Zapatero contradiu Castells

ZP mentider 040609 RAC1

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha assegurat aquest dijous a Barcelona que és "molt a prop" el moment en què el seu executiu i la Generalitat tancaran un acord sobre el nou finançament català que complirà l'Estatut. "Som a la recta final, som a prop; jo diria que molt a prop", ha dit quan se li ha preguntat sobre l'estat de les negociacions en la roda de premsa oferta poc abans de dinar amb la junta del Cercle d'Economia, en una reunió a la qual també assistia el president de la Generalitat, José Montilla.

Aquestes declaracions arriben l'endemà que el conseller d'Economia i Finances de la Generalitat i principal negociador per la part catalana, el socialista Antoni Castells, assegurés que no hi ha "avenços tangibles" sobre el finançament. L'última oferta de Zapatero, segons les dades de Castells, va ser la dels 2.000 milions d'euros addicionals per a Catalunya, molt per sota de les aspiracions catalanes.

Avui: Tremosa diu que la visita de Zapatero li recorda l'època de Franco

Obama ofereix als musulmans una nova relació basada en el respecte mutu

El president dels EUA, Barack Obama, ha afirmat aquest dijous que "ha d'acabar aquest cicle de sospita i discòrdia" en les relacions entre els EUA i el món musulmà i ha ofert a canvi "un nou inici" basat en els interessos i el respecte mutus.

Obama ha parlat així en el seu discurs al món musulmà des de la Universitat del Caire, en el qual ha assegurat: "Mentre la nostra relació es basi en les nostres diferències, estem potenciant els que cultiven l'odi en lloc de la pau, i els que promouen el conflicte en lloc de la cooperació". Estats Units i l'islam "no necessiten competir", sinó que comparteixen principis com la justícia, la tolerància i la dignitat dels éssers vius, ha afirmat.

El president nord-americà ha fet referència a les seves pròpies experiències de l'islam com un nen que va créixer en un país musulmà, a Indonèsia, i com a jove organitzador comunitari en barris de Chicago amb una gran població musulmana.

VilaWeb: La majoria del món musulmà aplaudeix el discurs d'Obama

Medi Ambient considera vulnerables per contaminació de nitrats 20 municipis de l'Ebre

El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) presentarà al·legacions a la proposta del Departament de Medi Ambient per declarar zona vulnerable per contaminació de nitrats una vintena de municipis de les Terres de l'Ebre. UP sosté que no s'han justificat les causes de manera rigorosa, ja que hi ha municipis on la restricció és parcial com és el cas d'Amposta o el de Camarles. A més, el sindicat agrari assegura que aquesta delimitació suposarà greus restriccions per a l'activitat agrícola i ramadera.

De la vintena de municipis que el Departament de Medi Ambient ha inclòs en la zona com a vulnerables per contaminació de nitrats, n'hi ha sis que ho són parcialment. «No entenem quin criteri han seguit per determinar que una part del municipi és vulnerable i l'altra no, han trossejat els pobles», va dir Montesó. Aquest és el cas de l'Aldea, l'Ampolla, Camarles, Tortosa, Amposta i Sant Carles de la Ràpita. Pel que fa als altres municipis que es consideren zona vulnerable (en aquest cas totalment) són: Aldover, Roquetes, Tivenys, Xerta, Alcanar, Freginals, la Galera, Godall, Masdenverge, Santa Bàrbara, Ulldecona, Benissanet, Miravet, Ginestar, Móra d'Ebre i Móra la Nova. La Terra Alta és l'única comarca que no té cap municipi inclòs.

Concentracions de protesta a totes les plantes del grup químic Ercros

Els treballadors d'Ercros van tornar a mobilitzar-se ahir per manifestar el seu rebuig a l'ERO presentat pel grup químic. La plantilla del centre de Tortosa (l'antiga Polialco) es va afegir a la protesta i al migdia es van concentrar davant la fàbrica, tot i que en aquest cas l'ERO només afecta cinc treballadors. «La fàbrica de Tortosa és moderna i té futur, no estan justificats aquests acomiadaments», va manifestar el delegat d'UGT al comitè d'empresa, Domingo Tomàs. Els treballadors de Flix i els de les plantes de Tarragona també es van manifestar ahir a la porta de les respectives fàbriques. A Flix és on hi ha més treballadors afectats pel pla d'ajust, amb 51 acomiadaments i 24 suspensions temporals de contracte. De fet, en aquest municipi de la Ribera d'Ebre la concentració no va ser només de treballadors sinó que s'hi van afegir veïns de la població.

Avui els delegats sindicals d'Ercros es concentren davant del Departament de Treball a Barcelona, on està prevista la primera reunió negociadora entre el comitè d'empresa i Ercros. D'entrada, els sindicats rebutgen de ple els acomiadaments.

Vint anys de Tiananmen

Les forces de seguretat de la Xina van desplegar-se ahir per la plaça Tiananmen de Pequín en ocasió del vintè aniversari, avui, d'una de les protestes polítiques més importants, que va acabar amb centenars de morts i milers d'arrestats. El govern xinès vol evitar que cap commemoració d'aquells fets desafiï la seva estabilitat. Per això la policia ha ordenat el confinament a casa de molts dissidents i ha fet tancar la plaça de Tiananmen. 'Enguany, la policia ha adoptat mesures molt més radicals', va dir ahir Nicholas Bequelin, de Human Rights Watch a Hong Kong. Algunes d'aquestes mesures policíaques han estat la censura de notícies de televisions estrangeres sobre Tiananmen i el blocatge de serveis d'internet, com ara el nou motor de recerca de Microsoft (Bing), Hotmail i la xarxa de microblocs Twitter. Tot va començar amb una concentració d'estudiants universitaris a la plaça de Tiananmen de Pequín, el 17 d'abril de 1989, per honorar la memòria de Hu Yoabang, el secretari general del Partit Comunista xinès que acabava de morir. Hu era el símbol, per als manifestants, de l'anticorrupció i de la reforma política, i en nom seu van reclamar llibertat de premsa i canvis democratitzadors a la Xina. Era la llavor d'una protesta que ràpidament es va estendre socialment (s'hi van sumar treballadors) i geogràfica (hi va haver grans manifestacions, l'abril i el maig, en una vintena de ciutats). La democratització del país i la dimissió de Deng Xiaoping i de Li Peng eren els principals motors de la Primavera de Pequín, que va tenir el seu centre neuràlgic i simbòlic en les concentracions pacífiques a la plaça de Tiananmen. La protesta més important en favor dels canvis polítics es va acabar bruscament el 4 de juny de fa vint anys, quan desenes de milers de soldats (hi ha qui parla de 300.000) van assaltar la plaça. Al darrere deixaren centenars de morts (la xifra encara no se sap amb exactitud), deu mil arrestats i els principals capdavanters foren executats. L'assalt també va tancar la porta als dirigents del Partit Comunista xinès que advocaven pel diàleg amb els manifestants i que volien continuar les reformes internes de signe polític liberalitzador. Des d'aleshores, la data del 4 de juny, el dia de la 'rebel·lió contrarevolucionària', és tabú per a les autoritats xineses.

Isabel-Clara Simó: I si són els pares?

Distingits bisbes, excels senyor Rajoy: ¿volen que parlem una mica de la nena de setze anys que va a avortar sense tenir present el permís dels seus diligents pares? (per cert: què li passa a vostè amb les nenes, senyor Rajoy?). Doncs imagini una adolescent que ha quedat prenyada, i que, armant-se de valor, confessa als seus amatents pares la seva situació. Ara escolti la mare que diu: "Nena, això ho hem de resoldre". I el pare que rebla: "Com vols ser mare ara, quan ni tan sols has començat la carrera ni has fet cap Erasmus a Europa?". Vull dir: què passa si són els pares els qui volen que la nena avorti? En què queda la sacralitat de la família, la moral pública i aquest amor boig que senten pels embrions -quan ja caminen no cal: ja els podem matar, en una guerra o en una cadira elèctrica-? Vostès s'imaginen uns pares de conte de fades i uns fills de còmic esbojarrat. Que per què faig aquesta hipòtesi? Sóc de les persones que, durant el franquisme, es van preguntar quantes noies, i dones, anaven a Londres o Amsterdam a avortar. Les enquestes eren imprecises, no cal dir-ho, però vam reunir prou testimonis directes per dir que la majoria de les noies hi anaven acompanyades de la seva progenitora. Encara més: hi havia qui deia que moltes mares eren d'Acció Catòlica, però en això no m'hi posaria forta. Eren amatents mares fent costat a la plorosa filla, que estava plena de dubtes. I aquest que descric és el millor dels casos. Si era filla d'obrers, els pares feien recol·lecta entre les veïns per "ajudar" la nena. Repeteixo: ¿i si són els pares els qui volen que la nena avorti, hipòtesi ben plausible? Potser que descendissin dels seus despatxos i trepitgessin el carrer. És dur i àcid. Però és real.

Oriol Junqueras aposta per sotmetre a referèndum el Tractat de Lisboa

Oriol Junqueras 030609 COMr

El candidat d'ERC a les eleccions europees, Oriol Junqueras, ha apostat aquest dimecres perquè el Tractat de Lisboa sigui sotmès a referèndum per part dels ciutadans europeus, tal com es va fer amb la fallida Constitució europea.

Junqueras ha acusat alguns Estats de mirar de "modificar lleument la proposta" que va ser rebutjada per França i Irlanda i "no consultar a la ciutadania perquè tenen por de tornar a perdre". "Nosaltres no tenim por a la democràcia i som partidaris de tornar a consultar", ha dit.

Junqueras ha proposat perquè les "decisions estratègiques" de la UE siguin sotmeses a consulta dels ciutadans.

En un acte al Parc de la Ciutadella, davant del Parlament, Junqueras ha denunciat "dèficits democràtics" a les institucions europees i que els estats "han construït una Europa d'esquena a la ciutadania". Entre aquests "dèficits", Junqueras ha posat com a exemple que el Parlament europeu té "una capacitat de control sobre la Comissió Europea molt limitada". "Des de quan un executiu està fora del control del legislatiu?", s'ha preguntat.

Oriol Junqueras: "El Parlament Europeu avala que avancem cap a la independència" (elPeriódico)

Més de 20.000 alumnes participaran a partir del setembre en la primera fase de desplegament del llibre digital

Llibres Digitals 030609 RAC1

Un total de 20.780 alumnes de 202 centres de secundària de Catalunya participaran en la primera fase de desplegament dels llibres digitals a l’aula a partir del proper curs. El nombre de centres que s’hi ha inscrit per participar-hi és, doncs, el doble del que es preveia en un principi.

Tots els centres s’han compromès a emprar el material digital en, com a mínim, el 25% del currículum. A més, 76 dels 200 centres han optat per la modalitat del pla en la qual cada alumne/a comptarà amb un ordinador personal per fer el seguiment de la classe i el percentatge de continguts que impartiran amb material digital augmenta fins al 60%.

Els altres 126 centres, en canvi, combinaran els continguts digitals amb els materials tradicionals en format paper i s’han compromès a fer servir els llibres digitals en el 25% de les matèries, tot i que podran incrementar aquest percentatge en el moment que considerin oportú. Entre totes dues modalitats, el pla s’implantarà en 745 aules d’ESO.

L'OEA acorda la readmissió de Cuba

Els ministres d'Exteriors que participen en la 39a Assemblea General de l'Organització d'Estats Americans (OEA) han arribat avui a un acord per derogar de forma consensuada la suspensió a Cuba, aprovada el 1962.

El canceller de l'Equador, Fander Falconí, ha anunciat en declaracions als periodistes la decisió adoptada avui per consens. "Ja s'ha aprovat en aquests moments per tots els cancellers, per consens, això és una molt bona notícia, reflecteix el canvi d'època que s'està vivint a Amèrica Llatina", ha afirmat Falconí. "S'ha arribat a un consens sobre un text que no condiciona i el que planteja (...) és eliminar l'exclusió de Cuba que s'havia pres l'any 62", ha especificat el ministre equatorià.

"Molts de nosaltres no havíem nascut en aquell moment i el que està fent aquesta generació és bàsicament esmenar la història i aquí tenim un repte de construir una història diferent", ha afegit.

Castells avisa que la negociació del finançament continua encallada per culpa de Madrid

Antoni Castells 030609 CATr

El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha admès que en les últimes setmanes no s'ha avançat en les negociacions amb el govern espanyol sobre el nou model de finançament.

En declaracions al programa L'oracle de Catalunya Ràdio, dirigit per Xavier Graset, Castells ha explicat que el tripartit fa el que pot però que Madrid no respon amb cap gest, tot i que el mateix Zapatero ha anunciat que abans del 15 de juliol es convocarà el consell de política fiscal i financera perquè tots els territoris firmin el nou model.

“En les últimes dues setmanes he vist la senyora vicepresidenta i ministra d’Economia i Hisenda, dissabte a Sitges, per exemple. Va ser molt agradable, vam parlar de moltes coses, no del finançament. I que jo sàpiga, i jo crec que d’aquest tema en sé alguna cosa, doncs no s'ha avançat gaire”, ha dit.

Arnaldo Otegi considera que el 7-J "tenim l'oportunitat de dir que és possible una segona transició que reconegui el dret a l'autodeterminació"

Arnaldo Otegi 030609 CATr

El líder de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi està convençut que en les properes eleccions al Parlament europeu del 7 de juny, tant bascos com catalans "tenim l'oportunitat de dir que hi ha una segona transició possible que reconegui els nostres drets nacionals i el dret a l'autodeterminació".

La setmana passada, Otegi va demanar el vot per a Iniciativa Internacionalista i aquest dimecres, en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, ha detallat que aquest partit, "amb la seva valentia, ha permès que els que estem sense veu puguem reiterar quins són els eixos de la nostra proposta i puguem participar a la campanya electoral com a convidats".

I és que, segons ha dit, "si es vol la pau de veritat no es pot fer política sense l'esquerra abertzale".

En aquest sentit, però, el lider de l'esquerra abertzale ha descartat aquest dimarts reeditar un pacte com el de Lizarra perquè, al seu entendre, la solució al conflicte d'Euskal Herria "passa per arribar a un acord amb els partits que no són independentistes, i em refereixo al PSOE i al PP".

elPeriódico: Otegi s'ofereix a dialogar amb socialistes i populars per solucionar el conflicte basc

L'avenç del català a Europa frega el ridícul

el català a Europa 030609 RAC1

La guerra pel català a Europa no s'hauria de combatre a Brussel·les sinó a Madrid. L'oficialitat de la llengua catalana a la UE no depèn ni de l'Eurocambra ni de l'eurodiputat del PP Alejo Vidal-Quadras, l'ase dels cops d'aquesta campanya electoral, atacat per la resta de candidats i que, fins i tot, protagonitza els cartells electorals del PSC. És, precisament, el govern espanyol qui ha d'aprovar la reforma del règim lingüístic per afegir el català a les 23 llengües oficials. El secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, tem que un país 'històricament europeista' com Catalunya entri 'en una fase d'euroescepticisme i distanciament'.

Avui: "Perquè el català sigui oficial a la UE, la gent s'hi ha d'implicar"

Zapatero no vol problemes amb els antimilitaristes catalans i trasllada a Palma la cimera europea de Defensa prevista a Barcelona

El Consell de Ministres de Defensa de la Unió Europea, que haurà d'organitzar el govern Zapatero l'any vinent en el marc de la presidència espanyola de la UE, se celebrarà finalment a Palma i no a Barcelona, com s'havia previst inicialment. La força del moviment pacifista i altermundista català ha fet reconsiderar els plans inicials de la ministra Carme Chacón, cap de llista del PSC a les eleccions espanyoles de l'any passat, i finalment se celebrarà a Palma, perquè tractant-se d'una illa, la policia espanyola ho té molt més fàcil per controlar les anades i vingudes dels antimilitaristes.

"Estem encantats amb Eto'o, però és un dels que té més ofertes"- Laporta dixit

Joan Laporta, president del Barça, ha assegurat aquest dijous que en el club estan "encantats amb Eto'o" i ha explicat que "seria molt bonic que acabés la seva carrera al Barça", encara que ha recordat que "el mercat del futbol és molt dinàmic" i "ens podem trobar amb alguna sorpresa", perquè el camerunès és "un home molt cobejat".

El dirigent, que ha insistit en què totes les qüestions amb vista a la planificació de la temporada són tasca del secretari tècnic, Txiki Beguiristain, i de l'entrenador, Pep Guardiola, ha explicat que Eto'o "és dels que reben ofertes importants". Laporta ha recordat que el Barça disposa "d'una estructura determinada" que no la variarà. "Ens ajustem a la nostra idea. S'apunten xifres molt importants i hem de tenir els peus a terra", ha indicat.

Samuel Eto'o té contracte fins a finals de la temporada que ve, per això si no renova amb el Barça, el camerunès podria negociar el seu futur amb el club que volgués a partir del pròxim 1 de gener del 2010.

"Volem que continuï, té contracte i tant de bo pogués renovar", ha dit el president del Barça, que ha insistit en què totes les decisions esportives es prenen des de la secretaria tècnica i que en cap cas avançaria res. "No entraré a radiar situacions que no convenen", ha afegit.

Xavier Garcia s'emporta la I Beca d'Estudis de l'Obra i Figura d'Artur Bladé i Desumvila

L'alcalde en funcions de Benissanet, Ignasi Balber, i representants del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, l'Associació Artur Bladé i Desumvila i l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre van signar ahir el conveni per promoure la beca d'estudis de l'obra i figura d'Artur Bladé i Desumvila, dotada amb 2.000 euros, que estudiarà l'il·lustre escriptor de la Ribera d'Ebre. L'Ajuntament de Benissanet (amb una aportació anual de 800 euros) i el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre (amb 1.200 euros) són les dues institucions que finançaran el guardó. Durant la signatura es va fer oficial el nom de Xavier Garcia, escriptor i estudiós de l'obra de l'escriptor benissetà, com el primer que va rebre la beca. Garcia haurà de lliurar l'estudi definitiu sobre l'escriptor abans del 15 de febrer del 2010, i presentar-ne les principals conclusions amb una ponència a la Jornada Artur Bladé i Desumvila, que se celebra cada any a Benissanet. La beca permetrà aprofundir en la vida i obra de Bladé Desumvila, especialment a partir de l'estudi del seu fons personal, cedit a l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre.

Oriol Junqueras recorda que l'Estat espanyol 'incompleix' la memòria històrica

El candidat d'ERC a les eleccions europees, Oriol Junqueras, ha reclamat aquest dimarts que s'estableixin uns 'estàndards europeus' en memòria històrica, uns estàndards que, segons ha dit, 'l'estat espanyol incompleix'. De fet, Junqueras ha assegurat que a l'estat espanyol 'de pràctiques terroristes n'hi ha hagut en molts moments i àmbits diferents', amb assassinats impunes, i ha denunciat que l'estat espanyol no es persegueix l'apologia del feixisme.

'No és just, i no compleix cap estàndard europeu, que l'estat espanyol, en aquest terreny incompleixi allò que a altres estats d'Europa seria delicte', com ara 'l'apologia del feixisme i del nazisme'. De fet, ha afegit que 'algunes declaracions que fan alguns candidats', són improcedents en el panorama polític europeu, i algunes d'aquestes declaracions serien portades davant d'un jutge i els seus autors serien condemnats'.

Els internautes denuncien González-Sinde per derivar ajudes a "familiars i interessos privats"

L'Associació d'Internautes (AI) ha presentat avui una denúncia contra la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, davant l'Oficina de Conflictes d'Interessos, en considerar que les últimes ajudes aprovades i publicades al BOE dirigides a la indústria cinematogràfica, per un valor total de 8 milions euros, "afecten a empreses, societats, familiars i interessos privats" de la ministra, cosa que incompliria el règim d'incompatibilitats d'Alts Càrrecs.

"L'actual ministra de Cultura té evidents interessos econòmics, personals i familiars directes amb tot el relacionat amb la indústria del cinema i la gestió dels drets d'autor i, per tant, l'ampliació d'ajudes publicades pel ministeri de Cultura, amb data 13 de maig del 2009, afecten empreses o societats en les quals bé directament o indirectament González-Sinde, o familiars, tenen interessos", afirma l'AI.

En l'escrit presentat davant l'Oficina de Conflictes, l'AI demana la cessació de les últimes ajudes. Els internautes ja van demanar la recusació del nomenament de González-Sinde en entendre que "contradiu la Llei que regula els conflictes d'interessos dels membres del govern espanyol i dels Alts Càrrecs de l'Administració General de l'Estat".

Segons recalca l'AI, quan la ministra estava al capdavant de l'Acadèmia de Cinema, va gestionar i va percebre "múltiples" subvencions del ministeri de Cultura, entre altres, per als premis Goya. I que sota el seu mandat, l'Acadèmia va incrementar el seu patrimoni "notablement" amb la cessió per part de l'Estat del palauet del carrer Zurbano, seu actual de l'Acadèmia.

Té la mà Maria: SGAE – QUE FA FALTA MES PER PROCESAR-LA ?

Junqueras denuncia que l'Estat espanyol destina la meitat dels recursos d'R+D a projectes armamentístics

Oriol Junqueras 020609 CATr

El candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a les eleccions europees, Oriol Junqueras, ha denunciat avui que l'Estat espanyol compta els projectes de desenvolupament d'armes com a despesa en Recerca i Desenvolupament i que destina a aquest tipus de projectes la meitat del seu pressupost per a R+D. Així ho ha afirmat en una visita al Barcelona Supercomputing Center. A més, ha explicat que l'OTAN ha cridat l'atenció a l'Estat espanyol per 'comptabilitzar malament' aquests recursos perquè 'distorsiona' les dades reals sobre inversió en aquest àmbit. El candidat republicà creu que això demostra que la política d'R+D del govern espanyol és d''aparador' i s'ha compromès a treballar perquè al 2015 s'hi destini el 3% del PIB, ja que ara no arriba al 2%.

En aquest mateix sentit ha demanat buscar mecanismes perquè les petites i mitjanes empreses, molt importants a Catalunya, puguin tenir accés a la investigació a través de, per exemple, línies específiques de crèdit del Banc Europeu d'Inversions.

directe.cat: Junqueras demana el vot als socialistes a qui 'fa mal votar a Magdalena Álvarez'

Més de mil persones omplen de gom a gom les Cotxeres de Sants per escoltar Carretero

Les Cotxeres de Sants plenes de gom a gom, amb més de mil persones, han rebut aquest dimarts al vespre Joan Carretero en l'acte de presentació a Barcelona del que, per ara, és la seva associació. Com ja ha fet en altres comarques, sense gaire repercussió mediàtica, ha comparegut davant dels afiliats i dels interessats a adherir-se al seu moviment per exposar la seva idea de presentar una candidatura "d'ampli espectre" a les eleccions al Parlament de 2010, amb l'objectiu d'acabar portant la cambra catalana a declarar la independència.

Tot i que l'acte era privat, obert només als interessats a participar del moviment però no a les càmeres i les gravadores dels periodistes, l'exconseller i ja exmilitant d'ERC ha atès la premsa abans d'entrar a l'acte. Ha reiterat la seva intenció de presentar-se a les eleccions de 2010 i ha fet una "crida" als independentistes perquè es "reagrupin". També s'ha negat a comentar la campanya de les europees, que ha assegurat que no segueix. "No faré propaganda gratuïta a ERC", ha puntualitzat.

Per a la presentació, Carretero ha comptat amb la presència d'Heribert Barrera, que ja li va donar suport explícit en un article publicat a l'AVUI.cat i que aquest dimarts comparteix la taula amb l'exconseller.

Heribert Barrera: Oportunitat i viabilitat de la proposta de Joan Carretero

Víctor Alexandre: Esquerra, partit conservador

El sector crític d'Eusko Alkartasuna s'escindeix

Una quinzena de dirigents d'Eusko Alkartasuna (EA) a Guipúscoa, encapçalats pel president de la formació en aquesta província, Iñaki Galdos, ha anunciat que abandonen el partit per diferències "irreconciliables" amb la direcció nacional i que en crearan un de nou “d’àmbit nacional" sota la denominació d''Alkarbide'.

En un comunicat subscrit per 15 dels màxims dirigents de la formació a la província guipuscoana, s'explica que les diferències amb la Direcció Nacional del partit són "irreconciliables" –els hi recrimina haver-los exclòs de decisions estratègiques– i acusen a la formació d'haver-se tornat "irreconeixible" per als seus votants.

En la mateixa línia, critiquen "el constant declivi electoral" d'EA, que ha portat a la formació "a una situació de gravetat extrema", així com “l’evident" aposta de la direcció nacional per un pol soberanista amb les forces polítiques de l'esquerra abertzale.

Ridao acusa CiU de voler tornar a la Catalunya que pacta amb el PP

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha advertit aquest dilluns que el canvi que propugna el president de CiU, Artur Mas, és un retorn a la 'Catalunya paralitzada'. Ridao s'ha preguntat si aquest canvi és tornar als 'vuit anys de govern de CiU amb un PP autoritari, antisocial i centralista'. Aquest diumenge, en l'acte central de campanya de CiU, Mas va apel·lar al vot a la federació nacionalista per 'sembrar l'inici del canvi' a Catalunya. Per la seva banda, el candidat d'ERC a les eleccions europees, Oriol Junqueras, ha assegurat que els republicans no acceptaran una Europa que vagi 'a dues velocitats en el terreny dels drets dels ciutadans', i ha defensat una UE que superi els estats a l'hora de resoldre 'els problemes globals'.

Romeva reclama augmentar els sous 'mínims' i fixar uns 'màxims' europeus

Si toques el salari màxim, et faran fora!!! El candidat d'ICV-EUiA a les eleccions europees, Raül Romeva, ha plantejat com a prioritari establir un salari mínim interprofessional a escala europea (SME). Segons ha denunciat Romeva, el salari mínim a nivell espanyol, de 624 euros al mes i 8.000 euros l'any, és 'absolutament insuficient' per viure, i en aquest sentit ha proposat presentar una directiva a escala europea que situï el SME en un '60% del salari mitjà de cada estat membre'. Aquest increment, en el cas espanyol, situaria el salari mínim per sobre dels 1.000 euros al mes. En relació amb el SME, la candidatura encapçalada per Romeva també proposa limitar de manera proporcional el salari màxim dels 'alts directius'.

Romeva no ha concretat la xifra al voltant de la qual ICV i EUiA proposen limitar el salari dels alts directius a nivell europeu, ja que segons ha dit la prioritat és, ara per ara, aconseguir un increment del salari mínim interprofessional.

Escola Valenciana denuncia que l'oferta d'ensenyament en català és insuficient

Escola Valenciana ha fet públic una anàlisi en què es conclou que l'opció preferent de les famílies, si hi ha l'opció, és que els fills estudiïn en català. 'Si hi existís l'oferta a tots els centres, 'la demanda potencial se situaria en un 55%, això és 233.881 alumnes'. Amb tot, aquesta xifra contrasta amb els 138.223 actuals, i implica que 'amb la planificació i oferta adequada' la matrícula en valencià augmentaria en més 95.558 alumnes.

L'entitat cívica denuncia que, durant el curs 2008-2009, dels 445.335 alumnes que estudien als centres públics d'infantil i primària, només 138.223 ho poden fer en la llengua pròpia del país perquè la conselleria d'Educació no n'amplia l'oferta. Val a dir que tot el País Valencià, dels 1.726 centres públics i privats d'infantil i primari que hi ha, només es pot estudiar en català a 748, és a dir, al 43%.

Segons Diego Gómez, president d'Escola Valenciana, 'l'únic que volem fer entendre al govern valencià és que tots els pares i mares valencians tenen el dret a escollir la llengua en què volen que aprenguen els seus fills, i el dret a estudiar en valencià no està garantit, per això demanem que almenys el 50% de l’oferta siga en la nostra llengua.'

Una altra de conclusions que ha extret l'entitat cívica arran d'aquest estudi és que 'els pares i mares valencians són sabedors que l'ensenyament en valencià és l'únic que garanteix l'igual domini de valencià i castellà i facilita l'aprenentatge de l'anglès, per això, allà on poden triar, matriculen en major mesura els seus fills en valencià perquè és garantia de plurilingüisme.'

Avui: El president valencià Francisco Camps nega l’ensenyament en català a 100.000 escolars

El Lobby per la Independència no s'aturarà fins que s'enderroqui la piscina de Pedro J.

Els promotors de la campanya contra la piscina il·legal que el director de El Mundo, Pedro J. Ramírez, té a Son Servera (Mallorca), el Lobby per la Independència, han avançat que preparen recursos perquè la sentència que declara la piscina d'ús públic vagi més enllà i acabi amb l'enderrocament de la construcció. A més han anunciat que presentaran un altre recurs davant el Tribunal Suprem perquè es reconegui que Jaume Matas 'va signar l'any 2001 una concessió il·legal'. Pel Lobby, la decisió de l'Audiència Nacional espanyola demostra que la piscina 'és nostra' i asseguren que el pas final contra aquesta sonada violació de la Llei de Costes és l'enderrocament, ja que els ciutadans 'no la volem'.

Oriol Junqueras assegura que l'Europa dels pobles serà la tercera força a Mallorca

Oriol Junqueras, candidat de la coalició Europa dels pobles, ha estat aquest diumenge a Mallorca. Ho ha fet en el marc d'un acte electoral organitzat per ERC-Illes i Entesa per Mallorca, les dues formacions illenques que formen part de la coalició. La cita ha tingut lloc a Vilafranca de Bonany, municipi del Pla, on s'ha fet un dinar i un parlament. Hi ha assistit unes tres-centes persones. En el seu discurs, Junqueras ha recalcat la importància de tenir una força política que 'pugui fer front al PP' i evitar que 'el PSOE doni suport al PP'. El candidat europeu també ha fet incís en la problemàtica de l'espoli fiscal existent al país i especialment a les Illes Balears on és més notori.

Respecte a les enquestes recents, Junqueras ha apuntat que aquestes 'ens situen prop del segon diputat'. Pel que fa a la previsió de resultats a Mallorca, el candidat s'ha mostrat convençut que la coalició esdevindrà la tercera força més votada.

GLADIATOR BARÇA !

La cinta que va demanar el tècnic per guanyar el Manchester viatja de la mà d'una epopeia musculosa, tot i que el futbol del Barça és més a prop d'un film intimista i elegant "El nostre somni és Roma", per Quim Casas

Raül Romeva assegura que de 'cap manera' l'energia nuclear ajuda a combatre el canvi climàtic

Raul Romeva 010609 CATr

El candidat d'ICV a les eleccions europees, Raül Romeva, i el secretari general del partit, Joan Herrera, han afirmat aquest diumenge a la tarda a Vandellòs (Baix Camp) que de 'cap manera' l'energia nuclear ajuda a combatre el canvi climàtic. Els dos ecosocialistes han afirmat que l'energia nuclear és 'cara, insuficient, genera residus tòxics, insegura i hipoteca el futur'. Al mateix temps, Romeva i Herrera han assegurat que apostar per l'energia nuclear és 'apostar pel passat' i que els països europeus estan apostant pel tancament de centrals que funcionen amb aquest tipus d'energia. Herrera ha demanat a Zapatero que no confongui 'vida útil amb vida límit de les centrals nuclears'.

En aquesta mateixa línia, Herrera ha demanat a Zapatero i al conjunt de socialistes que es posicionin entorn l'ús i la continuïtat de les centrals nuclears. Segons Herrera, en funció del dirigent socialista amb què parla hi ha un plantejament o un altre.

En aquest sentit, Romeva ha afirmat que amb vista al futur i mirant a Europa, 'cal apostar' per les energies netes, l'estalvi energètic i el tancament de les centrals nuclears.

Un manifestant de Som lo que sembrem, detingut quan intentava acostar-se al cotxe de Montilla a Lleida

La intenció era la de donar-li uns papers reivindicatius Els Mossos d'Esquadra van detenir Albert Puy, un manifestant de la plataforma Som lo que sembrem, quan va intentar apropar-se al cotxe del president Josè Montilla a Lleida. Els manifestants repartien papers en contra que els partits al parlament Europeu aturin la iniciativa popular de la proposició de debatre sobre conreus i aliments transgènics. La concentració d'una desena de persones de la plataforma va començar abans del míting central dels socialistes a la ciutat de Lleida. L'intent de donar un paper a Montilla que va acabar amb una detenció es va produir a la sortida del míting davant del pavelló del barri de Cappont a l'avinguda Doctora Castells.

L'Obra Cultural Balear considera 'inacceptable' la substitució del senyal de TV3 pel del canal internacional TV3cat

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha considerat "inacceptable" la decisió de la direcció de la CCMA de substituir el senyal de TV3 pel de TV3cat, el canal internacional de Televisió de Catalunya, ja que aquest canvi privarà els espectadors balears de veure continguts com ara les pel·licules, documentals i altra producció externa pels quals Televisió de Catalunya no té drets d'emissió internacional.

Segons un comunicat d'aquesta entitat de defensa de la llengua i la cultura catalana a les illes Balears, la direcció de TV3 haurà passat a tractar les illes "com si fossin un país estranger". L'OCB i l'associació Voltor van posar en marxa, l'any 1986, els repetidors per veure TV3 a les Illes i ara, 23 anys més tard, consideren que la corporació ha de rectificar una decisió que no és sinó un "retrocés" en el procés de construcció de l'espai de comunicació en català.

Igualment, l'OCB ha demanat al govern balear, a la Generalitat i a la direcció d'IB3 que instin la cadena pública catalana a rectificar. L'executiu insular, en concret, "té l'obligació legal de promoure a les nostres illes la presència de les televisions en català, tal com diu la Llei de Normalització Lingüística", apunta l'entitat en un comunicat d'aquest dilluns.

VilaWeb: TV3 desapareix de les Illes substituïda pel canal internacional

Xipre, seu dels tretzens Jocs dels Petits Estats d'Europa

Xipre acull, des d'avui fins al 6 de juny, els tretzens Jocs dels Petits Estats d'Europa, en què s'apleguen els millors esportistes d'Andorra, San Marino, Mònegue, Malta, Luxemburg, Islàndia, Liechtenstein i Xipre. Tots vuit estats tenen en comú tenir menys d'un milió d'habitants. Els cinquanta-nou esportistes andorrans que hi competeixen miraran de guanyar divuit medalles i superar, així, els resultats obtinguts a Mònegue l'any 2007.

Amb tot, segons que ha recordat el president del Comitè Olímpic Andorrà, Jaume Martí, no serà gens fàcil, car el nivell de la resta d'esportistes que hi participen, que és molt alt, s'apuja en cada nova edició.

La idea de fer uns jocs per als estats més petits d'Europa va començar a tenir-se en consideració el 1981, atesa la dificultat que tenien alguns estats a l'hora de poder participar als Jocs Olímpics i, especialment, de guanyar qualcuna medalla. La proposta formal, tanmateix, no es va fer fins el 1984, als Jocs Olímpics de Los Angeles. L'any següent, el 1985, es disputaven a San Marino els primers Jocs dels Petits Estats d'Europa, amb el vist-i-plau del Comitè Olímpic Internacional (COI). Andorra els va organitzar els anys 1991 i 2005. Fou precisament l'any 2005 que va aconseguir de guanyar, ni més ni menys, que trenta medalles (vuit d'or, catorze de bronze i nou d'argent). Tot un èxit.

Aquest esdeveniment esportiu, que patrocinen els comitès olímpics europeus, s'inspira en els valors i ideals que regeixen l'olimpisme: noblesa en la competició, modèstia en el triomf, acceptació de la derrota, igualtat, ètica de l'esforç, agermanament dels pobles, foment de la pau...

“No ens hem de negar el plaer de l’autodeterminació”

“A diferència d’Espanya, a Europa no hi ha animadversió contra Catalunya”, afirma Oriol Junqueras, candidat d'ERC a les eleccions europees.

Article de Sebastià Alzamora a l'Avui

Carod avala la reforma laboral que proposa Montilla

El vicepresident català i dirigent d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha avalat avui les tesis del president català, José Montilla, que és necessari abordar una reforma laboral, però ha alertat que els canvis han d'afectar tant empresaris com treballadors.

Carod s'ha referit en aquests termes a les afirmacions de Montilla davant el Cercle d'Economia, on va demanar que la reforma laboral que hauria d'afrontar el Govern central s'enfoqui a canviar la negociació col·lectiva perquè aquesta sigui menys rígida.

Per Carod-Rovira, l'objectiu comú ha de ser superar la crisi i davant d'aquesta empresa "tots han de canviar": tant els empresaris d'acord amb "els nous temps" que corren com els sindicats, que han de deixar enrere "tics conservadors" que encara mantenen. "L'objectiu ha de ser que l'economia es reactivi perquè qui en sortirà perdent si no serà el conjunt de la societat", ha subratllat Carod-Rovira, que ha demanat "serenitat i prudència" en els canvis a abordar.

Cuba i els EUA reprendran el diàleg sobre immigració

Cuba ha instat avui als Estats Units a reprendre les converses sobre immigració que havien quedat suspeses des del 2003. El govern comunista també ha sol·licitat la represa dels enviaments postals a l’illa. Cuba a més, ha mostrat interès per abordar altres qüestions, com la lluita anti-droga i la resposta davant desastres naturals en què els dos governs han mantingut cooperacions puntuals des que els EUA van imposar l'embargament a Cuba.

Les malles antipedregades dels arbres determinen la dolçor i el color de la fruita

Si és que al final, tot tindrà gust de gominola!!! La dolçor i el sucre de la fruita també depèn del color de les malles antipedregada amb què se solen protegir els arbres, segons un estudi fet a les comarques de Lleida per l'IRTA, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agrària. Després de gairebé 3 anys d'investigació, s'ha comprovat que les malles de color gris i les de color blanc-cristall són les millors per a presseguers i nectarines. En canvi, les malles negres són les que més penalitzen el color i els sucres de la fruita.

La resta de colors provats -vermell, verd i blau- no aporten cap millora substancial, segons l'IRTA. Com a excepció, en el cas de la pomera, l'IRTA recomana utilitzar malles negres antipedregada per a varietats no acolorides en vermell, com la Golden i la Granny, colors grisos per a la Pinke Lady i blanc o gris molt clar per a altres bicolor de tipus Gala.

El vídeo de 'Gladiator' que va motivar els jugadors

GLADIATOR BARÇA! Per motivar els seus jugadors, Pep Guardiola va encarregar un dvd amb imatges intercalades de la pel·lícula Gladiator, amb l'actor Rusell Crowe, i escenes de l'esforç que cada un dels jugadors del Barça va realitzar durant la temporada. El particular encàrrec el va rebre el periodista Santi Padró de TV3, complint amb satisfacció l'objectiu: que els esportistes saltin al camp de joc plens d'il·lusió.

Van ser 7 minuts i 10 segons carregats de sensibilitat, durant els quals tot l'equip va romandre en silenci i a les fosques en els vestidors de l'Estadi Olímpic de Roma. Més d'un hauria deixat anar alguna llàgrima... Demà per la nit es podrà veure per TV3, abans del Crackòvia. Guardiola ja havia recorregut a aquest tipus de vídeos quan era al filial. Aquest vídeo d'un pare australià i el seu fill, paralític cerebral, fent un triatló, n'és un altre exemple.