Carod-Rovira activa el projecte sobiranista per al 2014

Carod-Rovira 280308 CATr

Click To Play

Josep-Lluís Carod-Rovira ha renunciat a la presidència d'Esquerra, però ja ha alçat la veu en diverses ocasions per advertir als qui tenen intenció de bandejar-lo com a pròxim candidat d'Esquerra a la presidència de la Generalitat que no els ho pensa posar fàcil. L'encara número 1 del partit i vicepresident del govern ha agafat la bandera del 2014 i no pensa deixar-la mentre pugui.

Demà mateix el president d'Esquerra exposarà davant d'un centenar de quadres territorials el seu full de ruta fins a la celebració de la consulta que proposa, amb la intenció que s'estengui entre la militància, sigui acceptat i deixi d'interpretar-se com una improvisació de salvació personal davant la imminència del congrés republicà. Aquest full de ruta inclou des de debats oberts fins a una consulta popular i el referèndum.

Carod, que presentarà el projecte a la Casa Elizalde de Barcelona, va decidir apartar-se de la cursa per la presidència d'ERC i mantenir-se com a número 2 de l'executiu català, per si van mal dades. I és precisament des de l'executiu que té intenció de disputar la candidatura que realment valora, la de cap de cartell, a Joan Puigcercós, que aspira a presidir el partit i a ser el pròxim candidat als comicis al Parlament. Des de fa aproximadament un any Carod ha començat a fer el que no havia fet mai, recórrer el territori i establir contacte amb la militància.

Conscient que hi ha poques coses més llamineres per a la militància de la formació independentista que l'horitzó d'un referèndum d'autodeterminació, i fruit, precisament, d'aquestes trobades territorials, Carod ha decidit posar en marxa una sèrie d'actes per dotar de contingut la bandera del 2014, que si li servís per guanyar les primàries per ser el pròxim candidat d'ERC, sens dubte, seria el plantejament amb què es presentaria a les eleccions.

Carod, que de moment no té previst abordar el debat de les aliances postelectorals amb què s'hauria de concretar el projecte, proposa engegar un debat nacional "que culmini el 2014 en uns estats generals de Catalunya". Aquest debat hauria de tenir lloc amb actors polítics, laborals i associatius.

Segons el full de ruta de Carod, amb una majoria parlamentària a favor de la consulta, la cambra hauria de convocar una consulta per establir una nova relació amb l'Estat, com a Escòcia o al Quebec. També proposa un grup parlamentari a Madrid i a Estrasburg i el referèndum final.

Montilla afirma que les balances fiscals es publicaran

José Montilla ha manifestat que no cal témer per la publicació de les balances fiscals perquè és un compromís electoral. PSOE i PSC segueixen marejant la perdiu en aquest tema tan sensible pel país. Així, ahir José Blanco, secretari d'organització dels socialistes espanyols, apuntava un sí però no que deixava obertes força escletxes i més d'un dubte sobre el que acabarà fent el govern. Mentre afirmava que era possible publicar les balances, repetia que encara no hi havia res decidit al respecte.

I per un altre costat, i com a mostra de les diferents sensibilitats socialistes en funció de la comunitat a la que pertanyen, Guillermo Fernández Vara, president de la Junta d'Extremadura, manifestava que considerava immoral i desgavellat, entre d'altres qualificatius gens agradables, donar a conèixer les xifres del transvasament de recursos econòmics entre comunitats.

En una entrevista a la cadena Ser recollida per EuropaPress, Montilla ha reconegut que a alguns presidents autonòmics "pot no interessar-los" aquesta publicació de les balances, però ha remarcat que "la informació mai està de més, perquè permet opinar amb més elements objectius i menys subjectius" al parlar de solidaritat o d'insolidaritat.

"El que cal fer és complir els compromisos electorals", ha insistit, i s'ha mostrat convençut que la publicació de les xifres constatarà que "Catalunya ha estat solidària i vol seguir sent solidària, malgrat que, pel seu lloc, exigeix també un finançament més just i transparent". Respecte a aquest nou finançament, el president català s'ha limitat a assenyalar que no té cap dubte que el govern central complirà la llei i aplicarà el nou Estatut.

Ramon Tremosa: Ebre navegable

Jesús Moncada va retratar a Camí de Sirga un món fascinant de relacions humanes, socials i comercials de les Terres de l'Ebre. El gran escriptor de Mequinensa (i també excel·lent traductor: entre altres novel·les, d'El comte de Montecristo) vivia al barri de Gràcia, passejava amb el seu gos pel Torrent de l'Olla i s'emportava a casa els seus llibres dels lectors que li demanaven que els hi dediqués: feia a cada llibre un bellíssim dibuix, acolorit per ell mateix, que sempre evocava la navegació pel riu Ebre. Històricament l'home hi ha navegat amb embarcacions adaptades com els llaguts o llaüts, les pontones, les muletes i els passos de barca, dels quals avui només resta com a original el pas de Miravet. El riu Ebre permetia baixar riu avall, des d'Euskal Herria i l'alt Aragó fins a la Mediterrània, un flux continuat de persones i mercaderies que feien prosperar les Terres de l'Ebre. Emili Rosales evoca a la novel·la La ciutat invisible un somni del rei Carles III. Aquesta novel·la, premi Sant Jordi el 2004 i traduïda a diferents idiomes, ens fa saltar del present més candent al segle XVIII, rere la pista dels plans avui oblidats i quasi secrets del rei Carles III de crear una gran ciutat al delta de l'Ebre: a imatge de Sant Petersburg, la ciutat ideal erigida a la desembocadura del Neva, la nova ciutat tenia també els referents de navegabilitat dels canals de Venècia i de la gran badia de Nàpols. D'aquella ciutat faraònica que no va poder ser en va quedar un canal, una església inacabada i la trama urbanística a partir de la qual va créixer Sant Carles de la Ràpita. El riu Ebre és un dels actius potencials més importants de Catalunya. Degudament aprofitat, i alhora degudament protegit, podria generar riquesa com ho fan els grans rius europeus. L'aprofitament i la protecció del riu no són aspectes contradictoris, ans al contrari: la millor manera de protegir un riu és mitjançant el seu aprofitament econòmic, que al mateix temps faci indispensable gaudir d'un riu impecable. Un excés de prohibicions de fer ús del riu, basades en una suposada protecció, desnaturalitzen aquesta protecció i donen com a resultat un riu degradat i sense accessos. Si es garantís un cabal d'aigua estable, l'aprofitament del riu Ebre permetria el manteniment i la neteja de la seva ribera i la construcció dels camins i dels vials adients per accedir-hi. Els ports de Barcelona i Tarragona tenen endegats plans ambiciosos d'expansió; però, si les previsions de creixement del tràfic marítim intercontinental es mantenen en la seva banda alta en el futur, en quinze anys les seves ampliacions poden quedar saturades. La solució en altres països europeus, en un context semblant de ports que no poden créixer més, passa per l'aprofitament dels grans rius, donant joc a ports, ciutats i territoris situats terra endins: Anvers o Gant a Flandes i Porto Rovigo al Veneto serien dos possibles models a imitar, salvant totes les distàncies, per Amposta i Tortosa. Entre aquestes dues ciutats de les Terres de l'Ebre hi passa un dels corredors econòmics i comercials més importants del món, el que uneix València i Barcelona amb Marsella i Lió, amb un gran potencial de creixement al segle XXI. Si s'hi disposés d'alguns terrenys per a activitats logístiques, barcasses com les que solquen els grans rius europeus podrien també pujar pel riu Ebre fins a arribar a la línia fèrria que, a prop de l'actual autopista AP-7 i del futur aeròdrom de Tortosa, podrien distribuir mercaderies cap a Europa i cap a la península Ibèrica. La navegació fluvial exigeix assuts i rescloses, que també produeixen energia neta. L'estabilitat del cabal i el manteniment d'una làmina d'aigua estable en el decurs del riu, també més amunt de Tortosa i fins a Flix, es podria obtenir mitjançant la construcció de tres assuts. A Xerta l'aprofitament hidroelèctric del seu assut manté aquesta làmina d'aigua que garanteix la navegabilitat. La construcció de petits assuts, rescloses i escales de peixos es pot finançar amb la construcció de minicentrals elèctriques. Aprofitades hidroelèctricament, les centrals costarien zero euros al sector públic si la iniciativa privada que les financés en tingués la concessió de l'aprofitament. Un riu és un bé de domini públic i el primer pas per fer realitat un projecte consisteix a fer entendre i convèncer la societat i el poder públic de les seves bondats i dels seus beneficis econòmics, socials i mediambientals. L'aprofitament del riu Ebre pot ser rendible si es construeixen alguns petits ports esportius: segons la Cambra de Comerç de Tortosa, els costos d'aquestes infraestructures s'amortitzarien en només cinc anys, gràcies a l'augment de la producció, del turisme i del comerç que es podria generar. ICV, però, s'oposa a la navegabilitat comercial i esportiva del riu Ebre ("la canya del riu és un vegetal a protegir") mentre PSC i ERC callen. ¿L'ecologia tornarà a ser un enemic interior que es fa servir en contra del creixement econòmic català, tal com va passar amb la construcció de les pistes segona i tercera de l'aeroport del Prat ara farà vint anys? La navegabilitat del riu Ebre pot ser el gran estímul econòmic que necessiten les seves terres i un pas més en la necessària internacionalització de l'economia catalana. Com més logístics, més lliures.

Sí però no de José Blanco a les balances fiscals

Blanco contradiu el president d'Extremadura i diu que sí es poden publicar les balances fiscals Balances Fiscals 270308 CATr

Click To Play

El secretari d'organització del PSOE, José Blanco, diu que sí es poden publicar les balances fiscals, com ja va avançar en plena campanya electoral el vicepresident segon del govern i ministre d'Economia en funcions, Pedro Solbes. Amb aquestes paraules, el dirigent socialista desautoritza el president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, que va qualificar aquesta possibilitat de donar a conèixer les xifres "d'immoral, injusta i absolutament desgavellada".

En unes declaracions fetes a l'acabar la reunió mantinguda amb el portaveu del PP en funcions en el Congrés, Eduardo Zaplana, José Blanco ha subratllat que la seva afirmació "no és una novetat", ja que el vicepresident econòmic ja va parlar d'aquest supòsit.

"En tot cas, no hi ha cap decisió presa en relació amb aquest tema", ha explicat el secretari d'Organització socialista, afegint que el PSOE "configurarà una decisió i una opinió més enllà de la voluntat i disponibilitat expressada per Solbes en la campanya electoral".

En aquest sentit, el vicepresident segon del govern en funcions ja havia anunciat la creació d'un grup de treball per a la publicació de les balances fiscals, després que l'Institut d'Estudis Fiscals hagi conclòs el seu treball, aportant dues metodologies diferents.

En aquell moment, Solbes va explicar que els experts empraran dos mètodes -un de fluxos monetaris i un altre d'incidències econòmiques- i amb distintes variables, de manera que s'obtindran diversos resultats. No obstant això, el ministre va indicar que els resultats no condicionaran en cap cas la negociació amb les comunitats autònomes del nou model de finançament autonòmic.

-Vaja, hi ha un mandat parlamentari de fa dos o tres anys i diuen que no hi ha cap decisió presa ?

La guerra de l'aigua: Diversos col·lectius del Priorat demanen la finalització del transvasament procedent del riu Siurana i el pantà de Riudecanyes

La Mancomunitat del Topograpo, formada per Torroja del Priorat, Poboleda, Gratallops i Porrera; la Comunitat de Regants del Riu Siurana, i veïns del Priorat demanen en un comunicat la finalització del transvasament d'aigua procedent del riu Siurana i el pantà de Riudecanyes. Aquests col·lectius expliquen que 'en aquests moments el riu Siurana baixa sec', i consideren que portar aigua a Barcelona pot 'hipotecar el creixement econòmic i social' del Priorat. A més, diuen que estan 'farts i tips de l'espoli sistemàtic dels nostres recursos', i afegeixen que 'el Siurana és un riu, i com a tal ha de tenir el cabdal ecològic suficient per no convertir-se en un barranc'.

Quan un problema s'esdevingué un negoci: 10 empreses es presenten al concurs d'adjudicació dels treballs de descontaminació del pantà de Flix

La Comissió de Seguiment per la descontaminació del pantà de Flix s'ha reunit aquest dimecres a Tarragona per estudiar les deu propostes que s'han presentat al concurs d'adjudicació dels treballs de descontaminació del pantà de Flix. Dilluns vinent la societat estatal Acuamed adjudicarà les obres, que tenen un pressupost de licitació de 192 milions d'euros. El secretari general per al Territori i la Biodiversitat del ministeri de Medi Ambient, Antonio Serrano, ha explicat que les obres començaran el mes de maig i duraran quatre anys. En total es preveu que sigui necessari gestionar fins a 200.000 tones de residus entre els que hi ha urani, plom, mercuri, cadmi, coure i arsènic.

La Plataforma de Defensa de l'Ebre acusa el govern d'afavorir "l'especulació i el mercantilisme"

La Plataforma de Defensa de l'Ebre (PDE) ha reiterat en un comunicat que el projecte de transvasar el Segre "no té res a veure" amb la gestió de la sequera i suposa l'obertura d'una "confrontació" territorial, decisió que respon a la voluntat "d'especulacions i mercantilismes a les quals s'ha plegat el nou govern", al qual no ha dubtat a titllar de "transvasista".

Aquest moviment social considera que és sorprenent que, segons argumenta, "a tres setmanes de la finalització de la campanya electoral, on tots els partits catalans, menys el PP, s'han passejat per les Terres de l'Ebre anunciant que si guanyaven les eleccions enterrarien definitivament els transvasaments, el govern català presenti el transvasament del Segre a l'àrea metropolitana de Barcelona".

La PDE considera que el Govern "no està gestionant la sequera amb honestedat", perquè el mateix dia que anuncia el transvasament del Segre, aprova el desenvolupament de nous regadius.

El col·lectiu ha denunciat, concretament, que la política de "transvasaments, canals i interconnexions de xarxes no té res que veure amb l'actual sequera i suposa una confrontació amb la gent de les Terres de l'Ebre que estimen i defensen la necessitat de mantenir uns rius vius i nets lluny de les especulacions i mercantilismes a les quals s'ha plegat l'actual govern".

Segons han recordat, una detracció del Segre, juntament amb la interconnexió de xarxes, la prolongació del minitransvasament de Tarragona i els canals Segarra-Garrigues i el canal Xerta- Castelló ("obres ja previstes i/o proposades pels anteriors governs de CiU i PP i àmpliament rebutjades per la societat ebrenca"), suposaria "la liquidació del riu i acceleraria la desaparició del Delta de l'Ebre".

Per tot plegat, la PDE ha demanat a la població de Catalunya "l'ajut necessari per evitar, una vegada més, que per afavorir grans interessos financers i politics es sacrifiqui una part del territori, que encara que estigui menys desenvolupada, també forma part d'aquest gran país que s'anomena Catalunya". Al mateix temps, ha alertat a la gent de l'Ebre "que ara és l'hora d'aturar la segona onada transvasista".

VilaWeb: El transvasament del Segre revolta l'Ebre

Puigcercós aposta per Ridao com a nou secretari general d'ERC

Puigcercós 260308 RAC1

Click To Play

El secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, que va anunciar ahir la seva intenció d'optar a la presidència d'ERC, ha revelat que "seria un honor" per a ell que l'actual portaveu republicà al Congrés, Joan Ridao, fos el seu candidat a la secretaria general del partit. Puigcercós ha afegit que se sent en condicions d'optar a la presidència davant la "falta de lideratge al partit".

En declaracions a RAC 1, Puigcercós ha afirmat que es va assabentar pels mitjans de comunicació de la renúncia de Josep-Lluís Carod-Rovira a optar a la reelecció com a president d'ERC, càrrec al qual aspira l'actual secretari general davant el congrés que els republicans celebraran al juny.

El dirigent republicà ha tornat a criticar Carod, que sí que manté la seva aposta per repetir com a cartell electoral el 2010, i ha afirmat: "L'executiva d'ahir era un bon moment per dir-ho [la seva renúncia a la presidència], però ell va decidir fer-ho així i ho hem de respectar".

Després d'assenyalar que "les formes són importants", Puigcercós ha apuntat la necessitat "d'asserenar" el debat. "Podem donar una lliçó de política si som capaços de fer aquest debat de forma enriquidora", ha afegit.

En el marc de la pugna personal entre els dos dirigents d'ERC, quan Joan Puigcercós va decidir abandonar el Govern va informar abans el president català, José Montilla, que Carod, i el seu relleu al capdavant de la Conselleria de Governació va transcendir als mitjans abans que el nomenament de Jordi Ausàs fos oficial.

Sobre la seva candidatura, Puigcercós va aclarint les incògnites i ha assegurat que està ultimant un equip de persones, no només el secretari general, encara que ha avançat que pensa incorporar "el màxim de gent possible de tot l'àmbit territorial".

"Hem acabat un cicle polític a ERC", ha afirmat l'actual secretari general del partit, que ha explicat que ja estava definit així perquè, després de les eleccions del 9 de març, està previst un congrés al juny, cosa que ha generat certa "inquietud".

Josep-Lluís Carod-Rovira: 'Unitat i renovació'

Joan Tapia: 'La cintura de l'elefant'

'El Mundo' diu que el tripartit prepara un transvasament de Flix a Barcelona

Un equip de televisió de Canal 9 es va desplaçat ahir a Flix després que el diari El Mundo publiqués, en l'edició valenciana, una informació impagable sobre l’obscurantisme del tripartit a l’hora de preparar el transvasament de l’Ebre des d’aquesta localitat de la Ribera. Al bloc de Pere Muñoz, alcalde de Flix, podeu veure la informació i l’explicació que fa de la visita. Muñoz va ser entrevistat pel Canal 9 i explica amb ironia com va haver de desmentir les informacions publicades al diari de Pedro J. Ramírez. El bloc de Pere Muñoz: CANAL 9, EL MUNDO, L'EBRE I FLIX

La CHE adverteix als regants que si no plou hi haurà problemes amb les collites del delta de l'Ebre

El president de la Comunitat de Regants de l'Ebre, Lluís Pegueroles, ha declarat aquest matí que per primera vegada la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha advertit a la comunitat que, si continuen mancant les pluges, hi haurà 'problemes' amb les collites al delta de l'Ebre. Pegueroles ha manifestat que la sequera que hi ha a Catalunya també afecta les Terres de l'Ebre i que des de l'entitat es defensarà 'amb totes les armes lícites i legals' els drets dels regants i de les Terres de l'Ebre.

Unes jornades tractaran a Tortosa el dret d'aigües i la protecció del medi ambient

La Comunitat de Regants i el Sindicat Agrícola de l'Ebre ha organitzat unes jornades per als dies 3 i 4 d'abril que se centraran en el dret d'aigües i la protecció i conservació del medi ambient a les Terres de l'Ebre. Les jornades, que se celebraran al parador del Castell de la Suda de Tortosa, comptaran amb ponències d'experts en dret civil i administratiu i en biologia i toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili. El president de la Comunitat de Regants, Lluís Pegueroles, s'ha mostrat molt satisfet per l'interès de la URV en tractar temes tan importants com l'aigua i el medi ambient.

El Ministeri de Medi Ambient estudiarà la possibilitat de transvasar aigua del Segre quan rebi la petició de la Generalitat

La ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, està disposada a estudiar la possibilitat de fer un transvasament d'aigua del Segre cap a la regió metropolitana de Barcelona quan rebi la petició de la Generalitat, una condició que encara no s'ha donat, tal com ha informat aquest dimarts durant una visita a Barcelona per presentar el Congrés Mundial de la Natura.

"Hi ha transvasaments i transvasaments", ha afirmat la responsable estatal de Medi Ambient, després de recordar que el govern socialista no té la "posició fonamentalista que alguns volen posar de manifest", en referència al Partit Popular, que era partidari del transvasament de l'Ebre. Després de considerar "obvi" que la Generalitat estigui estudiant diferents possibilitats de captar aigua per a la regió metropolitana, la zona més afectada per la greu sequera que pateix tot el territori, Cristina Narbona ha recordat que la captació de la conca de l'Ebre, ja que el Segre n'és afluent, "és una decisió que correspon al govern espanyol".

A més, la ministra ha afegit que si aquesta captació d'aigua supera els cinc hectòmetres cúbics necessita el suport d'una normativa estatal amb rang de llei. Tot i això, la titular de Medi Ambient ha assegurat que encara no s'està estudiant aquesta possibilitat, però es farà quan l'administració catalana ho requereixi.

José Bono: "Jo no diré ni mu"

"Jo no insultaré ningú, no diré ni mu". Són les paraules que amb una elevada càrrega d'ironia ha pronunciat avui l'exministre socialista i diputat electe José Bono a la seva arribada al Congrés de Diputats, sobre les manifestacions del portaveu del PNB, Josu Erkoreka, que el va comparar ahir amb un "cabestro" després de la primera reunió amb l'encara secretari d'organització del PSOE, José Blanco.

"És bo que els cabestros estiguin ben lligats. Als animals mansos se'ls pot deixar en llibertat, però els cabestros, o estan ben fermats, o poden fer molt de mal, sobretot al seu amo", va afirmar ahir Erkoreka a l'explicar que pel PNB el fet que Bono ocupi la presidència de la cambra baixa seria "un mal menor".

Per CiU, però, Bono no és l'opció més desitjable. Però, tot i així, el portaveu de la coalició nacionalista, Josep Antoni Duran i Lleida, ha rebutjat que Bono sigui un "obstacle", ha criticat alguna de les seves "aptituds", i ha anunciat que el seu partit no donarà suport "en principi" a la seva candidatura al Congrés.

Els periodistes han esperat avui José Bono a l'entrada de la primera reunió del grup parlamentari socialista de la IX Legislatura, presidida pel cap de l'executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, i li han preguntat per les reticències de CiU i PNB a donar suport a la seva elecció com a president del Congrés. Ha estat en aquest moment, mentre caminava cap a la sala de la reunió, que José Bono ha assegurat a una munió d'informadors que ell "no insultaria ningú", i va afegir després: "No diré ni mu".

El president d'Extremadura qualifica "d'immoral, injust i desgavellat" publicar les balances fiscals

El president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, diu que si alguns empren el "concepte de balances fiscals" per "intentar condicionar" el futur finançament autonòmic, també caldria fer ús d'altres conceptes com "balança de persones" o "transvasament de ciutadans" entre unes regions i altres. Va afegir que també caldria parlar de les "inversions preferents" que es van fer en el passat perquè algunes regions tinguin "indústries generadores de riqueses" i altres com Extremadura no en tinguin.

Durant la seva participació en el Fòrum Cinc Dies, va insistir avui que és "immoral, injust i absolutament desgavellat" que es pretengui publicar les balances fiscals per aconseguir que acabin condicionant el futur finançament autonòmic.

Fernández Vara va sostenir que posar "sobre la taula" el "concepte de balances fiscals" perquè determini la distribució dels recursos de l'Estat entre les autonomies és donar "per fet que la història comença avui".

"Estic convençut que el meu partit defensarà el que jo estic dient", va indicar el cap de l'executiu regional, qui va subratllar que està en contra de la publicació de les balances, ho digui el popular Manuel Pizarro o el seu "company" socialista i candidat electe per Barcelona Manuel Mas, el qual ahir va defensar aquesta mesura. A més, va apostar perquè les inversions de l'Estat a les comunitats corresponguin a cicles i no a anys. "El principi de solidaritat comença per un mateix i per entendre que un govern no és solidari només quan dóna suport a una comunitat sinó al conjunt d'un país", va indicar.

Josep Lluís Carod-Rovira anuncia que renuncia a presidir Esquerra

Diu que cal una renovació del partit Carod-Rovira 250308 CATr

Click To Play

L'actual president d'ERC Josep Lluís Carod-Rovira ha anunciat en una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio que no es presentaria a la presidència del partit. Carod ha dit que calia una renovació en la direcció del partit, deixar pas a altres persones, i que cedissin el seu lloc els qui han estat al capdavant del partit des de fa dotze anys. El president ha dit que el seu era un gest de 'generositat política' i a favor 'de la unitat del partit', tot i que ha aclarit que no renunciava a ser candidat a la presidència a la Generalitat al 2010. També ha dit que no pensava deixar el govern. Amb aquesta decisió el Govern quedarà al marge de "totes les discussions internes que hi pugui haver a dins d'ERC" en l'etapa precongressual. "Alliberem el Govern de la dinàmica interna d'Esquerra", ha assegurat.

Carod no s'ha volgut pronunciar sobre què hauria de fer Joan Puigcercós, però ha dit que feia el mateix temps que ell que era al capdavant del partit. En el congrés que ha de celebrar el juny, ERC ha d'escollir nou president i secretari general del partit. Carod també ha manifestat que quan conegui els candidats que es presentin a la presidència del partit donarà suport al que ell cregui que garanteix millor la "unitat i renovació" que necessita ara la formació republicana.

Avui: Escac a Puigcercós

El Govern aprova un projecte de llei amb l'objectiu de "senyalitzar i dignificar" les fosses de la Guerra Civil i el franquisme

El Govern ha aprovat aquest dimarts al migdia el Projecte de llei de fosses, que promourà la senyalització i la dignificació de les fosses de la Guerra Civil i el franquisme. Segons el conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, existeixen unes 179 fosses comunes a Catalunya, "la majoria de soldats anònims".

El projecte de llei contempla les exhumacions dels cossos a petició dels familiars, que hauran de presentar proves documentals. Segons Saura, es podrien dur a terme entre dues i tres exhumacions per any, que correrien a càrrec del Govern i que tindrien un cost d'entre 40.000 i 50.000 euros.

Joan Saura ha assegurat que un cop aprovada la llei, "serà pionera a l'estat espanyol", i ha explicat que neix com a resposta a "l'acord unànim del parlament català de l'any 2003" en el què es va acordar "donar resposta a les famílies que encara avui tenen familiars desapareguts".

Segons el conseller d'Interior, d'aquí a "poques setmanes" el govern presentarà el mapa de fosses de Catalunya, que segons Saura "està molt avançat", i un cop aprovada la llei tots els familiars dels desapareguts "fins a tercer grau" i entitats sense ànim de lucre dedicades a la recerca i a la recuperació de la memòria històrica podran demanar-ne les exhumacions.

L'objectiu principal del govern és el de "senyalitzar i dignificar" les fosses comunes i que "no contempla l'obertura de cap fossa", hauran de ser els familiars que facin les peticions particulars i que remetin a la comissió les proves documentals per tal que les exhumacions es duguin a terme.

Aquesta comissió estarà formada per la Direcció General de Memòria Democràtica, que comptarà amb representants dels sis departaments implicats, com són Salut, Justícia, Cultura, Administració local i Interior, 'junt amb cinc professionals de reconegut prestigi en l'àmbit de l'arqueologia, l'antropologia i el dret' i per la Federació i Associació de Municipis, segons Saura, que elaboraran un informe en el qual es basarà la decisió final del Govern d'obrir o no la fossa comuna.

El Barça demana aturar el "genocidi al Tibet"

El president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, va expressar la seva solidaritat al poble tibetà en una trobada amb el director de la Fundació Casa del Tibet, Thubten Wangchen, durant el darrer partit de lliga al Camp Nou. Laporta va obsequiar a Thubten Wangchen amb el llibre "Barça, el mite d'un país", i el director de la Fundació Casa del Tibet va regalar al president del Barça el llibre signat pel Dalai Lama "L'Art de la Felicitat", a més d'una bandera tibetana i una cata blanca.

També a la segona graderia de l'estadi es va penjar una pancarta amb el text "Prou Genocidi al Tibet. Stop Genocide in Tibet", i durant tot el partit algunes banderes tibetanes van onejar en diferents punts de les graderies. La Fundació Casa del Tibet promou la campanya internacional Sos Tíbet, amb l'objectiu de recollir signatures per un manifest dirigit al COI, Parlament Europeu i ONU exigint un immediat canvi d'actitud del govern xinès en relació al Tibet.

La sequera deixa l'Ebre amb una quarta part del cabal que tenia l'any passat

La sequera s'ha deixat notar a les terres ebrenques en el descens del nivell de l'aigua del riu, evident en punts com ara l'embarcador de Sant Jaume d'Enveja, en ple delta. Aquests efectes també es palesen riu amunt: a Miravet, per exemple, s'ha hagut de prohibir la circulació d'embarcacions per falta de cabal, i l'aigua es manté més estancada del que és habitual, amb els conseqüents efectes mediambientals. A Ascó, l'Ebre està per sota del metre d'altura; a Tortosa, l'aigua tan sols arriba als 93 centímetres d'altura, i en punts com ara Xerta el curs s'estreny.

Mor l'historiador i polític Josep Benet a l'edat de 88 anys

Va ser senador de l'Entesa dels Catalans i diputat del PSUC L'historiador, polític i advocat Josep Benet (Cervera, 1920) ha mort anit a l'edat de 88 anys a l'Hospital General de Catalunya. Va ser senador de l'Entesa dels Catalans entre 1977 i 1982, i diputat del PSUC al parlament de Catalunya entre 1980 i 1984. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i Medalla d’Or de la Generalitat, durant la campanya electoral del 9-M, va donar suport al candidat de CiU Josep Antoni Duran i Lleida. Aquesta setmana va presentar el primer volum de les seves memòries: 'De l'esperança a la desfeta (1920-1939)'.

En aquestes memòries, Benet fa un repàs dels seus anys d'infantesa i d'aprenentatge des de la seva Cervera natal fins a l'entrada a l'escolania de Montserrat i el pas per l'acadèmia Ramon Llull de Barcelona. La fundació Trias Fargas va valorar que Benet hi realitzava 'un exercici d'introspecció poc freqüent en la tradició autobiogràfica catalana', que 's'endinsa en els seus orígens i així pot explicar amb claredat perquè és l'home que ha estat'.

Especialitzat en la història social, política i religiosa dels ss XIX i XX, era membre de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials i va ser professor a l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona.

Va publicar 'Maragall i la Setmana Tràgica' (1963), 'El doctor Torras i Bages en el marc del seu temps' (1968), 'Catalunya sota el règim franquista' (1973), 'Marxisme català i qüestió nacional catalana' (1974) —sota el pseudònim de Roger Arnau— i, amb Casimir Martí, 'Barcelona a mitjan segle XIX. El moviment obrer durant el Bienni Progressista' (1976), 'Fets i personatges' (1981), 'Exili i mort del president Companys' (1990), 'El president Tarradellas en els seus textos' (1992), 'L'intent franquista de genocidi cultural de Catalunya' (1995), 'La mort del president Companys' (1998) i 'Carles Rahola, afusellat' (1999).

La coalició catalanista i d'esquerres 'L'Entesa dels Catalans' de 1977 va rebre el suport del PSC(C), el PSOE, el PSUC i ERC. Els tres candidats per la circumscripció de Barcelona van ser Josep Benet, que fou el més votat de tot l'Estat amb més d'un milió tres-cents mil vots, Francesc Candel i Alexandre Cirici.

Entrevista a la revista 'Barcelona metròpolis mediterrània'

Viquipèdia: Josep Benet i Morell

GRAEC: Josep Benet i Morell

Eulàlia Solé: Violència i patriarcat

Cada dos per tres ens hem d'horroritzar amb notícies sobre aquests tipus de maltractaments que massa sovint arriben al crim i que es defineixen com a violència de gènere. Un eufemisme, això d'anomanar-la de gènere, atès que la violència s'exerceix majoritàriament contra els membres d'un gènere en concret, les dones, per part de l'altre, els homes. Estem parlant d'una realitat quotidiana que ve d'antic i que ens porta a interrogar-nos sobre el perquè de la seva persistència. De fet ens trobem davant d'un prisma de tres cares.

Una cara ens mostra les agressions de sempre, amagades durant segles a causa del silenci tant de les víctimes com de la societat. Un mutisme que sortosament s'està difuminant entre nosaltres, mentre que en altres cultures subsisteix l'ocultació tant personal com social. Sota la capa de la tradició, els atacs contra les dones es manifesten amb accions que van des de l'ablació del clítoris a la imposició de la burca o la prohibició de conduir. Una violència que mostra la seva aresta més amarga quan no és reconeguda com a tal per part de les pròpies víctimes, imbuïdes d'unes conviccions que els impedeixen mirar més enllà.

La verbalització pública dels maltractaments és la cara positiva que s'està expandint a l'àrea occidental. Van ser les primeres feministes, dones preclares, les que van fer obrir el ulls a les seves congèneres. Des que Simone de Beauvoir va dir: "Una dona no neix, es fa", la idea d'una dona nova i lliure es va anar imposant. D'un temps ençà, les dones tenen ingressos propis treballant fora de casa, els nens i les nenes reben la mateixa educació a l'escola, l'adulteri femení no és delicte, com mai no ho ha estat el masculí, i moltes de les dones agredides se n'adonen i ho denuncien.

Queda, no obstant, la derrera cara del prisma, la de la còlera que les dones insubmises desperten en alguns homes. No tots són violents, com no tots són intel·ligents o poderosos, però sí que la majoria tenen poder sobre les seves dones..., si aquestes ho permeten. En realitat, és la creixent fortalesa de les dones la que posa al descobert que la violència contra elles està inserida en l'estructura patriarcal, aquesta que no acaba d'esfondrar-se. Són reminiscències d'una llarga dominació masculina, la inevitable desintegració de la qual esdevé intolerable per a alguns homes.

El sexe femení es defensa denunciant, però també enrocant-se. Un informe de l'Instituto de la Mujer ens diu que el 70% de les dones professionals menors de 30 anys opten per viure sense parella. Saben que la seva competència destarota molts homes, fins a conduir-los en ocasions a l'agressivitat física o psicològica. Així doncs, a elles els pertoca posar-se a la defensiva i alhora ser valentes; a ells, acceptar la nova situació. I els que no en siguin capaços, els caldria posar-se en tractament.

Des de fa anys s'ofereixen teràpies per als agressors. Es treballen qüestions com ara la igualtat entre els sexes, la gelosia, l'enveja; s'ensenya a controlar la ira, l'ansietat, la força bruta. Un dels èxits més remarcables és el de les dones que empenyen els seus homes a posar-se en tractament, un triomf de la racionalitat que no sempre es tradueix en eficàcia, ja que tan sols un de cada tres homes abandona la violència totalment. Un resultat no gaire satisfactori. Fidels a l'estructura patriarcal en què han crescut i que voldrien perdurable, creuen que la dona els pertany i que, per tant, qualsevol mitjà és vàlid per mantenir-la en la submissió.

Ens trobem, doncs, que el remei contra la violència masclista rau en el potencial de les dones per fer-se valer, en la defensa judicial de les amenaçades, en l'empara per part de l'Administració, i en l'educació escolar i familiar vers una igualtat real.

Violència de gènere: Ja n'hi ha prou !!!

I això està passant cada dia, tots els dies.

Tres activistes intenten boicotejar l'encesa de la torxa olímpica a Olímpia

Olímpia 240308

Click To Play

Tres activistes dels drets humans han intentat impedir el discurs del president del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Pequín, Liu Qi, durant la cerimònia d'encesa de la torxa a l'estadi de l'antiga Olímpia, a Grècia. Els activistes, que portaven una pancarta que demanava el boicot als Jocs per la repressió xinesa al Tibet, tot i que han aconseguit superar les estrictes mesures de seguretat, han sigut apartats per la policia abans d'arribar al lloc on era Liu, que ha pogut continuar el seu discurs. Minuts més tard, la flama olímpica s'ha encès gràcies als rajos del sol i amb l'ajuda d'un mirall còncau, tal com estava previst segons el protocol. En el seu discurs, el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Jacques Rogge, ha expressat la seva esperança que "el simbolisme de la torxa sigui reconegut a tot el món".

Barça 4 - Valladolid 1

Puyal 230308

Click To Play

El Barça sobreviu a la Lliga després de despatxar el Valladolid (4-1) gràcies a quatre aparicions del seu jugador més jove, Bojan Krkic, encarregat de rescatar l'equip blaugrana d'una crisi d'ansietat i de la mediocritat d'un joc pla i sense brillantor. Davant del Valladolid, el Barça ha salvat el partit gràcies a quatre gols amb participació de Bojan, una de les millors notícies que ofereix l'equip de Rijkaard. El jove davanter ha assistit Etoo en el primer gol, ha intervingut en el segon i ha marcat el tercer i el quart, un botí que el converteix en imprescindible i que denuncia la renúncia d'altres estrelles de la plantilla. Amb poc més que quatre detalls, el Barça ha sotmès un Valladolid atrevit, amb més bon aspecte del que indica la classificació. L'equip de Pucela ha atacat amb desvergonyiment, ha avançat les seves línies i ha arribat a l'àrea de Valdés amb molts jugadors; arguments que al final no li han servit per puntuar. Qüestió de jerarquies futbolístiques, el Barcelona ha acabat per imposar el seu potencial ofensiu. No obstant, l'equip de Rijkaard segueix navegant sense rumb. Com un milionari arruïnat, viu al dia. Ja no disfruta de l'opulència de temps passats; ara es limita a arribar a final de mes. Ha passant davant del Valladolid en un partit irregular, amb més moments de tensió que de diversió per a l'afició blaugrana, en la pitjor entrada del Camp Nou de tota la Lliga. FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del partit

El Parc Natural del Delta de l'Ebre acull un programa de voluntariat ambiental

El Parc Natural del Delta de l'Ebre ha acollit durant aquestes festes de Setmana Santa un programa de voluntariat ambiental impulsat per la Fundació Eroski i l'organització conservacionista SEO/Birdlife. Una de les principals activitats ha estat la construcció de caixes niu per a ocells, que posteriorment s'han instal·lat a la Reserva Natural de Riet Vell. També s'ha tingut cura i s'han plantat petits arbres a l'Alfacada i a la reserva ornitològica del Clot. A més, s'han anellat petites aus a Riet Vell, s'han col·locat caixes niu al bosc de ribera del Mas de la Comandanta i s'ha netejat de brutícia aquest espai forestal.

Urkullu ofereix al PSOE un acord d'autogovern i Ibarretxe insisteix en el dret a decidir

Urkullu 230308 CATr

Click To Play

El president del PNB, Iñigo Urkullu, ha ofert al PSOE la possibilitat d'arribar a un acord que suposi un "pas de gegant" en l'autogovern del País Basc, mentre que el lehendakari, Juan José Ibarretxe, s'ha compromès a intentar aconseguir per al 2008 una formulació del dret a decidir.

El PNB ha celebrat aquest diumenge a Bilbao, l'Aberri Eguna amb un acte polític on hi ha intervingut Urkullu i Ibarretxe i posteriorment hi ha hagut un esmorzar popular.

El president de l'Euzkadi Buru Batzar (EBB), l'executiva del PNB, ha centrat el seu discurs en la crítica a ETA i, especialment, en la defensa de la consecució amb el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, d'un acord que millori l'autogovern basc. "Si hi ha una oportunitat d'acord, si el PSOE i Zapatero entenen que aquest poble té dret a un acord singular i a donar un pas de gegant en l'autogovern, allà estarem. Si proposa un pacte de rebaixes o un acord "raspallat" (en referència a l'Estatut de Catalunya), no hi serem", ha assegurat.

Urkullu ha recordat que des dels temps de Juan Ajuriaguerra i Adolfo Suárez el PNB sempre ha buscat la construcció de la nació basca des del pacte i acord amb els presidents espanyols i que els seguirà fent encara que des de l'esquerra abertzale, Eusko Alkartasuna i ELA els acusin de "vendre Euskadi".