Un miler de persones van d'Alcanar a Vinaròs a «enterrar» el projecte Castor

Prop d'un miler de manifestants van sortir ahir al matí en caravana de vehicles des d'Alcanar per arribar al terme de Vinaròs, on es preveu la construcció d'una planta terrestre de tractament de gas. Un cop allí, els manifestants van mostrar, amb una marxa fúnebre i un enterrament simbòlic, el rebuig al projecte, que també preveu la construcció d'un dipòsit submarí de gas davant les costes d'Alcanar i Vinaròs. La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres de la Sénia va valorar de manera molt positiva la participació ciutadana en aquesta manifestació, i aspira que els responsables del projecte l'acaben «enterrant». VilaWeb/ElPunt: La Sénia es posa el vel i enterra simbòlicament el projecte Castor

El Pinell de Brai tindrà una planta de reciclatge de residus de la construcció

El Pinell de Brai és el principal candidat de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) per instal·lar el primer abocador de residus de la construcció a la Terra Alta. Es tracta d'un projecte de l'empresa mixta Gestora de Runes de la Construcció, que preveu resoldre el dèficit d'aquest tipus d'instal·lacions a la comarca –tot i que Gandesa projecta un abocador privat– i, al mateix temps, restaurar mediambientalment les mines d'argila del Pinell de Brai. El delegat de Medi Ambient, Víctor Gimeno, va detallar que la Generalitat ja està tramitant l'autorització del dipòsit de runes, així com d'una planta de recuperació i reciclatge de materials de la construcció. Paral·lelament, l'Ajuntament pinellà també hauria fet gestions per instal·lar-hi un ecoparc de caràcter privat.

VilaWeb/ElPunt: Possible destinació del rebuig dels ecoparcs

Si és que no mos porten res de bo !!!

Recreativo de Huelva 0 - Barça 2

Puyal 161108

Click To Play

El Barça ha fet avui un altre pas endavant amb un triomf a Huelva mentre que els seus rivals cauen com mosques. Tot un gest d'un equip que no està ni per perdre el temps ni per regalar res, i que ha obert la primera bretxa a la Lliga. Poca cosa --tres punts sobre el Vila-real i cinc sobre el Madrid i el Sevilla--, però, en el fons, el Barça sembla estar ara mateix molt més lluny que tots els altres. Ningú està a la seva altura. I ningú sembla capaç de seguir el seu ritme, a imatge del que passa amb la seva estrella, Leo Messi. Ningú és capaç d'aturar-lo. I la pregunta és: ¿Qui ho pot fer? El Barça no para. Després del 5-0 a l'Almeria, La Gazzetta dello Sport va saludar l'equip de Guardiola amb una elegant etiqueta: "La novena simfonia". La llegenda va avui que ni pintada. La ratxa de victòries es va truncar contra el Basilea (1-1), però a la Lliga persisteix. I avui s'ha complert la novena consecutiva. Dos gols (Messi i Keita), tres pals i una altra exhibició de joc i d'actitud. Des del principi fins al final. En un d'aquells escenaris on tantes altres vegades el Barça ha sortit a jugar amb les mans a les butxaques i se n'ha anat amb les butxaques buides. El Barça va de rècord en rècord. És el segon màxim golejador de la història blaugrana, només superat pel Barça de Daucik (1950-51). Però aquest novè triomf en les primeres 11 jornades el situa davant de tots els altres. Se li acosta el Barça de César (1963-64), però amb les nou victòries va encaixar dues derrotes, per una de sola i un empat ara. Pep Guardiola sap el que es fa. S'ha passat la setmana collant els seus homes, temorós que l'equip es deixés anar, mirant el rellotge i la pissarra. I avui, tot ha estat en el seu punt. Gens de relaxació i el fruit de tanta feina, de tant vídeo, ha donat resultat. Messi, avesat a marcar gols sense preparatius, gols que inventa sobre la marxa, regat a regat, n'ha fet un de laboratori. Una gran metàfora del que és aquest Barça. Talent i dedicació. Màgia i treball. "El Barça guanyarà la Lliga, només cal veure'l", va pronosticar amb admiració el president del Recreativo, Francisco Mendoza. Joan Laporta, que ha acomiadat l'equip aplaudint-lo des de la llotja, dibuixava un somriure d'orella a orella. Com han canviat les coses. Però no oblida els dos anys de penitència amb què ell i l'equip van pagar els pecats. Ara, intenta posar el fre de mà, fins i tot a l'hora de jutjar la crisi del Reial Madrid. Lluny d'alegrar-se'n, s'ha mostrat exageradament conciliador. "No ens alegrem de les situacions difícils dels altres. Al revés, tant de bo ho superin", ha assegurat en un discurs que no firmarà ni un sol culer. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

Els Minyons carreguen l'inèdit 3 de 9 amb folre i agulla en la seva Diada

La Diada de Minyons ha tornat a deixar petjada en la història dels castells, en un Raval de Montserrat ple, amb gran expectació pels castells anunciats, aquest diumenge, 16 de novembre ha vist com s’assolia per primera vegada un castell fins ara inèdit, el 3 de 9 amb folre i agulla. Els Minyons l’han encarat en primera ronda, amb bones sensacions pels assaigs fets aquesta setmana, i després de desmuntar una vegada el peu l’han tirat amunt, el castell s’ha carregat sobradament i ha donat la sensació que es podia haver descarregat també.

El pacte entre Saura i De la Vega sobre el finançament expira demà, sense resultats

El termini de tres mesos que es van concedir Joan Saura i la vice-presidenta espanyola María Teresa Fernández de la Vega per obtenir un pacte pel finançament expira demà, sense haver-se obtingut cap resultat. La direcció d'ICV debatrà demà quines mesures pren davant el que qualifiquen com 'un incompliment' . En virtut del pacte entre ICV i De la Vega, Rodríguez Zapatero no va haver de comparèixer al Congrés per donar explicacions.

El primer incompliment quan a la consecució d'un nou finançament va tenir lloc el 9 d'agost, data màxima fixada per govern espanyol i Generalitat. El nou model de finançament hauria d'haver entrat en vigor amb el nou any.

lo carrer del riu: Saura va pactar amb De la Vega en un hotel de Vilanova

lo carrer del riu: Jo ja em perdo: ICV diu ara que si Zapatero incompleix el termini de 3 mesos, bloquejaran els pressupostos de l'Estat

El català a la Franja de Ponent: Llengua "pròpia", però no "oficial"

El català no serà cooficial a la Franja de Ponent. El govern aragonès prepara una llei de llengües que rebaixa molt les expectatives de l'avantprojecte del 2001 i que finalment va quedar guardat en algun calaix. Aquell primer esborrany sí que preveia la cooficialitat del català i l'aragonès als territoris on es parlen aquestes llengües i en convivència amb el castellà. Aquesta darrera llengua serà l'única oficial, segons l'esborrany que prepara el govern d'Aragó.

Fa més de 25 anys que Aragó promet una llei de llengües, però cada vegada que se'n parla aixeca urticària a alguns, sobretot a plataformes anticatalanes.

Ara, però, el president Marcelino Iglesias vol aprovar-la aquesta legislatura, la seva darrera, en compliment de l'Estatut d'Aragó del 2006.

Per tant, la solució que la conselleria de Cultura i Educació d'Aragó proposa és definir el català i l'aragonès com a "llengües pròpies" o "històriques", res de cooficial, i mentre l'avantprojecte del 2001 establia l'àrea catalanoparlant a 112 municipis de la Franja, el nou projecte es limita a dir que un Consell Superior de Llengües, de nova creació, en delimitarà les zones d'ús.

L'única que defensa el català a Aragó és la Institució Cultural de la Franja de Ponent, una entitat aglutinadora de moltes altres repartides per tota la zona catalanoparlant que, tot i les pressions perquè callin i la manca d'ajuts, segueixen treballat perquè el català sigui reconegut a Aragó, com un patrimoni cultural propi.

Avui: Llengua "pròpia", però no "oficial"

El 2014 de Flandes

Flandes vol posar-se al mapa del món el 2014, aprofitant la commemoració del centenari de l'inici de la primera Guerra Mundial, un conflicte bèl·lic en què, segons la versió flamenca controvertida pels valons, els oficials francòfons van fer servir els soldats flamencs com a carn de canó. El seu govern ja prepara, a sis anys vista, el llançament d'un ambiciós pla diplomàtic i turístic internacional per exaltar la resistència flamenca, millorar la imatge internacional d'aquest nacionalisme –que molts encara lliguen al col·laboracionisme nazi– i presentar-se al món com un soci a tenir en compte. Als valons els ha faltat temps per acusar els seus veïns del nord de voler "apropiar-se de la Gran Guerra".

Unes 1.200 persones es concentren a Barcelona contra la cimera del G-20

Unes 1.200 persones, segons la Guàrdia Urbana, s'han concentrat aquesta tarda a Barcelona per protestar contra la crisi econòmica i especialment contra la cimera del G-20.. La concentració s'ha celebrat a la Plaça Catalunya de Barcelona, on els concentrats, entre ells representants d'algunes empreses en crisi, han desplegat pancartes amb el lema "La crisi que la paguin ells", en referència als líders mundials reunits a Washington.

Un grup de persones ha abocat sacs de fems davant del Banc d'Espanya.

On mengen tres , mengen quatre. La representació egspañola apareix sota la bandera de la Unió Europea i està situada entre un lloc buit i la representació francesa. França, malgrat ser membre del G-20, no apareix sota la seva pròpia bandera i ho fa també sota la bandera europea com a país que ostenta la presidència de torn de la Unió Europea. Cada país disposa de quatre seients, dos per a representants i dos per a assessors. Espanya ha cedit un lloc d'assessor a la República Txeca, mentre que França ha cedit un lloc de representant a Holanda. Avui: Zapatero, sense la bandera d'Espanya

Cap alcalde riberenc presentarà candidatura pel cementiri nuclear

Cap dels catorze alcaldes de la Ribera d'Ebre ha manifestat ni ha insinuat la possibilitat de presentar el seu municipi a la convocatòria per acollir el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. Així ho va manifestar el president del Consell Comarcal, Josep Solé, en finalitzar el consell d'alcaldes de dijous al vespre. La reunió es va centrar en la possibilitat que la Ribera d'Ebre aculli el cementiri nuclear després que l'alcalde d'Ascó, el convergent Rafael Vidal que treballa a la nuclear, declarés que el municipi «estudiarà» presentar la seva candidatura a l'MTC quan el Ministeri d'Indústria faci públiques les bases del projecte. Alego: Cap alcalde de la Ribera d'Ebre preveu presentar el seu municipi com a candidat per acollir el cementiri nuclear

VilaWeb/ElPunt: Cap alcalde de la Ribera d'Ebre preveu presentar candidatura al dipòsit nuclear

VilaWeb/ElPunt: ICV i el PSOE reclamen més explicacions

VilaWeb/ElPunt: Fuites «controlades» a Ascó II

L'Estat condiciona la neteja de Flix als pous de Vinallop

El secretari d'estat de Medi Rural i Aigua del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, Josep Puxeu, va assegurar ahir que els pous de Vinallop són «únicament» una eina de subministrament alternatiu del pla de seguretat necessari per descontaminar el pantà de Flix. Puxeu va lamentar que la ciutadania s'hagi «confós» en pensar que l'aigua dels pous es pot utilitzar per a altres usos, i va deixar clar que, en qualsevol cas, els hipotètics aprofitaments diferents «s'han de demanar». Josep Puxeu va declarar gràficament: «No volem fer passar gat per llebre.» En aquest sentit, va reiterar que els pous de Vinallop «tenen només un sentit, que és el de ser un instrument de seguretat». Aquesta és, segons el secretari d'estat, la prioritat: «No podem posar en risc la salut dels ciutadans en cap concepte com a conseqüència de les obres», va dir. Sobre els treballs, va explicar que «l'obra està adjudicada, l'empresa hi està treballant i és bastant proper el moment en què es visualitzarà l'activitat». VilaWeb/ElPunt: L'Estat condiciona la descontaminació del pantà de Flix als pous de Vinallop

El bloc de Lluís Salvadó: LA NETEJA DE L'EMBASSAMENT DE FLIX: ALTA PRIORITAT

"Hemos salido del rincón de la historia para participar legalmente en la cumbre" Digues que si !!!

Pa Chula yo!!! La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha assegurat després de la reunió del consell de ministres d'aquest divendres que "Espanya ha sortit del racó de la història per participar des de la legalitat" en una cimera internacional amb les grans potències mundials. D'aquesta manera, De la Vega ha destacat de nou la participació de José Luis Rodríguez Zapatero a la cimera del G-20. Zapatero "demostrarà que estem en condicions de compartir el lideratge" de les nacions disposades a aportar solucions globals per als problemes globals.

Hi hauràn hòsties !!! El discurs patriòtic de la vicepresidenta primera del govern espanyol ha arribat després que aquest mateix divendres s'hagi fet públic que el repartiment de cadires per a la cimera del G-20 a Washington continua.

Després que la setmana passada la presidència francesa de la Unió Europea atorgués una plaça comunitària a Espanya perquè pugui ser a la reunió tot i no haver estat convidada pels Estats Units, ha arribat el desdoblament. Com que cada plaça per a cada país participant inclou, en realitat, quatre seients, Espanya n'ha de posar un a disposició de la República Txeca, proper país a tenir la presidència de torn de la Unió Europea.

Segons ha admès De la Vega aquesta invitació es va pactar en l'àmbit europeu. De la mateixa manera, França ha convidat Holanda, que també reclamava ser a la cimera i que, malgrat ser la 17a economia del món, puja en el rànquing com a potència financera.

El Fòrum per la Memòria acusa l'Ajuntament de València de 'tornar a profanar' fosses

El Fòrum per la Memòria del País Valencià denuncia en un comunicat que l'Ajuntament de València 'ha tornat a profanar' una fossa comuna en la qual hi ha enterrats represaliats del franquisme. En concret, la presidenta del Fòrum, Amparo Salvador, va explicar ahir que es construeix un panteó sobre una de les parcel·les que queden lliures a la secció cinquena dreta del cementiri, on hi ha enterrades víctimes del franquisme.

Sobre aquesta fossa, i algunes més, hi ha una ordre d'exhumació decretada pel jutjat central d'instrucció de l'audiència espanyola. L'ajuntament, per la seva banda, nega que el panteó s'aixequi sobre cap fossa i diu que 'no se'n tocarà cap'.

L'ànsia d'emular Catalunya bloqueja el nou finançament

Entre que els estralls de la crisi deixen antiquades les previsions cada cop més ràpidament i que Espanya debuta en una cimera del G-20, el nou finançament continua sense escalar fins al calaix de les prioritats de Pedro Solbes. I en la subhasta oberta, en la lectura que fa el ministre, tots els territoris miren Catalunya per no rebre menys. “El problema ja no és que cada comunitat vulgui guanyar més del que tenia abans, sinó que tots volen guanyar el mateix que el que més guanyi i així és molt difícil”, va confessar el vicepresident.

Condemnen Losantos a indemnitzar ERC amb 60.000 euros per haver dit que tenien armes a les seus

Federico Jiménez Losantos haurà d'indemnitzar ERC amb 60.000 euros per un article d'opinió. Una jutge de Barcelona l'ha condemnat per intromissió en el legítim dret a l'honor.

ERC va interposar una demanda per un article injuriós publicat al diari El mundo, el 4 d'octubre del 2007. En una sentència, el jutjat de primera instància número 37 de Barcelona estima la demanda presentada per ERC i condemna al locutor de la COPE per "intromissió il·legítima en l'honor" de la formació política, els seus dirigents, militants i simpatitzants.

En l'article d'opinió, el locutor de la COPE insinuava que la Policia havia d'entrar a les seus d'ERC "per confiscar les armes i la munició que hi pogués haver allà" i que s'utilitzaven per "eventualment, matar els seus adversaris polítics". També acusava els militants d'Esquerra d"aprenents d'assassins". Losantos va escriure l'article després que dos militants de les JERC portessin a casa del portaveu de Ciutadans, Albert Rivera, una pancarta en què apareixia la seva cara amb un bala incrustada al front. La Policia els va detenir i ERC els va expulsar.

Segons l'opinió del jutge, el contingut d'aquell article "excedeix a totes llums de la crítica política i no pot ser enquadrat en recursos retòrics com la hipèrbole o la ironia", perquè una cosa és exagerar una circumstància "i una altra molt diferent és escriure que els actors són terroristes i en les seves seus hi ha armes". El jutjat obliga també a publicar la sentència al diari El mundo.

Oriol Junqueras: L'abat Escarré

El 14 de novembre del 1963, Le Monde publica unes declaracions de l'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, en què defensa la identitat nacional catalana. Una postura que li comportarà, el 12 de març del 1965, l'expulsió de l'Estat espanyol a instàncies de les autoritats franquistes. El 1923 havia ingressat a l'abadia i havia estat ordenat sacerdot el 1933. Després de la revolta militar del 19 de juliol del 1936, enmig de la persecució religiosa protagonitzada especialment pels sectors propers a la FAI, aconsegueix fugir del país, gràcies a la protecció de la Generalitat. El gener del 1939, retorna al monestir i aconsegueix que el confirmin com a prior, abans de l'entrada de les tropes franquistes, i, dos anys després, és nomenat abat coadjutor. Sens dubte, un dels seus principals objectius és modernitzar la comunitat. I, en aquest sentit, promou els estudis a l'estranger i impulsa tota mena d'iniciatives culturals, amb publicacions tan significatives com Germinabit, Serra d'Or, Qüestions de Vida Cristiana i Studia Monastica. Precisament, ell és un dels principals impulsors de l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat (1947), considerada una de les primeres afirmacions nacionals i de reconciliació de la postguerra. Tant és així que, malgrat les seves excel·lents relacions inicials amb les autoritats i la seva amistat personal amb el dictador, acaba esdevenint un veritable símbol democràtic i catalanista. Finalment, dos anys després de les declaracions al rotatiu francès, el franquisme l'obliga a abandonar Catalunya i, poc després, a renunciar al títol d'abat de Montserrat. Malalt de mort, l'abat Cassià Just aconsegueix traslladar-lo a Barcelona i, finalment, és enterrat a Montserrat.

13-N, Vaga a l'educació: ...i en som molts més dels que ells volen i diuen !!!

Un de cada cinc professors secunda la vaga escolar, segons Educació eMaragall 131108 RAC1

Click To Play

La vaga, ha tingut un seguiment minoritari, segons la Conselleria d'Educació, que ha informat que s'hi han adherit el 18,96% dels 85.000 docents que estaven convocats. La vaga, segons el Govern de la Generalitat, ha estat seguida pel 20,8% dels mestres de les escoles i pel 17,48% dels professors d'instituts. Rosa Cañadell, portaveu d'USTEC, sindicat majoritari a l'escola pública, ha donat dades totalment oposades a les de la Generalitat i ha xifrat el seguiment en un 50% dels docents. Cañadell ha assenyalat que l'aturada s'ha notat en especial als instituts, on la falta d'alumnes no ha permès fer classe amb normalitat a molts docents que havien optat per anar a treballar. El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha afirmat que les dades de participació aportades pel Govern català demostren que "més del 80% del Parlament i de la comunitat educativa estan a favor del diàleg", encara que s'ha mostrat conscient que el fet que no s'hagin sumat a la vaga "no vol dir que siguin favorables totalment a la llei". Per zones, el seguiment de la vaga ha estat menor a la ciutat de Barcelona (només s'hi han sumat el 12,71% de professors), mentre que els principals registres s'han donat a Tarragona (26,66%), i a les comarques de l'Ebre (25,35%). Al Vallès Occidental, el 23,63% dels docents han anat a la vaga; al Maresme i el Vallès Oriental, el 18,45%; a Lleida, un 17,24%; a l'àrea metropolitana de Barcelona, un 17,11%; a Girona, un 16,72%, i al Baix Llobregat i l'Anoia, el 16,62%. Avui: Educació xifra en un 19% el seguiment de la vaga i els sindicats, en un 50%

elPeriódico: Uns 14.000 manifestants protesten contra la llei catalana d'educació a Barcelona

VilaWeb/ElPunt: USTEC, satisfeta per la resposta dels mestres a la vaga, malgrat les xifres d'Educació

LaVanguardia: La Generalitat cifra sólo en un 19% el seguimiento de la huelga contra la ley de Educación

3cat24.cat: La conselleria xifra en un 19% el seguiment de la segona vaga de l'any contra la llei d'educació

13-N, Vaga a l'educació: Gent jove, pa tou !!!

Avui: Nova vaga de mestres amb divisió sindical.

VilaWeb/ElPunt: La vaga de mestres contra la llei d'educació de Catalunya, a mig gas.

elPeriódico: La majoria dels professors giren l'esquena a la vaga escolar d'avui.

directe.cat: Comença la vaga a l'ensenyament públic amb un seguiment inferior a la protesta del febrer.

eldebat.cat: Els mestres, dividits davant la vaga de dijous contra la Llei d'educació.

LaVanguardia: Maragall asegura que la huelga contra la ley de Educación "es un fracaso". així compta l'Ernest (reflexió d'un director)

Hola. estic al centre fent serveis mínims com a director i acabo d'omplir l'aplicatiu per fer el seguiment de la vaga i és un frau.

Al meu centre fem vaga tots i totes.

Estem al centre els serveis mínims 4 mestres i el director.

A l'aplicatiu surt el professorat que està de baixa i les seves persones substitutes, com s'ha de dir qui fa vaga compta les baixes com a gent que no fa vaga o sigui que treballa i els que fem serveis mínims com a forçosos també, o sigui que en el meu cas constarà que:

treballem 10 persones que som 5 de serveis mínims i 5 de baixa per infantament o llarga malaltia.

Associacions civils volen que s'obrin més fosses valencianes

El Grup per la Recuperació de la Memòria Històrica i l'associació espanyola La Gavilla Verde han dit que es presentarien en la causa del jutge de l'Audiència espanyola, Baltasar Garzón, que li demanarien una audiència i el convidarien a visitar València perquè vegi com es troben les fosses. Les organitzacions han criticat l'actitud de la fiscalia, que ha demanat que s'aturessin les exhumacions de totes les fosses comunes de la guerra del 1936-39.

Segons les associacions, el recurs de la fiscalia és 'un intent d'arraconar el jutge Garzón'. A banda considerar un 'escàndol jurídic' el fonament de la resolució adoptada per l'Audiència espanyola per a aturar les exhumacions, entenen que és una 'falta de respecte als desapareguts' que no es considerin urgents les excavacions. Aquestes són, diuen, inajornables 'per a no vulnerar ni un minut més el dret de reparació moral i de recuperació de la memòria personal i familiar'.

Les dues entitats treballen en cinc fosses valencianes, les que hi ha a Albalat dels Tarongers, Benaixeve, Alpont i Portaceli. A més, han demanat que s'investigui la secció cinquena dreta del cementiri general de València i també una altra possible fossa a Paterna.

Foto: -Aquí està. L'antic maquis Pedro Alcorisa assenyala el lloc on va ser enterrat el seu pare al cementiri civil de València.

Levante-emv.com: Piden que Garzón reclame datos sobre fosas comunes a Valencia, Paterna y Serra

La Federació Espanyola de Bowling denuncia la Catalana per danys i perjudicis

Afirma la dita castellana que “el perro del hortelano ni come ni deja comer”. Es podria adaptar per explicar que el bowling espanyol ni fa strikes ni vol deixar que en faci el bowling català. Després de rebre quatre clatellades a nivell internacional, dues en l’àmbit federatiu i dues en el jurídic, i constatar que té perduda la batalla contra el reconeixement oficial internacional de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling (FCBB), ara la Febolos, que és com s’anomena la federació espanyola d’aquesta modalitat, ha presentat una denúncia davant la justícia ordinària espanyola per danys morals i perjudicis econòmics. El motiu és que la FCBB ha organitzat dues competicions internacionals sense comunicar-l’hi ni demanar-li permís.

El bowling és actualment la batalla més important de la internacionalització de l’esport català. Inversament proporcional al pes d’aquest esport, és cert. Però és que es tracta d’un precedent clau: la FCBB ha estat la primera federació catalana admesa a la internacional (FIQ, Féderation Internationale des Quilleurs) tot i ser-ne membre també una federació espanyola. La Febolos no hi va poder fer res. Ni per aturar l’admissió, ni per fer prosperar la denúncia davant el board –comitè executiu– de la FIQ, ni per fer prosperar la denúncia davant el Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) ni per fer-ne prosperar una quarta, aquest cop davant el Tribunal Federal de Suïssa fa un mes.

La Febolos demana 200.000 euros. I demana 100.000 euros més, també per danys i perjudicis, perquè Catalunya va participar a l’última Copa d’Europa, a Alemanya, i això va impedir que hi participés Espanya, per no enfrontar-s’hi. Joan Ricart, president de la FCBB, explica a l’AVUI que “la realitat és que no s’hi havien inscrit per error”.