-Ha perdut una ocasió boníssima per demanar pluja a la Verge de la Cinta. Que potser hi ha marededéus més "miracleres" que daltres ?
03 d’abril, 2008
Baltasar anul·la la visita a les Terres de l'Ebre per por a les protestes
Zapatero assegura que desconeixia l'opció del transvasament del Segre i la rebutja com a solució
Zapatero, en una roda de premsa durant la cimera de l'OTAN, ha explicat que fa sis mesos que va començar a parlar amb el president José Montilla sobre el problema de la sequera i que farà "el que calgui" perquè "l'aigua arribi a Barcelona".
Salvadó dimitirà si hi ha transvasament del Segre
VilaWeb: Salvadó es planteja dimitir si el govern tira endavant el transvasament del Segre
Renfe creu possible transportar aigua amb trens
Fernández ha explicat que "fa alguns dies" l'Agència Catalana de l'Aigua es va posar en contacte amb ells per plantejar aquesta possibilitat que, segons el directiu de Renfe, "és viable" encara que l'empresa està estudiant en quines condicions.
Renfe ha explicat aquesta possibilitat després que dimecres el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, reconegués al Parlament que la Generalitat estudia el transport d'aigua en tren, com a mesura complementària per abastir de recursos hídrics l'àrea metropolitana de Barcelona.
El tractament contra la mosca negra només es fa a tres punts de l'Ebre per una avaria de l'helicòpter
Isabel-Clara Simó: La pluja i el cervell
No plou. I, com que som una colònia, a la metròpoli ens diuen què hem de fer i què no. La cosa és molesta, i no perquè de tan lluny no en tenen ni idea, ni tampoc perquè nosaltres no ens puguem equivocar (en sabem molt, d’equivocar-nos), sinó perquè a set-cents quilòmetres “també” es poden equivocar. A sobre, el Barça va com va i Bono presideix la catedral de la democràcia del món mundial (Bono! Que els déus ens protegeixin!). Els problemes antics continuen al mateix lloc, com quan Llorenç Vilallonga escriu a Mort de dama que dona Obdúlia conservava, als 90 anys, la mateixa intel·ligència, clara i escassíssima, que tenia als 20. És a dir, les infraestructures, l’aeroport o les balances fiscals, i la distribució territorial o l’existència de les diputacions.
A sobre, si escoltes els noticiaris espanyols, et diuen el temps que farà a “las distintas regiones españolas” i aleshores esmenten Catalunya, per exemple. És a dir, que ens falten al respecte fins i tot constitucional (¿que no érem “nacionalidades”, excelsos periodistes de l’altiplà?). Les trifulgues al si d’Esquerra Republicana són un efecte de totes aquestes calamitats. ¿I et penses que a la Moncloa estan agraïts als catalans per haver-los conservat la poltrona? Doncs no senyora, perquè diuen que el socialisme català no seria el que és sense Zapatero: en saben molt de clavar el clau per la cabota, dit sigui amb tot el respecte.
Ja ho sé, que a Catalunya hi ha més catalanistes que mai, però alhora tenim a casa més espanyolistes que mai (deu ser que els indiferents van despertant-se). De tot plegat, ¿no en deu tenir la culpa aquesta sequera horrible? ¿No se’ns deu estar assecant allò que els clàssics en diuen ànima?
Les JERC protesten per la presència de l'Exèrcit al Saló de l'Ensenyament
Aquest acte de protesta, que s'emmarca en la campanya antimilitarista de les JERC que consisteix a expressar el seu desacord cada vegada que l'Exèrcit realitza a Barcelona algun acte públic, s'ha iniciat amb el desplegament d'una pancarta en la qual es podia llegir "Estudiar no és matar" i "Fora assassins del Saló de l'Ensenyament".
De forma paral·lela, una desena de militants de les JERC han repartit un miler de fulls volants en que s'explica el seu rebuig a la presència d'efectius militars i es reclama a Fira de Barcelona i al departament d'Educació de la Generalitat que reconsiderin la presència d'un espai del Ministeri de Defensa.
Un portaveu del COI compara la situació del Tibet amb el País Basc
"Si miro les ciutats candidates als Jocs Olímpics del 2016... ¿Hauria el COI d'estar obligat a parlar, perquè Madrid és candidata, de les pretensions del País Basc de ser independent d'Espanya? O el COI, perquè Chicago és candidata, ¿pronunciar-se sobre Guantànamo o l'Iraq?", s'ha preguntat. El COI, però, s'ha afanyat a emetre un comunicat en què l'organisme es desmarcar de les "afirmacions de caràcter personal" fets per Verbruggen.
02 d’abril, 2008
Francesc Baltasar ara vol portar aigua a Barcelona amb tren
Baltasar també ha explicat que si totes aquestes mesures no són suficients per combatre la sequera llavors es farà el transvasament del Segre a un afluent del Llobregat que serà sempre "temporal".
En contradicció amb l'advertiment que va fer ell mateix la setmana passada, el conseller també ha assegurat que segons l'Agència Catalana d'Aigua (ACA) no s'està en situació d'emergència gràcies a aquestes mesures, a l'estalvi d'aigua que fan els ciutadans i a la neu i la pluja de les darreres setmanes. Ara l'objectiu és que els embassaments no baixin d'un 15% ja que suposaria "greus riscos per al subministrament" de la població.
Sobre el transvasament del riu Segre, el conseller ha explicat que es farà amb un element desmuntable, que durarà entre set i vuit mesos, fins a l'entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Prat, i que "en cap moment posarà en perill el cabal ecològic del riu ni dels seus usos".
A més ha afirmat que en els pròxims dies es posarà en marxa una comissió per parlar sobre aquest tema, i que ha de avalar el punt on es punxa el riu i el moment ja que "hi ha d'haver el doble del cabal que s'extreu", i ha destacat que vol la participació de la Universitat de Lleida com a "àrbitre" d'aquesta captació.
-Seguirem molt atentament totes les solucions imaginatives del conseller. I si mirés "Los grandes inventos de TBO" ?
La PDE crida a la mobilització general i divendres «rebrà» el conseller Baltasar
Una riuada sota sospita
Els pantans de Riba-roja i Flix van començar dilluns un desembassament no previst, que ahir va fer que l'Ebre assolís a Tortosa un cabal superior als 512 metres cúbics per segon. Un cabal cinc vegades superior als 101,6 metres cúbics que el riu portava dilluns, i que va fer que ahir el govern desaconsellés la navegació. La PDE creu que la mesura respon a les necessitats de les hidroelèctriques, però que també servirà a la Generalitat per simular que l'Ebre té una aigua que Barcelona podria rebre.
Baltasar reconeix un "pacte de silenci" per no parlar del transvasament del Segre fins passades les eleccions
Baltasar es va entrevistar amb la ministra Cristina Narbona el 29 de novembre passat i la titular de Medi Ambient li va demanar no parlar formalment del transvasament del Segre fins després del 9 de març per no interferir en els resultats electorals.
Així doncs, Baltasar ha assegurat que va accedir a la petició de Narbona perquè en aquell moment la situació no era "d'emergència nacional", tal com l'ha definit el mateix conseller en aquests moments, i s'esperaven pluges que poguessin pal·liar la sequera.
En aquest sentit, Baltasar ha dit que el portaveu del ministeri menteix quan assegura que la petició de no parlar del transvasament fins passades les eleccions va sortir del govern català. Per altra banda, el titular de Medi Ambient i Habitatge ha dit que el govern no descarta en actuacions futures el transvasament del Roine però no entra en la planificació fins al 2025.
Respecte al temor que tenen els regants de Lleida que l'aigua que vagi del Segre cap a Barcelona no sigui per a ús de boca exclusivament sinó que acabi tenint un ús industrial, Baltasar ha recordat que de l'aigua que es gasta a Catalunya gairebé un 70% té usos agrícoles, entre un 8% i un 9% té usos industrials i la resta té usos domèstics. Baltasar ha assegurat que la captació d'aigua al Segre no es farà fins que el govern espanyol no autoritzi el transvasament.
Baltasar també ha explicat que té previst reunir-se amb gent de les Terres de l'Ebre aquesta setmana i els demanarà que li expliquin per què demanen la seva dimissió.
El conseller de Medi Ambient ha dit que està "enfaixat" entre diversos fronts en la gestió de la sequera i ha reconegut "errors" en la gestió de la informació a causa del pacte de silenci amb el govern espanyol.
Ignasi Riera: Memòria de tot un país
M'afegeixo a la majoria de paraules agraïdes, flors fresques damunt la tomba de Josep Benet: ha estat, és i serà un d'aquells mestres bàsics per a una Catalunya desfeta, esparracada, humiliada i muda (Pere Quart dixit) després de la guerra. L'advocat i historiador, que demostrava documentalment que Franco havia estat un criminal de guerra, es mereix tots els honors. Si torno a referir-m'hi és per insistir en la importància que el cerverí Benet donava a la Catalunya proletària. I ho dic ara quan expressions com moviment obrer sonen a música camp i proletariat a anacronisme, només aplicable a països del Tercer Món. Josep Benet la tenia molt present, aquesta Catalunya obrera, ja en el seu treball sobre Maragall i la Setmana Tràgica. Vull destacar també el llibre escrit amb Casimir Martí: El moviment obrer a Catalunya a mitjan segle XIX, del 1972. Hi trobem dades que et trenquen sobre l'esperança de vida dels obrers a Catalunya, sobre les malalties que patien, sobre la fam o l'alimentació escassa, de pa i sardines salades per esmorzar, fesols amb oli o escudella per dinar i patates amb oli per sopar, al llarg de la setmana, per enriquir els àpats dels caps de setmana amb carn de dissabte o escorrialles d'escorxador. Recordo Josep Benet en anys de Negra Nit, donant classes d'història del moviment obrer al Centre Social Almeda de Cornellà de Llobregat. I quan, poc després de les primeres eleccions locals, l'alcalde d'Abrera va ser ferit per les fuerzas del orden quan mirava de defensar una manifestació obrera, em va demanar que l'acompanyés al sanatori de Benicàssim, per visitar-lo abans de tornar a Tarragona al lliurament dels premis Rovira i Virgili. Que els fidels a la memòria de Benet no oblidin, sisplau, la memòria d'una Catalunya que fou capital del moviment obrer. I que l'any que ve celebrarà els cent anys de la Setmana Tràgica.
El CODE continua els tractaments contra la mosca negra al riu Ebre
La Unitat d'Ecosistemes Aquàtics (UEA) de l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) duu a terme les prospeccions que quantifiquen les larves de mosca negra i el CODE s'encarrega de fer els tractaments, que enguany s'han iniciat molt abans que les anteriors campanyes, tant a l'Ebre com al Segre.
El COMEBE presenta la segona part del seu Pla Director i inclou actuacions als darrers municipis incorporats
01 d’abril, 2008
Schalke 0 - Barça 1
La Plataforma en Defensa de l'Ebre anuncia mobilitzacions i demana dimissions al govern català
Per Bernat Joan (ERC) la independència de Catalunya és "tabú" a l'Estat
Al seu darrer llibre, 'La nació inconsistent?', Bernat Joan analitza què falta per aconseguir la independència dels Països Catalans, i arriba a la conclusió que cal un major estímul polític.
Segons el polític d'Esquerra, cal un moviment social ampli per tal de traslladar aquestes reivindicacions a la classe política, ara per ara poc conscienciada.
Segons Bernat Joan els Països Catalans tenen les característiques de qualsevol nació normal, i de ser independents serien un estat semblant a Suècia o Hongria. Malgrat les divisions polítiques, diu el republicà, als territoris de parla catalana hi ha una xarxa de relacions articulada amb normalitat als àmbits econòmics, culturals i socials.
Benach vs Puigcercós
Benach ha allargat la incertesa perquè la seva candidatura és una jugada d'alt risc polític. Una derrota contundent posaria en joc el prestigi personal de qui és, des de fa cinc anys, la segona autoritat de Catalunya en tant que president del Parlament. El fet que Ernest Benach accepti entrar en la cursa dóna una idea bastant aproximada del tot o res a què s'està veient abocat el sector de Josep-Lluís Carod-Rovira. A més, deixa clara la inutilitat final de les reunions –llargues i reiterades– que han tractat d'evitar un congrés de confrontació a ERC.
La candidatura carodista es completarà amb Rafael Niubò, actual secretari general de l'Esport, que opta a la secretaria general. Queda desplaçat, doncs, Jordi Portabella, president del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, que havia figurat permanentment a les travesses.
El govern insisteix que el transvasament del Segre serà "l'ultíssima solució i la més extrema"
Nadal ha explicat que el govern s'ha mostrat "receptiu" a totes les solucions que se'ls ha aportat, tot i que ha descartat aquelles que no són "aplicables en aquest estat d'emergència", algunes de les quals necessiten 2 o 15 anys per poder-se dur a terme. En aquest sentit, Nadal ha explicat que el govern no s'ha plantejat "ni ara ni en un futur immediat" el transvasament del Roine, però no ha aclarit si aquesta possibilitat es podria considerar a llarg termini.
El conseller ha assegurat que fa "mesos" que la Generalitat treballa per "endarrerir" la situació d'excepcionalitat per la sequera amb diverses mesures que s'aniran aplicant de forma progressiva i que tenen com a horitzó l'abril del 2009, moment en què es posarà en funcionament la dessalinitzadora del Llobregat.
Entre les mesures hi ha "noves captacions d'aigua a l'entorn de l'àrea metropolitana i a altres ciutats a través de pous vells i l'aigua freàtica"; i l'ús de vells cabals i pous en desús, i el transport d'aigua en vaixells. "La més excepcional i la que el govern no vol haver d'aplicar és la captació d'aigua del Segre", ha matisat Nadal.
VilaWeb: El transvasament de Baltasar fa aigües
e-notícies: Joaquim Nadal planta una periodista per la sequera
PM o Pasqual Maragall: enemics pels quatre cantons
El text, de regust amarg i carregat de ressentiment, reparteix crítiques i culpes a tort i a dret, incidint especialment en l'actitud d'ERC des del principi de la legislatura. Els republicans surten especialment mal parats i retratats com una força que no sap estar al govern. Uns quants extractes del relat il·lustren el que pensa el cronista, molt proper a Maragall.
Els primers dies
"El primer consell executiu es va poder seguir on line, gràcies als SMS republicans. Era el joc del poder. ERC haurà d'anar a l'escola, va dir PM un dia dels primers de la seva presidència, referint-se al fet obvi que la majoria d'homes i dones que ERC va situar com a alts càrrecs no tenien experiència de govern. Tot seguit, Carod, amb un joc de claus de casa seva a les mans, proclamava als quatre vents que el seu partit tenia les claus del govern. El joc dels disbarats anava prenent forma".
L'episodi de Perpinyà i la destitució de Carod-Rovira
"Ferraz no té aturador i passades unes hores, just perquè surti als diaris de l'endemà, faran pública la seva exigència [de destituir Carod per l'entrevista amb ETA] al president del PSC i de la Generalitat, obviant que ja saben que Palau ho té tot en marxa. Necessitat de subratllar, se suposa, l'efecte d'autoritat del centre sobre la perifèria. Una necessitat que ens va acompanyar per sempre més".
"Finalment de les veus d'Esquerra surt la proposta que sembla desllorigar el cercle viciós en què es troba la qüestió en opinió dels seguidors del pacte [del Tinell]: una situació insostenible, provocada per un error personal, la solució del qual no pot comportar una culpabilització del subjecte que es pogués interpretar com la imposició d'un partit sobre l'altre i, menys encara, l'aplicació estricta de l'autoritat estatutària del president. No fos cas que s'ho prengués com un dret. Una resistència a acceptar el paper de cadascú que reviuríem en diverses ocasions i que és en el fons de tot plegat".
"D'habitual, un acord amb els negociadors d'ERC necessitava d'un conclave posterior a la seu del partit del carrer Villarroel per validar-lo o per emetre noves condicions. En tot cas volia dir temps. Pèrdua de temps, per ser precisos."
La crisi del Carmel
"...una oposició i uns socis de govern que ben aviat van veure l'ocasió de laminar el partit majoritari de l'executiu".
"Sorprenia a tothom la bel·ligerància verbal de CiU en la crisi. Potser inflamats de valor per la venialitat dels pecats denunciats en l'auditoria oficial de la seva gestió (...) que va resultar ser d'un formalisme decebedor per a les veus que durant anys havien desafiat els governs nacionalistes denunciant mala gestió".
"La situació no era de per riure quan José Luis Rodríguez Zapatero, sense passar pel Palau de la Generalitat, va decidir presentar-se al Carmel amb només vuit cotxes de comitiva presidencial".
"El rum-rum republicà començava a esbombar amb més força el que uns dies enrere només era una insinuació. (...) QN [Quim Nadal] hauria de dimitir. Com si hagués anat a Perpinyà, vaja".
"CiU va amenaçar amb una querella (...). El PP va demanar la dimissió del president (...). El govern de Madrid va fer saber a l'opinió pública el seu disgust per com anaven les coses a Catalunya (...) Els recurrents barons del PSOE van ser més explícits encara. ERC proclamava que les paraules del president eren del president i no pas del govern. IC, com faria en tots els moments claus de la legislatura, s'allunyaria un passet respecte de PM".
La batalla de l'Estatut
"El drac que van contractar la reina Isabel i el rei Ferran, els catòlics, per protegir eternament les essències de la unitat d'Espanya remugava pel ressò del que s'estava dient al si de la ponència de l'Estatut que treballava a preu fet al Parlament".
"El que transcendia del palau del parc de la Ciutadella era una música de partitura historicista i nacionalista, imposada per la majoria que formaven ERC i CiU. Festejaven impúdicament una relació frustrada uns mesos abans".
"PM sempre s'havia sorprès d'una certa miopia política de tot Madrid respecte al que estava en joc en aquells moments, quant a consolidació d'un Estat modern i quant a oportunitat de frenar l'avenç de les temptacions secessionistes catalanes amb avenços federals".
"ERC es mantenia lluny d'acceptar el text que anava avançant a cop de mà alçada en els salons de la carrera de San Jerónimo (...) però d'aquí a demanar un no en un referèndum sobre un Estatut que en un 70% continuava essent obra seva hi havia un món. (...) Li ho havien dit [a Maragall] els canals suposadament oficials: no direm que no, però necessitem temps per tranquil·litzar les bases. I PM s'ho creia".
"L'executiva d'ERC apunta la possibilitat d'inclinar-se per un vot nul polític a l'Estatut que salvaria els mobles governamentals del naufragi. (...) Quan faltaven cinc dies per a la votació final al Senat (...), els socis del govern tripartit, els antics aliats preferents de Zapatero al Congrés, anuncien el seu no sense pal·liatius. Amb el NO i amb el PP".
Pasqual Maragall: "Mil dies són pocs però poden semblar una eternitat"
Amb aquesta frase, a mig camí entre la broma i el que realment pensa dels tres anys durant els quals va governar Catalunya, l'expresident Pasqual Maragall ha iniciat avui la seva intervenció en la presentació de Mil dies amb PM, crònica escrita pel seu antic cap de comunicació, Jordi Mercader, i editada per La Magrana (RBA).
Tot i passar de puntetes sobre el record de la seva etapa de president i sobre les lluites intestines, disgustos i soledats que descriu Mercader, l'ex molt honorable ha reivindicat un paper en la història per al primer tripartit. "Ara és moment d'escriure cròniques personals com la de Mercader, i d'aquí a uns anys serà el moment d'escriure la història, que crec que reconeixerà la importància d'aquella etapa, malgrat la brevetat del període", ha anunciat.










































































































