La purga "política" força el comiat d'Antoni Bassas

El líder d'audiència s'acomiada de Catalunya Ràdio comiat Bassas 180708 CATr

Click To Play

Primer van ser Jordi Basté i Antoni Clapés, ara ha arribat el torn d'Antoni Bassas. La direcció de Catalunya Ràdio de l'etapa tripartit acaba així la neteja dels periodistes estrella de l'emissora, desfent-se de programes d'èxit, líders d'audiència tots ells, per suposades discrepàncies de criteri. El conductor dels Matins de Catalunya Ràdio, el programa líder d'audiència al Principat, s'ha acomiadat aquest divendres dels oients lamentant el "poc interès" per renovar-li el contracte. Amb la jubilació de Bassas i la retirada de Terribas de la graella de TV3 catapultant-la a la direcció de l'emissora, els mitjans de la Corporació semblen desfer-se així de la "crosta nacionalista" que denunciaven diversos diputats socialistes. Paradoxalment, el director de Catalunya Ràdio, Oleguer Sarsanedas ha reconegut que l'emissora “pateix un desgast des que dues de les estrelles van marxar a RAC-1, oferint el mateix programa i emportant-se l’audiència”. Aquells que no s'han esforçat per mantenir a Bassas en antena ara lamenten que les previsions d'audiència a mig termini “podrien fer líder la Cadena SER", confirmant així el desmantellament de la ràdio pública catalana.

En el seu comiat després de 14 anys al capdavant del programa, Bassas ha evitat polemitzar sobre la seva sortida: "m'han preguntat si es tracta d'un final polític. Jo no en tinc cap prova. Només puc dir que a partir d'un determinat moment no he percebut interès per renovar el meu contracte i que feia un any que notava incomoditat al meu voltant. Però sí la classe política catalana no aguanta un programa com aquest és que tenim una cultura democràtica molt justeta".

Durant aquest darrer programa s'han arribat a concentrar un centenar d'oients que han expressat el seu suport al periodista, amb aplaudiments per Bassas, que els ha sortit a saludar, i crits contra el diputat socialista Joan Ferran, al que han titllat de "botifler". Entre el públic congregat hi havia el president del Barça, Joan Laporta, que s'ha abraçat amb el comunicador. Lluís Llach: Un núvol blanc VilaWeb/ElPunt: Bassas s'acomiada del 'Matí de Catalunya Ràdio'

El manifest de la Plataforma per la Llengua aposta pel català com a eina de cohesió

La Plataforma per la Llengua va presentar ahir al vespre el manifest 'El català, llengua comuna', dins d'una campanya homònima que també inclou un reportatge audiovisual. El pròleg del manifest va signat per l'escriptora i última guanyadora del Premi Ramon Llull de novel·la, Najat El Hachmi, qui destaca la importància de fer servir el català amb les persones nouvingudes com a forma de reconeixement mutu.

El manifest, que té el suport de vint-i-tres associacions d'immigrants, recull deu punts als quals les entitats consideren que la societat catalana no pot renunciar si es vol construir una societat justa i cohesionada.

El vídeo de la campanya és un reportatge dels actes que les associacions d'immigrants van organitzar durant la diada de Sant Jordi del 2008 a Barcelona. També s'hi poden veure actuacions musicals, com la de Miquel Gil i l'Orquestra Àrab de Barcelona, i declaracions de representants de les entitats i també les del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach.

Montilla, encantat de la vida !!!

Montilla qualifica de "fenomenal" el progrés de l'autogovern aconseguit gràcies al PSC El progrés de l'autogovern català des que el PSC presideix la Generalitat ha sigut "fenomenal", segons José Montilla. Com a primer secretari dels socialistes catalans, el també president de la Generalitat ha presentat aquest divendres a la tarda el seu informe de gestió davant dels més de 1.200 delegats de l'onzè congrés del partit. Ha atribuït, en gran mesura, a l'expresident Pasqual Maragall l'avenç en l'autogovern que ha descrit, i amb aquesta referència ha aconseguit arrencar l'ovació dels assistents.

En l'apartat de les relacions amb Espanya, ha passat de puntetes sobre la qüestió de la negociació del finançament, de la qual ha dit que passa per "monents delicats".

La selecció catalana finalitza invicta i en primer lloc la fase inicial de la Copa Amèrica 2008 d'hoquei patins

L'equip dirigit per Jordi Camps ha guanyat per 6 a 0 la selecció d'Uruguai. La selecció uruguaiana ha finalitzat en darrera posició en perdre tots els partits disputats i ha estat l'únic equip que no ha aconseguit passar a semifinals. Els catalans han estat netament superiors i a la mitja part ja tenien un marcador favorable de 4 gols a 0.

Avui divendres a tres quarts de dotze de la nit hora catalana disputaran la semifinal contra la selecció del Brasil. Els brasilers s'han classificat en quart lloc a la fase inicial, on només ha guanyat un partit contra l'Uruguai. En cas que els catalans superin aquesta semifinal jugaran aquest dissabte la final contra Argentina o Xile.

L'any passat l'Argentina va arrabassar el títol als catalans a la final, enguany, sembla que es pot repetir el mateix partit, doncs els argentins també es troben a semifinals i la seva segona posició a la fase inicial i el fet de ser els amfitrions de la competició els assenyala com a favorits a enfrontar-se als catalans de nou a la final.

Hereus del franquisme. Naltros no ho oblidem !!!

Suárez 180708 CATr

Click To Play

El rei Joan Carles I ha visitat l'expresident Adolfo Suárez, afectat d'Alzheimer, per entregar-li el Toisó d'Or, la màxima condecoració de la Casa Reial. Suárez, que ha perdut completament la memòria, no ha reconegut el rei.

ElPaís: Los Reyes visitan a Suárez para llevarle el Toisón de Oro

Greenpeace denuncia que en la descontaminació d'Ascó va haver-hi noves fuites

nuclears 170708 CATr

Click To Play

Greenpeace creu que els responsables de la central nuclear d'Ascó I han ocultat que durant els treballs de descontaminació de la fuita de partícules radioactives del 26 de novembre es van provocar sortides de radioactivitat "encara més importants" durant els mesos següents.

Tota la radioactivitat despresa en la neteja del sistema de ventilació en lloc de ser gestionada com a residu va ser emesa a l'atmosfera i "la central sabia" que és "un delicte", ha assegurat el responsable de la Campanya d'Energia nuclear de Greenpeace, Carlos Bravo, en roda de premsa. Carlos Bravo 170708 CATr

Click To Play

Carlos Bravo ha acusat el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) d'"ocultar" l'impacte radiològic de la partícules emeses per "minimitzar-ho" i de "mentir" perquè no se sabés "que el gruix de les partícules recollides produeixen dosis de radiació per damunt dels límits legals per a la població".

"Creiem que s'ha de requalificar l'incident. No es pot quedar en el nivell 2", ha manifestat Bravo que ha indicat una possible responsabilitat penal per haver "provocat l'escapament" i haver permès que sortís radioactivitat a l'exterior "durant les tasques de neteja".

Greenpeace ha donat a conèixer avui les anàlisis de les dades de la Xarxa de Vigilància Radiològica Ambiental (Revira), gestionada pel CSN i per la Generalitat.

Revira rep dades en temps real cada deu minuts, que són analitzats a la central, i l'anàlisi de les dades de les sondes de la central i la platja de l'Almadrava, situada a 50 quilòmetres d'Ascó 1, desmenteixen que la contaminació es quedés a prop de la central nuclear, segons el portaveu de Greenpeace.

Per a Carlos Bravo aquestes anàlisis "desmenteixen la versió no només del titular de la central, sinó, cosa que és més greu, del CSN", i confirmen que tots dos han minimitzat la rellevància de la fuita ocorreguda a final de 2007 i van ocultar que les sondes de Revira van detectar amb total claredat la fuita de partícules calentes, fins i tot en sondes separades mig centenar de quilòmetres entre ells.

L'anàlisi realitzada per Greenpeace a partir de les dades proporcionades per Revira i facilitats pel CSN estima que més del 86% de les partícules calentes recollides produïen una radioactivitat suficient per superar els límits legals permesos per a la població.

D'altra banda, la informació aportada per Revira constata que els pics de radioactivitat detectats coincideixen amb els moments en els quals per error va arrencar el sistema de ventilació de l'edifici el 26 de novembre i, dies després, durant els treballs de descontaminació. elPeriódico: Greenpeace diu que el CSN va detectar al novembre la fuita d'Ascó 1 i acusa la central d'ocultació

Josep Gironès: La cabana

"Qui treballa la terra,

mai farà la guerra". (iaia Remei)

Josep Gironés 170708 a l'oracle CATr

Click To Play

Els Fets de la Fatarella, esdevinguts a finals de gener de 1938, constituïren un dels episodis més punyents de la guerra civil, quan les milícies anarquistes entraren en aquest poble i causaren trenta-dos morts entre la pagesia local. A partir d’aquells dies tràgics, moltes altres persones quedaren marcades per a tota la vida i, més de setanta anys després, el record dels Fets encara és ben viu entre els fatarellencs. La cabana és, doncs, una novel·la històrica que s’endinsa, a través de les vicissituds d’una família pagesa, en els diversos punts de partida –alguns ben allunyats en el temps– que desembocaren en una dramàtica concatenació d’esdeveniments que portà unes persones a la mort.

Josep Gironès en la seva novel·la La Cabana es posa en la pell d'una nena, mare i esposa de la Fatarella per poder explicar la història viscuda en aquest poble de la Terra Alta a començaments del segle XIX (amb el trist paper dels cacics i de l'església) fins arribar a la República i a la Guerra Civil quan el gener de 1937, 32 pagesos, petits propietaris, i molts d'ells propers a ERC i a la UGT són assassinats per elements de la FAI en negar-se aquests que les seves petites propietats, que havien aconseguit amb moltes hores de treball i amb estalvis aconseguits treballant de sòl a sòl com a mitgers dels grans propietaris, fossin col·lectivitzades.

Per aconseguir l'objectiu d'expressar els sentiments, el drama humà que es va viure, Gironès compta amb material de primera mà ja que el seu avi fou un dels pagesos assassinats, però per poder escriure amb rigor i sense cap rancor la novel·la històrica sobre els Fets de la Fatarella ha hagut de documentar-se i parlar amb molta gent, donat que segons l'autor "de la Guerra Civil al poble no se'n parlava". Segons explica Gironès, el que va passar va commoure tant la població que la gent ho portà amb molt de dolor interior i preferí en el context històric de la dictadura de Franco, ni parlar-ne. L'autor aconsegueix amb el llibre el que es proposa que segons paraules d'ell mateix és "dignificar la memòria del pagesos assassinats i retre'ls homenatge".

Lo rogle de Josep M.: La cabana, de Josep Gironès

BLOC DE PERE MUÑOZ: "LA CABANA" I "ELS FETS DE LA FATARELLA"

tens un racó dalt del món: La cabana, de Josep Gironès

lo carrer del riu(09.04.08): El secret del brigadista: Andreu Claret aborda els fets de la Fatarella en la seva primera novel.la

Els sectors de Carod i Puigcercós a ERC pacten una sola llista per a l'executiva de les Terres de l'Ebre

Els sectors d'ERC propers al president del partit, Joan Puigcercós, i al vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, han acordat presentar una única llista conjunta per a l'executiva regional de les Terres de l'Ebre. La llista acordada torna a proposar per a la presidència regional Gervasi Aspa, proper a Carod, però renova gairebé dos terços de la resta de l'executiva, ha informat ERC de Terres de l'Ebre mitjançant un comunicat. La Vicepresidència i Secretaria Parlamentària recau sobre Pere Muñoz, proper a Puigcercós. La resta de la llista pactada la integren, com a secretari d'organització, el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, Jordi Gasena, candidat a la Secretaria de Política Municipal, Jesús Auré, a la Secretaria d'Acció Política, Sònia Tomàs, a la Secretaria de Finances, Josep Rodrigo, a la Secretaria d'Imatge, i Mireia Consarnau a la Secretaria de Comunicació. També la formen Montse Viña, candidata a la Secretaria per a la Dona, Ruben Alegría a la Secretaria de formació, i, com a vocals, Josep Gil, Rebeca Maymí, Josep Llop i Josep Liviano.

El TC admet a tràmit els recursos contra la llei basca i paral·litza la consulta popular d'Ibarretxe

Tribunal Constitucional 170708 CATr

Click To Play

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos del govern espanyol i del PP contra la llei basca que convoca una consulta popular el 25 d'octubre, cosa que deixa en suspens la normativa i la iniciativa convocada pel lehendakari, Juan José Ibarretxe, no podrà celebrar-se. En la impugnació del govern, admesa aquest dijous pel TC, s'invoca l'article 161.2 de la Constitució, que preveu la suspensió immediata de la llei recorreguda, però estableix que el Tribunal, en el seu cas, haurà de ratificar aquesta suspensió o aixecar-la en un termini no superior als cinc mesos.

Un cop passi aquest temps, el TC podrà decidir mantenir o aixecar la suspensió de la llei, però l'Alt Tribunal no té un termini per resoldre sobre el fons de la qüestió. Amb tot ha decidit habilitar el mes d'agost per no retardar la decisió, com havien sol·licitat els recorrents.

Benach assegura que "és hora de dir prou" a l'actual sistema de finançament

El president del Parlament, Ernest Benach, ha assegurat que 'és hora de dir prou' a l'actual sistema de finançament. Benach ha assegurat que les dades de les balances fiscals del 2005 'constaten que l'actual sistema de finançament és injust i perjudicial per Catalunya'. El president del Parlament considera que tant la 'solidaritat' de Catalunya i també d'altres territoris com les Illes Balears o el País Valencià són 'desproporcionades, debiliten la capacitat d'autogovern i tenen efectes perversos sobre la competitivitat econòmica del país'.

Benach ha assegurat que és 'bàsic' articular aliances amb els altres territoris catalans per reclamar 'allò que el nostre país necessita amb urgència'. El president del Parlament ha reflexionat entorn aquestes dades i ha declarat que és un 'repte de país' acabar amb aquest sistema de finançament i que, per tant, la responsabilitat és 'compartida amb totes les persones d'aquest país'.

Per això, el president aposta per dir 'prou també als tacticismes partidistes' i a 'les pors d'alguns davant aquesta qüestió'. Benach conclou assegurant que de la possibilitat d'obtenir un bon sistema de finançament en la pròxima negociació amb l'Estat Espanyol en sorgirà 'la clau del benestar i el progrés de les catalanes i els catalans, la clau del nostre futur'.

Catalunya s'imposa a l'Argentina a la Copa Amèrica

Ha derrotat l'actual campiona en el millor partit fet fins ara per la selecció La selecció de Catalunya ha guanyat l'Argentina (3-4) en el millor partit de la competició fet fins ara. Amb aquesta victòria contra l'actual campiona, els catalans es classifiquen com a primers de la fase regular. A l'equip català han marcat Roger Roacasalbas, Romà Bancells, Jordi Molet i Xavier Lladó. L'equip dirigit per Jordi Camps ha guanyat tots els partits jugats fins ara a la competició.

L'any passat es va quedar a les portes del títol després de perdre la final contra aquest equip. De la selecció anterior, només són a la competició d'enguany Xavi Lladó i Jordi Molet.

Isabel-Clara Simó: 14.800 milions d’euros

Ja les tenim aquí: el govern espanyol ha publicat una aproximació a les balances fiscals. Han rondinat, remugat, se n’han escapolit, han rebaixat, i ho han deixat en mans de subalterns, perquè els feia una vergonya immensa dir en veu alta que sí, que ens han estat espoliant, que Catalunya ha estat la munyidora, que s’han aprofitat, sense permís, del nostre treball, del nostre estalvi, de les nostres empreses, de les nostres iniciatives. És una apropiació indeguda, indigna d’un Estat democràtic.

Diuen que es queden, sense contrapartida, 14.800 milions d’euros catalans. Déu n’hi do. I sabeu què crida l’atenció d’aquest afer? Doncs tres coses: primer, que ho diuen però no afegeixen com corregir un espoli evident; res, ni una idea, ni un pla, ni un pas. Segon, que continuem essent els insolidaris, nosaltres, els que hem pagat el banquet de la modernització d’Espanya. I tercer, l’actitud d’algunes comunitats autònomes que han posat el crit al cel: aquests diners que són dels catalans són nostres “por derecho de conquista”! I ho diuen els Rodríguez Ibarra que ens han insultat cada dia, dient-nos insolidaris.

Us diré una cosa: crec profundament en la solidaritat; i crec que el que més guanya (que abans érem nosaltres, ara potser som els més pobres de la península, després dels diversos Àtiles que han segat la nostra herba i hi han sembrat sal) ha de pagar més. Però considero que el qui més paga ha de saber on es destinen els seus diners, i els receptors han de saber d’on procedeixen. I crec en la solidaritat europea, com és lògic. Em rebenta, a més, que la major part de l’espoli se n’ha anat en metros luxosos i en fastos que tant se’ns en dóna. No hi ha dret, senzillament no hi ha dret.

20 dels 34 successos nuclears de 2008 s'han produït a les centrals catalanes

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha publicat l'informe sobre notificació de successos de centrals nuclears durant el primer semestre del 2008, que recull informació dels successos que han tingut relació amb la seguretat nuclear i la protecció radiològica a les centrals nuclears espanyoles. En total, durant el primer semestre s'han produït 34 successos, 20 dels quals han estat a centrals catalanes (15 a Ascó I i II, i 5 a Vandellòs II). Els dos únics successos superiors al nivell 0 de l'escala INES s'han produït a la central d'Ascó I.

Amb la informació dels successos, el CSN realitza dos tipus d'actuacions. La primera és la classificació en l'escala internacional de successos nuclears, l'escala INES, com a mitjà de comunicació al públic sobre la importància del succés. La segona és l'anàlisi de la repercussió en la seguretat de la central, a través d'un comitè d'experts tècnics del CSN.

La mitjana de notificacions del parc nuclear espanyol ha disminuït des d'uns 80 successos per any (des de l'any 1990) a uns 63 per any en la última dècada. Una comparació internacional mostra que aquest valor se situa "en el terme mig" de les registrades a països com els Estats Units (amb una mitjana de 5 successos), Alemanya (amb una mitjana de 7) o França (amb una mitjana de 10 successos notificables).

VilaWeb/ElPunt: Les centrals nuclears catalanes van protagonitzar prop d'un 60% dels successos a l'Estat el 2008

Antoni Castells: "El dèficit és massa alt i s'ha de retallar amb l'Estatut"

Castells 160708 CATr

Click To Play

El conseller d'Economia de la Generalitat, Antoni Castells, ha afirmat que el dèficit fiscal de Catalunya és "massa alt" i que s'ha de retallar amb l'Estatut, i fer que l'Estat inverteixi més a Catalunya. Castells ha afirmat que "és important que el Govern espanyol reconegui que el dèficit fiscal de Catalunya és elevat".

El conseller també ha mostrat el seu desig que "s'acabin les desqualificacions dirigides a Catalunya dient que som insolidaris" i espera que els que ho han afirmat "diguin que s'han equivocat".

Castells també ha assegurat que "és un error" afirmar que no s'ha de retocar el model de finançament i ha afegit: "No m'agradaria que Carlos Ocaña (secretari d'Estat d'Hisenda) digués que no fa falta retocar-lo".

Brasil tampoc no és rival per a Catalunya

La selecció catalana continua resolent amb comoditat els seus compromisos de la Copa Amèrica 2008 i tampoc no ha tingut rival amb el Brasil, a qui ha derrotat per 8-0. Era la segona golejada dels de Jordi Camps a la competició, on van debutar amb un 8-1 davant Xile, i es confirmaven així com a grans favorits al títol juntament amb l’Argentina. De fet, els amfitrions lideren la classificació provisional, amb tres victòries –per dues dels catalans–, si bé també han jugat un partit més.

El partit, tal com deixa clar el marcador final, no ha tingut gaire història i ben aviat els catalans han encarrilat el duel. Ha estat un gol de Romà Bancells el que ha obert la porteria rival al minut 2; posteriorment, abans del descans, el seguirien tres més, obra de Jepi Selva, Joan Grasas i Jordi Molet. El 4-0 era gairebé una sentència definitiva, però tot i així l’equip de Camps no s'ha adormit ni ha abaixat el ritme durant la segona part i ha fet quatre gols més, dos de Molet i Selva, que repetien, i dos de Cáceres i Rocasalba, que s’afegien a la festa.

Montilla: "Estic disposat a crear problemes a Zapatero"

Montilla 160708 CATr

Click To Play

"De les balances fiscals no es pot deduir el sistema de finançament, però aporten informació que s'ha de tenir en compte. Almenys queda clar que ja no ens poden titllar d'insolidaris." Aquesta és el plantejament amb que el president de la Generalitat, José Montilla, encara la negociació del nou sistema de finançament per a Catalunya, després de la presentació de les balances fiscals elaborades pels experts del govern espanyol, que situen el dèficit català entre el 6,38% i el 8,7% del PIB.

Montilla ha fet aquest advertiment aquest dimecres al Parlament, durant la sessió de control i com a resposta a una pregunta d'Oriol Pujol, de CiU. "Amb quins mecanismes de pressió compta vostèr per negociar? Està disposat a fer valdre les balances?", li havia plantejat el portaveu convergent. Pujol també ha retret a Montilla el suposat especial interès dels solicalistes catalans de no complicar la vida al PSOE. "Vostè va dir fa poc que no està per fer caure el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, no volen causar problemes al president espanyol", ha criticat Pujol.

El president li ha rebatut aquesta observació. "És cert que no estic aquí per fer caure el govern de Zapatero, però això no vol dir que no estigui disposat a crear-li problemes. N'hi he creat uns quants i n'hi crearé més si cal per aconseguir un bon finançament".

El Consell de Seguretat Nuclear exigeix a Cofrents una anàlisi sobre els últims incidents

L'organisme reclama a totes les centrals un pla especial de vigilància El Consell de Seguretat Nuclear, responsable de la seguretat de les centrals nuclears de l'estat, ha demanat als responsables de la central de Cofrents una anàlisi exhaustiva sobre les quatre situacions d'emergència que la instal·lació ha patit en dotze dies. L'objectiu és d'identificar les causes o les deficiències que han desencadenat els problemes. L'informe l'ha de presentar el mes de setembre.

El Consell ha reclamat a totes les centrals de l'estat que engeguin un programa especial de vigilància radiològica a causa dels incidents patits per les centrals d'Ascó, Vandellòs i Cofrents.

Intranquil·litat a Vandellòs

Ahir el regidor de Medi Ambient de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Xavier Samarra, va demanar que es convoqués de manera 'urgent' la Comissió de seguiment de l'explotació de Vandellòs II. L'ajuntament vol que l'informi 'al detall' dels últims successos notificables que han tingut lloc a la planta. Ahir, novament, la central nuclear d'Ascó no es va poder posar en funcionament per problemes diversos. I el cap de setmana passat, divendres i diumenge, es van trobar partícules radioactives a Vandellòs.

Salvador Cot: Flamencs i valons perden la paciència

Cada cop és més clar que Bèlgica és un Estat inviable. Per primera vegada, fins i tot l’opinió pública valona considera obertament els avantatges d’una separació, negociada i pacífica, que els permeti liquidar definitivament el conflicte nacional. El primer ministre, Yves Leterme, acaba de presentar la dimissió i el debat institucional continua bloquejat des de fa tretze mesos.

Els neerlandòfons estan cansats del no permanent dels valons a qualsevol reforma que limiti el drenatge permanent de fons públics de Flandes a Valònia. Com també hi ha una fatiga profunda pel fet que només els flamencs siguin realment bilingües. “Un altre primer ministre hauria pogut evitar aquesta crisi?”, es preguntava el diari flamenc Nieuwsblad. “No”, s’autoresponia, “l’impàs polític és el resultat del sistema belga, que ja no funciona”.

Una separació ordenada resoldria els conflictes i centraria el debat en allò que és veritablement urgent. Tota aquesta pugna territorial i lingüística “no serveix per canviar el preu del barril de petroli”, deia Isabelle Durant, líder dels ecologistes francòfons. I té raó: l’Estat no ha de ser dogma de fe.

El reconeixement del català a la constitució francesa torna al senat

El senat francès torna a debatre avui el reconeixement de les llengües minoritzades, entre elles el català, a la constitució. L'assemblea ja va donar el vist-i-plau a la reforma del text, que les inclou a l'article 75, i ara ho ha de fer el senat, car fou aquesta cambra qui tombà una primera esmena que reconeixia les llengües minoritzades a l'article 1 de la constitució davant la llengua francesa, que era recollida a l'article 2.

Es preveu que aquesta vegada no es tombi la proposta, presentada pel diputat de la UMP, Marc Le Fur. És imprecindible que l'assemblea i el senat votin conjuntament la reforma de la constitució francesa perquè sigui aprovada. La votació s'ha previst pel 21 de juliol.

Josep-Maria Terricabras: Els diners dels catalans

L’interès dels catalans per l’economia ha estat objecte de moltes bromes i acudits. Tothom sabia, però, que el tema era seriós. I ho continua essent. Per això molts ara diuen que el punt central del nou Estatut de Catalunya és el finançament. Vist com ha quedat de malament l’Estatut, segurament tenen raó. La crisi econòmica a Catalunya és greu no solament perquè ho és arreu, sinó també perquè el nostre govern no té ni recursos ni poder suficients per incentivar l’economia de les empreses, per millorar substancialment les infraestructures, per compensar amb més obra pública la reculada de la construcció privada, per apostar per grans projectes d’innovació tecnològica o per invertir decisivament en recerca universitària.

Això és el que fan tots els països, sobretot en moments de crisi. A Catalunya ja sabem que no ho podem fer. D’aquí a no gaire també sabrem -encara hi ha ànimes càndides- que no ho podrem fer en el futur. I és que les previsions de finançament de l’Estatut no es compliran, per moltes raons.

En primer lloc -i això ja és greu- perquè no se sap quines són aquestes previsions; la barreja d’un suposat acord bilateral amb l’Estat amb l’obligada participació a l’hora del cafè autonòmic, fa que ningú pugui saber què en sortirà i que cada expert proposi desigs i xifres diferents. En segon lloc, és clar que no en sortirà res en la data prevista, tot i que aquesta sí que està clarament fixada a l’Estatut: el proper 9 d’agost. Amb un president espanyol que no ha complert ni una data de les que ell mateix ha posat lliurement (arribada del TGV, traspàs de rodalies, publicació de balances fiscals), no es pot pas esperar el miracle d’un compliment sobtat en plenes vacances. En tercer lloc, el mateix president Montilla, tot i ser president de la Catalunya optimista, ja ha anunciat que no hi haurà encara nou model sinó només “el principi d’un model de finançament”. Jo penso que aquest serà el principi de la fi.

La Catalunya espoliada i marginada s’ho haurà de replantejar tot, si no vol passar de ser una nació a ser només una noció.