Maleni assegura que Catalunya serà, amb 3.300 milions, la que rebrà més diners en infraestructures el 2009. Ai, que em pixo !!!

La Ministra de Foment, Magdalena Álvarez, ha assegurat aquest dissabte que Catalunya serà aquest 2009 la comunitat amb més inversió en infraestructures gràcies al 3.300 milions d'euros que hi destinarà el Ministeri de Foment. "Això situa la inversió a Catalunya més de mig punt per sobre del pes del PIB establert a la disposició addicional tercera de l'Estatut", ha puntualitzat Álvarez durant la cloenda de la 13a Trobada d'Economia que s'ha celebrat a S'Agaró.

Álvarez ha assegurat que el pla d'Infraestructures de Rodalies de Barcelona ja està enllestit i que "pròximament el portarem al consell de ministres". Segons la ministra, el pla "preveu un seguit d'actuacions com modernitzar les infraestructures i les estacions, augmentar la capacitat de la xarxa, construir nous intercanviadors i ampliar l'extensió de la xarxa", ha enumerat Álvarez, que ha finalitzat parlant del transport aeri i de la importància creixent de l'aeroport del Prat. "Amb la nova T-Sud hem transformat el Prat i tindrem aeroport fins al 2025", ha afirmat.

ICV no descarta quedar-se a l'oposició en la propera legislatura

La direcció d'ICV ha pactat una esmena a la ponència política en què subratlla que l'únic pacte possible que contempla a Catalunya és amb el PSC i ERC, però que aquest acord "no és una obligació", ja que "podem estar en l'oposició o donant suport des del Parlament", afegeix. Així doncs, en la ponència política que s'aprovarà en la IX assemblea, Iniciativa remarca que el seu deure és "barrar el pas a la dreta i centrar els esforços a aconseguir majories d'esquerres i amb programes d'esquerres".

"Arribar a pactes amb les altres forces d'esquerres no és una obligació en ella mateixa per a ICV. Podem estar en l'oposició o donant suport des del Parlament", afegeix el text pactat amb l'agrupació de Mataró (Maresme), que va fer seves les propostes de l'exconseller Salvador Milà.

"Les aliances de govern d'ICV tenen com a principal prioritat els acords programàtics (...) L'actual sistema de partits a Catalunya està format per sis forces, i només amb PSC i ERC, i no sense dificultats, és possible plantejar-se aliances a nivell nacional", diu el text.

VilaWeb/ElPunt: L'assemblea d'ICV aprova amb crítiques la gestió de Saura

La delegació d'ICV de les Terres de l'Ebre retreu a Saura que no hagi fet prou de president del partit

El president d'ICV a les Terres de l'Ebre i portaveu d'aquesta delegació, Jaume Forcadell, ha carregat aquest dissabte contra la gestió de Joan Saura i ha criticat que no hagi fet prou de president de la formació ecosocialista. 'Joan, hem parlat més en un mes i mig que en quatre anys i això no pot ser', ha avisat. En la segona jornada de l'Assemblea d'ICV, Forcadell ha destacat que es pot entendre que la tasca de Govern és difícil, però ha declarat que el president del partit ha d'anar als territoris i parlar amb la gent i fer de president. També ha criticat que 'no se'ls consultés i informés de decisions que afectaven greument' a l'Ebre.

Josep Puxeu diu que el cabal ambiental de l'Ebre és inassumible

La proposta de cabal ambiental de l'Ebre que va aprovar la comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre el març del 2007 i ratificat uns mesos més tard pel Parlament català no es pot assumir. Així ho ha manifestat el nou secretari d'estat de Medi Ambient, Josep Puxeu, qui assegura en una entrevista publicada ahir pel setmanari La Veu de l'Ebre que «no es pot fer un cabal ambiental». Les seues declaracions han aixecat indignació a les Terres de l'Ebre. «Són un insult», diu el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. «No es pot menysprear el tram final del riu», va afegir el president de la comissió per a la Sostenibilitat, Josep Canicio.

VilaWeb/ElPunt: Puxeu diu que la proposta de cabal ambiental de l'Ebre no es pot assumir

ICV es manifestarà contra la LEC el 30 de novembre

L'Assemblea Nacional d'ICV fa una "crida a participar a les mobilitzacions" en contra de la llei d'educació de Catalunya (LEC) del govern català convocades pel pròxim 30 de novembre per les organitzacions signants del Pacte Nacional per l'Educació. Estan previstes manifestacions de CCOO i UGT, entre altres organitzacions.

En una resolució, que es votarà aquest diumenge, Iniciativa critica que el govern "no ha entès la necessitat d'assegurar el consens educatiu i social a la Llei d'educació". Així mateix, ha acusat l'executiu d'haver primat "l'acord polític amb CiU abans que l'acord social".

En el text, ICV recorda que dotze dels vint signants del Pacte Nacional d'Educació, entre els quals hi ha organitzacions sindicals, de pares i mares i de professorat, entre d'altres, participaran en aquesta concentració perquè consideren que l'actual redactat de la llei no s'ajusta al Pacte Nacional d'Educació.

En participar en les mobilitzacions al costat d'aquestes entitats, ICV marca un perfil propi sobre l'actual llei d'educació impulsada pel conseller Ernest Maragall.

Flandes s'independitza amb el futbol amateur

Flandes li ha marcat un gol per l’escaire a Valònia i ha fet un pas més cap a la seva independència amb l’esport com a excusa. El govern flamenc ha forçat l’escissió del futbol amateur belga i els equips neerlandòfons de totes les divisions, tret de la Primera i la Segona, seran separats administrativament dels francòfons. A cop de talonari, el ministre d’Esports flamenc, Bert Anciaux, ha convençut els clubs del nord prometent-los inversions milionàries i construcció d’estadis a Anvers, Gant i Bruges per al Mundial de futbol que Bèlgica, Holanda i Luxemburg volen organitzar el 2018.

El 3r Congrés Catalanista fa una crida a curar Catalunya de la seva "indefinició"

El 3r Congrés Catalanista começa aquest dissabte, 125 anys després del darrer, que va tenir lloc l'any 1883, amb l'objectiu de "curar" la malaltia de Catalunya. Una dolença que, en paraules del secretari general del congrés, Josep Espar i Ticó, és una "insuficiència com a nació", ja que li falten "tots els instruments perquè la seva realitat nacional sigui forta i reconeguda al món", segons Espar.

Els congressistes investigaran cap on va Catalunya, davant la seva "indefinició actual". El congrés s'estendrà arreu del territori i s'allargarà fins a l'octubre del 2009, moment en el qual els seus impulsors en presentaran les conclusions al Parlament. "Catalunya està indefinida. Uns la volen d'una manera, uns d'una altra, els altres no la volen ni de l'una ni de l'altra, i hi ha dues o tres formacions polítiques que només tenen al cap veure si Catalunya s'enfonsa d'una vegada", explica Espar i Ticó. El secretari general del congrés també s'ha referit a la divisió entre els grans partits catalans, que provoca que Catalunya no acabi de veure cap on va.

La presidenta del congrés és Assumpta Fargas, i hi ha quatre congressistes d'honor: els dos expresidents vius de la Generalitat, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i els dos expresidents del Parlament Heribert Barrera i Joan Rigol.

www.congrescatalanista.cat

Els estudiants universitaris estendran les tancades contra el pla de Bolonya

Els alumnes tancats a la Universitat de Barcelona (UB) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han anunciat aquest divendres que dilluns que ve, dia 24, mantindran la tancada i ocuparan més espais acadèmics.

A la UB, els representants dels entre 200 i 300 alumnes tancats s'han posicionat així en considerar que l'oferta de diàleg del rector, Josep Samitier, és "buida de contingut". Ja està prevista una altra ocupació al campus Mundet, a la Vall d'Hebron.

Samitier havia afirmat al matí que permetrà que els estudiants mantinguin la tancada a l'edifici històric del rectorat durant el cap de setmana, si bé creia que a partir de dilluns haurien d'abandonar l'ocupació en iniciar-se el procés de diàleg. Paral·lelament, a Bellaterra, la Coordinadora d'Assemblees de Facultat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) han anunciat avui que la setmana que ve tornaran a ocupar diverses facultats en protesta pel pla Bolonya.

Els estudiants han anunciat que tenen previst celebrar un referèndum dimarts per demostrar que la comunitat estudiantil està contra de la implantació del pla de Bolonya de reforma dels estudis universitaris. directe.cat: Els estudiants ocupen la Universitat.

Oriol Junqueras: La matança de la mina de Columbine

El 21 de novembre de 1927 feia cinc dies que els treballadors de les mines de carbó de l'Estat de Colorado s'havien declarat en vaga, convocats per la International Workers of the World. Aquella matinada, acompanyats de les seves esposes i dels seus fills, els miners de l'explotació Columbine es van concentrar a la porta nord de l'explotació. Els dies precedents havien estat rebuts amb galetes i cafè, que havia encarregat Josephine Roche, la filla del propietari. Aquesta vegada, però, els esperaven un grup de rangers i de civils armats amb fusells, pistoles automàtiques i tres metralladores pesades. Després d'una llarga discussió, el líder de la vaga, Adam Bell, va intentar obrir la porta del recinte i va ser violentament colpejat amb trossos de tubs de gas, utilitzats com a maces. Un adolescent de 16 anys i una dona el van intentar protegir amb dues grans banderes nord-americanes que portaven, però les forces parapolicials les hi van arrencar de les mans i van llançar pots de gas lacrimogen sobre la multitud. La consegüent trifulga general va acabar en una massacre. Quan el foc va cessar, 12 persones havien mort o estaven agonitzant. Finalment van recollir una de les tres banderes que portaven, tacada de sang i amb 17 forats de bala. Aquests esdeveniments es van produir en un context profundament marcat per les execucions a la cadira elèctrica dels anarquistes italians Sacco i Vanzetti, que s'havien dut a terme el 23 d'agost anterior. La història del capitalisme, doncs, no ha estat pas sempre un camí de roses i, molt sovint, la correcció dels seus excessos ha resultat tremendament costosa per a les classes treballadores. Sens dubte, faríem bé de no oblidar que en el camí de la llibertat no podem deixar mai de caminar.

Quico el Célio presenta «Oco!»

Una paraula genuïnament ebrenca, oco, que serveix per alertar de perills imminents. Aquest és el títol del nou disc dels Quicos que es va presentar ahir a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa i que es presentarà avui a les 10 a l'Auditori de Barcelona. «Primer ho hem volgut fer a Tortosa com amb els discos anteriors», explicava ahir un Artur Gaya nerviós i alhora ansiós per enfrontar-se d'una vegada amb el públic ebrenc i estrenar l'espectacle d'Oco!. «El públic d'aquí és el que més temor i respecte ens fa perquè és el que més ens coneix, i per això sembla que hi tingues més compromís», afegia Gaya. El grup de folk tortosí no va defraudar el seu públic i li va oferir un espectacle de prop de dues hores amb gags especialment confeccionats per presentar cadascun dels dotze temes del disc o «el compax» com l'anomena Quico el Célio (Artur Gaya). Les nuclears amb les fuites radioactives d'Ascó, el preu de l'habitatge o l'amenaça del canvi climàtic al Delta, són alguns dels temes que afronten els Quicos en l'espectacle que acompanya el seu setè disc. L'escenografia senzilla però molt cuidada ha estat dissenyada per Jordi Cerdà i situa dalt de l'escenari una xarxa de pescadors –hi ha un tema dedicat a la dura faena del pescador– i un cèrcol de llumetes al voltant de la bateria que vol simbolitzar «les animetes» o les nostres pors. També és idea de Cerdà la cinta protectora oco. «És una cinta per envoltar àrees d'especial sensibilitat», va explicar Quico el Célio durant l'espectacle. Una cinta com la que utilitzen les forces de seguretat per acordonar determinats espais i impedir el pas de les persones. «És una cinta protectora de tot allò que és sensible», va afegir el Célio tot assenyalant que l'especial sensibilitat del públic amb la música dels Quicos també el convertix en un element a protegir. Així un dels punts àlgids de l'espectacle va ser quan el Noi (Quique Pedret) va baixar de l'escenari per envoltar amb cinta oco el públic assegut a les cadires de l'auditori.

Pintades contra Companys pel 20-N

Feixistes no identificats han atacat aquesta matinada el lloc on va ser afusellat Lluís Companys, al castell de Montjuïc, i hi han pintat diversos lemes contra el president màrtir de la Generalitat. També han tacat amb pintura vermella la placa i el monòlit que recorden l'afusellament, al fossar de Santa Eulàlia. En el mur i un arbre proper s'hi podien llegir lemes com "Companys assassí. Es va fer justícia", al costat d'un punt de mira dibuixat. També s'hi podia llegir: "Aquí yace un asesino. Arriba España" i "Honor a los caídos por España. Presentes!", segons ha avançat el canal de notícies de Televisió de Catalunya, el 3/24. L'Ajuntament ha denunciat el cas als Mossos d'Esquadra i pròximament netejarà les pintades. L'atac coincideix amb el 33 aniversari de la mort del dictador.

Canet (ERC) critica que l'alcalde d'Ascó s'hagi negat a respondre sobre la instal·lació del cementiri nuclear

El diputat d'ERC al Congrés dels Diputats, Francesc Canet, ha criticat que el president de l'Associació de Municipis en Àrees Nuclears (AMAC) i alcalde d'Ascó, el convergent Rafael Vidal que treballa a la nuclear, no hagi respost a les seves preguntes sobre el cementiri nuclear en la Comissió d'Indústria, Comerç i Turisme. Segons Canet, Vidal 's'ha negat a respondre' a preguntes al voltant de la possibilitat que Ascó vulgui acollir el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears i sobre 'per què el municipi dóna l'esquena' a l'oposició al MTC mostrada pel territori i pel Parlament de Catalunya. Canet també ha criticat el 'menyspreu al territori' del gerent de l'AMAC, Marià Vidal d'Abadal.

Diari de Tarragona: Canet (ERC) critica que l'alcalde d'Ascó s'hagi negat a respondre sobre la instal·lació del cementiri nuclear

Alego: L’Alcalde d’Ascó es nega a respondre sobre la instal·lació d’un magatzem de residus nuclears adduint un defecte de forma

Escòcia es resisteix a diluir la seva selecció en un equip britànic

El primer ministre escocès, Alex Salmond, recordava fa una setmana a la BBC-Escòcia que “de cap manera s’hauria de posar en perill la situació de privilegi de les quatre federacions britàniques a causa d’un torneig sub-23”. Salmond feia referència a la posició pel president de la FIFA, Sepp Blatter, que va afirmar que la participació d’un equip britànic als Jocs de Londres 2012 “podria posar en perill l’actual estatus” de les associacions nacionals. Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord són membres de ple dret de la FIFA d’ençà del congrés de l’organització del 1946. Des d’aleshores participen per separat en les competicions que organitza la FIFA, i també en les de la UEFA. L’argument de Blatter era que “la condició de privilegi” que tenen les quatre seleccions britàniques podria ser qüestionada per altres federacions estatals, com ja ha succeït en el passat. Aquesta mateixa setmana, Pete Wishart, diputat de l’SNP a Westminster, ha instat la FIFA a investigar l’actitud del govern britànic en relació amb possibles pressions per fer competir un onze del Regne Unit a Londres 2012. Wishart ha escrit igualment al primer ministre britànic, l’escocès Gordon Brown, per recordar-li que la FIFA no admet ingerències polítiques externes i mostrar el refús del seu partit al projecte.

Els Mossos d'Esquadra reprimeixen amb contundència els estudiants a la manifestació de Barcelona

Els estudiants que s'han manifestat aquest dijous a Barcelona contra el procés de Bolonya i els agents antiavalots han protagonitzat forts enfrontaments a les Rambles, quan els agents els han impedit el pas. Alguns estudiants, i també alguns periodistes, han resultat ferits pels cops. Uns 4.000 estudiants, segons la Guàrdia Urbana, han participat en la concentració que s'estenia des de la plaça Universitat a la plaça Catalunya. Diversos centenars d'estudiants han ocupat el vestíbul i un dels claustres de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB) en acabar la manifestació que ha recorregut el centre de la ciutat i que ha portat els Mossos a carregar contra alguns joves. Al crit de "Contra Bolonya, ocupem les aules", els estudiants han entrat en massa al vestíbul de l'edifici, situat a la plaça Universitat, i han pujat les escales que porten al rectorat, on s'han concentrat davant del vicerectorat d'Estudiants. La manifestació ha estat convocada pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i per la Coordinadora d'Assemblees d'Estudiants.

Isabel-Clara Simó: El nostre mar a l'ONU

Que el genial Miquel Barceló hagi fet la cúpula de la Sala dels Drets Humans i de l'Aliança de Civilitzacions de la seu de l'ONU a Ginebra, que el resultat hagi estat una obra d'art monumental que traspassarà els segles, que l'originalitat sigui tal que podem dir que no s'assembla a cap altra obra, que sigui la lògica continuació de la també genial capella de la Seu de Palma, que l'elaboració hagi estat impressionant i els recursos emprats imaginatius, tot això ens fa poder dir sense cap mena de dubte que és una fita en la història de l'art català. La meva felicitació entusiasta a Miquel Barceló. Doncs bé, glatint per veure en directe el que només he vist en imatges, em quedo de pasta de moniato en sentir tertulians que parlen de "mamarrachada", de "bodrio" i de "techo asqueroso" en referir-s'hi. Mai els insolvents en cultura havien estat tan desvergonyits. Té raó el director de l'Avui quan, a la seva columna de dimecres, es preguntava quina importància tenen els quilos de pintura o els costos davant d'una obra d'aquest calibre artístic. Hem caigut en la vilesa que l'art sigui menyspreat per raons polítiques, i que la ceguesa artística tingui altaveus enormes. Em diuen que si tinc la paciència, que no la tinc, de seguir què en diuen els de la caverna mediàtica, m'horroritzaré. Lluny de mi cap mena d'afany de tallar o inhibir l'opinió lliure de cadascú. Però tampoc la meva. Són persones que segurament aplaudeixen el toro d'Osborne. I que consti que de curts de gambals n'hi ha a tots els partits: voler col·locar una placa de la monja Maravillas de Jesús en un Congrés de Diputats aconfessional és una bajanada tan gran com veure només diners en la cúpula de Barceló.

La presidenta dels jutges catalans creu que no es podran investigar els crims del franquisme i la Guerra Civil

La màxima responsable de la judicatura catalana, Maria Eugènia Alegret, no és partidària de continuar la investigació contra els crims del franquisme oberta pel magistrat de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón i traspassada ahir als jutjats territorials. Segons la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), "si els suposats autors són morts per a Madrid [en referència a l'Audiència Nacional], també ho són per als jutjats de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona", ha al·legat aquest dimecres.

Tot i així, Alegret ha recordat que cada jutge haurà de decidir si accepta la competència, en cas que li arribi algun dels casos denunciats. Segons la presidenta del TSJC, els jutjats territorials podran optar per decidir pel seu compte o plantejar el cas a una instància superior. I si finalment acceptessin la competència, cada jutge hauria de decidir si arxiva la causa o segueix endavant amb la investigació. La posició d'Alegret, contrària a la investigació oberta per Garzón, és compartida per almenys quatre presidents més de tribunals superiors de l'Estat espanyol. Els màxims responsables de la justícia al País Valencià, a l'Aragó, a Cantàbria i a Castella i Lleó han coincidit amb la magistrada catalana en unes jornades a València i han presentat arguments del mateix tipus.

De fet, la majoria han estat més contundents que Alegret. El president del TSJ de Castella i Lleó, José Luis Concepción, creu que Garzón, en renunciar a continuar la investigació centralitzada –al·legant que Franco i la resta dels autors dels fets amb responsabilitat sobre tot el territori estatal són morts– ha reconegut "l'error comès en obrir un procediment que no havia d'haver obert", i ha afegit que "sense responsable penal no hi ha delicte".

VilaWeb/ElPunt: Garzón deixa el cas dels crims del franquisme en inhibir-se en la causa a favor dels jutjats territorials

El Govern ja ha recollit a la zona de Corbera d'Ebre un centenar de restes òssies de combatents de la Batalla de l'Ebre

El Govern ha iniciat aquesta setmana la recollida de restes òssies de combatents que van participar en la Batalla de l'Ebre. L'equip de l'empresa Cat Patrimoni, encarregada d'aquests treballs, ha recollit un centenar d'ossos en només dos dies, restes que són documentades i traslladades al Centre d'Interpretació 115 Dies de Corbera d'Ebre, per al seu estudi. A més, la directora general de la Memòria Democràtica de la Generalitat, M. Jesús Bono, ha explicat que el Govern signarà en breu un conveni amb l'empresa Aerta, promotora dels parcs eòlics projectats a la zona, per establir un protocol d'actuació en cas que es trobin restes humanes durant la instal·lació dels parcs. L'antropòloga Susana Carrascal mostra tres fèmurs recollits aquesta setmana al terme de Corbera d'Ebre. VilaWeb/ElPunt: El govern inicia la recuperació de les restes humanes de la batalla de l'Ebre

La PDE demana que els pous d'emergència de Vinallop serveixin per portar aigua als municipis ebrencs i no a Tarragona

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) s'ha mostrat sorpresa davant l'anunci del govern espanyol i la Generalitat, que han confirmat aquest dimecres que els pous que es construiran a la zona de Vinallop a Tortosa es clausuraran després de les obres de descontaminació del pantà de Flix (Ribera d'Ebre). Joan Antoni Panisello, portaveu de la PDE, ha valorat positivament aquest 'canvi d'opinió' i el fet que s'hagi descartat subministrar el polígon Catalunya Sud amb l'aigua dels pous. Panisello també ha demanat que aquests pous serveixin per abastir d'aigua els municipis ebrencs i no el Camp de Tarragona, zona que 'té prou aigua i disponibilitat per abastir-se' durant els treballs a Flix.

Els domassos amb la senyera tornaran al Saló de Cent de Barcelona abans que s'acabi l'any

Els murs del Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona tornaran a ser guarnits amb els domassos amb la senyera teixits als segle XIX després d'un exili de quatre anys. La comissió de Presidència del consistori ha aprovat aquest dimecres per unanimitat restituir els tapissos al seu lloc. La proposta ha estat presentada per la portaveu del grup municipal d'ERC, Ester Capella, i hi han votat a favor tots els altres partits: CiU, el PP, el PSC i ICV. El text aprovat obliga l'equip de govern, format pel PSC i ICV, a fer penjar els domassos al saló abans que s'acabi l'any.

ERC ha presentat la petició arran d'una campanya popular engegada per Estat Català i diverses entitats a través d'internet. La campanya, titulada Volem els domassos al Saló de Cent, es va estendre ràpidament per la xarxa i el president del grup municipal dels republicans, Jordi Portabella, ha reconegut avui "l'esforç i la persistència" dels impulsors de la idea, ja que permetrà que "la ciutat tingui els símbols que li pertoquen com a capital de la nació".

Els domassos van ser encarregats durant la restauració del saló dirigida per Lluís Domènec i Montaner al segle XIX. Durant la dictadura van ser retirats, però l'últim alcalde predemocràtic, Socías Humbert, els va tornar a penjar durant la transició. Van guarnir la sala noble fins que l'any 2004, en època de l'alcalde Joan Clos, es van retirar per fer-los restaurar. Les tasques de neteja van durar un any, segons van indicar fonts municipals a l'AVUI.cat, però per raons no aclarides els tapissos no es van tornar a col·locar.

Jordi Portabella: Els domassos del Saló de Cent, símbols de país

El govern treu importància al segon incompliment del govern espanyol

El govern ha tret aquest dimarts importància al segon incompliment del govern espanyol sobre el nou model de finançament català després que hagi quedat exhaurit el termini fixat per la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, en un pacte arribat amb el president d'ICV, Joan Saura, el mes d'agost passat.

Després de la reunió del consell de govern d'aquest dimarts, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha explicat que només hi ha hagut un "comentari rapidíssim" a l'inici de la reunió sobre aquest assumpte. També ha remarcat que l'important és "el compromís" del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, "de tancar una acord abans que acabi l'any". El conseller d'Educació ha assegurat que hi ha "una espectativa raonable" que es basa en "la feina real" que s'està fent per aconseguir tancar el pacte sobre finançament en el mes i mig que queda perquè acabi l'any.

Zapatero presenta la cúpula de Barceló com un regal "a tots els éssers humans"

L'Estat espanyol ha donat a l'ONU les obres de remodelació de la Sala XX de la seu de l'organisme internacional a Ginebra i, a canvi, ha rebut agraïments per la "generositat" i el president José Luis Rodríguez Zapatero ha vist com la seva idea de l'aliança de civilitzacions servia per rebatejar l'espai. En la restauració, que ha costat 20 milions d'euros i molta polèmica, hi destaca la cúpula de l'artista mallorquí Miquel Barceló. En la cerimònia d'aquest dimarts a Ginebra, amb uns 700 convidats, el rei Joan Carles ha lloat la "indubtable bellesa creativa i la força expressiva" de la cúpula, 1.400 metres quadrats pintats amb 35 tones de pintura i convertits en un mar-cova amb estalactites. Per Zapatero, la donació de la cúpula, comparada per molts amb la capella Sixtina del Vaticà, ha estat "un regal d'Espanya a tota la comunitat internacional, a tots els éssers humans, a tots els països". Pel president espanyol, la "impressionant cúpula" és un reflex de "l'Espanya del segle XXI, un país solidari, compromès amb l'ajut al desenvolupament i contra la intolerància, la discriminació i la pobresa". Ja mos podem imaginar qui ha pagat la broma !!!

Tresserras: 'El retard del govern espanyol perquè TV3 es vegi al País Valencià és injustificable'

El conseller recorda que el ministeri d'Indústria encara ha d'aprovar el múltiplex per a la reciprocitat amb Canal 9 El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha criticat que el govern espanyol encara no hagi aprovat el decret per fer possible legalment la reciprocitat de les emissions de TV3 i de Canal 9. 'L'acord va ser amb el ministre Clos el 2007 i des de llavors tant el govern valencià com el català estem pendents d'aquest decret. El retard és injustificable', ha dit Tresserras, en una entrevista amb l'agència ACN.

Malgrat la insistència del govern valencià a tancar els repetidors d'Acció Cultural que permeten que TV3 es vegi al País Valencià, el conseller ha defensat la gestió de la Generalitat de Catalunya en aquest conflicte. Des de l'agost Canal 9 es pot veure mitjançant la TDT a l'àrea metropolitana de Barcelona, però això no va aturar el procés de tancament dels repetidors al País Valencià ni les multes a ACPV. I perquè siguin possibles d'una manera normalitzada les emissions de TV3 cal que el govern espanyol aprovi un nou múltiplex. Però tant Tresserras com el seu homòleg valencià, Vicent Rambla, encara l'esperen.

Garzón fa marxa enrere

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha fet marxa enrere en la investigació dels desapareguts durant el franquisme. Garzón ha declarat extingida la responsabilitat penal de Franco i altres alts càrrecs del seu règim i ha decidit remetre la causa que va obrir per investigar els crims de la Guerra Civil i el franquisme als jutjats d'instrucció dels territoris on es troben les fosses comunes que va autoritzar a obrir en declarar-se competent el 16 d'octubre passat.

Amb aquesta resolució, Garzón s'avança a la decisió que el ple de la sala penal de l'Audiència Nacional tenia que adoptar en una pròxima reunió sobre la competència del magistrat per investigar els fets, una decisió a la qual la Fiscalia s'oposava per entendre que són competència dels jutjats territorials on es van cometre els crims.

El magistrat ha fet aquest pas en incorporar-se aquest dilluns al jutjat després d'estar dues setmanes de baixa mèdica i després que el ple de la sala penal paralitzés, a instàncies de la Fiscalia, les exhumacions a les quals Garzón va donar el vistiplau en declarar-se competent i que va permetre l'obertura de la fossa on hi ha les restes del poeta Federico García Lorca.

Avui: Les associacions es plantegen presentar un recurs contra la decisió de Garzón de fer marxa enrere