La deriva reaccionària de la jerarquia catòlica està provocant un degoteig imparable de persones que es donen de baixa de l’Església. A l’Estat espanyol, el nombre de casos s’ha disparat entre el col·lectiu de dones i altres sectors de cristians indignats amb les últimes declaracions que han protagonitzat els màxims representants de la Conferència Episcopal Espanyola.
La Júlia Antón va passar l’espessa nit del franquisme amb l’infaust record de dos batejos a les seves espatlles: el primer, al cap de poques setmanes de néixer, i el segon, a 11 anys vestida de falangista i apadrinada, com els seus companys de classe, per la dona del general Franco, Carmen Polo. Un malson que aquesta veïna del municipi madrileny de Rivas, de 77 anys, vol esmenar per fer justícia a les seves creences. Tot i la poca fe que prosperi la sol·licitud, ella confia a ser exclosa del registre de batejos de l’Església catòlica per sempre més.
La Júlia Antón és la primera persona a Espanya que tramita la sol·licitud d’apostasia –o «desafiliació» de l’Església– a través de l’Oficina de Defensa dels Drets i de les Llibertats Públiques, que el seu ajuntament ha creat seguint els preceptes que estableix la Constitució. En cas que la parròquia denegui la petició, Antón optarà per reclamar que ho faci l’Agència de Protecció de Dades (APD) o, arribat el cas, que la justícia ordinària dirimeixi el contenciós.
Fins a l’any passat, l’Església feia l’orni o es negava directament a acceptar les declaracions d’apostasia; però, des d’una resolució de l’APD del juny passat, els bisbats s’han vist instats a assumir la voluntat de milers de persones a renunciar a la fe catòlica per voluntat pròpia.
El nombre de sol·licituds per deixar de pertànyer a l’Església s’ha disparat el darrer any per raons diverses, si bé una majoria es referma amb el desig d’apartar-se d’una organització reaccionària que «beatifica falangistes» i que «es declara obertament contrària al dret a l’avortament mentre pretén intervenir en les decisions polítiques i judicials en no pair els costums d’una societat moderna». En aquests termes s’expressaven les 200 persones que van presentar davant l’arquebisbat de Cartagena-Múrcia el seu desig d’apostatar, en un acte celebrat el 23 de febrer a la capital murciana durant el qual els sol·licitants van mostrar la seva disconformitat amb els sectors retrògrads de l’Església que professen doctrina a través de la COPE o des de la gran plaça del Vaticà. A aquests actes d’apostasia, cal afegir-hi d’altres que han tingut lloc els darrers 18 mesos i que certifiquen la «desafecció» progressiva sobre la jerarquia eclesiàstica: 1.500 cristians van fer-ho al País Valencià el 2007, 200 persones van dirigir-se a l’arquebisbat de Madrid amb la mateixa intenció al novembre de 2006, i 400 dones van presentar les respectives sol·licituds en el marc d’una concentració davant la seu de l’arquebisbat de Bilbao el proppassat dia 12. Aquesta convocatòria, promoguda per l’Assemblea de Dones de Biscaia, va servir perquè les congregades deixessin constància de «no continuar formant part d’una Església masclista, homòfoba, classista, antidemocràtica i profundament reaccionària».
Els demandants confien que les sol·licituds siguin tramitades pels respectius bisbats i que, abans d’un any, les seves dades desapareguin dels arxius eclesiàstics. En cas contrari, pensen optar per fer la gestió directament a través de l’Agència de Protecció de Dades, un organisme representat per l’advocacia de l’Estat que pot instar l’Església perquè a tramitar les sol·licituds sota l’amenaça de trobar-se davant els tribunals si incompleix algun dels articles de la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal. Tot plegat ha conduït a un repunt d’apostasies, tant de persones desafectes amb l’Església per raons estrictament biològiques com per aquells als quals el caràcter conservador de l’autoritat eclesiàstica els ha provocat un absolut «estupor» o «desacord espiritual».
A Catalunya, el degoteig ha anat, a més, amb una pluja incessant de persones homosexuals i de dones que han apostatat de forma individual, i el mateix al País Valencià i a les Illes Balears, on la xifra de sol·licituds per esborrar-se de la fe catòlica se situa en una per mes. A Galícia, el nombre de casos s’ha elevat fins al centenar el 2007 i en comunitats on l’esquerra és hegemònica, com ara Andalusia, la tendència també apunta a l’alça. Una deserció equivalent a la que viu la jerarquia catòlica respecte als nous valors socials.
La pèrdua imparable de creients a l’Estat espanyol ha esquitxat de ple la classe política, que ha rebut amb una certa perplexitat la ingerència dels bisbes en la recent campanya electoral. Així com la dreta ho ha utilitzat per demonitzar la moral del Govern, l’esquerra ha promogut un registre d'apòstates per garantir que els autoexpulsats de la religió catòlica desapareguin de les seves llistes. Una crida a treure els privilegis a la institució eclesiàstica acompanyada per l’anunci d’alguns representants polítics d’excloure’s de la família catòlica, com ara el senador d’ICV- EUiA Joan Josep Nuet, que a les portes dels comicis del 9-M va presentar una instància a l’arquebisbat de Tarragona en què sol·licitava l’apostasia. També durant aquests primers mesos de 2008 han estat exclosos de l’Església, per decisió pròpia, el dirigent socialista gallec Eladio Osorio i l’alcalde d’IU del municipi malagueny d’El Borge José Antonio Ponce.
La pluja d'última hora va perjudicar dimecres l'ostentació patriòtica que l'Ajuntament de Cadis, governat pel PP, pretenia fer hissant una macrobandera espanyola de 73 metres quadrats. Resolt el contratemps, l'ensenya lluirà de forma permanent per recordar que aquesta ciutat andalusa va ser el bressol de la primera Carta Magna, coneguda popularment com la Pepa.
