Barça 2 - Athlètic 0. il Madrit ha ampatat!!*!!

Puyal 070309

Jornada rodona. El Barça ha recuperat la frescor i el bon joc de fa unes jornades i ha guanyat 2 a 0 un Athlètic Club de Bilbao que ha notat l'esforç de dimecres passat a la Copa. A la primera meitat, Yeste ha pogut posar els visitants per davant en el marcador, però ha xutat fora quan era tot sol davant de Valdés. En la jugada posterior, Busquets ha anotat el primer gol del Barça després de rematar una falta servida per Xavi al minut 18. A la mitja hora de joc, Iniesta, un dels més destacats, ha caigut dins l'àrea i Undiano Mallenco ha xiulat penal. Messi ha estat l'encarregat de transformar-lo i ampliar la diferència abans del descans. Després del descans, el Barça ho ha provat de totes les maneres possibles, però Gorka i els pals han impedit la golejada. Mentrestant, al Santiago Bernabéu, el Madrid empatava a 1. S'ha avançat l'Atlètic de Madrid amb un gol de Forlán, però Huntelaar, en fora de joc, ha igualat en la segona meitat. Després del gol del Madrid, els matalassers han gaudit d'ocasions per guanyar, però no han estat encertats. FOTOGALERIA SPORT: les millors imatges del partit

Milers de catalans marxen a Brussel·les per l'autodeterminació

WE WANT A CATALAN STATE A partir de les onze d'aquest dissabte al matí, la concentració per l'autodeterminació ha concentrat milers de catalans a la cruïlla de Koning Albert II Laan i Simón Bolivarlaan, a tocar de la Gare du Nord. La marxa ha començat al voltant de dos quarts d'onze i una gran pancarta amb el lema "Catalonia, the next estate in Europe" l'ha encapçalat. Els voltants de la Gare du Nord estaven plens d'estelades, banderes europees, de Flandes i d'altres nacions sense estat de la Unió Europea. El catedràtic de la UB i impulsor de la manifestació a través del blog, Enric Canela, i representants dels partits polítics han proclamat l'èxit de la manifestació dels 10Mil a Brussel·les. "Som aquí per exercir el dret a l'autodeterminació, que ens escolti tothom", ha expressat Canela. Aquest divendres a la tarda havien sortit de Barcelona diversos autocars amb els ciutadans que tenien previst assistir a la manifestació a la capital belga. La marxa per l'autodeterminació ha congregat persones de diferents punts de Catalunya que han volgut desplaçar-se fins la capital belga per reclamar el dret a decidir de Catalunya. Pel que fa als partits polítics, només ERC hi ha enviat una delegació de primera fila amb la portaveu parlamentària, Anna Simó, el diputat a Madrid, Francesc Canet, i el candidat a Europa, Oriol Junqueras. També l'Scottish National Party, el Sinn Féin i el Plaid Cymru gal·lès s'han sumat a la convocatòria, així com EA i el BNG. Junqueras ha dit: "L'únic que volem fer algun dia és fer el què hem fet milions d'europeus, és inconcebible que Europa avali els processos d'autodeterminació de tants i tants pobles i no el de Catalunya". Val a dir, però, que cap eurodiputat català participa en la protesta: l'ecosocialista Raül Romeva hi dóna suport, tot i el rebuig d'ICV, però no és a la manifestació, ni tampoc el convergent Ignasi Guardans, tot i que CDC sí que hi ha enviat representants. web 10MIL.cat

VilaWeb: La manifestació de Brussel·les internacionalitza la demanda d'autodeterminació

Cada català va rebre 295 euros menys que un ciutadà de Castella i Lleó el 2006

Fa pocs dies el govern de Castella i Lleó va anunciar un pla anticrisi adreçat al sector de l’automoció dotat amb 350 milions d’euros. ¿Pot Catalunya posar en marxa una actuació d’aquestes característiques? A priori no, entre altres coses perquè les deficiències de l’actual sistema de finançament –el nou model s’hauria d’haver pactat el 9 d’agost passat– limiten cruament la capacitat de maniobra de l’executiu català. Segons un estudi fet per la sectorial d’Economia d’ERC, l’any 2006, un cop descomptats els efectes dels diferencials de costos entre comunitats que estableix el sistema de finançament, un català va rebre d’aquest sistema 295 euros menys que un ciutadà de Castella i Lleó per cobrir els mateixos serveis públics. Proporcionalment, això vol dir que el govern de Castella i Lleó va rebre 734 milions d’euros més que el de Catalunya per finançar les mateixes competències. Per tant, no tots els territoris de règim comú estan en igualtat de condicions per prendre decisions polítiques davant la crisi i per prioritzar actuacions sobre sectors estratègics.

Unes 150 persones, contra del toro d'Osborne al Bruc

Uns 150 membres de diferents col·lectius de l'esquerra independentista s'han concentrat al Bruc, a l'Anoia, per demanar que no es torni a alçar el toro d'Osborne.

Aquesta és l'única tanca publicitària de la firma que queda a Catalunya i sovint s'identifica amb un símbol espanyolista. Un grup de desconeguts el va tirar a terra fa uns dies i l'empresa Osborne, propietària de la tanca ja va anunciar que el restituiria novament.

Diversos col·lectius han expressat el seu rebuig a la presència del rètol en considerar-lo "simbologia espanyolista". "Erem pocs, però hem fet molt soroll"

Detecten a Ascó II que un sistema antiincendis estava inoperatiu

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va informar ahir que «durant els treballs d'inspecció que s'estan duent a terme s'ha detectat la indisposició d'un sistema automàtic d'extinció d'incendis» en un dels punts on s'estan duent a terme millores. Per aquest motiu, i en aplicació de l'apartat d'accions de les especificacions tècniques de funcionament de la central nuclear, s'han establert mètodes de suport i un sistema de vigilància contínua. Segons el CSN «aquest succés no ha suposat, com sempre, cap risc per a les persones ni el medi ambient», per la qual cosa ha estat qualificat de nivell zero.

Avui fa deu anys que va morir Stanley Kubrick

Tot just avui fa deu anys que va morir Stanley Kubrick (Nova York, EUA; 1928 - Harpenden, Regne Unit; 1999), un dels directors de cinema més reconeguts. Kubrick va arribar a marxar dels EUA per no tornar-hi quan el van acusar d'antiamericà arran de 'Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb' ('Telèfon roig: volem cap a Moscou'), una pel·lícula plena d'humor negre que criticava la cursa armamentística de la guerra freda. El seu antibel·licisme quedà clar amb films com 'Paths of glory' ('Senders de glòria'), que va estar prohibit a França fins el 1975, i 'Full Metal Jacket' ('La jaqueta metàl·lica'), la penúltima obra que va fer. Però tenia un registre molt ampli i també va explorar gèneres com la ciència ficció amb '2001: A Space Odissey' ('2001: Una odissea a l'espai'), el futurisme amb 'A Clockwork Orange' ('La taronja mecànica'), el terror amb 'The Shining' ('La resplendor') o la història, amb 'Barry Lyndon'. 'Eyes Wide Shut' va ser el darrer dels films de Kubrick, una història sobre obsessions sexuals que va tenir problemes d'exhibició als Estats Units i un rodatge accidentat a Londres, amb canvis d'actors i escenes que no es van acabar de filmar o editar. Viquipèdia: Stanley Kubrick

Isabel-Clara Simó: Comença el compte enrere

Avui és el gran dia: una multitud de catalans, als quals m'uneixo mentalment i cordial, va a Brussel·les per manifestar el seu dret a decidir, ço és, a la independència. Aureli Argemí, en nom del CIEMEN, ha estat l'encarregat d'escriure una carta al Parlament Europeu i ho fa magistralment bé: recorda que l'11 d'octubre del 1982 el poble català ja es va manifestar a Estrasburg, seu del Parlament Europeu, sol·licitant l'ingrés de ple dret en la Unió, quan encara l'Estat espanyol no en formava part. Tot i la bona rebuda, el president, Pierre Pfimlin, va dir que no estaven preparats per a noves incorporacions. Tres dècades després, hi ha vint-i-set Estats membres, dels quals vuit no existien com a Estats quan es va fundar la Unió Europea. Argemí critica "les polítiques separadores i discriminatòries dels Estats, consentides per les mateixes institucions europees", recordant que el Parlament Europeu està obert a resoldre problemes europeus més enllà dels interessos dels Estats constituïts; va contribuir per exemple a l'accés a la categoria d'Estats de Montenegro i de Kosovo. Hi ha gent, però, que creu que hi anem a perdre el temps. Que ningú no ens farà cas, que les nostres reiterades mostres de voler tenir un Estat propi són aigua davant la màquina negacionista de l'Estat espanyol. S'erren: les nostres reiterades manifestacions han creat alguns partits lerrouxistes grupusculars i han portat les institucions espanyoles a esmicolar no sols el nou Estatut de Catalunya, aprovat per les seves Corts, sinó a voler canviar les lleis antigues, amb mesures coercitives per a la nostra llengua. Tinguem la convicció que serem independents. I avui comença el compte enrere.

10.000 valents

10 MIL a BRU 060309 RAC1

Aquest proper dissabte serà una data important per guardar en l’imaginari de molts de nosaltres. Es convertirà en una data inoblidable perquè els catalans tornaran a demostrar que tenen força suficient per tirar endavant les seves reivindicacions, encara que aquest cop no hagin comptat amb el suport de determinats estaments, sobretot polítics i governamentals. Precisament, la delegada del Govern a Brussel·les va arribar a escarnir els promotors d’aquesta iniciativa i a ridiculitzar-la. Aquest dissabte serà el dia dels Joans, Maries, Jordis, Joseps, Annes...que es reuniran a Brussel·les per demanar, civilitzadament, el dret a decidir. Un dia on haurà guanyat la societat civil catalana i el seu pols contra el tacticisme d’alguns partits polítics. Partits que ja estan preparant la cursa electoral cap a Europa i que, d’aquí a molt poc, s’ompliran la boca de promeses però que no han mogut un dit per acompanyar amb la seva presència aquest moviment català. És la primera vegada que les nostres veus se sentiran més enllà de les espanyes i que el nom de Catalunya ressonarà a Brussel·les, que és allà on han d’arribar les reivindicacions si algun dia volem arribar a tenir un estat propi.

Malgrat que a la delegada del Govern de la Generalitat a Brussel·les, Anna Terron, li pesi, la demanda amb l’Estat espanyol ja ha entrat en via morta. Ara, els catalans estem preparats per fer el salt cap a Europa, com més soroll s’hi faci, més ressò internacional tindrem i més reconeixement aconseguirem per a les nostres justes demandes. Per això és tan important la manifestació d’aquest dissabte a la capital europea. Per fi s’ha trencat el gel, s’ha donat el pas, i ho ha fet la societat civil. Ara només cal donar continuïtat a aquesta iniciativa i que els polítics que ens representen en aquest Parlament estiguin a l’alçada, que no es quedin a casa. L’Estat espanyol és un mal negoci i Europa és una oportunitat. Cal explicar sense embuts el dret que tenim a decidir, més encara si tenim en compte el que ens espera el primer semestre de 2010 quan l’Estat espanyol tingui la presidència de la Unió Europea: un semestre de ranci nacionalisme espanyol sense complexes.

directe.cat: 10.000 valents

MANIFEST DEL 7 DE MARÇ DE 2009

Benach exigeix a Praga el reconeixement i respecte per les realitats regionals que donen riquesa al projecte europeu

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha reivindicat en la Cimera Europea de Regions i Ciutats d'aquest dijous i divendres a Praga que 'es reconeguin i es respectin les realitats regionals que donen riquesa al projecte europeu'. 'Solucions globals, europees, aplicacions locals', ha proclamat Benach, que ha participat en el debat 'La cohesió territorial, nous reptes i noves perspectives'. Benach ha denunciat la 'gran contradicció' que suposa que tots els fons europeus amb què es finança el TGV a l'Estat espanyol 'curiosament no hagin servit per connectar amb Europa sinó que tot s'ha centralitzat a Madrid i la connexió amb França no serà fins l'any que ve, com a molt aviat.

El Parlament demana a TVC que subtituli les declaracions en llengua estrangera

La comissió parlamentària de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha aprovat aquest divendres per unanimitat una resolució de CiU que demana que, en el llibre d'estil dels mitjans públics de la Generalitat que s'està elaborant, es reculli que les declaracions en llengua estrangera de Televisió de Catalunya (TVC) no es doblin sinó que es subtitulin en català.

Això permetria contribuir a l'aprenentatge de les llengües estrangeres, ja que es respectaria l'idioma original en què s'han fet les declaracions, amb subtítols en català. En l'actualitat, els talls de veu "es tradueixen automàticament sense donar la possibilitat d'escoltar les seves paraules en llengua original.

En nom dels tres partits del govern, el republicà Carmel Mòdol ha assegurat que la resolució aprovada "no pressuposa" que s'hagi d'incloure obligatòriament en el llibre d'estil, ja que, segons ha recordat, aquest document l'ha d'elaborar la CCMA i no pas el Parlament.

Hillary Clinton evita pronunciar-se sobre la independència de Catalunya

Hillary Clinton 060309 RAC1

L'assistent de l'eurodiputada gal·lesa Jill Evans ha preguntat avui a la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, si els Estats Units donarien suport a nacions sense estat, 'com Catalunya, Gal·les i Escòcia', que volguessin declarar la independència. Clinton, que participava en una trobada amb estudiants i amb joves europeus a Brussel·les, ha dit que els EUA evitarien qualsevol ingerència en els assumptes interns d'altres estats.

Sara Medi, l'assistent de l'eurodiputada, ha fet aquesta pregunta a Clinton 'perquè volia saber si és conscient dels desigs d'independència d'unes quantes nacions d'Europa', segons que ha dit a VilaWeb.

També en declaracions a VilaWeb, l'eurodiputada Evans, del Plaid Cymru, ha dit que no la sorprenia que Hillary Clinton hagués refusat de posicionar-se sobre la voluntat d'independència d'alguns pobles europeus. 'Tot amb tot, al Plaid Cymru volem aprofitar qualsevol oportunitat per parlar de la independència de Gal·les en escenaris internacionals'. Evans també ha parlat de la manifestació Deu Mil a Brussel·les de demà: 'Dono tot el suport a les manifestacions i als esforços del poble català per aconseguir la independència'.

Megafonia especial contra els xiulets a l'himne espanyol

La Federació Espanyola de Futbol posarà el volum al màxim a la final de Copa del Rei Banda sonora oficial del partit

La RFEF està preparant un dispositiu especial per evitar que el rei Joan Carles I pugui sentir-se incòmode durant la final de la Copa del Rei que enfrontarà el Barça i l'Athletic. Els dirigents de la federació temen especialment el moment de l'arribada del Rei a l'estadi i l'inici del partit, moment en el que sona l'himne espanyol.

En aquest sentit el diari Marca apunta que els organitzadors tenen preparada una megafonia especial que silencii tots els xiulets i que de moment no té l'estadi de Mestalla. També preocupa l'excessiva presència de banderes independentistes.

Es convoca una concentració contra el toro del Bruc

L’estira i arronsa per la presència del Toro d’Osborne al Bruc continua. Després que aquesta setmana l’animal hagi estat tombat una altra vegada i la bodega hagi assegurat que tornarà a aixecar-lo, diverses entitats de la zona han decidit convocar demà un acte de protesta a la plaça de l’Ajuntament del poble.

Les entitats convocants - la Coordinadora de l'Esquerra Independentista del Montserratí, l'Assemblea de Joves d'Igualada, l'Assemblea de Joves de Collbató "L'Esquerda", Endavant (OSAN), CUP, Alerta Solidària, Maulets i el CAJEI- consideren que la silueta de l’animal, “símbol reconegut de l’espanyolisme que recull les essències més ràncies d’aquest sentiment: el sexisme, la tortura dels animals i la imposició d’una cultura aliena i imperialista”, s’ha convertit en una “tradició” a la qual no es pensen “resignar”.

Segons un comunicat, la primera intenció de l’acte era solidaritzar-se i recordar el procés judicial contra dos manresans que varen ser detinguts en intentar abatre el toro d'Osborne el passat juliol, per la qual cosa van ser condemnats a pagar una multa de 192 euros, però ara ja es demana la desaparició definitiva de la tanca publicitària.

Campanya contra la renovació de les llicències a les centrals d'Ascó i Vandellòs

Més de trenta entitats d'arreu de Catalunya i més de mil persones, a títol individual, s'han adherit a la campanya Apaguem les nuclears, que es presentarà oficialment dissabte al matí a Tortosa. La iniciativa, impulsada per entitats socials de les Terres de l'Ebre, vol denunciar la situació de les centrals d'Ascó i Vandellòs i tindrà com a eix central la recollida de signatures de suport a la proposta de resolució que es presentarà al Parlament per exigir que no es renovin les llicències de les centrals d'Ascó i Vandellòs, qüestió que s'ha d'estudiar entre el 2009 i el 2010. Els convocants denuncien que l'energia nuclear és un perill i una hipoteca per a les generacions actuals i futures i que les comarques de l'Ebre i el Camp ja han suportat «prou i massa» aquestes plantes atòmiques. Segons afirmen, tot i que les tres centrals representen el 40% de la potència nuclear instal·lada a l'Estat espanyol, són les que funcionen pitjor, amb més del 60% dels incidents i el 75% dels més greus.

D'altra banda, el CSN va informar ahir de la notificació que va fer Ascó I d'un succés de nivell zero arran de la detecció d'una mànega contra incendis desconnectada i de la desaparició de la peça des d'on es bifurca aquesta mànega. Aquest incompliment de les especificacions tècniques de funcionament de la planta no comporta risc per a les persones ni el medi ambient, com no podia ser d'una altra manera. Detecten a Ascó I una mànega desconnectada

10mil a Brussel·les entrega una carta als eurodiputats en què reivindica el dret a l'autodeterminació

Una delegació de 10mil a Brussel·les ha entregat aquest dijous, 48 hores abans de la manifestació per l'autodeterminació, una carta als europarlamentaris amb l'objectiu d'explicar aquesta iniciativa de la societat civil catalana. A la recepció no hi ha assistit cap eurodiputat català, fet que el portaveu de 10mil.cat, Josep Poveda, ha lamentat. "Ens hagués agradat molt comptar amb l'acompanyament d'algun dels representants electes catalans a Europa encara que hagin expressat obertament la seva oposició a la nostra iniciativa", ha explicat. "Potser si haguessin vingut i ens haguessin escoltat, ara coneixerien millor el motiu i la finalitat de la manifestació d'aquest dissabte", ha afegit.

A la recepció, en què hi han assistit representants d'Eusko Alkartasuna, Esquerra Unitària Europea, el Sinn Féin i el BNG, entre d'altres, la delegació de 10mil a Brussel·les ha demanat la col·laboració dels europarlamentaris perquè els ajudin, segons Poveda, a "crear grups de pressió internacional per donar a conèixer el nostre cas".

A la carta, 10mil a Brussel·les assegura que "no demanem res d'extraordinari ni cap privilegi. Exigim, senzillament, ser reconeguts coma un poble normal dintre de la Unió Europea i poder-nos organitzar com el poble català decideixi lliurement".

VilaWeb: Deu Mil a Brussel·les critica que cap eurodiptat català no hagi assistit al lliurament de la carta

Més del 25% dels independentistes catalans són castellanoparlants

Més del 25% dels independentistes catalans són castellanoparlants i el percentatge augmenta, segons un estudi del Cercle d'Estudis Sobiranistes presentat aquest dijous. L'anàlisi es basa en dades extretes de les enquestes realitzades entre el 1991 i el 2008 pel CIS (el Centre d'Investigacions Sociològiques espanyol), l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) –de la UAB i la Diputació de Barcelona– i la UOC (Universitat Oberta de Catalunya). El total d'enquestats és de 33.824.

Amb el títol Suport social a la independència de Catalunya. Perfils sociològics, el treball vol reflectir quins són els patrons de comportament principals dels independentistes, els unionistes i els indecisos que viuen a Catalunya. Seguint les conclusions de l'estudi, destaca el fet que la llengua dels independentistes és majoritàriament el català, en un 66,4%, però també hi ha castellanoparlants, un 25,7%, que donen suport a aquesta opció política. Un 7,1% dels independentistes parlen totes dues llengües a casa i un 0,8% en parlen alguna altra. Aquest percentatge, però, és el de la mitjana del període estudiat. En canvi, en els darrers tres anys, s'han incorporat més castellanoparlants a l'independentisme, i ja són un 31%.

L'estudi ha estat presentat pel president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, l'investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques espanyol Marc Belzunces i el director de la fundació, l'economista Roger Albinyana.

El experts recomanen l'avortament lliure fins a les 14 setmanes d'embaràs

El comitè d'experts convocat pel govern espanyol ha presentat aquest dijous l'informe previ a l'avantprojecte de llei de l'avortament, que proposa que la interrupció de l'embaràs sigui lliure fins la 14a setmana de gestació, i estableix un període de reflexió en què les dones rebran informació sobre els avantatges de tenir el fill. La ministra d'Igualtat, Bibiana Aído, ha dit que l'objectiu del seu govern no és fer una llei més permissiva, sinó "més segura" i sobretot "protegir les dones" perquè puguin interrompre l'embaràs "amb total llibertat" i en uns terminis "perfectament definits".

L'informe proposa que les dones que es vulguin sotmetre a una interrupció de l'embaràs en les 14 primeres setmanes no hagin de donar explicacions, i amplia fins les 22 setmanes la possibilitat d'avortar si hi ha risc per la mare o malformacions greus del fetus. En aquests últims casos, caldrà un dictamen emès amb anterioritat a la intervenció redactada per un especialista diferent del que practiqui la intervenció. Si es detecten incompatibilitats amb la vida no hi haurà límit de temps. La ministra també ha afegit que cap dona que se sotmeti a un procés d'interrupció podrà ser condemnada a penes de presó, i per aquest motiu caldrà introduir canvis en el Codi Penal.