L'aerogenerador més alt, al Perelló

L'empresa Alstom Ecotècnia ha instal·lat al parc eòlic la Collada del Perelló l'aerogenerador més gran i potent de tot l'Estat i un dels majors d'Europa. L'Eco 100, com han batejat el molí de vent, té una alçària de 140 metres i una potència de 3 megawatts, el doble que els models que fins ara fabricava la companyia. El president de la Generalitat, José Montilla, va inaugurar ahir l'aerogenerador i va defensar l'energia eòlica. «Transformar el paisatge no vol dir destruir-lo», va dir el President. Alstom Ecotècnia té encarregats quaranta models més d'aquestes característiques, tres dels quals al Perelló.

VilaWeb/ElPunt: Montilla inaugura l'aerogenerador més alt i potent de tot l'Estat al Perelló

El finançament escalfa la Diada

La diada nacional de l’Onze de Setembre pot acabar agafant aquest any un caràcter eminentment reivindicatiu amb la petició d’un finançament per a Catalunya just i equitatiu com a marc de fons. Esquerra va enviar ahir a la tarda una carta a la resta de partits catalans, patronals, sindicats i entitats de la societat civil per emplaçar-los a fer una gran manifestació unitària en el marc de la Diada. A més del PSC, CiU, ICV i PP de Catalunya, rebran l’escrit Pimec, Foment, Cecot, UGT, Comissions Obreres, USTEC, USOC, Òmnium, l’Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià, entre d’altres.

Les darreres celebracions de l’Onze de Setembre havien tingut un caràcter entre festiu i reivindicatiu, i per trobar manifestacions més o menys unitàries cal remuntar-se a les convocatòries de la Plataforma pel Dret de Decidir del 18 de febrer del 2006 i de l’1 de desembre del 2007, que van comptar amb el suport de CiU, ERC i ICV-EUiA.

Esquerra planteja aquest any una convocatòria a l’estil de les que es van fer durant la Transició per evidenciar que el rebuig als criteris per al nou model de finançament plantejats pel vicepresident segon del govern central, Pedro Solbes, no és cap estratègia negociadora, sinó que és tota la societat catalana la que reclama un canvi de sistema. El secretari general dels republicans, Joan Ridao, va ser l’encarregat de llançar la proposta, que dóna contingut a la petició que el dia abans va fer el líder d’ERC, Joan Puigcercós, quan va demanar a Montilla que encapçalés al setembre un acte d’unitat i força.

ICV i ERC demanaran la compareixença de Zapatero si abans del 9 d'agost no es pacta el finançament

Iniciativa i ERC volen que José Luís Rodríguez Zapatero comparegui al congrés si el 9 d'agost el govern espanyol no concreta amb el català el nou model de finançament, la data fixada per l'estatut. L'anunci el féu ahir el diputat d'ICV al congrés, Joan Herrera, i ERC no trigà en sumar-se a la proposta. CiU anuncià ahir també que no rebutjaria la iniciativa dels dos socis del govern del PSC en cas que Zapatero incompleixi el text català.

El portaveu adjunt de CiU al Congrés espanyol, Josep Sánchez Llibre, apostà per una negociació 'sense límits' del nou finançament català basada en solucions reals més que en compareixences. Tot amb tot, digué que CiU no s'oposaria a la compareixença del president espanyol.

Sobre aquest possible incompliment també parlà ahir el conseller d'Economia, Antoni Castells. En declaracions a TV3, Castells digué: 'El PSC seguirà treballant per aconseguir el nou finançament, malgrat la manca de voluntat política del govern espanyol per complir l'estatut'.

La federació catalana de karate participa als campionats mundials a Cornellà

Al parc esportiu Llobregat, de Cornellà, s'hi fa aquest cap de setmana el sisè campionat mundial de karate i kobudo, on hi participen trenta-set seleccions de tot el món, entre elles, la federació catalana, que hi durà cinquanta esportistes. La modalitat de karate que s'hi fa és el hayashi-ha Shito Ryu Kai, una disciplina que fusiona el karate japonès i el tradicional d'Okinawa. Aquest és el primer any que el campionat es fa al país.

Anteriorment, s'ha fet a les ciutats d'Osaka, San Diego, Roma, Florida i Karlstad. Al campionat hi participaran 1.137 esportistes i es calcula que hi assisteixin més de tres mil aficionats. A més del hayashi-ha Shito Ryu Kai s'hi farà kobudo, una branca de la disciplina que empra un pal de gairebé dos metres i que serveix per mostrar la destresa en el maneig, que clourà el torneig. Paral·lelament a la competició esportiva, hi haurà dos seminaris de karate i kobudo i un curs d’arbitratge.

El mestre japonès Kaicho Murakami, president de l'organisme que integra totes les escoles i federacions que practiquen el hayashi-Ha Shito Ryu Kai, ha dit que el sector treballava perquè el karate esdevingui esport olímpic a les properes olimpíades del 2016, si aquestes se celebren a Tòquio.

Mick Jagger fa 65 anys

podrà sol·licitar oficialment a partir d'avui la pensió de 91 lliures setmanals establerta per l'Estat britànic Mick Jagger va anunciar el 1968 que se suïcidaria si als 40 anys continuava cantant Satisfaction, però pel camí ha oblidat la promesa. Avui en compleix 65, l'edat oficial de la jubilació a la Gran Bretanya, i mentre la premsa es pregunta amb sorna què farà el líder dels Rolling Stones amb el bonobús gratuït i els una mica menys de 500 euros de pensió que li corresponen, la seva encartonada cara segueix viatjant sobre un cos estranyament juvenil que no té la més mínima intenció d'aturar-se. "Faré més discos i més gires. No hi ha cap pla per fer el contrari. Hi haurà Stones per molts anys", proclama avui.

Pare de set fills, avi de tres néts i un amant prolífic --pels seus carnosos llavis han passat Carla Bruni, Marianne Faithfull, Carly Simon, Chrissie Shrimpton, Marsha Hunt, Anita Pallenberg, Bebe Buell, Luciana Morad, Bianca Jagger, Jerry Hall i, actualment, la model L'Wren Scott--, el cantant dels Stones combina la seva imatge com a rocker indòmit amb l'estil de vida d'un aristòcrata, ja que té mansions a França, Nova York, Los Angeles, Mustique i Long Island. Viquipèdia: Mick Jagger

Oriol Junqueras: 'No crideu més'

Avui fa 70 anys que es va iniciar la Batalla de l'Ebre. I, en la mesura que la memòria és la trajectòria que ens porta fins a la concreció de la nostra identitat present i a la intuïció del nostre futur, potser és un bon dia per recordar que la memòria històrica és la història de la nostra identitat. Tant és així que, malgrat que convergeixin en un mateix punt, les diverses identitats no seran mai iguals si hi han arribat per camins diferents. I, inevitablement, aquesta diferència condicionarà la intuïció dels seus respectius futurs. En el seu excepcional poema Dei sepolcri, Ugo Foscolo evoca el lligams sagrats de la memòria en els termes següents:

"Però és que potser, un cop apagat,

el mortal soterrat deixa de viure,

encara que muda li sigui l'harmonia dels dies,

si encara pot gaudir-la en els suaus records

de les ments dels seus? Excels és

aquest lligam d'amorosos sentits;

pels humans és un regal celestial;

i, sovint, en aquest vincle, vivim

amb l'amic absent; i ell en nosaltres".

Una continuïtat que Salvador Espriu expressa en els seus coneguts versos:

"Hem viscut per salvar-vos els mots

per retornar-vos el nom de cada cosa

perquè seguíssiu el recte camí

d'accés al ple domini de la terra".

En definitiva, tots plegats hauríem de fer un esforç per honorar la memòria dels nostres morts, per respectar el dolor dels vius i per formar l'esperit dels nostres joves. I, en aquest sentit, potser és convenient recordar el poema No crideu més, de Giuseppe Ungaretti:

"Deixeu de cridar els morts,

no crideu més, no crideu,

si encara els voleu sentir,

si espereu no morir.

En un xiuxiueig imperceptible,

no fan pas més rumor

que el créixer de l'herba,

alegre on no passa cap home".

Barcelona defensa la immersió lingüística i nega que el castellà estigui "en perill"

El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres una declaració de grup d'ERC, amb el vot contrari del PP, en la qual defensa la immersió lingüística del sistema escolar de Catalunya, i en la que es rebutja la idea de que el castellà estigui "en perill".

El president del grup municipal d'ERC, Jordi Portabella, en referència implícita al manifest en defensa del castellà, ha negat que a Barcelona o a Catalunya existeixi una "confrontació social" a causa del model d'immersió lingüística que, ha remarcat, està dirigit a garantir l'aprenentatge de les llengües oficials.

El consistori reitera el seu compromís de promoció del català com a patrimoni cultural de la ciutat, i subratlla que el grau de coneixement del castellà, oral i escrit, és encara superior al català, fet que atribueix a "la marginació històrica de la llengua catalana".

A més, l'Ajuntament ha mostrat el seu "suport, ànim i respecte" a totes aquelles persones que "s'inicien i s'esforcen" a millorar el seu coneixement del català, tant oral com escrit, en referència al president de la Generalitat, José Montilla, per les crítiques que va rebre pel seu nivell de català del convergent Felip Puig.

Per la seva part, el president del grup del PP, Alberto Fernández Díaz, ha criticat el model lingüístic del "quatripartit municipal", al que considera excloent perquè "condemna el castellà" en promoure el català com a "única llengua" als organismes públics, "sense donar opció al ciutadà per a que sigui ell qui esculli".

Els experts destaquen la tendència política de la batalla de l'Ebre

Batalla de l'Ebre 250708 CATr

Click To Play

La batalla de l'Ebre va ser essencialment una batalla política per als dos bàndols en conflicte. Per als republicans, perquè l'acció militar de creuar l'Ebre i fer retrocedir les tropes franquistes va servir per insuflar moral als seus combatents, i per als franquistes, especialment per al general Franco, perquè en el cas de l'Ebre va actuar més per ambició política que militar. Aquesta és una de les conclusions principals de la primera jornada del congrés sobre la batalla de l'Ebre que el conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, va inaugurar ahir a Móra d'Ebre. L'objectiu del congrés, organitzat per la URV i l'associació Terra de Germanor, és recuperar la memòria històrica d'un conflicte que encara batega en els escenaris en què es va desenvolupar. VilaWeb/ElPunt: La batalla de l'Ebre va ser més política que militar, segons els experts

Saura reclama les competències en seguretat nuclear

Després dels incidicents a les centrals d'Ascò i Vandellòs El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha explicat a Móra d’Ebre (la Ribera d’Ebre) que la Generalitat de Catalunya proposarà a l’Estat que es desenvolupin els mecanismes que li han de garantir la seva participació en l’execució de la seguretat nuclear, tal com preveu l’Estatut. Saura ho ha anunciat en el transcurs de la reunió que ha mantingut amb alcaldes de les Terres de l’Ebre per explicar-los l’estat en què es troba el Pla d’emergències per episodis de contaminació a l’Ebre aigües avall de l’embassament de Flix.

"El que la Generalitat vol és millorar la manca de comunicació dels incidents com els d’Ascó", ha indicat el conseller. D’aquesta manera, ha afegit, el protocol que s’ha de signar properament amb el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) "estableix 3 punts importants: que es comuniquin totes les incidències, que es comuniquin directament a la Generalitat i, molt important, que es comuniquin de manera ràpida". Saura ha recordat que "l’Estatut preveu que tots els plans de protecció civil siguin competència de la Generalitat i fins ara s’ha produït una disfunció, ja que encara no la tenim en matèria de seguretat nuclear”. Des d’aquest punt de vista, actualment hi ha una “disfunció, ja que la direcció del pla es fa des de Madrid i els operatius que treballarien amb una activació del Pla PENTA depenen del Govern català sense que aquest participi directament en la direcció del pla".

Per això, "de cara a la reunió del proper dimarts de la comissió bilateral Estat-Generalitat, està previst demanar la creació d’un grup de treball bilateral que garanteixi el desenvolupament de l’article 132.4 de l’Estatut". Aquest article estableix que "la Generalitat participa en l’execució en matèria de seguretat, en els termes que siguin acordats, en els convenis subscrits a aquest efecte i, si s’escau, en les lleis".

El senador d'ERC Pere Muñoz demana a Adif una reunió d'urgència per defensar els trens de la Ribera d'Ebre

El senador d'ERC per la demarcació de Tarragona, Pere Muñoz, ha demanat als responsables de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) una reunió 'urgent' per defensar els trens que circulen per la Ribera d'Ebre i els treballadors que podrien perdre la feina per les mesures d'automatització de serveis de Renfe. Muñoz ha afirmat a través d'un comunicat que 'és inconcebible' que Adif prengui decisions 'sense comunicar absolutament res als ajuntaments i als pobles afectats' i ha assenyalat aquest fet com a motiu pel qual ha sol·licitat la reunió, que té per objectiu 'exigir-los explicacions tant per les decisions com per l'ocultació d'informació als municipis'.

El Partit Nacionalista Escocès arrabassa l'escó de Glasgow Est als laboristes

El primer ministre britànic, Gordon Brown, ha patit una humiliant derrota electoral a la seva terra natal, Escòcia, on ha perdut a favor del Partit Nacionalista Escocès (SNP) l'escó del la circumscripció al Parlament de Westminster, que reuneix representants de tot el Regne Unit.

En les eleccions parcials a Glasgow Est, la formació del primer ministre escocès, Alex Salmond, ha aconseguit donar la volta a l'avantatge de 13.507 vots amb què havien comptat els laboristes en les últimes eleccions. Per 365 vots, l'SNP ha arrabassat l'escó als laboristes.

El resultat advers per al partit del primer ministre suposa, segons els comentaristes polítics, no només un "terratrèmol polític" en el Regne Unit, sinó un vot de càstig per a Brown i el seu govern. De fet, el resultat pot ser decisiu de cara al futur polític del líder laborista, ja que l'escó perdut havia estat en mans del seu partit durant prop de 60 anys.

Amb una participació del 42,25 per cent, inferior al 48% de les eleccions passades, els nacionalistes escocesos han aconseguit 11.277 vots davant els 10.912 dels laboristes.

Els conservadors han sigut la tercera força més votada, amb 1.639 vots, mentre que els liberals demòcrates han quedat en quart lloc amb 915 vots.

Un cop confirmats els resultats, la quarta derrota laborista en eleccions parcials des que Gordon Brown és primer ministre del Regne Unit, el líder conservador britànic, David Cameron, ha demanat que es convoquin eleccions generals.

Ja us trobàvem a faltar !!!

El Barça de Guardiola apallissa (0-6) un feble Hibernian i s'estrena amb un joc esperançador Qualsevol dia de l'any, el futbol, es miri o es jugui, és il·lusió. Mou il·lusions allà on es juga. Però si es tracta del futbol d'estiu, del futbol amistós, és una inesgotable màquina de produir entusiasme que sepulta fins als pitjors records, per molt pròxims que estiguin. Aquesta nit, a Escòcia, el Barça de Guardiola s'ha posat en marxa amb un festival de gols davant l'Hibernian --n'ha marcat quatre en menys de mitja hora-- deixant rere seu un rastre d'esperança. No serveix per a res. És cert. Però el culer, almenys, pot dormir aquesta nit més tranquil. Algun dia toca començar. I si és amb golejada (0-6) i un Messi estel·lar, millor encara. Sí, és veritat. És futbol d'estiu, però el Barça, que ha començat amb Valdés de capità i set de la casa en l'alineació inicial, ha recuperat el joc pels extrems i, sobretot, més intensitat. Es percebia en totes les àrees del camp. Fa un any, en l'estrena escocesa del Barça de Rijkaard davant el Dundee, es va guanyar de penal i gràcies (0-1) perquè Henry el va fallar i va aprofitar el rebuig, encara que qualsevol comparació resulti, potser, innecessària. Aquesta nit, mitja dotzena i un gol anul·lat a Messi, que era legal. I detalls que delaten la profunditat del canvi que viu el Barça. El braçal de capità ha començat al braç de Valdés, ha passat després al de Gudjohnsen, un que no tenia lloc a la plantilla i potser es quedarà, i ha acabat en el d'Etoo, el golejador que no compta per a Guardiola. O sigui, generositat en qualsevol assumpte per no caure en els errors del passat. Si a tot tren ha començat el Barça a la primera meitat, a tot tren ha començat en la segona, amb dos gols en 16 minuts. Un de Bojan, primer xut, primer gol, i l'altre de Touré per completar una senzilla golejada. Darrere d'aquest resultat, més digne d'un partit de tennis, s'amaguen algunes reflexions. No per sabudes deixen de ser valuoses. Messi és el líder del Barça de Guardiola. No únicament perquè ha heretat el 10 de Ronaldinho sinó perquè el seu joc és realment imparable. No existeix antídot possible. O, almenys, encara no s'ha trobat. Ha estat elegit el millor del partit. No únicament pel seu gol, una meravella, regat, el de sempre, amb la punteta del peu trenca qualsevol, xutàs amb l'esquerra ajustat --ha tocat el pal dret i ha acabat a l'esquerre-- sinó perquè el seu futbol és celestial. Sigui estiu, hivern, faci fred o calor. "Messi sap que és igual d'important que qualsevol massatgista. Vull acostar-lo a l'àrea. És suficient veure Leo 45 minuts per adonar-se que és feliç", ha dit aquesta nit Guardiola, que ha demanat a la FIFA que decideixi sobre l'argentí. "Blatter ha de decidir ja. Leo no té culpa d'això", ha afegit el tècnic, que ha negat tenir una mala relació amb l'estrella. ¡Qui es pot enfadar amb algú com Leo! Ningú. Per això tots es barallen per tenir-lo. Sí, és veritat. És cert. És futbol d'estiu, de costellada, de solters contra casats. Però el Barça ha golejat per començar. FOTOGALERIA SPORT: Les imatges d'una esperança.

Comença el primer congrés sobre la Batalla de l’Ebre, setanta anys després

Es fa a Móra d'Ebre i hi participen historiadors de renom internacional i testimonis El 25 de juliol de 1938, les tropes republicanes van creuar el riu Ebre en una ofensiva dissenyada pel general Vicent Rojo que pretenia donar un gir a la guerra dels tres anys i derrotar el sollevament militar. Va ser l’última gran batalla de la guerra. Avui, setanta anys després, comença a Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre) el Congrés Internacional de la Batalla de l'Ebre, amb la participació d'historiadors com Paul Preston, Julio Aróstegui i Ricardo Miralles. El congrés, organitzat per l'associació Terra de Germanor, el Memorial Democràtic de la Generalitat i la Universitat Rovira i Virgili, té un caràcter internacional i vol servir per a commemorar el setantè aniversari de la batalla i recuperar la memòria històrica d’aquell episodi de la guerra. Es preveu que al congrés hi intervinguin més de tres-cents historiadors i hi assisteixen més de tres mil persones. També s'hi faran taules rodones amb testimonis de brigadistes i soldats republicans, entre els quals hi haurà el mexicà Juan Miguel de Mora, el català Josep M. Massons i l’austríac Hans Landauer. El congrés, que també inclou moltes activitats i exposicions paral·leles, es divideix en quatre sessions de treball: la Batalla de l’Ebre, la conjuntura política, el context internacional i altres paisatges de la batalla. El congrés acabarà amb la col·locació de dues plaques commemoratives als dos costats del riu Ebre, que recordaran els soldats (fonamentalment, el batalló Comuna de París) que van caure en la maniobra de distracció a l’altura de Campredó i de la torre de la Carrova d’Amposta.

Maulets convoca una concentració antitaurina a Palma

Serà aquest vespre i també se'n faran dues més a l'agost L'organització juvenil Maulets ha organitzat una concentració antitaurina per a avui a les nou del vespre davant la plaça de bous de Palma, en el marc de la campanya que va començar l'any passat perquè Palma es declari ciutat antitaurina. Maulets de Mallorca també n'ha convocat dues més, a l'agost, totes elles coincidint amb les curses de braus que es faran a la plaça mallorquina.

Els motius que han portat Maulets a engegar la campanya són, d'una banda, el maltractament que pateixen els braus abans i durant les curses i, d'una altra, la imposició cultural espanyola de la tauromàquia, que és quelcom aliè a la cultura catalana.

Fa uns dies, Maulets va presentar una carta als partits polítics illencs demanant-los que declaressin Palma ciutat antitaurina.

Boicot a Tele-5 pel 'Manifiesto por la lengua común'

La Plataforma per la Llengua inicia aquest dijous una campanya contra Tele-5 per protestar per l'adhesió de la cadena al Manifiesto por la lengua común. L'entitat proposa un enviament massiu de cartes de queixa al conseller delegat de l'emissora, Paolo Vasile, als anunciants de la cadena i al ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, al qual reclamen, com a regulador de l'espai radioelèctric, que passi comptes amb Tele-5.

Segons les cartes redactades per la plataforma i posades a disposició de tothom que vulgui signar-les i enviar-les, el Manifiesto "no només considera els catalanoparlants, gallegoparlants i bascoparlants com a ciutadans de segona, sinó que expressa una posició totalment contrària a la diversitat cultural i el multilingüisme, realitats plenament arrelades a l'Europa dels nostres dies".

Els agents socials donen suport a Castells en la batalla del finançament

El president de Foment del Treball, Joan Rosell, ha dit, en la reunió que han matingut el conseller d'Economia, Antoni Castells, amb els dirigents de les principals organitzacions empresarials i sindicals catalanes, que en el procés de negociació del model de finançament "l'aparell de l'Estat ha de quedar més reduït i, en canvi, han de créixer els recursos de les Comunitats Autònomes".

Segons Josep Maria Álvarez, secretari general d'UGT de Catalunya, la reunió tenia com a únic objectiu manifestar al conseller "el nostre ple suport" al govern català en la negociació, i ha apuntat que el que els agents socials no volen "un sistema que obtingui dos euros més, ni el millor de la història, sinó el que li correspon a Catalunya per les seves necessitats, i tenint en compte les balances fiscals".

La contundència amb la qual s'han expressat els dirigents de Foment del Treball, de PIMEC, de la Cambra de Comerç, d'UGT i de CCOO, en demanar "fermesa" i que la Generalitat no accepti un sistema que no serveixi per afrontar les necessitats de Catalunya, ha fet que Castells hagi indicat que no es conformarà amb un model semblant a l'actual. El conseller d'Economia ha afirmat avui que la Generalitat vol "un canvi real" i no simplement "cosmètic" de model de finançament, a fi que sigui molt més just amb Catalunya, i ha agraït el suport que li han expressat avui els agents econòmics i socials.

Després d'una reunió d'una hora amb les patronals i els sindicats més representatius de Catalunya, Castells ha dit sentir-se totalment recolzat per mantenir "una posició de fermesa" en el procés de negociació, de manera que "l'important és veure que en això, no només anem unides les forces polítiques, sinó que també hi ha les entitats econòmiques i socials, és tot el país el que està al darrere".

A la reunió hi han participat, a més del propi conseller i del secretari general del departament, Martí Carnicer, els presidents de Foment del Treball, Joan Rosell, i de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, els secretaris generals d'UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, i de la PIMEC, Antoni Cañete, així com la secretària de l'àrea socioeconòmica de CCOO-Catalunya, Dolors Llobet.

Isabel-Clara Simó: La por al canvi

Quan les dones van reclamar els drets bàsics de la ciutadania -l'accés al món professional, l'accés al món de la cultura i el dret al vot-, els homes de tot arreu es van posar les mans al cap. Van assegurar que les dones eren incapaces de regir-se, i les esquerres van dir que augmentaria el vot de la dreta perquè les dones estan influïdes per l'Església; els fets van demostrar que ni eren incompetents com a professionals ni com a productores de cultura, ni van votar massivament la dreta. Però va ser un daltabaix i semblava que el món s'ensorrés. Quan els negres americans van començar a exigir els mateixos drets que els blancs, molts blancs es van escruixir perquè van dir que el futur d'Amèrica seria una raça mestissa (sic) i que serien el menyspreu del món. Avui s'ha comprovat que aquells "temors" no sols no tenien sentit, perquè les barreges són més fèrtils que no les endogàmies, sinó que la majoria dels negres s'aparellen amb negres i els blancs amb blancs. Quan els joves de tot l'Estat espanyol van clamar que no volien fer la mili, tota la gent ben pensant va dir que un any de disciplina els feia homes, que les obligacions amb la pàtria són sagrades i que ho diu la Constitució. Però la mili va desaparèixer i ningú no ha notat cap daltabaix ni cap cataclisme. Quan es va discutir la llei del divorci, hi va haver un clam d'oposició, car deien que tots els homes es divorciarien a l'acte, tot i que els fets demostren que hi ha més demandes de divorci per part de les dones, i que, en qualsevol cas, no passa res. Doncs el mateix ha de passar amb la independència. Els qui avui fan escarafalls, després no se'n recordaran, com va passar amb Portugal. Fins i tot s'avergonyiran del seu fanatisme.

Quins collons !!! Solbes enterra el 9-A

Quina patxorra!!! 230708 RAC1

Click To Play

El govern espanyol no farà cap més proposta de base per reformar el finançament autonòmic abans del 9 d’agost. Així de clar ho va afirmar ahir el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, després de parlar amb els representants de totes les comunitats que van assistir a una altra reunió sense acord del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).

A la pràctica, el que suposen les declaracions de Solbes és l’incompliment del que marca l’Estatut. I és que, segons el nou marc, la Generalitat i l’executiu central havien de tenir acordades les línies generals per renovar el model de finançament abans d’aquesta data i, a quinze dies del límit, no hi ha ni el mínim acostament.

L’argument que dóna el ministre és que, com que la setmana que ve hi haurà la Comissió Mixta d’Afers Econòmics, és en aquest òrgan on es podrà continuar negociant amb el govern català. I es tractaria d’una bona sortida si Solbes estigués disposat a aplicar aquesta bilateralitat donant un tracte privilegiat a Catalunya, pactant el nou sistema amb els seus representants i, després, traslladant-lo a la resta de comunitats.

Però el ministeri d’Economia en cap cas entén el tracte amb Catalunya com un diàleg diferenciat. Al contrari, ahir Solbes va assenyalar repetidament que “el principi de la bilateralitat és per a totes les comunitats”, sigui mitjançant contactes “formals”, com és el cas de la Comissió Mixta de què disposa el Principat, o bé “informals”, en altres tipus de trobades. Ja li pot anar fent copets a l'esquena el Castells, ja !!! Això no va ni amb rodes !!! Independència, ja !!!

Per si us molesta el titular, aquí en teniu un altre:

VilaWeb/ElPunt: Solbes admet que no hi haurà novetats abans del 9 d'agost *

*GREC. "eufemisme": Figura que consisteix a emprar un mot o una expressió suau, inofensiu, en lloc d'un de dur, indelicat, desplaent, etc. Mot o locució d'expressió atenuada, en substitució d'un altre de més dur, inconvenient o desplaent.

Símbols franquistes a l'era Chacón

Quan es compleixen els cent dies del nou govern espanyol, amb la catalana Carme Chacón al capdavant de Defensa, encara resten a Barcelona edificis d'aquest ministeri amb símbols franquistes: l'àguila de Sant Joan que Franco va repescar de la simbologia dels Reis Catòlics encara es veu a les façanes de la caserna del Bruc, a la seu de la Capitania General i al Govern Militar.

El novembre del 2007 l'Ajuntament de Barcelona va aprovar una proposició –a instàncies d'ERC i amb el vot de tots els grups municipals, tret del PP– que exigia al ministeri de Defensa la retirada dels escuts franquistes d'aquests edificis.

El 9 de juliol passat, en la comissió d'Afers Institucionals al Parlament de Catalunya, es va aprovar amb els vots a favor de tots els grups, menys el PP i C's, que la Generalitat insti el govern espanyol perquè cedeixi la caserna del Bruc a la ciutat de Barcelona. En aquesta comissió, la diputada d'ERC Patrícia Gomà va aprofitar per tornar a reclamar verbalment la retirada de la simbologia preconstitucional.

Després que l'Ajuntament de Barcelona enviés a Madrid la petició aprovada al novembre, el delegat de Presidència de la corporació municipal, Ignasi Cardalús, s'ha reunit amb representants de Defensa diverses vegades per saber si s'executarà la retirada. Segons el president del grup municipal d'ERC, Jordi Portabella, se'ls ha assegurat que s'hi està treballant, però no s'ha concretat cap calendari.

Barcelona i València, juntes per un finançament més just

Castells 230708 CATr

Click To Play

Els consellers d'Economia de Catalunya i el País Valencià, Antoni Castells i Gerardo Camps, han tornat a mostrar aquest dimecres, en aquest cas a València, la voluntat de col·laboració dels dos territoris en matèria econòmica i de reivindicació d'infraestructures, en un acte organitzat per les cambres de comerç de Barcelona i València. Tots dos consellers han constatat també comparteixen "plantejaments" i "solucions" en aspectes del finançament, i han esgrimit l'augment de població com un dels motius per reclamar un millor sistema. En tot cas, però, han rebutjat parlar de "fronts", perquè la de Catalunya i el País Valencià "no és una estratègia contra ningú".

Els dos consellers han esgrimit les balances fiscals presentades pel govern espanyol per reivindicar que els dos són territoris solidaris, i no han evitat parlar de finançament. Castells ha reclamat un "finançament adequat", tot afegint que "no estem demanant res que no sigui perfectament raonable", però que cal canviar-lo perquè el model "garanteixi la suficiència, adapti els ingressos a l'evolució de variables fonamentals com la població i que l'esforç de solidaritat" de Catalunya també redundi en aquest territori.

Camps ha centrat la seva reivindicació en la necessitat que es tingui en compte la variable de la població en el nou sistema de finançament. "No fem més que sol·licitar al govern espanyol el que és just amb els territoris", ha assegurat, tot dient que no es pot "tancar als ulls" als més de dos milions de persones amb que Catalunya i el País Valencià han augmentat la població en els últims anys.