Volem tots els papers ara !!!

Terricabras: 'La paciència democràtica també es pot acabar' M. del Mar Bonet - Què volen aquesta gent?

Click To Play

El Palau Sant Jordi s'ha omplert gairebé del tot en l'acte reivindicatiu organitzat per la Comissió de la Dignitat per reclamar el retorn de tota la documentació espoliada pel franquisme que encara és a l'arxiu de Salamanca. El filòsof Josep Maria Terricabras ha llegit el manifest; ha dit que la paciència democràtica també es podia acabar, i ha insistit que el problema de l'estat espanyol és que no considera il·legal el franquisme.

Així, segons Terricabras, hi ha la concepció que el franquisme tan sols fou una legalitat diferent de l'actual. L'acte ha comptat amb una nodrida representació política: hi havia el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, la de Justícia, Montserrat Tura, i el d'Habitatge, Francesc Baltasa. També hi ha anat el president de CiU, Artur Mas, el d'Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el d'ICV, Joan Saura, així com alguns membres del PSC i l'ex-consellera Caterina Mieras. Precisament Mieras s'ha endut alguns xiulets; Mas n'ha rebut molts més i per a Carod hi ha hagut una barreja d'aplaudiments i de xiulets. Ara, la xiulada més gran s'ha sentit quan s'ha esmentat el nom del ministre de Cultura espanyol, César Antonio Molina. En canvi, no hi ha hagut cap moment de l'acte que s'hagi esmentat el nom del president de l'executiu espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero. L'ex-president del Parlament, Joan Rigol, ha llegit (en absència del president de la cambra, Ernest Benach) un text per exigir la devolució de la documentació espoliada. Però el moment més emotiu ha estat quan els familiars de Lluís Companys i de Joan Peiró i les germanes de Salvador Puig Antich han pujat a l'escenari; se'ls ha homenatjat en representació de totes les víctimes del franquisme. D'aquesta manera es vol visualitzar que la requisa de documents fou conseqüència d'una persecució política. A l'acte, conduït pel periodista Antoni Bassas, han actuat Maria del Mar Bonet, Raimon, Pep Sala i Toni Albà. Tots ells han pujat a l'escenari acompanyats de representants de partits, d'entitats i d'associacions que tenen documentació espoliada a Salamanca i han cantat plegats els Segadors per cloure l'acte. A més, diferents intel·lectuals s'han adherit a la convocatòria, entre els quals José Saramago, Federico Mayor Zaragoza, Josep Benet, Paul Preston, Antoni Tàpies, Jordi Coca i molts altres.

Canal a YouTube de la Comissió de la Dignitat

El factor José Luis

...Fer-se estimar i fer-se perdonar és un error en què han caigut, una vegada i una altra, els dirigents polítics catalans des de la Transició, començant pel mateix president Josep Tarradellas, que mai va deixar de fer gestos de docilitat i resignació davant el poder de debò, que ell situava a Madrid...

...Hi ha molts catalans que no combreguen de cap manera ni amb l’ideari, ni amb l’estratègia, ni tan sols amb l’estil de Josep-Lluís Carod-Rovira. Però dimarts a la nit, per un moment, abans i després del minut d’or, li van perdonar tots els seus pecats. S’hi van sentir representats. Un punt orgullosos. Hi ha una Espanya desafiadora, agressiva i bèstia que només vol humiliar la diferència nacional. N’hi ha una altra aparentment més tolerant que l’accepta com a mal menor sense dissimular gaire la contrarietat que li provoca fer-ho. Hi ha una Catalunya disposada sempre al pacte i a buscar-se els pecats com si fossin polls. N’hi ha una altra, més trabucaire, més pocatraça, que pot arribar a fer-se trampes al solitari, però que, malgrat tot això, es fa respectar perquè és sincera. La del factor José Luis. Dimarts a la nit Josep-Lluís Carod-Rovira no va contribuir precisament a resoldre el litigi que envesca les relacions entre Catalunya i Espanya de fa segles. No va fer regeneracionisme ni va ensucrar la tensió. Però va parlar clar i es va fer respectar. Un punt excessivament tens i un pèl excessivament descarat, però davant la sinceritat, els seus oponents més primaris li van haver de reconèixer allò que neguen als catalans de sempre: el valor i el joc net...

...Els altres polítics catalans, els que es capbussen a la recerca de fórmules federalistes, els que proclamen la seva diferència però només la concreten a través del pacte sempre justet, els que senzillament accepten l’assimilació però remarcant una diferència de matís “regional”, tots ells, haurien de copiar-ne el model: dir en veu alta i amb orgull, en el moment necessari, allò que es pensa, ni que resulti dur...

Article sencer d'en Vicent Sanchis a l'Avui

Blair: "Em sento una dona maltractada"

La frase no és gaire afortunada, però és molt plàstica... Milers de britànics l'han llegit a la portada del Mail on Sunday juntament amb altres perles de la nova versió de la biografia de l'exprimer ministre Tony Blair, actualitzada minuciosament per Anthony Seldon a partir de nombroses entrevistes. En el llibre es revelen les tenses converses i bronques entre Blair i l'actual premier Gordon Brown. A jutjar per l'avançament que ofereix avui la premsa, el llibre és un sucós recompte de les ganivetades d'anada i tornada que van envoltar Blair al final del seu mandat, enfonsat en els sondejos i cada vegada més assetjat per les amenaces del seu ministre d'Economia, Gordon Brown, àvid d'heretar el seu càrrec. Brown va arribar a dir-li a Blair: "Tot el que he de dir és: '¿Quan te n'aniràs d'una puta vegada d'aquí?"

¿Quan i per què va confessar Blair als seus assessors que se sentia com una dona maltractada? L'incident es remunta al setembre de l'any passat, quan un grup de joves aliats de Brown van arrencar a l'encara primer ministre l'anunci que es retiraria la primavera del 2007. Allò va ser una mena de cop incruent que va acabar arruïnant la ja per si mateix tensa relació entre els dos pesos pesants del Nou Laborisme i va precipitar la sortida de Blair el juny d'aquest any.

L'exprimer ministre va pronunciar la frase en qüestió després d'una tensa conversa amb Ed Balls, llavors número u de Brown i avui ministre d'Educació. No és l'única exquisidesa que s'extreu de l'avançament del llibre, un sinistre repàs per les misèries de la lluita pel poder a Downing Street. Seldon retrata Gordon Brown com un polític tan impacient com dubitatiu, entestat a prendre el poder però incapaç de donar el cop de gràcia en més d'una ocasió al seu rival polític.

Pel que deixa entreveure el llibre de Seldon —que ha parlat amb uns 300 alts càrrecs i funcionaris de Downing Street, gairebé tots pròxims a Blair—, les bronques entre els dos titans del laborisme van arribar a proporcions de tragèdia shakespeariana.

El Daily Mail promet noves entregues que sens dubte seran nous maldecaps per a Brown, que en només un parell de setmanes ha vist evaporar-se la imatge de sòlid líder nacional que amb tant d'afany va cisellar durant l'estiu.

Rebutjades les esmenes a la ponència oficial d'Esquerra

Bernat Joan 221007 CATr

Click To Play

La Conferència Nacional de Esquerra Republicana de Catalunya s'ha convertit en el acte de confirmació de l'actual estratègia de gestió de la junta directiva. Tot i que s'han presentat dues esmenes a la totalitat, per censurar l'actual pla d'actuació del republicans i més de 20 esmenes parcials, cap d'elles ha obtingut el suport necessari dels més de dos mil militants que han assistit aquest dissabte al Palau de Congressos de Catalunya per a participar a la conferencia. La primera intervenció del matí l'ha protagonitzat Joan Puigcercós, que ha presentat l'acte d'obertura de la conferència. Ha expressat la necessitat dels catalans per a "defensar amb responsabilitat però amb contundència una Catalunya independent i una Catalunya Justa", per això, ha dit, s'han reunit per decidir junts una estratègia per "conformar un partit més fort i cohesionat que es el que necessita la gent i el que necessita el país". Després d'ell ha intervingut Carod-Rovira per donar pas a la intervenció del Conseller de Justícia del País Basc Joseba Azcarraga, que ha fet una crítica a la negativa del Govern Espanyol a la proposta de referèndum de Ibarretxe i la possibilitat de un referèndum a Catalunya el 2014. Les presentacions de les dues esmenes a la totalitat s'han fet a porta tancada, Peró el seu resultat ha estat comunicat en roda de premsa. El sector crític Esquerra Independentista, encapçalat per Uriel Bertran, ha donat un toc d'atenció a la direcció del partit a l'aconseguir un suport del 43% en la seva esmena per renegociar el pacte de govern. Un 48% dels vots s'han mostrat contraris a revisar el paper d'Esquerra al govern de la Generalitat. Per la seva banda, l'esmena presentada per Ragrupament.Cat, sector de Joan Carretero, ha obtingut el suport d'un 22%, però ha estat rebutjada per un 69% dels vots.

Així mateix cap de les més de vint esmenes parcials presentades no ha estat recolzada per un nombre suficient de militants i per tant han estat rebutjades, tot i que els seus promotors han considerat que el recolzament rebut obligarà la direcció del partit a prendre en consideració les seves propostes. La ponència oficial s'ha aprovat plàcidament amb un 83% de vots a favor i un 12% de vots en contra. Durant el discurs de tancament de la conferencia Carod-Rovira ha assegurat sentir-se orgullós de tenir uns militants "tan actius, inconformistes, transgressors i democràtics, com els nostres". Ha assegurat que tot i que cap de les esmenes hagi estat aprovada seran tinguda en compte.

Els catalans il·lustres que van col·laborar amb Franco

La revista 'Sàpiens' troba als Arxius Nacionals Francesos els expedients secrets Josep Pla 081107 CATr

Click To Play

La revista Sàpiens desvetlla en el número de novembre el nom d'alguns catalans amb influència que van col·laborar amb el franquisme durant la Guerra Civil Espanyola.

Entre el prop de centenar de noms que apareixen als llistats hi ha l’escriptor Josep Pla, a qui un informe policial francès datat el 1938 assenyala com un dels organitzadors més actius del centre d’espionatge, una dada que, fins ara, cap document oficial mai no havia provat. D’altres noms que surten als llistats són el fundador de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó, Josep M.Sentís, Manuel Vidal-Quadras, Josep Bertran i Musitu i Jorge Utrillo.

En un extens reportatge d’investigació realitzat per la periodista Sílvia Marimon i l’historiador Jordi Guixé, Sàpiens explica quina mena de detalls van filtrar aquests espies a l’èxercit franquista i com aquestes informacions van ser decisives a l’hora de bombardejar les ciutats catalanes i decidir el desenllaç de la guerra.

Pasqual Maragall anuncia que pateix d'Alzheimer

Ramon Miravitllas 231007 COMr

Click To Play

Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat de Catalunya i exlíder del PSC, ha anunciat avui públicament que pateix la malaltia d'Alzheimer "des de fa uns mesos".

Maragall ho ha explicat a les portes de l'Hospital de Sant Pau després de visitar la Unitat de Memòria i el Laboratori d'Investigació d'Alzheimer del servei de Neurologia del centre barceloní.

Segons que ha explicat, "fa uns mesos em van diagnosticar un principi de la malaltia d'Alzheimer", per la qual cosa ha decidit fer-ho públic avui davant "els rumors" que ja circulaven sobre el seu estat de salut, alhora que ha expressat el seu desig d'ajudar a derrotar aquesta malaltia, al que pensa dedicar una part de la seva activitat.

Vila-real 3 - Barça 1

Puyal 201007

Click To Play

El Barça purga la seva fragilitat al migcamp encaixant la primera derrota de la temporada davant un bon Vila-real

Tots els temors que inspirava aquesta jornada estaven justificats. El Barça va anar a Vila-real a patir les adversitats d’un camp poc propici, un rival en ratxa i dues setmanes de ‘Virus FIFA’, però ni les va superar, ni s’hi va acostar. Bojan va ocupar el buit deixat per Ronaldinho i va fer el seu primer gol, però va ser mal dia per debutar. El Vila-real van fer un bon partit, els va tocar la loteria arbitral i van fer encaixar al Barça la primera derrota de la temporada (3-1). Els de Pellegrini van sortir desbocats i els va sortir bé. Bé no, perfecte, perquè amb tres xuts a porta en van tenir prou per fer els tres gols, dos d’ells de penal. El Barça no va tenir temps ni de prendre-li la mida al partit, que ja anava a remolc al marcador.

El minut d'or de Carod

Ni la Teresa de Ventdelplà ni la Pepa i l’Avelino d’Escenas de matrimonio ni Patricia Conde, ni tan sols José Coronado. Ningú va poder superar dimarts Josep-Lluís Carod-Rovira El líder d’Esquerra va ser l’estrella televisiva de la programació amb la seva intervenció al programa Tengo una pregunta para usted, de TVE. Les respostes del dirigent independentista van ser seguides per gairebé 4,5 milions de persones (4.491.000) amb una quota mitjana de pantalla del 25% a l’Estat.

El minut d’or, però, va arribar a dos quarts i cinc de dotze. Com si es tractés de la pròrroga o del llançament de penals d’un partit de futbol, 5.291.000 persones van quedar abduïdes al sofà sense deixar-se seduir pel comandament a distància. No hi hagué temptativa de zàping. Va ser l’instant en què una administrativa madrilenya, María José Álvarez, li va preguntar què representava per a ell Espanya. Curiosament, es tractava de l’última pregunta adreçada al polític republicà. La resposta de Carod va assolir una quota de pantalla rècord del 32,7%.

Luz Casal bolca la seva lluita contra el càncer en el disc 'Vida tóxica'

Luz Casal-Piensa en mi

Click To Play

A principis del 2007, Luz Casal va suspendre precipitadament la seva gira europea perquè l'operessin d'urgència d'un càncer de mama. "Des del 23 de febrer he après a conviure amb el verí i la toxicitat... Les meves venes estan cremades. Els meus ulls, vagues i plorosos. Els meus ossos, adolorits. Els meus músculs, lents. El meu cervell, mandrós", explicava la cantant en un impactant comunicat. Nou mesos després, i sota l'explícit títol Vida tóxica, l'artista gallega tornarà el 21 de novembre amb el que serà l'onzè disc de la seva carrera. Un àlbum forjat entre la quimioteràpia i la radioteràpia, i amb un primer senzill que és tot un cant a l'optimisme, Sé feliz.

Luz Casal-Sé feliz

Web oficial de Luz Casal

Els esvorancs de l'AVE s'empassen un vehicle i una via de Rodalies

L'empresa culpa la pluja dels enfonsaments, però el col.legi d'enginyers els atribueix a la pressa

L'AFOTO: El Dalai Lama es reuneix amb Bush tot i les advertències de la Xina

El Dalai-Lama va desestimar la reacció de disgust de la Xina pels actes realitzats en el seu honor als Estats Units, de manera que segons el partit Comunista Xinès podrien empitjorar les relacions bilaterals entre els dos països, després de reunir-se amb el president d'aquest país, George W. Bush. "Sempre passa això", va comentar el líder exiliat dels budistes del Tibet, entre rialles. El Dalai-Lama va parlar amb la premsa reunida davant de l'hotel en el qual s'allotja, al centre de Washington. La Casa Blanca ha defensat la realització de la trobada a la residència presidencial, i ha desestimat l'advertència de la Xina, que assegura que les converses i l'acte previst per avui, que es lliurarà al Dalai-Lama la Medalla d'Or de Congrés, podrien empitjorar les relacions entre Washington i Pequín. El Dalai-Lama és considerat en bona part del món una figura d'autoritat moral, però Pequín ha condemnat diverses vegades al líder espiritual, Premi Nobel de la Pau el 1989, i afirma que busca destruir la sobirania xinesa al buscar la independència del Tíbet, on se li considera un monarca d'encarnació divina.

Ridao: Aquella senyora segur que sap dir David Beckham

Joan Ridao 171007 CATr

Click To Play

El portaveu d'ERC al Parlament, Joan Ridao, ha manifestat que "segurament aquella senyora que deia que no té cap interès en saber català i probablement no cal", però considera que "segur que sap dir David Beckham si viu a Madrid i ho diu amb tota la normalitat i correcció". En aquest sentit, el dirigent independentista ha afirmat que "es demostra que quan hi ha gent a tot arreu que diu que la identitat no importa i que no interessa, segurament el que interessa és una altra identitat que és la espanyola" i ha afegit que "en el món global cada dia té més sentit defensar la identitat d'un país". Ridao ha qualificat de "correcta" la intervenció de Carod a TVE i que es va limitar "a demanar respecte".

El canvi climàtic pot fer desaparèixer el delta de l'Ebre

L'Institut d'Estudis de la Seguretat ha presentat un informe de l'Observatori del Risc que diu que el canvi climàtic pot fer desaparèixer els deltes de l'Ebre i del Llobregat.

L'estudi "Canvi climàtic: Estem a temps d'aturar-ho?" senyala que la costa catalana es troba en un equilibri molt fràgil i presenta un alt valor natural, però les aportacions sedimentàries de les quals depèn l'estabilitat de les platges s'ha reduït pels embassament i altres infraestructures barrera.

Les mateixes dades indiquen que els principals problemes del canvi climàtic a la costa es relacionen amb un possibles ascens del nivell mitjà del mar que pot generar una modificació del patrons de les ones i dels transports de sediments, fet que pot suposar una amenaça pel Delta de l'Ebre i del Llobregat, entre d'altres.

Carod renya una Espanya fracassada com a projecte plural

Afirma que el nacionalisme espanyol adoba el terreny de l'independentisme Carod-Rovira a TVE1 171007 CATr

Click To Play

Josep-Lluís Carod-Rovira va tenir ahir a la nit l'oportunitat d'explicar-se davant de l'opinió pública de tot Espanya. Una ocasió sense intermediaris i en primer time televisiu, per triturar la imatge d'encarnació del Mal edificada per la dreta espanyola. El líder independentista català va atendre les 15 preguntes que va rebre dels ciutadans. No va amagar la indignació que li van causar alguns dels seus interlocutors ni es va privar de renyar-los. Es va oposar amb gran vehemència que un home i una dona de Valladolid li diguessin José Luis. Atès que els seus interlocutors partien de prejudicis combatius contra la llengua catalana (tenint en compte el menyspreu pel català que va explicitar la dona), Carod va dimitir de la pedagogia i va optar per la batalla dialèctica. Ni tan sols es va estalviar una ironia sobre la capacitat intel.lectual de l'home, que havia dit que no coneixia cap més idioma que el castellà.

A aquest, que va ser el primer a dir-li José Luis, el vicepresident del Govern català li deixar anar: "Jo em dic així aquí i a la Xina, i vostè no té dret a modificar-me el nom". Quan una altra convidada, minuts més tard va insistir i, a més a més, va confessar que no tenia "gens d'interès" a aprendre que José Luis, en català, és Josep Lluís, igual que Schwarzeneger és Schwarzeneger tant aquí com a Califòrnia o Valladolid, Carod es va rebel.lar contra "aquest menyspreu per la llengua catalana en una cadena pública de televisió que també paguem els catalans".

"No els estranyi --va afegir-- que a Catalunya creixi la desafecció per una Espanya que, com a projecte plural, ha fracassat".

Minuts abans, en resposta a una ciutadana balear, havia estat menys contundent. Aleshores no havia parlat de fracàs, sinó de la necessitat que Espanya "tingui la valentia de sortir de l'armari i admetre que és plural, que inclou diversos pobles i llengües i que cap d'ells té hegemonia sobre els altres". "Si això no és possible en el marc d'Espanya --va afegir--, és normal que ens busquem la vida en un altre marc, en l'europeu". Va aprofitar aquest moment per preguntar a l'audiència si considerava normal que a Alemanya s'ensenyi català en 29 universitats, mentre que a Espanya això només es pugui fer en cinc universitats fora de les comunitats de parla catalana.

Carod va insistir que ell no és nacionalista, sinó independentista. I va fer èmfasi en el fet que el seu independentisme no admet la més mínima expressió de violència. Potser va ser l'únic moment en què va relaxar el to i va donar prioritat a la pedagogia: "Cap idea política val una sola gota de sang humana". I va tancar la seva intervenció defensant la seva entrevista amb ETA, de la qual es va congratular si va servir perquè hi hagués menys morts.

Joan Carretero: 'Qui digui que dins d'Espanya podem ser alguna cosa més que una simple comunitat autònoma està enganyant la gent'

L'única alternativa és la independència.

L'impulsor del moviment Reagrupament.cat, Joan Carretero, ha dit a cinc dies de la celebració de la Conferència Nacional d'ERC que el polític català que digui que, a dins d'Espanya, Catalunya pot ser alguna cosa més que una autonomia està enganyant la gent. 'Ens ho han dit per activa i per passiva, tant la dreta com l'esquerra progressista del senyor Zapatero, que nosaltres no som més que una autonomia de règim comú com pot ser Múrcia', ha indicat Carretero, que diu que l'única alternativa és la independència ja que altres opcions sobiranistes o federalistes no serien permeses per cap partit espanyol, sigui de la orientació que sigui. Carretero ha defensat a Girona les tesis independentistes del seu moviment, creat dins la mateixa ERC, i ha denunciat també irregularitats a l'hora d'inscriure militants a la Conferència Nacional del pròxim dissabte. 'Sabem que hi ha molta gent que ha tingut dificultats per rebre la targeta groga necessària per inscriure's', ha declarat.

'El màxim que ens dóna l'Espanya democràtica, d'esquerres i federal que ara diuen que governa és el mateix que ens donava l'Espanya cutre i casposa del PP', ha dit Carretero en la seva intervenció davant de més d'un centenar de simpatitzants.

Per això, Carretero aposta perquè es faci un referèndum en què la gent pugui expressar la seva voluntat. 'No passa res si es perd, és com jugar la Champions, el més important és esser-hi perquè vol dir que almenys la pots guanyar', ha declarat fent un símil futbolístic Carretero qui ha defensat que la independència és 'necessària i imprescindible'.

La via per obtenir la independència passa, segons Carretero, per augmentar la massa social que cregui en la independència i, per mobilitar-la, no es pot estar al Govern. 'Després de l'Estatut, ERC s'hauria d'haver quedat a l'oposició i liderar un projecte social des d'allà', ha manifestat Carretero qui ha carregat durament contra el text estatutari. 'Tant de bo el Tribunal Constitucional Trinxi l'Estatut i no quedi altra opció que els catalans puguin decidir', ha dit.

Ibarretxe: "Estem a l'inici d'un camí"

Ibarretxe ha conclós: "El poble basc és un poble de 7.000 anys. El poble basc és molt tenaç. I el lehendakari, també". Juan José Ibarretxe ha insistit en presentar un "Downing Street a la basca" en el ple del Parlament del juny del 2008 per aprovar i presentar, conjuntament amb el govern espanyol, una consulta popular el 25 d'octubre de l'any que ve, sense vinculació jurídica. "Estem a l'inici del camí", ha dit en sortir de la reunió a La Moncloa amb José Luis Rodríguez Zapatero.

Amb aquest projecte, el lehendakari pretén que sigui la societat basca, amb la seva resposta a la consulta popular, qui indueixi al possible referèndum sobre el seu futur ja l'any 2010. Tot plegat, "en un debat tranquil i assossegat, sense nervis ni espasmes, perquè queden molts mesos per endavant".

Dit això, Ibarretxe ha assegurat que ha estès la seva mà a Zapatero "abans i després de les eleccions per parlar i pactar", i que espera que el tarannà "no es transformi en una mala positura al diàleg". "No li demano a ningú que comparteixi la proposta que he presentat, només demano que es respecti i que respectin el lehendakari" perquè, segons ha afirmat, és una proposta "plenament legítima i legal". Segons ha detallat, "la seva legalitat no admet cap discussió perquè per poder elaborar un referèndum necessita l'aprovació del govern espanyol". I és que, en aquests moments, Ibarretxe proposa una consulta popular sobre la que no diu res l'article 149 de la Constitució, que regula el referèndum.

Ibarretxe ha conclòs: "El poble basc és un poble de 7.000 anys. El poble basc és molt tenaç. I el lehendakari, també".

Minuts després, el president del govern espanyol ha assegurat: "Li he dit al lehendakari que les propostes polítiques en aquest país, que és Espanya, només té un camí: el de la legalitat i la Constitució". Això es tradueix, segons José Luis Rodríguez Zapatero, en què "qualsevol consulta popular l'ha d'autoritzar l'Estat", tot i que no tinguin valor jurídic. I, segons tot això, en paraules de Zapatero: La consulta d'Ibarretxe "no es produirà".

Zapatero només ha volgut afegir que ha tingut la impressió d'estar davant la segona part del Pla Ibarretxe, i "igual que en el primer, aquest no serà ni acceptat ni posat en pràctica".

L'Aragó discrimina el català

La nova Llei de Llengües de l'Aragó no permetrà l'oficialitat del català, i el seu ús serà només de caràcter voluntari. Una notícia que sorprèn, tenint en compte que el president de la Chunta Aragonesista, Marcelino Iglesias, és nascut a la Franja de Ponent, i parlà el català perfectament. Un fet que evidencia la realitat de la llengua catalana en territori aragonès.

Aquest odi envers la llengua catalana per part del govern aragonès que evidencia aquesta llei, sembla que no acaba aquí, ja que el web de l'Expo 2008, que se celebrarà a la capital aragonesa, no inclou una versió en català del web, sinó que la llengua catalana queda rebaixada a la categoria de 'Otros idiomas'. I és aquí on tenim la sorpresa de debò.

En aquesta categoria trobem les llengües menys importants, que només es mereixen un PDF explicatiu en la seva llengua. Entre d'altres, en català i en valencià.

Molt malament per la Chunta si posa en pràctica mètodes lingüístics secessionistes, sabent que la comunitat filòloga, la que de debò entén de llengües, ha manifestat en diverses ocasions que català i valencià són una sola llengua amb noms diferents.

Només cal contrastar els dos documents PDF's per adonar-se'n. Tampoc era tan difícil, no?

Unió va perdre el 60% dels seus ingressos

El partit que lidera Josep Antoni Duran i Lleida, soci de Convergència a la federació CiU, va perdre el 61% dels seus ingressos l'any 2004 coincidint amb l'arribada del tripartit a la Generalitat, segons informa El País. Així ho indica l'últim informe del Tribunal de Comptes, corresponent a l'exercici 2004. Segons el tribunal, els donatius anònims i opacs, principal font de finançament d'Unió, van baixar el 66% aquell any, cosa que explica el descens generalitzat del conjunt dels ingressos del partit de Duran.

L'any 2004, Unió va rebre 884.716 euros en forma de donacions anònimes. Donacions que no consten en cap registre oficial, però de les quals el receptor coneix la seva procedència. El 2003, últim any de CiU a la Generalitat, els donatius arribaven als 2.6 milions. Els donants anònims del partit eren tres vegades més generosos quan el partit estava al Govern que quan va passar a l'oposició. La caiguda dels ingressos va motivar que el partit de Duran veiés créixer el seu deute en 900.000 euros.

Els responsables d'Unió Democràtica no van voler respondre si aquest descens dels ingressos està directament relacionat amb la seva sortida de la Generalitat. "L'informe encara no s'ha editat formalment i no ho hem pogut estudiar", va afirmar un portaveu del partit. El document es troba penjat a la pàgina web del Tribunal de Comptes i és consultable des del passat mes de juny.

Els responsables financers del partit de Duran ja preveien un descens dels ingressos quan van abandonar la Generalitat. Però les seves previsions s'han vist àmpliament superades per la realitat. El gerent d'Unió, Antoni Isaac, va declarar l'any 2005 que preveia un descens del 12% dels donatius anònims després de la seva sortida de la Generalitat. El Tribunal de Comptes ha acabat per certificar que el descens va ser cinc vegades més elevat.

Una autora denuncia "el nacionalismo excluyente"

L'escriptora catalana en castellà, Nuria Amat, considera que el Govern de la Generalitat "por un afán de cerrazón, mantenimiento de poder oficial y pureza identitaria, han decidido utilizar la lengua como bandera única de su ideología" i denuncia que "un sector minoritario del gobierno, en un nacionalismo excluyente que cree tener en su país a un gran enemigo hereditario, al punto de no poder seguir viviendo ni existiendo sin este enemigo en casa, real o imaginario".

En un article a El País, l'autora explica que "para el catalán, la lengua catalana forma parte de la continuidad de un país que es hoy en día un país de países. En esta pluralidad consiste la gran fortuna de la Cataluña de los últimos años. Por razones históricas de todos conocidas, este país "de acogida" ha sabido enriquecer su cultura esencial, su lengua propia, con la lengua castellana que siempre se ha hablado en Cataluña, especialmente, en Barcelona; ciudad que mantiene su bilingüismo como una de las grandes riquezas que la caracteriza. Donde no se habla un catalán perfecto ni tampoco un castellano inmaculado. Las dos lenguas son felizmente impuras. Conviven. Se casan o aparean. O bien se divorcian para procrear de nuevo".

Amat es pregunta, "¿en qué idioma escriben o escribimos estos escritores sin tierra, que nos presentan como castellanos en Cataluña y catalanes en todas partes? En la misma lengua que, casualmente, muchos presidentes y diputados de la Cataluña actual hablan en su entorno familiar. Un castellano naturalmente periférico".

Per últim, manifesta que "en el caso catalán o español, este sutil proceso hace que no llame atención alguna que escritores catalanes, castellano-escribientes hayan sido tenuemente marginados de sus puestos de trabajo en la Universidad catalana. Proceso igualmente vivido, acaso de modo más evidente, en la comunidad vasca. A lo que se añade la manipulación patente de libros de texto, reglamentos universitarios y demás documentación burocrática o empresarial".

El jutge acusa alts càrrecs de CiU de cobrar comissions

Exigien el 20% a constructores

Un jutge de Barcelona considera que l'any 2003 un constructor va pagar comissions del 20% quan treballava per Adigsa, una empresa de la Generalitat que rehabilita habitatges socials. Tots els directius d'Adigsa d'aquella època estan a un pas d'asseure's a la banqueta després que el jutge els hagi acusat de malversació de cabals públics, frau, tràfic d'influències, prevaricació i falsedat en document oficial i mercantil, segons informa El País. El fiscal en cap de Catalunya de l'època, José María Mena, va obrir diligències i va sol·licitar al tripartit tota la documentació necessària per a verificar l'acusació del 3% realitzada per Maragall. Al final, la investigació va quedar limitada a l'empresa pública Adigsa, que havia passat a mans d'ICV amb el canvi de Govern.

La fiscalia es va querellar i ara, al cap de dos anys, el Jutjat d'Instrucció número 3 de Barcelona ha donat per finalitzada la investigació i ha dictat un acte que aprecia l'existència d'indicis de diversos delictes. El jutge responsabilitza vuit persones, entre elles els màxims responsables d'Adigsa entre el 2002 i el 2004, quan van succeir els fets. Ferran Falcó i Josep Antoni Fondevila, en aquella època president i conseller delegat d'Adigsa, respectivament, figuren entre aquesta relació d'imputats. Falcó és actualment primer tinent d'alcalde per CiU a l'Ajuntament de Badalona. De la mateixa manera, el jutge imputa l'arquitecte Jordi Huguet, director tècnic d'Adigsa, així com al responsable econòmic de la companyia, Xavier Sala.

L'acte judicial, al que ha tingut accés El País, relata nombroses irregularitats en el procés administratiu de concessió de les obres per a rehabilitar els habitatges d'Adigsa. En teoria, havia de triar-se entre tres ofertes possibles, però a la pràctica es van concedir a dit a petits constructors a canvi del pagament de comissions i sense emplenar el tràmit administratiu necessari i legal. El jutge descriu que José María Penin era "la persona al voltant de la qual giraven tots els fets objecte d'investigació, així com les irregularitats que es produeixen en relació als expedients de contractació". Penin mai va estar contractat per Adigsa, però era qui "contactava amb els empresaris" i simulava tenir "cert poder" en l'empresa, afirma el jutge. Era Penin qui duia els empresaris a veure els pisos a rehabilitar i qui els lliurava les claus perquè s'iniciessin les obres "sense realitzar cap tipus d'expedient previ".

La resolució judicial explica que Penin feia començar les obres als empresaris amb caràcter d'urgència dintre del marc de l'anomenat Pla Jove. Quan les obres s'estaven acabant o ja estaven acabades, segueix relatant el magistrat, "es feia tota la documentació de l'expedient de forma fictícia, com si hi hagués hagut ofertes de diverses empreses amb la finalitat de donar-li aparença legal". Seguint el seu relat dels fets, el jutge precisa que va ser precisament Penin qui li va demanar al constructor autònom Juan Antonio Salguero Sánchez "que carregui en les factures que confeccioni un 20% més del que correspondria". D'aquesta manera, el jutge assegura que Penin i el seu cunyat, el també imputat Jordi Honrubia, van cobrar a Salguero "comissions per import de 60.000 euros". També assegura que Honrubia va facturar 48.000 euros per una obra realitzada per Salguero i que es va intentar que el també constructor A. Jiménez abonés 3.000 euros en concepte de comissió per cadascun dels pisos que se li adjudicaven per a rehabilitar.

Quan la fiscalia va obrir diligències, Penin va declarar que el llavors conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, ara portaveu de CiU al Parlament català estava al corrent del que succeïa a Adigsa. També va explicar que els fets eren coneguts per Oriol Pujol i Ferrusola, fill de l'expresident de la Generalitat. No obstant això, quan mesos després va comparèixer davant el jutge, Penin es va desdir i va exculpar Puig.

El Congrés espanyol debat la devolució dels papers de Salamanca

ERC, CiU i ICV presenten una moció perquè el govern espanyol restitueixi els documents abans d'acabar l'any El Congrés espanyol debat avui una moció de CiU, ERC i ICV, que demana a l'executiu espanyol que lliuri els dos milions de documents, confiscats a entitats i particulars catalans i encara retinguts a l'arxiu de la Guerra Civil de Salamanca. La moció, impulsada per la Comissió de la Dignitat, insta el govern de Zapatero a tornar els papers abans de fi d'any, perquè el president espanyol s'havia compromès a fer-ho en aquesta legislatura.

El ministre de Cultura, César Antonio Molina, ha ajornat indefinidament la restitució dels papers, adduint que abans s'havia de constituir el Centre de Documentació de la Memòria Històrica. Recordem que l’article 4.1 la llei de devolució dels papers de Salamanca, del novembre del 2005, preceptuava que es formés una comissió govern espanyol-Generalitat en un termini de dos mesos. Doncs bé, encara és hora que es constitueixi.

La incògnita és saber què faran els diputats del PSC, que s'han manifestat favorables al retorn, però que voten amb els diputats del PSOE. Segons fonts socialistes, PSC i PSOE negociaran fins a l'últim moment per acostar posicions, però no asseguren el vot favorable de tots els punts de la moció. Per això el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha incitat els diputats del PSC a plantar cara al PSOE votant favorablement tota la moció.

Diumenge, concert per la devolució

Per urgir el retorn dels papers durant la present legislatura la Comissió per la Dignitat convoca tothom al concert de diumenge al Palau Sant Jordi de Barcelona. L'acte començarà a les cinc, amb la participació de Maria del Mar Bonet, Raimon, Pep Sala, Toni Albà i Josep M. Terricabras, que hi farà un parlament.

De moment, el govern espanyol ha tornat cinc-cents lligalls a la Generalitat de Catalunya, però cap dels dos milions de documents que l'exèrcit franquista va arrabassar a particulars i entitats.

Catalunya demana un referèndum d'autodeterminació

El 58,6% dels catalans és partidari de celebrar la consulta

Més dades confirmant el que ja sabíem: que els catalans desitgen celebrar un referèndum d'autodeterminació per tal de decidir per ells mateixos quina ha de ser la futura relació entre Catalunya i l'Estat espanyol. Sis de cada deu catalans són partidaris de celebrar la consulta, segons les dades del baròmetre de tardor que avui publica El Periódico. Malgrat que la constitució no permet aquesta mena de consultes ni reconeix el dret d'autodeterminació -només cal veure com carreguen els partits centralistes contra Ibarretxe- el poble català està convençut que el sentiment democràtic està per sobre la constitució, per molt que els espanyolistes l'esgrimeixin com si fossin les taules de la llei. Catalunya vol decidir el seu futur, encara que el seus propis polítics defugin la realitat autodeterminista. La població està convençuda: cal fer el referèndum. Hi estan a favor fins i tot aquells que votarien contra la independència. Ara només cal posar data a la consulta i, com els bascos, començar a treballar perquè sigui una realitat ben aviat.

El baròmetre de tardor que publica El Periódico també pregunta als catalans sobre la independència, i un 33% dels enquestats es mostra partidari d'escindir-se d'Espanya i formar un Estat propi, mentre que el 43% no ho faria.

Els enquestats creuen majoritàriament (54,1%) que durant aquests darrers tres anys s'ha incrementat el sentiment independentista, degut, en gran part, a la política de promeses incomplides que ha practicat el president espanyol Zapatero, així com al lamentable estat de les infraestructures catalanes, que aquest estiu s'han ressentit de valent després de tants anys de desinversió.

La diferència entre ambdues opcions és mínima, i en qualsevol cas el clam dels catalans pel referèndum hauria de fer replantejar als partits catalans aquest tema, ara per ara tabú, per tal que la consulta popular entri a debat al si de la societat catalana i aquesta pugui acabar decidint el seu futur sense complexos.

Marlaska deixa en llibertat amb càrrecs 9 joves més que van cremar fotos dels reis

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska ha deixat en llibertat sense mesures cautelars a altres nou joves que van cremar fotografies dels reis el passat 22 de setembre en una concentració antimonàrquica celebrada a Girona, segons van reconèixer durant el seu interrogatori amb el magistrat. La Fiscalia decidirà ara si els imputa un delicte d'injúries a la Corona o sol·licita l'arxiu de la causa.

Els nou manifestants han reconegut en català que van incendiar les fotografies com un acte emparat per la llibertat d'expressió i en rebuig de la Corona. Els interrogatoris han començat dues hores més tard del previst per l'absència d'un intèrpret de llengua catalana i la negativa dels imputats a expressar-se en castellà.

Durant la compareixença, el fiscal Luis Barroso ha rebutjat la possibilitat de presentar una acusació contra aquests nou joves, encara que aquesta podria concretar-se quan finalitzin totes les declaracions. Fins avui han comparegut a l'Audiència Nacional 19 joves que van participar en la concentració del dia 22, encara que aquesta xifra podria augmentar en les pròximes hores si, com va indicar Salellas, la Policia catalana realitza noves identificacions.

Mayor Oreja diu que no condemna el franquisme perquè "representava un sector molt ampli dels espanyols"

Afirma que al País Basc hi havia una situació d'"extraordinària placidesa"

L'eurodiputat del Partit Popular Jaime Mayor Oreja afirma que no condemnarà la dictadura franquista perquè "representava un sector molt ampli dels espanyols" i es mostra molt crític amb la llei de la memòria històrica que qualifica de "disbarat". Segons l'exministre, al País Basc, després de la guerra civil, hi va haver una situació d'"extraordinària placidesa".

En una entrevista concedida a La Voz de Galicia, Mayor Oreja és preguntat sobre les causes que al PP li costi condemnar el franquisme, i l'exministre de l'Interior respon: "Perquè això forma part de la història d'Espanya. Jo no l'he condemnat, jo elogio i alabo la transició democràtica. ¿Com vol que condemni el que, sens dubte, representava un sector molt ampli d'espanyols?".

Acte seguit, el periodista li replica que, per aquesta mateixa lògica, tampoc condemnarà el nazisme o l'estalinisme, "perquè molts alemanys i soviètics els van recolzar". Davant d'això, Mayor diu que el franquisme va ser la "conseqüència d'una guerra civil en què hi va haver dos bàndols". "No és el mateix que el règim nazi, on hi havia un sol botxí", afirma.

Insisteix que no considera pertinent condemnar la dictadura de Franco i en aquest sentit exposa: "No, per moltes raons. ¿Per què hauré de condemnar jo el franquisme si hi va haver moltes famílies que el van viure amb naturalitat i normalitat? A la meva terra basca hi va haver uns mites infinits. Va ser molt pitjor la guerra que el franquisme".

"Alguns --argumenta-- diuen que les persecucions als pobles bascos van ser terribles, però no devien ser-ho tant quan tots els guàrdies civils gallecs demanaven anar al País Basc. Era una situació d'extraordinària placidesa. Deixem les disquisicions sobre el franquisme als historiadors".

"A Catalunya només li queda la independència"

El vocal del Consell del Poder Judicial i un dels promotors del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, ha manifestat que Catalunya està "bloquejada sota España, maltractada a España, insultada per España, farta d'España" i creu que només "li queda un camí: la independència". En un article al diari Público, considera que d'aquesta forma "España té molt a guanyar, amb un Estat català perdria un membre descontent i problemàtic però guanyaría un bon veí i amic, i podria superar els bloquejos que pateixen les llibertats i la democràcia a causa d'una estructura institucional concebuda i practicada per assegurar el domini d'una mayoria nacional española sobre les minories nacionals. Com ja va advertir Burke, és aquest domini la causa de les pitjors corrupcions de l'orde constitucional".

López Tena sosté en l'escrit que "el problema de Catalunya s'anomena España, que es dedica, mitjançant l'aparell de l'Estat que els catalans paguen, a bloquejar tots els seus projectes: ni connexió ferroviària del port amb Europa, ni serveis públics que funcionen, ni inversions en infraestructures, ni TGV a Europa, ni presa de control d'empreses españoles, ni aeroport intercontinental, ni res de res" i afegeix que "ja s'han aconseguit els objetius modernitzadors comuns a catalans i españoles, España ja és democràtica i europea, però tan contrària a la diversidat com sempre, no es concebeix com a plurinacional sinò com a unitària, i perceb als ‘diferents’ no com un actiu a promoure, sinò com una molèstia a eliminar. Proclama que Catalunya és España, pero pensa i actua com al què Catalunya és d'España: Una possessió.

El vocal del Poder Judicial explica que "intentem de bona fe una correcció de l'expoli fiscal, el domini polític i la discriminació econòmica i cultural. Allarguem la mà, per a tan sols rebre insults, boicots, enganys, i un Estatut que no s'aplica ni cumpleix, doncs aquest Gobierno español, como els precedents, no té por d'incumplir la llei quan afecta a Catalunya. No passa res. Ja ho avalaran com sempre els Tribunales Supremo i Constitucional, que per a això els nomenen el PP i el PSOE".

Jo també pujo al carro !!!

Puig augura que "Catalunya es veurà lliure" aquest segle.

El secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, ha augurat que la "gran oportunitat s'està obrint" i "aquest segle, Catalunya es veurà lliure" durant l'acte d'homenatge a Lluís Companys convocat per aquesta formació i la JNC. El número dos de Convergència ha reafirmat també "la voluntat de fer de Catalunya un país normal a Europa i al món". L'acte ha estat precedit per una marxa de torxes a càrrec de militants de la Federació de Barcelona de la JNC i un parlament del secretari general, Jordi Cuminal. Cuminal ha recordat la figura del president Companys de qui ha recordat "no va morir per ser d'esquerres com avui segurament recordarà el Partit Socialista, sinó per ser el President de la Generalitat de Catalunya".