Herrera avisa que ICV s'oposarà 'fermament' a que el cementiri nuclear se situï a Tarragona

'Des d'ICV ens oposarem fermament que qualsevol cementiri nuclear se situï en terres catalanes i en concret a Tarragona'. Així ho ha manifestat el secretari general d'ICV, Joan Herrera, qui ha destacat que el seu partit no acceptarà que el govern espanyol porti el cementiri nuclear a Catalunya 'perquè és el territori més nuclearitzat de l'estat espanyol i perquè mentre no hi hagi calendari de tancament' el seu partit 'no acceptarà quina és la solució als residus sigui un cementiri nuclear o qualsevol altre'. En aquest context, Herrera ha avisat que 'en aquests moments s'està accelerant tots els tràmits per decidir on va el cementiri nuclear'.

El caganer de Millet es va esgotar en un cap de setmana

Hi va haver un dissabte de desembre en què a escassos 300 metres del Palau de la Música Catalana, a l’avinguda de la Catedral, hi havia una vuitantena de Millets a la gatzoneta, amb els pantalons abaixats, els atributs a l’aire i un apèndix fecal a terra, allunyat de les seves natges. Dos dies després havien desaparegut tots.

Descartades la fugida i la detenció per part dels Mossos un es podia preguntar qui havia donat i qui havia acatat l’ordre de recerca i captura si tampoc l’havia dictat (almenys, a títol institucional) cap jutge. «Va ser gent de tota mena; dones grans, joves que buscaven un regal per als seus avis, algun freak, diversos col·leccionistes...», recorda Xavier Perelló, que regenta les dues parades de la fira de Santa Llúcia en què es venia l’exitós caganer a 17 euros la unitat.

Diem que es venia perquè ja no es ven. Perquè després d’aquell cap de setmana de vendes frenètiques només quedava una opció: apuntar-se a la llista d’espera. Fer el que va fer un parent molt pròxim de l’expresident del Palau, que «va encarregar dos caganers» del seu familiar amb gest somrient i algun comentari jocós. Per no dir cínic.

La tradició del vers de Nadal reivindica els seus valors culturals

La família disposada al voltant de la taula. Els nens pugen a una cadira i reciten un poema après no sense esforç i, de passada, s’apoderen de l’atenció dels grans i, la majoria de vegades, d’una recompensa econòmica. No només s’han de fer entendre, sinó que es tracta d’una representació pública en tota regla. És el ritual del vers que els més petits reciten a Catalunya durant el dinar del dia de Nadal, una tradició que va conèixer èpoques d’esplendor, com l’enviament de felicitacions nadalenques, que després va declinar i que, de la mà de les escoles, viu un cert ressorgiment.

Els seus valedors argumenten que, juntament amb la revalorització de la paraula i l’educació de l’esforç, es rehabilita el gust per la literatura. Passen coses com que «una família mitjana, potser amb la televisió engegada de teló de fons, sent recitar una peça de Guerau de Liost», diu el sociòleg Salvador Cardús, una possibilitat que el mou a exclamar: «¡Poca broma!». Altres vegades és un poema anònim que ha superat la prova del temps el que sobrevola el menjador.

El catedràtic de Pedagogia Jaume Sarramona afegeix que aquesta tradició contribueix a exercitar la memòria, una pràctica «lamentablement» caiguda en desús, i posa a prova facultats com «l’entonació o la capacitat per dramatitzar», dimensions totes elles que proporcionen una formació integral i que s’han de cultivar. N’hi ha més. Des del punt de vista pedagògic considera igualment valuós que els nens «no solament rebin regals, sinó que també els aportin. I el poema nadalenc és el regal que fan a pares, avis i familiars a la festa», diu.

Joan Salvat-Papasseit: Nadal

Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.

Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis que l’empedrat recolza

i els altres qui l’avencen tots d’adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema

amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;

i ells recullen les plomes i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres

-i tan pobres com som- Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l’hora de les postres

i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

(Joan Salvat-Papasseit)

La Llei de vegueries, un niu de conflictes territorials

El Consell de Govern treballa per aprovar aquest mes de gener l'Avantprojecte de llei de l'organització veguerial de Catalunya. Un projecte que genera forts conflictes territorials en diversos punts del país. Alguns territoris, com el Penedès, reclamen una vegueria pròpia, mentre altres no volen ser a la vegueria que estableix la futura llei, com ara la Val d'Aran o la Cerdanya. Altres confrontacions són per la capitalitat, mentre que hi ha veus, sobretot del PSC, que reclamen al Govern que aturin aquesta llei, que dins de l'executiu impulsa ERC. Aquest escenari no fa preveure que el consens, ni dins del Govern ni amb el territori, sigui fàcil per una nova ordenació territorial.

CiU i ERC frenen la proposta de la CUP perquè l'Ajuntament de Capellades organitzi la consulta sobiranista

Capellades no farà el salt. La CUP s'havia proposat marcar un punt d'inflexió des de l'Anoia: que els ajuntaments passin de donar suport moral a les consultes sobre la independència a organitzar-les directament. Per als assemblearis era una qüestió de "valentia". Per CiU i ERC era ficar-se on no els demanen i "trepitjar la iniciativa popular". Així que no van votar-hi a favor en el ple d'aquesta setmana, que es va celebrar dimecres a la nit.

Els sis regidors de CiU –al govern municipal amb l'alcaldessa Anna Maria Sánchez al capdavant– van votar contra la moció de la CUP, els tres d'ERC es van abstenir i el PSC s'ho va repartir: el regidor portaveu, Josep Valls va abstenir-se i la regidora Cristina Martínez va votar-hi en contra. Només els dos regidors de la CUP, Ivan Olvera i Núria Idánez, per tant, van votar que sí a la proposta.

"Per nosaltres era el moment de mostrar valentia, aquesta era la voluntat de la moció, i hi han passat per sobre amb excuses. Es tractava de donar la cara i portar el debat al carrer i ajudar la iniciativa popular", argumenta Aleix Ausbert, membre de la CUP. "És molta casualitat que la plataforma popular, que fins ara no existia, ràpidament s'hagi organitzat i ja hagin fet una reunió arran de la presentació de la nostra moció", afegeix.

Benach recorda que Catalunya encara no és "políticament lliure"

Catalunya encara no és "políticament lliure", com volia Francesc Macià. Ho ha assegurat el president del Parlament, el republicà Ernest Benach, en fer l'ofrena floral de la institució que encapçala a la tomba del primer president de la Generalitat restaurada, mort fa 76 anys, el dia de Nadal de 1933.

Polítics catalans de diferents partits polítics participen avui en el tradicional homenatge al president a Macià, que es fa a la tomba del polític al cementiri de Montjuïc.

Els primers d'acudir-hi han estat els representants de la mesa del Parlament, amb Benach al capdavant. El republicà ha reivindicat la "plena vigència" del pensament de Macià, que va morir durant la II República i va ser substituït per Lluís Companys.

Benach ha resumit l'ideari polític de Macià en la necessitat d'aconseguir una Catalunya "políticament lliure, econòmicament pròspera, socialment justa i espiritualment gloriosa", cosa que contínua d'actualitat perquè no s'ha aconseguit, segons el president de la cambra catalana.

Montilla torna a reivindicar Macià

El president de la Generalitat, José Montilla, ha reivindicat aquest divendres la figura de Francesc Macià, mort el dia de Nadal de fa 76 anys, i ha reiterat el compromís de "consolidar" l'autogovern català com a "deure moral i cívic" de tots aquells que són receptors del seu llegat.

Amb paraules molt semblants i repetint les idees que ja va exposar aquest dijous –en la cloenda de l'any Macià a Vilanova i la Geltrú– i l'any passat –en l'arrencada de la commemoració del 150è aniversari del naixament de l'Avi–, Montilla ha recordat que Macià va ser el primer president de la Generalitat que va exercir el càrrec de manera democràtica, i que també va ser el primer a morir en el càrrec. Alhora, ha assenyalat que va ser estimat per tot el poble de Catalunya perquè encapçalava un projecte ple d'il·lusió i, encara avui, "representa la consciència" de Catalunya.

"Per tot allò que va ser i per tot allò que va fer, s'ha convertit en un símbol de la Catalunya democràtica", ha indicat Montilla, que ha participat en l'homenatge al costat del vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira i al conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura. "Ens toca garantir la continuïtat institucional i assegurar el progrés del nostre país", ha afegit Montilla.

VilaWeb: Homenatge polític al president Francesc Macià

La crisi no frena les compres de regals però les redueix i les retarda a última hora

Molt de moviment i fins i tot algunes aglomeracions per accedir als grans centres comercials. Aquest és el panorama que es va viure ahir fins ben entrada la tarda als principals nuclis i complexos comercials, fet que corrobora la impressió que en general ha quedat entre els botiguers: les compres nadalenques s'han retardat enguany fins a última hora. I és que la crisi econòmica en què seguim immersos no ha frenat la tradició de fer regals el dia de Nadal, tot i que sí que ha rebaixat, i força, la quantitat que hi solien gastar els compradors. El mal temps de les últimes setmanes tampoc havia ajudat gaire el sector.

Globalització antitaurina

El moviment antitaurí, molt actiu a internet i realment heterogeni, ja és imparable. Cada vegada més vegetarians, vegans, plataformes contra caçadors, protectores, associacions de veterinaris o animalistes s'uneixen contra el maltractament públic dels animals com a espectacle perquè ho consideren indigne per a una societat evolucionada. I no només a Catalunya, sinó a la resta de l'Estat i arreu del món, inclosos alguns països on mai hi ha hagut una corrida de toros i no han viscut aquesta tradició, com ara Holanda, Bèlgica, Regne Unit i Suïssa.

Així, més que un moviment, es tracta d'una "postura intel·lectual, empàtica, compassiva i fins i tot social", tal com defensa l'associació animalista Libera, que treballa a nivell Europeu generant campanyes. Aquestes iniciatives internacionals intenten, sobretot, conscienciar el ciutadà mitjançant la butxaca: incideixen en els diners que en forma de subvencions acaben arribant a la indústria taurina. D'aquesta manera, el nombre de gent en contra de les corrides creix encara més arreu i les plataformes veuen en el fet de tancar l'aixeta de les arques públiques una via per aconseguir que la tauromàquia mori de manera natural, sense arribar a prohibir-la. Ajuntaments, diputacions, governs de les comunitats autònomes, governs centrals a través dels ministeris i la Unió Europea alimenten la tauromàquia amb uns 600 milions d'euros anuals. Amb els pressupostos subvencionen els mitjans de comunicació públics on surt informació taurina, ramaders de lídia, penyes, seguretat i neteja en les festes populars, rehabilitació de places de toros –que no tenen cap etiqueta de patrimoni arquitectònic–, etc. Avui: La indústria taurina, en decadència

El magatzem de residus tempta els municipis amb centrals nuclears

Cap alcalde s’atreveix a confessar-ho en públic a causa del possible cost polític i social, però la majoria dels ajuntaments espanyols en zones nuclears veuen en el cementiri de residus la solució econòmica per al futur. Els ajuntaments d’Ascó i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, amb tres centrals nuclears en el seu territori, són dos dels que tenen més possibilitats de rebre la pluja de milions que significarà acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC), al qual el Govern de Rodríguez Zapatero ha donat llum verda amb tres anys de retard.

«Estem contentíssims. Nosaltres sempre hem sigut partidaris de l’MTC», va declarar ahir un portaveu de l’Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (Amac). No obstant, aquesta entitat, que agrupa 70 poblacions espanyoles –17 de Tarragona–, es manté ferma en la decisió que va acordar al juliol per no presentar cap candidat a optar a l’MTC. La vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, ja ha avançat alguns dels beneficis econòmics que suposarà convertir-se en seu dels residus nuclears. El cost de construcció de l’MTC serà d’uns 700 milions d’euros. Però el principal atractiu per als ajuntaments és que l’equipament porta incorporada la posada en funcionament d’un centre tecnològic d’investigació i, sobretot, el desenvolupament d’un parc empresarial al territori.

Els municipis amb centrals nuclears no solen tenir problemes econòmics a causa, sobretot, dels ingressos que obtenen amb els impostos que paguen les centrals i les aportacions de l’Estat. En el cas de Vandellòs, l’activitat turística del municipi ha diversificat l’economia. A Ascó, no obstant, existeix un monocultiu nuclear. Aquesta població de la Ribera d’Ebre a penes té 2.000 habitants, però el pressupost de l’ajuntament supera els 11 milions d’euros. El 70% d’aquest pressupost (gairebé 8 milions) es cobreix amb les aportacions que generen les dues centrals. L’impost d’activitats econòmiques (IAE) i, especialment, el de béns immobles (IBI), a més dels ingressos que arriben directament per ordre ministerial, suposen una abundant font d’ingressos que s’acabarà amb el tancament de les nuclears. També els municipis veïns obtenen alguns beneficis econòmics. El de Flix, per exemple, ingressa un 600.000 euros anuals.

la via augusta: EL MAGATZEM TEMPORAL DE RESIDUS: UN CARAMEL ENVERINAT

...perquè tinga son, aquesta nit santa...

El Messies-Haendel 231209 CATr

Bon Nadal a les Terres de l'Ebre i, per extensió, a tota Catalunya. No tornen a córrer bones notícies pels nostres pobles. Però, si cal, tornarem a sortir al carrer amb la nostra dignitat per bandera.

Bon Nadal a tothom!!!

La catedral de Barcelona recupera el Cant de la Sibil·la

El Cant de la Sibil·la torna a sonar aquesta nit a la Catedral de Barcelona, després de quatre-cents anys. El drama sacre va deixar de representar-se a la catedral barcelonina l'any 1575, després que les noves directrius del concili de Trento deixessin enrere les pràctiques litúrgiques antigues.

Ara, a partir dels documents que s'han conservat, el cant tornarà a sonar dins la catedral de Barcelona, de la mà de la soprano Eulàlia Fantova i el cor de cambra de Francesc Valls, que interpretaran el cant a dos quarts de dotze, just abans de la Missa del Gall.

A banda, i com ja és tradicional des de fa onze anys, la cantant Maria del Mar Bonet interpretarà el Cant a l'església de la Bonanova de Barcelona. Maria Del Mar Bonet - El Cant de la Sibil·la

La catedral barcelonina no és pas l'únic lloc que recupera aquest drama. D'uns anys ençà, algunes viles han tornat a incorporar en les celebracions de Nadal aquest drama del segle X. Enguany ho fa Puigcerdà (Cerdanya) on dimecres que ve, dia 30, tornarà a sonar el cant. Serà a les deu de la nit al Museu Cerdà.

On aquesta tradició s'ha mantingut sempre de manera ininterrompuda és a l'Alguer i a Mallorca, on els pobles celebren durant la Nit de Nadal les Matines, les misses que commemoren el naixement de Jesús i durant les quals es fa el Cant de la Sibil·la.

El Cant de la Sibil·la, un anunci de la fi del món, és el drama més antic que coneixem, i és que ja es cantava a Ripoll (Ripollès) el segle X. Sembla que deriva de les homilies nadalenques que volien convèncer els descreguts del retorn de Crist. Fins al segle XIII es cantava en llatí però de mica en mica es va anar adaptant al català, a l'occità i al francès.

Viquipèdia: Cant de la Sibil·la

3cat24.cat: El cant de la Sibil·la es podrà sentir a la Catedral de Barcelona 400 anys després

Susan Sarandon i Tim Robbins anuncien la seva separació després de 23 anys de relació

Els actors nord-americans Susan Sarandon i Tim Robbins han acordat separar-se després de més de 23 anys de vida en comú, segons ha anunciat l'agent de la parella. "No es faran més comentaris", va afegir Teal Cannaday en una declaració a Los Ángeles. Cannaday va dir que l'acord de separació va ser acordat l'estiu passat. Sarandon i Robbins formaven un dels matrimonis més famosos del cinema nord-americà. Es van conèixer el 1988 durant el rodatge de la pel·lícula 'Bull Durham' i, sense haver-se arribat a casar mai, tenen dos fills, Jack, de 20 anys, i Miles, de 17 anys. En una ocasió, Sarandon va manifestar que no es casava amb Robbins "perquè no vull que ell em consideri que em tindrà per sempre ni jo vull considerar-ho envers ell... Potser casar-se sigui una bona excusa per fer una festa quan compleixi 80 anys", deia amb una certa ironia. Caracteritzada pel seu activisme polític, Sarandon va guanyar el 1995 l'Òscar a la millor interpretació femenina pel seu paper de monja a "Dead Man Walking". També va guanyar aquest premi de l'Acadèmia de Hollywood el 1981 pel seu treball a la pel·lícula "Atlantic City", al costat de Burt Lancaster. Robbins també va participar els últims anys en activitats polítiques i entre els seus papers més destacats hi ha "Cadena perpètua", al costat de Morgan Freeman, i "Misty River", amb Sean Penn.

El Senat dels Estats Units aprova la reforma sanitària impulsada per Obama

Finalment, amb 60 vots a favor i 39 en contra, el Senat dels Estats Units ha aprovat la reforma sanitària impulsada pel president Barack Obama.

En una votació que s'ha fet a quarts de vuit del matí, hora de Washington, un horari molt poc habitual, els senadors han decidit donar el vistiplau a un dels projectes de política interna més importants d'Obama.

El document aprovat per la cambra alta redueix el cost de la sanitat i amplia la cobertura a més de 30 milions de nord-americans que no tenen assegurança mèdica.

VilaWeb: La reforma sanitària d'Obama, aprovada al Senat

Un 40% de joves catalans encara esperen les ajudes del lloguer, la xifra més alta de tot l'Estat espanyol

Uns 16.500 joves catalans estan a l'espera de rebre els 210 euros d'ajuda pel lloguer, malgrat la seva sol·licitud va ser tramitada favorablement. Aquesta xifra suposa que un 40% dels joves catalans amb dret a rebre aquesta subvenció -que es va posar en marxa ja fa dos anys- encara no han rebut els diners. Es tracta del percentatge més elevat de tot l'estat espanyol. El secretari per la Joventut, Eugeni Villalbí, ha denunciat a l'ACN que els joves catalans estan patint una 'discriminació' vers els joves d'altres comunitats. En aquest sentit ha recordat que Catalunya és el primer lloc de l'Estat en nombre de resolucions positives i en canvi és l'última en rebre els diners. Per això, ha demanat el traspàs de competències en habitatge.

Flix accepta el trasllat dels fangs tòxics amb camions si abans es fan millores bàsiques a les carreteres

L'alcalde de Flix, Òscar Bosch, va assenyalar ahir que encara no saben la data exacta de l'inici dels treballs previs a la neteja del pantà. Bosch va dir que tant la societat estatal Acuamed com l'empresa adjudicatària només els han comunicat l'inici imminent de les obres, que començarien després de Nadal. L'únic problema és la construcció de la cinta transportadora dels fangs tòxics, i la principal alternativa és el transport amb camions. Flix acceptarà el canvi si abans es fan millores a les carreteres.

Bosch es va referir, també, a les gestions per ampliar l'abocador especial del Racó de la Pubilla, situat en uns terrenys municipals però gestionat per Ercros. Segons l'alcalde, ara s'està explotant la segona fase, i la tercera fase de l'abocador podria utilitzar-se per als fangs que s'extreguin del pantà. Però abans cal posar-se d'acord amb l'empresa, ja que l'Ajuntament no vol afectar la seua activitat ni comprometre la continuïtat de la fàbrica en el futur. Des del 1996, al Racó de la Pubilla s'hi aboquen els fangs depurats que resulten de la producció del fosfat bicàlcic, però la fàbrica de Flix va vessar directament a l'Ebre, entre 1973 i 1988, els residus sense tractar.

ERC afirma que hi ha acord sobre vegueries

ERC ha assegurat que existeix un acord sobre vegueries en el si del Govern i que, per tant, el projecte de llei s'aprovarà al gener de l'any que ve, mentre que ICV-EUiA ha exigit tant als seus socis com a CiU una posició clara i única en tot el territori.

Tot i que ahir el vicepresident del Govern, el republicà Josep-Lluís Carod-Rovira, va obrir la porta a que es posposi el projecte de llei de vegueries, perquè encara no hi ha una "opinió comuna" dins del Govern, la portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, ha subratllat que no els consta cap retard previst, i s'ha mostrat convençuda que s'aprovarà a la primera o segona reunió del Consell Executiu, el 5 o el 12 de gener.

Segons la seva opinió, s'ha fet tot el debat territorial necessari i també en el si del Govern, de manera que s'han aconseguit les "majories polítiques necessàries". A més, ha recordat que es tracta d'un compromís estaturari, al qual es donarà compliment en aquesta legislatura, ha assegurat.

Avui: El govern admet que s'ha encallat amb la llei de les vegueries

Puigcercós: 'Queda clar que els projectes d'ERC i del PSC xoquen frontalment'

El president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Puigcercós, valora quin ha estat l'impacte de les consultes sobiranistes del 13 de desembre en el panorama polític català, que considera que ha patit modificacions substancials. D'una banda, han permès que 'per primera vegada actuéssim junts votants d’ERC, de CDC i de la CUP', mentre que de l'altra han evidenciat que els projectes d’ERC i del PSC xoquen frontalment. 'Ja ho havíem vist durant tot el procés estatutari. Això ja queda clar', ha reblat.

Però per a Puigcercós el mèrit essencial de les consultes ha estat que 'ha esborrat la por a la independència de moltes generacions que van patir el franquisme. Hem aconseguit un canvi cultural que trenca amb la dinàmica de por i repressió dels últims cinquanta anys'.

Rut Carandell: 'El 2010 hi haurà un referèndum vinculant per la independència de Catalunya'

La vicepresidenta de Reagrupament, Rut Carandell, s'ha mostrat convençuda que 'el 2010 hi haurà un referèndum vinculant per la independència de Catalunya' i que es convocarà perquè RCat presentarà una candidatura transversal al Parlament amb l''objectiu inequívoc de declarar la independència unilateralment'. Carandell, considera que les consultes sobre la independència, juntament amb les dades de diverses enquestes sobre el suport a l'independentisme manifesten que ens trobem 'a les portes d'un canvi polític de gran abast'. Aquestes consideracions de la número dos de Reagrupament coincideixen amb les proclames del president d'ERC, Joan Puigcercós, que reitera la seva aposta per una consulta vinculant en la propera legislatura.

Joaquim Maria Puyal s'incorpora a la Secció Filològica de l'IEC

El periodista Joaquim Maria Puyal (Barcelona, 1949) s'incorporarà com a membre numerari de la secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Segons ha comunicat aquest dimecres la institució, Puyal des del 1976 ha treballat amb el convenciment que el periodisme podia "contribuir de manera decisiva a la normalització lingüística, després de 40 anys de repressió del règim franquista". Des de fa 24 anys transmet a Catalunya Ràdio els partits del FC Barcelona.

Salvador Cot: El Nadal que van afusellar Ceausescu

Aquest Nadal farà vint anys que –almenys els que tenim una certa edat– vam seguir, atònits, el primer cop d’Estat televisat de la història. Nicolae Ceausescu era una figura relativament familiar per a l’opinió pública internacional, que recordava amb una certa simpatia la condemna del règim romanès de la invasió de Txecoslovàquia; l’actuació de Nadia Comaneci a Mont-real 76 i la participació de l’equip romanès als Jocs de Los Angeles 84. A banda d’això –per aquestes latituds– l’objecte de procedència romanesa més popular era un Cadillac Fleetwood Limousine de l’any 1946 que Nicolae Ceausescu va regalar a Santiago Carrillo, aleshores secretari general del PCE. Sembla que el mateix Carrillo i part de la direcció comunista espanyola van estar a punt de matar-se quan li van fallar els frens. Potser per això, o per l’origen ianqui del vehicle, el van acabar venent a un magatzem de ferralla. I això és tot el que sabíem d’aquell país –l’únic de cultura llatina en tota l’Europa de l’Est– fa no tants anys. Ara, en canvi, Romania és el país d’origen d’una de les comunitats nacionals més importants de Catalunya. Es tracta d’unes cent mil persones (un 8,1% de la població estrangera), només superades pels immigrants provinents del Marroc. Són els que el seu govern tracta injustament amb la campanya Hola, soy rumano, com si cap d’ells sabés ni volgués aprendre el català. En fi, Romania és membre de ple dret de la UE des de fa tres anys, i el gener de 2009 es van obrir les fronteres europees als seus ciutadans, sense restriccions. Ningú no es podia imaginar tot això fa vint anys, quan vam veure –horroritzats, per cert– la seqüència del judici/farsa que va precedir l’afusellament del matrimoni Ceausescu. Un cop de palau, amb aparença revolucionària, magníficament retratat a 12:08 a l’est de Bucarest, premiada a Cannes 2006.

Avui: Vint anys sense Anticrist a Bucarest

VilaWeb: Vint anys de l'execució de Nicolae Ceausescu

El caganer i el tió, a la BBC

El programa concurs de la BBC, presentat pel conegut actor Stephen Fry, parla de l'escatologia del poble català El polifacètic Stephen Fry, conductor del divertit programa concurs QI de la BBC, va demanar als concursants en un dels episodis del programa sobre el caganer i el tió, amb què encetà una conversa hilarant amb els convidants. 'Els catalans són molt escatològics: del tronc de Nadal en diuen cagatió', diu Fry als concursants, que, perplexos, no s'acabaven de creure que, al pessebre, s'hi pogués col·locar una figura defecant. Una dona concursant, va dir, incrèdula i en to de broma, que aleshores el caganer podria ser fins i tot Barry Norman, un reconegut escriptor i crític cinematogràfic anglès.

Unió de Pagesos denuncia Carrefour per vendre com a catalanes mels importades

Unió de Pagesos ha formalitzat una denúncia a l'Agència Catalana del Consum contra Carrefour en que acusa la cadena d'hipermercats de vendre mel produïda a l'estranger sota la distinció Producte de Catalunya.

L'organització es va adonar de la presència als estants del supermercat de mels de les marques Granja San Francisco i Luna de Miel, les quals, "no estan produïdes a Catalunya" o només ho estan parcialment. A més, l'etiqueta dels mateixos productes ja contradiu el cartell indicatiu de Carrefour, segons Unió de pagesos. El sindicat agrari també ha denunciat davant l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) la presència d'antibiòtics "amb quantitats reduïdes però il·legals" en diferents mels distribuïdes per altres països, especialment de la Xina. En concret, es tracta de la mel Marlene Mil Flores distribuïda a LIDL, en la mel Mil Flores de Carrefour, les dues marques blanques, i en la mel Luna de Miel. Tant LIDL com Carrefour ja han retirat aquests productes de la venda al públic. Unió de Pagesos ha iniciat avui una campanya contra les "males pràctiques" que, segons el sindicat, segueixen els grans distribuïdors amb alguns productes agraris, especialment fruita, hortalisses i mel.

UP recorda que el consumidor té dret a estar informat sobre els productes que consumeix i, en el cas de les fruites i hortalisses, té dret a coneixe'n la procedència, la qualitat i el preu. La legislació també impedeix la venda de fruita en mal estat encara que, segons el sindicat, cadenes com Carrefour ho estan incomplint.

Una exposició commemora els 20 anys del Grup de Natura Freixe de Flix

El Grup de Natura Freixe de Flix ha organitzat una exposició de fotografies i un audiovisual, amb l'objectiu de commemorar el 20è aniversari de l'entitat, que gestiona la reserva natural de Sebes. La mostra es va inaugurar dissabte i encara es podrà visitar els dies 26 i 27 de desembre, i 2 i 3 de gener, de dos quarts de set del vespre a dos quarts de nou de la nit, a la sala d'exposicions de Caixa Tarragona. Els visitants també podran veure una exposició itinerant sobre la reserva de Sebes, i rebran com a obsequi un calendari subvencionat pel Departament de Medi Ambient. D'altra banda, el Grup de Natura Freixe ha editat un díptic sobre el camí de Sirga, amb informació diversa i fotografies de les antigues embarcacions del riu Ebre, els llaüts i els sirgadors.

La Coordinadora Anti-Cementiri Nuclear recorda que no existeix consens territorial per a la seva instal·lació

Cementiri Nuclear 231209 RAC1

La Coordinadora Anti-Cementiri Nuclear de Catalunya (CANC) ha reclamat a la població i les administracions públiques que s'han posicionat en contra de la instal·lació de l'anomenat Magatzem Temporal Centralitzat de residus nuclears que refermin la seva oposició al projecte després que el govern estatal hagi obert aquest dimecres la convocatòria de selecció dels aspirants. La CANC, que ha criticat durament la forma i el moment que s'ha endegat el procés, ha recordat que tant a l'àrea de les nuclears d'Ascó (Ribera d'Ebre) i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp), amb municipis presumiblement candidats, no existeix l''ampli consens' territorial que demanda l'executiu central per a l'elecció. Dolors Camats ICV 231209 COMr

Diari de Tarragona: El govern espanyol autoritza Indústria a convocar el concurs del cementiri nuclear

Avui: Llum verda a la subhasta del magatzem de residus nuclears

elPeriódico: Espanya obre el concurs per al magatzem de residus nuclears

Alego: NOTÍCIES DEL CEMENTIRI DE RESIDUS RADIOACTIUS