El president del Parlament Europeu amenaça amb boicotejar els JJOO de Pequín

El president del Parlament Europeu, Hans Gert Pöttering, ha amenaçat avui a la Xina amb el boicot als Jocs Olímpics de Pequín per la sagnant repressió contra la població tibetana i ha instat al seu govern a negociar amb el Dalai Lama.

"No podem descartar un boicot a les Olimpíades. Volem que els Jocs se celebrin amb èxit, però no si el preu per a això és el genocidi cultural dels tibetans del que parla el Dalai Lama", ha dit el polític conservador, en declaracions que publica demà el dominical Bild am Sonntag.

"Pequín ha de decidir-se i negociar immediatament amb el Dalai Lama. Si no hi ha senyals d'acostament, consideraré legítim les iniciatives de boicot", ha afegit Pöttering.

Més encara. El president del Parlament ha anunciat que dimecres que ve s'abordarà la situació del Tibet en la càmera europea i ha afirmat que aconsellarà a "els països de la UE" que "es pronunciïn amb una sola veu per la defensa dels Drets Humans".

Pöttering ha recordat que la Xina és "un important soci per a Europa en qüestions com defensa mediambiental" i ha destacat la importància de la cooperació en "interès mutu".

Ara bé, "el poble tibetà no ha de ser sacrificat en nom d'això, perquè perdríem la nostra autoestima", ha conclòs el polític, de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de la cancellera Angela Merkel.

El govern de Berlín ha emplaçat al xinès a donar comptes del que ha succeït en Tibet. Segons el ministre d'Afers exteriors, Franz Walter Steinmeier, la Xina ha de ser més oberta amb l'opinió pública, sobretot amb vista als Jocs Olímpics.

"Fer espectacles brillants per a la televisió mentre en el propi país regna el caos és quelcom que ja no pot funcionar avui dia", ha recalcat Steinmeier, en declaracions al diari Bild.

Les declaracions de Steinmeier es produïxen en un moment en què Alemanya acaba de tornar a una certa normalitat en les seves relacions amb la Xina després de les tensions sorgides amb motiu de la reunió de Merkel i el Dalai Lama, l'any passat.

La reunió en la Cancelleria havien molestat a Pequín que durant mesos va evitar tot contacte amb representants del govern alemany.

L'ACA proposarà fer realitat la canonada Tarragona-Barcelona

La gravetat de la sequera d’aquest any està destapant projectes que fins fa molt pocs anys semblaven enterrats per sempre més, des del transport d’aigua amb vaixells fins al transvasament del Segre al Llobregat. Una de les alternatives que tornen a estar sobre la taula de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és la connexió de les xarxes del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) –gestora del minitransvament de l’Ebre– i Aigües Ter Llobregat (ATLL), empresa pública que dóna subministrament en alta a l’àrea de Barcelona.

La connexió CAT-ATLL, prevista en el PHN del PP, va ser descartada pel departament de Medi Ambient el maig del 2004 per la pressió de grups ecologistes i la Plataforma en Defensa de l’Ebre.

Quatre anys després d’aquella renúncia, l’ACA té previst convocar la Plataforma en Defensa de l’Ebre i altres organitzacions socials, junt amb destacats científics, per iniciar un diàleg sobre la necessitat de recuperar el projecte de connexió CAT-ATLL com a alternativa d’emergència davant situacions com l’actual sequera. Narcís Prat, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i assessor del conseller de Medi Ambient, ha explicat a l’AVUI que la interconnexió CAT-ATLL “seria una alternativa que es podria posar en marxa en cas de necessitat, amb un pla de sequera ben fet”. “No seria un transvasament constant sinó una acció puntual, i la clau la tindrien sempre els que cedeixen l’aigua, les comarques de Tarragona i de l’Ebre”, indica el catedràtic d’Ecologia.

“En el passat, des del punt de vista científic o tècnic ens havíem oposat de forma rotunda a aquesta interconnexió i ara no ho veiem com una opció que s’hagi d’abandonar completament; s’han d’estudiar totes les propostes i la interconnexió CAT-ATLL seria una de les més fàcils de fer des del punt de vista econòmic, encara que des del punt de vista polític sigui bastant tabú”, indica Narcís Prat.

Des de l’autoritat que li dóna el fet de ser un dels més destacats defensors de la denominada nova política de l’aigua, Narcís Prat considera que ara no es pot descartar la connexió CAT-ATLL perquè l’àrea de Barcelona treballa des de fa tres anys en l’estalvi d’aigua i la recuperació dels seus recursos hídrics.

Carretero: "Em veig més candidat a la presidència d'ERC que a la secretaria general"

L'exconseller i líder del corrent crític d'ERC Reagrupament.cat (RCat), Joan Carretero, ha afirmat avui que es veu "més candidat a la presidència que a la secretaria general" del partit, després d'anunciar que presentaran candidatura a la direcció al Congrés Nacional d'ERC avançat per a mitjans juny per la caiguda electoral de la formació.

En una entrevista, ha explicat que serà una assemblea dels membres de RCat la que decidirà qui opten als càrrecs de secretari general i president, que se sotmetran a votació de la militància d'ERC en una jornada de primàries prèvia al Congrés.

"Pel meu perfil, i pel partit que imagino, em veig més candidat a la presidència que a la de secretari general", ha subratllat Carretero, que ha dit estar disposat a compaginar l'exercici de la seva professió de metge a Puigcerdà (Cerdanya) amb eventuals càrrecs a ERC, de la mateixa forma que "una persona pot ser president o secretari general (d'ERC) i alhora vicepresident d'un govern o diputat", en al·lusió a Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós.

El que sí ha assegurat amb rotunditat és que "mai" ocuparà un altre càrrec institucional, "ni a cap Ajuntament ni a la Generalitat ni a cap altre lloc".

A més, el líder d'RCat ha considerat que una vegada s'hagin pronunciat els militants republicans sobre la nova direcció del partit, "guanyi qui guanyi, hauria d'oferir representació a l'Executiva als altres sectors".

S'ha referit així tant a RCat com a l'altre corrent crític d'ERC, Esquerra Independentista, liderada pel diputat Uriel Bertran --que també presentarà candidatura al Congrés--, com també als sectors pròxims a Carod i a Puigcercós, que pugnen alhora entre ells pel control del partit.

Salvadó assegura que el govern no preveu cap transvasament de l'Ebre ni del Segre

El delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, va trencar el silenci del govern al territori, i va assegurar que l'executiu català no té previst fer «cap actuació» que comporti un transvasament a l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons Salvadó, la Generalitat no ha fet «ni cap encàrrec ni cap estudi» sobre possibles captacions de l'Ebre o del riu Segre. En aquest sentit, va atribuir les últimes notícies sobre la preparació de la interconnexió de xarxes a les «especulacions» dels grups de l'oposició, tot i que va admetre que la Generalitat ha d'estudiar «totes les alternatives» per afrontar la sequera. De fet, el conseller Joaquim Nadal no va descartar l'opció de captar aigua del Segre com a «mesura d'emergència» si s'agreuja la situació actual.

Salvadó va intentar donar un missatge de tranquil·litat a les Terres de l'Ebre, després de les últimes notícies sobre diferents mesures, encara en fase d'estudi, per fer arribar l'aigua a Barcelona. El delegat de la Generalitat va garantir que des del govern català no s'ha fet «cap actuació» que pugui comportar nous transvasaments de l'Ebre, i que l'executiu tampoc ha fet «ni cap estudi ni cap encàrrec» sobre una possible captació d'aigua des del Segre, el seu principal afluent. «Només són especulacions que fan els grups de l'oposició, i que no es corresponen amb la realitat», va assenyalar Salvadó, que va admetre que la Generalitat es troba davant d'una situació «complicada».

Per tant, el delegat a les Terres de l'Ebre va reconèixer que el govern català està estudiant les «diferents alternatives» perquè «les àrees necessitades» del país puguin abastir-se d'aigua en cas d'emergència. Segons Salvadó, l'objectiu a mitjà termini és que, un cop superada la situació de sequera actual, Catalunya tingui les noves plantes dessalinitzadores en funcionament, per evitar que un nou cicle de falta de pluges pugui provocar els mateixos problemes. «Però enguany s'han de buscar les solucions provisionals a la situació d'emergència», va dir. A més, el delegat va remarcar que la Generalitat «en cap cas» ha manifestat que portar l'aigua des de França, a través d'un transvasament del Roine, pugui ser una de les alternatives, com ha tornat a reclamar CiU insistentment.

Egspaña demana una solució que "preservi la cultura tibetana dins de la Xina"

"El govern d'Egspaña segueix amb preocupació els esdeveniments del Tibet i lamenta les morts ocasionades pels disturbis dels últims dies", assegura una comunicat emès avui pel ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació. De fet, el govern espanyol desitja que "s'assoleixi, mitjançant el diàleg, una solució duradora i acceptable que preservi la cultura i la religió tibenates en el si de la República Popular Xinesa". De fet, aquesta posició és molt propera a l'expressada darrerament pel líder espiritual dels tibetans, el Dalai Lama, des de l'exili. Segons les seves paraules dels últims dies, renuncia a la independència i aposta per una autonomia clara per al Tibet respecte de la Xina. A més, el Dalai Lama ha anunciat avui que està disposat a entrevistar-se amb els líders del govern xinès quan s'acabi la violènciai la dura repressió que està aplicant el règim de la república.

De moment, se sap que les protestes s'han estès també al Nepal, on almenys 88 tibetans han sigut detinguts per la policia nepalesa en una protesta dels exiliats davant de les oficines de l'ONU a Katmandú. L'organització no governamental Human Rights Watch ha demanat al govern nepalès que posi fi als "arrestos i persecucions arbitràries" de manifestants, activistes i periodistes tibetans. -ZP: Apoyaré el estatuto que salga del parlamento del Tibet.

Les altres Semanasantes: La Rompida de la hora de Calanda.

Quan el rellotge de la Torre del Pilar iniciï el compte de les 12, en el matí del Divendres Sant de Calanda, l'hora quedarà trencada. El so dels redoblaments es converteix en un llenguatge expressiu. A la primera campanada de les dotze del rellotge de l'església, un baluern enorme com d'un gran tro retruny en tot el poble amb una força aclaparadora. Tots els tambors redoblen alhora. Una emoció indefinible que aviat es converteix en una espècie d'embriaguesa, s'apodera dels homes. Passen dues hores redoblant així i després es forma una processó, anomenada El Pregón, que surt de la plaça principal i dóna la volta al poble. Hi va tanta gent que els últims encara no han sortit quan els primers ja arriben per l'altre costat. A la processó hi van soldats romans amb barba postísissa (anomenats putuntunes, paraula que recorda el ritme del tambor), centurions, un general romà i un personatge anomenat Longinos, enfundat en una armadura, aquests dos últims s'enfronten en duel en un moment determinat de la processó, fent els tambors un rotlle entorn dels dos contendents. El general romà dóna mitja volta sobre si mateix per a indicar que està mort, i llavors Longinos segella el sepulcre sobre el qual ha de vetllar. Cap a les cinc tot ha acabat, s'observa llavors un moment de silenci i els tambors tornen a sonar per a no callar fins a l'endemà al migdia. Els redoblaments es basen en cinc o sis ritmes diferents. Quan dos grups que segueixen ritmes diferents es troben en tombar una cantonada, es posen parats cara a cara, i llavors es produeïx un autèntic duel de ritmes que pot durar una hora o més. El grup més feble assumeix llavors el ritme del més fort. Els tambors, fenomen sorprenent, arrollador, còsmic, que frega l'inconscient col·lectiu, fa tremolar el sòl sota els nostres peus. Només cal posar la mà a la paret d'una casa per sentir-la vibrar. La naturalesa segueix el ritme dels tambors que es perllonga durant tota la nit. Si algú s'adorm amanyagat per l'estrèpit dels redoblaments, es desperta sobresaltat quan aquests s'allunyen abandonant-lo. A l'alba, la membrana dels tambors és tacada de sang: les mans sagnen de tant redoblar. A la primera campanada de les dues de la tarda, tots els tambors emmudeixen fins a l'any que ve. Però, fins i tot després de tornar a la vida quotidiana, alguns veïns de Calanda encara parlen a sotracs, seguint el ritme dels tambors adormits. (del llibre Mi último suspiro de Luís Buñuel)

Semana Santa en CALANDA

Wikipedia: Calanda

Uns 300 pagesos del Ter demanen la dimissió dels polítics 'ineptes' en la gestió de l'aigua

Un centenar de tractors i uns 300 pagesos s'han mobilitzat aquest divendres com a protesta per la gestió de l'aigua que està fent el govern de la Generalitat i per reclamar que es posi sobre la taula una solució per als regants del Ter.

En la protesta, que ha travessat el Baix Empordà fins arribar a Girona i ocupar el pont de Fontajau, s'hi han aplegat representants de les set comunitats de regants de les comarques gironines que han adreçat dures paraules contra els representants polítics.

Hi han exposat que, si no "són capaços" de buscar solucions als problemes que provoca la sequera, dimiteixin. Han focalitzat sobretot les seves protestes en dos consellers, el de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i el d'Agricultura, Joaquim Llena, perquè consideren que "han fracassat" en els seus càrrecs.

El Viacrucis de la Setmana Santa de Móra d'Ebre, declarat acte d'interès comarcal

El president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Josep Solé, ha lliurat aquest migdia a l'associació organitzadora de la Setmana Santa de Móra d'Ebre el diploma acreditatiu per a la proclamació del Viacrucis del Divendres Sant com a Acte d'Interès Comarcal. L'acte del viacrucis ha tingut lloc aquest matí amb l'assistència d'unes 300 persones i ha comptat amb l'estrena del toc de processó 'Baixada del Calvari de Móra d'Ebre', composició del morenc Ferran Roca. El Viacrucis de Móra d'Ebre se suma a les festes de Sant Antoni d'Ascó i de Santa Agda de Riba-roja d'Ebre, també proclamades actes d'interès comarcal en anys anteriors.

El ple municipal d'Horta de Sant Joan aprova una moció contra el parc eòlic amb l'abstenció del PSC

La sessió plenària d'ahir migdia a Horta de Sant Joan va aprovar una moció presentada pel grup de CiU en què es demanava que el municipi sigui exclòs del mapa eòlic de Catalunya. L'alcalde d'Horta de Sant Joan, el convergent Àngel Ferràs, va explicar que la moció havia estat presentada com a 'defensa de l'opinió expressada pels veïns', en resposta als resultats del sondeig celebrat a la població el passat 16 de març. El grup municipal del PSC-PM, de dos regidors i encapçalat per l'anterior alcalde del municipi, Joan Navarro, es va abstenir en la votació, mentre que el regidor d'Alternativa per Horta va votar a favor.

València 3 - Barça 2. Això és una passió !!!

Puyal 200308

Click To Play

El València ha enterrat el Barça i l'ha fet fora de la Copa del Rei. No només l'ha privat d'arribar a la final sinó que ha assistit feliç a l'autoimmolació d'una manera dramàtica. Al final de la primera meitat, amb un desastre defensiu indigne d'un equip gran, els de Rijkaard ja perdien 2-0, amb el golàs de Baraja, un xut d'esquerra imponent, i el de Mata, aprofitant un altre lamentable error blaugrana. I això que el rival no ha fet res de l'altre món, perquè el Barça l'hi ho ha posat fàcil, molt fàcil. Després, en una volcànica segona meitat, i gràcies als gols d'Henry i Etoo, ha pensat que arribaria a temps. Doncs, no. No ho ha aconseguit. I el retrat que queda és el d'un equip fragilíssim, incapaç de governar un partit, que els posa a tots sota sospita. Començant per Rijkaard. Al principi, el joc del Barça semblava invitar a l'optimisme perquè en els primers 10 minuts ha tingut la pilota i ha creat un parell d'ocasions. Però no les ha sabut materialitzar. I, és clar, el València s'ha cregut l'amo del partit. Amb raó o sense. El que no s'imaginava és que una fallada infantil de Zambrotta acabaria a la bota esquerra de Baraja per aconseguir un golàs que ha posat Mestalla dret. El Barça, mentrestant, estava agenollat. Sense entendre què dimonis li havia passat. Era molt senzill. El València, sense fer res, guanyava. Tenia el bitllet per a la final en una mà. Només ha faltat que la defensa blaugrana protagonitzés una acció còmica en el gol de Mata per deprimir definitivament l'equip de Rijkaard. Això estava decidit. Però, ves per on, el gol d'Henry, que havia començat de suplent, ha reanimat un Barça moribund. Un Barça que feia pena. Però víctima de la seva fragilitat ha protagonitzat una altra acció còmica. No havia passat ni un minut, quan la banqueta blaugrana celebrava el gol del francès, que apareix Mata i liquida la semifinal amb el 3-1. Doncs, no. Tampoc ha quedat així perquè ha arribat Etoo i ha insuflat oxigen, respiració artificial, creient que encara hi havia vida. I n'hi ha hagut durant uns minuts finals volcànics, amb Mestalla amb l'ai al cor, i el Barça, sense energia gairebé, ha acabar mort a la vora. S'ha quedat, una altra volta, sense Copa. Per errors propis, sense que ningú pugui entendre com un equip que semblava destinat a realitzar grans coses acaba sempre derrotat. FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del partit

Els quatre sectors republicans s'han reunit avui per establir les bases de funcionament del pròxim congrés

Els quatre sectors d'ERC -la gent propera al president republicà, Josep-Lluís Carod-Rovira, els que envolten Joan Puigcercós, i els corrents crítics Reagrupament.Cat i Esquerra Independentista- s'han reunit avui per establir les bases de funcionament del pròxim congrés del partit republicà i, en un principi, l'únic punt de discrepància han estat les firmes necessàries per optar a la presidència i la secretària general d'ERC.

Mentre els estatuts d'ERC marquen que és necessari presentar un 10% de firmes de militants, les fonts consultades han assegurat que el sector de Puigcercós ha proposat rebaixar aquesta xifra al 5%, un percentatge que han acceptat els partidaris de Carod però no els dos sectors crítics. Des dels corrents alternatius de Joan Carretero i Uriel Bertran s'ha proposat que no calgui un nombre establert de firmes i que un militant pugui donar suport a més d'una candidatura, una proposta que les dues altres faccions han rebutjat en primera instància. A la resta d'aspectes de la celebració de les eleccions primàries per elegir els nous president i secretari general de la formació, les quatre faccions han trobat bastants punts d'acord. Entre ells, la data de celebració d'aquestes eleccions a les quals estan cridats els 10.000 militants de la formació, que finalment seran el dissabte 7 de juny, i per a les quals s'habilitaran col·legis electorals a totes les capitals de comarca amb seu d'ERC des de les 09.00 fins a les 20.00 hores.

A més, s'ha assegurat als quatre sectors la seva presència a la comissió encarregada d'organitzar la junta electoral per a aquests comicis interns, i que es reunirà en quinze dies.

També s'ha acordat que a la seu central d'ERC es facilitarà a totes les candidatures propaganda electoral per distribuir entre els militants, i que els locals d'ERC a tot el territori podran ser utilitzats per tots els candidats per fer els seus mítings.

Això no s'ha acabat, encara !!!

Maragall comentarà públicament els detalls de la seva 'caiguda' Pasqual Maragall ja ha llegit Mil dies amb PM. El va llegir abans de ser publicat i el comentarà públicament el dia 1, en la presentació que es farà a La Casa del Llibre. Es tracta d'una crònica escrita per Jordi Mercader, estret col·laborador de Maragall que va ser el cap de comunicació del primer tripartit.

Publicat per La Magrana, el text explica episodis com la reunió en què Miquel Iceta, acompanyat de Manuela de Madre i de tot el gabinet del president, va comunicar a Maragall que no s'havia de tornar a presentar a les eleccions: li va argumentar que no havia de posar en risc el seu prestigi amb unes eleccions que segons les enquestes no es podien guanyar. En un altre punt es relata l'esbroncada de Diana Garrigosa a José Luis Rodríguez Zapatero en el míting final de la campanya pel referèndum de l'Estatut. "Què t'ha fet el meu marit perquè el tractis així?", li va preguntar Garrigosa.

Altres episodis expliquen maniobres de l'actual president, José Montilla, que es movia per Catalunya amb Zapatero sense explicar-ho a Maragall. Tot plegat conforma una crònica personal escrita per un dels testimonis directes de tots aquests fets, un relat que combina informació i opinió i que reflecteix com es va anar covant la caiguda d'un líder que mai va encaixar amb l'aparell del seu partit i que va passar els últims temps en soledat, només amb el suport dels més propers, com Mercader i Ernest Maragall, fins que el 21 de juny del 2006 va anunciar públicament que no es tornaria a presentar a les eleccions.

Després d'haver anunciat que ha deixat la militància del PSC, d'haver insinuat que es presentaria a les eleccions generals amb el seu partit europeista i d'haver demanat, finalment, el vot en blanc, la figura de Maragall torna a entrar en escena.

VilaWeb/ElPunt: L'ex-director de Comunicació del primer tripartit acusa el PSC i el PSOE d'haver deixat Maragall a l'estacada

El Periódico: Crònica de mil dies amb Maragall (I)

El Periódico: Crònica de mil dies amb Maragall (II)

El País: El presidente efímero

La Malla.net: Els mil dies de Pasqual Maragall

La Vanguardia: La soledad del president

e-Notícies: "¿Qué ha hecho mi marido para que lo trates tan mal?"

El debat.cat: L'excap de premsa de Maragall explica en un llibre el 'backstage' del seu cessament

Isabel-Clara Simó: La meitat més un.

Alfons López Tena és l’autor d’un best-seller, Catalunya sota Espanya, i fa contínues xerrades on un públic abundant sol quedar bocabadat. Fins ara el costum era: a) queixar-se de la nostra situació; b) apel·lar al sentit nacional de la gent sense saber com fer-ho; c) fer propostes de partit, per tal que, des d’uns pocs escons, s’esgarrapin cosetes; d) fer pedagogia a Espanya perquè ens comprenguin; e) centrar-se en la llengua i en la cultura com a únic recer; f) fer discursos abrandats per la independència sense assenyalar com arribar-hi.

López Tena, no; ell assenyala la sortida, amb la llei a la mà. Sobre ell recauen dos avantatges que poca gent té: que coneix les lleis molt bé, com a professional que n’és, i que viu dins del poder estatal, com a membre del Consell General del Poder Judicial. I sap que van a escanyar Catalunya econòmicament (port, aeroport i trens a Europa). Quan l’escoltes t’adones que clamar per la justícia, exhibir les nostres nafres o desmentir les mentides oficials no serveix de res. Sí que serveix buscar la fórmula per poder fer un referèndum legal –ell l’ha trobada–. I, si aquest es guanyés a favor de la independència, rebríem una tèbia oposició europea, una histèrica oposició espanyola i el suport d’Estats Units (que volen Europa com més esmicolada millor).

Si preguntes a López Tena com podem convèncer tanta gent, havent-hi tants espanyolistes, per guanyar aquest referèndum, et diu, amb un somriure, que fa tres segles que tenim mentalitat provinciana, que no es tracta de convèncer tothom, sinó la meitat més un. López Tena, amb Hèctor Bofill, dirigeix el Cercle d’Estudis Sobiranistes. No és cap casualitat que no sigui un partit polític.

Les altres Semanasantes: Los Empalaos de Valverde de la Vera (Cáceres)

A l'Edat Mitjana, molts pobles rendien culte a una gran varietat de ritus herètics i fosques tradicions religioses. A les acaballes del segle XVIII, Carles III va posar fi a molts d'aquests rituals. No obstant això, avui dia sobreviuen alguns, que han canviat, per descomptat, però que segueixen mantenint les seves antigues arrels. Aquest és el cas de Valverde de la Vera on, la matinada del Dijous al Divendres Sant, quan la Setmana Santa arriba al seu clímax, els naturals d'aquesta població tenen el duríssim costum de sofrir en silenci, durant la matinada, per prometenses. Carreguen a les seves espatlles l'arada que fan servir per llaurar i, d'aquesta forma, l'estri que els serveix per a esgarrapar la terra, es torna en arada que neteja culpes o salva ànimes. El silenci de la nit acompanya al Empalao pels carrers de Valverde, plogui o faci fred; només el dringar dels ferros que pengen de la seva creu interromp la calma d'una nit, on regna el respecte al dolor i als sentiments. En el seu personal Viacrucis nocturn, quan els Empalaos es troben, aquests s'agenollen i el poble que assisteix sospira i calla. La matinada de la Vera guarda silencis, promeses, sofriment: és la nit dels Empalaos, és Divendres Sant a Valverde, és Setmana Santa a La Vera, Crist està mort! Tota la nit és de gran atractiu, però augmenta en els moments quan dos Empalaos es creuen en els estrets carrers de Valverde de la Vera o passen davant l'Església Parroquial. L'assistència massiva de turistes desllueix, potser, aquesta manifestació, on el silenci hauria de contribuir a fer-la encara més dramàtica.

Los Empalaos

Los Empalaos

Eutanàsia, si o no ?

Mentres l'escriptor belga, Hugo Claus, moria en un hospital d'Anvers (Bèlgica) després de practicar-li l'eutanàsia, que ell mateix havia sol·licitat, Chantal Sébire, una mestra d'escola, francesa, era trobada morta en el seu domicili, en les proximitats de Dijon (França). Hugo Claus tenia la malaltia de l'Alzheimer i havia demanat que es posés fi a la seva vida. Chantal Sébire patia un tumor incurable a la cavitat nasal que se li anava estenent cap al cervell i li comportava greus conseqüències, com ara un ceguesa progressiva i un dolor molt intens que no es podia tractar, ja que era al·lèrgica a la morfina. Fa uns dies va veure rebutjada per la Justícia francesa la seva petició que se li apliqués l'eutanàsia.

A Bèlgica l'eutanàsia és legal. A França, no.

Anna Simó també s'apunta a la idea que Puigercós sigui el proper candidat d'ERC a la Generalitat

Anna Simó 190308 a l'oracle CATr

Click To Play

La portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, va considerar ahir una "bona idea" que l'actual president del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira, es converteixi en líder ideològic d'ERC i que el secretari general, Joan Puigcercós, sigui el candidat a la Generalitat, tal com proposen un centenar de republicans sota el nom Esquerra Positiva.

Simó va considerar aquesta opció "sensata", i va opinar que "s'ha de parlar" sobre això, ja que Puigcercós no ha encapçalat mai unes eleccions catalanes.

Va indicar, alhora, que molta militància opina així, com ha pogut comprovar durant la campanya electoral, pel que va considerar que és una alternativa que "s'ha de mirar".

Simó va dir sentir-se "incòmoda" amb el fet que aquesta qüestió estigui en el debat públic cada dia, i va demanar "sentit comú" a tots.

L'exconsellera va considerar que un projecte com el d'ERC és "inevitable i absolutament necessari" per a Catalunya, i va afegir que el partit "no es pot permetre el luxe de prescindir de les millors persones en els millors llocs".

En declaracions a Catalunya Ràdio, Simó va dir, a més, que se sent "incòmoda" quan Carod-Rovira demana "joc net" en el procés congressual. "Si es demana joc net, sembla que en algun moment hi hagi hagut joc brut", es va lamentar.

Radars amb mala llet: Catalunya també paga més pel que fa a les multes !!!

L'ull que vigila els conductors és més gran a Catalunya. Els catalans són els automobilistes més perseguits de tot l'Estat. Un de cada cinc radars instal·lats a les carreteres és a Catalunya. De fet, el Servei Català de Trànsit (SCT) ha sigut i és encara pioner en la instal·lació de sistemes de captació de velocitats a les vies i va un pas per davant de les altres administracions estatals. La desigualtat de Catalunya encara seria més àmplia si el nombre de radars es ponderés amb els quilòmetres de carretera que cada territori té.

Com passa amb tot, el fet que els catalans siguin els conductors més perseguits té, com a mínim, dues lectures. Per una banda, hi ha l'esforç en la millora de la seguretat viària, la disminució dels accidents i la caça dels conductors bala. Però a l'altra banda, hi ha el conductor que se sent perseguit per la gran quantitat de radars que, en moltes ocasions, no es posen en els trams més perillosos sinó a les vies amb més trànsit per enxampar com més conductors millor. I és que Trànsit no ha aconseguit desempallegar els radars de la seva presumpta finalitat recaptatòria. El RACC, per exemple, no és aliè a aquesta polèmica. El director del departament tècnic de la Fundació RACC, Pere Sauret, explica que "els radars haurien d'estar situats en els trams amb més risc" i no només on passen més vehicles. "Pot passar que en termes absoluts hi hagi més accidents a les vies de gran capacitat, però la perillositat s'ha de calcular comptant amb la intensitat de trànsit que hi ha a cada via", puntualitza Sauret.

De fet, el RACC i el SCT disposen d'un instrument comú per detectar els punts perillosos de les carreteres. Es tracta de l'estudi Eurorap, que anualment elaboren conjuntament. En aquest punt, però, Sauret no es mostra gaire confiat amb les decisions del SCT i assegura "que voldríem pensar que és així", que els estudis de perillositat es fan servir per determinar la ubicació dels radars. Fent una ullada al llistat de radars catalans es constata, però, que només una petita part, un 14,5% estan instal·lats en vies secundàries, que és on més ha crescut la sinistralitat en els últims anys. De fet, en només la meitat dels deu trams de carretera més perillosos del Principat hi ha radars instal·lats. L'opció preferida per l'administració és col·locar-los en vies de gran capacitat. La meitat dels radars de la demarcació de Barcelona estan ubicats en autovies o, fins i tot, en autopistes.

Amb aquestes dades a la mà, doncs, la persecució dels conductors bala a les vies ràpides sembla garantida. I la salut de les finances del govern, també. Ara, cal posar fil a l'agulla a la xarxa de carreteres de calçada única que ocupen les 50 primeres posicions de trams amb més risc d'accident. mapa de radars de Catalunya

La guerra de l'aigua ja ha començat: La Diputació de Lleida i el delegat de la Generalitat s'oposen per ara a la "captació d'aigua" del Segre

El president de la Diputació de Lleida i el delegat de la Generalitat paren els peus a Nadal Els socis de govern se li han revoltat a Joaquim Nadal per la polèmica de l'aigua. Almenys els que hi ha a Lleida. El president de la diputació, Jaume Gilabert, i el delegat de la mateixa Generalitat a Ponent, Miquel Pueyo, tots dos d'ERC, han parat els peus al conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Nadal va anunciar ahir, després de la reunió setmanal del govern, que s'està estudiant la possibilitat d'una "captació temporal d'emergència" d'aigua del Segre per portar-la cap a Barcelona si la sequera persisteix. Va negar amb rotunditat que s'estigui preparant cap transvasament però no va descartar la "captació temporal", sense concretar com es faria. Els regants de les terres de Lleida ja van protestar ahir mateix, i avui han estat Gilabert i Pueyo. El delegat de la Generalitat a Lleida ha admès que cedir part de l'aigua pot ser un qüestió "d'humanitat i cohesió territorial", però ha afirmat que la possible captació només es pot fer en cas "d'extrema necessitat" i després de garantir els recursos hídrics de tots els municipis i nuclis de les comarques lleidatanes. A més, ha afegit que aquesta captació d'aigua només es podria fer si al riu Segre hi ha aigua suficient per poder fer aquesta cessió.

Gilabert, des de la Diputació, acceptaria la captació "si algun dia es demostra que hi ha excedents d'aigua" a Lleida. "En aquests moments no tenim aquests excedents", ha advertit. També ha recordat que els habitants de les comarques de Lleida tenen garantida l'aigua de boca per a aquest estiu, però no passa el mateix amb l'aigua que es destina a altres usos, com el reg dels cultius.

El Dalai-lama diu que dimitirà si la situació al Tibet empitjora

El Dalai-lama assegura que si la situació al Tibet empitjora es veurà forçat a dimitir com a líder polític del Tibet. Així ho ha afirmat en una roda de premsa des de la seva residència a l'exili, al nord de l'Índia. També ha fet una crida a xinesos i tibetans perquè aprenguin a viure "plegats".

El primer ministre xinès, Wen Jiabao, ha acusat aquest dimarts el Dalai-lama de ser el responsable d'incitar les revoltes de Lhasa i les protestes internacionals contra la Xina. Diu que no es tanca la porta del diàleg amb el líder polític tibetà sempre que reconegui que el Tíbet i Taiwan són part de la Xina.

Esquerra acusa CiU de sentir-se "còmode" amb els carrers amb nom franquista d'Amposta

El grup municipal d'Esquerra a Amposta no dóna "per mort" l'intent de canvi de nom dels carrers Ruiz de Alda (fundador de Falange) i García Morato (aviador franquista) tot i el resultat advers de la consulta veïnal feta a aquest respecte. Marta Cid, portaveu del grup municipal d'ERC-EA, ha informat a l'AVUI.cat que el seu grup continuarà defensant el canvi de nom amb la presentació, ben aviat, d'una sol·licitud que demanarà "un informe de secretaria on es faci constar quan es va decidir donar els noms dels carrers i per quin motiu". Amb aquesta acció, Cid considera que es podrà arribar al fons de la qüestió: "Suposo que a l'acord hi trobarem l'exaltació de franquisme" que va motivar atorgar el nom dels carrer a dos representants del franquisme.

Cid considera que la consulta als veïns no es correspon amb el concepte "de participació ciutadana" que defensa el seu grup municipal, sinó que respon a una maniobra de l'ajuntament, governat per CiU amb majoria absoluta, per "traslladar la responsabilitat als veïns". Segons l'exconsellera d'Educació, CiU "se sent còmode amb aquests noms i ja els va bé que continuïn a Amposta", i és per això que ha passat la responsabilitat als veïns "sense donar-los cap facilitat".

La portaveu d'ERC també considera que els "pocs veïns que han votat" han decidit "en funció de les possibles molesties" que els podria causar el canvi de nom, no per l'origen del nom del carrer, i ha afegit que l'Ajuntament hauria d'haver informat de tots els tràmits necessaris i s'hauria d'haver posat a disposició dels veïns per agilitzar-los. "En una legislatura marcada per la llei de la memòria històrica, la postura de CiU és realment flagrant", ha conclós Cid. lo carrer del riu: L'Ajuntament d'Amposta mantindrà els noms franquistes de dos carrers després que els veïns s'hagin pronunciat en contra del canvi.