Els intel·lectuals del Quebec s'han mostrat sorpresos amb la sentència del Tribunal Constitucional (TC) i consideren que una situació semblant no té cabuda dins l'estat federal que és el Canadà. «Si Espanya vol tenir una història llarga haurà de reconèixer les nacions constituents de l'estat», coincideixen a afirmar tots els experts consultats, i afegeixen que arran la retallada de l'Estatut s'ha «trencat el vincle» entre Catalunya i l'estat espanyol.
En opinió del politòleg de la Universitat de Mont-real, Alain G. Gagnon, «Espanya té problemes d'identificació del federalisme multinacional», quan «la societat espanyola és molt diversificada i agrupa múltiples nacions». Per l'intel·lectual, el repte de l'Estat espanyol és ara «democratitzar la democràcia» i proposa com a via «donar avantatges d'afirmació a la societat civil catalana i a la Generalitat».
«No hi ha un reconeixement jurídic de la naturalesa multinacional de l'Estat espanyol i de la nació catalana», afegeix la jurista de la universitat Laval de Ciutat del Quebec, Eugénie Brouillet.
Per la seva banda, el jurista de la Universitat de Mont-real i exdiputat del Partit Quebequès, Daniel Turp, ha lamentat la sentència i considera que «no és una situació feliç pels pobles i nacions com el Quebec i Catalunya el no poder determinar lliurement el contingut del seu Estatut polític».
Com a paral·lelisme, els experts han recordat que el govern canadenc va reconèixer el Quebec com a nació però «dins un Canadà unit». En la seva opinió, aquesta negativa de l'Estat espanyol a reconèixer Catalunya com una nació es deu a què «quan arribi el dia en què es reconegui com a nació, també s'haurà de reconèixer que aquesta té un potencial d'autoafirmar-se i alliberar-se», apunta G.Gagnon, i alerta: «Espanya s'hauria de preocupar del benestar de Catalunya si vol que resti en el si de l'estat».
El debat extraordinari sobre la sentència del TC ja va esbossar un futur d'estratègies diverses entre els partits catalans que la rebutgen, malgrat que aquests arribessin a una resolució conjunta de mínims divendres per respondre-hi.
Una setmana després de la manifestació del 10-J, el dilema dels partits catalans, abraçar el sobiranisme o mantenir l'autonomisme, s'accentua.
Malgrat que encara no hi ha data electoral per a les eleccions de la tardor, el clima de pre-campanya augmenta i ho fa centrant-se en l'eix nacional. CiU i ERC ja no creuen en la possibilitat de refer el pacte constitucional i aposten per més ambició nacional, mentre que el PSC i ICV defensen l'autonomisme, fent confiança a la promesa de Zapatero de desplegar bona part l'estatut escapçat pel TC.
Aquests partits defensaran resolucions pròpies al congrés espanyol dimarts vinent, en l'última sessió del debat de política general. L'endemà, el president Montilla es reunirà amb Zapatero, que ahir va fer una nova promesa, dient que 'esvairà les inquietuds' de Catalunya arran de la sentència del TC.
