lo carrer del riu

lo carrer del riu

07 d’octubre, 2008

Joan Margarit, Premio Nacional de poesia

El poeta català Joan Margarit ha guanyat el Premio Nacional de poesia, atorgat pel ministeri de Cultura, pel seu poemari Casa de misericòrdia.

El premi, dotat amb 20.000 euros, es concedeix a la millor obra de poesia publicada durant el 2007 en castellà, gallec, euskera o català.

El jurat del premi està format per Luis García Montero, Clara Janés, Pere Gimferrer, Olvido García Valdés (guanyadora de l'edició passada) i el director general del llibre, Rogelio Blanco.

Cançó del llac

Llac solitari que dus
la fredor de la teva aigua
sense estimar-la:
el teu silenci et delata.

La teva fredor de llac
està gelant la meva aigua.
Sense estimar-la.
El meu silenci et delata.

Perquè també sóc immòbil,
la teva aigua és la meva aigua.
Sense estimar-la.
El meu silenci em delata.

Com tu, jo duc en els ulls
la fredor de la meva aigua.
Sense estimar-la.
El meu silenci em delata. (Joan Margarit)

Viquipèdia: Joan Margarit

06 d’octubre, 2008

Fets del sis d'octubre

Els fets del sis d'octubre COMr Els fets del sis d'octubre va ser el moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

A les vuit del vespre, Lluís Companys apareix al balcó de la Generalitat acompanyat dels consellers i proclama l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola.

Vídeo sobre els fets del Sis d'Octubre de 1934

Els 'totxos tòxics', veritable perill per a les entitats financeres catalanes

Lehman Brothers, Wachovia, Fortis, Bradford & Bingley, Hypo Real State... La llista de defuncions bancàries comença a ser llarga i les desconfiances creixen dia rere dia. Com si es tractés d'una malaltia infecciosa, els bancs oculten informació sobre la possibilitat d'estar empestats pels actius tòxics de les subprime. Aparentment, tothom està net, però la fallida de grans entitats demostra que els tentacles de la crisi arriben a tot arreu.

I què passa amb les nostres caixes d'estalvi? Estan tan blindades com asseguren els dirigents polítics espanyols i catalans? El catedràtic d'Economia de la UB Joan Tugores adverteix que en el cas de les entitats petites i mitjanes, “ningú no sap exactament quin és el seu grau d'exposició a actius tòxics”, i a més, “hi ha l'element específic espanyol que genera un gran risc, i és que bona part d'aquestes entitats van apostar massivament per rendiments elevats en el sector immobiliari, i ara hi tenen invertits diners que potser no podran recuperar”.

Bono: "qui té més, paga més"

José Bono 061008 RAC1 "Pagar més impostos no dóna més drets. Vostè s'imagina que anéssim a operar-nos d'una apendicitis amb la declaració de la renda i pretenguéssim que ens operin millor si hem pagat més impostos? Doncs igual que això no pot ser per a un ciutadà, tampoc no pot ser per a un barri o una comunitat autònoma". Aquesta és la resposta del president del Congrés espanyol, José Bono, quan se li demana què opina del front comú català per un millor finançament. Ho ha dit aquest dilluns en una entrevista al programa de ràdio El món a RAC 1.

Tampoc ha tingut cap inconvenient a defensar el concepte de solidaritat respecte al sistema de finançament, en relació a les reivindicacions catalanes i al dèficit fiscal de Catalunya. "Qui més té paga més. Vostè s'imagina que un treballador hagués de pagar més que un potentat milionari? Qui més té, paga més. Ara bé, els serveis que dóna l'Estat han de ser iguals per a tothom." Bono creu que la Constitució és el que marca aquest criteri i, tot i admetre que la llei marc espanyola "no és eterna", ha advertit que ell no estarà "mai" a favor de modificar-ne l'aspecte que estableix la "solidaritat".

En les seves respostes durant l'entrevista ha aprofitat per proclamar-se contrari als nacionalismes. "Jo no sóc nacionalista. Imagino que el nacionalisme espanyol també deu existir, perquè hi ha gent que tot ho basa en la nació. Però els que som internacionalistes ho veiem diferent", ha afirmat. Però ha fet una puntualització: "Jo no sóc apàtrida. Sóc espanyol, tinc pàtria, que és Espanya, i crec que el món estaria incomplet sense Espanya, sense 400 milions de persones parlant castellà, sense Miró, sense el Quixot", ha conclòs.

directe.cat: Bono afirma que Catalunya vol fer un 'corralet a banda' per viure millor

El documental sobre la repressió franquista a València, enllestit

Al documental 'El genocidi franquista a València', hi surt gent com Vicente Muñiz (els franquistes li van afusellar pare i mare el 1941, quan tenia sis anys); o com Pepita Chofre, néta del batlle republicà de Riola, apallissat a mort a la presó de València. El documental, promogut pel Fòrum per la Memòria del País Valencià, s'ha enllestit després de gairebé un any de feina, i avui es presenta a la Facultat de Comunicació de Blanquerna, que l'ha editat.

A la presentació, hi intervindran Vicente Muñiz i Pepita Chofre, que explicaran els fets viscuts quan eren infants; també el director del documental, Daniel López, el productor, Enric Calpena, i la presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià, Empar Salvador.

'El genocidi franquista a València' narra en 45 minuts l'horror viscut a València i en algunes poblacions més del País Valencià (per exemple, Paterna) durant la repressió franquista, que va ser especialment cruel en aquesta part del nostre país. Hi apareixen testimonis de familiars desapareguts, testimonis presencials dels afusellaments i tortures que van viure molts valencians del 1939 a mitjan dècada dels quaranta. Presentat a València el juny proppassat, encara inacabat, el documental es projecta avui a Barcelona en versió definitiva.

El punt de partença de la història són les fosses comunes que l'any 2006 es van descobrir al cementiri de València, on ja s'han identificat uns 26.000 cadàvers d'assassinats per la dictadura franquista, que constaven com a desapareguts.

El Fòrum del País Valencià ha presentat una denúncia a l'Audiència Nacional espanyola pels crims contra la humanitat perpetrats per les autoritats franquistes a València entre l'1 d'abril de 1939 i el 31 de desembre de 1945. Ara caldrà veure si el jutge Baltasar Garzón accepta la denúncia i obre un procés judicial.

Els Mossos commemoren els 25 anys de la seva recuperació

els Mossos 061008 a l'oracle CATr Els Mossos d'Esquadra segueixen amb la commemoració dels 25 anys de l'aprovació de la llei de recuperació del Cos i avui han realitzat un acte institucional per homenatjar els agents de la primera promoció. L'acte ha estat presidit pel president de la Generalitat, José Montilla, i el conseller d'Interior, Joan Saura, i ha comptat amb gairebé tots els agents que van entrar a la policia catalana el 1983. El Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat s'ha omplert amb els agents d'aquella promoció, de 268 membres, i els comandaments del Cos, a més de representants d'altres cossos policials i dels responsables polítics de la policia catalana en aquests 25 anys.

Catalunya, campiona mundial de futbol sala femení

La selecció catalana ha guanyat el I Campionat del Món femení de futbol sala que s'ha disputat a Reus. Les catalanes han derrotat a la selecció de Galícia per 4 gols a 0, mostra del domini que han tingut tot el partit. Maria Àngels Navarro del Penya Esplugues (Baix Llobregat) ha estat la protagonista dels dos primers gols, el primer en rematar una assistència de Laura Rodríguez del Futbol Sala Femení de Castelldefels (Baix Llobregat) i el segon en culminar un contraatac. A la segona part dos gols més de les mateixes protagonistes però en aquest cas ha estat Laura Rodríguez qui ha aconseguit els gols a passada de Maria Àngels Navarro.

La selecció de la Federació Catalana de Futbol Sala va passar a quarts de final en quedar segona de grup per darrera de la selecció colombiana, després va derrotar Austràlia a quarts, una de les seleccions favorites i Rússia a la semifinal. La selecció de Galícia també va quedar segona en el seu grup darrera Rússia i posteriorment va derrotar les seleccions d'Argentina i Colòmbia.

05 d’octubre, 2008

Alfons López Tena: Il·lusió fracassada

El 23 de setembre passat ens emplaçava Ferran Mascarell a "tractar d'aconseguir una quota més gran de poder de l'Estat i a obtenir un marc constitucional més permeable als legítims interessos dels ciutadans de Catalunya" i "reclamar més i més Estat per a Catalunya". Com a il·lusió és plenament legítima, però també és legítim reclamar als ideòlegs de l'autonomisme que apostin per una pràctica política menys fantasiosa i que no defugi la veritable qüestió de la sobirania i el poder ara i avui, com pensen assolir sense ser Estat que Catalunya tingui el que al món només tenen els Estats. Defineixen un legítim horitzó estratègic, però no proposen cap tàctica política eficaç, i no diuen quines són les raons favorables a la continuïtat de Catalunya a l'Estat espanyol, què hi guanyen els catalans amb la dependència. "Ellos son autónomos, pero nosotros somos soberanos", ens deia la vicepresidenta espanyola. Sense sobirania, la il·lusió de l'autogovern dins i sota l'Estat espanyol per aconseguir "més i més Estat" es pot assolir reformant l'Estatut o la Constitució. La de l'Estatut ja s'ha fet: tant és que l'aprovi el Parlament amb un 89%, són els espanyols qui el fan al seu gust "cepillado", i tant és el referèndum, el Tribunal Constitucional l'arranarà entre nul·litats i declaracions d'ineficàcia, convertint l'Estatut en un catàleg d'intencions sense força jurídica ni vinculant. És una opció fracassada. La reforma constitucional requereix 234 diputats espanyols favorables, noves eleccions, de nou 234 diputats favorables, i referèndum a tot l'Estat. Els que no van saber, poder o voler obtenir el vot de 176 diputats per aprovar al Congrés l'Estatut que aprovà el nostre Parlament, cal que diguin com pensen aconseguir el vot de 234 diputats i el suport espanyol perquè Catalunya tingui "més i més Estat". Per canviar Espanya cal que els espanyols estiguin d'acord a perdre poder i riquesa en benefici dels catalans, i ja s'ha vist prou que no ho volen ni ho voldran. És una il·lusió fracassada. L'autonomisme ha prestat grans serveis a la nació, l'ha feta avançar, però s'ha exhaurit i no és ja sinó una font contínua de frustracions, perquè les competències són d'un Estat que ens va a la contra: no podem decidir sobre subministrament d'aigua ni d'electricitat, ni sobre aeroports i ports, ni sobre autopistes, carreteres ni trens, ni el català és oficial ni tenim representació ni presència a la UE. No podem decidir sobre pensions, les nostres seleccions esportives no poden competir internacionalment, a les nostres empreses se'ls impedeix comprar empreses espanyoles importants, i tot l'èxit de l'autonomisme dels darrers 10 anys ha estat que l'espoli fiscal només s'hagi multiplicat per dos, més del 10% del PIB català, més de 20.000 milions d'euros que cada any els catalans paguen en impostos, van a Espanya, i no tornen. Un balanç de perdedors que repeteix una i altra vegada un ritual sado-maso: Catalunya reclama quelcom, Espanya diu (o escup) que no, i és que no.

Mentrestant, Catalunya s’enfonsa: la renda dels catalans cau, després de "l'anivellament solidari", de la posició 3a a la 11a, sota Melilla; cau sis posicions al món entre el 2003 i el 2006 en Índex de Competitivitat; cau en l'Índex de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides entre el 2000 i el 2007 de la posició 14 a la 18, mentre Espanya puja de la 21 a la 13. Superem encara (104,6%) la mitjana de renda, en un parell d'anys caurem per sota, inevitable quan en 20 anys hem estat el 16% dels habitants i el 20% del PIB, hem pagat el 24% dels impostos, i rebut el 12% de la despesa pública. Aquesta és la realitat de l'atzucac autonomista. Prou d'enganyar la gent fent creure que d'Espanya aconseguirem més poder, que no ens robin tant, "més i més Estat". O volem allò que tenim, resignant-nos al destí de província arraconada i marginal a què ens condemna Espanya, o tenim allò que volem, i l'única manera és l'Estat independent, que només necessita la majoria dels votants catalans a favor, no la dels espanyols. L'estratègia, la democràcia; la tàctica, la dels espanyols "paso corto, vista larga, mala leche". Ens consideren un problema: siguem-ho, siguem el seu problema i la nostra solució. Som-hi.

Els oficialistes d'ERC s'imposen en tots els congressos regionals del cap de setmana

No hi ha hagut sorpreses a l’hora d’escollir els presidents de les federacions regionals d’ERC a la Catalunya Nord, el Penedès, la Catalunya Nord i les Illes Balears. S’ha imposat el sector oficialista, únic candidat a les Illes i Catalunya Nord, i en posició molt avantatjosa a la Catalunya Central i el Penedès.

El fins ara president d’ERC d’Osona i exalcalde de Roda de Ter (2005-07), Jordi Serra, s’ha imposat còmodament davant el crític Marc Genès a la Catalunya central. El candidat oficialista ha aconseguit 173 vots davant els 75 de Genès.

El Penedès ha estat l’única regió on Reagrupament.cat s’ha presentat individualment fent front a un bloc unitari conformat pels afins a Puigcercós, Carod i Uriel Bertran. La victòria del bloc unitari, amb Ivan Faccia al capdavant, ha guanyat per 98 vots contra 32 del representant de reagrupament.cat, Carles Rian.

El proper cap de setmana, la federació de Barcelona escull el seu president amb Oriol Amorós com a favorit.

Ernest Maragall envia una declaració als mestres catalans per justificar la LEC

Amb una vaga de mestres convocada pel proper 13 de novembre en protesta per la llei educativa de Catalunya (LEC) i el dia mundial dels mestres de rerefons, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha enviat un escrit (3 fulls) als més de 100.000 mestres que exerceixen a Catalunya en què explica els motius pels quals és necessària aquesta llei que ha aixecat tanta polseguera entre el col·lectiu de mestres i també al mateix govern.

En l'escrit, que es pot trobar al web del departament d'Educació, el conseller assegura que "volem avançar decididament en el camí de l’escolarització equitativa de tot l’alumnat present a casa nostra". Explica als mestres que el projecte de llei d’educació de Catalunya que debatrà el Parlament és "precisament, un projecte per guanyar i consolidar la confiança del país en la vostra tasca, fent-vos responsables —sí, fent-vos responsables— de l’educació dels futurs ciutadans d’aquest país. No ens ha de fer por dir-ho, o és que ja no ho sou ara? Pitjor encara. Ara sou jutjats per tothom i —en molts casos— sense el respecte cap a la vostra tasca, i menystenint l’autoritat que aquesta comporta".

Així, Ernest Maragall insta el col·lectiu de mestres a ajudar el govern a "substituir distància per reconeixement social; indiferència per implicació familiar; paternalisme excessiu per respecte a l’autoritat de mestres, professors i directors, i suspicàcia per reconeixement actiu de famílies i administració".

El conseller també ha recordat als mestres i professors que la societat els reconeix i que tenen tot el suport del govern en la seva tasca.

la carta

Fraga titlla el nacionalisme de malaltia verinosa

Ni la crisi econòmica, ni l’atur. El president fundador del PP, Manuel Fraga, ha qualificat el nacionalisme com el problema més greu que pateix actualment l’Estat espanyol. L’expresident de la Junta de Galícia –que ahir participava en un debat sobre el futur del nacionalisme organitzat pel Foro de Ermua– va titllar aquest posicionament de “malaltia extremadament verinosa que podria, si no s’hi posa fre, desembocar en l’enderrocament de l’Estat espanyol”.

Fraga va recriminar que, malgrat la sentència del Tribunal Constitucional, el lehendakari Juan José Ibarretxe “segueixi donant la llauna” amb la consulta popular. El president fundador del PP va lamentar que l’Estat espanyol no hagi aplicat “ni una sola vegada” l’article 155 de la Constitució que l’autoritza a prendre mesures per obligar a complir la Constitució a comunitats que no segueixin la llei “o atemptin contra l’interès general de l’Estat espanyol”.

La selecció catalana al mundial de futbol sala femení arriba a la final

La selecció catalana femenina ha obtingut una nova victòria al I Mundial de Futbol Sala que s'està disputant a Reus. Les catalanes han guanyat per 3 gols a 2 a la selecció de Rússia i se situen a la final del campionat. Les jugadores catalanes han aconseguit igualar el marcador a 1 després de rebre un gol en el primer minut del parit. Amb aquest resultat, s'ha arribat a la mitja part.

A la represa, les catalanes han aconseguit avançar-se amb dos gols que semblaven donar el passi a la final amb claredat però la selecció russa ha fet un nou gol que ha posat emoció al partit però ha estat insuficient per derrotar a les catalanes.

04 d’octubre, 2008

Barça 6 - At. Madrid 1. Quin partidàs!!!

Puyal 041008 Estaven sortint de l'hotel en l'autocar i han encaixat un gol; als vestidors, mentre es canviaven de roba, han rebut el segon, i quan posaven per als fotògrafs, ha entrat el tercer. No havia començat el partit i l'Atlètic ja perdia per 3-0. Quan l’equip matalasser li ha pres les mesures al camp i alguns --no tots-- dels seus jugadors treien les primeres gotes de suor, el marcador lluïa un espectacular 5-1. Ni mitja hora havia transcorregut. Exactament 27 minuts. Una autèntica i pura obra d'art. Un succés antològic s'ha viscut aquesta nit al Camp Nou. No ha estat cap rècord perquè el Barça de Johan Cruyff va aconseguir el 2 d'octubre de 1988 tres gols en set minuts. Un minut menys que els vuit que ha necessitat el de Guardiola aquesta nit en un inici de partit apoteòsic i memorable. Digne de DVD. No han passat ni dos mesos i el projecte de Pep ja té un document històric i inoblidable. Potser ja es poden veure aquests 8 minuts al Youtube. Encara que, ben mirat, val la pena veure tota la primera meitat. Perquè als cinc gols del Barça, i a un de l'Atlètic --Maxi ha aprofitat l'únic error blaugrana i s'ha lesionat al marcar--, s'hi ha d'afegir un gol anul·lat a Gudjohnsen, dos xuts al pal d'Iniesta i dues galopades de Messi que no ha transformat davant Coupet perquè, precisament, el Barça ja en tenia cinc. Per un excés de confiança i de relaxació. L'afició s'ha posat dempeus quan Iturralde ha xiulat el descans. Rendida. Extasiada, però sense treure els mocadors blancs de reconeixement, admiració i alegria que mereixien els seus nois, com si encara tingués en el record que els mocadors només servissin per protestar. Com fins fa poc. Al Barça, que ja va embalat amb sis victòries consecutives, li ha sortit tot aquesta nit. Ha posat en franquícia el marcador amb un córner que ha pentinat Márquez, un penal llançat per Etoo i una falta que ha executat Messi. Tres de tres a pilota parada. I això descompon a qualsevol. Fins i tot l'Atlètic, que venia crescut i creient-se ja un equip fiable. S'ha endut una pallissa. En els excelsos 27 minuts inicials havia encaixat tants gols com en les cinc jornades anteriors. Tan descompost ha quedat l'Atlètic que semblava jugar amb set o vuit jugadors. En realitat, no n'hi ha hagut més que correguessin darrere de la pilota. Un cromo, una vergonya ha estat l'equip de Javier Aguirre, que tindrà el dubtós honor d'haver rebut la humiliació d'aquesta nit, i el 0-6 del Calderón de fa dues temporades. Ningú com ell ha patit els elèctrics duels entre blaugranes i matalassers, que han quedat sublimats per obra i gràcia dels locals. Els 3,7 gols de mitjana d'aquests partits han quedat superats abans del quart d'hora. Sobra dir que, a efectes d'emoció, la segona meitat no ha tingut història. Però no ha sobrat. Ni de bon tros. Ha estat un dia per disfrutar. Per a acomodar-se a la butaca. O al sofà de casa. Després dels gols, després d'una exhibició demolidora a l'àrea de Coupet, un pobre ninot abandonat pels seus i sacsejat pels culers, ha estat el moment de contemplar la bellesa del futbol del Barça. Prodigiós en velocitat, en precisió, en fermesa, en sentit comú... Ha estat el segon 6-1 de la Lliga. Si el primer, al camp de l'Sporting, va deixar per a alguns diversos interrogants oberts per la feblesa dels locals, el d'aquesta nit, davant el gran Atlètic que proclamaven des de Madrid, ja mereix bastant més crèdit. Només ha marcat Henry a la represa, poc després que substituís Etoo, per participar en el festival. Però ha estat perquè l'onze de Guardiola ja no ha buscat amb tant afany el marc blanc-i-vermell. La carnisseria ja s'havia consumat, i Guardiola ha anat fomentant homenatges d'aplaudiments en els canvis. Se n'han anat alguns dels herois, però altres, com Gudjohnsen, magnífic, Márquez i el fiable Iniesta han seguit al camp. Sense esgotar-se. Passant-se la pilota d'un costat a un altre, jugant i disfrutant de l'Atlètic sense castigar-lo més. Per cert, sembla que Sergio Agüero, el gran Kun, ha estat al Camp Nou. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del millor partit.

Madrid indemnitza les víctimes de la transició, però oblida els assassinats per la dictadura

Uns dies després de coneixer la negativa del govern espanyol a anul·lar el sumari sumaríssim contra el president Lluís Companys, el Consell de Ministres ha aprovat quatre decrets per compensar econòmicament les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. Un dels decrets preveu indemnitzar els familiars de les persones que van morir en defensa de la democràcia i a les persones que van patir lesions durant la transició -des de l'1 de gener de 1968 fins al 6 d'octubre de 1977- amb quantitats que poden arribar als 135.000 euros. En el cas de les persones que van ser perseguides durant la Guerra Civil i la dictadura, o bé els seus familiars, podran obtenir una declaració de reparació i reconeixement personal. Però aquesta ordre ministerial no inclou les víctimes de la Guerra Civil ni de la dictadura, entre les quals anarquistes i comunistes que mai no han obtingut el reconeixement a la seva lluita contra la dictadura per part de l'executiu. Té la mà Maria-Reus: MAQUIS UN DEUTE DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA

Puigcercós alerta que la Generalitat pot perdre 2.000 milions d'euros sense un finançament més "just"

El president d'ERC, Joan Puigcercós, alerta que l'actual situació de crisi econòmica comportarà que la Generalitat deixi d'ingressar prop de 2.000 milions d'euros. Durant el Congrés regional de la Catalunya Central, celebrat aquest dissabte a la Universitat de Vic, ha afirmat que "ara més que mai Catalunya necessita un finançament just" i ha advertit que "si no arriben més diners, fruit del nou sistema de finançament" el govern es pot veure obligat a una "retallada notable" de la seva inversió.

Puigcercós ha presentat un informe elaborat per ERC on es fa una estimació de com pot afectar a l'acció de govern la disminució d'ingressos propis si no arriben més recursos del nou finançament. Durant la seva intervenció ha destacat que "si s'aplica una retallada lineal" dels 2.000 milions d'euros que deixarà d'ingressar la Generalitat, alguns projectes que es volien impulsar com ara el Pla de barris, la construcció de noves escoles, la incorporació d'un miler de mestres o bona part de les infraestructures previstes "no es podran dur a terme".

Informe sobre l'efecte en l'acció de govern la disminució d'ingressos propis de la Generalitat

Avui: El mapa dels catalans sacrificats

Milers de persones es manifesten a Bilbao contra les il·legalitzacions d'EHAK i ANB

L'esquerra abertzale ha mobilitzat desenes de milers de persones en la manifestació que ha tingut lloc aquesta tarda pels carrers de Bilbao. Sota el lema "Contra l'estat d'excepció", els manifestants han mostrat el seu desacord amb les sentències d'il·legalització dels partits polítics ANB i el Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK) i la Gestora pro-amnistia.

Entre els congregats s'han pogut veure Arnaldo Otegi, el sindicalista Rafa Díez, el líder abertzale Tazio Erkizia, la portaveu d'EHAK, Nekane Erauskin, i el president d'ANB.

Batasuna es reorganitza a França per la por de ser il·legalitzada en aquest país

L'associació independentista basca Batasuna ha celebrat una assemblea general extraordinària amb el fi de reorganitzar-se davant el temor "d'un procés que la il·legalitzi" a França, segons ha dit el seu portaveu, Xabi Larralde.

Batasuna --il·legal a Espanya des del 2003 però no a França, on té estatut d'associació-- ha celebrat la seva assemblea a la localitat d'Ustaritze, al País Basc francès. Aquesta reunió té lloc després que les autoritats franceses detinguessin el mes de setembre passat 14 persones entre dirigents i membres de Batasuna, inclòs Larralde, i registressin minuciosament la seva seu a Bayona. Larralde i la resta dels detinguts van ser posats en llibertat posteriorment. "L'objectiu de l'assemblea general és posar les nostres tropes en marxa per garantir que el treball polític vagi endavant", ha dit Larralde davant un centenar de militants que han assistit a l'assemblea. Larralde ha expressat a més el seu desig que en aquest debat sorgeixin "noves figures" en el si de l'associació i "compartir responsabilitats".

Es tracta que Batasuna "no sigui asfixiada per la multiplicació de processos penals", segons ha declarat Larralde, qui considera que això podria conduir a "un procés d'il·legalització" o a la seva "dissolució" a França. "Aquest procediment no és fàcil per a l'Estat francès, que ja ha estat assenyalat amb el dit per la Comissió de Drets Humans de l'ONU i Human Rigths Watch per les seves pràctiques antiterroristes", ha declarat el portaveu de Batasuna.

Deltebre celebra el Dia Mundial de les Aus amb l'objectiu de potenciar la sensibilització pel medi ambient

Deltebre ha organitzat aquest cap de setmana, amb motiu del Dia Mundial de les Aus, tot un conjunt d'activitats per tal de potenciar la divulgació, sensibilització i el respecte pel medi ambient. Entre les més destacades, hi ha la visita al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge del Canal Vell i l'observació de l'anellament d'aus. També es podrà visitar l'Estació Biològica del Canal Vell de forma guiada i poder conèixer així les tasques que s'hi duen a terme. La responsable de l'Ecomuseu de Deltebre, Carme Garrido, ha destacat que l'edició d'enguany compta amb un conjunt d'activitats dirigides tant a joves com a adults i amb el suport d'un gran nombre d'entitats i associacions.

2008: Gran collita de marihuana !!!

Detenen un veí de Ribera d'Urgellet per cultivar als baixos de casa més d'un centenar de plantes de marihuana que després venia

Comissen vint plantes de marihuana d'entre dos i quatre metres d'alçada a un veí de Lleida que al·lega consum terapèutic

Detenen un veí de Palamós que cultivava plantes de marihuana en un edifici mig abandonat de Calonge

Detenen quatre persones a Lleida per cultivar quaranta quilos de marihuana valorats en més de 120.000 euros

Detenen un jove del Poal per conrear vuit plantes de marihuana al pati de casa

Detenen tres homes per tenir 44 plantes de marihuana al pati de casa seva a Móra d'Ebre

Detenen un veí de Falset per tenir cinc plantes de marihuana en una finca del municipi

La Guàrdia Civil de Móra d'Ebre deté un veí de Benissanet amb dotze plantes de cànnabis

Detenen un veí de Móra d'Ebre que tenia 35 plantes de marihuana amagades en un camp d'oliveres

Detenen un home per cultivar marihuana a Pontils i dos més per vendre'n a Salou

Intervenen 4,5 quilos de marihuana en dos horts del municipi de Tremp

La Guàrdia Civil deté un veí d'Alcanar per tenir onze plantes de marihuana al balcó de casa

A veure si la legalitzen d'una. Pel que sembla, la millor collita l'han feta els picoletos.

"Por fin llegó la cosecha,
llegó la cosecha hermano,
que ya parieron sus frutos
regadíos y secanos.

Por fin llegó la cosecha,
venga alegría,
venga la fiesta.

Canta, llora, vive, ríe
que ya llegó la cosecha,
que ya llegó la cosecha"

Alego: RIBERA D' EBRE, " LA JAMAICA CATALANA"

03 d’octubre, 2008

Oriol Junqueras: Màrtirs

Black 47-Bobby Sands MP El 3 d'octubre de 1981 conclou la segona vaga de fam de membres de l'IRA i de l'INLA empresonats al centre penitenciari britànic de Long Kesh (més conegut com la presó de Maze). La primera vaga s'havia acabat sense que el govern de Londres els hagués retornat l'estatus de presoners polítics que els havia retirat el 1976. I, per aquesta raó, els presos irlandesos plantegen una segona vaga, que inicia Bobby Sands l'1 de març de 1981. Soldat Louis-Bobby Sands De fet, en aquesta ocasió, els vaguistes no comencen la seva acció en grup, sinó que s'hi van sumant individualment amb intervals de temps més o menys regulars, amb l'objectiu de prolongar l'impacte sobre l'opinió pública. Simultàniament, Sands es presenta com a candidat a diputat de la Cambra dels Comuns i, a les eleccions del 9 d'abril, obté la victòria sobre el candidat protestant unionista per un marge molt estret. Durant uns dies, sembla possible una solució negociada del conflicte, però el govern britànic es mostra inflexible. De tal manera que, el 5 de maig, Sands mor després de 66 dies de dejuni. Malauradament, aquesta és la primera escena d'una llarga tragèdia. El 13 de maig mor Francis Hughes; i el 21 de maig, amb poques hores de diferència, moren Raymond McCreesh i Patsy O'Hara. Tots quatre són progressivament substituïts per altres companys a mesura que van morint. I, així, el 8 de juliol mor Joe MacDonnell. Aleshores, el 20 d'agost, en morir el desè vaguista, les famílies d'aquells que continuen en vaga decideixen que autoritzaran la intervenció dels metges a mesura que els seus respectius parents vagin entrant en coma. I, finalment, el 3 d'octubre, els presos anuncien la fi de la protesta.

Sens dubte, la dignitat i la pau poden tenir un preu molt elevat. Bobby Sands, Francis Hughes, Ray McCreesh, Patsy O'Hara, Joe McDonnell, Martin Hurson, Kevin Lynch, Kieran Doherty, Thomas McElwee, Michael Devine.

Viquipèdia: Bobby Sands

Una web de Finlàndia retira un videojoc que consisteix a disparar a estudiants en una escola

Fa una setmana Finlàndia va quedar commocionada per un tiroteig en un institut. Ara, una pàgina web destinada a menors d'edat ha retirat un videojoc en què els jugadors recorrien una escola i assassinaven els estudiants amb una escopeta.

"Hem retirat les pàgines de la nostra web que no són apropiades per als membres més joves de les famílies", assenyala el comunicat emès per la pàgina web que tenia el videojoc, lastenpelit.fi. El joc, Kindergarten Killer (L'assassí de la llar d'infants) pot trobar-se en diverses pàgines d'internet.

Finlàndia és el tercer país del món en nombre d'armes per habitant, després dels Estats Units i el Iemen.

De la Vega diu que el govern espanyol "respecta" el pacte pel finançament aprovat al Parlament de Catalunya

El govern espanyol "respecta" la decisió del PSC, ICV, ERC i CiU de signar un acord, convertit en resolució parlamentària, per donar forma al front català pel finançament. És la posició expressada aquest divendres, amb asèpsia, per la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega.

Després del consell de ministres, la vicepresidenta s'ha mostrat prudent en els seus comentaris i ha assegurat que les negociacions entre l'executiu espanyol i el català "avancen". També ha insistit que està convençuda que s'arribarà a un acord, com sempre ha mantingut.

Tanmateix, no s'ha estat de recordar que els mateixos estatuts d'autonomia estableixen que una part del finançament de l'Estat ha de destinar-se a garantir els serveis bàsics, sanitat i educació, i que "això s'ha de fer amb igualtat". Per això, un cop acordat el nou model de finançament amb totes les comunitats autònomes, s'haurà d'incorporar a la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes, Lofca, "prevista per la Constitució" i aprovada, en la seva primera versió, l'any 1980.

L'Audiència Nacional cita a declarar els acusats de cremar imatges del Rei durant la Diada

El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha citat a declarar com a imputats els quatre joves als quals la Fiscalia acusa de participar en la crema d'una foto dels Reis i de banderes d'Espanya i França a Barcelona durant la Diada Nacional. Els imputats hauran de declarar el 21 d'octubre.

D'aquesta forma, han informat fonts jurídiques, el jutge admet a tràmit la denúncia interposada per la Fiscalia de l'Audiència Nacional contra J.E. i E.R. –als quals atribueix la crema de banderes– i de M.G.A. i G.R.G., acusats de participar en la crema de la foto dels Reis.

El fiscal demana imputar-los un delicte d'ultratge a Espanya en el cas de la crema de banderes (penat amb multa de 7 a 12 mesos) i un delicte d'injúries greus a la més alta representació de l'Estat per la crema de la foto dels Reis (multa de 6 a 24 mesos).