El ministre va respondre així a la intervenció del senador i portaveu de l'Entesa Catalana de Progrés a la comissió d'interior del Senat, Joan Sabaté, que va traslladar-li la preocupació pel retard amb què s'havia informat els alcaldes sobre l'incendi que s'havia produït a la central nuclear Vandellòs II.
06 de setembre, 2008
Rubalcaba es compromet a evitar nous retards en la comunicació d'incidents nuclears
05 de setembre, 2008
Castella-la Manxa reafirma que el 2015 s'ha d'acabar el transvasament Tajo-Segura. I ara què?
Els grups parlamentaris del PP i el PSOE de Castella-la Manxa han acordat avui, durant el debat de l'estat de la regió, de mantenir l'exigència al govern espanyol que derogui el transvasament Tajo-Segura el 2015, tal com ja van pactar per a la reforma estatutària. Tant el govern valencià com la Unió de Llauradors són ferms partidaris de mantenir-lo 'sine die', perquè és necessari per a abastir d'aigua bona part del camp de l'extrem sud del país.
Ambdós partits han pactat un text únic que ratifica la petició que ja van fer el gener de l'any passat. El president castellano-manxec, José María Barreda, ha dit que aquest era el principi de la fi del transvasament. Socialistes i populars castellano-manxecs argumenten que el transvasament no deixa gens d'aigua per a regar els camps de la regió.
El PP valencià creu que frenar el transvasament és tancar l'aixeta de l'aigua a Alacant i la Unió de Llauradors és partidària de mantenir-lo, perquè és una canalització ja realitzada i perquè, si desaparegués, causaria un abandó total de l'agricultura del Baix Vinalopó.
El ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí espanyol gestiona el transvasament, decideix la quantitat d'aigua transvasable i a quins usos s'ha de destinar. Si als embassaments de la capçalera del Tajo hi ha menys de 240 hectòmetres cúbics d'aigua, no se'n pot transvasar cap, perquè es considera que és el volum necessari per a garantir les demandes de la conca del Tajo.
No diguis blat, si no és al sac i ben lligat!!! (i III)
Montilla 050908 RAC1
En intervenir en una trobada de diputats i senadors del PSC aquesta tarda a Barcelona, ha assegurat que aquesta negociació és "clau per al futur" dels socialistes catalans, i que són una "prova de foc" per a les relacions entre PSC i PSOE. "Per tot el que està en joc, em preocupa que la negociació sigui presentada com una pugna en la qual pugui haver-hi vencedors i vençuts" –ha dit–, uns conceptes que no poden existir quan es tracta de les relacions "entre els diferents nivells de l'administració".
Així, ha instat els diputats i senadors del PSC a les Corts a "refredar" aquest debat, que serà "acalorat i apassionat", amb la finalitat de "jugar amb intel·ligència i amb certa audàcia" aquesta negociació entre Generalitat i Estat. Tot això passa per evitar la "testosterona, cops d'efecte i amenaces" ja que aquests moments són l'"hora de la política, del compromís lleial i de la reciprocitat", tot això amb la finalitat d'"afrontar la crisi econòmica" i aconseguir un millor finançament per a Catalunya per "raons històriques". "La justícia i la llei estan de la nostra banda", ha conclòs.
VilaWeb/ElPunt: Montilla refreda l'expectativa que el PSC voti a Madrid contra el pressupost
Oriol Junqueras: La conquesta de Mallorca
Més enllà de la bellesa literària d'aquestes imatges, no hi ha cap dubte que el Conqueridor va tenir un paper decisiu en la conquesta d'ambdós territoris. Segons sembla, a finals del 1228, un grup de prohoms catalans encapçalats pel mateix monarca es van reunir en un banquet a la casa del comerciant Pere Martell a Tarragona, per traçar les línies generals de l'expedició que els havia de dur cap a Mallorca, "el regne dins la mar".
Sigui com sigui, però, atès que -com a mínim des del 1214- el Principat presentava un règim de sobirania compartida, la decisió va ser adoptada per les Corts, després de tres dies de deliberacions. En concret, el monarca i els representants dels braços eclesiàstic, militar i popular van aprovar una constitució de Pau i Treva, van establir la cessió de l'impost del bovatge per finançar l'esforç de guerra i van fixar les seves respectives aportacions en diners, vaixells, cavalls i homes.
El 5 de setembre de l'any següent, l'estol va sortir de Salou. I, encara que la conquesta definitiva de l'illa es perllongaria durant molts mesos, el pas més determinant es va donar el darrer dia de l'any, en entrar a Madina Maiurqa. I, d'aquesta manera, la mirada del rei començava a esdevenir una realitat política.
Santiago Carrillo tem una tercera guerra mundial
L’exlíder del PCE Santiago Carrillo es va mostrar ahir preocupat, perquè considera que estem vivint una nova Guerra Freda en què “de mica en mica, sense que ens n’adonem, es van preparant les condicions d’un nou enfrontament mundial”. Segons Carrillo, els Estats Units, secundats pels països europeus, estan “assetjant” Rússia amb el pretext de la defensa antimíssils americana, quan a la pràctica estan instal·lant armes a les fronteres de Rússia, i en països que històricament van estar integrats a l’òrbita russa. Carrillo es referia a l’escut antimíssils ubicat a Polònia, molt ben acceptat per les autoritats d’aquest país.
L’exlíder del PCE va lamentar que Europa, en comptes d’actuar com “un pont entre Orient i Occident”, com pensa que hauria de fer per la seva situació geogràfica i les seves tradicions, està “procedint en moltes coses com un protectorat nord-americà”.
Carrillo es va declarar sorprès que hi hagi qui s’estranya que els russos estiguin preocupats per la situació. “Els russos van tenir més de 20 milions de morts a la II Guerra Mundial i és clar que tenen una sensibilitat a flor de pell”, va afegir acostant-se al parer del govern rus.
Llum verda per celebrar el Torneig de Nacions de futbol
El president de la Federació Catalana de Futbol (FCF), Ricard Campoy, ha rebut "llum verda" de la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF), per mitjà del seu president Ángel María Villar, para celebrar la primera edició d'una nova competició futbolística, el Torneig de Nacions, l'any 2009. L'espanyola també ha autoritzat la celebració d'un partit amistós pels volts de nadal. La federació catalana prepara ja els tràmits necessaris per organitzar el torneig, començant per la realització d'un estudi que definirà les característiques de la nova competició, que podria organitzar-se al mes de novembre. A més, el format de la competició s'haurà de decidir en els propers mesos, encara que tot apunta que es tractarà d'una competició reduïda, amb la participació de tres equips més. La celebració d'aquest torneig podria portar a la suspensió, el 2009, de l'amistós de nadal.
La FCF també haurà d'escollir el perfil dels participants, que tant podrien ser equips de nacions sense estat, com Escòcia o el País Basc, o bé seleccions de prestigi internacional, com Argentina, França o Itàlia. Pel que fa a la seu de la competició, les opcions més viables serien el Camp Nou i l'Estadi Lluís Companys, tot i que no es pot descartar el nou estadi de l'Espanyol a Cornellà-El Prat, que al novembre del 2009 ja podria estar a ple rendiment.
La secretària General de l'Esport, Anna Pruna, ja va anunciar al mes de maig que es treballava en la realització d'un campionat de futbol "reconegut i organitzat per la UEFA" de característiques similars al que avui ha autoritzat la federació espanyola.
L'ONU mostra públicament els efectes del canvi climàtic
El director executiu del programa, Achim Steiner, ha dit que la iniciativa pretén de mostrar les realitats del canvi climàtic amb tota la seva cruesa per fomentar un canvi de mentalitat entre els internautes.
El recurs també ha de ser disponible per a Google Earth, però la web oficial de la UNEP no permet de descarregar-se el fitxer necessari per a poder-lo visualitzar correctament.
04 de setembre, 2008
Nicaragua, el primer estat que reconeix la independència d'Ossètia del Sud i d'Abkhàzia
El president de Nicaragua, Daniel Ortega, ha dit avui que e govern del país reconeixia la independència d'Abkhàzia i Ossètia del Sud. D'aquesta manera Nicaragua es converteix en el primer estat, després de Rússia, que reconeix la independència de les dues repúbliques caucàsiques Veneçuela i Bielorússia han donat suport a la decisió de Rússia de reconèixer les dues repúbliques però encara no les han reconegudes formalment. Daniel Ortega també es mostra d'acord amb 'la posició de Rússia per tal d'acabar el conflicte dialogant amb països europeus', a més, ha criticat les polítiques hegemòniques i el capitalisme global que intenten envoltar Rússia amb un setge militar invertint milers de dòlars a l'OTAN. Segons Ortega hi hi ha un pla per tal de desintegrar Rússia, tal i com es va fer amb la URSS.
Les nuclears hauran d'invertir més per poder renovar les llicències
La presidenta del CSN, Carmen Martínez Ten, i el ministre Sebastián, durant la reunió d'ahir.VilaWeb/ElPunt: Les nuclears hauran d'invertir més per poder renovar les llicències d'explotació
No diguis blat, si no és al sac i ben lligat!!! (II)
El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha destacat avui que en els últims dies el govern de José Luis Rodríguez Zapatero intenta rebaixar la "tensió" en el debat sobre el finançament, en haver-se adonat que s'ha "equivocat" en alimentar el ressentiment de la resta d'Espanya contra Catalunya.
Després de reunir-se amb el coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, Puigcercós ha denunciat que el govern espanyol, amb l'objectiu de parar els peus a les reivindicacions financeres de Catalunya, va recórrer en els últims mesos a una tàctica de la "vella escola": intentar "posar la resta de territoris de l'Estat contra Catalunya".
"Rodríguez Zapatero i el seu equip ministerial s'han equivocat. Ha estat un error. Aquesta tensió que ha intentat provocar el govern espanyol i a la qual han contribuït alguns barons territorials no contribueix al diàleg i a un bon clima", ha advertit.
Puigcercós espera que en els pròxims dies, segurament després de la diada de l'Onze de Setembre, el govern de la Generalitat i CiU tanquin una proposta conjunta de finançament.
03 de setembre, 2008
Manifestació a la Diada "per un Estat propi"
Diferents entitats oferiran una roda de premsa per a presentar la manifestació convocada per al proper 11 de setembre, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, i que durà com a lema "Som una nació, volem un Estat propi. Alguns dels representants que assistiran a la roda de premsa són Joel Joan (Sobirania i Progrés); Alfons López Tena (Cercle d'Estudis Sobiranistes); Elisenda Romeu (Plataforma pel Dret de Decidir); Isabel Pallarès (Intersindical-CSC); Sergi Blàzquez (Plataforma pro-Seleccions Catalanes); Rafael Castellanos (La Xarxa d'Entitats); Arnau Flores (Ciemen); Josep Castany (Catalunya Acció); Pedro Morón de la Fuente (Catalonia Acord); Enric Padrosa (Associació Roca i Farreras) i Diego Arcos (Casal Argentí a Barcelona i Col.lectiu Immi.Cat).
Altres de les entitats que també s'han adherit a la convocatòria són la Comissió Centenari Estelada; Estatpropi.cat; FNEC (Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya); Club FNEC; Associació Cultural Espai-Cat; Associació Catalana per la senyera més gran del món; Plataforma per la Sobirania (de CDC); ADAC (Girona); Fundació Societat i Cultura; Associació Cultural EspaiCat; Estudiants en Acció; Revista El Timbal (Baix Gaià); Pep Cruanyes (Comissió de la Dignitat); MAPA (Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació); o el Col.lectiu Joan Baptista Basset de Vilanova del Vallès.
El perímetre nuclear de Vandellòs fa pinya per millorar la seguretat
Els alcaldes de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, l'Ametlla de Mar, Tivissa, Mont-roig del Camp i Pratdip es reuniran la setmana que ve «per mirar de trobar fórmules de manera conjunta que puguin millorar els protocols de seguretat, per fer-los complir de manera efectiva i per mirar de tenir una comunicació més fluïda amb les centrals», segons va avançar ahir en un comunicat l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar. L'alcalde de la Cala, Andreu Martí, considera que les centrals nuclears «han de fer els deures perquè la població estigui tranquil·la» i que, en cas contrari, han de tancar les portes «per sempre». VilaWeb/ElPunt: Front comú de l'àrea nuclear de Vandellòs per millorar la seguretat
Rubalcaba admet que Catalunya està "infrafinançada" i que les demandes de Montilla "no són un caprici"
El ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha admès aquest dimecres que Catalunya té un finançament "insuficient", i per tant, que la "queixa" de Montilla "no és un caprici". No obstant, ha assegurat que Catalunya "ha d'entendre" que tot i que el seu govern "està disposat a millorar el seu finançament", "totes les comunitats autònomes tenen necessitats" i l'Estat "ha de veure el conjunt del país". "Els comptes", ha dit, "han de sumar 100".
Rubalcaba també ha admès que Catalunya històricament ha rebut un tracte "discriminatori i negatiu" per part de les inversions de l'Estat, un fet que segons ha afirmat es va començar a corregir a la disposició addicional tercera de l'Estatut.
VilaWeb/ElPunt: Rubalcaba admet que Catalunya, País Valencià i Illes estan infrafinançats
No diguis blat, si no és al sac i ben lligat!!!
Quan l'acord del tripartit i CiU per una carta catalana que estableixi els mínims irrenunciables en la negociació del finançament a Madrid encara no té data i segueixen els retrets entre socialistes i convergents per la poca discreció sobre les negociacions, el portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha assegurat que hi ha raons per creure que l'executiu espanyol serà generós. Des del Parlament, Iceta ha apel·lat a un cert canvi de percepció des de l'Estat espanyol sobre la situació de Catalunya, i ha destacat que "cada vegada hi ha més gent de fora de Catalunya que reconeix que els catalans tenen part de raó, i que per tant, s'ha de fer alguna cosa". El mateix Iceta ha exemplificat aquest optimisme revelant que "he sentit a dir a responsables autonòmics de molt nivell que, efectivament, l'actual model de finançament perjudica especialment Catalunya". Sense referir-s'hi explícitament, el portaveu del PSC ha inclòs en el llistat de dirigents espanyols el president de l'executiu espanyol, que dilluns passat va admetre que "Catalunya té raons" per voler canviar l'actual model de finançament.
D'altra banda, Iceta ha carregat contra CiU per la suposada filtració a la premsa de xifres concretes que s'haurien acordat en la taula de negociació dels partits catalans. CiU ha negat les filtracions, i insisteix que "ara el més important és fixar les bases del sistema, i quants diners de més haurà d'obtenir Catalunya".
El portaveu dels socialistes també ha responsabilitzat CiU del "fracàs estrepitós" del pacte del Majèstic que la federació nacionalista va firmar el 2001 amb l'executiu del PP presidit per José María Aznar. Segons el PSC, Catalunya en va sortir perjudicada perquè "no existeixen mecanismes d'actualització del sistema" ni mesures de revisió per a l'increment de la població.
El president de Castella-la Manxa troba "xocant" el front català
José María Barreda 030908 RAC1
Barreda admet que la trobada de líders del PSOE "no té data" perquè "encara estan pendents els congressos del partit a Madrid i a València, i el consell territorial encara no s'ha constituït formalment". Manté que la seva idea no pretén acorralar Montilla ni "posar-lo en cap compromís".
Després de declarar el "respecte" que sent per Catalunya com a "motor de la descentralització" de l'Estat que ha beneficiat Castella-la Manxa, Barreda ha explicat que entén que un govern de coalició, com el tripartit català, "ha de fer equilibris". També ha constatat que "a Catalunya moltes vegades els plantejaments territorials passen per damunt dels ideològics". Per Barreda, aquest fenomen, que ha afavorit el front català format pel tripartit i CiU –ara en perill–, "és lògic fins a cert punt, però s'ha de ser molt curós".
Pel que fa a la possibilitat que els diputats del PSC puguin votar contra els pressupostos generals de l'Estat si abans no hi ha acord pel finançament, el president manxec no vol "ni pensar-hi", ja que aquesta decisió "posaria el govern espanyol en una situació molt complicada". A més, creu que seria una "certa irresponsabilitat en un moment de crisi econòmica", perquè els pressupostos estatals poden incorporar mesures per pal·liar-la.
Barreda també ha opinat sobre la possibilitat, en debat permanent, d'un grup propi del PSC al Congrés. "Els diputats socialistes catalans tenen molta influència, i no els cal un grup propi", ha argumentat.
Greenpeace edita una guia per al sexe sostenible
02 de setembre, 2008
La Plataforma pel Dret a Decidir d'Osona demana a l'Ajuntament de Vic que reconsideri la decisió de no penjar l'estelada
La Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) d'Osona ha demanat aquest dimarts als grups polítics de l'Ajuntament de Vic que 'reconsiderin' la seva decisió de no penjar la bandera estelada al balcó de la casa consistorial el pròxim Onze de Setembre. El portaveu, Eric Herrera, ha dit que el fet de tenir gent 'suposadament independentista' al govern de la ciutat hauria de ser un element més per modificar la decisió inicial. Herrera ho ha dit en la presentació de la renovada secció de la PDD d'Osona, que s'ha ampliat. Si fins ara la secció comarcal osonenca estava formada per un nucli 'molt reduït' ara s'inicia una nova etapa amb la implicació de més gent de totes 'les capes socials'.
Garzón vol començar a censar els desapareguts durant el franquisme
Garzón 020908 RAC1
En una providència, el jutge informa la Conferència Episcopal que haurà de permetre que la Policia Judicial accedeixi a totes les parròquies de l'Estat espanyol (22.827) perquè els facilitin els llibres de difunts de què disposen amb la finalitat d'identificar les possibles víctimes desaparegudes a partir d'aquella època.
A l'abadia benedictina de la Santa Cruz del Valle de los Caídos i a la delegació del Patrimoni Nacional a San Lorenzo del Escorial els reclama que li proporcionin els noms de les persones que estan enterrades en aquell lloc.
La petició del jutge també s'estén als alcaldes de Granada, Còrdova, Sevilla i Madrid, que han de notificar el nombre de persones enterrades en fosses comunes de les seves localitats.
Associacions de familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme han presentat fins ara vuit denúncies al jutjat de Garzón per diferents casos a Navarra, Balears, Canàries, Catalunya, Galícia, Andalusia i un cas individual d'un diputat socialista i, de forma genèrica, han denunciat la desaparició de 30.000 persones durant l'epoca.
Mas nega que la proposta catalana de finançament sigui de només 3.500 milions
Artur Mas 020908 CATr
En una entrevista amb Catalunya Ràdio, ha explicat que la proposta catalana de finançament que negocia amb el govern per presentar al ministre d'Economia espanyol estava per sobre dels 3.500 milions d'euros, xifra filtrada avui per La Vanguardia i que circumscriu a un document elaborat pel govern a principi d'agost. 'La xifra que surt avui, no s'ajusta a la realitat', ha dit.
Mas ha recordat que CiU va proposar al maig que el finançament català hauria de millorar en 5.200 milions d'euros (extrapolant als pressupostos d'enguany la cistella d'impostos que preveu l'estatut), i que la Cambra de Comerç de Barcelona va considerar que ho havia de fer en 3.800 milions. A més, el dèficit fiscal català reconegut pel govern espanyol supera els 11.000 milions d'euros, segons que es desprèn de les balances fiscals publicades pel ministeri d'Economia espanyol.
Mas ha dit que govern i CiU negocien des de fa dos mesos i mig per a tancar un acord sobre quant ha de millorar el finançament català, com a mínim. Ha dit que seria bo de tancar l'acord abans de la Diada, però fonts de la federació han explicat a VilaWeb que no és una prioritat, sinó que es fixen el 29 de setembre com a data màxima per a tancar-lo, just abans del debat de política general del parlament.
La Vanguardia: La propuesta catalana de financiación
finançament 020908 RAC1
L'Ajuntament de Tortosa obligarà les indústries que encara aboquen aigües residuals al riu Ebre a instal·lar una depuradora
L'Ajuntament de Tortosa té previst aprovar, en el ple d'aquest dilluns a la tarda, una ordenança que regularà els abocaments a xarxa indirecta connectada al riu Ebre que, entre altres aspectes, obligarà a instal·lar una depuradora pròpia a les empreses que encara no en disposin, en el marc de la renovació o la tramitació de llicències ambientals. La mesura, a més, ha de permetre regular la composició i límits dels abocaments d'aigües residuals al riu que efectuen també encara bona part de les pedanies tortosines, que tampoc disposen de depuradora. D'altra banda, el ple ha d'aprovar la creació d'una nova Junta Local de Seguretat Ciutadana arran el desplegament dels Mossos d'Esquadra.










































































































