Això no s'ha acabat, encara !!!

Maragall comentarà públicament els detalls de la seva 'caiguda' Pasqual Maragall ja ha llegit Mil dies amb PM. El va llegir abans de ser publicat i el comentarà públicament el dia 1, en la presentació que es farà a La Casa del Llibre. Es tracta d'una crònica escrita per Jordi Mercader, estret col·laborador de Maragall que va ser el cap de comunicació del primer tripartit.

Publicat per La Magrana, el text explica episodis com la reunió en què Miquel Iceta, acompanyat de Manuela de Madre i de tot el gabinet del president, va comunicar a Maragall que no s'havia de tornar a presentar a les eleccions: li va argumentar que no havia de posar en risc el seu prestigi amb unes eleccions que segons les enquestes no es podien guanyar. En un altre punt es relata l'esbroncada de Diana Garrigosa a José Luis Rodríguez Zapatero en el míting final de la campanya pel referèndum de l'Estatut. "Què t'ha fet el meu marit perquè el tractis així?", li va preguntar Garrigosa.

Altres episodis expliquen maniobres de l'actual president, José Montilla, que es movia per Catalunya amb Zapatero sense explicar-ho a Maragall. Tot plegat conforma una crònica personal escrita per un dels testimonis directes de tots aquests fets, un relat que combina informació i opinió i que reflecteix com es va anar covant la caiguda d'un líder que mai va encaixar amb l'aparell del seu partit i que va passar els últims temps en soledat, només amb el suport dels més propers, com Mercader i Ernest Maragall, fins que el 21 de juny del 2006 va anunciar públicament que no es tornaria a presentar a les eleccions.

Després d'haver anunciat que ha deixat la militància del PSC, d'haver insinuat que es presentaria a les eleccions generals amb el seu partit europeista i d'haver demanat, finalment, el vot en blanc, la figura de Maragall torna a entrar en escena.

VilaWeb/ElPunt: L'ex-director de Comunicació del primer tripartit acusa el PSC i el PSOE d'haver deixat Maragall a l'estacada

El Periódico: Crònica de mil dies amb Maragall (I)

El Periódico: Crònica de mil dies amb Maragall (II)

El País: El presidente efímero

La Malla.net: Els mil dies de Pasqual Maragall

La Vanguardia: La soledad del president

e-Notícies: "¿Qué ha hecho mi marido para que lo trates tan mal?"

El debat.cat: L'excap de premsa de Maragall explica en un llibre el 'backstage' del seu cessament

Isabel-Clara Simó: La meitat més un.

Alfons López Tena és l’autor d’un best-seller, Catalunya sota Espanya, i fa contínues xerrades on un públic abundant sol quedar bocabadat. Fins ara el costum era: a) queixar-se de la nostra situació; b) apel·lar al sentit nacional de la gent sense saber com fer-ho; c) fer propostes de partit, per tal que, des d’uns pocs escons, s’esgarrapin cosetes; d) fer pedagogia a Espanya perquè ens comprenguin; e) centrar-se en la llengua i en la cultura com a únic recer; f) fer discursos abrandats per la independència sense assenyalar com arribar-hi.

López Tena, no; ell assenyala la sortida, amb la llei a la mà. Sobre ell recauen dos avantatges que poca gent té: que coneix les lleis molt bé, com a professional que n’és, i que viu dins del poder estatal, com a membre del Consell General del Poder Judicial. I sap que van a escanyar Catalunya econòmicament (port, aeroport i trens a Europa). Quan l’escoltes t’adones que clamar per la justícia, exhibir les nostres nafres o desmentir les mentides oficials no serveix de res. Sí que serveix buscar la fórmula per poder fer un referèndum legal –ell l’ha trobada–. I, si aquest es guanyés a favor de la independència, rebríem una tèbia oposició europea, una histèrica oposició espanyola i el suport d’Estats Units (que volen Europa com més esmicolada millor).

Si preguntes a López Tena com podem convèncer tanta gent, havent-hi tants espanyolistes, per guanyar aquest referèndum, et diu, amb un somriure, que fa tres segles que tenim mentalitat provinciana, que no es tracta de convèncer tothom, sinó la meitat més un. López Tena, amb Hèctor Bofill, dirigeix el Cercle d’Estudis Sobiranistes. No és cap casualitat que no sigui un partit polític.

Les altres Semanasantes: Los Empalaos de Valverde de la Vera (Cáceres)

A l'Edat Mitjana, molts pobles rendien culte a una gran varietat de ritus herètics i fosques tradicions religioses. A les acaballes del segle XVIII, Carles III va posar fi a molts d'aquests rituals. No obstant això, avui dia sobreviuen alguns, que han canviat, per descomptat, però que segueixen mantenint les seves antigues arrels. Aquest és el cas de Valverde de la Vera on, la matinada del Dijous al Divendres Sant, quan la Setmana Santa arriba al seu clímax, els naturals d'aquesta població tenen el duríssim costum de sofrir en silenci, durant la matinada, per prometenses. Carreguen a les seves espatlles l'arada que fan servir per llaurar i, d'aquesta forma, l'estri que els serveix per a esgarrapar la terra, es torna en arada que neteja culpes o salva ànimes. El silenci de la nit acompanya al Empalao pels carrers de Valverde, plogui o faci fred; només el dringar dels ferros que pengen de la seva creu interromp la calma d'una nit, on regna el respecte al dolor i als sentiments. En el seu personal Viacrucis nocturn, quan els Empalaos es troben, aquests s'agenollen i el poble que assisteix sospira i calla. La matinada de la Vera guarda silencis, promeses, sofriment: és la nit dels Empalaos, és Divendres Sant a Valverde, és Setmana Santa a La Vera, Crist està mort! Tota la nit és de gran atractiu, però augmenta en els moments quan dos Empalaos es creuen en els estrets carrers de Valverde de la Vera o passen davant l'Església Parroquial. L'assistència massiva de turistes desllueix, potser, aquesta manifestació, on el silenci hauria de contribuir a fer-la encara més dramàtica.

Los Empalaos

Los Empalaos

Eutanàsia, si o no ?

Mentres l'escriptor belga, Hugo Claus, moria en un hospital d'Anvers (Bèlgica) després de practicar-li l'eutanàsia, que ell mateix havia sol·licitat, Chantal Sébire, una mestra d'escola, francesa, era trobada morta en el seu domicili, en les proximitats de Dijon (França). Hugo Claus tenia la malaltia de l'Alzheimer i havia demanat que es posés fi a la seva vida. Chantal Sébire patia un tumor incurable a la cavitat nasal que se li anava estenent cap al cervell i li comportava greus conseqüències, com ara un ceguesa progressiva i un dolor molt intens que no es podia tractar, ja que era al·lèrgica a la morfina. Fa uns dies va veure rebutjada per la Justícia francesa la seva petició que se li apliqués l'eutanàsia.

A Bèlgica l'eutanàsia és legal. A França, no.

Anna Simó també s'apunta a la idea que Puigercós sigui el proper candidat d'ERC a la Generalitat

Anna Simó 190308 a l'oracle CATr

Click To Play

La portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, va considerar ahir una "bona idea" que l'actual president del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira, es converteixi en líder ideològic d'ERC i que el secretari general, Joan Puigcercós, sigui el candidat a la Generalitat, tal com proposen un centenar de republicans sota el nom Esquerra Positiva.

Simó va considerar aquesta opció "sensata", i va opinar que "s'ha de parlar" sobre això, ja que Puigcercós no ha encapçalat mai unes eleccions catalanes.

Va indicar, alhora, que molta militància opina així, com ha pogut comprovar durant la campanya electoral, pel que va considerar que és una alternativa que "s'ha de mirar".

Simó va dir sentir-se "incòmoda" amb el fet que aquesta qüestió estigui en el debat públic cada dia, i va demanar "sentit comú" a tots.

L'exconsellera va considerar que un projecte com el d'ERC és "inevitable i absolutament necessari" per a Catalunya, i va afegir que el partit "no es pot permetre el luxe de prescindir de les millors persones en els millors llocs".

En declaracions a Catalunya Ràdio, Simó va dir, a més, que se sent "incòmoda" quan Carod-Rovira demana "joc net" en el procés congressual. "Si es demana joc net, sembla que en algun moment hi hagi hagut joc brut", es va lamentar.

Radars amb mala llet: Catalunya també paga més pel que fa a les multes !!!

L'ull que vigila els conductors és més gran a Catalunya. Els catalans són els automobilistes més perseguits de tot l'Estat. Un de cada cinc radars instal·lats a les carreteres és a Catalunya. De fet, el Servei Català de Trànsit (SCT) ha sigut i és encara pioner en la instal·lació de sistemes de captació de velocitats a les vies i va un pas per davant de les altres administracions estatals. La desigualtat de Catalunya encara seria més àmplia si el nombre de radars es ponderés amb els quilòmetres de carretera que cada territori té.

Com passa amb tot, el fet que els catalans siguin els conductors més perseguits té, com a mínim, dues lectures. Per una banda, hi ha l'esforç en la millora de la seguretat viària, la disminució dels accidents i la caça dels conductors bala. Però a l'altra banda, hi ha el conductor que se sent perseguit per la gran quantitat de radars que, en moltes ocasions, no es posen en els trams més perillosos sinó a les vies amb més trànsit per enxampar com més conductors millor. I és que Trànsit no ha aconseguit desempallegar els radars de la seva presumpta finalitat recaptatòria. El RACC, per exemple, no és aliè a aquesta polèmica. El director del departament tècnic de la Fundació RACC, Pere Sauret, explica que "els radars haurien d'estar situats en els trams amb més risc" i no només on passen més vehicles. "Pot passar que en termes absoluts hi hagi més accidents a les vies de gran capacitat, però la perillositat s'ha de calcular comptant amb la intensitat de trànsit que hi ha a cada via", puntualitza Sauret.

De fet, el RACC i el SCT disposen d'un instrument comú per detectar els punts perillosos de les carreteres. Es tracta de l'estudi Eurorap, que anualment elaboren conjuntament. En aquest punt, però, Sauret no es mostra gaire confiat amb les decisions del SCT i assegura "que voldríem pensar que és així", que els estudis de perillositat es fan servir per determinar la ubicació dels radars. Fent una ullada al llistat de radars catalans es constata, però, que només una petita part, un 14,5% estan instal·lats en vies secundàries, que és on més ha crescut la sinistralitat en els últims anys. De fet, en només la meitat dels deu trams de carretera més perillosos del Principat hi ha radars instal·lats. L'opció preferida per l'administració és col·locar-los en vies de gran capacitat. La meitat dels radars de la demarcació de Barcelona estan ubicats en autovies o, fins i tot, en autopistes.

Amb aquestes dades a la mà, doncs, la persecució dels conductors bala a les vies ràpides sembla garantida. I la salut de les finances del govern, també. Ara, cal posar fil a l'agulla a la xarxa de carreteres de calçada única que ocupen les 50 primeres posicions de trams amb més risc d'accident. mapa de radars de Catalunya

La guerra de l'aigua ja ha començat: La Diputació de Lleida i el delegat de la Generalitat s'oposen per ara a la "captació d'aigua" del Segre

El president de la Diputació de Lleida i el delegat de la Generalitat paren els peus a Nadal Els socis de govern se li han revoltat a Joaquim Nadal per la polèmica de l'aigua. Almenys els que hi ha a Lleida. El president de la diputació, Jaume Gilabert, i el delegat de la mateixa Generalitat a Ponent, Miquel Pueyo, tots dos d'ERC, han parat els peus al conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Nadal va anunciar ahir, després de la reunió setmanal del govern, que s'està estudiant la possibilitat d'una "captació temporal d'emergència" d'aigua del Segre per portar-la cap a Barcelona si la sequera persisteix. Va negar amb rotunditat que s'estigui preparant cap transvasament però no va descartar la "captació temporal", sense concretar com es faria. Els regants de les terres de Lleida ja van protestar ahir mateix, i avui han estat Gilabert i Pueyo. El delegat de la Generalitat a Lleida ha admès que cedir part de l'aigua pot ser un qüestió "d'humanitat i cohesió territorial", però ha afirmat que la possible captació només es pot fer en cas "d'extrema necessitat" i després de garantir els recursos hídrics de tots els municipis i nuclis de les comarques lleidatanes. A més, ha afegit que aquesta captació d'aigua només es podria fer si al riu Segre hi ha aigua suficient per poder fer aquesta cessió.

Gilabert, des de la Diputació, acceptaria la captació "si algun dia es demostra que hi ha excedents d'aigua" a Lleida. "En aquests moments no tenim aquests excedents", ha advertit. També ha recordat que els habitants de les comarques de Lleida tenen garantida l'aigua de boca per a aquest estiu, però no passa el mateix amb l'aigua que es destina a altres usos, com el reg dels cultius.

El Dalai-lama diu que dimitirà si la situació al Tibet empitjora

El Dalai-lama assegura que si la situació al Tibet empitjora es veurà forçat a dimitir com a líder polític del Tibet. Així ho ha afirmat en una roda de premsa des de la seva residència a l'exili, al nord de l'Índia. També ha fet una crida a xinesos i tibetans perquè aprenguin a viure "plegats".

El primer ministre xinès, Wen Jiabao, ha acusat aquest dimarts el Dalai-lama de ser el responsable d'incitar les revoltes de Lhasa i les protestes internacionals contra la Xina. Diu que no es tanca la porta del diàleg amb el líder polític tibetà sempre que reconegui que el Tíbet i Taiwan són part de la Xina.

Esquerra acusa CiU de sentir-se "còmode" amb els carrers amb nom franquista d'Amposta

El grup municipal d'Esquerra a Amposta no dóna "per mort" l'intent de canvi de nom dels carrers Ruiz de Alda (fundador de Falange) i García Morato (aviador franquista) tot i el resultat advers de la consulta veïnal feta a aquest respecte. Marta Cid, portaveu del grup municipal d'ERC-EA, ha informat a l'AVUI.cat que el seu grup continuarà defensant el canvi de nom amb la presentació, ben aviat, d'una sol·licitud que demanarà "un informe de secretaria on es faci constar quan es va decidir donar els noms dels carrers i per quin motiu". Amb aquesta acció, Cid considera que es podrà arribar al fons de la qüestió: "Suposo que a l'acord hi trobarem l'exaltació de franquisme" que va motivar atorgar el nom dels carrer a dos representants del franquisme.

Cid considera que la consulta als veïns no es correspon amb el concepte "de participació ciutadana" que defensa el seu grup municipal, sinó que respon a una maniobra de l'ajuntament, governat per CiU amb majoria absoluta, per "traslladar la responsabilitat als veïns". Segons l'exconsellera d'Educació, CiU "se sent còmode amb aquests noms i ja els va bé que continuïn a Amposta", i és per això que ha passat la responsabilitat als veïns "sense donar-los cap facilitat".

La portaveu d'ERC també considera que els "pocs veïns que han votat" han decidit "en funció de les possibles molesties" que els podria causar el canvi de nom, no per l'origen del nom del carrer, i ha afegit que l'Ajuntament hauria d'haver informat de tots els tràmits necessaris i s'hauria d'haver posat a disposició dels veïns per agilitzar-los. "En una legislatura marcada per la llei de la memòria històrica, la postura de CiU és realment flagrant", ha conclós Cid. lo carrer del riu: L'Ajuntament d'Amposta mantindrà els noms franquistes de dos carrers després que els veïns s'hagin pronunciat en contra del canvi.

Mor Arthur C. Clarke, autor de '2001, una odissea de l'espai'

El conegut escriptor i divulgador científic britànic Arthur C. Clarke ha mort aquest dimecres als 90 anys d'edat al seu domicili a Colombo, capital de Sri Lanka, segons ha informat un dels seus ajudants.

Sir Arthur Charles Clarke, més conegut com Arthur C. Clarke, ha mort aquesta matinada de dimecres cap a dos quarts de dues hora local a Colombo, a causa d'una insuficiència neumològica.

La seva obra més coneguda és 2001, una odissea de l'espai, portada al cinema per Stanley Kubrick.

Viquipèdia: Arthur C. Clarke

Tibant la corda: Cent militants han signat un manifest d'una branca d'ERC, esquerra positiva.

Càrrecs de segon nivell del partit i un exedelegat d'Educació són entre els cent militants que han signat el manifest d'una branca d'ERC que demana que Joan Puigcercós sigui el nou líder de la formació i que l'actual president, Josep-Lluís Carod-Rovira, es retiri de l'acció política directa i es limiti al "discurs ideològic".

El manifest ha estat impulsat pel vicesecretari general de coordinació interna del partit i sempre fidel a Puigcercós, Xavier Vendrell, i va signat per un centenar de persones que apareixen associades només a una ocupació professional, sense reflectir-hi vinculacions amb el partit. En la introducció del text, s'assegura que els signants no tenen "cap vinculació laboral amb Esquerra, ni cap càrrec electe ni de confiança remunerat en cap de les institucions governades pel partit". Aquestes condicions es compleixen, però hi ha alguns noms que són alguna cosa més que militants de base.

És fàcil detectar-ne alguns. Quim Bosch, que es presenta com a funcionari, és un professor d'institut que va ser delegat d'Educació a Girona durant els tres anys del primer govern tripartit, en què la conselleria estava en mans d'ERC i la consellera era Marta Cid. L'arribada d'Ernest Maragall (PSC) com a conseller amb el segon tripartit va fer tornar a l'institut Quim Bosch, que va ser substituït com a delegat per un exregidor de Joaquim Nadal.

A la llista de signants també hi ha Pau Osorio, secretari d'acció política d'ERC al País Valencià, que firma com a estudiant, i el conseller nacional Jaume Martí Mestres, que es presenta com a comercial.

El col·lectiu s'aplega sota el nom Esquerra Positiva i aposta perquè l'actual secretari general del partit, Joan Puigcercós, tingui el "lideratge polític i electoral" d'ERC, mentre que l'actual president, Josep-Lluís Carod-Rovira, lideri el "discurs ideològic". Un dels promotors del col·lectiu ha explicat que veuen Carod com un "actiu que no es pot perdre", però aposten per un canvi "generacional" al partit. Els impulsors del manifest han activat el web www.esquerrapositiva.cat.

El manifest porta per títol Per continuar sumant, en una Esquerra oberta i positiva i constata que ERC ha tancat un cicle electoral amb uns resultats "molt per sota dels previstos'". D'aquesta manera, creuen que "es clou una etapa liderada" per Josep-Lluís Carod-Rovira des de 1996, que "ha situat ERC com a una important força de govern al món municipal i a la Generalitat de Catalunya, i amb presència institucional per primer cop a les Illes Balears".

Ara, els promotors consideren que ERC ha d'esdevenir un "gran partit fort, modern i obert a moltes més aportacions, especialment de les generacions més joves". Així, consideren que cal aprofitar "tot el capital humà d'ERC" amb la "màxima eficiència". "Ara toca iniciar una nova etapa, recuperar la il·lusió amb un lideratge renovat que encari amb força el nou cicle polític que s'encetarà amb les properes eleccions al Parlament", afegeixen.

Els promotors demanen afrontar "els canvis necessaris de forma responsable, constructiva, positiva i amb unitat'" i es mostren disposats a comprometre's, en el proper congrés, "amb els dirigents que comparteixin aquests plantejaments".

esquerra positiva

Carod demana aparcar personalismes i avisa que "no és moment de conspiracions"

El president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha demanat aquest dimarts que el debat per dirigir el partit es porti a terme parlant d'idees, de projectes de futur, "aparcant personalismes i sent molt generosos", i ha avisat que "no és moment de conspiracions".

En un escrit al seu blog d'internet i sota el títol Debat ric, joc net, Carod considera que el fet que hi hagi diverses candidatures és una "bona notícia", un símptoma de la "vitalitat" del partit i una garantia que el projecte independentista té futur.

"El drama seria que ningú tingués ganes de posar-s’hi al davant", ha argumentat el també vicepresident del govern, que ha afegit que només els partits vius tenen debats interns.

"Malgrat la crisi conjuntural de resultats que patim, hi ha homes i dones disposats a renovar el projecte, a aportar-hi el millor de si mateixos. I això és bo", insisteix. Carod ha reclamat que ERC sàpiga fer un "bon debat" entre tots basat en el "joc net", per això demana que totes les candidatures tinguin les mateixes oportunitats d'explicar-se davant la militància.

Com a president d'ERC, s'ha compromès a treballar perquè en la futura comissió organitzadora del congrés hi hagi "la pluralitat suficient per tal que tothom s’hi senti representat".

Les altres Semanasantes: "Las Turbas" de Cuenca.

La processó de Las Turbas de Cuenca és, segurament, la més sorollosa, la més multitudinària, la més irreverent i la més caòtica però, potser, també és la més sentida i la que més posa la pell de gallina de les que se celebren per Setmana Santa. Divendres Sant. Dues forces se contraposen a la sortida del Cristo de las seis (que surt a les 5:30), els cofrares dels passos que han de fer la seva estació de penitència camí del calvari i els "turbos" que, davant de la processó, gairebé no la deixen avançar. El soroll dels turbos és ensordidor. Amb els seus timbals destemplats i els clarins desafinats rememoren els improperis dels jueus cap a Jesús quan el portaven al calvari (diuen). Però la veritat és que l'alcohol de la nit abans també hi ajuda. Un consell: baixeu el volum de l'altaveu si voleu veure els vídeos.

Hi ha un corrent revisionista que vol evitar la mala imatge que dóna el mal vi de segons quí i per això proposen que els turbos s'inscriguin abans de la processó. Vaja, que els volen tenir controlats. En això ens vam quedar l'any passat. A veure enguany com anirà! Un vídeo promocional dels bons costums ha aixecat opinions a favor i en contra. Però, si les turbes son això, turbes, qui les pot controlar ?

Fiestas: Cuenca. Las Turbas.

TURBAS.

Turbas. Cuenca.

El PSC està "desencantat i preocupat" amb el PSOE

El PSC està "desencantat i preocupat" amb el PSOE, a més de molest, atès que consideren que la direcció estatal del partit va estar poc agraïda amb els 25 diputats catalans que ha obtingut la formació. Segons informa El Periódico "els dirigents del PSC que dissabte van assistir al comitè federal del PSOE van sortir desencantats i preocupats. José Luis Rodríguez Zapatero, en el seu discurs inicial, ni va esmentar la contribució del PSC, que, amb 25 diputats, li ha permès revalidar la victòria. Tampoc la majoria de barons territorials la van citar. De fet, en referència a Catalunya el que va fer més d'un dirigent va ser avisar que el nou model de finançament no ha de suposar "que uns guanyin perquè altres perdin". Posteriorment, Zapatero es va limitar a afirmar que "Catalunya estima els socialistes", perquè ho va notar al míting del Sant Jordi".

-I la Chacón, ben "optimista". En què quedem ?

e-Noticies: El PSOE culpa al PSC de l'avenç del PP a Espanya

Puigcercós assumeix la presidència del grup parlamentari d'ERC amb voluntat de consens i estabilitat amb els socis de Govern

La marxa de Joan Ridao a Madrid ha facilitat una reestructuració de la direcció del grup, que es completa amb el nomenament d'Anna Simó com a portaveu i de Patrícia Gomà com a portaveu adjunta. Tot i remarcar que fins ara la coordinació amb el Govern ha estat "bona", Puigcercós ha apostat per millorar-ho i creu que la seva experiència com a conseller hi pot ajudar.

El nou president del grup d'ERC al Parlament ha mostrat la seva voluntat que les votacions per separat segueixin sent "excepcions", i "no la tònica", i reforçar "els mecanismes interns de debat, d'acord i de consens" amb els socis de Govern.

D'aquesta manera s'ha escenificat al Parlament el traspàs de la direcció del grup, amb una roda de premsa amb Puigcercós, Simó i Gomà, però també amb la participació de Joan Ridao en la que previsiblement ha estat l'última roda de premsa que fa al Parlament, si més no com a portaveu, després que aquest mateix dimarts hagi renunciat formalment a la seva condició de diputat. Ridao ha reconegut començar a tenir certa 'nostàlgia' a l'abandonar una casa en la qual ha estat diputat durant tretze anys.

La reunió del grup parlamentari ha tingut algunes absències destacades, com ara la del president d'ERC i vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira. Cal tenir en compte que Carod participava aquest dimarts al matí a l'habitual reunió del Consell de Govern. Tampoc hi eren ni el president del Parlament, Ernest Benach, ni el diputat i líder del corrent intern Esquerra Independentista (EI), Uriel Bertran.

Catalunya recorda els tràgics bombardejos del 1938

Des que el 1979 el polític, advocat i historiador Josep Benet va començar a reclamar que s’erigís a Barcelona un monument a les víctimes dels bombardejos feixistes fins que aquest es va erigir ara fa 5 anys, el març del 2003, en van passar 17 d’ajuntaments democràtics desmemoriats. El mateix Josep Benet, que està en un delicat estat de salut, relata aquest oblit al primer volum de les seves memòries, Temps d’esperança i d’aprenentatge (1920-1936), que la setmana que ve serà a les llibreries amb el segell d’Edicions 62.

I si Barcelona només molt recentment ha començat a fer memòria de les víctimes de la guerra, el mateix ha passat amb Catalunya. “Tenim un dèficit històric i un deute pendent”, va reconèixer ahir el conseller d’Interior, Joan Saura, impulsor del Memorial Democràtic, en un acte al Palau de la Generalitat amb testimonis dels bombardejos i alcaldes de ciutats atacades per l’aviació feixista italiana i alemanya durant la Guerra Civil. Si l’acte arriba a trigar uns anys més, haurien estat molts menys els avis –nens i joves en els moments dels fets– que ahir omplien de gom a gom l’auditori i una sala annexa.

El més citat de l’acte va ser el polític conservador Winston Churchill; en concret, les paraules que va adreçar als seus conciutadans durant els blits aeris nazis sobre Anglaterra: “No vull menysvalorar la severitat del càstig que cau sobre vosaltres, però confio que els nostres ciutadans seran capaços de resistir com ho va fer el valent poble de Barcelona”, uns mots que no van quedar registrats al diari de sessions dels Comuns per pressions diplomàtiques espanyoles, però de les quals n’ha quedat constància oral. I unes paraules que Josep Benet havia demanat que quedessin gravades al monument, on efectivament... no hi són! Per cert, ¿algú sap on és l’escultura feta per l’artista Margarida Andreu? Doncs davant del cinema Coliseum, allí on el 17 de març de 1938 una de les bombes llançades des dels Savoia S-79 italians va fer esclatar un camió carregat de trilita i va provocar una massacre. El lloc és tan simbòlic com inadequat: ningú no hi para atenció. Tan poc conegut és, que ahir l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ni tan sols el va esmentar. Tampoc no ho van fer Joan Saura ni l’historiador Joan Villarroya, autor de l’estudi més detallat sobre els bombardejos de la ciutat. “Barcelona i Catalunya vam ser banc de proves de la guerra total”, va dir Hereu, que, com Saura, va vincular el record dels bombardejos amb el desig d’una ciutat i un país que volen ser emblema de la pau al món. Idèntic desig va expressar, en nom de les víctimes, Núria Pi i Sunyer, filla del qui va ser alcalde de Barcelona i conseller de Cultura de la Generalitat republicana. Núria Pi i Sunyer, que, a l’exili, també va viure els atacs aeris sobre Londres, va demanar que cap carrer o plaça recordi els qui van portar el terror sobre Catalunya. A l’acte també hi van intervenir els alcaldes de Flix, Pere Muñoz, i de Figueres, Santi Vila, dues de les més de 140 poblacions catalanes bombardejades durant la guerra.

Bloc de Pere Muñoz: EL DIA 17 VAIG AL PALAU DE LA GENERALITAT

Bloc de Pere Muñoz: RECORD DEL 17 DE MARÇ DEL 1938

Barcelona, monument a las víctimes del terrorisme franquista davant del Cinema Coliseum.

Joaquim Nadal admet que es podria fer una "captació d'aigua temporal i d'emergència" al Segre

No hi haurà transvasament del Segre cap a la conca Ter-Llobregat, però no es pot descartar una "captació d'aigua temporal d'emergència" si calgués. És el que ha assegurat aquest dimarts el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, que avui actuava com a portaveu del govern després de la reunió setmanal de l'executiu català.

Després de dies de polèmica per l'aparició d'unes estaques a Prats i Sansor (Cerdanya) que semblaven indicar l'inici d'unes obres i pels advertiments de CiU sobre un possible transvasament del Segre cap a l'àrea de Barcelona, el govern ha reiterat avui que no prepara cap transvasament. És a dir: no es construirà una canalització, però sí que es podria arribar a fer una "captació d'aigua temporal d'emergència". Nadal no ha concretat, però, amb quin sistema es faria aquesta captació i el transport de l'aigua, i ha insistit que en tot cas aquesta possibilitat estaria en fase d'estudi.

Nadal ha repetit diverses vegades que el govern garantirà "l'aigua de boca a tots els ciutadans".

La plataforma de la Terra Alta demana que més pobles de la Terra Alta facin consultes sobre els parcs eòlics

La plataforma de la Terra Alta va tornar ahir a agrair l'alta participació, de fins a un 81%, en la consulta popular de diumenge a Horta de Sant Joan, en què el 77,6% de la població va votar en contra de la central eòlica dels Pesells. Pel col·lectiu, la gent d'Horta va voler sortir de casa per dir «un no rotund» al parc eòlic, «tot i les controvèrsies, les polèmiques i la falta d'informació rebuda en tot aquest procés per part de l'Ajuntament». Així, la plataforma va recordar el compromís adquirit ara pel govern municipal, que ha de respectar el resultat de les votacions. «Per tant, en cap moment, l'Ajuntament podrà procedir a atorgar cap llicència ambiental ni permisos d'obres a l'empresa Fercom», hi afegeix la nota. A més, els proteccionistes tornen a demanar a la Generalitat que vetlli pel compliment de la normativa europea i que inclogui els Pesells dins de la Xarxa Natura 2000, ja que la serra va quedar exclosa de l'última revisió per ampliar la zona protegida. Però, sobretot, la plataforma també demana a la resta d'ajuntaments de la Terra Alta i al Consell Comarcal que obrin un debat públic sobre el model eòlic, amb dotze parcs i uns 150 molins. «Els resultats del sondeig han posat de manifest que el tema eòlic preocupa, i que la gent, quan té l'oportunitat, mostra la seua disconformitat amb la implantació eòlica a la Terra Alta», afirma la plataforma, que també acusa els representants polítics de gestionar el procés d'acord amb les empreses i d'esquena a la població.

Alerta a la PDE pels indicis que podria haver-hi transvasaments d'emergència

A la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) s'han encès totes les alarmes. El moviment social té cada cop més clar que la intenció del govern català és tirar endavant una interconnexió de xarxes, amb l'objectiu de fer arribar l'aigua de l'Ebre a l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, el tripartit ha vulnerat el seu compromís amb les Terres de l'Ebre, ja que està dient «de totes les maneres possibles» que portarà aigua des del Segre o fent la interconnexió de xarxes. En la mateixa línia, CiU va tornar ahir a reclamar més transparència en la gestió de la sequera, i va insistir a demanar un transvasament del Roine. La PDE no tenia previst tornar a reunir-se fins després de les vacances de Setmana Santa. Amb tot, aquests dies el moviment social ha hagut de tornar a la feina, després de les últimes notícies sobre la preparació d'un transvasament urgent des del Segre, així com per la possible interconnexió entre la xarxa del minitransvasament de l'Ebre, que acaba a Cunit, i la xarxa d'Aigües Ter-Llobregat (ATL), que ara s'acaba a Vilanova i la Geltrú. «El govern català està actuant amb massa prepotència, amb falta de respecte i amb deslleialtat cap a les Terres de l'Ebre», va lamentar ahir Manolo Tomàs. El portaveu de la PDE va recordar que ja els van posar en alerta les últimes declaracions de l'exalcalde de Tarragona, que va assegurar que la interconnexió entre Cunit i Vilanova ja estava en funcionament. «Nosaltres també teníem rumors que ens indicaven que aquesta canonada ja estava en marxa, però vam decidir esperar-nos una setmana per no interferir en les eleccions», va dir. Segons Tomàs, a la PDE estan convençuts que la intenció del govern català és tirar endavant el projecte de la interconnexió de xarxes, que va quedar expressament exclòs del Compromís per l'Ebre, el document que el PSC, ERC i ICV van signar amb el moviment social l'octubre del 2003. «Estan dient de totes les maneres possibles que volen portar l'aigua a Barcelona, i volen aprofitar la situació de sequera per plasmar-ho amb actuacions concretes», va denunciar. Així, Tomàs va reclamar més transparència al govern català, i va anunciar que en la pròxima reunió de la PDE decidiran si cal reactivar les mobilitzacions. De la mateixa manera, el col·lectiu també dirà si donarà suport a les reivindicacions de la nova plataforma L'Aigua No ens la Prendran, que dissabte es presentava a Tarragona, contra la cessió a Barcelona de l'aigua dels aqüífers. «Sembla que el tripartit no vol solucionar el problema de la sequera, sinó aprofitar la situació per fer una sèrie d'obres polèmiques», va advertir Tomàs. El portaveu de la PDE va insistir que la Generalitat evita parlar del transvasament de l'Ebre, però que pretén agafar aigua del Segre i aprofitar les concessions actuals de l'Ebre, per així fer arribar l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Joan Carretero vol la presidència o la secretaria general d'ERC

Carretero 170308 CATr

Click To Play

L'exconseller i líder del corrent crític d'ERC Reagrupament.cat, Joan Carretero, ha anunciat avui que el seu equip presentarà una candidatura per guanyar la presidència i la secretaria general del partit en el procés congressual del juny. Tanmateix, no ha concretat, perquè encara no ho té decidit, si ell mateix aspirarà a la presidència o a la secretaria. En una compareixença al Col·legi de Periodistes de Barcelona, Carretero ha reclamat també que es facin primàries per triar els candidats a les eleccions.

Pel que fa a l'actual crisi del partit, l'exconseller creu que és una "anomalia democràtica" que no hagi dimitit ningú al partit després del daltabaix electoral de la setmana passada, que els ha comportat perdre cinc dels vuit escons que tenien al Congrés de Diputats.

Tot i la seva coneguda posició crítica respecte a l'actual govern tripartit, l'exconseller no és partidari, de moment, de trencar-lo. "No podem ser responsables d'unes noves eleccions anticipades", ha argumentat. Entén que només caldria trencar amb el govern de Montilla si aquest no aconsegueix un bon model de finançament per a Catalunya i si no reacciona adequadament davant d'una eventual sentència adversa del Tribunal Constitucional respecte a l'Estatut.