Grenlàndia veu reconegut el dret d'autodeterminació

Biel Mesquida 260609 CATr

Avui entra en vigor el nou estatut grenlandès, que van aprovar, el novembre passat, el 75% dels votants, i que atorga als grenlandesos, entre més coses, el reconeixement del dret d'autodeterminació, el dret de disposar dels recursos naturals i l'oficialitat de la llengua. La victòria electoral del 2 de juny del partit Inuit Ataqatigiit (IA, Comunitat del Poble) , demostra el gran suport que donen els grenlandesos a l'independentisme.

L'estatut dóna una amplia autonomia a l'illa àrtica, amb gairebé totes les competències transferides llevat de ciutadania, justícia, defensa, política monetària i política exterior. D'una altra banda, els recursos naturals (gas i petroli), els podran explotar lluirement si renuncien a rebre els subsidis dels govern danés. Segons el Servei Geòlogic dels Estats Units, el 30% de les reserves de gas del món encara per explotar es troben al cercle polar àrtic. En el cas del petroli, un 13%. Inuit

Nunavut: deu anys d'autonomia inuit

Nunavut ('la nostra terra' en llengua inuktitut) és un extens territori àrtic de dos milions de quilòmetres quadrats i sols trenta mil habitants que va obtenir l'1 d'abril de 1999 l'autonomia del Canadà amb la institució d'un parlament propi a la capital, Iqaluit. La creació de Nunavut es va concretar arran d'un compromís entre la població autòctona i el govern canadenc: els inuit van renunciar a les reivindicacions tradicionals sobre la possessió legal de tota la terra de Nunavut en canvi d'una autonomia especial. Deu anys després, l'autonomia no ha resolt els principals problemes sòcio-econòmics d'aquesta àmplia regió escindida dels Territoris del Nord-oest, com l'altíssima taxa d'atur o el fracàs escolar. Tampoc s'ha avançat gaire en la formació d'una administració local ni en l'autonomia financera, atès que bona part del pressupost és sufragat pel poder federal canadenc. El naixement de Nunavut, amb tot, ha esperonat la resta de comunitats inuit del Canadà i el Quebec a reivindicar més autonomia.

Al Quebec es preveu per al 2011 l'autogovern de Nunavik ('indret per viure'), una regió de mig milió de quilòmetres quadrats del Gran Nord quebequès on viuen onze mil inuit; a la província de Labrador es va aprovar la creació de Nunatsiavut ('la nostra bella terra'), i als Territoris del Nord-oest hi ha la Inuvialuit Settlement Region. Tots quatre territoris es coordinen per mitjà de l'Inuit Tapiriit Kanatami.

Els inuit són un dels pobles indígenes més antics. Fa trenta mil anys un grup de caçadors, amb les famílies corresponents, van passar l'estret de Bering fins a Sibèria i a poc a poc es van anar disseminant pel pol Nord fins a Grenlàndia. Es calcula que actualment hi ha 150.000 inuit a les regions àrtiques d'Alaska, Nunavut, Grenlàndia (on fa cinc mesos els quaranta mil habitants van obrir la porta a la independència) i la regió russa de Txukotka. Atanarjuat

Els inuits del Canadà feliciten Groenlàndia

Els inuits del Canadà han celebrant com a pròpia l'aprovació en referèndum de l'ampliació de l'autogovern groenlandès, una reforma que obre la porta a la independència de l'illa ja que hi reconeix el dret a l'autodeterminació. L'organització Inuit Tapariit Kanatami, que aglutina els inuits –també coneguts com a esquimals– del Canadà, considera que la decisió dels groenlandesos demostra "la força i la fortalesa dels valors democràtics dels inuits", segons ha afirmat Mary Simon, presidenta de l'organització. Així mateix, Simon ha felicitat els governs danès i groenlandès per la seva "cooperació i eficàcia". Actualment es calcula que la població inuit està formada per unes 100.000 persones repartides entre Groenlàndia, el Canadà, on es concentren al territori de Nunavut, i als Estats Units, on la majoria viu a l'estat d'Alaska.

Josep Huguet lamenta que Catalunya no pugui exercir el dret a l'autodeterminació com Groenlàndia

El conseller d'Innovació, Universitats i Empreses de la Generalitat, Josep Huguet (ERC), ha lamentat aquest dimecres que Catalunya no pugui exercir el dret a l'autodeterminació, dret que si podrà exercir Groenlàndia, un cop l'illa ha aprovat aquest dimarts en referendum l'ampliació del seu estatut d'autonomia, que reconeix el dret d'autodeterminació d'aquest territori de Dinamarca, amb el 75,54 per cent de vots favorables.

En una entrada al seu blog d'internet, Huguet critica que mentre "60.000 inuits, a Groenlàndia, han decidit que tindran dret d'autodeterminació. Milions de catalans no poden... perquè Espanya no és Dinamarca. Una llàstima."