Sóc membre del Govern i el que jo digui no és irrellevant, aquesta és una pregunta que s'ha de contestar en el moment que toqui', ha afirmat.

Bernat Pellisa, nou president del Consell de la Ribera d'Ebre

L'alcalde de Rasquera, Bernat Pellisa (ERC), és des de dissabte el nou president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, després que dilluns passat hi hagués renunciat el morenc Josep Solé (PSC), i de les votacions en què va sortir elegit, com a únic candidat, amb deu vots a favor i sis en blanc. El nou president va manifestar, en el primer discurs, la seua voluntat d'incloure CiU en l'equip de govern, format per PSC i ERC. Pellisa també té la intenció que l'ens sigui partícip dels desenvolupaments industrials projectats a la comarca.

Les associacions de pares veuen la digitalització de les aules amb bons ulls i amb alguns dubtes

Les famílies ja han opinat sobre la introducció d'ordinadors portàtils a les aules. En concret, les associacions parentals del Principat de Catalunya són favorables a canviar els llibres de text pels ordinadors portàtils, però tenen dubtes sobre com es farà, a la pràctica, el canvi. Per això demanen la formació idònia dels professors i prou continguts digitals, sobretot perquè els sembla difícil de trobar continguts digitals al mercat.

Les famílies hauran de pagar la meitat del preu de l'ordinador, 150 euros, una suma que les associacions parentals s'haurien estimat més d'estalviar-se. De totes maneres, els alumnes amb menys recursos no hauran de pagar res. Sigui com sigui, el pla de digitalitzar les aules es portarà a terme en dues fases.

Aquest curs 33.000 alumnes de primària i secundària del Principat faran servir ordinadors portàtils a l'aula i podran treballar-hi a casa, amb l'aplicació d'un sistema per a vigilar l'ús que en fan. Avui: Gabilondo demana a la Generalitat que garanteixi prou beques perquè cap nen es quedi sense ordinador

Jordi Palmer: I ara 150 euros per l’ordinador (Avui)

La Lanzarote que no veu Zapatero

Les associacions que troben lenta l’aplicació de la llei de la memòria històrica a Catalunya se’n farien creus, si fossin a les Canàries. Almenys a Lanzarote. Una de les normes emblemàtiques de Rodríguez Zapatero ni s’aplica ni preocupa a l’illa on estiueja i que el president espanyol promou en un vídeo. A Teguise, el poble triat pels inquilins de la Moncloa, l’Ajuntament s’alça al costat de la plaça Francisco Franco. Unes cantonades més amunt hi ha el carrer 18 de Julio. N’hi ha més. A Femés, una placa indica un edifici aixecat per l’obra social de la Falange “bajo el signo de Franco”. I la via principal d’Arrecife, capital de l’illa amb alcalde del PSOE, es diu Primo de Rivera. “Amb el terratrèmol polític que tenim, els carrers no ens preocupen gaire”, al·legen a l’alcaldia d’Arrecife.

A Teguise són més clars. Ha estat l’epicentre del terratrèmol, amb una moció de censura de Coalició Canària (CC) i el PSOE –durant l'estada de Zapatero– que ha provocat la ruptura de totes les aliances dels socialistes amb el Partit Independent de les Canàries (PIL). Però un portaveu de la corporació reconeix que “mai hi ha hagut voluntat” de retirar els símbols franquistes. “Amb la llei de memòria se’n va parlar, però cap entitat ni cap partit ha demanat que es tiri endavant el canvi”, admet.

El conseller d'Economia troba a faltar la veu del PSC a Madrid

Antoni Castells PSC 060909 CATinfo

El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha admès que troba a faltar una veu més "forta" del PSC a Madrid quan els socialistes catalans governen a Catalunya.

En declaracions a Catalunya Informació, Castells, protagonista de les negociacions amb el govern espanyol pel nou sistema de finançament, ha reconegut que hauria volgut un perfil més marcat del socialisme català a les institucions espanyoles: "Moltes vegades he trobat a faltar força de la veu del PSC a Madrid".

"Quan Catalunya negocia amb l'Estat i quan al govern de Catalunya hi ha el PSC com a partit central i té el president de la Generalitat, la veu del PSC a Madrid s'ha de fer sentir amb gran força. És fonamental. I ha de ser una veu que ha d'expressar-se sempre a favor dels interessos de Catalunya, en plena coincidència amb allò que defensa el govern de la Generalitat", ha afegit.

VilaWeb: Castells creu que l'estat espanyol no fa prou per sortir de la crisi econòmica

Avui: Castells dispara contra Zapatero mentre el president espanyol anuncia un altre increment de les pensions

L'advocat i diputat d'ICV-EUiA Salvador Milà defensarà la legalitat de la consulta d'Arenys de Munt davant la jutgessa

L'advocat i diputat d'ICV-EUiA Salvador Milà acompanyarà aquest dilluns l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, davant la jutgessa per defensar la legalitat de la consulta del dia 13. La jutgessa ha anul·lat l'acord de ple de suport a la convocatòria del referèndum independentista després d'estimar el recurs presentat per l'Advocacia General de l'Estat. Considera que l'Ajuntament 's'ha extralimitat en les competències' i ha faltat al principi de la 'lleialtat constitucional'. La magistrada ha convocat per demà al matí representants del consistori i l'advocat de l'Estat per escoltar les seves versions.

Salvador Milà ha explicat que esgrimirà arguments relacionats amb la 'llibertat ideològica' del consistori, a més que l'Ajuntament no organitza en cap cas la consulta, sinó que 'es limita' a cedir un espai a una entitat privada i a donar-hi suport a partir d'una votació majoritària del ple municipal, entre altres consideracions 'més polítiques'. De fet, el despatx d'advocats de l'exconseller –Milà Advocats- ja fa anys que assessora a l'Ajuntament d'Arenys de Munt en temes jurídics.

L'independentisme intel·ligent de Salmond

La llei per a la celebració d'un referèndum sobre la independència el 2010 és el plat fort de l'any polític a Escòcia. El primer ministre, Alex Salmond, va anunciar dijous que aquest any presentarà la llei al Parlament. Per tant, d'aquí a menys d'un any es podria celebrar una consulta sobre l'autodeterminació a Escòcia. Això sí, només si ho accepten els partits de l'oposició, ja que Salmond encapçala un govern en minoria.

Amb la voluntat de Salmond no n'hi ha prou, i és força probable que la celebració d'una consulta sobre la independència a Escòcia sigui rebutjada per l'oposició, que deu considerar que val més perdre la legitimitat democràtica que no pas Escòcia. Però tot plegat no seria necessàriament una derrota per a Salmond. Ja fa mesos que el primer ministre escocès insta intel·ligentment els partits unionistes a permetre el dret a decidir i a demanar el «no» en el referèndum. Salmond desplega molt bé el seu joc. Sap que sortirà reforçat de l'actitud negativa i obstruccionista de l'oposició, especialment tenint en compte que els ofereix totes les possibilitats per integrar-los en el debat. Fins i tot si se celebrés un referèndum i l'opció independentista no fos majoritària, la imatge de Salmond continuaria sent la d'un polític íntegre i fidel als seus ideals nacionals i democràtics. Amb el precedent del primer referèndum, podria intentar celebrar-ne d'altres més endavant sense gaires problemes, com ja passa al Quebec. Per a l'oposició, en canvi, tots els escenaris són especialment difícils. I això, sigui quin sigui l'estatus d'Escòcia d'aquí a dotze mesos, podria resultar tot un èxit a llarg termini per al nacionalisme d'Alex Salmond.